El batlle assegura que «és impensable que en un municipi de 750 persones hi hagi 20 treballadors», com passava l'any passat
L'alcalde de Monistrol de Calders, Arturo Argelaguer / Oscar Bayona
Lluc Grandia
Arturo Argelaguer va arribar a l'Ajuntament de Monistrol de Calders el 2015, com a regidor d'ERC. Aquella legislatura va ser regidor a l'oposició, després a govern gràcies a una moció de censura a la CUP i, finalment, alcalde durant els deu darrers mesos. El 2019 es va presentar per Junts, va perdre l'alcaldia, en mans dels cupaires, i va ser el cap de l'oposició. El 2023, un cop ja complerts tots els papers de l'auca, va tornar a l'alcaldia, amb majoria absoluta. Argelaguer, psicòleg de professió, relata que «vam tenir un primer mig any molt dur» arran de l'herència del govern anterior.
Com està anant l’estiu?
Bé. Bàsicament, el problema gros l'hem tingut amb l'aigua, perquè ens ha quedat la riera seca. Hi va haver un moment en el qual la gent es va preocupar, perquè és molt escandalós quan hi ha peixos morts i la riera està seca. I llavors això va generar certa incertesa i vam fer una xerrada pública on va venir Aigües de Manresa perquè ens poguessin explicar com estava l'aigua de boca, i un hidrogeòleg, en Jordi Espuny, per poder-nos explicar també com estava l'aigua de la riera. Però no hi ha perill pel que fa a l’aigua de boca, seguim igual en els darrers tres o quatre anys.
Fa una mica més d’un any que va agafar l’alcaldia després de quatre anys de govern de la CUP. Com us vau trobar a l'Ajuntament? Quins canvis heu introduït?
Hi ha dos canvis importants. Un és a nivell de poble. Segurament ho vam fer entre tots, però es va generar una tensió important, i això és una de les coses que hem procurat canviar-la i que crec que ho estem aconseguint. L’altre, i sense entrar a valorar les persones que hi havia al govern, és cert que hi havia un cert desgavell a nivell econòmic, amb la quantitat de treballadors que hi havia a l’Ajuntament. No pot ser que, en un poble de 750 persones, hi haguessin pràcticament vint persones assalariades. I aquí hem hagut de fer un canvi important. El primer dia que vam entrar a govern, li vaig demanar a la persona que porta la comptabilitat que volia un estat de comptes, i em va dir que només podia treure’m dades fins al 31 de desembre, perquè no estava res entrat del 2023. És inviable treballar d’aquesta manera. Ara hem passat a pagar les factures a proveïdors de 180 a quinze dies. El canvi és espectacular.
Per tant, el primer era posar ordre?
Sí. No pots fer projectes sense saber amb què els pots pagar. Vam tenir un primer mig any molt dur. Els carrers estaven bruts, les llums de Nadal van ser fluixíssimes. Van ser mesos en què vam estar pràcticament contenint la respiració a l'hora de fer qualsevol despesa. El cas que ens ha anat molt bé, perquè llavors es va reequilibrar el pressupost. També és veritat que hi ha hagut una sèrie de persones que treballaven a l’Ajuntament, se'ls va explicar la situació que hi havia, la van entendre molt bé i van marxar, de manera que al poble no ha costat diners reduir la plantilla.
En la legislatura 2015-19, hi va haver una moció de censura i tres alcaldes, dels quals vostè va ser el darrer. La darrera legislatura també va ser tensa. Quin és el tarannà actual del poble?
Aquesta és una de les coses que jo la tenia molt present, perquè no me n'amago pas. Jo vaig ser-hi tant a la moció de censura com a l'anterior legislatura, a l'oposició. Hi haurà gent que jo no li agradaré. Però com a mínim podem parlar les coses, i això crec que és important. Si ens ha servit per aprendre'n tots, és una cosa que l'hauríem de tenir present per qualsevol altra vegada.
Haver sigut alcalde gairebé un any ajuda a conèixer millor l’administració.
Jo sempre dic que, a nivell professional, després de fer els estudis vaig fer tres màsters i un postgrau. A nivell de l'alcaldia vaig fer els tres màsters i el postgrau de cop en deu mesos. I sí, m'ha servit moltíssim per saber com agafar-me les coses avui en dia. I estem parlant amb molta gent, amb les entitats, amb gent que eren totalment oposats a nosaltres, però és important que, com a mínim, puguem parlar les coses i puguem arribar a acords.
