Berguedà, Solsonès i Moianès són les comarques que complirien l’exigència europea en reciclatge

Bages i Anoia estan per sobre de la mitjana catalana però per sota de l'índex requerit per al 2025 per la UE, i la Cerdanya és a la cua del rànquing de Catalunya


El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, presentant les dades ACN


David Bricollé
Prats de Lluçanès | 25·07·23 | 13:49 | Actualitzat a les 17:49

En matèria de reciclatge de residus, ara mateix el Berguedà, el Solsonès i el Moianès són la cara de la moneda; la Cerdanya, clarament, la creu. I el Bages, l’Alt Urgell i l’Anoia serien el cantell: ben posicionats però amb molta feina per fer. El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, ha fet aquest dimarts balanç del 2022 en matèria de tractament de les deixalles, xifres en què es concentra el focus en l’índex de recollida selectiva, que és el paràmetre que marca si s’està o no en el bon camí perquè cada cop hi hagi menys materials finalistes, és a dir, que vagin a parar als abocadors.


I el que diuen aquestes dades, pel que fa a l’àrea d’influència de Regió7, és que el Berguedà, el Solsonès i el Moianès estan al capdamunt del rànquing de comarques més recicladores, amb uns percentatges que no només superen de molt la mitjana catalana (que és del 45,33%), sinó que, més important encara, també estan clarament per sobre de l'objectiu de reciclatge fixat per la UE per al 2025, que és del 55% dels residus generals, mentre que per al 2020 era del 50%. Berguedà i Solsonès són la tercera i quarta demarcació que més reciclen, amb uns percentatges del 67% i el 62%, respectivament, només superades per la Conca de Barberà i Osona, mentre el Moianès és al sisè lloc, amb el 61,13%.


En l’extrem oposat, a la creu de la moneda, la Cerdanya és, de llarg, la comarca de tot Catalunya amb els pitjors nivells de separació, lluny de qualsevol índex de referència. I és que, segons les dades del 2022, recicla tot just poc més d’una quarta part de les deixalles que genera (el 27,13%). Dit d’una altra manera, gairebé tres de cada quatre quilos de residus que en surten va a abocador.


A més a més, és una de les demarcacions on la generació del total de quilos per habitant i any és més elevada (688), ja que a la majoria de comarques estan per sota dels 600, i fins i tot dels 500 quilos per habitats i any.

En el terme mig d’aquest rànquing hi trobem tres comarques de casa nostra. Amb uns índex de reciclatge a l’entorn del 50%, el Bages, l’Alt Urgell i l’Anoia presenten com a virtut que estan a la banda alta de la mitjana de Catalunya, però que de moment no assoleixen els requeriments que posarà a curt termini la Unió Europea (el 55% abans esmentat). Especialment l’Anoia, que amb un 46,49% no compleix encara ara amb els requisits que hi havia establerts ja per al 2020.
El Lluçanès se situaria en segona posició


La comarca del Lluçanès, creada enguany, ocuparia la segona posició en el rànquing comarcal, amb un índex de recollida selectiva del 72,31% amb les dades de 2022. El municipi del conjunt d'aquesta comarca amb la millor taxa de recollida selectiva és Prats de Lluçanès (83,51%), que a la vegada presenta una generació de residus municipals que amb 427 kg/hab/any se situa per sota de la mitjana de Catalunya.

En la presentació del balanç, El director de l'Agència de Residus de Catalunya ha reconegut que Catalunya «encara té molts deures a fer» i ha dit que és més partidari de donar incentius als municipis que no pas d'imposar sancions. Ha avançat que no li consta que Europa hagi sancionat l'Estat pels incompliments en matèria de residus però diu que li semblaria bé perquè «l'obligaria a posar-se les piles».

Del total de residus municipals generats el 2022 (3,8 milions de tones, un 1,2% menys que l'any anterior) es va recollir selectivament el 45,3%, concretament 1.740.360 tones. Aquesta xifra representa un lleuger increment del 0,3% respecte de l'exercici del 2021. Segons les dades fetes públiques per l'ARC aquest dimarts en una roda de premsa a Prats de Lluçanès, la generació per càpita de residus disminueix un 1,5% i se situa als 493 quilos per habitant i any. De les quatre fraccions principals de recollida selectiva, la que més incrementa són els envasos (7%), seguida del vidre (5,3%) i l'orgànica (1,4%). En canvi, el paper disminueix un 4,5%.

