Arturo
Argelaguer va arribar a l'Ajuntament de Monistrol de Calders el 2015,
com a regidor d'ERC. Aquella legislatura va ser regidor a l'oposició,
després a govern gràcies a una moció de censura a la CUP i, finalment,
alcalde durant els deu darrers mesos. El 2019 es va presentar per Junts,
va perdre l'alcaldia, en mans dels cupaires, i va ser el cap de
l'oposició. El 2023, un cop ja complerts tots els papers de l'auca, va
tornar a l'alcaldia, amb majoria absoluta. Argelaguer, psicòleg de
professió, relata que «vam tenir un primer mig any molt dur» arran de
l'herència del govern anterior.
Com està anant l’estiu?
Bé.
Bàsicament, el problema gros l'hem tingut amb l'aigua, perquè ens ha
quedat la riera seca. Hi va haver un moment en el qual la gent es va
preocupar, perquè és molt escandalós quan hi ha peixos morts i la riera
està seca. I llavors això va generar certa incertesa i vam fer una
xerrada pública on va venir Aigües de Manresa perquè ens poguessin
explicar com estava l'aigua de boca, i un hidrogeòleg, en Jordi Espuny,
per poder-nos explicar també com estava l'aigua de la riera. Però no hi
ha perill pel que fa a l’aigua de boca, seguim igual en els darrers tres
o quatre anys.
Fa
una mica més d’un any que va agafar l’alcaldia després de quatre anys
de govern de la CUP. Com us vau trobar a l'Ajuntament? Quins canvis heu
introduït?
Hi ha
dos canvis importants. Un és a nivell de poble. Segurament ho vam fer
entre tots, però es va generar una tensió important, i això és una de
les coses que hem procurat canviar-la i que crec que ho estem
aconseguint. L’altre, i sense entrar a valorar les persones que hi havia
al govern, és cert que hi havia un cert desgavell a nivell econòmic,
amb la quantitat de treballadors que hi havia a l’Ajuntament. No pot ser
que, en un poble de 750 persones, hi haguessin pràcticament vint
persones assalariades. I aquí hem hagut de fer un canvi important. El
primer dia que vam entrar a govern, li vaig demanar a la persona que
porta la comptabilitat que volia un estat de comptes, i em va dir que
només podia treure’m dades fins al 31 de desembre, perquè no estava res
entrat del 2023. És inviable treballar d’aquesta manera. Ara hem passat a
pagar les factures a proveïdors de 180 a quinze dies. El canvi és
espectacular.
Per tant, el primer era posar ordre?
Sí.
No pots fer projectes sense saber amb què els pots pagar. Vam tenir un
primer mig any molt dur. Els carrers estaven bruts, les llums de Nadal
van ser fluixíssimes. Van ser mesos en què vam estar pràcticament
contenint la respiració a l'hora de fer qualsevol despesa. El cas que
ens ha anat molt bé, perquè llavors es va reequilibrar el pressupost.
També és veritat que hi ha hagut una sèrie de persones que treballaven a
l’Ajuntament, se'ls va explicar la situació que hi havia, la van
entendre molt bé i van marxar, de manera que al poble no ha costat
diners reduir la plantilla.
En
la legislatura 2015-19, hi va haver una moció de censura i tres
alcaldes, dels quals vostè va ser el darrer. La darrera legislatura
també va ser tensa. Quin és el tarannà actual del poble?
Aquesta
és una de les coses que jo la tenia molt present, perquè no me n'amago
pas. Jo vaig ser-hi tant a la moció de censura com a l'anterior
legislatura, a l'oposició. Hi haurà gent que jo no li agradaré. Però com
a mínim podem parlar les coses, i això crec que és important. Si ens ha
servit per aprendre'n tots, és una cosa que l'hauríem de tenir present
per qualsevol altra vegada.
Haver sigut alcalde gairebé un any ajuda a conèixer millor l’administració.
