Moià s’afegirà al reciclatge amb contenidors d’accés restringit l’1 de juliol

El dipòsit d’orgànica es podrà obrir cada dia amb la targeta personalitzada, el de rebuig només un a la setmana, mentre que els de vidre, envasos i paper i cartó seguiran sent d’accés lliure




Illa de contenidors del sistema actual de Moià, ubicats a la carretera de Manresa / ARXIU/DAVID BRICOLLE


David Bricollé
Moià20 MAI 2026 12:30


Moià ja té data per fer el pas definitiu en el canvi en el mètode de recollida de les deixalles, cap a un dels considerats sistemes avançats per incrementar els nivells de reciclatge i situar-se en els índexs que demana Europa. El pròxim 1 de juliol serà el dia que l’Ajuntament implantarà el model de contenidors amb accés restringit per fer aquest pas endavant. Un mètode que ha proliferat entre bona part dels municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus (ens del qual formen part els municipis de la comarca i els que ho eren i ara formen part del Moianès) i que farà que Moià es converteixi en la cinquena capital de casa nostra que deixarà enrere els contenidors convencionals i els substitueix per un dels nous sistemes qualificat d’eficients, i el tercer que ho fa per aquest mètode en concret (com a alternativa al porta a porta).


Cal recordar que aquest mètode consisteix, bàsicament, en el fet que per obrir determinats contenidors (orgànica i resta) es disposa d’una targeta personalitzada, la qual cosa permet registrar-ne l’ús. En el cas de Moià, segons concreta el consistori, cada habitatge disposarà de dues targetes identificatives per poder obrir els contenidors. L’obertura també es podrà efectuar mitjançant l’aplicació mòbil BitPayt.


L’Ajuntament moianès ja n’ha definit el funcionament. La matèria orgànica es podrà dipositar cada dia de la setmana accedint-hi amb la targeta, i s’hauran de llençar sempre dins de bosses compostables. Per facilitar-ne l’ús, es posarà en funcionament una màquina expenedora de bosses compostables gratuïtes, que estarà ubicada a Cal Comadran. Cada habitatge en podrà recollir fins a 60 cada 3 mesos i s’hi podrà accedir mitjançant la targeta identificativa.


El contenidor de la resta es podrà obrir un dia de la setmana: els dijous o diumenges (cal tenir present que a Moià té un pes important la segona residència). Però ja es preveuen i s’estableixen casos especials. Els habitatges que necessitin dipositar bolquers o materials sanitaris podran disposar d’un ús ampliat del contenidor, prèvia sol·licitud.

Pel que fa als contenidors d’envasos, paper i cartó i vidre continuaran sent oberts i accessibles sense targeta, tal com fins ara. L’Ajuntament garanteix que a totes les àrees de recollida hi haurà disponibles les cinc fraccions. Aquest dijous mateix ja hi ha una xerrada convocada per informar de la futura implantació del nou sistema.
 

Les referències del Bages i Moianès

L’Ajuntament destaca que els municipis del Bages i el Moianès que ja han implantat aquest sistema «han aconseguit millorar notablement els resultats de reciclatge, passant aproximadament d’un 40% de recollida selectiva fins a valors propers al 70%. Ara, el nostre municipi també fa aquest pas endavant per fomentar una separació més responsable dels residus i oferir un servei més eficient».

Com es deia, amb Moià seran ja cinc les capitals de comarca de l’àrea de Regió7 que hauran fet aquest pas cap a la implantació dels models avançats de recollida de residus, que tenen com a objectiu principal un increment dels índexs de reciclatge i, com a conseqüència, una reducció de la quantitat de brossa que va a parar a l’abocador (en el cas de Moià, al de Bufalvent de Manresa, ja que forma part del Consorci).

En concret, fins ara Manresa i, parcialment, la Seu d’Urgell han implantat el model que ha decidit assumir també la capital del Moianès. Mentre que Berga i Solsona han optat pel porta a porta. Ho tenen pendent Igualada i Puigcerdà.
 

Per sobre del 50% de reciclatge

Tot i que encara manté el sistema convencional, Moià no té uns mals índex de reciclatge. Segons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, estaria pràcticament dins dels paràmetres que exigeix la Unió Europea en aquesta matèria, que exigeix un nivell de reciclatge del 55% del total de la brossa. El 2024, els ciutadans de Moià van generar 288 quilos de residus per habitant i el reciclatge es va situar en el 54,7%. Tanmateix, amb aquests sistemes eficients s'estan fent salts fins a situar-se per sobre del 70% de reciclatge.

Prop de la meitat de les poblacions de l’àrea d’influència de Regió7, el 45,7% del total, ja han apostat per algun d’aquests nous sistemes i han deixat enrere els contenidors convencionals.

Dels 164 municipis que sumen les comarques del Bages, Berguedà, Moianès, Lluçanès, Solsonès, Cerdanya, Alt Urgell i Anoia, un total de 47 tenien l’any passat implantat el porta a porta i 28 els contenidors intel·ligents amb control d’accés.

Al Bages, per exemple, 15 municipis tenen contenidors tancats i 7 porta a porta. Per tant, hi ha un total de 21 poblacions que ja utilitzen sistemes eficients i només 7 tenen encara contenidors oberts, però la majoria ja tenen en marxa el procés per implantar nous models com és el cas de Sant Joan de Vilatorrada, que aposta per un model mixt, o Súria (que ja ha començat) i Castellbell, amb contenidors tancats.