Pel que fa a la fracció resta (residus barrejats), representa el 54,7% del total dels residus municipals generats, és a dir, 2.098.540 tones. Per tant, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals que no se separen en origen a les llars i comerços. També els residus que van a parar a l'abocador sumen el 30,6%, mentre que les directrius europees fixen que l'any 2023 només es podrà portar als dipòsits controlats un màxim del 10% dels residus municipals. Per al director de l’ARC, «els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva (porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari), aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant». A Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta. Per Peraire, «ara és l’hora de les grans ciutats, des del Govern s’ha donat suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró».
Per sota la mitjana a les grans ciutats

A les grans ciutats de Catalunya la recollida selectiva encara és baixa: els 23 municipis de més de 50.000 habitants tenen una taxa del 37,9% i només ha pujat 3,5 punts en els darrers cinc anys. En canvi, la mitjana de recollida selectiva del conjunt dels 924 municipis de menys de 50.000 habitants se situa al 47,5%, per sobre de la mitjana de Catalunya. En aquest sentit, Peraire ha insistit que, malgrat que és important fer la feina en totes les poblacions, «ha arribat l'hora que els municipis de més de 50.000 habitants implementin models d'alta eficiència».

Entre els municipis que més reciclen hi ha Sant Quirze Safaja, al Moianès, juntament amb Vilablareix, Albons, Corçà i Verges. Tots ells també tenen el sistema de recollida porta a porta. Pel que fa als municipis amb els índexs més baixos de reciclatge n’hi ha tres de casa nostra: Fígols, al Berguedà (9,72%), Cabrera d'Anoia (14,69%) i Isòvol, a la Cerdanya (18,59%). Tots ells tenen contenidors oberts i unes dades «pèssimes», segons ha lamentat Isaac Peraire.
 

Possible ampliació de l'abocador de residus perillosos de Castellolí

Sobre el pla nacional de l'amiant que té en marxa el Govern, Peraire ha dit que estan treballant per poder ampliar l'únic dipòsit de residus perillosos que hi ha a Catalunya i que està situat a Castellolí (Anoia). Aquest abocador té una capacitat per acollir 300.000 metres cúbics d'amiant, però Peraire ha avançat que a Catalunya n'hi podria haver 4 milions. «Tenim identificat que ens falta espai i estem en vies de solucionar-ho», ha avançat. 

25 juliol 2023

Regió7

L’IBI i la seguretat centren bona part del debat electoral entre candidats a Moià

Els partits coincideixen en qüestions com l’habitatge o els equipaments, mentre la fiscalitat o els models de recollida selectiva generen discrepàncies

Moià | 26·05·23 | 18:01 | Actualitzat a les 18:19

Debat amb els quatre candidats de Moià al local de les Faixes JORDI ESCUDÉ

Amb el deute eixugat, els partits que es presenten a les eleccions d’aquest diumenge a Moià es debaten més que mai sobre les possibilitats que obre el fet de tornar a tenir les arques plenes després de més d’una dècada de contenció, i què estan disposats a gastar. És el rerefons amb què ha transcorregut aquest dijous el debat entre els candidats d’Aramoià (ERC), Junts, Capgirem Moià (CUP), i el PSC que organitzava Ràdio Moià. També hi concorre VOX, però no hi era perquè només es van convidar les formacions que actualment tenen representació al consistori.

