Després de 23 anys al servei de l’Ajuntament i de 15 com a batlle, Eduard Sánchez, que lidera el govern de Junts a Calders, deixarà el càrrec amb una renúncia anunciada que es farà oficial en un ple el dimarts 3 de novembre
Eduard Sánchez deixarà l'alcaldia de Calders després d'haver ostentat el càrrec durant més de 15 anys / Dani Casas
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Jordi Escudé
Calders31 D’OCT. 2026 6:25Actualitzada 31 D’OCT. 2026 9:09
L’actual alcalde de Calders, Eduard Sánchez Campoy, farà efectiva la seva renúncia al càrrec en un ple extraordinari el pròxim dimarts, 3 de novembre ( les 19.30 h), en què, si no hi ha res de nou, s’escollirà Jennifer Delgado com a nova alcaldessa. És un adeu a mitges, perquè continuarà com a regidor, i que Sánchez ja havia anunciat amb la voluntat de donar pas «a noves generacions» després de 23 anys al servei de l’Ajuntament i de 15 com a batlle, del 1999 al 2003 amb una candidatura independent, i del 2015 fins ara, que lidera el govern de Junts. Nascut a Barcelona el 1968, va arribar de jove a Calders, on s’ha convertit en l’alcalde amb més trajectòria del Moianès. Una feina que ha compaginat amb la seva professió d’arqueòleg.
Per què plega ara, a mig any de les eleccions?
Quan em vaig presentar el 2023 ja vaig prendre el compromís de plegar abans d’acabar el mandat. Voldria continuar d’alcalde perquè la feina m’agrada, però racionalment penso que això s’ha d’acabar perquè ja fa molts anys que hi soc i és el moment de donar pas a una nova generació. S’ha de saber plegar a temps. És una qüestió de racionalització i convicció política.
Plega en un molt bon moment pel que fa a resultats, amb 6 dels 9 regidors del consistori...
La voluntat és que hi hagi una renovació però no un trencament, i volem aprofitar que hi ha una persona disposada a agafar el relleu.
És la primera tinent d’alcaldessa, Jennifer Delgado. Per què ella?
Fa més d’un any que l’equip de govern en vam parlar, i es va acordar per unanimitat que seria ella.
Ha fet tot el que havia de fer com a alcalde?
No. M’han quedat pendents coses importants que m’hauria agradat fer i no he pogut per circumstàncies diverses. Ha estat un fracàs no haver pogut impulsar una residència per a la gent gran. Hi va haver un primer projecte per a 28 places en una finca, i vam parlar amb una empresa, però es va fer enrere. Vam buscar altres inversors aprofitant que l’Ajuntament havia adquirit l’espai de La Fàbrica, i en van venir alguns que estaven interessats a fer una residència supracomarcal, però tampoc no va prosperar perquè deien que no els sortien els números. També vaig intentar l’opció de la Generalitat, però al final se’m van tancar totes les portes.
Se li ha resistit res més?
Moltes petites coses. Tampoc hauré pogut fer unes promocions d’habitatges, tot i que ho deixaré urbanísticament a punt perquè es puguin desenvolupar. Necessitem habitatge dotacional per a joves, i tenim una proposta repartida entre unes cases que hem comprat on surten set habitatges; tretze més d’habitatge cooperatiu en una de les naus de La Fàbrica; i 44 habitatges més que es podran construir amb una modificació puntual d’un sector del poble pendent d’urbanitzar. Calders podria créixer molt si hi hagués una bona oferta, però no volem que ho faci d’una forma desmesurada. Amb això n’hi hauria més que suficient.
Amb què es quedaria de tot el que ha fet com a alcalde?
Pel que fa als inicis, amb la construcció del carrer de les Monges per anar de la carretera al centre. I d’ara, amb la recollida porta a porta, que ens va permetre abaixar la taxa de residus; el nou consultori mèdic; s’ha comprat La Fàbrica; s’ha ampliat l’edifici de l’Ajuntament; hem recuperat el castell; i s’ha reformat el camp de futbol. A més, hem eliminat les calderes de gasoil i les hem substituït per biomassa i aerotèrmia, i ja tenim plaques solars a pràcticament tots els edificis públics. Tenim avançada la constitució d’una comunitat energètica, i es farà un petit camp fotovoltaic prop de Calders. El poble es podrà acabar desconnectant d’Endesa i ser autònom.
Què ha estat el més difícil que ha hagut de superar com a alcalde?
Afrontar-me al conflicte de l’antena de telefonia mòbil de la Guàrdia. És la insatisfacció més gran que he tingut. L’hauríem volgut treure, però no tenim alternatives on traslladar-la. Una opció seria la carena que hi ha prop del nucli urbà, però també estaria a tocar de les cases. I si se situa a un punt gaire distant d’on és ara, ja no entraria en xarxa amb les altres antenes. Se’n podrien fer dues de més petites, però a les companyies no els és viable.
En algun moment ha pensat a llençar la tovallola?
No. Sempre hi haurà coses que t’omplen i et fan sentir bé, i altres que es podrien haver fet millor, però d’alcalde se n’ha de ser a les verdes i a les madures.
Ha estat 23 anys al servei del poble. Què li ha donat Calders que ha fet que s’hi hagi dedicat tant?
Arrelament, i el fet d’haver participat de la cosa pública encara m’ha fet arrelar més. Vaig venir de fora, i en els primers anys encara era aquell que havia vingut de Barcelona. Però haver-li donat la volta i que ara em vegin com una persona que s’ha integrat i ha treballat pel poble, és molt satisfactori.
I vostè, què li ha volgut donar a Calders?
Temps i dedicació, i m’ha vingut de gust fer-ho.
Deixa l’alcaldia satisfet, doncs?
No al cent per cent perquè hi ha temes que no he pogut resoldre o que podrien millorar, però el resultat final suma més que resta.
Ha viscut el naixement del Moianès com a comarca. Calders hi ha sortit guanyant?
Sí, perquè el pes del municipi és més gran que quan érem al Bages. Llavors érem el 0,1 % de la població i ara som el 10 %. Hi ha més proximitat entre les administracions locals i la comarcal. El problema és que els consells comarcals, sobretot un de petit i de nova creació com aquest, pateixen l’excés de burocràcia.
Què farà ara?
De moment, continuaré de regidor, i per a les pròximes municipals m’han demanat d’incorporar-me a la llista en un lloc òptim per sortir de regidor. La meva intenció seria de no tornar-me a presentar, però si se’m demana, em costa molt dir que no. Igualment, continuaré fent feina d’arqueòleg, però més relaxat.
Es mantindrà vinculat a la política, doncs?
Si se m’oferís una feina de caràcter polític i de col·laboració en alguna administració d’altres nivells, estaria disponible. I en l’àmbit cultural, em voldria tornar a vincular a entitats com el Centre d’Estudis del Bages o els Amics de l’Art Romànic.
31 octubre 2026
Dídac Garcia 
