El jutge tomba les mesures cautelars sobre la construcció de la depuradora d’Oló

Això permet reactivar un projecte previst per l’ACA al seu pressupost 2024-2027

 

El punt de la riera d'Oló on desemboquen actualment les aigües brutes |

Jordi Gibert
21/04/2026
Santa Maria d'Oló

El projecte de la nova estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Santa Maria d’Oló ha rebut aquesta setmana un impuls decisiu.

Després de més de sis mesos de paràlisi absoluta, el jutge ha dictat una resolució per la qual s’aixequen les mesures cautelars que mantenien el projecte aturat. Aquesta decisió obre la porta a la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua, l’ens responsable de l’obra, a iniciar de forma immediata els tràmits administratius pendents, començant per les expropiacions dels terrenys afectats.

Segons l’alcalde d’Oló, Xavi Baraut (Oló Som Tots-ERC-AM), la caiguda de les cautelars s’ha produït perquè la part demandant, l’entitat ecologista Depana, no va arribar a dipositar la fiança de 10.000 euros que requeria el tribunal.

“En el moment que no s’abonen, les cautelars no es mantenen”, explica l’alcalde, que lamenta que, malgrat aquest desenllaç, el recurs ha suposat un retard de mig any en una infraestructura molt necessària per al poble.

Tot i la notícia, a més a més, Baraut manté la cautela, ja que l’aixecament de les mesures temporals no implica el final del litigi judicial. El contenciós administratiu presentat per l’entitat ecologista Depana continuarà endavant. Ara bé, el fet que no hi hagi una prohibició judicial expressa permetrà que la maquinària administrativa no s’aturi.

La pressa de l’Ajuntament no és gratuïta. El finançament del projecte depèn d’una partida pressupostària de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que té uns terminis d’execució molt marcats, màxim l’any 2027. “Si no hi ha calés, s’aturarà tot”, diu Baraut.

L’objectiu d’ara és agafar bon ritme per licitar les obres abans no perilli l’import consignat d’1,7 milions d’euros.

Un cop resolt el bloqueig judicial, el full de ruta torna a ser clar. El primer pas serà completar el procés d’expropiació de les finques necessàries per a la construcció de la depuradora i els seus col·lectors. Una vegada completat aquest pas, es licitaran les obres.

Des de l’Ajuntament recorden que la gestió directa del projecte recau en la Mancomunitat i l’ACA, però Baraut assegura que el consistori en farà seguiment exhaustiu: “Intentarem ser molt pesats, fer de mosques i molestar perquè no s’oblidin de nosaltres i tot segueixi el seu curs.”

21 abril 2026

el9nou

L’estany de l’Estany reneix per uns dies

La zona humida, dessecada per iniciativa de Carles de Cardona al segle XVI amb l’objectiu d’eliminar un focus de paludisme i guanyar terres de conreu, s’ha tornat a omplir d’aigua després dels darrers episodis de pluges
L’estany es podria recuperar i, de fet, aquesta va ser un dels projectes de l’equip de govern que hi havia al municipi moianès de 1999 a 2007

Imatges de l'estany de l'Estany (Moianès) i l'entorn / Isabel Casas Navarrete


Ariadna Gombau
L'Estany12 MAR 2026 19:00Actualitzada 13 MAR 2026 7:49

L’estany de l’Estany és un paratge natural que al segle XVI va ser dessecat mitjançant l’obertura de recs de drenatge. Arran d’aquesta intervenció, la zona humida es va transformar en camps de conreu. Tot i que el Rec de les Nogueres hauria d’evitar la inundació dels prats, en episodis de pluges intenses com els dels darrers dies la infraestructura no té prou capacitat i no pot impedir l’estanyament temporal de l’aigua. Això és precisament el que ha passat recentment, quan el poble ha retornat, durant un breu període de temps, als seus orígens. Més enllà de donar nom a la vila, l’estany també apareix a l’escut del municipi.


Inicialment, l’estany era una cubeta natural que recollia les aigües d’escorrentia i les procedents de l’aflorament de l’aqüífer, i arribava a ocupar una superfície màxima de 7,6 hectàrees, que avui s’ha reduït a poc més de mitja hectàrea. La seva recuperació és factible i, de fet, va ser un dels projectes que va impulsar l’equip de govern de l’Ajuntament de l’Estany entre els anys 1999 i 2007. Isabel Casas, membre d’El Fanal i aleshores regidora, explica a Regió7 que una de les particularitats del terreny és que «la terra és d’argila» i que, per tant, «quan queda xopa, com que és altament impermeable, l’aigua no es filtra i queda embassada».


La dessecació de l’estany es remunta a l’any 1554, quan Carles de Cardona, l’últim abat del monestir, va impulsar les obres amb l’objectiu d’eliminar un focus de mosquits i de paludisme i, alhora, guanyar noves terres de conreu. Per fer-ho, va encarregar la construcció d’una séquia, que posteriorment va ser allargada i millorada l’any 1735. El resultat va ser la Mina de l’Estany, avui dia visitable. Amb el pas dels anys, però, aquests regs «s’han anat abandonant i cada vegada que plou amb força, l’estany reapareix», apunta Casas. De fet, no es veia tan ple des de la borrasca Filomena del 2021.


Entre les aus que s’han deixat veure a l’estany hi ha l’ànec collverd, que aprofita l’aigua acumulada als regs per criar, així com la polla d’aigua, el bernat pescaire, el martinet, l’esplugabous, la cigonya o la camallarga. Pel que fa als amfibis, s’hi poden trobar espècies com la granota verda, la granota de punts, la reineta o la salamandra.
 

Un projecte de recuperació

La recuperació de l’estany va ser un dels objectius del consistori que va governar entre 1999 i 2007. Anys abans, però, coincidint amb la construcció de la piscina municipal, la intenció de l’equip de govern de llavors era modificar la qualificació urbanística dels terrenys per guanyar sòl edificable. En aquell moment, l’entitat El Fanal va presentar al·legacions i, a partir d’aquest procés, el Departament de Medi Ambient va qualificar l’espai com a zona humida temporal. Posteriorment, l’àmbit es va incloure dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) del Moianès, cosa que en va reforçar la protecció.

Quan Casas ja formava part del govern municipal, la voluntat era «recuperar l’estany d’una manera sostenible, no completament, però sí com a refugi d’aus i espai de reproducció d’amfibis». El primer pas va ser contactar amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que va indicar que en períodes de pluja l’estany «tindria una fondària màxima d’un metre i mig», explica l’exregidora. L’organisme va proposar instal·lar una petita comporta per regular el nivell de l’aigua. El projecte contemplava igualment la creació de petites illes, especialment pensades per a les aus, i la introducció de peixos de l’espècie gambúsia, que «es mengen les larves de mosquit» i podrien ajudar a afavorir la biodiversitat.


Un dels aspectes que sempre es va tenir en compte és que, com que l’arribada d’aigua no és contínua, hi hauria períodes en què l’estany quedaria gairebé sec. «Els tècnics ens van dir que quan això passés, les plantes aquàtiques —com els càrexs o les bogues— creixerien i evitarien que l’aigua fes mala olor», explica Casas. El projecte també preveia la creació d’itineraris, punts d’observació i plafons informatius per facilitar la visita i la divulgació de l’espai. Quan la iniciativa estava a prop de fer-se realitat —amb la Fundació Territori i Paisatge interessada a adquirir els terrenys i amb la majoria de propietaris disposats a vendre— van arribar les eleccions municipals i el nou govern no va continuar amb la proposta.


«M’agradaria que es recuperés perquè permetria restablir un ecosistema aquàtic —molts dels quals estan en perill— i donaria més vida al municipi. També seria una manera d’oferir un turisme més sostenible», conclou l’exregidora Isabel Casas.

13 març 2026

Regió7

Instal·laran controls d’aigua subterrània al Bages, Moianès i Anoia

Els punts permetran fer un seguiment tant a nivell quantitatiu com qualitatiu per millorar-ne la gestió



Detall d'un dels piezòmetres que ja formen part de la xarxa de control i seguiment / ACA


Redacció
Manresa21 D’AG. 2025 13:20


Municipis del Bages, el Moianès i l’Anoia disposaran de punts de control de les aigües subterrànies. Es tracta d’un pla de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), per al qual invertirà 855.000 euros, que té per objectiu millorar el control i fer un seguiment de les aigües subterrànies, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, per així millorar-ne la gestió. Ara, l’ACA ha tret a licitació 15 nous punts de control, entre els quals els que es posaran a municipis de l’àrea central.

En concret, d’aquests punts de control de les aigües subterrànies, denominats piezòmetres, se n’instal·laran a Súria i Cardona, entre Moià i Castellterçol; i a la Llacuna, Piera i a la zona entre Calaf, Prats de Rei i Sant Martí Sesgueioles. En conjunt se’n disposaran de nous a deu comarques diferents de tot Catalunya.


