el9nou paper
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vox. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Vox. Mostrar tots els missatges
25 d’abr. 2025
28 de febr. 2025
El Parlament demana al Govern un estudi de viabilitat de la planta de biogàs que es projecta a Moià
El mandat arriba a través d’una moció dels Comuns que va tenir el suport del PSC, la CUP i AC
Imatge virtual de la planta de biogàs / ARXIU/AJM
David Bricollé
Moià 28 FEB 2025 16:41 Actualitzada 28 FEB 2025 16:41
El Parlament de Catalunya ha aprovat la moció presentada pel grup parlamentari dels Comuns que insta el govern de la Generalitat a fer un estudi sobre la viabilitat de la planta de biogàs municipal que té projectat l’Ajuntament de Moià. Tal com va explicar Regió7, el que es demana és que s’avaluï com a principals factors la factibilitat econòmica del projecte, tenint en compte que la promou l’Ajuntament, la idoneïtat de la ubicació «en terreny protegit» i «la dependència dels residus de l’exterior de la comarca que generaria el projecte». La moció ha prosperat gràcies a un total de 54 vots a favor (PSC, Comuns, CUP i AC) i 31 vots en contra (ERC i Vox) i 49 abstencions (Junts i PP).
En el text aprovat, el grup parlamentari demana valorar altres factors del projecte, com la dependència dels residus, que exposa que majoritàriament haurien de provenir de l’exterior de la comarca, o la seva viabilitat econòmica quan estigui operativa. Finalment, diferents entitats del territori alerten sobre les repercussions d’una regulació urbanística «de terrenys protegits per la Generalitat» i que permetrien també l’ampliació de l’escorxador de Moià que, subratllen, «ja compta amb dues sentències de tancament i diverses il·legalitats».
A final del mes passat, formacions ecologistes del Moianès van portar al Parlament la seva oposició a la proposta d’ampliació de l’escorxador privat de Moià i la creació d’una planta de biogàs municipal, dels que l’Ajuntament en té en marxa la tramitació i que aquestes entitats volen que s’aturi. Llavors es van reunir amb la majoria de grups de la Cambra per exposar-los els seus arguments contraris a la iniciativa i demanar que moguessin fitxa perquè la Generalitat ho aturi. D’aquella trobada en surt ara aquesta moció aprovada pel Parlament.
28 febrer 2025
10 de juny 2024
El Moianès aposta per Junts, però perd força
L'independentisme guanya a tots els municipis i suma més de la meitat dels vots, tot i que amb menys suport que fa 5 anys, a favor del PSC
Votacions en un col·legi de Castellterçol, aquest diumenge / Joan Capdevila
Jordi Escudé
Moià 09 JUN 2024 19:26 Actualitzada 10 JUN 2024 1:21
Junts s’ha tornat a imposar tant a Moià com al conjunt del Moianès a les eleccions europees d’aquest diumenge, que han reproduït un esquema molt semblant al dels dels comicis d’ara fa un mes, al Parlament de Catalunya, amb els republicans com a segona força, i un PSC en auge que li trepitja els talons, i fins i tot li ha fet el sorpasso a Sant Quirze Safaja, on els socialistes han quedat en segon lloc per darrere de Junts. També ha pujat amb força la dreta del PP i de Vox, mentre que Cs pràcticament ha desaparegut, amb només 8 vots en tot el territori.
Els juntaires han estat la força més votada en vuit de les deu poblacions del Moianès, i amb Moià al capdavant, on el partit s’ha endut pràcticament un de cada tres vots, igual com en el conjunt de la comarca. En aquestes eleccions, Junts ha repetit l’hegemonia que ha anat mantenint en els darrers comicis, tot i que ha reculat a tot arreu, coincidint també amb una forta davallada de la participació. A Moià, els juntaires han aconseguit 604 vots, però és que n’han perdut 765 respecte als que va obtenir el 2019, en què la participació va ser del 66,6% respecte al 40,3% actual. Una situació que també s’ha donat en el conjunt de la comarca, i amb uns efectes similars als d’ERC. I és que, juntaires i republicans sumen més de la meitat dels vots d’aquests darrers comicis, però ERC també ha perdut força. Els republicans s’han imposat a l’Estany i a Santa Maria d’Oló, i han estat segons a tota la resta de municipis (tret de Sant Quirze, on han quedat tercers per darrere del PSC). A Moià, ERC també ha tingut una forta reculada, amb 371 vots menys que ara fa cinc anys, i ara el partit s’ha quedat en 527.
El PSC i la dreta, amunt
Els socialistes mantenen la seva carrera a l’alça tant a Moià com en el conjunt de la comarca, que ja es va observar a les eleccions autonòmiques del maig. En el cas de la capital, ha obtingut 85 vots més que el 2019, i això són 9,41 punts més en un context de poca participació. Uns vots que, en part, es poden atribuir a les pèrdues generalitzades que han tingut els Comuns-Sumar i Podem, que ara es presentaven per separat.
Qui també surt victoriós d’aquestes eleccions és la dreta, especialment el PP, que ha esdevingut quarta força a Moià i a la comarca (el 2019 era sisena), i també Vox, que a Moià és cinquena per davant de Sumar i Podem. Al Moianès, la formació d’ultradreta ha quedat sisena, quan fa cinc anys era setena. Entre PP i Vox gairebé acumulen el 10 % dels vots, mentre que el 2019 tan sols suposaven el 2,5% del total.
En canvi, Cs ha intensificat la seva desfeta que ja es va observar amb els comicis del maig passat al Parlament, i ara tan sols ha sumat 5 vots a Moià, 2 a Castellterçol, i un a Calders. El partit s’ha vist superat, i amb escreix, per altres formacions com el Pacma, Pirates, o fins i tot per Se Acabó la Fiesta que, només a Moià, s’ha estrenat amb una vintena de vots.
10 juny 2024
12 de maig 2024
Moià i el Moianès escullen clarament Junts
Els juntaires amplien el suport respecte fa quatre anys a costa d'ERC, que perd un terç dels vots a la comarca.
El PSC puja com a tercera força, Aliança irromp com a cinquena, i Cs pràcticament desapareix
Junts ha ampliat suports al Moianès / ARXIU
Jordi Escudé
Moià 12 MAI 2024 19:25 Actualitzada 13 MAI 2024 12:15
Junts ha tornat a guanyar les eleccions catalanes d'aquest diumenge tant a Moià com al Moianès, on ha estat la primera força a totes deu poblacions de la comarca. Hi ho ha fet amb una forta embranzida respecte dels resultats d'ara fa tres anys, en què aquesta formació també va es va imposar, però amb uns resultats molt ajustats pel frec a frec que hi va haver amb ERC. De fet, aleshores, els republicans van ser el partit més votat a Moià, mentre que aquesta vegada han patit un fort retrocés a tots els municipis, si bé es mantenen com a segona força en el global comarcal i també a la capital. En canvi, a Sant Quirze Safaja i a Castellterçol, és el PSC qui ha quedat per darrere de Junts, i han avançat als republicans.
I és que els socialistes continuen amb l'escalada que ja van experimentar ara fa tres anys. Aquesta vegada han sumat 364 vots (gairebé 5 punts percentuals) respecte al 2021, i s'acosten al miler. Amb aquests resultats, el PSC s'ha convertit en la tercera força a la comarca, i ha desbancat la CUP, que ha tingut un considerable descens, amb una pèrdua de més de 200 vots.
PSC i Junts s'han erigit com els grans triomfadors d'aquests comicis, després que han disparat els resultats tant a Moià com al conjunt del Moianès, i entre les dues forces sumen més de la meitat de les paperetes dipositades a les urnes aquest diumenge.
L'independentisme continua arrasant
Malgrat els retrocessos d'ERC i la CUP, el vot independentista continua sent molt majoritari i en el conjunt de la comarca quadruplica el suport que tenen la resta de partits. Aquesta vegada s'hi afegeix Aliança Catalana, que ha irromput amb una certa contundència fins a esdevenir cinquena força al conjunt de la comarca i també a Moià, i a l'Estany i Granera fins i tot s'ha convertit en la quarta, per darrere de Junts, ERC i el PSC. També ha aparegut Alhora, la formació liderada per Ponsatí i Graupera, tot i que ho ha fet amb molta més moderació, però amb vots en tots els municipis del Moianès (69 en total).
Fora de l'àmbit independentista, a banda del PSC, també ha tingut una forta embranzida el PP, per bé que partia de mot avall a la comarca. Ha augmentat en 2,4 punts percentuals respecte ara fa tres anys, i és sisena força al conjunt del Moianès i també a Moià, en aquest cas empatada amb 137 vots amb els Comuns, que han tingut un suport pràcticament calcat al de fa tres anys.
L'auge del PP, en part s'explica per la patacada de Cs, que gairebé desapareix del mapa comarcal. Ha obtingut 11 vots en total (7 a Moià), mentre que fa tres anys en tenia 120. VOX també ha millorat lleugerament els resultats, i ha sumat 51 vots als 189 que tenia en el conjunt de la comarca
Poca participació
A les eleccions d'aquest diumenge han votat sis de cada deu electors de la comarca. En concret, ho ha fet el 61,37% del cens, amb una xifra pràcticament idèntica a la de 2021, que va ser de 61,31%, si bé aleshores era en plena tercera onada de la pandèmia
Resultat molt igualat en les eleccions del 2021
Ens comicis del 14-F del 2021 es van debatre en un frec a frec que finalment va donar una victòria molt ajustada a Junts, que es va imposar per tan sols 114 vots de diferència a ERC, la segona força més votada al Moianès. La nit electoral de fa tres anys també es va tancar amb uns bons resultats per al PSC, que va aconseguir una remuntada respecte els comicis anteriors i es va situar com a quarta força a la comarca, però encara lluny de la victòria i amb un terç del suport que van obtenir els dos partits majoritaris.
Junts i ERC es van repartir el pastís, amb victòries per a l'un o l'altre en tots els municipis. Junts, que el 2017 va guanyar en tots deu, va notar la fugida d'alguns vots que aquesta vegada van anar al PDeCAT (299 en el conjunt de la comarca) i es va imposar en sis. ERC va ser la força més votada en tres poblacions, entre elles la capital, Moià, mentre que a Santa Maria d'Oló es va produir un empat a 200 vots entre les dues formacions.