Quins projectes tenen previstos?
Hem hagut d'anar adaptant les prioritats amb les quals vam entrar. De fet, a l’inici no teníem cap proposta de projectes per començar, sinó que faríem en funció del que trobéssim, tot i que òbviament ja teníem idees al cap. Per exemple, hi havia un projecte d’anteriors legislatures, que era lligar la part nova i la part vella del poble amb un pont-passera, des de l’Església fins a la casa de l’Espardenyer. Tot i que segueix sent important, ho hem apartat una mica perquè hi ha altres projectes que creiem que són més prioritaris. Una cosa que hem volgut fer és seguir tirant endavant els projectes que ja estaven pactats o pressupostats. No volíem arribar i carregar-nos-ho tot. El 2019, hi havia una plaça dissenyada i projectada que el govern de la CUP va desmuntar del tot i van fer nova. Nosaltres no ho farem. Un dels temes més importants era el de la Casa de l’Espardenyer, de la qual nosaltres havíem sigut partidaris que no es reformés, però, un cop ja està fet, li donem continuïtat. S’havia de fer la primera fase el maig de l’any passat, i fins al gener d’aquest any només s’ha executat el 27% de l’obra. Em sobta molt que, si era el projecte estrella de l’anterior equip de govern, no haguessin treballat perquè pogués estar fet en aquell moment. Ara ho tenim parat, l’hem pogut estabilitzar. De fet, hi hem posat unes fotos antigues als portals que ha quedat endreçada i maca. Ara s’ha de fer una consulta popular per decidir el que s’hi vol fer. Jo crec que, per la manera que tinc de funcionar, a la consulta hi haurà alguna sorpresa, tant pels partidaris de tirar-la a terra com pels que la volen mantenir.
La reforma va generar rebuig pel projecte de reforma o per l’ús que s’hi volia donar?
Jo crec que s'han barrejat moltes coses. Hi havia la idea d'un equip de govern i la idea d'un altre tipus de gent, un seguit de persones que tenia al darrere l’equip de govern. A mi m'hi van posar al mig quan ens hi vam oposar, perquè tinc la sort o la pega que casa meva és al davant, i els va ser molt fàcil dir que la volíem tirar a terra perquè toqui el sol a casa meva. Amb els metres quadrats que té la casa, que és una casa familiar, la veritat és que se’n necessiten pocs, perquè em toqui el sol. Del que sempre m'he queixat i al que sempre m'oposava, amb l’economia de Monistrol, gastar un milió d'euros en aquella casa era una autèntica bestiesa. De fet, l’any 2019, quan era primer regidor i després alcalde, vaig fer un pla en el qual es parlava d'aquesta casa. Jo tinc una mala mania, que quan plantejo qualsevol cosa intento fer-ho amb un projecte o informe tècnic al darrere. L’equip que hi havia abans de la moció de censura plantejava que la reconstrucció es podria fer amb 300.000 euros. I els dos arquitectes que hi havia, que van venir al ple, van assegurar que, depenent dels usos, valdria entre 800.000 euros i un milió. I totes les previsions de l’antic equip de govern anaven pels 850.000 euros, molt similar al que dèiem. És una autèntica animalada gastar-se tots aquests diners en aquesta casa, i ara ho hem hagut de parar. No es podien justificar les subvencions perquè només hi havia un 27% d’obra feta, i s’han perdut subvencions importants que, si es tira endavant de nou, s’hauran de tornar a demanar.
I quins projectes teniu ja engegats?
Estem fent diferents coses. Ja s'està fent el passeig de la Riera, que era un projecte que havia ideat la CUP i que ja venia de dues legislatures enrere. I l’hem tirat endavant, perquè no volem tirar per terra el que està fet, sinó acabar-ho. Potser hi ha hagut algun detall que s'ha modificat, però s'està acabant. D’altra banda, va aparèixer l'oportunitat d’un local, que havia sigut de l’antiga Caixa de Manresa, i ara era propietat de Solvia, que en demanaven 70.000 euros. Ens vam posar en contacte amb la diputació per demanar una subvenció, i vam negociar rebaixar el preu a 57.000 euros. Ens han concedit la subvenció i ara tenim diners per reformar-lo en un local social i cívic on farem activitats, sobretot xerrades i exposicions.