La profunditat dels piezòmetres oscil·larà entre els 13 i els 250 metres i aquests punts de control determinaran el nivell, la temperatura, i en el cas dels propers a la costa, la salinitat de l’aigua.

Xarxa de control

L'Agència Catalana de l’Aigua (ACA) disposa d'una xarxa de control automàtica, amb més de 200 punts de control, en embassaments, aforaments en rius i canals, estacions de qualitat i piezòmetres per a controlar l'estat dels recursos hídrics.

Aquesta xarxa es divideix en 80 aforaments en rius, 12 en embassaments, 31 en canals de derivació, 12 en estacions automàtiques de control de la qualitat i 78 en piezòmetres automàtics.


Per dur a terme la mesura directa i puntual de cabals en rius i canals, l’ACA disposa de tècnics aforadors i mitjans materials (equips d’aforament) per realitzar mesures d’aforament de cabals. Aquestes es duen a terme en tots els escenaris hidrològics (sequera, normalitat i episodis d’avinguda) amb diferents objectius com poden ser: el control de cabals ambientals o, a l’altre extrem, cabals d’avinguda, verificació i calibratge de les corbes de cabals (relació alçada – cabal) de les estacions d’aforament, control de les derivacions dels aprofitaments d’aigües superficials, realització d’estudis tècnics o científics, entre d'altres.

21 agost 2025

Regió7

Un vessament tenyeix de vermell la riera de Castellnou, a Moià

L'obstrucció d'un col·lector aquest diumenge va portar directament al riu aigües sense tractar provinents d'una empresa propera




Aspecte de la riera aquest diumenge al vespre / El Fanal


Jordi Escudé
Moià28 JUL 2025 16:34Actualitzada 28 JUL 2025 20:36

La riera de Castellnou al seu pas per Moià va quedar vermella, diumenge, arran d'un vessament d'aigües provinents d'una empresa de la vora. Aquest dilluns, la riera ha recuperat el seu color habitual. Segons que han explicat fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), després de rebre un avís dels Agents Rurals es va contactar amb l'empresa explotadora de sanejament de Moià (gestionada per l'Ajuntament) que va comprovar que un dels col·lectors que connecten amb la depuradora havia quedat obstruït, de manera que una part de les aigües residuals van anar a parar directament al medi i a la riera. Tècnics de la mateixa depuradora van treballar per restablir el seu funcionament, i cap a mitjanit la depuradora ja va poder assumir la totalitat del cabal.

Amb una inspecció de l'ACA aquest dilluns al matí s'ha comprovat que l'aigua ha recuperat el seu aspecte visual sense que s'hagi constatat cap afectació a la vida piscícola de la riera. Les mateixes fonts també han situat l'origen dels fets en una empresa de la zona, que hauria tingut un problema intern de bombes i sensors, la qual cosa hauria fet sobreeixir cap al col·lector d'aigües residuals una part sense tractar del seu procés. Segons l'ACA, en el moment de la inspecció, la incidència ja estava resolta.

28 juliol 2025

Regió7

Monistrol de Calders denuncia un arrossegament de sediments per l’enderroc d’una resclosa

L’alcalde està preocupat perquè les terres que s’hi havien acumulat durant anys han anat ara aigües avall i han cobert i taponat passos inundables

Sediments acumulats aigües avall d'on i havia la resclosa, i que ara cobreixen un pas inundable / AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS


David Bricollé
Monistrol de Calders27 MAR 2025 6:25Actualitzada 27 MAR 2025 8:03

L’Ajuntament de Monistrol de Calders, al Moianès, està preocupat per una actuació feta per l’Agència Catalana de l’Aigua ara fa un any, que considera que ara té conseqüències negatives en el curs del riu Calders (que més avall passa per Navarcles, on desemboca al Llobregat) i que podria provocar problemes en cas d’avingudes. Es tracta de l’eliminació que es va materialitzar entre final del 2023 i principi del 2024 d’una resclosa que estava vinculada a l’antiga colònia Rio, que dècades enrere servia per proporcionar-hi energia elèctrica. Com que estava en desús i amb la concessió d'aprofitaments extingida, l’ACA va resoldre enderrocar-la amb el propòsit de millorar la connectivitat fluvial. Tasca que va adjudicar i que ja es va dur a terme. La reclosa, situada a la riera Golarda, capçalera del Calders, tenia una alçada de 5,6 metres i una amplada de 53 metres i es va eliminar per complet amb aquest objectiu plantejat per l’organisme responsable dels espais fluvials.


Però l’alcalde de Monistrol de Calders, Arturo Argelaguer, denuncia la situació «que ens hem trobat ara», a conseqüència de la intervenció. Segons ha explicat Argelaguer, a banda de la seva funció amb l’aigua, la presa retirada va fer que al llarg d’anys s’acumulessin al seu darrere «gran quantitat de terres, molt toves, que un cop tret el mur de retenció es van deixar allà, una mica distribuïdes per la llera». I que quan ara ha arribat aquest episodi de dies successius de pluges abundants, «i el cabal hi ha crescut després de molt temps s’ha endut avall gran quantitat d’aquestes terres. Ben bé dos o tres metres cúbics han anat a parar riera avall». El batlle monistrolenc remarca que «la conseqüència més immediata ha estat que ha cobert i taponat per complet passos [guals inundables] que hi ha en aquesta zona, que per exemple donen accés a una pedrera i a una granja». Argelaguer no entén perquè no es van retirar bona part d'aquests sediments, en lloc d'escampar-los per la llera.


La presa, abans de ser retirada, amb els sedimets que hi havia acumulat / AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS

Aturo Argelaguer ha explicat que «davant d’aquest desplaçament de terres que hi ha hagut aigües avall» es van adreçar a l’Agència Catalana de l’Aigua «per demanar que hi fessin una intervenció, perquè ens tapona passos, i perquè a més a més l’aigua està arrossegant molts arbres i branques», però que no han obtingut resposta. Argelaguer lamenta que «en el nostre cas tenim una llera molt bruta i ens fa por que tot aquest material acabi creant un tap que, amb alguna avinguda forta, ens col·lapsi a la zona industrial de la Llandriga».


Tanmateix, consultats per Regió7 sobre aquesta qüestió, fonts de l’Agència han explicat que no està previst fer cap actuació complementària, «ja que la mobilització de sediments és una dinàmica natural del riu. En futures crescudes, aquests sediments es tornaran a mobilitzar».

L’alcalde monistrolenc es mostra crític amb l’ACA, de qui diu que «ens és molt exigent amb els Ajuntaments, amb el que considera que ha de fer amb les rieres, però tampoc no ens demana res, i quan volem fer una neteja de lleres ens trobem amb moltes dificultats i amb molt poc suport econòmic».

Sediments aigües avall del punt on hi havia la resclosa / AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS

Matisa que amb els tècnics «que ens venen sobre el terreny a fer les inspeccions no hi ha cap problema, ben al contrari. Però quan anem més amunt per demanar suport ens ignoren totalment.


L’any passat es va assecar totalment la riera de Sant Joan que passa pel poble, cosa que no havia passat mai. Vam demanar que ens vinguessin a donar explicacions tècniques a la ciutadania. Van venir representants d’Aigües de Manresa i un hidrogeòleg a qui vam recórrer, però de l’ACA no va venir ningú i ni tan sols no es van excusar», afirma.

Quan es va adjudicar l’obra d’enderroc de la resclosa de la colònia Rio, l’ACA va anunciar que la intervenció també portaria associat un seguiment d’indicadors biològics i morfològics per avaluar-ne l’evolució, amb mostrejos abans i després de l’actuació. Els treballs estaven inclosos en la planificació hidrològica i quan es van adjudicar (el 2023) es va concretar que eren finançats amb els fons Next Generation de la Unió Europea dins d’un pla, precisament, d’actuacions de protecció i adaptació al risc d’inundació i integració ambiental en nuclis urbans. 

27 març 2025

Regió7

Municipis de l’àrea central reben ajut per abastir-se d’aigua amb camions cisterna

Hi ha poblacions del Bages, Moianès, Berguedà, Solsonès i, sobretot, Anoia

Camions cisterna subministrant aigua a un dipòsit / ACA


David Bricollé
Manresa 22 GEN 2025 13:58 Actualitzada 22 GEN 2025 17:26


Una quinzena de municipis de l’àrea central han de recórrer a camions cisterna per dotar-se d’una part del cabal necessari per subministrar aigua a les llars. Són poblacions que han recorregut als ajuts que proporciona l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) de la Generalitat per cobrir aquest cost d’abastament extra, allà on no arriben els cabals de captacions pròpies, ja sigui per al conjunt del municipi o per a una part. Aquest és el cas, al Bages, de Castellbell i el Vilar i Monistrol de Montserrat; al Moianès hi ha Santa Maria d’Oló, Castellterçol, Collsuspina i Granera: al Berguedà, Bagà; al Solsonès, Navès; i a l’Anoia hi ha el llistat més nombrós amb Rubió, Sant Pere Sallavinera, Cabrera d’Anoia, Santa Margarida de Montbui, Hostalets de Pierola, Piera, Sant Martí de Tous i Orpí.

