Moià rebaixarà 20 euros el rebut de les deixalles pels bons resultats del nou sistema

La taxa passarà dels 206,50 euros d’aquest any a 185,70 el que ve, preveient una reducció dràstica de les tones que es portaven a l’abocador



Un ple municipal de l'Ajuntament de Moià d'aquest estiu / ARXIU/OSCAR BAYONA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià23 D’OCT. 2026 6:20


Els veïns de Moià pagaran l’any que ve un rebut per la recollida de residus 20,30 euros més barata que la d’aquest 2026. És la rebaixa (del 10%) que l’Ajuntament ha decidit aplicar, i que s’ha aprovat per ple municipal, en el marc de la modificació de les ordenances per a l’any vinent (impostos i taxes), a conseqüència dels resultats obtinguts en reciclatge per la implantació, el juliol passat, del nou sistema de recollida.


En concret, segons va detallar la regidora de Medi Ambient, Montse Ferrer, el rebut passarà dels 206,50 euros d’aquest 2026 a 185,70 l’any que ve. Ferrer va detallar que la proposta de reducció parteix de les dades disponibles i de les previsions per a l’any que ve, «però volem ser prudents perquè en cap cas hi hagi un dèficit, i que si cal fer alguna correcció es pugui fer i que no afecti de manera negativa la liquidació del servei».


Moià va fer el juliol d’aquest any el canvi del sistema ordinari de contenidors oberts al nou sistema amb accés personalitzat mitjançant targetes. Segons les dades aportades per la regidora, el 2025 es va assolir un percentatge de recollida selectiva del 40,21%; el 2026 es mou amb una mitjana de recollida selectiva del 55%, «comptant que el primer mes d’implantació ja va pujar al 68%, i al 73% a l’agost». Montse Ferrer subratllava que les dades mostren que «es va consolidant un creixement exponencial del reciclatge», i en aquesta línia hi afegia que hi ha una reducció molt important de les tones de rebuig que es porten a l’abocador. L’any 2025 van ser 1.674 tones, aquest 2026 es preveu portar-n’hi 1.094 (el 57% menys), i el 2027 se’n calculen 712.


Ferrer exposava que aquesta reducció és especialment significativa «si tenim en compte que la població de Moià creix cada any i que tenim un cànon que grava totes aquestes deixalles que portem a l’abocador i que cada any té un increment de 5 euros. Som més gent, aquest cànon s’apuja, però com que portem moltes menys tones a l’abocador podem reduir el rebut».
 

Dificultats en la implantació

Tanmateix, la regidora apuntava que «tot això és molt positiu, però també hem de dir que seguim tenint molts problemes amb el funcionament del servei. Molta gent que encara no recicla correctament, continuem tenint moltes bosses abandonades fora dels contenidors, segueix havent-hi molts abandonaments de voluminosos, i es produeixen molts actes incívics, molta destrossa de contenidors i això té uns costos pel servei i pels usuaris».

Montse Ferrer deia que «malgrat totes aquestes dificultats fem una valoració molt positiva dels primers mesos de servei, estem molt contents amb els resultats obtinguts i amb el potencial que té. I és en aquest context que proposem una reducció del 10% del rebut. No es tracta de donar per acabada la feina, sinó de reconèixer la gran majoria que la fa ben feta».


Maria Tarter, de Junts, va expressar l’acord del seu grup amb la mesura de reducció de la taxa, tot i que hi matisava que «creiem que s’hauria de baixar encara més. El model sabem que funciona i des del 2018 us dèiem que seria bo implantar-ho. Imagineu-vos els diners que ens hauríem estalviat com a Ajuntament i com a ciutadans. Perquè hem de recordar que fa un parell d’anys aquesta taxa es va apujar un 21%». Tarter hi afegia que «la feina no està acabada, el model funciona, però la implantació no ha funcionat bé. I no podem parar perquè els resultats són bons, però poden ser molt millors. I és important millorar per les nostres butxaques, pel medi ambient i per no haver d’arribar, com altres ajuntaments, a implantar sancions o recàrrecs».


L’alcalde, Dionís Guiteras, responia que «tots sabem on érem i com estàvem el 2018 econòmicament», i recordava que «vam implantar aquest sistema de mutu acord de gairebé tots els grups, excepte la CUP que tenia una altra proposta, i és un èxit de tots». També va avisar que «sí que hi haurà sancions. Perquè no pot ser que abaixem el preu gràcies a la gran majoria del poble i que hi hagi una minoria d’incívics que no ho faci correctament. Per tant, a aquests que no ho fan, com que no podem discriminar a l’hora d'abaixar la taxa, el que sí que farem serà sancionar-los. I ho farem després d’haver fet tota la pedagogia que s’ha fet i la que es farà».

 23 octubre 2026

Regió7 

Moià tanca demà els contenidors d’orgànica i rebuig

Aquestes dues fraccions passen a anar amb targeta identificativa



Una de les àrees de contenidors de Moià, la del carrer Jacint Vilardell | Sebastià Renom

Isaac Domínguez
30/06/2026
Moià


Moià fa canvis en les escombraries a partir d’aquest 1 de juliol.

L’objectiu és incrementar el percentatge de recollida selectiva i reciclatge, en un servei que es presta a través del Consorci de Residus del Bages.

Els contenidors de plàstic, vidre i paper-cartró continuaran oberts als carrers, igual que ara.

En canvi, el d’orgànica s’obrirà només amb una targeta vinculada a cada habitatge o al mòbil. S’hi podran dipositar restes cada dia.

El de rebuig –tot allò que no es pot reciclar– també funcionarà amb el mateix mètode i, en aquest cas, es podrà obrir un únic dia a la setmana: o dijous o diumenge.

“És un canvi que demana un simple esforç al ciutadà i, alhora, molt més econòmic que el porta a porta”, explica l’alcalde, Dionís Guiteras (Ara Moià-AM). De fet, la majoria de municipis sota paraigua del Consorci de Residus del Bages han anat seguint aquesta estela, inclòs l’Estany.

La implementació té l’objectiu d’arribar a un 65% de recollida selectiva l’any 2035, d’acord amb la normativa de la Unió Europea. Actualment, el percentatge a Moià se situa al 37%, per sota de la mitjana catalana del 49%.


El canvi també ve en part motivat per la pujada de preu del rebut d’escombraries.

Segons l’alcalde, l’increment es deu a la directriu comunitària que el cost del servei de recollida l’ha de cobrir íntegrament la ciutadania, és a dir, que no es pot sufragar parcialment amb recursos municipals.

A més a més, el preu per dipositar residus a l’abocador de Manresa ha pujat –i continuarà pujant– els pròxims anys.

Ara es paga a 53 euros per tona, la meitat dels 100 que valdrà el 2031. “És una mesura perquè es recicli millor i reduir un 10% els residus que acaben a l’abocador”, apunta Xavier Bosch, gerent del Consorci del Bages per la Gestió de Residus.

L’any passat Moià hi va aportar 1.674 tones d’escombraries. “Del total, el 60% eren matèria orgànica, és a dir, vam pagar 50.000 euros més que si haguéssim reciclat correctament”, exemplifica Guiteras.

Més enllà de les targetes i els canvis en la fracció orgànica i la de rebuig, el nou model comportarà altres canvis: se substituiran tots els contenidors existents i es retiraran els de residu de poda.

Pel que fa a la recollida de voluminosos, les andròmines ja no es podran deixar al carrer, sinó que s’haurà de trucar als serveis municipals i concertar cita prèvia concreta (trucada o enviar un Whatsapp al número 605 332 840).

L’obertura del contenidor de fracció resta només un dia a la setmana ha suscitat descontent entre els vilatans, preocupats per si n’acumularan massa.

El municipi disposarà de 52 àrees de residus completes, que inclouran 5 contenidors: resta, orgànica, paper-cartró, envasos i vidre. Els habitants podran llençar les deixalles en qualsevol. Seran les mateixes que ja existeixen, a excepció de la situada a la plaça Major, que desapareixerà, i la ubicada al carrer del Palau, que s’ajuntarà amb la del Carrer Richard Wagner i es desplaçarà a l’altell de formigó construït davant l’Hospital Residència. 

30 juny 2026

el9nou

Reduir com a mínim un 60% les deixalles que es porten a l'abocador, objectiu del pas de Moià als contenidors tancats

La capital del Moianès farà aquesta setmana el canvi cap als dipòsits amb accés amb targeta personalitzada, que en el cas del de la fracció resta només es podrà obrir un cop a la setmana



Contenidors de resta i d'orgànica que s'implanten per al nou sistema / AJUNTAMENT DE MOIÀ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià29 JUN 2026 6:26


«Actualment, recollim del contenidor de rebuig 17.500 tones anuals de deixalles que van a parar a l’abocador. D'aquestes 17.500 tones, el 60% és matèria orgànica, que no hi hauria d’anar. Si aconseguim descomptar aquest 60% que és de matèria orgànica perquè fem que no vagi a parar al dipòsit, l'estalvi seria enorme».