La trobada constatava que entre tots quatre hi ha més punts de trobada, tot i els matisos, que de distanciament, «amb la sensació que compartim cap a un 85% del programa», apuntava l’actual alcalde, el republicà Dionís Guiteras. Això convertia l’acte més aviat en una exposició de propostes que en un intercanvi de posicionaments. Tanmateix, si que es van posar de manifest les desavinences que hi ha especialment pel que fa a la futura pressió fiscal, sobretot entre els dos grans (en representació al consistori). Tant Guiteras, d’Aramoià, com Maria Tarter, de Junts, proposen rebaixar l’IBI, però a parts diferents. En els darrers dos anys s’ha reduït un 5% en cada exercici, i mentre Tarter insistia en el compromís de rebaixar-lo un 20% durant el 2024, Guiteras aposta per fer-ho «d’una manera sostenible». I és que, «després d’un deute del 395%, entenem que no es poden fer promeses electorals de rebaixes del 20% perquè això és tornar al passat i perdríem tot l’esforç que hem fet», apuntava el republicà. Suposaria deixar d’ingressar mig milió d’euros respecte els 2,5 que es cobren anualment per aquest concepte, «però amb les dades econòmiques actuals ens ho podem permetre sense renunciar a res», el contradeia Tarter, tenint en compte, entre altres coses, que «de la liquidació del pressupost del 2022 han sobrat quasi 2 milions d’euros, a 31 de març l’ajuntament en tenia més de 8,7 milions al banc, i pel 2024 ja no haurem de pagar els més de 350.000 de quota pel retorn del crèdit». Guiteras insistia que «cal rigor i serietat, i si diem que podem reduir un 20% l’IBI, diguem com afrontarem les despeses», i Tarter va apel·lar a «la col·laboració» del Consell Comarcal, que «ha estat 8 anys a Can Carner on ha pogut créixer pagant mil euros el mes, però ja és hora que marxi i que tot l’estalvi que s’ha generat gràcies a la generositat de Moià, ara ens ho torni invertint a Cal Comadran», on diu que s’hauria de traslladar.

Al marge de les discussions, Lakshmi Roset, de Capgirem Moià defensava «uns impostos progressius, que pagui més qui més té», i sense parlar de percentatges de l’IBI proposa fer servir aquestes taxes «com a mesura dissuassòria als grans tenidors contra els pisos buits», mentre Susana Tapia, del PSC, aposta per «continuar rebaixant progressivament l’IBI, com s’ha anat fent, però per ara no ens aventurem a dir en quin percentatge».

L’economia va ser el primer dels quatre blocs del debat i el que va generar més controvèrsia, si bé també hi ha algunes diferències en el model a seguir per a la recollida selectiva davant el 58% de reciclatge actual. La defensa radical del porta a porta de Capgirem Moià venia matisada per Junts, que proposa «analitzar la viabilitat d’un model mixt que inclogui zones amb el porta a porta i altres amb contenidors amb targeta segons les necessitats». Tapia, del PSC també proposava «un estudi sobre les diferents possibilitats de reciclatge, però està clar que és una qüestió que s’ha d’afrontar molt seriosament en aquest mandat».

La qüestió mediambiental té força coincidència entre partits, que defensen la instal·lació de plaques solars en equipaments públics, o la construcció d’una planta de biogàs, «que servirà per tenir energia neta, independitzar-nos de les companyies elèctriques i estalviar-nos 700.000 euros només en electricitat», deia Guiteras; i també Roset, considerant que «és la millor manera de gestionar els residus, tot i que és gas metà i cal vigilar les possibles emissions i pèrdues que pugui tenir». Des de Junts, en canvi, «no diem res perquè hem demanat accés a l’expedient i no l’hem tingut».

Més càmeres i més policia

La seguretat va ser un altre dels temes amplis de debat amb Capgirem com a formació discordant davant la proposta de més agents de Policia Local i de càmeres de vigilància o lectores de matrícules. El PSC demana Policia Local les 24 hores més enllà de la que oferiran a partir de l’estiu els Mossos amb les noves dependències que s’estan ampliant a l’ajuntament per als dos cossos. Serà el resultat «d’una col·laboració entre administracions» com defensa Guiteras, que en el debat també avançava les converses amb Interior per poder disposar d’una àrea bàsica policial «d’aquí a 6 o 8 anys». Aquesta qüestió és prioritària per a Junts, que defensa «una comissaria amb tots els serveis d’àrea bàsica policial com ens pertoca per ser comarca». Tots tres partits també aposten per augmentar la vigilància amb càmeres als polígons i entrades al nucli. Capgirem Moià, en canvi, és més reticent en aquestes qüestions, i especialment en la de les càmeres. «Són una vulneració del dret a la intimitat i de lliure circulació, i tenen un risc important amb conseqüències molt greus a nivell de repressió», reblava Roset.

Cal habitatge i equipaments

En la qüestió de l’habitatge hi va haver unanimitat, amb petits matisos. Tothom coincideix en la necessitat d’ampliar el parc de pisos socials i per a joves, amb una especial incidència a les possibilitats que ofereix l’antiga Caserna, i també als diversos pisos de propietat municipal (alguns per arreglar) que té l’Ajuntament.