Al conjunt de Catalunya, l'ACA ha resolt atorgar prop de 100 de subvencions per al transport d'aigua en camions cisterna i obres d'emergència, amb una dotació de 2,1 milions d’euros. Les subvencions oscil·len entre el 30 i el 95% del cost total elegible, en funció de la població censada, amb un límit de fins a 100.000 euros. S’han atorgat un total de 98 ajuts. Pel que fa a les tipologies, 65 serviran per cobrir els costos del transport d’aigua en camions cisterna; 17 per a l’execució d’obres d’emergència, mentre que setze 16 són subvencions que han servit per finançar ambdues actuacions.

L’Agència Catalana de l’Aigua, ja entre 2022 i 2024, ha atorgat sis línies d’ajuts d’aquesta tipologia, amb una aportació total superior als 8 milions d’euros i atorgant prop de 340 ajuts. La setmana passada, l’ACA va obrir la convocatòria per pal·liar la sequera a les conques del Montsant, el Siurana i el Riudecanyes, amb una dotació de 6 milions d’euros.


Més de 221 milions en dos anys

Des que es va activar el Pla de Sequera en el mes de setembre de 2021, l’ACA està destinant més de 221 milions d’euros a través de diverses línies d’ajuts per a garantir l’abastament. 13 milions són per a la millora i reforç de les xarxes d’abastament supramunicipals. Un milió per a la millora dels controls dels cabals en alta. 1,5 per a la redacció de plans directors del servei d’abastament municipal. 40 milions per millorar l’abastament en alta. 16 per al cofinançament del transport d’aigua en camions cisterna i obres d’emergència. Fins a 130 milions per millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament municipals en baixa. I 20 milions d’euros per a la recuperació i construcció de pous.

22 gener 2025

Regió7

Una col·lecta popular pot salvar una activitat agroecològica en perill al Moianès

L’associació la Datzira, de Castellcir, ha obtingut 22.091 euros a través d’una campanya a les xarxes per construir un pou que li garanteixi l’aigua per regar


Imatge panoràmica de la finca de la Datzira i el seu entorn / Arxiu particular


Jordi Escudé
Castellcir 14 GEN 2025 6:25

Construir un pou per sortir del pou. És la solució amb què l’associació la Datzira confia poder salvar el projecte d’agricultura i ramaderia ecològica que impulsa des d’una finca de la Vall de Marfà, al terme de Castellcir, i que per primer cop en els seus trenta anys de trajectòria, vint dels quals al Moianès, ha vist perillar recentment per falta d’aigua. Ara, una campanya popular que ha tancat recentment li ha permès recaptar 22.091 euros amb què podrà fer el pou que necessita, però abans haurà d'esperar a tenir els permisos d’aprofitament de l’ACA per poder-ne extreure l’aigua.

La Datzira confia que aquest permís arribi aviat, o difícilment podrà reprendre l’activitat aquesta primavera i estiu, que és quan es concentra la major part de la producció, explica Paloma Fuentes, una de les membres de l’associació. I és que la Font del Gust, que fins ara havia estat un recurs suficient d’abastiment juntament amb un parell de basses, gairebé ja no raja per la sequera acumulada tot i les pluges de l’any passat, i per això s’ha hagut de recórrer a la campanya «Salvem la Datzira, fem un pou», que s’ha dut a terme a través de la plataforma Goteo.org. La darrera temporada s’ha pogut aguantar, però si no plou considerablement aquesta primavera i si encara no es pot disposar del pou, amb l’aigua de la font no n’hi haurà prou per garantir els cultius.

L’Associació pel Desenvolupament Humà Sostenible La Datzira, sense ànim de lucre, es va instal·lar fa vint anys a la finca La Datzira de Castellcir precisament per l’abundància d’aigua que hi havia a la zona. El mas estava en runes, l’entitat el va condicionar per tornar-lo a fer habitable, i un cop el va tenir a punt, l'associació va impulsar l’activitat agrícola i ramadera agroecològica al seu entorn. Actualment, compta amb prop d’una trentena de socis de dues cooperatives de consum de Barcelona, a banda d’altres col·laboradors particulars, i proveeix d’aliments 36 famílies. Entre les seves activitats, destaquen l’horta ecològica, la reproducció de llavors de varietats antigues, i la ramaderia extensiva en zones boscoses per al pasturatge no intensiu, amb un ramat d’una quarantena de cabres. Cultiva tota mena d’hortalisses que es reguen amb un sistema que inclou el gota a gota i la microaspersió.

La campanya popular, que l’associació va promoure fent una crida a la participació a través de les xarxes, servirà per perforar un pou d’uns 200 metres de profunditat i per instal·lar el sistema de bombeig de l’aigua amb plaques solars.

14 gener 2025

Regió7

Una plataforma reivindica la protecció de la riera de Malrubí

 17 agost 2024

Regió7 paper 

El Moianès projecta una xarxa interna d’abastament per garantir l’aigua a tots els pobles

La idea és que l’aportació arribi de la part nord, sobretot de l’Estany, però també connectar-se a la del Bages-Llobregat des de Calders

Acte de presentació que es va fer de l'estudi hidrogeològic del Moianès / CC MOIANÈS


David Bricollé
Moià 09 D’AG. 2024 6:25

El Consell Comarcal del Moianès està treballant en la creació d’una xarxa d’abastament d’aigua d’àmbit comarcal per ajudar a resoldre els problemes creixents que tenen alguns dels municipis, sobretot els situats més al sud, per disposar d’aquest recurs. Actualment, de les deu poblacions de la comarca només Calders té connexió a la xarxa de distribució d’aigua potable (l’anomenada Bages-Llobregat, que inicia la seva captació a Sallent) i la resta s’abasteixen de pous i de captacions d’aigües superficials, que en alguns dels casos han vist clarament reduït el seu cabal en els últims anys. Fins i tot en casos com Collsuspina, que fins fa tres anys es considerava que estaven ben abastits.

La idea que hi ha sobre la taula és la de crear aquesta xarxa comuna (el que es coneix tècnicament com a xarxa en alta, a partir de la qual es gestiona el tractament i la distribució a través de les municipals) amb una aportació principal de cabal que arribaria dels municipis situats a la part nord, sobretot de l’Estany i Moià, que s’ha determinat que són les que més en disposen de manera natural. Però també de connectar-se, en paral·lel, a la del Bages-Llobregat des de Calders per comptar amb una segona via que els permeti tenir les màximes garanties. Aquesta xarxa a dues bandes se centralitzaria a Moià. Punt a partir del qual es faria la distribució cap al conjunt de la comarca.

Estudi hidrogeològic

Recentment, el Consell Comarcal, que és l’ens que està coordinant l’anàlisi de la situació i el treball per fer realitat els futurs projectes de subministrament, s’ha dotat d’un estudi hidrogeològic del Moianès, «perquè aquesta era una condició que ens va posar l’Agència Catalana de l’Aigua per tirar endavant el projecte d’una xarxa intracomarcal d’abastament que havíem plantejat i consensuat amb aquest organisme per resoldre els problemes de subministrament que se’ns han plantejat en els últims anys», segons ha explicat la consellera comarcal d’Emergència Climàtica i Recursos Hídrics, Sonsoles Letang.


I aquest estudi, detalla, d’entrada constata que la geologia del Moianès és poc permeable, la qual cosa fa que la recàrrega dels aqüífers a partir de l’aigua de pluja sigui lenta, amb un cert retard respecte d’altres terrenys amb geologies molt més permeables. Un altre dels factors destacats és que ratifica que, «de l’estudi dels cabals dels pous d’abastament analitzats per a aquest estudi, el que ens mostra és que a la zona nord hi ha el que se’n diu suficiència de recurs, és a dir, uns bons nivells, però que al sud sembla que no tenim aigua suficient, encara menys en un context de canvi climàtic». Per zona sud amb especial problemàtica es refereix als casos de Granera, Castellterçol, Castellcir i Sant Quirze Safaja.