Aquestes són les dades principals que l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va posar sobre la taula en el darrer ple municipal, a les portes de la implantació del nou model de recollida de la brossa, que es farà aquesta setmana. Sistema que el govern de la capital del Moianès (AraMoià-ERC) confia que permeti fer aquest salt endavant en matèria de reciclatge i en estalvi de costos de tractament. «Perquè aquesta taxa va creixent. I el que pretenem amb el tancament dels dos contenidors és que la gent posi els residus allà on toca. Com més tardem més ens costarà el rebut», hi afegia.


I és que el que Moià posarà en marxa a partir d’aquest dimecres 1 de juliol és un dels considerats sistemes avançats per incrementar els nivells de reciclatge i situar-se en els índexs que demana Europa. El model de contenidors amb accés restringit, que ha proliferat entre bona part dels municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus (ens del qual formen part els municipis de la comarca i els que ho eren i ara formen part del Moianès).


Aquest sistema consisteix, bàsicament, en el fet que per obrir determinats contenidors (orgànica i resta) es disposa d’una targeta personalitzada, la qual cosa permet registrar-ne l’ús. En el cas de Moià, cada habitatge disposarà de dues targetes identificatives per poder obrir els contenidors. L’obertura també es podrà efectuar mitjançant l’aplicació mòbil BitPayt.

La matèria orgànica es podrà dipositar cada dia de la setmana accedint-hi amb la targeta, i s’hauran de llençar sempre dins de bosses compostables. Per facilitar-ne l’ús, es posarà en funcionament una màquina expenedora de bosses compostables gratuïtes, que estarà ubicada a Cal Comadran. Cada habitatge en podrà recollir fins a 60 cada 3 mesos i s’hi podrà accedir mitjançant la targeta identificativa.

La clau del sistema està, però, en el contenidor de la resta, que només es podrà obrir un dia de la setmana: els dijous o diumenges (cal tenir present que a Moià té un pes important la segona residència). Però ja es preveuen i s’estableixen casos especials. Els habitatges que necessitin dipositar bolquers o materials sanitaris podran disposar d’un ús ampliat del contenidor, prèvia sol·licitud.


Pel que fa als contenidors d’envasos, paper i cartó i vidre continuaran sent oberts i accessibles sense targeta, tal com fins ara. L’Ajuntament garanteix que a totes les àrees de recollida hi haurà disponibles les cinc fraccions.

Durant les últimes tres setmanes informadors ambientals han difós la informació sobre el nou sistema amb trobades a Cal Comadran, i han lliurat el kit amb les targetes personalitzades. Aquests agents ambientals continuaran oferint servei durant unes setmanes en una carpa a la plaça del CAP i seguiran lliurant targetes.

Al llarg d’aquests dies s’anirà fent el canvi total de contenidors, i allà on ja s’instal·lin els nous quedaran oberts fins a la posada en servei oficial del sistema, el dia 1, quan es tancaran els de les dues fraccions esmentades
 

Cinquena capital

Amb Moià seran ja cinc les capitals de comarca de l’àrea de Regió7 que hauran fet aquest pas cap a la implantació dels models avançats de recollida de residus, que tenen com a objectiu principal un increment dels índexs de reciclatge i, com a conseqüència, una reducció de la quantitat de brossa que va a parar a l’abocador (en el cas de Moià, al de Bufalvent de Manresa, ja que forma part del Consorci).

En concret, fins ara Manresa i, parcialment, la Seu d’Urgell han implantat el model que ha decidit assumir també la capital del Moianès. Mentre que Berga i Solsona han optat pel porta a porta. Ho tenen pendent Igualada i Puigcerdà.


Més de la meitat de les poblacions de l’àrea d’influència de Regió7 ja han apostat per algun d’aquests nous sistemes i han deixat enrere els contenidors convencionals.

29 juny 2026

Regió7 

Moià s’afegirà al reciclatge amb contenidors d’accés restringit l’1 de juliol

El dipòsit d’orgànica es podrà obrir cada dia amb la targeta personalitzada, el de rebuig només un a la setmana, mentre que els de vidre, envasos i paper i cartó seguiran sent d’accés lliure




Illa de contenidors del sistema actual de Moià, ubicats a la carretera de Manresa / ARXIU/DAVID BRICOLLE


David Bricollé
Moià20 MAI 2026 12:30


Moià ja té data per fer el pas definitiu en el canvi en el mètode de recollida de les deixalles, cap a un dels considerats sistemes avançats per incrementar els nivells de reciclatge i situar-se en els índexs que demana Europa. El pròxim 1 de juliol serà el dia que l’Ajuntament implantarà el model de contenidors amb accés restringit per fer aquest pas endavant. Un mètode que ha proliferat entre bona part dels municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus (ens del qual formen part els municipis de la comarca i els que ho eren i ara formen part del Moianès) i que farà que Moià es converteixi en la cinquena capital de casa nostra que deixarà enrere els contenidors convencionals i els substitueix per un dels nous sistemes qualificat d’eficients, i el tercer que ho fa per aquest mètode en concret (com a alternativa al porta a porta).


Cal recordar que aquest mètode consisteix, bàsicament, en el fet que per obrir determinats contenidors (orgànica i resta) es disposa d’una targeta personalitzada, la qual cosa permet registrar-ne l’ús. En el cas de Moià, segons concreta el consistori, cada habitatge disposarà de dues targetes identificatives per poder obrir els contenidors. L’obertura també es podrà efectuar mitjançant l’aplicació mòbil BitPayt.


L’Ajuntament moianès ja n’ha definit el funcionament. La matèria orgànica es podrà dipositar cada dia de la setmana accedint-hi amb la targeta, i s’hauran de llençar sempre dins de bosses compostables. Per facilitar-ne l’ús, es posarà en funcionament una màquina expenedora de bosses compostables gratuïtes, que estarà ubicada a Cal Comadran. Cada habitatge en podrà recollir fins a 60 cada 3 mesos i s’hi podrà accedir mitjançant la targeta identificativa.


El contenidor de la resta es podrà obrir un dia de la setmana: els dijous o diumenges (cal tenir present que a Moià té un pes important la segona residència). Però ja es preveuen i s’estableixen casos especials. Els habitatges que necessitin dipositar bolquers o materials sanitaris podran disposar d’un ús ampliat del contenidor, prèvia sol·licitud.

Pel que fa als contenidors d’envasos, paper i cartó i vidre continuaran sent oberts i accessibles sense targeta, tal com fins ara. L’Ajuntament garanteix que a totes les àrees de recollida hi haurà disponibles les cinc fraccions. Aquest dijous mateix ja hi ha una xerrada convocada per informar de la futura implantació del nou sistema.
 

Les referències del Bages i Moianès

L’Ajuntament destaca que els municipis del Bages i el Moianès que ja han implantat aquest sistema «han aconseguit millorar notablement els resultats de reciclatge, passant aproximadament d’un 40% de recollida selectiva fins a valors propers al 70%. Ara, el nostre municipi també fa aquest pas endavant per fomentar una separació més responsable dels residus i oferir un servei més eficient».

Com es deia, amb Moià seran ja cinc les capitals de comarca de l’àrea de Regió7 que hauran fet aquest pas cap a la implantació dels models avançats de recollida de residus, que tenen com a objectiu principal un increment dels índexs de reciclatge i, com a conseqüència, una reducció de la quantitat de brossa que va a parar a l’abocador (en el cas de Moià, al de Bufalvent de Manresa, ja que forma part del Consorci).

En concret, fins ara Manresa i, parcialment, la Seu d’Urgell han implantat el model que ha decidit assumir també la capital del Moianès. Mentre que Berga i Solsona han optat pel porta a porta. Ho tenen pendent Igualada i Puigcerdà.
 

Per sobre del 50% de reciclatge

Tot i que encara manté el sistema convencional, Moià no té uns mals índex de reciclatge. Segons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, estaria pràcticament dins dels paràmetres que exigeix la Unió Europea en aquesta matèria, que exigeix un nivell de reciclatge del 55% del total de la brossa. El 2024, els ciutadans de Moià van generar 288 quilos de residus per habitant i el reciclatge es va situar en el 54,7%. Tanmateix, amb aquests sistemes eficients s'estan fent salts fins a situar-se per sobre del 70% de reciclatge.

Prop de la meitat de les poblacions de l’àrea d’influència de Regió7, el 45,7% del total, ja han apostat per algun d’aquests nous sistemes i han deixat enrere els contenidors convencionals.