Amb aquests resultats, l'independentisme va revalidar la seva hegemonia al territori, amb quasi 8 de cada deu vots, i amb un ascens destacat de la CUP, que va passar de quarta a tercera força, amb gairebé el 12% dels sufragis.
12 maig 2024
24 de jul. 2023
ERC venç però recula al Moianès
El PSC dobla resultats i trepitja els talons als republicans, mentre que la dreta del PP i Vox suma el 10% dels vots
Jordi Escudé
Moià | 24·07·23 | 01:30
Una urna Oscar Bayona
ERC va revalidar ahir la victòria que ja va obtenir a les eleccions generals de fa quatre anys al Moianès, però aquesta vegada ho ha fet amb uns resultats molt ajustats, i gairebé frec a frec amb el PSC, que ha més que doblat els vots que tenia, i també de Junts, que els trepitja els talons com a tercera força a la comarca.
En aquests comicis, els republicans han aglutinat gairebé una quarta part dels vots (el 24,53%), però amb un retrocés considerable respecte als del 2019, en què van superar el 33% dels vots. El PSC, en canvi, ha passat del 9,5% al 22,7% dels vots, que tanmateix no han estat suficients per assolir la victòria, malgrat fer un gran salt i passar de ser quarta força a segona. Ha superat Junts, que ha reculat lleugerament, i la CUP, que ha perdut la meitat dels vots.
La capital, Moià, marca l’esquema que es reprodueix en el conjunt de la comarca, també amb una victòria d’ERC, que perd onze punts percentuals, i amb un PSC a l’alça que s’ha quedat a tan sols 48 vots dels republicans. A banda de Moià, ERC ha estat la primera força a Castellcir, l’Estany i Santa Maria d’Oló, mentre que Junts s’ha imposat a Calders, Collsuspina, Granera i Monistrol de Calders. El PSC sols s’ha imposat a Castellterçol i Sant Quirze Safaja, però ha millorat resultats arreu, i això l’ha convertit en segona força en el conjunt de la comarca.
PP i Vox, a la cua
La dreta de PP i Vox ha punxat al Moianès, tot i que han crescut respecte de fa quatre anys, en el cas dels populars amb el doble devots. Tanmateix, entre les dues formacions sumen el 10% del suport, i tan sols el PDeCAT ha quedat darrere seu, amb un 1,23% dels vots. El PP, amb un 5,61%, i Vox, amb un 4,38%, han quedat per sota de la CUP (7,14%9 i de Sumar (11,5%), que gairebé ha doblat els resultats que havia obtingut ara fa quatre anys.
Tot i els resultats discrets que PP i Vox han obtingut al Moianès en aquests comicis, hi ha diferències considerables segons els municipis. El PP, per exemple, ha superat l’11% dels vots a Sant Quirze, mentre que no n’ha obtingut cap a Granera. On Vox ha obtingut més bons resultats és a Castellcir.
24 juliol 2023
13 de juny 2023
ERC amplia l’avantatge sobre Junts en la cursa per la majoria al Moianès
Les dues forces empaten en alcaldies a l’espera d’una acord a Castellterçol
Llistes electorals i sobres de les últimes eleccions municipals | Albert Llimós
Queralt Campàs, Laura Serrat
13/06/2023
Moià
ERC ha sortit reforçada de les eleccions municipals al Moianès, on es muscula i amplia clarament els seus dominis, però tot i això ara per ara empata en alcaldies amb la segona força, Junts, a l’espera del desenllaç a Castellterçol.
Els republicans van sumar el 28 de maig gairebé 3.000 vots, el 44,61% del total, enfront dels 2.495 i el 34,45% del 2019. Això els farà créixer aquest mandat dels 31 regidors dels últims comicis a 41, la meitat dels 80 que hi havia en joc a la comarca després que Calders hagi superat el llindar els 1.000 habitants i passat de 7 a 9 integrants del consistori.
La segona força que a la majoria dels municipis de la comarca ha protagonitzat, històricament, un duel ajustat amb ERC, Junts, no va ser capaç d’atrapar els republicans en la cursa per la majoria, ja que el 28-M va obtenir 2.077 vots, el 31,44%. Es tracta d’una xifra que no els farà pujar ni baixar respecte als 29 regidors dels últims quatre anys.
Un altre titular de la comtessa electoral al Moianès és que es reconfiguren les forces alternatives a les dues grans potències. És el cas de la irrupció del PSC, amb la candidata d’Independents per Sant Quirze, Sonsoles Letang, que va aconseguir la majoria absoluta i va capgirar el resultat del cara a cara que ja havien protagonitzat les mateixes sigles el 2019.
En un territori petit on els canvis a qualsevol poble poden traduir-se en girs marcats en traslladar els números a escala comarcal, com passa amb la distorsió per efecte Castellterçol, qui sí que està clar que protagonitza el descens més marcat d’aquests comicis és la CUP, que el 28-M no va ser capaç de redreçar la tendència a la baixa: mentre que el 2019 es posicionava com la quarta força comarcal amb 757 vots, el 10,45% i un total de 7 regidors, aquest 2023 n’ha tret 253, el 3,83%, i aconsegueix mantenir només una regidora al consistori de Moià.
Es tracta d’un retrocés molt clar (més de la meitat del suport d’ara fa quatre anys) que també té molt a veure amb Monistrol de Calders. I és que després de quatre anys de govern, la CUP no va aconseguir articular candidatura al poble, de 742 habitants, i els electors van haver de triar entre Junts i ERC.
Aquests són els dos partits, de fet, que més s’han disputat les alcaldies tret dels casos de Castellcir i l’Estany, amb llistes úniques dels republicans. Vox, que es presentava per primera vegada a la comarca, va sumar en total només 72 paperetes comptant totes les urnes, una xifra insuficient per assolir la representació a cap dels consistoris.
Els bons resultats globals d’ERC també tindran una altra derivada: obtindran la majoria absoluta al Consell Comarcal del Moianès que es constituirà unes setmanes després de les investidures als ajuntaments, amb 10 dels 19 consellers, enfront als 7 que treuen Junts. El PSC i CeP estaran representats per un conseller cada un.
Una altra dada important del 28 de maig al Moianès és la de participació. Seguint la tendència general de Catalunya, va caure més de 10 punts: del 70% del 2019 a no arribar al 60%.
13 juny 2023
29 de maig 2023
Aramoià remunta i obté la majoria absoluta que va perdre fa quatre anys
Els republicans es distancien amb una còmoda victòria de la resta de partits, que tots perden vots, mentre VOX no obté representació
Moià | 29·05·23 | 00:03
Dionís Guiteras és alcalde de Moià des de fa 12 anys ARXIU | ALEX GUERRERO
Les eleccions municipals d’aquest diumenge han donat una folgada victòria als republicans d’Aramoià, que han recuperat la majoria absoluta que havien perdut ara fa quatre anys en el que ha estat el seu segon millor resultat en dues dècades. Ha obtingut 8 dels 13 regidors del consistori, i això dona la quarta alcaldia consecutiva a Dionís Guiteras, que ara podrà tornar a liderar un govern en solitari. En aquest mandat, ho ha fet amb el suport de l’única regidora del PSC.
De fet, Aramoià ha sumat tan sols un centenar més de vots que fa quatre anys, però la forta abstenció, que s’ha incrementat en gairebé deu punts percentuals respecte el 2019, ha traduït aquest guany de vots en dos regidors més, i ha passat de 6 a 8. Ho ha fet a costa de la resta de partits, que tots han perdut suport. Junts, que es presentava com la formació rival, s’ha quedat a molta distància, amb 3 regidors (en tenia 4) i la pèrdua de 138 vots. Capgirem Moià (CUP) n’ha perdut la gairebé la meitat, i això li ha costat un regidor (ha passat de dos a un). El PSC ha aconseguit mantenir la regidora que tenia, tot i que també ha perdut quasi cent vots.
Per la seva banda, VOX, que s’estrenava com a aspirant en aquestes eleccions, s’ha quedat a molta distància de la resta de partits, i no ha obtingut representació.
Un cop confirmats els resultats amb el cent per cent escrutat, a través del seu compte de twitter Aramoià agraïa el suport rebut, i manifestava la voluntat de «transformar Moià», amb la premisa que «hem demostrat saber planificar i saber gestionar. Tenim una estratègia clara, tenim projecte i tenim futur!».
A nivell comarcal Junts i ERC es reparteixen el territori, amb un lleuger avantatge de Junts, que s’ha imposat en cinc municipis i ha arrabasat la majoria que els republicans tenien a Collsuspina. També han donat el cop a Castellterçol, desbancant Castell en Positiu, i a Monistrol de Calders també són primera força davant d’ERC, després dels ajustadíssims resultats que fa quatre anys els juntaires van tenir amb la CUP, que aquesta vegada no s’ha presentat. A Sant Quirze s’ha imposat l’ISQS de Sonsoles Letang, vinculat al PSC.
Moià | 29·05·23 | 00:03
Dionís Guiteras és alcalde de Moià des de fa 12 anys ARXIU | ALEX GUERRERO
Les eleccions municipals d’aquest diumenge han donat una folgada victòria als republicans d’Aramoià, que han recuperat la majoria absoluta que havien perdut ara fa quatre anys en el que ha estat el seu segon millor resultat en dues dècades. Ha obtingut 8 dels 13 regidors del consistori, i això dona la quarta alcaldia consecutiva a Dionís Guiteras, que ara podrà tornar a liderar un govern en solitari. En aquest mandat, ho ha fet amb el suport de l’única regidora del PSC.
De fet, Aramoià ha sumat tan sols un centenar més de vots que fa quatre anys, però la forta abstenció, que s’ha incrementat en gairebé deu punts percentuals respecte el 2019, ha traduït aquest guany de vots en dos regidors més, i ha passat de 6 a 8. Ho ha fet a costa de la resta de partits, que tots han perdut suport. Junts, que es presentava com la formació rival, s’ha quedat a molta distància, amb 3 regidors (en tenia 4) i la pèrdua de 138 vots. Capgirem Moià (CUP) n’ha perdut la gairebé la meitat, i això li ha costat un regidor (ha passat de dos a un). El PSC ha aconseguit mantenir la regidora que tenia, tot i que també ha perdut quasi cent vots.
Per la seva banda, VOX, que s’estrenava com a aspirant en aquestes eleccions, s’ha quedat a molta distància de la resta de partits, i no ha obtingut representació.