Per tant, es corrobora l’aposta d’aquesta futura xarxa intracomarcal amb els municipis de la part nord com a ‘proveïdors’. Però Sonsoles Letang apunta que de quan es va començar a plantejar, a partir d’una primera diagnosi elaborada amb dades del 2021 i 2022, s’ha passat tot un període molt accentuat de sequera, «de tal manera que el 2023 i 2024 ens han dibuixat un canvi d’escenari que ens ho ha agreujat».

I ho concreta: «per exemple, Collsuspina, en el primer document que vam fer ens sortia que tenia recurs suficient perquè els seus pous estaven bé, i, en canvi, ara han tingut subministrament de camions cisterna i han hagut de perforar per buscar nous pous. Per tant, hem de reajustar el panorama. De fet, en el darrer Consell d’Alcaldies, Collsuspina i Santa Maria d’Oló van demanar estar tots dos dins de la xarxa comarcal, cosa que inicialment no es preveia. Perquè com que són infraestructures molt cares, en el seu moment es va demanar als respectius Ajuntaments i com que es va considerar llavors que no estaven en risc no s’hi van incloure. Però ara han demanat de ser-hi. Collsuspina està patint, tot i que segurament trobarà aigua perquè està en una zona hidrogeològica que sembla suficient, però el seu pou històric s’ha arribat a assecar, i això ja és una alarma. I Santa Maria d’Oló ens interessa molt que hi sigui perquè com més opcions tinguem, millor».

Una infraestructura molt costosa

Per tant, explica la consellera comarcal, basant-se en aquest nou estudi i al que ha succeït aquests últims dos anys, i també tenint en compte les opinions d’alcaldes i alcaldesses, «reobrim aquesta diagnosi estratègica on hem dibuixat aquesta xarxa intracomarcal i la modifiquem amb la inclusió de Collsuspina i Santa Maria d’Oló, també n’actualitzem d’acord amb els cabals actuals i probablement farem una tercera acció que serà la d’incloure un estudi de balanç hídric del conjunt de la comarca».

Sonsoles Letang detalla que, ara com ara, «la xarxa que tenim pactada amb l’ACA i que té el consens general costa uns 10 milions d’euros, un preu que variarà perquè hi incloem dos municipis més, i ens cal redactar tots els projectes constructius de cadascun dels trams, que suposarà més de 300.000 euros en consultories».


La consellera comarcal explica que, a més, ara també se’ls recomana fer un estudi del balanç hidrogeològic: «és a dir, quina aigua entra, de la pluja, i quina aigua surt, pels usos del sòl, per les estacions depuradores que envien l’afluent fora de la comarca... Perquè en aquests dos últims anys ja hi ha hagut canvis en relació amb la diagnosi que teníem del 2021». 

 9 agost 2024

Regió7

ACA destinarà més de mig milió en ajuts a la regió central per al transport d'aigua i emergències per sequera

Se'n beneficiaran cap a una vintena de municipis, especialment del Bages, el Moianès i l'Anoia

Redacció
Manresa | 18·01·24 | 17:37

Transport d'aigua amb camions cisterna ACA


Les comarques centrals rebran un total de 536.142 euros d'ajuts de l'Agència Catalana de l'Aigua per al cofinançament del transport d'aigua en camions cisterna i per a l'execució d'obres d'emergència per problemes ocasionats per la sequera. Això suposa gairebé la meitat dels prop d'1,3 milions d'euros que ha previst per al conjunt de Catalunya. Els ajuts responen a despeses ja fetes, i amb la condició que hagin estat realitzades dins del període comprès entre l'1 de gener del 2022 i el 30 de juny del 2023.

En el conjunt de la regió central es beneficiaran d'aquestes subvencions prop d'una vintena de municipis. Qui en té més és l'Anoia, que també és la comarca a la qual es destinarà més diners. S'hi preveuen 225.882 euros en total distribuïts entre Mediona, Cabrera d'Anoia, la Llacuna, Montbui i els Hostalets de Pierola. La segueix el Moianès, amb ajudes tan sols a tres municipis (Castellcir, Granera i Sant Quirze Safaja), però que pugen a 170.846 euros. El Bages en rebrà 95.288 concentrats tots a Castellbell i el Vilar; i ja molt per sota, trobem la Mancomunitat d'Aigües Bersols, Navès i Solsona, al Solsonès, que sumen 22.959 euros; els 12.900 entre Cercs i Vallcebre, al Berguedà; els 7.078 que es repartiran Coll de Nargó i Montferrer i Castellbò, a l'Alt Urgell; mentre que la Cerdanya en rebrà 1.189, tots a Bellver.

Obres estructurals a Castellbell
Els ajuts que rebrà Castellbell suposen el 65 % del cost del transport d’aigua en cisternes fins als nuclis de Sant Cristòfol i Mas Enric-Can Prat durant els primers sis mesos de l’any passat. Menrestant, l’Ajuntament treballa en les obres estructurals que evitin haver de dependre del transport en cisternes per abastir determinats nuclis de població, una solució que és provisional i amb uns costos elevadíssims, segons fonts municipals. En aquest sentit, es treballa per acabar les obres de canalització i connexió de Mas Enric-Can Prat amb la xarxa d’aigua de Marganell i també s’avança en la construcció d’un nou pou a Sant Cristòfol.

En paral·lel, el consistori també està tramitant tota la documentació per optar a la convocatòria d’ajuts de l’ACA corresponent al segon semestre de 2023 i poder tenir també coberta una part important del cost del transport d’aigua en cisternes que ha suposat els darrers sis mesos de l’any. 

18 gener 2024

Regió7

Solsona i Moià han superat el límit diari de consum d’aigua per habitant durant el 2023

Les dues poblacions registren una despesa hídrica mitjana superior a la màxima que permet l’Agència Catalana de l’Aigua

Marc Llohis
Manresa | 16·01·24 | 06:30




El pantà de la Llosa del Cavall es troba a un 17,33% de la seva capacitat total Arxiu/Arnau Valverde


Les dades més recents publicades per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) assenyalen Solsona i Moià com les capitals de comarca de la Catalunya Central amb una major despesa d’aigua diària per habitant. El consum mitjà durant els primers onze mesos de l’any a la capital del Solsonès va ser de 273 litres, mentre que a la del Moianès es va enfilar fins als més de 244. Ambdues xifres superen amb escreix el topall de 210 litres diaris per habitant actual que permet l’estat de preemergència decretat pel govern.


La despesa a aquestes dues capitals de comarca duplica amb solvència els 117 litres diaris per habitant que consumeix de mitjana cada ciutadà a Catalunya. De fet, el consum al municipi solsoní es queda a punt de triplicar el límit mínim que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera necessari, 100 litres diaris per habitant.


Pel que fa a la resta de capitals de la Catalunya Central, Berga, Manresa i Prats de Lluçanès també sobrepassen la mitjana catalana, amb 189, gairebé 182 i 174 litres diaris per habitant respectivament. Totes elles, però, no haurien de patir en cas que el govern fes un pas més, i decretés l’estat d’emergència. Una situació que limitaria el consum a 200 litres diaris per habitant a cada municipi.


Les dades de l’ens públic amb competència integral per a gestionar el cicle integral de l’aigua a les Conques Internes de Catalunya assenyalen a l’Espunyola (800), Montmajor (731) i Sagàs (556), com els municipis que registren un consum més elevat. Una circumstància que es pot deure a la gran quantitat d’aigua que s’ha de destinar a municipis on pren força el sector primari sumat al baix nombre d’habitants.

Quant a la resta de poblacions del Solsonès amb, com a mínim, un mes amb un consum superior al límit que podria establir el govern, destaquen els més de 406 litres per habitant diaris registrats a la Coma i la Pedra. Una dada que es podria explicar per l’elevat nombre de segones residències existents al municipi i a la important afluència de visitants durant tot l’any a la zona, ja que és rellevant recordar que la urbanització del Port del Comte forma part del municipi. El segueixen la resta de poblacions que conformen la Vall de Lord, Guixers i Sant Llorenç de Morunys, amb una despesa mitjana de quasi 233 i més de 192 litres diaris per habitant respectivament. Xifres que, com en el cas anterior, poden explicar-se a causa del consum de segones residències i, per tant, litres d’aigua consumits per persones que no resideixen al poble.

El dos darrers municipis del Solsonès que apareixen a la llista són Clariana de Cardener i Olius. El primer s’apunta un consum diari per habitant d’una mica més de 176 litres. Encara amb un important marge per a arribar al possible topall que podria establir el govern de 200 litres diaris per habitant, en cas de decretar l’estat d’emergència per sequera. El llistat el tanca Olius, amb una mitjana de consum de 139 litres.


La possibilitat de limitar encara més la despesa diària d’aigua per habitant ve derivada de la situació límit a la qual es troben les Conques Internes de Catalunya. Embassaments que, avui, només acumulen el 16% dels 700 hectòmetres cúbics totals que podrien emmagatzemar en cas d’estar plens. 

