L’Ajuntament ha fet públic l’avanç de modificació urbanística de l’àmbit on s’ha de construir, ara pendent d’estudi per part de la Generalitat
Vista general del cementiri Roques Blanques, del Papiol, integrat amb l'entorn / Cementiri Roques Blanques
Jordi Escudé
Monistrol de Calders22 MAR 2026 6:25
El cementiri xinès que un grup d’inversors vol impulsar a Monistrol de Calders tindrà uns trets similars als del cementiri comarcal Roques Blanques, que dona servei a l’àrea metropolitana de Barcelona des de la serra de Collserola. És un dels més moderns i avançats del país, amb amplis espais i amb sepultures integrades en el paisatge i adaptades a l’orografia del terreny, igual com planteja l’avantprojecte del futur complex funerari del Moianès, elaborat per l’equip d’arquitectes Batlleiroig, el mateix despatx que va dissenyar el de Roques Blanques el 1984.
La proposta del nou cementiri s’ha pogut conèixer al detall després que l’Ajuntament de Monistrol ha fet públic l’avanç de modificació del Pla General d'Ordenació Urbanística de l’àmbit de la Quintana de la Païssa, que és el document de partida per poder-hi desenvolupar el futur complex. L’alcalde, Arturo Argelaguer, deixa clar que «és un avantprojecte» pendent de les aportacions que hi pugui plantejar la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat a la Catalunya Central, que l’està analitzant a l’espera que es pronunciï en els pròxims dies. Unes propostes que els promotors hauran de recollir i incorporar en un nou document, que s’haurà de sotmetre a exposició pública abans de la seva aprovació definitiva.
En el seu estat actual, l’avanç de modificació del planejament urbanístic té efectes en una superfície de 55,8 hectàrees, ara en sòl no urbanitzable entre bosc i zona agrícola de secà, per a la implantació d’un cementiri adequat als requisits religiosos i culturals de la confessió budista però obert a persones de totes les creences. Aquest àmbit, situat entre les rieres de Calders i de la Golarda, a un quilòmetre del nucli urbà, inclou la masia de la Païssa, al voltant de la qual se situarà el complex, la font de la Païssa, una torre de defensa, i una capella dedicada a Sant Narcís.
El document es fa ressò de «l’augment de la diversitat cultural i religiosa» que hi ha hagut a Catalunya «amb una presència creixent de comunitats que mantenen pràctiques funeràries específiques» però que «sovint estan insuficientment ateses en els cementiris tradicionals». Quant a la comunitat budista en particular, diu que «es troba amb una manca d’espais funeraris adaptats als seus rituals», des de l’orientació de les tombes segons els criteris del Feng Shui, fins a la possibilitat de fer rituals amb ofrenes i encens, la disponibilitat d’espais per a la memòria col·lectiva, o l’agrupació de zones dins del recinte funerari.
Un màxim de 80.000 sepultures
Els impulsors del projecte volen cobrir aquestes necessitats amb el nou cementiri de Monistrol, amb un projecte que «s’ajustarà a la normativa urbanística vigent, integrant criteris ambientals que minimitzin l’impacte sobre el paisatge natural i la biodiversitat local». En aquest sentit, es planteja un recinte amb un màxim de 80.000 sepultures, i una distribució recomanada de 30.000 tombes, panteons, i nínxols, i 50.000 columbaris.
Zona de columbaris del cementiri Roques Blanques / Cementiri Roques Blanques
Tot plegat es construirà de forma integrada en el paisatge agrícola i en el bosc. També es contemplen serveis i espais complementaris per a zones de vetlla i cerimònies multiconfessionals, i altres d’específics per a pràctiques budistes, com altars, zones per a ofrenes, i espais destinats a la meditació. La recepció i els serveis s’ubicarien al voltant de la masia existent, que es restaurarà «respectant el paisatge agrícola» de l’entorn. En canvi, no s’esmenta l’existència d’espais d’aigua, ni de gespa o sistemes de rec, com s’havia apuntat inicialment.
L’accés es mantindrà per l’actual camí que porta a la masia, però millorat amb la plantació d’arbres i vegetació autòctona, i s’habilitarà un espai d’aparcament a l’entrada del recinte. El cementiri serà un espai obert permanentment, i al seu interior es conservarà l’estructura pública de camins que ja hi ha.
Dues alternatives descartades
L'avantprojecte partia de tres alternatives possibles a l’hora de distribuir les sepultures, i finalment s’ha optat per repartir-les en 12 agrupacions (d’entre 11.755 i 40.703 m2), cadascuna adaptada al seu entorn i a la topografia del terreny.
S’ha considerat que era la proposta «més adequada», tant per una qüestió funcional com de preservació dels valors naturals i paisatgístics. Entre les altres dues propostes, que s’han descartat, una preveia mantenir el planejament vigent, que no hauria permès desenvolupar el projecte; i l’altra situava totes les sepultures en una única agrupació d’uns 330.000 m2, que hauria suposat «una transformació notable» dels valors naturals actuals de l’indret.
Més enllà dels canvis que hi pugui haver amb el projecte definitiu, la idea és desenvolupar la construcció per fases. La inicial preveu un màxim de quatre agrupacions de sepultures, i la resta s’aniran construint de forma progressiva en funció de la demanda i a partir del moment que les ja executades hagin assolit una ocupació mínima del 70 %.
Pel que fa als serveis, ubicats a la masia i el seu entorn i aprofitant les construccions existents, inclouran les oficines d’administració; un servei d’incineració; sales de vetlla, d’espera i per a cerimònies multiconfessionals; botigues per a la venda de marbres i flors; un espai amb columbaris cineraris; una cafeteria; zones de manteniment i serveis.
22 març 2026
Regió7
