Bages i Anoia estan per sobre de la mitjana catalana però per sota de l'índex requerit per al 2025 per la UE, i la Cerdanya és a la cua del rànquing de Catalunya
El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, presentant les dades ACN
David Bricollé
Prats de Lluçanès | 25·07·23 | 13:49 | Actualitzat a les 17:49
En matèria de reciclatge de residus, ara mateix el Berguedà, el Solsonès i el Moianès són la cara de la moneda; la Cerdanya, clarament, la creu. I el Bages, l’Alt Urgell i l’Anoia serien el cantell: ben posicionats però amb molta feina per fer. El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, ha fet aquest dimarts balanç del 2022 en matèria de tractament de les deixalles, xifres en què es concentra el focus en l’índex de recollida selectiva, que és el paràmetre que marca si s’està o no en el bon camí perquè cada cop hi hagi menys materials finalistes, és a dir, que vagin a parar als abocadors.
I el que diuen aquestes dades, pel que fa a l’àrea d’influència de Regió7, és que el Berguedà, el Solsonès i el Moianès estan al capdamunt del rànquing de comarques més recicladores, amb uns percentatges que no només superen de molt la mitjana catalana (que és del 45,33%), sinó que, més important encara, també estan clarament per sobre de l'objectiu de reciclatge fixat per la UE per al 2025, que és del 55% dels residus generals, mentre que per al 2020 era del 50%. Berguedà i Solsonès són la tercera i quarta demarcació que més reciclen, amb uns percentatges del 67% i el 62%, respectivament, només superades per la Conca de Barberà i Osona, mentre el Moianès és al sisè lloc, amb el 61,13%.
En l’extrem oposat, a la creu de la moneda, la Cerdanya és, de llarg, la comarca de tot Catalunya amb els pitjors nivells de separació, lluny de qualsevol índex de referència. I és que, segons les dades del 2022, recicla tot just poc més d’una quarta part de les deixalles que genera (el 27,13%). Dit d’una altra manera, gairebé tres de cada quatre quilos de residus que en surten va a abocador.
A més a més, és una de les demarcacions on la generació del total de quilos per habitant i any és més elevada (688), ja que a la majoria de comarques estan per sota dels 600, i fins i tot dels 500 quilos per habitats i any.
En el terme mig d’aquest rànquing hi trobem tres comarques de casa nostra. Amb uns índex de reciclatge a l’entorn del 50%, el Bages, l’Alt Urgell i l’Anoia presenten com a virtut que estan a la banda alta de la mitjana de Catalunya, però que de moment no assoleixen els requeriments que posarà a curt termini la Unió Europea (el 55% abans esmentat). Especialment l’Anoia, que amb un 46,49% no compleix encara ara amb els requisits que hi havia establerts ja per al 2020.
El Lluçanès se situaria en segona posició
La comarca del Lluçanès, creada enguany, ocuparia la segona posició en el rànquing comarcal, amb un índex de recollida selectiva del 72,31% amb les dades de 2022. El municipi del conjunt d'aquesta comarca amb la millor taxa de recollida selectiva és Prats de Lluçanès (83,51%), que a la vegada presenta una generació de residus municipals que amb 427 kg/hab/any se situa per sota de la mitjana de Catalunya.
En la presentació del balanç, El director de l'Agència de Residus de Catalunya ha reconegut que Catalunya «encara té molts deures a fer» i ha dit que és més partidari de donar incentius als municipis que no pas d'imposar sancions. Ha avançat que no li consta que Europa hagi sancionat l'Estat pels incompliments en matèria de residus però diu que li semblaria bé perquè «l'obligaria a posar-se les piles».
Del total de residus municipals generats el 2022 (3,8 milions de tones, un 1,2% menys que l'any anterior) es va recollir selectivament el 45,3%, concretament 1.740.360 tones. Aquesta xifra representa un lleuger increment del 0,3% respecte de l'exercici del 2021. Segons les dades fetes públiques per l'ARC aquest dimarts en una roda de premsa a Prats de Lluçanès, la generació per càpita de residus disminueix un 1,5% i se situa als 493 quilos per habitant i any. De les quatre fraccions principals de recollida selectiva, la que més incrementa són els envasos (7%), seguida del vidre (5,3%) i l'orgànica (1,4%). En canvi, el paper disminueix un 4,5%.
Pel que fa a la fracció resta (residus barrejats), representa el 54,7% del total dels residus municipals generats, és a dir, 2.098.540 tones. Per tant, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals que no se separen en origen a les llars i comerços. També els residus que van a parar a l'abocador sumen el 30,6%, mentre que les directrius europees fixen que l'any 2023 només es podrà portar als dipòsits controlats un màxim del 10% dels residus municipals. Per al director de l’ARC, «els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva (porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari), aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant». A Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta. Per Peraire, «ara és l’hora de les grans ciutats, des del Govern s’ha donat suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró».
Per sota la mitjana a les grans ciutats
A les grans ciutats de Catalunya la recollida selectiva encara és baixa: els 23 municipis de més de 50.000 habitants tenen una taxa del 37,9% i només ha pujat 3,5 punts en els darrers cinc anys. En canvi, la mitjana de recollida selectiva del conjunt dels 924 municipis de menys de 50.000 habitants se situa al 47,5%, per sobre de la mitjana de Catalunya. En aquest sentit, Peraire ha insistit que, malgrat que és important fer la feina en totes les poblacions, «ha arribat l'hora que els municipis de més de 50.000 habitants implementin models d'alta eficiència».
Entre els municipis que més reciclen hi ha Sant Quirze Safaja, al Moianès, juntament amb Vilablareix, Albons, Corçà i Verges. Tots ells també tenen el sistema de recollida porta a porta. Pel que fa als municipis amb els índexs més baixos de reciclatge n’hi ha tres de casa nostra: Fígols, al Berguedà (9,72%), Cabrera d'Anoia (14,69%) i Isòvol, a la Cerdanya (18,59%). Tots ells tenen contenidors oberts i unes dades «pèssimes», segons ha lamentat Isaac Peraire.
Possible ampliació de l'abocador de residus perillosos de Castellolí
Sobre el pla nacional de l'amiant que té en marxa el Govern, Peraire ha dit que estan treballant per poder ampliar l'únic dipòsit de residus perillosos que hi ha a Catalunya i que està situat a Castellolí (Anoia). Aquest abocador té una capacitat per acollir 300.000 metres cúbics d'amiant, però Peraire ha avançat que a Catalunya n'hi podria haver 4 milions. «Tenim identificat que ens falta espai i estem en vies de solucionar-ho», ha avançat.
25 juliol 2023