16 gener 2024

Regió7

L'ACA posarà controls d’aigües subterrànies a Moià, Cardona, Súria, Piera i Calaf

L'Agència disposa d'una xarxa amb 380 punts i ara se n’hi afegiran 14 més

Redacció
Manresa | 07·12·23 | 11:33




Un dels 380 punts de control de l'aigua subterrània que té l'ACA ACA


L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) instal·larà 14 punts de control d’aigües subterrànies (piezòmetres) en 13 emplaçaments que corresponen a 10 comarques catalanes, entre les quals se’n preveuen a Moià, Súria, Cardona, Piera i Calaf. Es tracta de registres que permetran fer seguiment de l'evolució del nivell de les aigües subterrànies. Es preveu un termini de 9 mesos per a poder disposar del projecte constructiu per a la instal·lació dels 14 piezòmetres.

L’import per a la redacció del projecte és superior als 45.300 euros i permetrà que es redefineixi i es complementi l’actual xarxa piezomètrica amb la perforació de nous punts de control, de forma que totes les masses d’aigua disposin de la informació necessària per ser valorades des del punt de vista quantitatiu, tal com requereix la Directiva marc de l’aigua. La informació dels piezòmetres és vital per conèixer l’estat i evolució de les masses d’aigua subterrànies que són reserves estratègiques, especialment en temps d’escassetat d’aigua.

L’Agència Catalana de l’Aigua té establerta una xarxa piezomètrica definida, amb prop de 380 punts de control, en alguns dels aqüífers de les conques internes de Catalunya, on es mesura de manera periòdica el nivell d’aigua subterrània. Aquesta xarxa ha permès valorar l’evolució dels nivells piezomètrics en aquests aqüífers i determinar l’estat quantitatiu de les masses d’aigua subterrànies. Els nous piezòmetres, quan estiguin en servei, permetran ampliar el coneixement sobre alguns àmbits territorials amb aqüífers on la informació provinent dels nivells piezomètrics és escàs o nul, la qual cosa impossibilita analitzar-ne l’estat quantitatiu.


La Directiva marc de l’aigua (DMA) disposa l’establiment de programes de seguiment i control de l’estat quantitatiu i qualitatiu de les aigües subterrànies, per tal d’informar periòdicament sobre aquestes. En l’annex V de la Directiva s’especifiquen els requisits que han de tenir les esmentades xarxes de control. Seguint les directrius de la DMA, la xarxa piezomètrica actual s’ha de redefinir i completar amb la perforació de nous punts de control, de forma que totes les masses d’aigua disposin de la informació necessària per ser valorades des del punt de vista quantitatiu. 

7 desembre 2023

Regió7

L’Agència Catalana de l’Aigua farà obres de restauració fluvial al riu Calders

L’actuació se centrarà en la retirada de la resclosa que hi ha a l’antiga Colònia Rio, al terme municipal de Monistrol de Calders

Redacció
Monistrol de Calders | 15·09·23 | 11:18 | Actualitzat a les 11:20




Resclosa de l'antiga colònia Rio, a Monistrol de Calders ACA


L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha adjudicat l’execució dels treballs encaminats a la restauració fluvial del riu Calders, concretament en l’entorn de la resclosa de l’antiga colònia Rio, dins del terme municipal de Monistrol de Calders, amb l’objectiu de millorar la connectivitat fluvial d’aquest tram.


L’actuació se centrarà en la retirada de la resclosa que hi ha a l’antiga Colònia Rio, que té 5,6 metres d’altura i 50 metres d’amplada, amb l’objectiu de millorar la connectivitat fluvial, la integritat biòtica i contribuir a la millora mediambiental del riu Calders. També es farà un seguiment d’indicadors biològics i morfològics per avaluar-ne l’evolució, amb mostrejos abans i després de l’actuació. Mentre s’executin les obres també s’analitzaran paràmetres relacionats amb el cicle de carboni per investigar sobre la incidència d’aquest tipus d’actuacions de restauració en el cicle del carboni i en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.


Els treballs, que estan contemplats en la planificació hidrològica, seran finançats amb els fons Next Generation de la Unió Europea i formen part del pla d’actuacions de protecció i adaptació al risc d’inundació i integració ambiental en nuclis urbans. Aquesta actuació compta amb un pressupost de 218.895 euros.


És previst que els treballs es desenvolupin mitjançant tres fases, concretament un descens de la làmina d’aigua per fer aflorar l’acumulació de sediments; l’inici de les actuacions a la part superior de la presa; l’enderrocament parcial d’uns 22 metres de presa; enderroc dels 27 metres restants; inici de la reperfilació de la mota provisional aigües amunt fins assolir la nova secció del riu i, finalment, es restauraran les zones afectades (camins, zones d’aplec, talussos) a fi de retornar-les a les condicions d’origen. L’actuació culminarà amb la plantació d’espècies vegetals autòctones de ribera com el salze i el pollancre. 

15 setembre 2023

Regió7

Nou municipis més del Vallès Oriental entren en fase d’excepcionalitat per la sequera

També entra en fase d’excepcionalitat tota la comarca del Moianès, segons ha aprovat el govern en la reunió d’aquest dimarts 

02/05/2023 | 16:39

Un operari del servei de neteja de Granollers carregant aigua regenerada | Griselda Escrigas

El Govern ha doblat la xifra de municipis en estat d’excepcionalitat per sequera i ja són 495 els que estan en aquesta situació. Ho ha anunciat la portaveu de l’executiu català, Patrícia Plaja, en una compareixença conjunta amb el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes.

Al Vallès Oriental, afecta els nou municipis que encara estaven en fase d’alerta i que formen part de les zones de la capçalera del Ter i de la Serralada Transversal. Són: Sant Feliu de Codines, Figaró, Tagamanent, Aiguafreda, Montseny, Fogars, Sant Esteve, Campins i Gualba. Els altres 30 municipis ja estaven en fase d’excepcionalitat des del març.

Amb la decisió d’aquest dimarts, també passa a fase d’excepcionalitat tota la comarca del Moianès. Tot plegat, implicarà mesures més restrictives en l’ús de l’aigua.

La mesura afectarà l’embassament Darnius-Boadella i set unitats pluviomètriques més. En concret, són les de la capçalera del Ter, mig Llobregat, l’Anoia, l’Empordà, la Serralada Transversal i Prades-Llaberia. A més, passarà a situació d’alerta la capcelera del Llobregat, que estava en prealerta. A banda, Samuel Reyes ha valorat positivament l’episodi de pluges de les darreres hores que “donaran un parell de setmanes de marge” de reserves d’aigua.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, ha tornat a comparèixer al Palau de la Generalitat acompanyada pel director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, tal i com ja va fer fa tres setmanes. Plaja ha explicat que s’ha celebrat una nova reunió de la comissió interdepartamental per la sequera en què s’ha analitzat la situació que viu Catalunya i s’ha decidit doblar la xifra de municipis en situació d’excepcionalitat. D’aquesta forma les 224 poblacions que fins ara es trobaven en aquest estat passaran a ser 495. “És un pas més en la reducció d’aigua en alguns usos”, ha explicat Plaja.

Per la seva banda, Reyes ha detallat que les set noves unitats que entraran en excepcionalitat són la de l’embasament de Darnius-Boadella i les unitats pluviomètriques de l’Anoia-Gaià, la de la capçalera del Ter, la de l’Empordà, la del Llobregat Mitjà, la de Prades – Llaberia i la de la Serralada Transversal. En aquest sentit ha detallat que en breu se signarà la resolució i que aquest dimecres se celebrarà una reunió amb els municipis afectats per informar-los sobre el nou escenari.

La mesura suposa una modificació de la dotació màxima de litres d’aigua per habitant i dia, que ara se situarà en 230; la reducció de l’ús d’aquest recurs per a reg agrícola en un 40% o la substitució de part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades. Així mateix, també disminueix el consum d’aigua per a usos industrials i recreatius. A més, es prohibeix regar jardins i zones verdes de caràcter públic o privat, així com gespa. L’excepció són les superfícies destinades a la pràctica federada de l’esport, o aquell reg que es faci reutilitzant aigües de pluja recollides de les teulades o bé aigua de les depuradores.

