L’alcalde està preocupat perquè les terres que s’hi havien acumulat durant anys han anat ara aigües avall i han cobert i taponat passos inundables
Sediments acumulats aigües avall d'on i havia la resclosa, i que ara cobreixen un pas inundable / AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS
David Bricollé
Monistrol de Calders27 MAR 2025 6:25Actualitzada 27 MAR 2025 8:03
L’Ajuntament de Monistrol de Calders, al Moianès, està preocupat per una actuació feta per l’Agència Catalana de l’Aigua ara fa un any, que considera que ara té conseqüències negatives en el curs del riu Calders (que més avall passa per Navarcles, on desemboca al Llobregat) i que podria provocar problemes en cas d’avingudes. Es tracta de l’eliminació que es va materialitzar entre final del 2023 i principi del 2024 d’una resclosa que estava vinculada a l’antiga colònia Rio, que dècades enrere servia per proporcionar-hi energia elèctrica. Com que estava en desús i amb la concessió d'aprofitaments extingida, l’ACA va resoldre enderrocar-la amb el propòsit de millorar la connectivitat fluvial. Tasca que va adjudicar i que ja es va dur a terme. La reclosa, situada a la riera Golarda, capçalera del Calders, tenia una alçada de 5,6 metres i una amplada de 53 metres i es va eliminar per complet amb aquest objectiu plantejat per l’organisme responsable dels espais fluvials.
Però l’alcalde de Monistrol de Calders, Arturo Argelaguer, denuncia la situació «que ens hem trobat ara», a conseqüència de la intervenció. Segons ha explicat Argelaguer, a banda de la seva funció amb l’aigua, la presa retirada va fer que al llarg d’anys s’acumulessin al seu darrere «gran quantitat de terres, molt toves, que un cop tret el mur de retenció es van deixar allà, una mica distribuïdes per la llera». I que quan ara ha arribat aquest episodi de dies successius de pluges abundants, «i el cabal hi ha crescut després de molt temps s’ha endut avall gran quantitat d’aquestes terres. Ben bé dos o tres metres cúbics han anat a parar riera avall». El batlle monistrolenc remarca que «la conseqüència més immediata ha estat que ha cobert i taponat per complet passos [guals inundables] que hi ha en aquesta zona, que per exemple donen accés a una pedrera i a una granja». Argelaguer no entén perquè no es van retirar bona part d'aquests sediments, en lloc d'escampar-los per la llera.
La presa, abans de ser retirada, amb els sedimets que hi havia acumulat / AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS
Aturo Argelaguer ha explicat que «davant d’aquest desplaçament de terres que hi ha hagut aigües avall» es van adreçar a l’Agència Catalana de l’Aigua «per demanar que hi fessin una intervenció, perquè ens tapona passos, i perquè a més a més l’aigua està arrossegant molts arbres i branques», però que no han obtingut resposta. Argelaguer lamenta que «en el nostre cas tenim una llera molt bruta i ens fa por que tot aquest material acabi creant un tap que, amb alguna avinguda forta, ens col·lapsi a la zona industrial de la Llandriga».
Tanmateix, consultats per Regió7 sobre aquesta qüestió, fonts de l’Agència han explicat que no està previst fer cap actuació complementària, «ja que la mobilització de sediments és una dinàmica natural del riu. En futures crescudes, aquests sediments es tornaran a mobilitzar».
L’alcalde monistrolenc es mostra crític amb l’ACA, de qui diu que «ens és molt exigent amb els Ajuntaments, amb el que considera que ha de fer amb les rieres, però tampoc no ens demana res, i quan volem fer una neteja de lleres ens trobem amb moltes dificultats i amb molt poc suport econòmic».
Sediments aigües avall del punt on hi havia la resclosa / AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS
Matisa que amb els tècnics «que ens venen sobre el terreny a fer les inspeccions no hi ha cap problema, ben al contrari. Però quan anem més amunt per demanar suport ens ignoren totalment.
L’any passat es va assecar totalment la riera de Sant Joan que passa pel poble, cosa que no havia passat mai. Vam demanar que ens vinguessin a donar explicacions tècniques a la ciutadania. Van venir representants d’Aigües de Manresa i un hidrogeòleg a qui vam recórrer, però de l’ACA no va venir ningú i ni tan sols no es van excusar», afirma.
Quan es va adjudicar l’obra d’enderroc de la resclosa de la colònia Rio, l’ACA va anunciar que la intervenció també portaria associat un seguiment d’indicadors biològics i morfològics per avaluar-ne l’evolució, amb mostrejos abans i després de l’actuació. Els treballs estaven inclosos en la planificació hidrològica i quan es van adjudicar (el 2023) es va concretar que eren finançats amb els fons Next Generation de la Unió Europea dins d’un pla, precisament, d’actuacions de protecció i adaptació al risc d’inundació i integració ambiental en nuclis urbans.
27 març 2025