Dels 164 municipis que sumen les comarques del Bages, Berguedà, Moianès, Lluçanès, Solsonès, Cerdanya, Alt Urgell i Anoia, un total de 47 tenien l’any passat implantat el porta a porta i 28 els contenidors intel·ligents amb control d’accés.

Al Bages, per exemple, 15 municipis tenen contenidors tancats i 7 porta a porta. Per tant, hi ha un total de 21 poblacions que ja utilitzen sistemes eficients i només 7 tenen encara contenidors oberts, però la majoria ja tenen en marxa el procés per implantar nous models com és el cas de Sant Joan de Vilatorrada, que aposta per un model mixt, o Súria (que ja ha començat) i Castellbell, amb contenidors tancats.

20 maig 2026

Regió7 

Els municipis del Bages i el Moianès arriben per primer cop al 60% de recollida selectiva

A les 35 poblacions que formen part del consorci es van generar l’any passat 90.000 tones de residus, 455 quilos de deixalles per habitant




Illa de contenidors amb accés personalitzat a Manresa / ARXIU/JORDI MORROS


David Bricollé
Manresa23 FEB 2026 8:00Actualitzada 23 FEB 2026 13:42

La totalitat de municipis del Bages i la meitat del Moianès, que formen part del Consorci per a la gestió de residus i que porten la seva brossa sobrant a l’abocador de Bufalvent de Manresa van generar l’any passat 90.000 tones de deixalles, una mica per sobre dels darrers anys. Això suposa que cada habitant va generar al llarg de l’any passat 455 quilos de residus. La cara d’aquesta moneda és que la recollida selectiva, és a dir, les fraccions ben separades que es poden valoritzar o reciclar, han augmentat fins al 60% dels residus recollits i, per tant, només el 40% van a l’abocador i acaben allà la seva vida útil. L’índex de selectiva del 2024 va ser d’un 51%, i el 2023, un 48%. Es fa evident, doncs, aquesta tendència a l’alça del reciclatge.


Fonts del Consorci valoren que aquestes dades demostren «els bons resultats dels sistemes de recollida d’alt rendiment implantats en molts municipis», siguin contenidors tancats amb identificació d’usuari o model porta a porta, àmbit en el qual l’any passat es va fer un pas de gegant, ja que s’hi va afegir la ciutat de Manresa, que concentra gairebé la meitat de la població.

Tractament de residus al Parc ambiental de Bufalvent

En aquest sentit, detallen que les dades de les plantes del Parc Ambiental de Bufalvent mostren «una evolució positiva en les fraccions clau». Així, detallen que a la planta de compostatge, el 2025 s’hi han tractat 25.312 tones, el 31% més que l’any anterior. I a la planta de transferència (triatge i compactació d’envasos i vidre), 13.631 tones, un 27% més que el 2024.


Una altra dada proporcionada pel Consorci per a la Gestió de Residus del Bages mostra que el servei de deixalleries, que incideix especialment també fomentar la separació adequada i, per tant, el reciclatge, igualment continua amb la tendència a l’alça dels últims anys, i ha tancat el 2025 amb més de 220.000 usuaris a les instal·lacions fixes, i més de 25.000 a les mòbils. En total, s’hi han recollit 25.500 tones de residus.

Les mateixes fonts del consorci valoren que aquests resultats són conseqüència del desenvolupament al llarg dels últims anys «d’un model que funciona», i que situa en la combinació de «models d’alt rendiment, la promoció de l’ús de la xarxa de deixalleries, les campanyes de sensibilització i educació ambiental i la millora de les infraestructures».

Una estratègia que, remarca el consorci, «ens està permetent reduir progressivament la fracció resta, incrementar les fraccions de selectiva, generar compost de qualitat, útil per al sector agrícola i per al manteniment d’espais verds i avançar cap als objectius marcats per la Unió Europea en matèria de reciclatge».


Xavier Bosch, gerent del Consorci del Bages, valora que «les dades del 2025 confirmen que els Ajuntaments i la ciutadania estan fent un esforç continuat per separar millor els residus. Treballem al costat dels municipis per incrementar la recollida selectiva i continuar consolidant-nos com un territori referent en la gestió de residus».
 

Sant Joan i Sant Salvador s'hi acaben d'afegir

En la línia del que destaca el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, en relació amb la incidència clau que té en l'augment del reciclatge la progressiva implantació del que s'ha anomenat sistemes de recollida d'alt rendiment, aquest inici d'any n'ha portat dos nous exemples. I, a més a més, amb apostes pels dos models diferents que estan proliferant. D'una banda, tot just fa una setmana Sant Joan de Vilatorrada ha posat en marxa el porta a porta. Tot i que enmig d'una certa polèmica (amb el PSC i un sector de veïns que discrepen del model), el municipi ha apostat per un sistema que ja té molt recorregut dins i fora de la comarca, que en el cas del Bages es va estrenar a Santpedor i que posteriorment han adoptat també poblacions com Artés, Avinyó, Navàs, Cardona o Navarcles, entre altres.


D'altra banda, també aquest mes de febrer Sant Salvador de Guardiola ha culminat el procés d’implantació del nou model de gestió de residus amb contenidors tancats. Un model que, 'exportat' del País Basc i que ara fa una dècada el Consorci va implantar en cinc municipis o barris com a pla pilot i que també s'ha anat expandint com a alternativa de sistema avançat. És, per exemple, el que ha implantat Manresa, i d'altres municipis com ara Sallent, Súria, Balsareny o el Pont de Vilomara.

23 febrer 2026

Regió7

L’Estany deixa el porta a porta per evitar una pujada radical de la taxa de residus: "Ho veiem inassumible"

A partir del 12 de febrer es passarà al sistema de contenidors tancats per poder continuar complint la normativa i que sigui viable econòmicament



Sessió informativa del passat 12 de desembre sobre el nou sistema de reciclatge a l'Estany / Ajuntament de l'Estany


Ariadna Gombau
L'Estany20 DES 2025 6:25


L’Estany canviarà el model de recollida de residus per poder complir la normativa i que sigui econòmicament factible. Fins ara, el municipi moianès funcionava amb el porta a porta, però a partir del pròxim 12 de febrer passarà a fer-ho amb contenidors tancats. La llei obliga les administracions a implementar sistemes de recollida individualitzada i diferenciada i, alhora, que el servei es cobreixi amb una taxa específica i no deficitària. En cas de continuar amb l’actual mètode, el cost ascendiria als 140.000 euros anuals, que suposaria una quota de prop de 400 euros.


Tal com van detallar des del consistori, fins ara el porta a porta tenia un import d'aproximadament 90.000 euros, dels quals 50.000 euros es pagaven a través de la taxa, és a dir, els assumien els habitants del municipi, i els altres 40.000 euros els finançava l'Ajuntament. Ara, però, s'ha calculat que la despesa es disparava fins als 140.000. Les raons d'aquest increment s'expliquen per l'obligatorietat d'incorporar xips a les bosses amb l'objectiu de controlar l’eficiència del servei de recollida i d’optimitzar costos, entre altres.


Actualment, la taxa de residus a l'Estany és de 146,45 euros per habitatge, si es continuava apostant pel porta a porta, arran de les noves demandes i l'encariment que comportaven, la quota es disparava als prop de 400 euros. La normativa determina que la taxa ha de ser no deficitària, per tant, el consistori ja no pot assumir cap part de l'import. Fins ara, l'Ajuntament pagava el 44% del total, amb aquest nou requisit, tot el cost ha de recaure sobre la ciutadania.


Entre l'augment de costos del porta a porta i l'obligació d'aplicar una taxa no deficitària, o s'acceptava l'increment de la quota en més d'un 173% o es buscava una alternativa. "Això ho veiem inassumible, i a través del Consorci de Residus del Bages hem buscat alternatives per continuar reciclant i no haver de tocar imports", declarava la regidora de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Maria Ardiaca durant la presentació del sistema. Amb el nou model, que ha tingut bona rebuda entre el veïnat, es podrà mantenir la taxa actual, segona apuntava l'alcalde de l'Estany, Enric Rovira.
 

La resta i l'orgànica, amb targeta

El passat divendres 12 de desembre es va celebrar una sessió informativa per explicar als veïns les característiques del nou model. Amb un centenar d'assistents, Xavier Bosch, gerent del Consorci del Bages per a la gestió de residus, va destacar que a l'Estany s'estan fent bé les coses en matèria de recollida selectiva i que el nou sistema "ha de permetre mantenir les xifres superiors al 70% de reciclatge, però adaptant-se a les necessitats".

El canvi implicarà recuperar els punts amb contenidors a la via pública. La singularitat és que mentre els envasos, el paper i el cartó i el vidre estaran oberts cada dia i seran d'ús lliure, el rebuig i l'orgànica s'hauran d'obrir amb una targeta que identificarà l'usuari. La resta només es podrà llançar el diumenge, mentre que l'orgànica serà d'accés diari. Qui tingui bolquers de qualsevol classe, "si ho demana, els podrà llençar diàriament", puntualitzava Bosch.