En l’àmbit esportiu i cultural també hi ha força coincidències, tot i la disparitat de propostes que no tothom recull, des de les ampliacions de zones esportives que defensen Aramoià i Junts, fins a l’estudi d’una piscina coberta que proposa el PSC. Parlen de millorar el pavelló, de reobrir el gimnàs, i de desenvolupar els projectes culturals a Cal Comadran i Les Faixes II. Un altre punt crític és el Casal, propietat del bisbat, que Junts voldria comprar mentre que Aramoià confia en una cessió gratuïta a través d’un conveni. Roset, de Capgirem Moià, apuntava que «Moià no necessita espais polivalents sinó projectes concrets i amb projecte», com un ateneu estable per als joves.

Els partits posen VOX com a línia vermella

VOX no era al debat d’aquest dijous a Moià ni tampoc formarà govern en aquest ajuntament si no guanya. Així es desprèn del que asseguraven en el debat les quatre formacions restants que concorren a les eleccions, que renuncien a pactar amb els ultradretans si es donés el cas.

En el debat, un per un els partits anaven repetint la mateixa resposta. «L’única línia vermella que tenim no està aquí asseguda», apuntava Tarter, i el posicionament del PSC «és exactament el mateix», deia Susana Tapia. Igual de contundent es mostrava Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, i deia que «no en volem saber res, dels feixistes». De fet, i més enllà d’això, els cupaires «no preveiem ser la força més votada», afegia Roset, i donava per entès que no pactaran amb ningú, tot i la plena disposició «en ajudar-nos en punts concrets».

L’alcual alcalde, Dionís Guiteras, explicava que «ens hem conjurat» davant la lìnia vermella «claríssima» que hi ha amb VOX, i per la resta, «el que ens guiarà a l’hora de fer pactes és allò que sigui millor per Moià».

26 maig 2023

Regió7

Moià celebra la seva festa grossa amb un reguitzell d’activitats per a tots els públics

18·08·21 | 06:25



Moià celebra la seva festa grossa amb un reguitzell d’activitats per a tots els públics | AJ. MOIÀ

Els veïns i veïnes de Moià han viscut intensament els actes de la Festa Major. El concert de Festa Major, a càrrec de l’Orquestra Rosaleda, va aplegar unes 300 persones al parc municipal de Moià. Aquesta activitat va ser retransmesa en directe per Ràdio Moià. El nucli antic es va omplir d’artesania, música, dansa, teatre, animació infantil i art en la Fira d’artistes i artesania que es va dur a terme durant tot el dia. El grup de música africana Afrobatu va animar la vetllada al parc municipal. Tot seguit, Dj Rutxo va fer moure als presents amb la seva música més vibrant.


Moià celebra la seva festa grossa amb un reguitzell d’activitats per a tots els públics | AJ. MOIÀ

 18 agost 2021

Regió7

Mor als 67 anys la professora i exregidora de Moià Mercè Bigorra

 

febrer 23rd, 2021 Dídac Garcia 


Mercè Bigorra va ser regidora de Cultura i Ensenyament de l’Ajuntament de Moià durant l’anterior legislatura, del 2015 al 2019. Uns anys en que AraMoià, l’actual partit que governa la institució, va governar amb majoria absoluta. Al llarg de la seva vida, va dedicar-se professionalment a l’ensenyament, professió de la qual s’havia jubilat feia poc temps.

Bigorra era una persona molt coneguda a Moià. No només per la seva faceta educativa o política, sinó també per la seva vinculació amb les entitats culturals de la ciutat. Va participar, per exemple, en la redacció de La Tosca i l’Associació Cultural Modilianum. A més, era l’encarregada d’unir l’Ajuntament amb la ràdio municipal.

A través de les xarxes, l’equip de govern l’ha acomiadat definint-la com a “una gran dona que ha dedicat la vida a la seva passió per l’ensenyament” a més de dirigir-se a ella com a “companya i amiga”. Diverses associacions, entitats i representants polítics, així com també els centres educatius de Moià, han aprofitat les xarxes socials per lamentar la pèrdua de la Mercè i acomiadar-se de la seva persona. 

23 febrer 2021

OnaMoianès

Moià perd l'exregidora i professora d'institut Mercè Bigorra, als 67 anys

Va dedicar la seva vida a l'ensenyament, una de les seves grans passions, i sempre havia estat molt vinculada al teixit cultural i associatiu del municipi jordi escudé vila. moià 21.02.2021 | 23:36

Mercè Bigorra va ser regidora de l'Ajuntament de Moià en el mandat anterior aramoiÀ

Moià ha lamentat aquest cap de setmana la pèrdua de Mercè Bigorra, que va ser regidora de l'Ajuntament en el mandat anterior i també professora a l'institut Moianès, d'aquesta localitat. Bigorra va morir dissabte al vespre com a conseqüència d'una llarga malaltia, a l'edat de 67 anys.