Tampoc es permet netejar carrers, clavegueram, paviments, façanes o edificis amb aigua potable. Pel que fa a les piscines, la situació d’excepcionalitat estableix que només es podrà fer l’ompliment parcial d’aquelles que disposin de sistemes de recirculació. En centres educatius, sí se’n podran fer servir de desmuntables, sempre i quan siguin de menys de 500 litres i s’utilitzin per al bany d’infants.
Les pluges donen dues setmanes de marge

Samuel Reyes s’ha referit als episodis de pluja del cap de setmana i ha assegurat que han estat “positius” però “insuficients”. Ha explicat que han permès que el sistema Ter – Llobregat hagi incrementat dos o tres hectòmetres les reserves d’aigua però ha dit que el dèficit encara es manté molt elevat. “Ens han donat dues setmanes de marge de reserves d’aigua”, ha assegurat Reyes que ha dit que gràcies a elles la hipotètica declaració d’emergència prevista fins ara per a finals d’agost o principis de setembre s’ha endarrerit dues setmanes.

Amb tot, ha remarcat que per revertir l’actual situació “caldria que tot el mes de maig estigués plovent” perquè més enllà dels embassaments també se’n beneficiessin els municipis que depenen dels aqüífers i la pluviometria i que no estan connectats a cap xarxa supramunicipal.

Tot i que el gran beneficiat de l’episodi de pluges va ser el Ter, el principal riu de les conques internes i que va arribar a multiplicar per quinze el seu cabal, Reyes ha recordat que “dos dies no arreglen 30 mesos de sequera”. Per aquest motiu, ha matisat, aquesta unitat pluviomètrica també ha entrat en situació d’excepcionalitat.
Més recursos per fer front als incendis

Per la seva banda, la portaveu del Govern també ha assegurat que les pluges dels últims dies han servit per minimitzar temporalment l’estrès hídric que pateixen els boscos catalans. Ha explicat que durant la reunió de la comissió interdepartamental s’ha abordat també la campanya d’extinció d’incendis, que enguany s’avança a l’1 de juny per l’acumulació de biomassa seca als boscos. Aquest mes d’abril ja hi ha hagut sis incendis provocats per llamps. Els focs de vegetació entre gener i mitjans d’abril han crescut un 16% respecte a l’any passat i un 60% en comparació amb el 2021.

Del total d’incendis de vegetació entre gener i abril, 175 han estat incendis forestals, amb un balanç de prop de 680 hectàrees cremades. Això suposa un 2% de focs forestals i un 35% de superfície cremada més respecte al mateix període de l’any 2022.

El cos de Bombers de la Generalitat comptarà amb més de 2.600 bombers funcionaris, d’entre els quals 250 nous bombers de l’escala bàsica. El cos també tindrà 101 nous caporals, 57 sergents i 20 oficials de la promoció interna de comandaments. Cal sumar-hi, alhora, els més de 1.350 bombers voluntaris operatius actualment, als quals caldrà afegir-hi 176 nous bombers voluntaris a finals de maig.

A més, s’incrementarà la plantilla amb personal laboral de suport: 64 places de diferents tipologies, entre les quals 37 Tècnics Especialistes Operadors de Control (TEOC) i 372 auxiliars forestals (AOF) de reforç de campanya.

D’altra banda, el Cos d’Agents Rurals comptarà amb 495 agents distribuïts pel territori, 238 vehicles amb mitjans d’extinció per a una primera intervenció, 18 drons, i 1 helicòpter del Grup de Suport Aeri.

Pel que fa a mitjans, s’incorporaran 30 noves Bombes Rurals Pesades (BRP) i s’avançarà l’arribada de dos helicòpters i dos avions bombarders (AVA) al mes de maig. En concret, durant la campanya forestal es disposarà de 22 mitjans aeris: 5 avions de vigilància i atac, 10 helicòpters bombarders, 6 helicòpters de comandament, i 1 helicòpter de coordinació.

De cara a aquesta campanya d’incendis, el Govern triplica els recursos destinats a la prevenció. Del Pla de Prevenció d’Incendis Forestals de Catalunya 2022-2025, dotat amb 74 MEUR, s’hi destinen enguany 20 milions.
Doblar la capacitat de les dessaladores

A preguntes dels periodistes, el director de l’ACA també s’ha referit a les dessaladores previstes. Ha explicat que la del Prat ja té capacitat per produir 80 hectòmetres d’aigua i ha dit que la intenció és que Catalunya pugui doblar aquesta xifra en els propers tres o quatre anys. Ha detallat que la dessaladora de Tordera, que actualment pot produir vint hectòmetres d’aigua, incrementarà la seva operativitat fins arribar a 80 i que a més, es posarà en marxa la nova instal·lació de l’àmbit del Foix, que se situarà a Cubelles. “A la planificació que s’aprova aquest mes de maig es preveia que aquesta iniciés la seva activitat l’any 2027 però volem accelerar la seva entrada en funcionament perquè sigui una realitat en tres anys o tres anys i mig”, ha indicat.

Alhora, ha dit que les dessaladores no són l’única solució per combatre l’estrès hídric que afecta l’àrea metropolitana de Catalunya, també ha apostat per la regeneració d’aquest recurs, una mesura “més econòmica” i que passarà per invertir 120 MEUR en els propers cinc anys.
Moratòria per les sancions

El director de l’ACA ha explicat que per ara no s’ha interposat cap sanció a cap municipi per haver superar el límit de consum d’aigua per ciutadà mitjà. Alhora, ha recordat que la setmana passada els responsables de l’ACA van reunir-se amb representants d’entitats municipalistes per abordar la forma més adequada de fer arribar i invertir lla línia de 50 MEUR de subvencions que va aprovar-se en el marc de la Cimera de l’Aigua que es va celebrar el mes de març passat.

Per la seva banda, Plaja, ha explicat que el Govern segueix mantenint converses amb la resta de grups parlamentaris per arribar a un acord respecte a aquesta qüestió. Ha dit que l’executiu català té “la mà estesa” per assolir un pacte i ha dit que la voluntat de negociar-ho tot hi és.

2 maig 2023

el9nou

Sonsoles Letang: «Estem valorant la possibilitat de fer noves captacions d’aigua»

Letang confia poder posar en marxa aviat mesures que els permetin garantir l’abastament a tota la comarca

Queralt Casals

Moià | 10·04·23 | 06:25 | Actualitzat a les 12:11

Sonsoles Letang és la consellera comarcal de Territori, Urbanisme i Canvi Climàtic del Moianès ARXIU

El Moianès, sobretot les poblacions de la part sud, pateixen seriosos problemes d’abastament d’aigua a causa de la sequera. Dels deu municipis de la comarca només Calders té connexió a la xarxa de distribució d’aigua potable i la resta s’abasteixen de pous i de captacions d’aigües superficials, que han vist reduït el seu cabal. La situació és preocupant i hi ha municipis, com Castellcir i Granera, que s’abasteixen amb camions cisterna. El Consell Comarcal del Moianès disposa d’un estudi sobre els recursos hídrics del territori i està planificant solucions per garantir l’abastament d’aigua. Es planteja fer nous pous, derivar aigua entre municipis o la possibilitat de connectar-se a una xarxa supramunicipal.

La sequera afecta seriosament la comarca. Quina és la situació?

Tot i que hi ha altres comarques molt afectades, nosaltres crec que som una de les primeres que hem donat senyals d’alarma. Per casualitat, fa cosa de tres anys, des del Consell Comarcal vam demanar a la Diputació de Barcelona que volíem tenir una visió general de tots els serveis urbanístics de la comarca, però no pensàvem amb la sequera sinó sobretot en buscar sinergies entre tots els serveis urbanístics, i vam decidir justament començar per abastament d’aigua potable i sanejament. En la diagnosi que vam fer vam veure que tant a curt, mitjà i llarg termini el Moianès sud patirà i no només municipis com Castellcir i Granera, que van amb camions cisterna i també Castellterçol puntualment, sinó també el sòl rústic, on els pous que abasteixen masies i explotacions agroramaderes comencen a flaquejar i la situació és greu perquè ajudar-les és més difícil perquè podem incidir sobre xarxes urbanes, però el sòl no urbanitzable és enorme.

Quines solucions es plantegen?

Arran d’aquest anàlisi vam fer una proposta d’alternatives que vam consensuar amb l’ACA. La primera era la connexió de tots els municipis de la comarca a la xarxa d’abastament d’aigua en alta. Això vol dir una canalització d’aigua que transcorre per tot el territori català on molts municipis estan connectats i porten aigua de conques diferents. Quan li vam plantejar a l’ACA, a banda que el pressupost era molt elevat, ens va dir que miréssim altres alternatives com la possibilitat de solucionar internament el dèficit que tenim sobretot en els municipis del sud.

I han fet els deures...