Del 6 al 12 de febrer es podrà recollir el material per utilitzar els nous contenidors, especialment les dues targetes per habitatge, al local social del Cine. El 10 de febrer serà l'últim dia del porta a porta, i el 12 de febrer s'iniciarà el servei amb contenidors tancats.

Moià també fa el canvi

A principis de desembre es va anunciar que Moià també implantarà el model de contenidors amb accés restringit com a sistema per fer un pas endavant en la recollida de residus i, sobretot, en matèria de reciclatge. Un mètode que ha proliferat entre bona part dels municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus (ens del qual formen part els municipis de la comarca i els que ho eren i ara formen part del Moianès) i que farà que Moià es converteixi en la cinquena capital de casa nostra que deixarà enrere els contenidors convencionals i els substitueix per un dels nous sistemes qualificat d’eficients. El canvi es preveu que es faci efectiu fins a l’estiu que ve.

20 desembre 2025

Regió7

Moià opta pels contenidors amb accés personal per fer el salt en el reciclatge

La implantació del model amb targetes personalitzades ja està acordat amb el Consorci de Residus del Bages i es preveu de cara a l’estiu que ve



Illa de contenidors convencional a la carretera de Manresa de Moià / ARXIU/DAVID BRICOLLE


David Bricollé
Moià02 DES 2025 6:25


Moià implantarà el model de contenidors amb accés restringit com a sistema per fer un pas endavant en la recollida de residus i, sobretot, en matèria de reciclatge. Un mètode que ha proliferat entre bona part dels municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus (ens del qual formen part els municipis de la comarca i els que ho eren i ara formen part del Moianès) i que farà que Moià es converteixi en la cinquena capital de casa nostra que deixarà enrere els contenidors convencionals i els substitueix per un dels nous sistemes qualificat d’eficients, i el tercer que ho fa per aquest mètode en concret (com a alternativa al porta a porta). El canvi, però, no es preveu que es faci efectiu fins a l’estiu que ve.


En el darrer ple municipal, a pregunta del grup de Junts (que és a l’oposició) va quedar clar que l’aposta és pel sistema de contenidors amb accés controlat. Montse Ferrer, regidora de Medi Ambient, detallava que ja s’ha aprovat l’adhesió a aquest sistema de la mà del Consorci i que en aquests moments la data que s’ha fixat per a la implantació i canvi cap al nou model seria l’1 de juliol de l’any que ve. «Amb el calendari amb el qual treballem ara mateix, abril i maig es faria la campanya d’informació a la població, i de cara al juliol es faria el canvi».


Cal recordar que aquest mètode consisteix, bàsicament, en el fet que per obrir els contenidors es disposa d’una targeta personalitzada, la qual cosa permet registrar-ne l’ús, i que en el cas del de rebuig té una limitació temporal (es pot utilitzar un màxim de dies a la setmana).


Com es deia, amb Moià seran ja cinc les capitals de comarca de l’àrea de Regió7 que hauran fet aquest pas cap a la implantació dels models avançats de recollida de residus, que tenen com a objectiu principal un increment dels índexs de reciclatge i, com a conseqüència, una reducció de la quantitat de brossa que va a parar a l’abocador (en el cas de Moià, al de Bufalvent de Manresa, ja que forma part del Consorci).

En concret, fins ara Manresa i, parcialment, la Seu d’Urgell han implantat el model que ha decidit assumir també la capital del Moianès. Mentre que Berga i Solsona han optat pel porta a porta. Ho tenen pendent Igualada i Puigcerdà.
 

Per sobre del 50% de reciclatge

Tot i que encara manté el sistema convencional, Moià no té uns mals índex de reciclatge. Segons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, estaria pràcticament dins dels paràmetres que exigeix la Unió Europea en aquesta matèria, que exigeix un nivell de reciclatge del 55% del total de la brossa. El 2024, els ciutadans de Moià van generar 288 quilos de residus per habitant i el reciclatge es va situar en el 54,7%. Tanmateix, amb aquests sistemes eficients s'estan fent salts fins a situar-se en per sobre del 70% de reciclatge.


Prop de la meitat de les poblacions de l’àrea d’influència de Regió7, el 45,7% del total, ja han apostat per algun d’aquests nous sistemes i han deixat enrere els contenidors convencionals.

Dels 164 municipis que sumen les comarques del Bages, Berguedà, Moianès, Lluçanès, Solsonès, Cerdanya, Alt Urgell i Anoia, un total de 47 tenien l’any passat implantat el porta a porta i 28 els contenidors intel·ligents amb control d’accés.


Al Bages, per exemple, 15 municipis tenen contenidors tancats i 7 porta a porta. Per tant, hi ha un total de 21 poblacions que ja utilitzen sistemes eficients i només 7 tenen encara contenidors oberts, però la majoria ja tenen en marxa el procés per implantar nous models com és el cas de Sant Joan de Vilatorrada, que aposta per un model mixt, o Súria (que ja ha començat) i Castellbell, amb contenidors tancats.

2 desembre 2025

Regió7

Castellcir s'apunta a partir d'avui a la recollida amb contenidors tancats

Les famílies ja han pogut experimentar el nou model aquest estiu en una prova pilot


Sallent va ser un dels municipis pioners de la regió central en aplicar aquest sistema / Arxiu | Jordi Escudé

Jordi Escudé
Castellcir 01 SET 2024 6:26


Castellcir implementarà a partir d'aquest dilluns el model de recollida d'escombraries amb contenidors tancats, en la línia d'altres municipis de l'entorn que ja fa un temps que han adoptat aquest sistema.

El poble ja ha pogut experimentar amb aquest model durant l'agost, amb una prova pilot d'un sistema que a partir d'avui ja es farà del tot efectiu, de manera que els contenidors d'envasos, fracció orgànica i resta estaran tancats i s'hauran d'obrir (els dies corresponents que ha fixat l'Ajuntament) amb unes targetes que ja disposa cada família o amb una aplicació de mòbil adaptada al sistema. Els contenidors de vidre i de paper i cartró, estaran oberts com fins ara.


El canvi de model respon a la necessitat d'incrementar el reciclatge en un municipi on el 2023 hi va haver un 57,4% de recollida selectiva i es va generar una mitjana de 617 quilos de residus per habitant. L'alcalde, Eduard Guiteras, ha explicat que es va valorar l'opció del porta a porta, però l'opinió veïnal s'hauria decantat majoritàriament pel sistema de contenidors tancats. A més, segons els estudis previs, es considera que l'eficiència tant a nivell de recollida com econòmic entre els dos models serà molt similar.

1 setembre 2024

Regió7

Bages i Moianès aconsegueixen reciclar el 56% de les seves deixalles

El volum de brossa generada el 2023 ha baixat el 2% respecte l’any anterior, i el 7% en relació amb el 2022

Abocador de residus de Bufalvent, a Manresa / ARXIU/CONSORCI DE RESIDUS


David Bricollé
Manresa 13 MAR 2024 9:59 Actualitzada 13 MAR 2024 11:35

Les dades del 2023 del Consorci del Bages per a la gestió de residus apunten una bona progressió de la gestió de residus en els municipis consorciats (Bages i part del Moianès): es generen menys residus en global i puja el percentatge de recollida selectiva que permet valorar o reciclar els residus per convertir-los en nous productes o materials.

L’any 2023, per primer cop en la història del Consorci, les tones portades a l’abocador han baixat de 50.000

El 2023, els municipis consorciats van generar un total de 86.952 tones de residus, una xifra que es va reduint cada any (un 2% menys que el 2022, i un 7% menys que el 2021). Les tones de resta -les que no separem, van a parar a l’abocador i acaben allà la seva vida útil- han baixat de les 50.000 tones/any per primer cop en la història del Consorci. El 2022 van ser gairebé 51.000 tones i el 2020 i 2021 havien estat més de 55.000.


Es consolida la diferència de resultats entre els municipis que tenen sistemes d’alt rendiment i els que encara funcionen amb el sistema ordinari
En els índex europeus

Els municipis consorciats arriben al 56% de recollida selectiva, una xifra que va progressant de manera lenta, però sostinguda cada any i que queda molt lluny del 39% de selectiva que hi havia fa 10 anys. Aquesta dada correspon a la xifra de selectiva bruta, que inclou també les aportacions a les deixalleries. Cal destacar que l'objectiu de reciclatge fixat per la UE per al 2025 és del 55% dels residus generals.