Un cop confirmats els resultats amb el cent per cent escrutat, a través del seu compte de twitter Aramoià agraïa el suport rebut, i manifestava la voluntat de «transformar Moià», amb la premisa que «hem demostrat saber planificar i saber gestionar. Tenim una estratègia clara, tenim projecte i tenim futur!».
A nivell comarcal Junts i ERC es reparteixen el territori, amb un lleuger avantatge de Junts, que s’ha imposat en cinc municipis i ha arrabasat la majoria que els republicans tenien a Collsuspina. També han donat el cop a Castellterçol, desbancant Castell en Positiu, i a Monistrol de Calders també són primera força davant d’ERC, després dels ajustadíssims resultats que fa quatre anys els juntaires van tenir amb la CUP, que aquesta vegada no s’ha presentat. A Sant Quirze s’ha imposat l’ISQS de Sonsoles Letang, vinculat al PSC.
29 maig 2023
26 de maig 2023
L’IBI i la seguretat centren bona part del debat electoral entre candidats a Moià
Els partits coincideixen en qüestions com l’habitatge o els equipaments, mentre la fiscalitat o els models de recollida selectiva generen discrepàncies
Debat amb els quatre candidats de Moià al local de les Faixes JORDI ESCUDÉ
Amb el deute eixugat, els partits que es presenten a les eleccions d’aquest diumenge a Moià es debaten més que mai sobre les possibilitats que obre el fet de tornar a tenir les arques plenes després de més d’una dècada de contenció, i què estan disposats a gastar. És el rerefons amb què ha transcorregut aquest dijous el debat entre els candidats d’Aramoià (ERC), Junts, Capgirem Moià (CUP), i el PSC que organitzava Ràdio Moià. També hi concorre VOX, però no hi era perquè només es van convidar les formacions que actualment tenen representació al consistori.
La trobada constatava que entre tots quatre hi ha més punts de trobada, tot i els matisos, que de distanciament, «amb la sensació que compartim cap a un 85% del programa», apuntava l’actual alcalde, el republicà Dionís Guiteras. Això convertia l’acte més aviat en una exposició de propostes que en un intercanvi de posicionaments. Tanmateix, si que es van posar de manifest les desavinences que hi ha especialment pel que fa a la futura pressió fiscal, sobretot entre els dos grans (en representació al consistori). Tant Guiteras, d’Aramoià, com Maria Tarter, de Junts, proposen rebaixar l’IBI, però a parts diferents. En els darrers dos anys s’ha reduït un 5% en cada exercici, i mentre Tarter insistia en el compromís de rebaixar-lo un 20% durant el 2024, Guiteras aposta per fer-ho «d’una manera sostenible». I és que, «després d’un deute del 395%, entenem que no es poden fer promeses electorals de rebaixes del 20% perquè això és tornar al passat i perdríem tot l’esforç que hem fet», apuntava el republicà. Suposaria deixar d’ingressar mig milió d’euros respecte els 2,5 que es cobren anualment per aquest concepte, «però amb les dades econòmiques actuals ens ho podem permetre sense renunciar a res», el contradeia Tarter, tenint en compte, entre altres coses, que «de la liquidació del pressupost del 2022 han sobrat quasi 2 milions d’euros, a 31 de març l’ajuntament en tenia més de 8,7 milions al banc, i pel 2024 ja no haurem de pagar els més de 350.000 de quota pel retorn del crèdit». Guiteras insistia que «cal rigor i serietat, i si diem que podem reduir un 20% l’IBI, diguem com afrontarem les despeses», i Tarter va apel·lar a «la col·laboració» del Consell Comarcal, que «ha estat 8 anys a Can Carner on ha pogut créixer pagant mil euros el mes, però ja és hora que marxi i que tot l’estalvi que s’ha generat gràcies a la generositat de Moià, ara ens ho torni invertint a Cal Comadran», on diu que s’hauria de traslladar.
Al marge de les discussions, Lakshmi Roset, de Capgirem Moià defensava «uns impostos progressius, que pagui més qui més té», i sense parlar de percentatges de l’IBI proposa fer servir aquestes taxes «com a mesura dissuassòria als grans tenidors contra els pisos buits», mentre Susana Tapia, del PSC, aposta per «continuar rebaixant progressivament l’IBI, com s’ha anat fent, però per ara no ens aventurem a dir en quin percentatge».
L’economia va ser el primer dels quatre blocs del debat i el que va generar més controvèrsia, si bé també hi ha algunes diferències en el model a seguir per a la recollida selectiva davant el 58% de reciclatge actual. La defensa radical del porta a porta de Capgirem Moià venia matisada per Junts, que proposa «analitzar la viabilitat d’un model mixt que inclogui zones amb el porta a porta i altres amb contenidors amb targeta segons les necessitats». Tapia, del PSC també proposava «un estudi sobre les diferents possibilitats de reciclatge, però està clar que és una qüestió que s’ha d’afrontar molt seriosament en aquest mandat».
La qüestió mediambiental té força coincidència entre partits, que defensen la instal·lació de plaques solars en equipaments públics, o la construcció d’una planta de biogàs, «que servirà per tenir energia neta, independitzar-nos de les companyies elèctriques i estalviar-nos 700.000 euros només en electricitat», deia Guiteras; i també Roset, considerant que «és la millor manera de gestionar els residus, tot i que és gas metà i cal vigilar les possibles emissions i pèrdues que pugui tenir». Des de Junts, en canvi, «no diem res perquè hem demanat accés a l’expedient i no l’hem tingut».
La seguretat va ser un altre dels temes amplis de debat amb Capgirem com a formació discordant davant la proposta de més agents de Policia Local i de càmeres de vigilància o lectores de matrícules. El PSC demana Policia Local les 24 hores més enllà de la que oferiran a partir de l’estiu els Mossos amb les noves dependències que s’estan ampliant a l’ajuntament per als dos cossos. Serà el resultat «d’una col·laboració entre administracions» com defensa Guiteras, que en el debat també avançava les converses amb Interior per poder disposar d’una àrea bàsica policial «d’aquí a 6 o 8 anys». Aquesta qüestió és prioritària per a Junts, que defensa «una comissaria amb tots els serveis d’àrea bàsica policial com ens pertoca per ser comarca». Tots tres partits també aposten per augmentar la vigilància amb càmeres als polígons i entrades al nucli. Capgirem Moià, en canvi, és més reticent en aquestes qüestions, i especialment en la de les càmeres. «Són una vulneració del dret a la intimitat i de lliure circulació, i tenen un risc important amb conseqüències molt greus a nivell de repressió», reblava Roset.
Moià | 26·05·23 | 18:01 | Actualitzat a les 18:19
Debat amb els quatre candidats de Moià al local de les Faixes JORDI ESCUDÉ
Amb el deute eixugat, els partits que es presenten a les eleccions d’aquest diumenge a Moià es debaten més que mai sobre les possibilitats que obre el fet de tornar a tenir les arques plenes després de més d’una dècada de contenció, i què estan disposats a gastar. És el rerefons amb què ha transcorregut aquest dijous el debat entre els candidats d’Aramoià (ERC), Junts, Capgirem Moià (CUP), i el PSC que organitzava Ràdio Moià. També hi concorre VOX, però no hi era perquè només es van convidar les formacions que actualment tenen representació al consistori.
La trobada constatava que entre tots quatre hi ha més punts de trobada, tot i els matisos, que de distanciament, «amb la sensació que compartim cap a un 85% del programa», apuntava l’actual alcalde, el republicà Dionís Guiteras. Això convertia l’acte més aviat en una exposició de propostes que en un intercanvi de posicionaments. Tanmateix, si que es van posar de manifest les desavinences que hi ha especialment pel que fa a la futura pressió fiscal, sobretot entre els dos grans (en representació al consistori). Tant Guiteras, d’Aramoià, com Maria Tarter, de Junts, proposen rebaixar l’IBI, però a parts diferents. En els darrers dos anys s’ha reduït un 5% en cada exercici, i mentre Tarter insistia en el compromís de rebaixar-lo un 20% durant el 2024, Guiteras aposta per fer-ho «d’una manera sostenible». I és que, «després d’un deute del 395%, entenem que no es poden fer promeses electorals de rebaixes del 20% perquè això és tornar al passat i perdríem tot l’esforç que hem fet», apuntava el republicà. Suposaria deixar d’ingressar mig milió d’euros respecte els 2,5 que es cobren anualment per aquest concepte, «però amb les dades econòmiques actuals ens ho podem permetre sense renunciar a res», el contradeia Tarter, tenint en compte, entre altres coses, que «de la liquidació del pressupost del 2022 han sobrat quasi 2 milions d’euros, a 31 de març l’ajuntament en tenia més de 8,7 milions al banc, i pel 2024 ja no haurem de pagar els més de 350.000 de quota pel retorn del crèdit». Guiteras insistia que «cal rigor i serietat, i si diem que podem reduir un 20% l’IBI, diguem com afrontarem les despeses», i Tarter va apel·lar a «la col·laboració» del Consell Comarcal, que «ha estat 8 anys a Can Carner on ha pogut créixer pagant mil euros el mes, però ja és hora que marxi i que tot l’estalvi que s’ha generat gràcies a la generositat de Moià, ara ens ho torni invertint a Cal Comadran», on diu que s’hauria de traslladar.
Al marge de les discussions, Lakshmi Roset, de Capgirem Moià defensava «uns impostos progressius, que pagui més qui més té», i sense parlar de percentatges de l’IBI proposa fer servir aquestes taxes «com a mesura dissuassòria als grans tenidors contra els pisos buits», mentre Susana Tapia, del PSC, aposta per «continuar rebaixant progressivament l’IBI, com s’ha anat fent, però per ara no ens aventurem a dir en quin percentatge».
L’economia va ser el primer dels quatre blocs del debat i el que va generar més controvèrsia, si bé també hi ha algunes diferències en el model a seguir per a la recollida selectiva davant el 58% de reciclatge actual. La defensa radical del porta a porta de Capgirem Moià venia matisada per Junts, que proposa «analitzar la viabilitat d’un model mixt que inclogui zones amb el porta a porta i altres amb contenidors amb targeta segons les necessitats». Tapia, del PSC també proposava «un estudi sobre les diferents possibilitats de reciclatge, però està clar que és una qüestió que s’ha d’afrontar molt seriosament en aquest mandat».