Sí, hem analitzat alternatives a dintre de la comarca entre les quals n’hi ha una que consisteix en derivar aigua de municipis que no tenen problemes d’abastament, ni ara ni es preveu que en tinguin a mitjà i llarg termini, segons l’estudi que ha analitzat el context de canvi climàtic d’aquí a 50 anys en endavant. Per tant, la idea és que els municipis del nord derivin aigua als del sud. Una altra alternativa que hem valorat és fer més pous. Per això, hem fet un estudi hidrogeològic comarcal, que ja està molt avançat, i també estem estudiant els pous existents que estan abastint els municipis per veure com es comporten amb un període de sequera tan radical com el que estem vivint. En base a aquests dos estudis, valorem la possibilitat de fer noves captacions d’aigua en altres indrets.

I ara quin és el proper pas?

Ara que ja tenim tots els estudis i valoracions tècniques de les alternatives les vam posar sobre la taula al darrer Consell d’Alcaldies perquè ho valoressin les diferents poblacions, ja que hi ha actuacions entre municipis, i ens vam posar tots d’acord amb les actuacions intracomarca i de connexió a la xarxa fora de la comarca. Hi va haver molta entesa i molt agraïment per la feina que hem fet des del Consell, ajudats per la Diputació. Ara el proper pas és anar a parlar i consensuar les actuacions amb l’ACA, que ens està assessorant molt bé, i els hi plantejarem aquestes alternatives i suposo que acabarem fent un mix. És a dir, farem algun pou, alguna derivació de municipis excedentaris cap a municipis deficitaris i alguna connexió a la xarxa d’abastament en alta.

A banda de trobar solucions per al subministrament a la població també és important trobar-ne per a la indústria i el sector primari...

Sí, per la indústria estar connectat a la xarxa d’abastament en alta és un garantia gairebé perfecte, tot i que aquest estiu han patit molt el Ter i el Llobregat, però sembla que l’ACA té previst fer més dessalinitzadores i injectar aigua dessalinitzada també en aquestes xarxes. Però és més problemàtic el sector primari perquè la gran majoria està en sòl no urbanitzable i no té connexió a la xarxa d’abastament del poble. Si que n’hi ha algun que ho té molt ben fet, però justament és Granera que és qui no té aigua. Al sector primari se l’ha d’ajudar i els estem donant assessorament.
És molt interessant tenir una visió comarcal d’abastament d’aigua sobretot amb la situació actual

Quina seria la mesura més immediata o més factible?

El més immediat seria trobar nous pous perquè això es relativament fàcil i requereix poques infraestructures: una perforació, un dipòsit i una bomba. En canvi, una canalització, amb una infraestructura hidràulica que passa d’un municipi a un altre ja és un projecte constructiu, amb un pla especial urbanístic, un tràmit ambiental...Per temes administratius i per tràmits legals, això és impossible que sigui d’avui per demà.

Ho contemplem com una solució a llarg termini?

El que és més a llarg termini entenc que és la connexió a la xarxa d’abastament en alta perquè ja és una infraestructura més gran i, a més,intervé un altre òrgan que és l’ACA. Després hi hauria les infraestructures internes que són més petites però, tot i això, passa per diferents tipus de sòl, per diferents municipis i suposa una complexitat urbanística. La més fàcil és fer un pou.

Arribaran a temps per tenir alguna solució de cara a l’estiu?

Les cisternes son caríssimes, però no sé si tindrem temps en aquests municipis de fer noves perforacions i solucionar-ho d’aquí a l’estiu, és molt just perquè encara que siguin infraestructures mes fàcils també s’han d’aprovar pressupostos. S’hauria de poder fer un tràmit d’urgència i que es pogués contractar i executar ràpid perquè estem parlant d’aigua de pobles que dupliquen la població a l’estiu i que tripliquen el consum perquè fa més calor, hi ha piscines, hi ha més gent... Espero que d’aquí a no massa ja estiguem parlant amb l’ACA i sortir amb una solució i començar a contractar projectes. Tenim moltes ganes de posar fil a l’agulla.
Si cada comarca tingués un estudi com el que hem fet nosaltres crec que seria una gran eina per prendre decisions

El fet de disposar d’aquesta diagnosi tan acurada els ha suposat un avantatge?

Sí, vam estar molt de sort i ha sigut molt interessant fer aquest estudi. Jo crec que aquesta feina s’extrapolarà a la resta de comarques perquè és molt interessant tenir una visió comarcal d’abastament sobretot tal com està Catalunya ara i les previsions de pluges que no són massa optimistes. Si cada comarca tingués un estudi com el que hem fet nosaltres crec que seria una gran eina per prendre decisions.

10 abril 2023

Regió7

Grups ecologistes s’oposen a la construcció d’una depuradora en espai protegit a Oló

Tres col·lectius proposen ubicacions alternatives i demanen a l’ACA que aturi el projecte i el replantegi

Jordi Escudé
Santa Maria d'Oló | 06·04·23 | 06:25



Indret on es vol ubicar la depuradora ARXIU PARTICULAR

El FANAL Grup Ecologista del Moianès, Depana Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, i el col·lectiu 168 ciutadans, reclamen a l’ACA la paralització i revocació del projecte de construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals de Santa Maria d’Oló i Santa Eulàlia per considerar-la il·legal perquè es preveu ubicar en un espai protegit. No estan en contra de la depuradora però proposen alternatives fora d’aquest àmbit i demanen a l’administració que redacti un nou projecte en què es tinguin en compte aquestes altres opcions.

Els tres grups, que es defineixen com a col·lectius culturals, naturalistes i conservacionistes, denuncien que lloc on es vol construir el futur equipament està contemplat per la legislació del 2010 com a Paratge d’Especial Interès Natural amb el nom de Moianès i riera de Muntanyola, resseguint la vall i el curs fluvial de la riera d’Oló al llarg d’1,2 quilòmetres. A més, és dins d’una àrea d’interès faunístic i florístic per la presència de la llúdriga i del gavó fruticós, a banda d’altres espècies com el duc, l’àguila marcenca, el roquerol, una espècie de cranc autòcton, o la papallona nocturna graèllsia. Igualment, asseguren que és un indret vulnerable perquè és un sistema de vegetació de ribera, i entre altres coses perquè acull dos afloraments salins d’interès hidrogeològic i únics al Moianès; així com el Brai de Santa Maria d’Oló, de valor geològic; i perquè és una àrea «d’alta connectivitat ecològica terrestre», apunten aquests grups. Diuen que els ens defensors del projecte, des de l’ACA, fins a l’Ajuntament d’Oló, Aigües de Manresa i la Mancomunitat de Municipis del Bages per al Sanejament, «tenen coneixement fefaent i administratiu que la ubicació és il·legal en termes de legislació ambiental a l’haver-hi alternatives viables tècnica i econòmicament», i tanmateix mantenen la proposta. Els ecologistes els acusen «d’haver ignorat volgudament» aquestes alternatives, com les que va presentar el 2017 l’empresa Proiectum Civitas Ingenieria Civil (per encàrrec de la pròpia ACA), i temen que ara també s’ignorin les que proposen ells. En aquella ocasió es van descartar les opcions plantejades, entre altres coses, «per temes econòmics i ambientals» pel fet, per exemple, de ser poc allunyades de nuclis habitats.

Uns arguments donats pels promotors del projecte contra les opcions de Proiectum que ni FANAL, ni Depana, ni el col·lectiu 168 ciutadans, no comparteixen, i ara són ells els que han posat alternatives sobre la taula. Totes elles situen la depuradora fora de la superfície limitada pel PEIN i en un únic edifici tancat que inclou l’extracció regular dels fangs hidratats generats. Entre altres beneficis, aquests grups destaquen que les alternatives proposades «són tècnicament possibles en termes d’eficàcia i eficiència, més barates o semblants, s’ubiquen en zones no inundables, i permeten connectar en un futur amb l’actual estació depuradora autònoma del Raval de la Rovirola». D’entre les opcions que ells mateixos proposen, els col·lectius ecologistes consideren especialment òptima la ubicació a la capçalera del torrent d’Altimires, al sud oest del cementiri d’Oló. És fora del PEIN, i diuen que és la millor «pel seu menor impacte ambiental».

6 abril 2023

Regió7

El Moianès alerta d'una situació "preocupant" per la sequera amb nou dels deu municipis sense connexió a la xarxa

Castellcir rep cada dia tres cisternes de 28.000 litres que s'aboquen al dipòsit municipal

Laura Busquets - ACN
Moià | 11·02·23 | 09:06

Embassament d'aigua que abastia Castellcir, ara inservible pel baix nivell de l'aigua i la poca qualitat Laura Busquets - ACN

Catalunya té des del novembre 27 comarques en estat d'alerta per la sequera. Una d'elles, el Moianès, és un cas singular, ja que nou dels deu municipis no tenen connexió a la xarxa de subministrament. El president del Consell Comarcal, Ramon Vilar, ha alertat a l'ACN que la situació a la comarca és especialment "preocupant", tot i que és diferent als pobles del nord, que de moment tenen aigua, amb els del sud, amb "seriosos problemes d'abastiment". A Castellcir cada dia reben tres cisternes de 28.000 litres que s'aboquen al dipòsit municipal. La comarca busca solucions provisionals mentre no arriba la definitiva, que passa per la connexió a la xarxa, una obra costosa i tècnicament difícil que pot trigar anys en arribar.

