La idea és que l’aportació arribi de la part nord, sobretot de l’Estany, però també connectar-se a la del Bages-Llobregat des de Calders
Acte de presentació que es va fer de l'estudi hidrogeològic del Moianès / CC MOIANÈS
David Bricollé
Moià 09 D’AG. 2024 6:25
El Consell Comarcal del Moianès està treballant en la creació d’una xarxa d’abastament d’aigua d’àmbit comarcal per ajudar a resoldre els problemes creixents que tenen alguns dels municipis, sobretot els situats més al sud, per disposar d’aquest recurs. Actualment, de les deu poblacions de la comarca només Calders té connexió a la xarxa de distribució d’aigua potable (l’anomenada Bages-Llobregat, que inicia la seva captació a Sallent) i la resta s’abasteixen de pous i de captacions d’aigües superficials, que en alguns dels casos han vist clarament reduït el seu cabal en els últims anys. Fins i tot en casos com Collsuspina, que fins fa tres anys es considerava que estaven ben abastits.
La idea que hi ha sobre la taula és la de crear aquesta xarxa comuna (el que es coneix tècnicament com a xarxa en alta, a partir de la qual es gestiona el tractament i la distribució a través de les municipals) amb una aportació principal de cabal que arribaria dels municipis situats a la part nord, sobretot de l’Estany i Moià, que s’ha determinat que són les que més en disposen de manera natural. Però també de connectar-se, en paral·lel, a la del Bages-Llobregat des de Calders per comptar amb una segona via que els permeti tenir les màximes garanties. Aquesta xarxa a dues bandes se centralitzaria a Moià. Punt a partir del qual es faria la distribució cap al conjunt de la comarca.
Estudi hidrogeològic
Recentment, el Consell Comarcal, que és l’ens que està coordinant l’anàlisi de la situació i el treball per fer realitat els futurs projectes de subministrament, s’ha dotat d’un estudi hidrogeològic del Moianès, «perquè aquesta era una condició que ens va posar l’Agència Catalana de l’Aigua per tirar endavant el projecte d’una xarxa intracomarcal d’abastament que havíem plantejat i consensuat amb aquest organisme per resoldre els problemes de subministrament que se’ns han plantejat en els últims anys», segons ha explicat la consellera comarcal d’Emergència Climàtica i Recursos Hídrics, Sonsoles Letang.
I aquest estudi, detalla, d’entrada constata que la geologia del Moianès és poc permeable, la qual cosa fa que la recàrrega dels aqüífers a partir de l’aigua de pluja sigui lenta, amb un cert retard respecte d’altres terrenys amb geologies molt més permeables. Un altre dels factors destacats és que ratifica que, «de l’estudi dels cabals dels pous d’abastament analitzats per a aquest estudi, el que ens mostra és que a la zona nord hi ha el que se’n diu suficiència de recurs, és a dir, uns bons nivells, però que al sud sembla que no tenim aigua suficient, encara menys en un context de canvi climàtic». Per zona sud amb especial problemàtica es refereix als casos de Granera, Castellterçol, Castellcir i Sant Quirze Safaja.
Per tant, es corrobora l’aposta d’aquesta futura xarxa intracomarcal amb els municipis de la part nord com a ‘proveïdors’. Però Sonsoles Letang apunta que de quan es va començar a plantejar, a partir d’una primera diagnosi elaborada amb dades del 2021 i 2022, s’ha passat tot un període molt accentuat de sequera, «de tal manera que el 2023 i 2024 ens han dibuixat un canvi d’escenari que ens ho ha agreujat».
I ho concreta: «per exemple, Collsuspina, en el primer document que vam fer ens sortia que tenia recurs suficient perquè els seus pous estaven bé, i, en canvi, ara han tingut subministrament de camions cisterna i han hagut de perforar per buscar nous pous. Per tant, hem de reajustar el panorama. De fet, en el darrer Consell d’Alcaldies, Collsuspina i Santa Maria d’Oló van demanar estar tots dos dins de la xarxa comarcal, cosa que inicialment no es preveia. Perquè com que són infraestructures molt cares, en el seu moment es va demanar als respectius Ajuntaments i com que es va considerar llavors que no estaven en risc no s’hi van incloure. Però ara han demanat de ser-hi. Collsuspina està patint, tot i que segurament trobarà aigua perquè està en una zona hidrogeològica que sembla suficient, però el seu pou històric s’ha arribat a assecar, i això ja és una alarma. I Santa Maria d’Oló ens interessa molt que hi sigui perquè com més opcions tinguem, millor».
Una infraestructura molt costosa
Per tant, explica la consellera comarcal, basant-se en aquest nou estudi i al que ha succeït aquests últims dos anys, i també tenint en compte les opinions d’alcaldes i alcaldesses, «reobrim aquesta diagnosi estratègica on hem dibuixat aquesta xarxa intracomarcal i la modifiquem amb la inclusió de Collsuspina i Santa Maria d’Oló, també n’actualitzem d’acord amb els cabals actuals i probablement farem una tercera acció que serà la d’incloure un estudi de balanç hídric del conjunt de la comarca».
Sonsoles Letang detalla que, ara com ara, «la xarxa que tenim pactada amb l’ACA i que té el consens general costa uns 10 milions d’euros, un preu que variarà perquè hi incloem dos municipis més, i ens cal redactar tots els projectes constructius de cadascun dels trams, que suposarà més de 300.000 euros en consultories».
La consellera comarcal explica que, a més, ara també se’ls recomana fer un estudi del balanç hidrogeològic: «és a dir, quina aigua entra, de la pluja, i quina aigua surt, pels usos del sòl, per les estacions depuradores que envien l’afluent fora de la comarca... Perquè en aquests dos últims anys ja hi ha hagut canvis en relació amb la diagnosi que teníem del 2021».
9 agost 2024