Fa pocs dies, es va anunciar la creació d’un cementiri xinès al municipi. Com ho valora? Hi ha alguna novetat?
Jo crec que és una inversió que arriba al municipi que, com a alcalde i com a monistrolenc, ens pot anar molt bé si està ben gestionada, i té un projecte ben estructurat sobre el que s'ha de fer. Avui en dia et puc afegir que és un projecte que està encara madurant, on intervenen moltíssimes parts. És una proposta inclusiva i multiconfessional i, a mesura que el projecte vagi avançant, ho anirem explicant. Com a responsable d’assumir el que pot comportar això, n’estic molt satisfet, i em sap greu no poder explicar més, perquè l’Ajuntament en té una part petita de responsabilitat, aquí hi entra Urbanisme, Sanitat... Sigui el que sigui, esperem tenir pes perquè això tiri endavant.
Quines mancances té Monistrol?
Jo crec que ens falten bastantes coses. Malauradament estem al capdavant de les xifres que surten cada mes de gent que està a l'atur de la comarca. Això ho hem de revertir. S'ha de treballar perquè la gent del poble s'integri. Venim d'uns anys en què es va promoure l'ocupació de cases des de l’Ajuntament. He estat el psicòleg de l'Ajuntament de Sant Joan durant vuit anys, i entenc molt bé les situacions de la gent que té problemes, però no pot ser que una part important de la gent visqui de subvencions. Quan es necessiten s’han de donar, però nosaltres les acompanyem d’un pla de treball. Si en tres mesos, aquest pla de treball no es porta a terme, s'acaba la subvenció. Ajudar sí, mantenir no.
Monistrol de Calders, en canvi, és un dels municipis amb més taxa de residus reciclats (86,7%) gràcies al porta a porta. Quina valoració en fa la ciutadania?
Jo diria que la valoració és de bona a molt bona. Té els seus inconvenients, perquè ho has de llençar uns dies concrets, però està resultant ser positiu. També penso que una part molt petita de la població ens està generant molts problemes amb conductes incíviques. Hi ha qui fa servir l'àrea d'emergència com si fos el reciclatge de totes les porqueries i animalades que té a casa. Això ens fa anar molt malament perquè parteix molt l'horari dels treballadors per aquest mal cap d'uns quants.
Com és ser un alcalde d'un municipi petit? Quin és el secret perquè un ajuntament petit funcioni?
Diria que és el secret que intento venir aplicant els 55 anys de vida, des que tinc ús de raó pel treball, i és que s’ha de treballar, no hi ha més. Per la Festa Major, s’havia d’anar als actes, a tots els que he pogut, i alhora, quan calia, agafar la meva furgoneta o el vehicle de l'Ajuntament i anar a ajudar a portar taules o a portar neveres o a fer el que fes falta. Al final és treballar, que no ens caiguin els anells, arremangar-se i ser-hi.
Vostè és psicòleg de professió. L’ajuda a l’hora de fer política?
Sí, segur. M'ha ajudat molt, sobretot per aplicar-me les mateixes tècniques que jo recomano als meus pacients, que són aprendre a deixar de prendre’t les coses personalment. Jo tinc molt clar que soc el responsable. Tot i que el meu títol és l'alcalde, jo sempre dic que soc el gestor. Em va tocar ser-ho aquests quatre anys, i com a gestor, vol dir que he de fer les coses perquè sigui el millor possible per les 752 persones que tenim al poble a dia d'avui. Ni per a cent, ni per a dues-centes, per a tothom. Hi ha moltes crítiques, en moments donats, però també hi ha gent que et felicita. I és molt important posar distàncies: ni que tothom et feliciti vol dir que ets genial, ni que tothom et critiqui vol dir que ets un desastre. No fer-ho personal i intentar portar una línia tranquil·la crec que és el que més m'ajuda. Un termòmetre important que tinc és que puc dormir cada dia. I poder dormir cada dia no és gens fàcil, perquè ser alcalde és una tasca que és molt personal, als ajuntaments petits. Però també he de dir que és molt maco quan les coses van sortint bé.
2 setembre 2024