Al Moianès, només Calders està connectat a la xarxa de distribució d'aigua potable. Els altres nou municipis de la comarca viuen de petits embassaments alimentats per rieres i sobretot de l'aigua que els arriba de pous i aqüífers. Sempre s'havien proveït de les seves pròpies reserves. Ara, però, no és així i el president del Consell Comarcal fa un crit d'alerta. Mentre que Moià, l'Estany, Oló i Collsuspina tenen aigua, els municipis de Granera, Castellterçol, Castellcir o Sant Quirze tenen "seriosos problemes d'abastiment".

Des de fa mesos, alguns municipis han de rebre diàriament aigua potable de camions cisterna per garantir el subministrament. És el cas de Castellcir, un poble de 800 habitants, que a dia d'avui està rebent tres cisternes diàries de 28.000 litres que s'aboquen al dipòsit municipal. A l'estiu, amb l'increment de població per les segones residències, l'anada i vinguda de camions cisterna s'ha arribat a doblar. Tot plegat, suposa una despesa de recursos extra que ja ha pujat a 300.000 euros. El poble també té embassaments, però en aquests moments estan tan baixos i l'aigua es de tan poca qualitat que es fa impossible utilitzar la que queda.

Granera, per exemple, que també necessita l'arribada d'aigua amb cisternes, recentment ha actualitzat el pla director d'abastament d'aigua potable. El treball realitzat per la Diputació de Barcelona ha servit per actualitzar l'inventari de la xarxa, incloent les conduccions d'aigua i els dipòsits, així com una avaluació del seu estat de conservació. A partir de les dades recollides es van proposar unes actuacions que han de permetre incrementar significativament la garantia del subministrament amb un cost de poc més de 830.000 euros Entre elles hi ha millorar el sistema de telecontrol per facilitar la gestió d'una xarxa extensa. El treball també preveu la construcció d'una nova estació de tractament d'aigua potable (ETAP) per aprofitar els recursos que hi ha al municipi alhora que per millorar el servei als veïns de la fàbrica del Marcet.
Camió cisterna que porta tres cops al dia 28.000 litres d'aigua al dipòsit de Castellcir Laura Busquets - ACN
 

La comarca busca solucions

La solució definitiva seria la connexió a la xarxa, però és una obra costosa i difícil tècnicament que pot trigar en arribar, i encara s'està en converses amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). A curt termini, la idea és intentar optimitzar al màxim els recursos hídrics de cada poble, per exemple, obrint nous pous. Una altra possibilitat que hi ha sobre la taula, i que s'hauria de discutir amb els municipis, és que part de l'aigua excedentària dels pobles del Moianès Nord pugui servir per abastir els municipis més perjudicats per la sequera al sud de la comarca.

Trobar una solució per garantir l'accés a l'aigua de la població que sigui sostinguda en el temps és una qüestió que urgeix a la comarca més nova de Catalunya, creada el 2015. "S'han de prendre determinacions, perquè no podem estar sempre pendents de si plou o no. És una situació anòmala i no ens hi podem acostumar", ha assenyalat el president del Consell Comarcal. Vilar apunta que, de la mateixa manera que a l'àrea metropolitana de Barcelona s'han instal·lat unes dessalinitzadores "que van molt bé i fan molta feina", cal buscar solucions per als municipis rurals, que "també tenen dret a cobrir els serveis bàsics com l'abastiment d'aigua". 

11 febrer 2023

Regió7

Sequera al Moianès: "Ens hem de finançar perquè les vaques mengin. És insostenible"

La falta de pluja perjudica molt una comarca que té la ramaderia extensiva com una de les activitats principals
Núria Bacardit13/01/2023 - 15.42Actualitzat13/01/2023 - 18.51

 

La falta de pluja ha fet que el farratge no hagi crescut i s'ha encarit molt poder alimentar el bestiar (CCMA)

"Diuen que una sequera així no es veia des del 1942. Al Moianès ha plogut encara menys que a les comarques veïnes". Ho explica Just Serra, ramader d'una comarca que es dedica, en part, a la ramaderia extensiva.

Les vaques pràcticament no han pasturat en tot l'any, perquè als camps el farratge no ha crescut per falta de pluja. I això vol dir que n'han hagut de comprar.

"El farratge ha pujat molt de preu i ens hem de finançar no per produir més, sinó perquè les vaques mengin. És insostenible", diu el Josep de la granja Vall-Llosana, a Castellterçol, que també ha de portar una cisterna setmanal amb 12.000 litres d'aigua per abeurar un dels seus ramats. S'abastia d'un pou que s'ha assecat.
Cisternes d'aigua diàries a causa dels pous eixuts

De fet, gran part del Moianès s'alimenta de captacions subterrànies, de pous, que estan a nivells molt baixos. Granera ja fa gairebé dos anys que necessita cisternes d'aigua per omplir el dipòsit municipal i no és l'únic.

"Des del juliol no han parat de venir camions cisterna cada dia. Ara tres cops, però hem tingut pics de vuit cisternes diàries. Ja portem gastats 300.000 euros, finançats en part per l'Agència Catalana de l'Aigua i la Diputació", explica l'alcalde de Castellcir, Eduard Guiteras.

Està amoïnat perquè veu que no hi ha solució a curt termini per abastir el poble, de 800 habitants i amb dues potents indústries alimentàries a les quals ja han hagut de reduir dràsticament l'aportació d'aigua. L'embassament de Castellcir està en mínims i l'aigua no té prou qualitat (CCMA)

Tenen un embassament de reserva que també està a nivells mínims i la poca aigua que hi queda no té prou qualitat. Estan pendents que els construeixin una estació potabilitzadora.

I mentre busquen alternatives a la comarca per obtenir aigua, esperen el que ja sembla un miracle: que plogui i durant dies.

Pots veure la situació per la sequera al Moianès en aquest vídeo: 

13 gener 2023

324

El Govern aprova millores a 12 depuradores del Bages i el Moianès per 7,1 milions

 24 desembre 2022

Regió7 paper

La regió central rep 180.000 euros de l’ACA per portar aigua en camions cisterna o fer actuacions d’emergència

S’han beneficiat dels ajuts 11 municipis de l’Alt Urgell, l’Anoia, el Bages i el Moianès

Jordi Escudé
Manresa | 26·11·22 | 06:30

Camions cisterna per al transport d'aigua ACA


L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha destinat un total de 179.269 euros repartits entre 11 municipis de les comarques centrals en ajuts per al cofinançament del transport d’aigua en camions cisterna i per a l’execució d’obres d’emergència. Són les subvencions corresponents a la convocatòria a què es van presentar els ajuntaments entre l’1 de gener i el 31 de juny del 2022, que ara s’ha resolt, i que preveu ajudes d’entre el 30 i el 90 % del cost total, segons la mida de la població.


A la regió central, el Moianès és la comarca més beneficiada, especialment el municipi de Castellcir que, amb una subvenció de 100.000 euros per a camions cisterna, rep més de la mietat dels ajuts del territori. Granera, amb 13.147 euros, i Castellterçol, amb 9.468, es reparteixen la resta de diners destinats a la comarca, també per al transport amb cisternes. Fora del Moianès, l’Alt Urgell rep 29.849 euros per a camions cisterna a Coll de Nargó i la Vansa i Fórnols; Montferrer i Castellbò per a obres d’emergència; i les Valls de Valira per a les dues coses. L’Anoia rep una quantitat similar, de 22.025 euros per al transport en vehicles cisterna a la Llacuna, Santa Margarida de Montbui i Veciana. I finalment, al Bages, només Castellbell ha rebut una subvenció, en aquest cas de 4.780 euros per al transport amb cisternes.

En el conjunt de Catalunya, l’ACA hi ha destinat 402.146 euros en total, repartits a través de 36 ajuts, 14 a les comaqrues de Lleida, 10 a les de Barcelona, 9 a les de Tarragona, i 3 a les de Girona. La majoria han estat per cofinançar el transport d'aigua en camions cisterna, només 3 per a l'execució d'actuacions d'emergència i les 4 restants són casos en què s'han subvencionat les dues actuacions.

Aquesta setmana, l’Agència Catalana de l’Aigua ha obert la convocatòria d’una nova línia d’ajuts per al cofinançament del transport d’aigua en camions cisterna i l’execució d’obres d’emergència, amb una dotació de 800.000 euros. 

26 novembre 2022

Regió7