La qüestió mediambiental té força coincidència entre partits, que defensen la instal·lació de plaques solars en equipaments públics, o la construcció d’una planta de biogàs, «que servirà per tenir energia neta, independitzar-nos de les companyies elèctriques i estalviar-nos 700.000 euros només en electricitat», deia Guiteras; i també Roset, considerant que «és la millor manera de gestionar els residus, tot i que és gas metà i cal vigilar les possibles emissions i pèrdues que pugui tenir». Des de Junts, en canvi, «no diem res perquè hem demanat accés a l’expedient i no l’hem tingut».
Més càmeres i més policia
La seguretat va ser un altre dels temes amplis de debat amb Capgirem com a formació discordant davant la proposta de més agents de Policia Local i de càmeres de vigilància o lectores de matrícules. El PSC demana Policia Local les 24 hores més enllà de la que oferiran a partir de l’estiu els Mossos amb les noves dependències que s’estan ampliant a l’ajuntament per als dos cossos. Serà el resultat «d’una col·laboració entre administracions» com defensa Guiteras, que en el debat també avançava les converses amb Interior per poder disposar d’una àrea bàsica policial «d’aquí a 6 o 8 anys». Aquesta qüestió és prioritària per a Junts, que defensa «una comissaria amb tots els serveis d’àrea bàsica policial com ens pertoca per ser comarca». Tots tres partits també aposten per augmentar la vigilància amb càmeres als polígons i entrades al nucli. Capgirem Moià, en canvi, és més reticent en aquestes qüestions, i especialment en la de les càmeres. «Són una vulneració del dret a la intimitat i de lliure circulació, i tenen un risc important amb conseqüències molt greus a nivell de repressió», reblava Roset.
Cal habitatge i equipaments
En la qüestió de l’habitatge hi va haver unanimitat, amb petits matisos. Tothom coincideix en la necessitat d’ampliar el parc de pisos socials i per a joves, amb una especial incidència a les possibilitats que ofereix l’antiga Caserna, i també als diversos pisos de propietat municipal (alguns per arreglar) que té l’Ajuntament.
En l’àmbit esportiu i cultural també hi ha força coincidències, tot i la disparitat de propostes que no tothom recull, des de les ampliacions de zones esportives que defensen Aramoià i Junts, fins a l’estudi d’una piscina coberta que proposa el PSC. Parlen de millorar el pavelló, de reobrir el gimnàs, i de desenvolupar els projectes culturals a Cal Comadran i Les Faixes II. Un altre punt crític és el Casal, propietat del bisbat, que Junts voldria comprar mentre que Aramoià confia en una cessió gratuïta a través d’un conveni. Roset, de Capgirem Moià, apuntava que «Moià no necessita espais polivalents sinó projectes concrets i amb projecte», com un ateneu estable per als joves.
Els partits posen VOX com a línia vermella
VOX no era al debat d’aquest dijous a Moià ni tampoc formarà govern en aquest ajuntament si no guanya. Així es desprèn del que asseguraven en el debat les quatre formacions restants que concorren a les eleccions, que renuncien a pactar amb els ultradretans si es donés el cas.
En el debat, un per un els partits anaven repetint la mateixa resposta. «L’única línia vermella que tenim no està aquí asseguda», apuntava Tarter, i el posicionament del PSC «és exactament el mateix», deia Susana Tapia. Igual de contundent es mostrava Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, i deia que «no en volem saber res, dels feixistes». De fet, i més enllà d’això, els cupaires «no preveiem ser la força més votada», afegia Roset, i donava per entès que no pactaran amb ningú, tot i la plena disposició «en ajudar-nos en punts concrets».
L’alcual alcalde, Dionís Guiteras, explicava que «ens hem conjurat» davant la lìnia vermella «claríssima» que hi ha amb VOX, i per la resta, «el que ens guiarà a l’hora de fer pactes és allò que sigui millor per Moià».
En la qüestió de l’habitatge hi va haver unanimitat, amb petits matisos. Tothom coincideix en la necessitat d’ampliar el parc de pisos socials i per a joves, amb una especial incidència a les possibilitats que ofereix l’antiga Caserna, i també als diversos pisos de propietat municipal (alguns per arreglar) que té l’Ajuntament.
En l’àmbit esportiu i cultural també hi ha força coincidències, tot i la disparitat de propostes que no tothom recull, des de les ampliacions de zones esportives que defensen Aramoià i Junts, fins a l’estudi d’una piscina coberta que proposa el PSC. Parlen de millorar el pavelló, de reobrir el gimnàs, i de desenvolupar els projectes culturals a Cal Comadran i Les Faixes II. Un altre punt crític és el Casal, propietat del bisbat, que Junts voldria comprar mentre que Aramoià confia en una cessió gratuïta a través d’un conveni. Roset, de Capgirem Moià, apuntava que «Moià no necessita espais polivalents sinó projectes concrets i amb projecte», com un ateneu estable per als joves.
Els partits posen VOX com a línia vermella
VOX no era al debat d’aquest dijous a Moià ni tampoc formarà govern en aquest ajuntament si no guanya. Així es desprèn del que asseguraven en el debat les quatre formacions restants que concorren a les eleccions, que renuncien a pactar amb els ultradretans si es donés el cas.
En el debat, un per un els partits anaven repetint la mateixa resposta. «L’única línia vermella que tenim no està aquí asseguda», apuntava Tarter, i el posicionament del PSC «és exactament el mateix», deia Susana Tapia. Igual de contundent es mostrava Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, i deia que «no en volem saber res, dels feixistes». De fet, i més enllà d’això, els cupaires «no preveiem ser la força més votada», afegia Roset, i donava per entès que no pactaran amb ningú, tot i la plena disposició «en ajudar-nos en punts concrets».
L’alcual alcalde, Dionís Guiteras, explicava que «ens hem conjurat» davant la lìnia vermella «claríssima» que hi ha amb VOX, i per la resta, «el que ens guiarà a l’hora de fer pactes és allò que sigui millor per Moià».
26 maig 2023
13 de maig 2023
«La CUP pot fer de contrapunt i de pont amb les associacions»
La candidata de Capgirem Moià, Lakshmi Roset, creu que es necessita urgentment un pla d’equipaments
Lakshmi Roset ha estat regidora de Capgirem Moià la segona meitat de la legislatura Queralt Casals
Queralt Casals
Moià | 13·05·23 | 06:26
Lakshmi Roset Sala (Moià, 1995) va tenir els seus primers contactes amb el món polític a les assemblees de la facultat de Dret. Advocada de professió, a les eleccions municipals de fa quatre anys ja anava de número quatre a les llistes de Capgirem Moià-CUP i, a mitja legislatura, va entrar de regidora. Ara ha fet el salt al capdamunt de la llista amb l’objectiu de mantenir la representació de la formació i fer de pont entre la institució i els moviments socials.
Com ha viscut Capgirem Moià aquesta legislatura?
Crec que la nostra capacitat d’influència ha sigut molt limitada, tampoc crec que hagi estat la nostra prioritat destinar molts esforços a fer oposició aquests dos darrers anys. Òbviament si que estem allà per fiscalitzar i hem intentat aportar al màxim el nostre punt de vista, però amb la situació de la pandèmia, amb els col·lectius que hi havia a Moià que necessitaven ajuda com el feminista, la xarxa d’aliments o la de suport mutu, la nostra assemblea destinava energies a poder participar i ajudar aquests moviments. A vegades hem de decidir si prioritzem les institucions o estar al carrer, però si les institucions ens serveixen per fer de pont i reforçar els col·lectius, endavant.
Aquesta legislatura ha estat marcada per l’eixugament del deute a Moià. Comparteixen la manera com s’ha gestionat?
En aquest sentit, estem un mica decepcionats. Òbviament ens alegrem que ja no hi hagi deute, però nosaltres sempre hem dit que aquest deute no havia d’estar eixugat pel poble i se n’havien de fer responsables els qui el van crear i, en última instància, si aquestes persones són insolvents o no es pot determinar com ho van fer, que no es torni el deute, però en cap cas havia de ser eixugat pel poble. Ens alegrem que ara la situació de Moià s’hagi revertit, però pensàvem que aquesta legislatura serviria perquè això és notés i esperàvem que hi hagués un punt d’inflexió en la millora de serveis a la ciutadania.
Amb els comptes sanejats quins creu que són ara els reptes o projectes més immediats?
Hi ha pendent de fer un pla d’usos dels equipaments municipals de Moià perquè ara mateix tenim les entitats òrfenes d’espais. Hi ha els fons Next Generation que ens han atorgat per Comadran i Les Faixes i sembla que es podrà fer alguna cosa, però a part d’això creiem que el pla d’usos pactat s’ha de fer amb urgència perquè enfortir el teixit associatiu fa que s’empoderi la població i que pugui tenir més participació política. A banda d’això, sobretot cal tractar l’emergència climàtica, s’ha de fer molta conscienciació per defensar el territori i no deixar-nos enganyar amb aquests falsos discursos de transició energètica.
Quines són les línies bàsiques del programa de Capgirem Moià?
Nosaltres som una organització socialista i, per tant, volem posar la vida sempre per davant del capital i prioritzar les necessitats de la població per davant dels interessos econòmics. El feminisme òbviament, que aquí a Moià tenim la sort de tenir un moviment feminista bastant fort i el volem aprofitar per intentar que s’apliquin els protocols i revertir la desigualtat que hi pugui haver. L’ emergència climàtica amb la defensa del territori, l’habitatge i la joventut, ja que volem posar els joves al centre i escoltar-los molt per saber quines són les seves necessitats. Tot plegat, sempre des de la participació col·lectiva de tot el poble i col·laborant amb els diferents moviments.
Què pot aportar la CUP a l’Ajuntament de Moià?
En la lína del que hem intentat fer aquesta legislatura, creiem que des de l’oposició el que podem aportar és que la nostra radicalitat, el fet d’estar a l’altre extrem de la balança, permeti tibar a les altres formacions per aprovar propostes que d’una altra manera no sorgirien, com la moció que vam tirar endavant per considerar Moià un municipi antifeixista. Aquesta proposta si no hagués nascut de la CUP no hauria existit i es va aprovar per unanimitat al ple, la qual cosa demostra que sí que es nota certa pressió cap a aquestes ideologies més d’esquerra i antifeixistes. Llavors creiem que de cara a la pròxima legislatura podem fer de contrapunt perquè la balança s’inclini una mica més cap a l’esquerra i cap aquests postulats que busquen la igualtat i, a part, fer de pont amb la gent des de les associacions.