Cotenidors amb accés amb targeta a Torroella de Baix / ARXIU/MIREIA ARSO

A més, es continuen consolidant els resultats divergents segons el model de recollida que utilitzin els municipis. Segons les dades de recollida de les 5 fraccions (paper, vidre, envasos, orgànica i resta), els que tenen sistemes d’alt rendiment -porta a porta o contenidors tancats-, tenen de mitjana un 71% de selectiva (només un 29% de resta, que va a l’abocador). Als municipis que encara mantenen el tradicional sistema de contenidors d’aportació voluntària, en canvi, les xifres es capgiren: un 29% de selectiva i un 71% dels residus llençats a la resta i, per tant, van a parar a l’abocador. Dels 35 municipis consorciats, 22 ja tenien implantat models d’alt rendiment l’any 2023, i molts d’altres estan en procés d’estudi o d’implementació.

D’altra banda, l’ús de les deixalleries continua a l’alça, amb 23.123 tones de residus rebudes durant el 2023 i 210.088 usuaris, gairebé un 3% més que l’any 2022. Cal destacar també que el 72% dels residus que hi ha arribat s’han pogut valorar.

 13 març 2024

Regió7

Cinc municipis del Bages i el Moianès ja reciclen més del 75% de les deixalles

Navàs, Rajadell, Sant Feliu, Calders i Monistrol de Calders porten només una quarta part de la brossa a l’abocador


Implantació del sistema de contenidors amb accés restringit, l'any 2019 ARXIU/CONSORCI DE RESIDUS


David Bricollé
Manresa | 06·10·23 | 06:25


Cinc municipis integrats dins el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus han aconseguit situar-se ja en un índex de reciclatge per damunt del 75%, segons dades d’aquesta entitat. És a dir, només una quarta part de les deixalles que generen va al rebuig i, per tant, acaba a l’abocador. Són poblacions on el seu índex està més de 20 punts percentuals per damunt de la mitjana de les poblacions consorciades (Bages i Moianès), que el 2022 va ser del 54%.


En concret, els municipis que han aconseguit aquesta fita de generar una proporció molt baixa de rebuig són tres del Bages (Navàs, Rajadell i Sant Feliu Sasserra) i dos del Moianès (Calders i Monistrol de Calders). Tots ells ja fa uns anys que van apostar pels nous models de recollida selectiva, majoritàriament, en aquests cinc casos, pel porta a porta. L’excepció és Rajadell, que és un dels primers de la comarca que va introduir el sistema de contenidors amb accés restringit, que s’activen mitjançant targetes personalitzades (ja ho va introduir en la fase de prova pilot).

Dels quatre restants destaca especialment el cas de Navàs, ja que de tots ells és clarament el municipi més gran, tant en habitants (més de 6.000) com en terme municipal (80 km2). Va implantar el servei el gener del 2018 i, a més a més, va ser el primer que va apostar per fer una gestió directa del servei i municipalitzar-lo.


També amb porta a porta i amb gestió municipalitzada del sistema de recollida (tot i que integrat dins del Consorci perquè la fracció resta es porta a l’abocador de Manresa) s’hi va posar Monistrol de Calders el maig del 2021. I amb el mateix model de cubells i recollida diferenciada per dies hi ha Sant Feliu Sasserra i Calders. En aquest darrer cas, per exemple, el sistema es va posar en marxa el març del 2019, i en aquests quatre anys ha aconseguit capgirar per complet la dinàmica del reciclatge. En aquell moment, el municipi reciclava només una quarta part de la brossa que generava. Ara és una quarta part el que acaba al dipòsit controlat de Bufalvent.

En el conjunt de municipis que integra el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus (que com es deia també inclou part del Moianès), de les gairebé 90.000 tones de residus que van generar globalment l’any passat, 48.522 es van reciclar, el que suposava gairebé un 54% del total amb un augment de prop de tres punts percentuals de mitjana respecte del 2021.

Les xifres constaten una tendència creixent, que sobretot ve marcada per la implementació, com es deia, de nous models de recollida selectiva, cada vegada més estesos entre els municipis consorciats. De fet, hi ha grans diferències entre els que apliquen models com el porta a porta o el de contenidors tancats i els que mantenen els tradicionals contenidors d’aportació voluntària. I així ho indiquen les dades. Al llarg del 2022 es van apuntar als nous sistemes de porta a porta o contenidors tancats municipis com Sallent, Cardona, Sant Feliu Sasserra, el Pont de Vilomara o Fonollosa, que s’afegien a altres on ja fa temps que funcionen amb models d’alt rendiment, com Santpedor, Artés, Navarcles, Navàs, Avinyó o Balsareny, entre altres. 

6 octubre 2023

Regió7

Berguedà, Solsonès i Moianès són les comarques que complirien l’exigència europea en reciclatge

Bages i Anoia estan per sobre de la mitjana catalana però per sota de l'índex requerit per al 2025 per la UE, i la Cerdanya és a la cua del rànquing de Catalunya


El director de l'Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, presentant les dades ACN


David Bricollé
Prats de Lluçanès | 25·07·23 | 13:49 | Actualitzat a les 17:49

En matèria de reciclatge de residus, ara mateix el Berguedà, el Solsonès i el Moianès són la cara de la moneda; la Cerdanya, clarament, la creu. I el Bages, l’Alt Urgell i l’Anoia serien el cantell: ben posicionats però amb molta feina per fer. El director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, ha fet aquest dimarts balanç del 2022 en matèria de tractament de les deixalles, xifres en què es concentra el focus en l’índex de recollida selectiva, que és el paràmetre que marca si s’està o no en el bon camí perquè cada cop hi hagi menys materials finalistes, és a dir, que vagin a parar als abocadors.


I el que diuen aquestes dades, pel que fa a l’àrea d’influència de Regió7, és que el Berguedà, el Solsonès i el Moianès estan al capdamunt del rànquing de comarques més recicladores, amb uns percentatges que no només superen de molt la mitjana catalana (que és del 45,33%), sinó que, més important encara, també estan clarament per sobre de l'objectiu de reciclatge fixat per la UE per al 2025, que és del 55% dels residus generals, mentre que per al 2020 era del 50%. Berguedà i Solsonès són la tercera i quarta demarcació que més reciclen, amb uns percentatges del 67% i el 62%, respectivament, només superades per la Conca de Barberà i Osona, mentre el Moianès és al sisè lloc, amb el 61,13%.


En l’extrem oposat, a la creu de la moneda, la Cerdanya és, de llarg, la comarca de tot Catalunya amb els pitjors nivells de separació, lluny de qualsevol índex de referència. I és que, segons les dades del 2022, recicla tot just poc més d’una quarta part de les deixalles que genera (el 27,13%). Dit d’una altra manera, gairebé tres de cada quatre quilos de residus que en surten va a abocador.


A més a més, és una de les demarcacions on la generació del total de quilos per habitant i any és més elevada (688), ja que a la majoria de comarques estan per sota dels 600, i fins i tot dels 500 quilos per habitats i any.

En el terme mig d’aquest rànquing hi trobem tres comarques de casa nostra. Amb uns índex de reciclatge a l’entorn del 50%, el Bages, l’Alt Urgell i l’Anoia presenten com a virtut que estan a la banda alta de la mitjana de Catalunya, però que de moment no assoleixen els requeriments que posarà a curt termini la Unió Europea (el 55% abans esmentat). Especialment l’Anoia, que amb un 46,49% no compleix encara ara amb els requisits que hi havia establerts ja per al 2020.
El Lluçanès se situaria en segona posició


La comarca del Lluçanès, creada enguany, ocuparia la segona posició en el rànquing comarcal, amb un índex de recollida selectiva del 72,31% amb les dades de 2022. El municipi del conjunt d'aquesta comarca amb la millor taxa de recollida selectiva és Prats de Lluçanès (83,51%), que a la vegada presenta una generació de residus municipals que amb 427 kg/hab/any se situa per sota de la mitjana de Catalunya.

En la presentació del balanç, El director de l'Agència de Residus de Catalunya ha reconegut que Catalunya «encara té molts deures a fer» i ha dit que és més partidari de donar incentius als municipis que no pas d'imposar sancions. Ha avançat que no li consta que Europa hagi sancionat l'Estat pels incompliments en matèria de residus però diu que li semblaria bé perquè «l'obligaria a posar-se les piles».

Del total de residus municipals generats el 2022 (3,8 milions de tones, un 1,2% menys que l'any anterior) es va recollir selectivament el 45,3%, concretament 1.740.360 tones. Aquesta xifra representa un lleuger increment del 0,3% respecte de l'exercici del 2021. Segons les dades fetes públiques per l'ARC aquest dimarts en una roda de premsa a Prats de Lluçanès, la generació per càpita de residus disminueix un 1,5% i se situa als 493 quilos per habitant i any. De les quatre fraccions principals de recollida selectiva, la que més incrementa són els envasos (7%), seguida del vidre (5,3%) i l'orgànica (1,4%). En canvi, el paper disminueix un 4,5%.