Jo
sempre dic que, a nivell professional, després de fer els estudis vaig
fer tres màsters i un postgrau. A nivell de l'alcaldia vaig fer els tres
màsters i el postgrau de cop en deu mesos. I sí, m'ha servit moltíssim
per saber com agafar-me les coses avui en dia. I estem parlant amb molta
gent, amb les entitats, amb gent que eren totalment oposats a
nosaltres, però és important que, com a mínim, puguem parlar les coses i
puguem arribar a acords.
Quins projectes tenen previstos?
Hem
hagut d'anar adaptant les prioritats amb les quals vam entrar. De fet, a
l’inici no teníem cap proposta de projectes per començar, sinó que
faríem en funció del que trobéssim, tot i que òbviament ja teníem idees
al cap. Per exemple, hi havia un projecte d’anteriors legislatures, que
era lligar la part nova i la part vella del poble amb un pont-passera,
des de l’Església fins a la casa de l’Espardenyer. Tot i que segueix
sent important, ho hem apartat una mica perquè hi ha altres projectes
que creiem que són més prioritaris. Una cosa que hem volgut fer és
seguir tirant endavant els projectes que ja estaven pactats o
pressupostats. No volíem arribar i carregar-nos-ho tot. El 2019, hi
havia una plaça dissenyada i projectada que el govern de la CUP va
desmuntar del tot i van fer nova. Nosaltres no ho farem. Un dels temes
més importants era el de la Casa de l’Espardenyer, de la qual nosaltres
havíem sigut partidaris que no es reformés, però, un cop ja està fet, li
donem continuïtat. S’havia de fer la primera fase el maig de l’any
passat, i fins al gener d’aquest any només s’ha executat el 27% de
l’obra. Em sobta molt que, si era el projecte estrella de l’anterior
equip de govern, no haguessin treballat perquè pogués estar fet en
aquell moment. Ara ho tenim parat, l’hem pogut estabilitzar. De fet, hi
hem posat unes fotos antigues als portals que ha quedat endreçada i
maca. Ara s’ha de fer una consulta popular per decidir el que s’hi vol
fer. Jo crec que, per la manera que tinc de funcionar, a la consulta hi
haurà alguna sorpresa, tant pels partidaris de tirar-la a terra com pels
que la volen mantenir.
La reforma va generar rebuig pel projecte de reforma o per l’ús que s’hi volia donar?
Jo
crec que s'han barrejat moltes coses. Hi havia la idea d'un equip de
govern i la idea d'un altre tipus de gent, un seguit de persones que
tenia al darrere l’equip de govern. A mi m'hi van posar al mig quan ens
hi vam oposar, perquè tinc la sort o la pega que casa meva és al davant,
i els va ser molt fàcil dir que la volíem tirar a terra perquè toqui el
sol a casa meva. Amb els metres quadrats que té la casa, que és una
casa familiar, la veritat és que se’n necessiten pocs, perquè em toqui
el sol. Del que sempre m'he queixat i al que sempre m'oposava, amb
l’economia de Monistrol, gastar un milió d'euros en aquella casa era una
autèntica bestiesa. De fet, l’any 2019, quan era primer regidor i
després alcalde, vaig fer un pla en el qual es parlava d'aquesta casa.
Jo tinc una mala mania, que quan plantejo qualsevol cosa intento fer-ho
amb un projecte o informe tècnic al darrere. L’equip que hi havia abans
de la moció de censura plantejava que la reconstrucció es podria fer amb
300.000 euros. I els dos arquitectes que hi havia, que van venir al
ple, van assegurar que, depenent dels usos, valdria entre 800.000 euros i
un milió. I totes les previsions de l’antic equip de govern anaven pels
850.000 euros, molt similar al que dèiem. És una autèntica animalada
gastar-se tots aquests diners en aquesta casa, i ara ho hem hagut de
parar. No es podien justificar les subvencions perquè només hi havia un
27% d’obra feta, i s’han perdut subvencions importants que, si es tira
endavant de nou, s’hauran de tornar a demanar.