La mort de Bigorra ha estat molt sentida al poble, on les reaccions en conèixer la notícia no es van fer esperar. L'Ajuntament mateix va voler expressar el seu condol amb un tuit on lamentava la pèrdua d'una «companya, amiga i exregidora», i en destacava la seva trajectòria en l'ensenyament, que sempre havia estat la seva gran passió.
 

Mercè Bigorra era militant d'ERC i va ser regidora d'AraMoià entre els anys 2015 i 2019, en què el partit va governar amb majoria absoluta amb 10 dels 17 regidors del consistori. Ella en va assumir les àrees de Cultura i Ensenyament, i també mantenia els vincles de l'Ajuntament amb Ràdio Moià. L'alcalde, Dionís Guiteras, que també ho era en el mandat anterior fent equip amb Bigorra, la recordava ahir com una persona «molt activa» i sempre molt integrada en les activitats culturals, i també en l'institut Moianès, d'on havia estat professora fins que es va jubilar.

A més de les seves responsabilitats com a regidora, la implicació de Bigorra en la vida cultural del poble també va anar molt lligada a la Tosca i Modilianum.

Ara com ara, no hi ha prevista cap cerimònia oberta de comiat a Bigorra, a qui es podrà donar l'últim adeu al tanatori de Moià.

21 febrer 2021

Regió7

Estàtiques, així seran les cavalcades de Reis al Moianès i la Catalunya Central

gener 5th, 2021 Dídac Garcia 


Al Moianès, els reis a Moià arriben a les 7 de la tarda a la pista de l’Escola Josep Orriols i Roca.

En un acte estàtic, la capital del Moianès rebrà a Ses Majestats en un aforament limitat on caldrà mantenir la distància de seguretat i portar la mascareta obligatòriament. S’obriran les portes a 2/4 de 7 de la tarda per fer una entrada esglaonada on només podran accedir els menors acompanyats de màxim 2 adults. La novetat d’enguany, a banda de les mesures del Procicat, és la retransmissió en directe que farà Ràdio Moià a través del seu canal de Youtube.

Santa Maria d’Oló tampoc podrà fer la rua que tenien preparada pels carrers del poble però sí que vindran la Plaça Catalunya.

El recinte per saludar Ses Majestat Els Reis d’Orient serà la Plaça Catalunya. Hi seran avui partir de les 5 de la tarda. Per accedir a l’espai s’ha d’adquirir una entrada per persona, inclosos els nens i nenes, a través del portal web “entrapolis”. Les places són de màxim 6 persones per entrada i hauran de ser de la mateixa bombolla de convivència. D’aquesta manera, es facilitarà un ingrés esglaonat a l’espai en diversos torns amb l’objectiu d’evitar acumulacions. Val a dir però que, a hores d’ara, el nombre de places disponibles està esgotat. També queda anul·lat el tradicional repartiment de regals que es feia casa per casa. 

5 gener 2021

OnaMoianès

Moià alça un monòlit en memòria dels veïns que han mort durant la pandèmia

 L'acte s'ha fet coincidir amb el dia d'homenatge a la vellesa, i ha congregat unes 150 persones aquest dilluns al parc municipal jordi escudé moià 17.08.2020 | 18:29

Moià ha celebrat aquest dilluns un acte en memòria de totes les persones del poble que han mort durant la pandèmia, i ho ha fet erigint un petit monument amb una placa de record al parc municipal que en deixarà constància d'una forma permanent. L'acte, que ha aplegat unes 150 persones, s'ha volgut emmarcar en la Festa de l'Arbre Fruiter i d'Homenatge a la Vellesa que Moià celebra cada 17 d'agost, i que serveix per acomiadar la festa major.

El monòlit s'ha col·locat en un espai a tocar del llac del parc municipal i incorpora una dedicatòria en vers de l'autora local Glòria Pons escrita en una placa que l'alcalde, Dionís Guiteras, i la regidora de Benestar Social, Laia Bonells, s'han encarregat de descobrir. Els acompanyaven altres regidors del consistori i una àmplia representació d'entitats i institucions locals, així com familiars dels difunts que hi ha hagut a Moià durant aquesta pandèmia. Tots ells han anat dipositant rams als peus del monument després de la inauguració, mentre Sara Vallejo interpretava El Cant del Ocells amb el seu violoncel.