Pel que fa a la fracció resta (residus barrejats), representa el 54,7% del total dels residus municipals generats, és a dir, 2.098.540 tones. Per tant, encara hi ha més de la meitat dels residus municipals que no se separen en origen a les llars i comerços. També els residus que van a parar a l'abocador sumen el 30,6%, mentre que les directrius europees fixen que l'any 2023 només es podrà portar als dipòsits controlats un màxim del 10% dels residus municipals. Per al director de l’ARC, «els sistemes actuals de recollida selectiva ja han arribat al màxim, i el que cal és avançar a sistemes eficients de recollida selectiva (porta a porta o contenidors tancats amb identificació de l’usuari), aquesta serà una de les grans apostes de la nova llei catalana de residus que s’està ultimant». A Catalunya ja hi ha més de 300 municipis amb el sistema porta a porta. Per Peraire, «ara és l’hora de les grans ciutats, des del Govern s’ha donat suport a través de subvencions que permetran el desplegament de sistemes eficients en grans ciutats com Manresa o Mataró».
Per sota la mitjana a les grans ciutats

A les grans ciutats de Catalunya la recollida selectiva encara és baixa: els 23 municipis de més de 50.000 habitants tenen una taxa del 37,9% i només ha pujat 3,5 punts en els darrers cinc anys. En canvi, la mitjana de recollida selectiva del conjunt dels 924 municipis de menys de 50.000 habitants se situa al 47,5%, per sobre de la mitjana de Catalunya. En aquest sentit, Peraire ha insistit que, malgrat que és important fer la feina en totes les poblacions, «ha arribat l'hora que els municipis de més de 50.000 habitants implementin models d'alta eficiència».

Entre els municipis que més reciclen hi ha Sant Quirze Safaja, al Moianès, juntament amb Vilablareix, Albons, Corçà i Verges. Tots ells també tenen el sistema de recollida porta a porta. Pel que fa als municipis amb els índexs més baixos de reciclatge n’hi ha tres de casa nostra: Fígols, al Berguedà (9,72%), Cabrera d'Anoia (14,69%) i Isòvol, a la Cerdanya (18,59%). Tots ells tenen contenidors oberts i unes dades «pèssimes», segons ha lamentat Isaac Peraire.
 

Possible ampliació de l'abocador de residus perillosos de Castellolí

Sobre el pla nacional de l'amiant que té en marxa el Govern, Peraire ha dit que estan treballant per poder ampliar l'únic dipòsit de residus perillosos que hi ha a Catalunya i que està situat a Castellolí (Anoia). Aquest abocador té una capacitat per acollir 300.000 metres cúbics d'amiant, però Peraire ha avançat que a Catalunya n'hi podria haver 4 milions. «Tenim identificat que ens falta espai i estem en vies de solucionar-ho», ha avançat. 

25 juliol 2023

Regió7

Bages i Moianès reben més d’un milió d’euros en ajuts per fer un salt en el reciclatge

Més de 300.000 euros seran per a la Mancomunitat del Cardener per implantar el sistema porta a porta a Sant Salvador de Guardiola i Callús

David Bricollé
24·06·22 | 06:25

Cardona és dels pobles que han implantat el porta a porta | ARXIU/AJ CARDONA


La Catalunya Central rebrà una injecció econòmica d’1,6 milions d’euros que permetrà fer un salt endavant en els nous models de recollida selectiva, sobretot en municipis del Bages i el Moianès. Forma part d’un pla que ha promogut l’Agència de Residus de Catalunya, amb un import global de 21,7 milions d’euros a 74 ens locals per fomentar la gestió selectiva dels residus municipals. En concret, al Bages ajudarà a la implantació del model porta a porta a Sant Salvador de Guardiola i a Callús, amb una aportació de prop de 387.000 euros que es gestionaran a través de la Mancomunitat Intermunicipal del Cardener. Seran, doncs, dues poblacions més que s’apunten a aquest sistema, l’últim exemple del qual ha estat la implantació a Cardona. Precisament, un dels ajuts previstos en aquest pla serà per a Santpedor, que va ser el municipi pioner, ja fa més d’una dècada, en la implantació d’aquest sistema, i que ara rebrà 32.437 euros per a la seva millora. La quantia més elevada és la que rep el Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, un total de 500.000 euros per anar posant en marxa el model de recollida amb control d’accés i identificació de l’usuari. Pel que fa al Moianès, hi ha 66.519 euros atorgats a l’Ajuntament de Monistrol de Calders per a la implantació de la recollida selectiva porta a porta de cinc fraccions, més el d’oli de cuina i el de tèxtil. Finalment, el pla atorga ajuts a Castellcir i a Granera, també per a la implantació del porta a porta, en aquest darrer municipi fent ús de l’equip de Monistrol de Calders.


Aquests ajuts s’inscriuen en la convocatòria 2021 de foment de la recollida selectiva de l’ARC, i en aquesta ocasió excepcionalment els fons procedeixen de la Unió Europea, de la línia Next Generation. Són unes subvencions destinades a projectes de recollida selectiva de bioresidus (fracció orgànica i fracció vegetal), projectes d’autocompostatge, recollida selectiva d’olis vegetals usats, i recollida selectiva de residus tèxtils, que permetran implantar sistemes eficients de recollida selectiva, principalment de la fracció orgànica, clau per a l’increment de la recollida selectiva a Catalunya i per al compliment dels objectius europeus de reciclatge.

Els projectes finançats inclouen com a elements principals la limitació de la freqüència aportació de la fracció resta, la limitació o tancament de la fracció orgànica, la recollida individualitzada de la fracció orgànica a grans productors i canals per a la comunicació bidireccional i transparència d’informació entre els ens locals i els usuaris del servei de recollida, prioritzant els projectes que preveuen la implantació de sistemes de taxa justa.

L’avantprojecte de Llei de residus i recursos de Catalunya, que aviat estarà a informació pública, pretén impulsar un nou sistema productiu basat en l’economia circular, que garanteixi l’ús racional dels recursos i prioritzi els productes i sistemes de reciclatge i reutilització. Per això, es definiran dos aspectes clau en la nova llei: els ens locals hauran d’optar pels sistemes de recollida selectiva considerats d’alta eficiència (recollida porta a porta o sistema de contenidors tancats), i hauran d’aplicar el que es denomina la taxa justa, sistemes que n’adapten l’import a la capacitat de reciclatge dels usuaris. 

24 juny 2022

Regió7

Moià vol afrontar en el que queda de mandat el canvi de model del servei de deixalles

L’Ajuntament té adquirit el compromís de fer una gestió directa a través de la societat municipal d’aigües i estudia quin sistema de recollida implanta

David Bricollé
Moià | 21·11·21 | 06:25

Una illa de contenidors en un carrer de Moià | ARXIU/J. C.

L’Ajuntament de Moià vol afrontar abans d’acabar el mandat el canvi de model del servei de recollida de deixalles. De fet, la intenció del consistori era fer aquest pas abans, però les dificultats que està tenint per cobrir de manera estable la plaça de secretari-interventor ha complicat i endarrerit la tramitació d’aquest i altres temes que té sobre la taula, tal com va exposar l’alcalde, Dionís Guiteras, en el ple municipal celebrat aquesta setmana.

El canvi que des de fa temps es planteja l’Ajuntament moianès per a la gestió de les deixalles té un doble vessant. D’una banda, modificar el sistema actual, que és el tradicional amb illes de contenidors, per un nou sistema com podria ser el porta a porta, que és el que s’està imposant de manera més generalitzada per millorar els índexs de reciclatge, tot i que hi ha altres opcions obertes. A pregunta del grup municipal de Junts per Moià en el ple municipal, la regidora de Medi Ambient, Montse Ferrer, va explicar que s’està pendent d’adjudicar, amb el suport de l’Agència de Residus de Catalunya, la redacció d’un estudi que ha de valorar com seria la implantació del model porta a porta al municipi. Tanmateix, es deixa la porta oberta a altres alternatives, com les dels contenidors amb accés limitat, amb experiència al Bages. Cal dir que, malgrat funciona amb el sistema convencional d’illes de contenidors, la capital del Moianès té uns índexs força correctes de reciclatge, ja que, segons dades del 2020, està per sobre del 50%, però és una xifra que es vol millorar.


El segon canvi que es vol introduir en aquest servei és el de la gestió, que actualment està externalitzat a una empresa concessionària (el model fins ara més habitual) i la idea és que el municipi se’n faci càrrec de manera directa, a través de la Societat Municipal d’Aigües. Aquest és un compromís que el consistori va prendre de comú acord el 2019, però que, sobretot per les dificultats amb el cobriment de la plaça de secretaria, no s’ha pogut avançar, segons va concretar l’alcalde en el ple. Guiteras va incidir que, tan bon punt se solucioni aquesta problemàtica, el canvi del model i la gestió del servei de deixalles serà «dels temes que posarem entre els prioritaris, pensant també en el concessionari actual», que l’està prestant de manera prorrogada des del 2016. 