Com valoren el fet que Vox s’hagi presentat a Moià?
Vox és un partit que atempta contra els drets fonamentals i no s’hauria de poder presentar perquè traspassa la línia de la llibertat d’expressió, provocant un discurs d’odi, i a nosaltres ens sembla gravíssim. El poble se sent molt incòmode amb l’existència de Vox.
A la seva formació la Junta Electoral els va impugnar la llista perquè hi havia massa dones...
Sí, ens pensàvem que era una broma. Nosaltres interpretem que la llei es va fer per si hi havia una infrarepresentació de dones i, per tant, no té cap mena de sentit que la impugnin perquè precisament estem revertint una realitat, que és que hi ha menys dones en els espais de debat i discurs públic.
13 maig 2023
28 d’abr. 2023
La falta de paritat obliga a retocar les llistes electorals de Vox i la CUP a Moià
En una candidatura hi havia 8 homes i 5 dones; a l’altra, 8 dones i 5 homes
BARCELONA
28/04/2023 07:50 Actualizado a 28/04/2023 13:11
Lakshmi Roset (a la dreta,al costat d’altres companys de formació) encapçala la llista electoral de Capgirem Moià-CUP CMC
DOMINGO MARCHENA
BARCELONA
28/04/2023 07:50 Actualizado a 28/04/2023 13:11
Lakshmi Roset (a la dreta,al costat d’altres companys de formació) encapçala la llista electoral de Capgirem Moià-CUP CMC
Les llistes electorals de dos partits antagònics que es presentaran a les municipals del 28 de maig a Moià ( Moianès, Barcelona) han estat impugnades per la Junta Electoral. Es tracta de Vox i Capgirem Moià-CUP. I ha estat per la mateixa raó: incomplir el requisit legal d’un mínim d’un 40% d’aspirants de cada sexe. En el cas de Vox hi havia vuit homes i cinc dones, i a Capgirem, a l’inrevés.
Una portaveu de Vox va reconèixer que la Junta Electoral els va avisar del problema, “que no només hem tingut en aquest municipi”, i immediatament un candidat va ser substituït per una candidata. “Dijous a les 10 del matí vam rebre un correu electrònic de la mateixa Junta Electoral reconeixent que ja estava tot solucionat”. L’ actitud de Capgirem-CUP, que acabarà fent exactament el mateix, no ha estat tan complaent.
Des del 2016 la llei exigeix “una presència equilibrada” dels dos sexes a les llistes que vagin a les eleccions
La llista definitiva s’ha de presentar abans de demà dissabte i els anticapitalistes encara estudien quina substitució fer. El canvi, en tot cas, serà per imperatiu legal, no per voluntat pròpia, assenyala la cap de llista, Lakshmi Roset. Fonts de la seva candidatura consideren il·lògic que una norma que es va aplicar per compensar l’escassa representació de les dones al món de la política sigui utilitzada ara per a tot el contrari.
Una dada resulta reveladora: només un 22% dels ajuntaments d’ Espanya tenen una dona al capdavant. Per això, el Govern central ha aprovat l’avantprojecte de llei orgànica de Representació Paritària als Òrgans de Decisió, “que té com a meta complir amb l’objectiu de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per garantir a les dones i les nenes les mateixes oportunitats en l’ ocupació, el lideratge i l’adopció de decisions que als homes i els nens”.
La norma respon a una directiva comunitària que fixa l’objectiu d’un 40% de participació femenina en els òrgans de direcció públics i privats: societats cotitzades, llocs d’alta direcció, consells d’administració, jurats de premis, col·legis professionals... El principi de representació equilibrada afecta fins i tot el mateix Consell de Ministres i els ajuntaments, almenys els més grans.
El Règim Electoral General (REG) fixa des del 2016 que els municipis de més de 3.000 habitants han de tenir llistes electorals paritàries
Això és el que ha passat a Moià, i de ben segur en molts altres llocs que no han transcendit. A Catalunya, tot i això, hi ha almenys dues llistes compostes íntegrament per dones: una vinculada al PSC a Botarell (Baix Camp, Tarragona) i la de Junts a Cadaqués (Alt Empordà, Girona).
Tant Botarell com Cadaqués són termes municipals amb menys de 3.000 habitants (1.000 i 2.700, respectivament). L’article 44 bis del REG determina que, en la resta de casos, les candidatures “han de tenir una composició equilibrada d’homes i dones de manera que en el conjunt de la llista els candidats de cada sexe suposin com a mínim un 40%”.
Una dada resulta reveladora: només un 22% dels ajuntaments d’ Espanya tenen una dona al capdavant. Per això, el Govern central ha aprovat l’avantprojecte de llei orgànica de Representació Paritària als Òrgans de Decisió, “que té com a meta complir amb l’objectiu de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per garantir a les dones i les nenes les mateixes oportunitats en l’ ocupació, el lideratge i l’adopció de decisions que als homes i els nens”.
La norma respon a una directiva comunitària que fixa l’objectiu d’un 40% de participació femenina en els òrgans de direcció públics i privats: societats cotitzades, llocs d’alta direcció, consells d’administració, jurats de premis, col·legis professionals... El principi de representació equilibrada afecta fins i tot el mateix Consell de Ministres i els ajuntaments, almenys els més grans.
El Règim Electoral General (REG) fixa des del 2016 que els municipis de més de 3.000 habitants han de tenir llistes electorals paritàries
Això és el que ha passat a Moià, i de ben segur en molts altres llocs que no han transcendit. A Catalunya, tot i això, hi ha almenys dues llistes compostes íntegrament per dones: una vinculada al PSC a Botarell (Baix Camp, Tarragona) i la de Junts a Cadaqués (Alt Empordà, Girona).
Tant Botarell com Cadaqués són termes municipals amb menys de 3.000 habitants (1.000 i 2.700, respectivament). L’article 44 bis del REG determina que, en la resta de casos, les candidatures “han de tenir una composició equilibrada d’homes i dones de manera que en el conjunt de la llista els candidats de cada sexe suposin com a mínim un 40%”.
28 abril 2023
26 d’abr. 2023
Llistes electorals del Moianès de les eleccions municipals del 2023
Consulta tots els candidats de cada municipi del Moianès en les eleccions del 28M
RedaccióMoià | 26·04·23 | 16:10 | Actualitzat a les 17:24
Butlletes per votar ARXIU/MIREIA ARSO
A continuació recollim totes les llistes electorals completes de tots els municipis de la comarca del Moianès per a les eleccions municipals d'enguany, que se celebraran el 28 de maig del 2023.
CALDERS
Tot Per Calders - Compromís Municipal (CM)
1. Eduard Sánchez Campoy
2. Mireia Catot Tort
3. Ivan Nardi Martínez
4. Jennifer Delgado Caro
5. Cristina Marmol Homs
6. Cristina Martínez Diars
7. Sebastià Pujoi Torra
8. Teresa Pagès Pascual
9. Maria Mercè Soler Urgell
Suplents
1. David Valentín Peralba De Haro
2. Lluís Cerarols Cortina
3. Domènech Aguilar Sala
Ara Calders-Acord Municipal (AC-AM)
1. Montserrat Gomariz i González
2. Ferran Garcia i Garcia
3. Just Serra i Coma
4. Sagrari Sánchez i Garcia
5. Ester Ruiz i Safra
6. Jordi Carné i Torrescasana
7. Irene Vendrell i Oduber
8. Pau Perarnau i García
9. Helena Berch i Soldevila
Suplents
1. Carme Torrescasana i Sangrà
2. Maria Lurdes Castells i Centellas
1. Montserrat Gomariz i González
2. Ferran Garcia i Garcia
3. Just Serra i Coma
4. Sagrari Sánchez i Garcia
5. Ester Ruiz i Safra
6. Jordi Carné i Torrescasana
7. Irene Vendrell i Oduber
8. Pau Perarnau i García
9. Helena Berch i Soldevila
Suplents
1. Carme Torrescasana i Sangrà
2. Maria Lurdes Castells i Centellas
CASTELLCIR
Ara Castellcir-Acord Municipal (ARAC-AM)
1. Eduard Guiteras Pare
2. Maria Balaguer Prat (Indep.)
3. Ismael Miguel Monfort Bolos (Indep.)
4. Elisabet Blaya Marti (Indep.)
5. Jaume Maria Payes Tort
6. Nuria Grau Joaquin (Indep.)
7. Daniel Lopez Altimiras (Indep.)
Suplents
1. Susana Bouzas Bartolome (Indep.)
2. Juan Monferrer Sanchez (Indep.)
3. Marta Bernat Masat (Indep.)
4. Francesc Xavier Baldebey Miquel (Indep.)
5. Nuria Pey Rosell (Indep.)
6. Jose Perez Lorite (Indep.)
7. Carlos Sauque Zabala (Indep.)
1. Eduard Guiteras Pare
2. Maria Balaguer Prat (Indep.)
3. Ismael Miguel Monfort Bolos (Indep.)
4. Elisabet Blaya Marti (Indep.)
5. Jaume Maria Payes Tort
6. Nuria Grau Joaquin (Indep.)
7. Daniel Lopez Altimiras (Indep.)
Suplents
1. Susana Bouzas Bartolome (Indep.)
2. Juan Monferrer Sanchez (Indep.)
3. Marta Bernat Masat (Indep.)
4. Francesc Xavier Baldebey Miquel (Indep.)
5. Nuria Pey Rosell (Indep.)
6. Jose Perez Lorite (Indep.)
7. Carlos Sauque Zabala (Indep.)
CASTELLTERÇOL
Candidatura De Progrés (CP)
1. Frascisco De Asís Sol De La Vega
2. Maria Del Mar Gonzalez Resina
3. Angel Jordana Mateu
4. Marc Parra Garcia
5. Jose Sig Formentin
6. Alejandro Fabian Corbacho
7. Albert Martinez Martin
8. Marc Duque Julia
9. Manuel Gil Fernandez
10.Piedad Moreno Arredondo
11. Pau Fernandez Barba
1. Frascisco De Asís Sol De La Vega
2. Maria Del Mar Gonzalez Resina
3. Angel Jordana Mateu
4. Marc Parra Garcia
5. Jose Sig Formentin
6. Alejandro Fabian Corbacho
7. Albert Martinez Martin
8. Marc Duque Julia
9. Manuel Gil Fernandez
10.Piedad Moreno Arredondo
11. Pau Fernandez Barba
Castell En Positiu (CEP)