20 maig 2026

Regió7 

El Moianès és una de les nou comarques que recicla més de la meitat del seu residu

El Bages té un índex de reciclatge per damunt de la mitjana catalana, que és del 40% 30.07.2018 | 18:43


Dipòsit controlat de residus de Bufalvent, a Manresa ARXIU/CONSORCI DE RESIDUS

El Moianès és la cara del reciclatge; Cerdanya, Berguedà i Anoia són la creu. La primera s'ha situat entre les comarques capdavanteres en percentatge de deixalles que es porten correctament pels canals que permeten la seva posterior recuperació (és a dir, que no van a parar a un abocador). En aquest rànquing de bons recicladors se situa en la quarta posició, només superat per Osona, Terra Alta i Pallars Sobirà, i és una de les nou demarcacions on aquest bona praxi incideix en més de la metitat de la brossa que es genera a la pròpia comarca.

En concret, el Moianès genera anualment 566,8 quilos de deixalles per habitant, i en recicla correctament el 53,61%. Aquesta és una de les dades més destacades, pel que fa a l'àrea d'influència de Regió7, del balanç municipal del reciclatge durant el 2017 que ha presentat l'Agència de Residus de Catalunya.

A l'extrem oposat de Moià hi ha tres comarques que reciclen un terç o menys de les deixalles que generen. La que presenta els pitjors resultats és la Cerdanya, que se situa en penúltima posició ja que el seu índex de reciclatge és del 26,92%, i només supera a les Garrigues. A més, aquest baix nivell es dona malgrat ser la setena comarca que genera més residu per habitant (633,26 quilos l'any).

El Berguedà i l'Anoia també es troben situats clarament a la banda baixa d'aquest rànquing, amb índex de reciclatge pràcticament idèntics, tot just per sobre del 33%. Pel que fa al Bages, és una de les tres comarques de casa nostra (juntament amb el cas ja esmentat del Moianès, i també amb l'Alt Urgell) que el 2017 van tenir un nivell de reciclatge per damunt de la mitjana de Catalunya, que és del 40%. Al Bages, on el volum de generació de residus se situa en 455,54 quilos per persona l'any, aquest índex és del 44,48%.

En el cas del Solsonès, tot i que no presenta uns índex tant dolents com la Cerdanya, l'Anoia i el Berguedà, també queda situada per sota de la mitjana de Catalunya, amb un reciclatge del 36,49%.

Al conjunt de Catalunya el 39,9% dels residus municipals es van recollir de manera selectiva el 2017; en total, 1,54 milions de tones; unes dades que representen un augment del 7% respecte a l'any anterior, l'increment més alt dels últims cinc anys. Són dades que ha donat a conèixer aquest dilluns el director de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), Josep Maria Tost, que ha avisat que "no ens hem de quedar cofois" tot i aquesta millora, ja que els objectius comunitaris d'arribar al 60% de recollida selectiva en els propers anys queden lluny. Tost ha afirmat que un dels grans reptes és millorar els sistemes de recollida a les grans ciutats, després que en els darrers anys hagin estat "molt relaxades", ha dit, i per això els ha demanat voluntat política.

L'altra clau, per al director de l'ARC, és que la nova llei de residus i recursos, que volen que arribi al Parlament la primavera que ve, ajudi els ajuntaments a introduir una "taxa justa" per beneficiar qui més recicli. "Està clar que el voluntarisme ambiental té un sostre. I si la gent no té motivacions ambientals, estètiques o filosòfiques, hem d'anar a l'econòmica", ha destacat.

L'any passat es van generar a Catalunya 3,8 milions de tones de deixalles, que corresponen a 1,4 quilos per habitant i dia –509 kg/hab/any–, una mica per sobre de la mitjana europea, que se situa en 482 kg/hab/any, i a nivells similars als de Finlàndia, França o Holanda. Tot i que la generació de residus municipals va augmentar un 3,3% respecte al 2016, el producte interior brut (PIB) havia incrementat un 4,40%. Pel que fa a l'augment del 7% de la recollida selectiva, els responsables de l'Agència de Residus de Catalunya l'atribueixen a la major conscienciació ciutadana, a l'efecte de les campanyes de sensibilització, l'increment de la dotació dels ajuts als ens locals per al foment de la separació dels residus municipals, a la implantació de sistemes de recollida més eficients i a la pujada del cànon dels residus municipals, establert el 2017 en 30€/tona destinada a l'abocador i que actualment se situa en 35,6€/tona.

L'increment dels cànons sobre la disposició del rebuig dels residus municipals es farà de forma progressiva i continuada fins l'any 2020 –fins prop de 50 €/tona si va a l'abocador i de 25 €/tona si s'incinera– per encarir el cost de les opcions de gestió menys sostenibles. Totes les fraccions ordinàries que es recullen de forma selectiva han crescut. La que més ha augmentat és la del paper i cartró, amb un 12,30%; seguida del vidre (+10%), els envasos lleugers (+4,69%) i l'orgànica (+2,02%). Cada persona va lliurar als sistemes de recollida selectiva, de mitjana, 51,1 kg d'orgànica, 39,2 kg de paper i cartró, 24,2 kg de vidre i 19,3 kg d'envasos lleugers.

Amb tot, la recollida de les restes orgàniques, la fracció clau per a l'èxit del model, ha patit un estancament des de 2012. Com passa amb les altres fraccions valoritzables, per garantir un tractament adequat cal que aquests residus tinguin la màxima qualitat possible. La qualitat de l'orgànica a Catalunya està al voltant d'un 12% d'impropis –materials presents en aquesta fracció i que no són compostables– mentre que l'objectiu fixat per al 2020 és d'un màxim del 10%. La fracció que presenta més impropis és la dels envasos lleugers, amb un 30,3% de materials que no s'haurien d'haver llançat al contenidor groc. Per contra, les del vidre, amb un 2% d'impropis, i del paper i cartró, amb un 6%, són les que la ciutadania separa millor. En total, la recollida selectiva neta queda situada en el 32%.

30 juliol 2018

Regió7