Una quinzena de morts per covid
«Aquest és un acte per no oblidar que som poble i que som comunitat», apuntava Guiteras en el seu discurs, i també un acte «compartit i senzill, però que volíem que ens arribés a l'ànima». Tal com explicava ell mateix en acabat, la voluntat de l'Ajuntament és dedicar aquest nou espai del parc municipal a totes les víctimes, de covid o no, «que durant aquest temps no han pogut tenir l'acompanyament que segurament haurien volgut les famílies». Per això, tots els grups municipals van considerar convenient impulsar un acte com aquest entenent «que passar el dol col·lectiu ens pot ajudar a ser més forts i superar el tràngol».

A Moià han mort una quinzena de persones de covid, però des que va començar la pandèmia en total hi ha hagut unes 25 defuncions «que no van poder tenir l'acompanyament i la cerimònia de comiat que segurament les famílies haurien volgut», ha apuntat l'alcalde.

La pandèmia, molt present
L'acte en record de les persones mortes els darrers mesos a Moià substituïa aquesy dilluns al migdia el tradicional vermut que es fa cada 17 d'agost en homenatge als avis, i que enguany s'ha suspès per la covid. De fet, la covid i els seus efectes han estat molt presents a la festa major d'enguany. El pregó, ja va girar a l'entorn de la pandèmia «com un homenatge no només als metges i les infermeres, sinó també al personal de les residències, als que han atès la gent gran, i a totes les famílies que han hagut de cuidar als seus», apuntava l'alcalde. I la data d'avui s'ha triat perquè «un homenatge a la vellesa també vol ser un homenatge a la virtut, a la feina feta, a l'experiència, i a com la gent gran ens ha anat cuidant als més joves».

Els actes propis de la Festa de l'Arbre Fruiter i d'Homenatge a la Vellesa previstos per aquest dlluns al vespre tornaran a girar a l'entorn de la pandèmia, tenint en compte que es nomenarà president de la festa d'enguany al director del CAP Moià-Castellterçol, Xavier Lázaro, «com a representant de tota la gent que s'hi ha deixat la pell». També es preu homenatjar l'Hospital Residència Vila de Moià, i Ràdio Moià, en aquest cas per l'emissió durant la pandèmia.

17 agost 2020

Regió7

La Festa de l'Arbre i d'Homenatge a la Vellesa se centrarà en les víctimes i els combatents de la covid

 j.e.v. 07.08.2020 | 22:20

El colofó de la festa major el tornarà a posar la Festa de l'Arbre Fruiter i d'Homenatge a la Vellesa, que enguany s'emmarcarà en els efectes que està tenint la pandèmia al poble i en el record per les víctimes i pels col·lectius que la combaten.

Serà el dilluns 17 d'agost, i enguany inclourà un acte en memòria de tots els difunts que hi ha hagut durant la covid, tant els que en van ser directament víctimes com els que van morir en altres circumstàncies però no se'ls va poder acomiadar quan calia. Serà un acte solemne a les 12 del migdia en un indret encara per concretar de la zona del llac del Parc Municipal (dependrà d'on finalment l'Ajuntament decideixi plantar l'arbre fruiter), en què es plantarà l'arbre, es descobrirà una placa commemorativa en record a les víctimes, i hi haurà parlaments de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras.

A les 7 de la tarda se celebrarà pròpiament la Festa de l'Arbre Fruiter (tot i que ja s'haurà plantat al matí) i d'Homenatge a la Vellesa, en què la pandèmia també serà un dels eixos centrals. D'una banda, enguany hi haurà un doble reconeixement a dues entitats (i no només a una com és habitual) que han estat al peu del canó durant la pandèmia, com són l'Hospital Residència Vila de Moià, per la situació viscuda; i Ràdio Moià, per la informació que va donar durant el confinament i també després. D'altra banda, el premi al civisme, recaurà enguany en el responsable del CAP de Moià, Xavier Lázaro. Prèviament, s'haurà fet l'homenatge habitual a una parella de gent gran del poble.

7 agost 2020

Regió7

Les ràdios municipals fan programes especials per la consulta del Moianès

21 març 2015

Regió7