1. Antonio Massot Mezquida (Indep.)
2. Albert Obrero Cusido (Indep.)
3. Oriol Casso Samsó (Indep.)
4. Francisco Javier Comellas Porti (Indep.)
5. Manel Seguer Socias (Indep.)
6. Regina Sabater Reixach (Indep.)
7. Josep Grifell Mauri (Indep.)
8. Laura Morel Fañe (Indep.)
9. Marc Romero Puentes (Indep.)
10. Daniel Cabana Dominguez (Indep.)
11. Isaac Burgos Lozano (Indepe.)
Suplents
1. Joan Fargas Castanys (Indep.)
2. Maria Carmen Molina Pozo (Indep.)
3. Maria Luisa Garcia Hernandez (Indep)
1. Antonio Massot Mezquida (Indep.)
2. Albert Obrero Cusido (Indep.)
3. Oriol Casso Samsó (Indep.)
4. Francisco Javier Comellas Porti (Indep.)
5. Manel Seguer Socias (Indep.)
6. Regina Sabater Reixach (Indep.)
7. Josep Grifell Mauri (Indep.)
8. Laura Morel Fañe (Indep.)
9. Marc Romero Puentes (Indep.)
10. Daniel Cabana Dominguez (Indep.)
11. Isaac Burgos Lozano (Indepe.)
Suplents
1. Joan Fargas Castanys (Indep.)
2. Maria Carmen Molina Pozo (Indep.)
3. Maria Luisa Garcia Hernandez (Indep)
Esquerra Republicana De Catalunya - Acord Municipal (ERC -AM)
1. Noemi Ció i Ciuró
2. Ferran Jordà i Barber
3. Meritxell Benedí i Altés
4. Jordi Aymerich i Real
5. Marta Carrillo i Carrera
6. Albert Font i Rifà
7. Cristina Besora i Rocamora
8. Enric Capella i Llobera
9. Assumpta Salvador i Sales
10. Esther Jubero i Porredon
11. Maria Del Mar Santiago i Santiago
1. Noemi Ció i Ciuró
2. Ferran Jordà i Barber
3. Meritxell Benedí i Altés
4. Jordi Aymerich i Real
5. Marta Carrillo i Carrera
6. Albert Font i Rifà
7. Cristina Besora i Rocamora
8. Enric Capella i Llobera
9. Assumpta Salvador i Sales
10. Esther Jubero i Porredon
11. Maria Del Mar Santiago i Santiago
Connectem Castellterçol - Compromís Municipal (CM)
1. Aleix Roca Girbau
2. Raquel Alcaide Lozano
3. Oriol Niubó Pérez
4. Josep Oriol Prats Griera
5. Anna Xalabardé Guardia
6. Gerard Tuneu Ubals
7. Eulàlia Comas Lamarca
8. Marcel Vilardebó Sagrera
9. Víctor Autonell Roger
10. oan Jové Prats
11. Joan Capdevila Oller
Suplents
1. Margaret Sanchez Llobet
2. Oriol Bufurull Cortés
1. Aleix Roca Girbau
2. Raquel Alcaide Lozano
3. Oriol Niubó Pérez
4. Josep Oriol Prats Griera
5. Anna Xalabardé Guardia
6. Gerard Tuneu Ubals
7. Eulàlia Comas Lamarca
8. Marcel Vilardebó Sagrera
9. Víctor Autonell Roger
10. oan Jové Prats
11. Joan Capdevila Oller
Suplents
1. Margaret Sanchez Llobet
2. Oriol Bufurull Cortés
COLLUSPINA
Ara Collsuspina-Acord Municipal (Ac-Am)
1. Elena Perera Leg
2. Judith Folch I Pujol
3. Eloi Oller I Olivares
4. Verònica Hernando I Bacter
5. Anna Guasch I Riedweg
6. Miquel Carrillo I Valldeoriola
7. Maria Socors Serra I Crusellas
Suplents
1. Nuria Vilaseca I Closa
2. Sofia Torras I Del Olmo
3. Maria Antònia Marí I Riera
4. Oriol Batlló I Farriol
1. Elena Perera Leg
2. Judith Folch I Pujol
3. Eloi Oller I Olivares
4. Verònica Hernando I Bacter
5. Anna Guasch I Riedweg
6. Miquel Carrillo I Valldeoriola
7. Maria Socors Serra I Crusellas
Suplents
1. Nuria Vilaseca I Closa
2. Sofia Torras I Del Olmo
3. Maria Antònia Marí I Riera
4. Oriol Batlló I Farriol
Fem Poble,Femcollsuspina - Compromís Municipal (CM)
1. Laia Oller Sampe
2. Alejandro Samara Costa-Velasco
3. Marcel Clemares Roca
4. Elisenda Comellas Puig
5. Moisés Jordana Exposito
6. Alba Jaumandreu Solani
7. Marta Tarter Homs
Suplents
1. Elisabet Nonell Canals
2. Pere Serra Badosa
3. Josep Oller Auseller
4. Josep Maria Girvent Oujadas
1. Laia Oller Sampe
2. Alejandro Samara Costa-Velasco
3. Marcel Clemares Roca
4. Elisenda Comellas Puig
5. Moisés Jordana Exposito
6. Alba Jaumandreu Solani
7. Marta Tarter Homs
Suplents
1. Elisabet Nonell Canals
2. Pere Serra Badosa
3. Josep Oller Auseller
4. Josep Maria Girvent Oujadas
L’ESTANY
Acord per l’estany-Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal (AXE-ERC-AM)
1. Enric Maria Rovira i Vila
2. Imma Franquesa i Sentias
3. Lluís Serra i Reyes
4. Maria Ardiaca i Martínez
5. Maria Teresa Almodóvar i Salvat
6. Albert Paixau i Puigoriol
7. Agnès Rotger i Dunyó
Suplents
1. Joan Farràs i Esparó
2. Eduard Sentias i Clotet
3. David Cid i Moragas
4. David Prat i De Las Heras
5. Jordi Colillas i Insa
6. Miquel Esparó i Rovira
7. Salvador Tresserra i Purtí
1. Enric Maria Rovira i Vila
2. Imma Franquesa i Sentias
3. Lluís Serra i Reyes
4. Maria Ardiaca i Martínez
5. Maria Teresa Almodóvar i Salvat
6. Albert Paixau i Puigoriol
7. Agnès Rotger i Dunyó
Suplents
1. Joan Farràs i Esparó
2. Eduard Sentias i Clotet
3. David Cid i Moragas
4. David Prat i De Las Heras
5. Jordi Colillas i Insa
6. Miquel Esparó i Rovira
7. Salvador Tresserra i Purtí
GRANERA
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC / Esquerra)
1. Dolors Elias i Balaguer
2. Anna Moncada i Aranda
1. Dolors Elias i Balaguer
2. Anna Moncada i Aranda
Som Granera - Candidatura de Progrés (SG-CP)
1. Carles Sig Villarrazo
1. Carles Sig Villarrazo
Junts Per Granera - Compromís Municipal (CM)
1. Joan Vilaplana Flamaric
2. Rosa Maria «Mia» Bellmunt Molins
1. Joan Vilaplana Flamaric
2. Rosa Maria «Mia» Bellmunt Molins
MOIÀ
Partit del Socialistes de Catalunya-Candidatura de Progrés (PSC-CP)
1. Susana Tapia San Pedro
2. Buenaventura Torres Puertas
3. Enric Terencio Arisa
4. Maria Mercedes Extremera Fernandez
5. Antonio Pinto Iglesias
6. Eva Maria Molina Sanchez
7. Juan Claudio Aranega Cayuela
8. Nuria Rojas Aibar
9. Rafael Garcia Pinos
10. Juana Maria Pantoja Romero
11. Maria Guerrero Garcia
12. Rafael Rebollo Vargas
13. Rafael Manzanera Lopez
Suplents
1. Alejandro Miguel Florez Gomez
2. Antonio Martin Martin
3. Nerea Grimaldo Gallardo
1. Susana Tapia San Pedro
2. Buenaventura Torres Puertas
3. Enric Terencio Arisa
4. Maria Mercedes Extremera Fernandez
5. Antonio Pinto Iglesias
6. Eva Maria Molina Sanchez
7. Juan Claudio Aranega Cayuela
8. Nuria Rojas Aibar
9. Rafael Garcia Pinos
10. Juana Maria Pantoja Romero
11. Maria Guerrero Garcia
12. Rafael Rebollo Vargas
13. Rafael Manzanera Lopez
Suplents
1. Alejandro Miguel Florez Gomez
2. Antonio Martin Martin
3. Nerea Grimaldo Gallardo
Capgirem Moià - Cup - Alternativa Municipalista (CM - CUP - AMUNT)
1. Lakshmi Roset Sala
2. Nil Oliveras Burdó
3. Berta Vilaseca Clopés
4. Ignasi Morgades Gutiérrez
5. Cristina Martinez Terés
6. Lluís Turró Cutiller
7. Gisela Soler Mampel
8. Eduard Madaula Izquierdo
9. Andrea Moreno López
10. Esther Homs Pérez
11. Lis Viladrich Iglesias
12. Miquel Garcia De Mendoza Creus
13. Queralt Guinart Homs
1. Lakshmi Roset Sala
2. Nil Oliveras Burdó
3. Berta Vilaseca Clopés
4. Ignasi Morgades Gutiérrez
5. Cristina Martinez Terés
6. Lluís Turró Cutiller
7. Gisela Soler Mampel
8. Eduard Madaula Izquierdo
9. Andrea Moreno López
10. Esther Homs Pérez
11. Lis Viladrich Iglesias
12. Miquel Garcia De Mendoza Creus
13. Queralt Guinart Homs
Vox (VOX)
1. Felipe Ruiz Tintoré
2. Antonio Estrella Galán
3. Eulogio Ruiz Tintoré
4. Ana Zulema Astrada Márquez
5. Maria Helena Fernández Del Río
6. Joel Escoda Vázquez
7. José María Adell Ramón
8. Valentí Vilarmau Bella
9. Dolores Torra Badía
10. Marta Ros Muñoz
11. Roberto Ronald Santander Lasteros
12. Eva Coello Molina
13. Pedro Viscasillas Molins
Suplents
1. Jesús María Riera Alcalde
2. Lidia Mesa Moya
1. Felipe Ruiz Tintoré
2. Antonio Estrella Galán
3. Eulogio Ruiz Tintoré
4. Ana Zulema Astrada Márquez
5. Maria Helena Fernández Del Río
6. Joel Escoda Vázquez
7. José María Adell Ramón
8. Valentí Vilarmau Bella
9. Dolores Torra Badía
10. Marta Ros Muñoz
11. Roberto Ronald Santander Lasteros