I quins projectes teniu ja engegats?
Estem
fent diferents coses. Ja s'està fent el passeig de la Riera, que era un
projecte que havia ideat la CUP i que ja venia de dues legislatures
enrere. I l’hem tirat endavant, perquè no volem tirar per terra el que
està fet, sinó acabar-ho. Potser hi ha hagut algun detall que s'ha
modificat, però s'està acabant. D’altra banda, va aparèixer
l'oportunitat d’un local, que havia sigut de l’antiga Caixa de Manresa, i
ara era propietat de Solvia, que en demanaven 70.000 euros. Ens vam
posar en contacte amb la diputació per demanar una subvenció, i vam
negociar rebaixar el preu a 57.000 euros. Ens han concedit la subvenció i
ara tenim diners per reformar-lo en un local social i cívic on farem
activitats, sobretot xerrades i exposicions.
Fa pocs dies, es va anunciar la creació d’un cementiri xinès al municipi. Com ho valora? Hi ha alguna novetat?
Jo
crec que és una inversió que arriba al municipi que, com a alcalde i
com a monistrolenc, ens pot anar molt bé si està ben gestionada, i té un
projecte ben estructurat sobre el que s'ha de fer. Avui en dia et puc
afegir que és un projecte que està encara madurant, on intervenen
moltíssimes parts. És una proposta inclusiva i multiconfessional i, a
mesura que el projecte vagi avançant, ho anirem explicant. Com a
responsable d’assumir el que pot comportar això, n’estic molt satisfet, i
em sap greu no poder explicar més, perquè l’Ajuntament en té una part
petita de responsabilitat, aquí hi entra Urbanisme, Sanitat... Sigui el
que sigui, esperem tenir pes perquè això tiri endavant.
Quines mancances té Monistrol?
Jo
crec que ens falten bastantes coses. Malauradament estem al capdavant
de les xifres que surten cada mes de gent que està a l'atur de la
comarca. Això ho hem de revertir. S'ha de treballar perquè la gent del
poble s'integri. Venim d'uns anys en què es va promoure l'ocupació de
cases des de l’Ajuntament. He estat el psicòleg de l'Ajuntament de Sant
Joan durant vuit anys, i entenc molt bé les situacions de la gent que té
problemes, però no pot ser que una part important de la gent visqui de
subvencions. Quan es necessiten s’han de donar, però nosaltres les
acompanyem d’un pla de treball. Si en tres mesos, aquest pla de treball
no es porta a terme, s'acaba la subvenció. Ajudar sí, mantenir no.
Monistrol
de Calders, en canvi, és un dels municipis amb més taxa de residus
reciclats (86,7%) gràcies al porta a porta. Quina valoració en fa la
ciutadania?
Jo
diria que la valoració és de bona a molt bona. Té els seus
inconvenients, perquè ho has de llençar uns dies concrets, però està
resultant ser positiu. També penso que una part molt petita de la
població ens està generant molts problemes amb conductes incíviques. Hi
ha qui fa servir l'àrea d'emergència com si fos el reciclatge de totes
les porqueries i animalades que té a casa. Això ens fa anar molt
malament perquè parteix molt l'horari dels treballadors per aquest mal
cap d'uns quants.
Com és ser un alcalde d'un municipi petit? Quin és el secret perquè un ajuntament petit funcioni?
Diria
que és el secret que intento venir aplicant els 55 anys de vida, des
que tinc ús de raó pel treball, i és que s’ha de treballar, no hi ha
més. Per la Festa Major, s’havia d’anar als actes, a tots els que he
pogut, i alhora, quan calia, agafar la meva furgoneta o el vehicle de
l'Ajuntament i anar a ajudar a portar taules o a portar neveres o a fer
el que fes falta. Al final és treballar, que no ens caiguin els anells,
arremangar-se i ser-hi.
Vostè és psicòleg de professió. L’ajuda a l’hora de fer política?