 21 novembre 2021

Regió7

La recollida selectiva creix durant el 2020 però també s’incrementen els residus

gener 29th, 2021 Dídac Garcia 

El Consorci del Bages per a la Gestió de Residus ha presentat les xifres de l’exercici de l’any anterior, on s’aprecia que la recollida de deixalles per part dels pobles adherits a l’organisme s’ha incrementat.

Per una banda, l’aportació d’aquesta resta al dipòsit controlat de residus ha pujat un 3%. Això significa que aquestes deixalles acaben la seva vida útil en aquest dipòsit i ja no es poden ni reciclar ni valoritzar.

D’altra banda, la recollida selectiva també augmenta un 8% de mitjana. Concretament, les restes orgàniques han pujat un 4%, la recollida d’envasos un 16%, el vidre un 11% i el paper i cartró un 4%. D’aquestes dades, no s’inclouen ni les aportacions a les deixalleries ni la fracció vegetal que podria ser considerada com a orgànica.

Aquest augment podria ser una conseqüència més d’un 2020 marcat per la pandèmia i les llars confinades. Malgrat tot, l’organisme que regula els residus de poblacions del Bages i el Moianès no s’ha pronunciat davant d’aquesta possibilitat.

El que sí que ha comunicat és la necessitat de separar bé a casa, ja que molts d’aquests residus que van a l’abocador es podrien reciclar i transformar-se en nous materials.

29 gener 2021

OnaMoianès

L’Agència de Residus premia Sant Quirze Safaja com el poble de Catalunya que més recicla

Sant Quirze de Safaja desembre 14th, 2020 Dídac Garcia 


La població moianesa va acumular un reciclatge efectiu de la brossa del 92,89% durant el 2019. Una primera posició que arriba després d’implantar el porta a porta el 2018 i que l’ha portat a ser el municipi de menys de 1.000 habitants que més recicla, tot i que també ha aconseguit la taxa més alta en termes generals.

A banda de Sant Quirze Safaja, l’Agència de Residus de Catalunya ha guardonat la comarca del Berguedà amb una taxa de recollida selectiva del 68,94%, el poble de Breda (92,19%), en la categoria de municipis d’entre 1.001 i 5.000 habitants; Matadepera (92,17%), a la d’entre 5.001 i 15.000; la vila osonenca de Manlleu (70,30%), a la d’entre 15.001 i 60.000, i Girona (51,08%), com la ciutat de més de 60.000 habitants que més recicla.

Pel que fa al Moianès, la mitjana de les poblacions que en formen part i la seva recollida selectiva es situa sobre un 60% mentre que la mitjana catalana supera per poc el 45%.

 14 desembre 2020

OnaMoianès

El poble que ho aprofita gairebé tot

Sant Quirze Safaja és distingit com a municipi que més recicla de tot Catalunya, gairebé el 93% david bricollé. sant quirze safaja 11.12.2020 | 17:58



Un camió del servei de recollida porta a porta de Sant Quirze Safaja

Sant Quirze Safaja s´ha penjat la medalla de ser un poble que no desaprofita pràcticament res. I a més té l´honor, estadístiques en mà, de ser el poble més reciclador de Catalunya. Així es constata en les dades per municipis de gestió de les deixalles del 2019, i així li ha reconegut formalment aquesta setmana l´Agència de Residus.

I és que aquesta petita població del Moianès (670 empadronats) ho recicla pràcticament tot. El seu índex de reciclatge és de pràcticament el 93%, quan la mitjana del país se situa just per sota del 45%. Darrere de Sant Quirze hi ha només 8 municipis més (dels 947 que hi ha a tot Catalunya) que tenen un índex per sobre del 90%. En aquest ordre, són Breda, Matadepera, Verges, Vilabrareix, Viloví d´Onyar, Tavèrnoles, la Pobla de Claramunt i Santa Eulàlia de Ronçana.

El cas de Sant Quirze és especialment significatiu perquè aquestes dades són del 2019, , tot just l´any anterior, el seu nivell de reciclatge era del 41%. En el seu cas, el porta a porta ha estat el sistema escollit per fer aquest salt. Un porta a porta que es va implantar el 8 d´octubre del 2018, en substitució del tradicional d´illes de contenidors, i que és integral, ja que passa per totes les cases i nuclis sense excepció. S´arriba a fer un recorregut diari de recollida de 45 quilòmetres i no hi ha illes d´emergència (punts concrets de contenidors), tret d´una per a masies disseminades, «tancada i amb control d´accés».

I és que els índexs de reciclatge anteriors a la implantació del nou sistema (aquell 41%) portaven afegit un factor que l´acabava de pervertir.

En aquell moment les dades reflectien que a Sant Quirze Safaja es generaven de mitjana 2,5 quilos de deixalles per habitant i dia, mentre que la mitjana de Catalunya era d´1,5. El que van constatar és que els contenidors se´ls omplien sobretot els caps de setmana, essencialment els situats en dos punts de la carretera C-59, que creua el poble. Amb el porta a porta, s´ha tallat d´arrel.

11 desembre 2020

Regió7

Moià implanta un sistema de reciclatge que permet fer donacions

octubre 21st, 2020 Dídac Garcia
Moià es converteix en una de les primeres poblacions catalanes en apostar per un sistema de reciclatge innovador que premia la bona pràctica amb recompenses.

Això és possible gràcies a l’aposta de l’Ajuntament per “Reciclos”, considerat el primer Sistema de Devolució i Recompensa (SDR) de reciclatge a l’Estat Espanyol. D’aquesta manera, els habitants de la capital del Moianès podran reciclar les llaunes i ampolles de plàstic en un dels 68 contenidors grocs als quals se’ls ha incorporat aquesta tecnologia.

Per utilitzar la plataforma, els ciutadans de Moià hauran de descarregar-se l’aplicació al mòbil, escanejar el codi de barres de l’envàs o recipients que es volen reciclar i dipositar-lo en un dels contenidors grocs. Al fer-ho, el sistema regalarà punts anomenats “Reciclos” que es podran bescanviar per les diferents recompenses disponibles.

De moment, la primera campanya de recompenses consisteix en fomentar la mobilitat sostenible o la rehabilitació de la zona verda del carrer Miquel Vilarúbia de Moià. Montse Ferrer, regidora de Medi Ambient, ha destacat que “a més de donar una segona vida als envasos, l’aplicació permet contribuir a millorar el poble”.

La tecnologia l’ha desenvolupat l’empresa Ecoembes, una organització ambiental sense ànim de lucre que coordina el reciclatge d’envasos a tot el país. “Reciclos” ja és una realitat a quatre municipis catalans i l’objectiu és que aquest sistema pioner arribi a totes les regions de l’Estat Espanyol l’any 2021.

21 octubre 2020

OnaMoianès

Moià se suma a RECICLOS, el sistema de reciclatge amb recompensa d'Ecoembes

Cal accedir a una webapp per acumular punts quan es llencen llaunes i ampolles de plàstic de begudes als contenidors grocs anna costa | manresa 16.10.2020 | 10:19


Els contenidors grocs de Moià incorporen un codi QR Arxiu particular

Moià aposta pel programa RECICLOS, impulsat per Ecoembes, per fer créixer el reciclatge de llaunes i ampolles de plàstic de begudes. S'han incorporat codis QR als contenidors grocs que permeten que els usuaris, a través d'una webapp al telèfon mòbil per registrar què llencen, puguin aconseguir punts. Aquests punts, o RECICLOS, s'acumulen cada cop que es reciclen llaunes i ampolles de plàstic de begudes, i es poden bescanviar per premis individuals sostenibles o destinar-los a un projecte col·lectiu d'interès comunitari.

«Volem millorar les xifres de recollida selectiva d'envasos de begudes i premiar les persones que reciclen», explica Montse Ferrer, regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Moià. La capital del Moianès ha posat codis QR als 72 contenidors de color groc, instal·lats en 52 àrees de recollida. Amb la tecnologia incorporada, a partir d'avui els ciutadans ja poden accedir a la webapp, a través de www.reciclos.com, i fer-ne ús.

Com funciona Reciclos?

Els ciutadans cada cop utilitzem més el telèfon mòbil i per això RECICLOS integra la tecnologia mòbil en el seu funcionament. Primer de tot, cal entrar a www.reciclos.com accedir a la webapp i registrar-se com a usuari. A partir d'aquí, fer fotos amb el mòbil als codis de barres de les llaunes i ampolles de plàstic de begudes que es vulguin reciclar. I un cop es llencin al contenidor groc, escanejar el codi QR que porten integrat els contenidors per poder obtenir els punts o RECICLOS. Aquests punts es podran bescanviar per incentius sostenibles o socials.