12. Eva Coello Molina
13. Pedro Viscasillas Molins
Suplents
1. Jesús María Riera Alcalde
2. Lidia Mesa Moya
Junts Per Moià, Montví I Montjoia - Compromís Municipal (CM)
1. Dolç Nom De Maria Tarter Armadans
2. Montserrat Girbau Passarell
3. Jofre Torras Soler
4. Jordi Marsinyac Homs
5. M Carmen Lopez Liria
6. Sebastià Prat Clarà
7. Gerard Morales Ramirez
8. Sergi Tantiñà Gamisans
9. Rosa Ponsa Rovira
10. Montserrat Cardona Riera
11. Oriol Gaja Corbera
12. Àlex De Juan Monzón
13. Concepció Mas Barniquel
Suplents
1. Carlos Úbeda Mateo
2. Imma Llonch Grane
3. Jordi Passarell Vilalta
4. Núria Jofre Luengo
5. Eloi Barneo Extremera
6. M Àngels Romeu Rovira
7. Adrià Conde Martínez
1. Dolç Nom De Maria Tarter Armadans
2. Montserrat Girbau Passarell
3. Jofre Torras Soler
4. Jordi Marsinyac Homs
5. M Carmen Lopez Liria
6. Sebastià Prat Clarà
7. Gerard Morales Ramirez
8. Sergi Tantiñà Gamisans
9. Rosa Ponsa Rovira
10. Montserrat Cardona Riera
11. Oriol Gaja Corbera
12. Àlex De Juan Monzón
13. Concepció Mas Barniquel
Suplents
1. Carlos Úbeda Mateo
2. Imma Llonch Grane
3. Jordi Passarell Vilalta
4. Núria Jofre Luengo
5. Eloi Barneo Extremera
6. M Àngels Romeu Rovira
7. Adrià Conde Martínez
Aramoià - Acord Municipal (Aramoià - AM)
1. Dionís Guiteras I Rubio
2. Montserrat Ferrer I Crusellas
3. Sebastià Ferrer I Serra
4. Laia Bonells I Oliver
5. Lluís Cascales I López
6. Eva Roger I Piella
7. Xavier Bach I Coma
8. Gemma Bisbal I Otero
9. Gabriel Roselló I Saurí
10. Marta Bas I Guillem
11. Jacint Monsech I Sala
12. Anna Henestrosa I Roca
13. Josep Antoni Alcantarilla I Leon
Suplents
1. Susana Pinilla I Vila
2. Jordi Torra I Moll
3. Montserrat Guarido I Montero
4. Xavier Purtí I Cirera
5. Abril Orellana I Capdevila
6. David Montero I Alonso
7. Silvia Mur I Allué
8. Jordi Capdevila I Riu
9. Sònia Pladevall I Ruiz
10. Ramon Forcada I Fernàndez
1. Dionís Guiteras I Rubio
2. Montserrat Ferrer I Crusellas
3. Sebastià Ferrer I Serra
4. Laia Bonells I Oliver
5. Lluís Cascales I López
6. Eva Roger I Piella
7. Xavier Bach I Coma
8. Gemma Bisbal I Otero
9. Gabriel Roselló I Saurí
10. Marta Bas I Guillem
11. Jacint Monsech I Sala
12. Anna Henestrosa I Roca
13. Josep Antoni Alcantarilla I Leon
Suplents
1. Susana Pinilla I Vila
2. Jordi Torra I Moll
3. Montserrat Guarido I Montero
4. Xavier Purtí I Cirera
5. Abril Orellana I Capdevila
6. David Montero I Alonso
7. Silvia Mur I Allué
8. Jordi Capdevila I Riu
9. Sònia Pladevall I Ruiz
10. Ramon Forcada I Fernàndez
MONISTROL DE CALDERS
Junts Per Monistrol De Calders - Compromís Municipal (CM)
1. Arturo Argelaguer Martínez (Indep.)
2. Maria Cinta Masramon Marques (Indep.)
3. Valentí Prat San Andrés (Indep.)
4. Josep Hom Puig (Indep.)
5. Francesc Berenguer Vila (Indep.)
6. Natalia Argelaguer Lopez (Indep.)
7. Carles Vicente Catot (Indep.)
Suplents
1. Josep Mª Vall Pujol (Indep.)
2. Antonio Llansana Ponsa (Indep.)
3. Natividad Jobal Muñoz (Indep.)
4. Mª Teresa Catot Jamila (Indep.)
1. Arturo Argelaguer Martínez (Indep.)
2. Maria Cinta Masramon Marques (Indep.)
3. Valentí Prat San Andrés (Indep.)
4. Josep Hom Puig (Indep.)
5. Francesc Berenguer Vila (Indep.)
6. Natalia Argelaguer Lopez (Indep.)
7. Carles Vicente Catot (Indep.)
Suplents
1. Josep Mª Vall Pujol (Indep.)
2. Antonio Llansana Ponsa (Indep.)
3. Natividad Jobal Muñoz (Indep.)
4. Mª Teresa Catot Jamila (Indep.)
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal (ERC - AM)
1. Quintí Ustrell Garrigós
2. Òscar Marquina i Alós
3. Joan Vicente Castillo
4. Nuria Salgado Pérez
5. Núria Codina Gasión
6. Rosa García Rodríguez
7. Maties Ponsa Saladich
Suplents
1. Bernat Ragués Soler
2. Anna Carvajal Rodríguez
1. Quintí Ustrell Garrigós
2. Òscar Marquina i Alós
3. Joan Vicente Castillo
4. Nuria Salgado Pérez
5. Núria Codina Gasión
6. Rosa García Rodríguez
7. Maties Ponsa Saladich
Suplents
1. Bernat Ragués Soler
2. Anna Carvajal Rodríguez
SANT QUIRZE SAFAJA
independents per Sant Quirze Safaja-Candidatura de Progres (ISQS-CP)
1. Maria Sonsoles Letang Jimenez de Anta
2. Carlos Daniel Lupiañez Raya
3. Sonia Sánchez Puebla
4. Jose Luis Roger Perez
5. Albert Vila Mas
6. Meritxell Carbonell Sánchez
7. David Roger Silva
Suplents
1. Hugo Freire Gil
1. Maria Sonsoles Letang Jimenez de Anta
2. Carlos Daniel Lupiañez Raya
3. Sonia Sánchez Puebla
4. Jose Luis Roger Perez
5. Albert Vila Mas
6. Meritxell Carbonell Sánchez
7. David Roger Silva
Suplents
1. Hugo Freire Gil
Bateguem per Sant Quirze Safaja - Compromís Municipal (CM)
1. Lluís Piella Vila
2. Joan Bou Corominas
3. Alejandra Aguado Vera
4. Jordi Gay Martin
5. Montserrat Melo Martínez
6. Maria José Casals Cobo
7. Patricia Anna Tena Zaforas
Suplents
1. Jordi Sans Otero
2. Blanca Roger Canals
1. Lluís Piella Vila
2. Joan Bou Corominas
3. Alejandra Aguado Vera
4. Jordi Gay Martin
5. Montserrat Melo Martínez
6. Maria José Casals Cobo
7. Patricia Anna Tena Zaforas
Suplents
1. Jordi Sans Otero
2. Blanca Roger Canals
SANTA MARIA D’OLÓ
Oló Som Tots- Esquerra Republicana de Catalunya- Acord Municipal (OlóSom Tots- ERC- AM)
1. Xavier Baraut I Roca
2. Laura Juncadella I Roca
3. Àngel Aubach I Farrés (Indep.)
4. Pol Rodoreda Valeri (Indep.)
5. Dolors Serral I Soler (Indep.)
6. Albert Vilarmau I Castillo (Indep.)
7. Montserrat Paule I Llussà (Indep.)
8. Montserrat Padrisa I Rovira (Indep.)
9. Ramon Vilar I Camprubí
Suplents
1. Jordi Rovira Berengueras (Indep.)
2. Raül Teba I Villar (Indep.)
3. Maria Teresa Valeri I Vilà
4. Patllari Rosell Tudanca (Indep.)
5. Albert Vega Valeri
1. Xavier Baraut I Roca
2. Laura Juncadella I Roca
3. Àngel Aubach I Farrés (Indep.)
4. Pol Rodoreda Valeri (Indep.)
5. Dolors Serral I Soler (Indep.)
6. Albert Vilarmau I Castillo (Indep.)
7. Montserrat Paule I Llussà (Indep.)
8. Montserrat Padrisa I Rovira (Indep.)
9. Ramon Vilar I Camprubí
Suplents
1. Jordi Rovira Berengueras (Indep.)
2. Raül Teba I Villar (Indep.)
3. Maria Teresa Valeri I Vilà
4. Patllari Rosell Tudanca (Indep.)
5. Albert Vega Valeri
Junts Per Santa Maria D´oló- Compromís Municipal (CM)
1. Joan Antonell Cubarons
2. Enric Urgeles Llorens
3. Marta Antonell Sans
4. Jaume Antonell Cubarons
5. Aleix Antonell Griera
6. Carles Antonell Griera
7. Mercedes Cubarons Barneda
8. Lourdes Cubarons Verneda
9. Quirico Antonell Berengueras
1. Joan Antonell Cubarons
2. Enric Urgeles Llorens
3. Marta Antonell Sans
4. Jaume Antonell Cubarons
5. Aleix Antonell Griera
6. Carles Antonell Griera
7. Mercedes Cubarons Barneda
8. Lourdes Cubarons Verneda
9. Quirico Antonell Berengueras
26 abril 2023
28 de gen. 2022
11 de nov. 2019
La CUP irromp com a tercera força al Moianès
Els republicans es mantenen com a formació dominant a la comarca però cedeixen 3 dels 10 municipis a Junts per Catalunya queralt casals 11.11.2019 | 02:28
Votacions ahir al matí al col·legi electoral de Moià ubicat a Les Faixes JOAN CAPDEVILA
ERC va tornar a ser ahir la força més votada en les eleccions generals al Moianès, amb el 33,73% dels vots, tot i perdre'n 810 respecte les eleccions de l'abril. D'aquesta manera, no es va poder imposar a la totalitat dels 10 municipis de la comarca, com aleshores, i n'ha cedit tres a Junts per Catalunya, que es manté com a segona força, però amb un lleuger ascens. La CUP ha irromput amb força en unes generals i ha estat la tercera formació més votada, per sobre del PSC i els comuns, que han baixat. La dreta espanyolista es manté com a minoritària, tot i l'increment de Vox.