Quins són els incentius?

Reciclar les llaunes i ampolles de plàstic de begudes tindrà premi, amb l'objectiu de conscienciar la població de la importància de fomentar aquest hàbit. Individualment, els usuaris podran obtenir productes o serveis relacionats amb la mobilitat sostenible, «per exemple, participar en sortejos amb premis com una bicicleta o un patinet elèctric», detalla la regidora Montse Ferrer.

Col·lectivament, els veïns de Moià que reciclin contribuiran a millorar l'entorn. En aquest cas, el projecte que ha escollit l'Ajuntament de Moià és la millora de l'espai verd que hi ha al carrer Miquel Vilarrúbia, una zona del camí escolar cap a l'escola Josep Orriols i Roca i a la llar d'infants Els Garrofins. Segons Montse Ferrer: «L'objectiu és potenciar l'entorn escolar i convertir l'espai en una zona de descans i oci dels infants, i fer-ne punt de parada del camí escolar». Se substituiran els bancs i les papereres per mobiliari urbà reciclat, i s'adequarà l'arbrat i la pavimentació. L'Ajuntament hi destinarà una partida encara per concretar, i una part de l'import serà possible gràcies a la ciutadania que recicli amb el nou sistema. «Aquest és el primer repte i esperem arribar a l'objectiu. Si el sistema de reciclatge funciona, hi haurà nous projectes amb Ecoembes», diu Ferrer.


Per què RECICLOS?

Moià ha optat pel sistema RECICLOS perquè «és interessant que es premiï els ciutadans que reciclen alhora que es fomenta un consum responsable, així com el fet d'anar vinculat a un projecte de millora mediambiental del municipi», assenyala Montse Ferrer.

RECICLOS és un programa que impulsa Ecoembes, entitat que gestiona la recuperació i el reciclatge d'envasos. La implantació a Catalunya va començar el juny del 2019 i ja està en marxa en localitats com Granollers, Figueres, Vall i Igualada, entre d'altres. I aquest 2020 s'ha implantat en altres comunitats autònomes i se segueix estenent per tot l'Estat espanyol.

16 octubre 2020

Regió7 

Monistrol de Calders prepara la recollida porta a porta per a començament d'any

El govern de la CUP ha recuperat la proposta que la moció de censura li va impedir impulsar el mandat passat jordi escudé monistrol de calders 25.08.2020 | 23:21

Contenidors en un dels carrers de Monistrol, que es trauran arxiu/j.e.

Monistrol de Calders preveu posar en marxa el sistema de recollida de residus porta a porta durant el primer trimestre del 2021. És el nou calendari amb què treballa l'Ajuntament, que s'ha endarrerit un temps a causa de la pandèmia, però que ara espera poder complir, després que ja n'ha aprovat definitivament la implementació. D'aquesta manera, el govern de la CUP farà efectiva una proposta que ja tenia gairebé enllestida en l'anterior mandat, però que va veure frustrada per la moció de censura que el 2016 van promoure conjuntament l'aleshores CDC i MDI-AM (vinculat a ERC) i que va deixar els cupaires a l'oposició.

El nou sistema s'implementarà en paral·lel a una municipalització del servei de recollida de residus, entenent que d'aquesta manera serà més efectiu que no pas amb una simple externalització. Així ho avala un estudi que la CUP ja va encarregar mentre va governar en l'anterior mandat, i que ara ha actualitzat amb uns resultats similars, segons ha apuntat l'alcalde, Ramon Vancells.

I és que actualment el servei suposa a l'Ajuntament de Monistrol un cost d'uns 65.000 euros anuals, que un porta a porta externalitzat deixaria en 60.000, mentre que un sistema municipalitzat de recollida el rebaixaria fins als 47.000 euros anuals, la qual cosa també repercutiria en benefici dels veïns amb els seus rebuts, perquè es podria abaratir la taxa de les escombraries.

En qualsevol cas, l'Ajuntament calcula que amb el sistema porta a porta Monistrol passarà a reciclar fins al 80 % del total dels residus que genera respecte al 25 % actual.
 

L'accelerador, el setembre
L'Ajuntament deixarà passar el mes d'agost abans de posar-se a treballar de ple en els preparatius per poder fer realitat la implantació del nou sistema com més aviat millor, i de cara al setembre hi ha prevista una reunió amb els tècnics redactors del projecte per fixar entre tots una data concreta.

L'Ajuntament té clar que voldria posar en marxa el porta a porta a començament d'any «per poder arribar a l'estiu amb prou rodatge», apunta Vancells, tenint en compte que entre juny i setembre Monistrol s'omple d'estiuejants i pot arribar a doblar la població. Implementar aleshores el nou sistema o haver-ho fet poc temps abans sense prou rodatge «podria ser un desgavell», insisteix Vancells, que aposta per fer el canvi en un moment «en què la població és més estable i reduïda».

L'Ajuntament de Monistrol també estarà pendent de rebre possibles ajudes que pugui aprofitar per posar en marxa el nou sistema, com una subvenció que hi ha prevista de cara a l'octubre per part de l'Agència de Residus de Catalunya. Mentrestant, l'Ajuntament sap que ja disposa d'un crèdit autoritzat per a la compra del camió que farà servir amb el nou sistema. El govern de la CUP sempre s'ha mostrat partidari de poder disposar d'un vehicle bicompartimentat que permeti recollir alhora dues fraccions cada dia.

Monistrol de Calders es convertirà en el setè municipi dels deu de la comarca del Moianès amb el sistema porta a porta, després de Castellterçol, Collsuspina, Oló, Sant Quirze Safaja, Calders i l'Estany.

25 agost 2020

 Regió7

Sant Quirze Safaja és el poble més reciclador de Catalunya

 El municipi ha més que duplicat en un any l'índex de recollida amb el porta a porta

david bricollé sant quirze safaja 28.07.2020 | 20:26

Un operari fent la recollida de deixalles porta a porta a Sant Quirze ajuntament de sant quirze

Sant Quirze Safaja té l'honor de ser el poble més reciclador de Catalunya. Així es constata en les dades per municipis de gestió de les deixalles del 2019, i així ho ha comunicat a l'Ajuntament l'Agència de Residus. I és que aquesta petita població del Moianès (670 empadronats) ho recicla pràcticament tot. El seu índex de reciclatge és del 92,87%, quan la mitjana del país se situa en el 44,77%. Darrere de Sant Quirze hi ha només 9 municipis més (dels 947 que hi ha a tot Catalunya) que tenen un índex per sobre del 90%.

El cas de Sant Quirze és encara més significatiu si es té en compte que, tot just l'any anterior, el seu nivell de reciclatge era del 41%. La clau d'aquest salt tan contundent que l'ha dut a més que duplicar el percentatge té un nom molt clar: porta a porta. És el sistema de recollida que van implantar el 8 d'octubre del 2018, en substitució del tradicional d'illes de contenidors, tal com ha detallat l'alcaldessa, Anna Guixà, que subratlla que és un porta a porta «al 100%». És a dir, per totes les cases i nuclis, sense excepció (es fa un recorregut diari de recollida de 45 quilòmetres), i «sense illes d'emergència [punts concrets de contenidors]», tret d'una per a masies disseminades, «tancada i amb control d'accés».

I és que els índexs de reciclatge anteriors a la implantació del nou sistema (aquell 41%) portaven afegit un factor que l'acabava de pervertir. En aquell moment, segons detalla Guixà, les dades reflectien que a Sant Quirze Safaja es generaven de mitjana 2,5 quilos de deixalles per habitant i dia, mentre que la mitjana de Catalunya era d'1,5.

El que van constatar, segons explica l'alcaldessa, és que els contenidors se'ls omplien sobretot els caps de setmana, essencialment els situats en dos punts de la carretera C-59, que creua el poble. I és que els dos municipis veïns més propers, Sant Feliu i Castellterçol, amb alts índex de segons residents, ja tenien implantat el porta a porta, i part de les deixalles acabaven a Sant Quirze.

La implantació del nou sistema els ha permès tallar també aquest problema, que distorsionava les seves xifres. Guixà destaca que «hem fet molt treball pedagògic, molta atenció personalitzada, sobretot amb la gent gran i detectant i corregint els casos en què la separació no es feia correctament». Amb la implantació, i preveient que donaria bons resultats, l'Ajuntament va aplicar ja per al 2019 una rebaixa del 7,5% en la taxa de les deixalles, i Guixà avança que per al 2021 ja es plantegen implantar la taxa de deixalles personalitzada: una quota en funció del nivell de reciclatge.

 

28 juliol 2020

Regió7