Els partits independentistes s'han imposat de nou en les eleccions al Congrés només mig any després dels darrers comicis i sumen el 71,75% dels vots a la comarca, una xifra similar a la de fa mig any, però amb la suma d'un nou actor, la CUP, que ha tingut 1.053 vots al Moianès. La seva irrupció pot ser un dels motius de la pèrdua de pes dels republicans, que, tot i així, es mantenen com a primera força, gairebé 10 punts percentuals per sobre de Junts per Catalunya, que ha sumat el 24,08% dels vots a la comarca, tres punts més que a l'abril.
Amb tot, aquestes eleccions han trencat l'hegemonia que tenia ERC a les generals, en què s'havia imposat en els 10 pobles de la comarca, i ha cedit Calders, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja a JuntsxCat. Per la seva banda, el PSC, que ha passat el tercer lloc a la CUP, ha perdut pes respecte a fa mig any, amb 204 vots menys, igual que En Comú Podem, que ha reculat 158 vots. Més País ha sumat uns escassos 58 votants i la dreta espanyolista (Ciutadans, el PP i Vox) han sumat el 8,18% de vots de la comarca, un percentatge pràcticament calcat al dels darrers comicis, però amb un canvi en la correlació de forces. Mentre que Cs ha perdut més de la meitat dels votants i el PP també retrocedit, Vox s'ha enfilat lleugerament i ha sumat 237 vots a la comarca, 97 més que a l'abril.
A Moià els resultats han seguit la tònica comarcal. ERC s'hi ha imposat amb el 35% del vots, tot i perdre'n 243, i JuntsxCat, en segon lloc, n'ha sumat 70. Els segueix la CUP amb 428 vots (13,13%) i tant el PSC com els Comuns han retrocedit. El PP i Vox han tingut un lleuger ascens, mentre que Cs ha perdut 100 votants.
11 novembre 2019
Regió7
Votacions ahir al matí al col·legi electoral de Moià ubicat a Les Faixes JOAN CAPDEVILA
ERC va tornar a ser ahir la força més votada en les eleccions generals al Moianès, amb el 33,73% dels vots, tot i perdre'n 810 respecte les eleccions de l'abril. D'aquesta manera, no es va poder imposar a la totalitat dels 10 municipis de la comarca, com aleshores, i n'ha cedit tres a Junts per Catalunya, que es manté com a segona força, però amb un lleuger ascens. La CUP ha irromput amb força en unes generals i ha estat la tercera formació més votada, per sobre del PSC i els comuns, que han baixat. La dreta espanyolista es manté com a minoritària, tot i l'increment de Vox.
Els partits independentistes s'han imposat de nou en les eleccions al Congrés només mig any després dels darrers comicis i sumen el 71,75% dels vots a la comarca, una xifra similar a la de fa mig any, però amb la suma d'un nou actor, la CUP, que ha tingut 1.053 vots al Moianès. La seva irrupció pot ser un dels motius de la pèrdua de pes dels republicans, que, tot i així, es mantenen com a primera força, gairebé 10 punts percentuals per sobre de Junts per Catalunya, que ha sumat el 24,08% dels vots a la comarca, tres punts més que a l'abril.
Amb tot, aquestes eleccions han trencat l'hegemonia que tenia ERC a les generals, en què s'havia imposat en els 10 pobles de la comarca, i ha cedit Calders, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja a JuntsxCat. Per la seva banda, el PSC, que ha passat el tercer lloc a la CUP, ha perdut pes respecte a fa mig any, amb 204 vots menys, igual que En Comú Podem, que ha reculat 158 vots. Més País ha sumat uns escassos 58 votants i la dreta espanyolista (Ciutadans, el PP i Vox) han sumat el 8,18% de vots de la comarca, un percentatge pràcticament calcat al dels darrers comicis, però amb un canvi en la correlació de forces. Mentre que Cs ha perdut més de la meitat dels votants i el PP també retrocedit, Vox s'ha enfilat lleugerament i ha sumat 237 vots a la comarca, 97 més que a l'abril.
A Moià els resultats han seguit la tònica comarcal. ERC s'hi ha imposat amb el 35% del vots, tot i perdre'n 243, i JuntsxCat, en segon lloc, n'ha sumat 70. Els segueix la CUP amb 428 vots (13,13%) i tant el PSC com els Comuns han retrocedit. El PP i Vox han tingut un lleuger ascens, mentre que Cs ha perdut 100 votants.
11 novembre 2019
Regió7
29 d’abr. 2019
ERC es fa seus els deu municipis del Moianès
L'independentisme suma dos de cada tres vots, el PSC desbanca els comuns, i la dreta espanyolista punxa tot i l'auge de Vox jordi escudé 29.04.2019 | 02:31
La número 10 per Barcelona de JxCat, Montse Girbau, votant ahir a Moià maria tarter
ERC va tornar a ser la clara guanyadora de les eleccions d'ahir al Moianès, on va revalidar l'hegemonia que té a les generals en aquesta comarca des del 2015, i ho va fer amb mil vots més que en els darrers comicis al Congrés d'ara fa dos anys. Aquesta vegada, gairebé la meitat dels electors han optat per la llista republicana, que s'ha endut el 41,41 % dels vots de la comarca. Ahir també va millorar resultats el PSC, que queda darrere de JxCat i ha relegat els Comuns al quart lloc, mentre que la dreta espanyolista és gairebé testimonial a la comarca, amb una forta patacada del PP.
L'increment de vots dels republicans ha estat un reflex de l'elevada participació que hi ha hagut en aquestes eleccions a la comarca, 15 punts percentuals més que en les darreres generals. Ahir va votar el 80,59 % del cens, i això es va traduir en un increment del nombre absolut de vots també de Junts per Catalunya, que es manté com a segona força, tot i perdre pes, amb un descens percentual respecte del 2016.
ERC va ser ahir la llista més votada a tots els municipis de la comarca (a Oló amb més de la meitat dels vots), i Junts per Catalunya la segona, també a tot arreu, i a una distància considerable de la resta de forces. De fet, l'independentisme (sumant-hi la irrupció del Front Republicà, que al Moianès s'ha situat com a cinquena força en general i tercera a Calders i Oló) arrasa a la comarca amb pràcticament el 70 % dels vots, respecte del 61,7 % que el 2016 sumaven ERC i JxCat (llavors CDC).
La capital, Moià, és el reflex dels resultats a tota la comarca. S'hi repeteix el mateix patró, amb el PSC com a tercera força, després que s'ha aconseguit recuperar de la davallada de fa dos anys, per bé que encara no assoleix els resultats del 2011. La remuntada d'ahir ha permès als socialistes desbancar els Comuns de la tercera posició, que perden un terç dels vots i ara són quarts.
A la cua se situen els partits de línia més marcadament espanyolista. Cs guanya vots però manté el seu pes percentual, mentre que el PP es desploma i se situa per sota del 2 % dels vots de la comarca. Fins i tot es veu superat per Vox a Calders, Castellcir, l'Estany, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja. Els ultradretans aconsegueixen vots a tots els municipis.
29 abril 2019
Regió7
La número 10 per Barcelona de JxCat, Montse Girbau, votant ahir a Moià maria tarter
ERC va tornar a ser la clara guanyadora de les eleccions d'ahir al Moianès, on va revalidar l'hegemonia que té a les generals en aquesta comarca des del 2015, i ho va fer amb mil vots més que en els darrers comicis al Congrés d'ara fa dos anys. Aquesta vegada, gairebé la meitat dels electors han optat per la llista republicana, que s'ha endut el 41,41 % dels vots de la comarca. Ahir també va millorar resultats el PSC, que queda darrere de JxCat i ha relegat els Comuns al quart lloc, mentre que la dreta espanyolista és gairebé testimonial a la comarca, amb una forta patacada del PP.
L'increment de vots dels republicans ha estat un reflex de l'elevada participació que hi ha hagut en aquestes eleccions a la comarca, 15 punts percentuals més que en les darreres generals. Ahir va votar el 80,59 % del cens, i això es va traduir en un increment del nombre absolut de vots també de Junts per Catalunya, que es manté com a segona força, tot i perdre pes, amb un descens percentual respecte del 2016.
ERC va ser ahir la llista més votada a tots els municipis de la comarca (a Oló amb més de la meitat dels vots), i Junts per Catalunya la segona, també a tot arreu, i a una distància considerable de la resta de forces. De fet, l'independentisme (sumant-hi la irrupció del Front Republicà, que al Moianès s'ha situat com a cinquena força en general i tercera a Calders i Oló) arrasa a la comarca amb pràcticament el 70 % dels vots, respecte del 61,7 % que el 2016 sumaven ERC i JxCat (llavors CDC).
La capital, Moià, és el reflex dels resultats a tota la comarca. S'hi repeteix el mateix patró, amb el PSC com a tercera força, després que s'ha aconseguit recuperar de la davallada de fa dos anys, per bé que encara no assoleix els resultats del 2011. La remuntada d'ahir ha permès als socialistes desbancar els Comuns de la tercera posició, que perden un terç dels vots i ara són quarts.
A la cua se situen els partits de línia més marcadament espanyolista. Cs guanya vots però manté el seu pes percentual, mentre que el PP es desploma i se situa per sota del 2 % dels vots de la comarca. Fins i tot es veu superat per Vox a Calders, Castellcir, l'Estany, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja. Els ultradretans aconsegueixen vots a tots els municipis.
29 abril 2019
Regió7
Subscriure's a:
Missatges (Atom)