Letang confia poder posar en marxa aviat mesures que els permetin garantir l’abastament a tota la comarca
Queralt Casals
Moià | 10·04·23 | 06:25 | Actualitzat a les 12:11
Sonsoles Letang és la consellera comarcal de Territori, Urbanisme i Canvi Climàtic del Moianès ARXIUEl Moianès, sobretot les poblacions de la part sud, pateixen seriosos problemes d’abastament d’aigua a causa de la sequera. Dels deu municipis de la comarca només Calders té connexió a la xarxa de distribució d’aigua potable i la resta s’abasteixen de pous i de captacions d’aigües superficials, que han vist reduït el seu cabal. La situació és preocupant i hi ha municipis, com Castellcir i Granera, que s’abasteixen amb camions cisterna. El Consell Comarcal del Moianès disposa d’un estudi sobre els recursos hídrics del territori i està planificant solucions per garantir l’abastament d’aigua. Es planteja fer nous pous, derivar aigua entre municipis o la possibilitat de connectar-se a una xarxa supramunicipal.
La sequera afecta seriosament la comarca. Quina és la situació?
Tot i que hi ha altres comarques molt afectades, nosaltres crec que som una de les primeres que hem donat senyals d’alarma. Per casualitat, fa cosa de tres anys, des del Consell Comarcal vam demanar a la Diputació de Barcelona que volíem tenir una visió general de tots els serveis urbanístics de la comarca, però no pensàvem amb la sequera sinó sobretot en buscar sinergies entre tots els serveis urbanístics, i vam decidir justament començar per abastament d’aigua potable i sanejament. En la diagnosi que vam fer vam veure que tant a curt, mitjà i llarg termini el Moianès sud patirà i no només municipis com Castellcir i Granera, que van amb camions cisterna i també Castellterçol puntualment, sinó també el sòl rústic, on els pous que abasteixen masies i explotacions agroramaderes comencen a flaquejar i la situació és greu perquè ajudar-les és més difícil perquè podem incidir sobre xarxes urbanes, però el sòl no urbanitzable és enorme.
Quines solucions es plantegen?
Arran d’aquest anàlisi vam fer una proposta d’alternatives que vam consensuar amb l’ACA. La primera era la connexió de tots els municipis de la comarca a la xarxa d’abastament d’aigua en alta. Això vol dir una canalització d’aigua que transcorre per tot el territori català on molts municipis estan connectats i porten aigua de conques diferents. Quan li vam plantejar a l’ACA, a banda que el pressupost era molt elevat, ens va dir que miréssim altres alternatives com la possibilitat de solucionar internament el dèficit que tenim sobretot en els municipis del sud.
I han fet els deures...
Sí, hem analitzat alternatives a dintre de la comarca entre les quals n’hi ha una que consisteix en derivar aigua de municipis que no tenen problemes d’abastament, ni ara ni es preveu que en tinguin a mitjà i llarg termini, segons l’estudi que ha analitzat el context de canvi climàtic d’aquí a 50 anys en endavant. Per tant, la idea és que els municipis del nord derivin aigua als del sud. Una altra alternativa que hem valorat és fer més pous. Per això, hem fet un estudi hidrogeològic comarcal, que ja està molt avançat, i també estem estudiant els pous existents que estan abastint els municipis per veure com es comporten amb un període de sequera tan radical com el que estem vivint. En base a aquests dos estudis, valorem la possibilitat de fer noves captacions d’aigua en altres indrets.
I ara quin és el proper pas?
Ara que ja tenim tots els estudis i valoracions tècniques de les alternatives les vam posar sobre la taula al darrer Consell d’Alcaldies perquè ho valoressin les diferents poblacions, ja que hi ha actuacions entre municipis, i ens vam posar tots d’acord amb les actuacions intracomarca i de connexió a la xarxa fora de la comarca. Hi va haver molta entesa i molt agraïment per la feina que hem fet des del Consell, ajudats per la Diputació. Ara el proper pas és anar a parlar i consensuar les actuacions amb l’ACA, que ens està assessorant molt bé, i els hi plantejarem aquestes alternatives i suposo que acabarem fent un mix. És a dir, farem algun pou, alguna derivació de municipis excedentaris cap a municipis deficitaris i alguna connexió a la xarxa d’abastament en alta.
A banda de trobar solucions per al subministrament a la població també és important trobar-ne per a la indústria i el sector primari...
Sí, per la indústria estar connectat a la xarxa d’abastament en alta és un garantia gairebé perfecte, tot i que aquest estiu han patit molt el Ter i el Llobregat, però sembla que l’ACA té previst fer més dessalinitzadores i injectar aigua dessalinitzada també en aquestes xarxes. Però és més problemàtic el sector primari perquè la gran majoria està en sòl no urbanitzable i no té connexió a la xarxa d’abastament del poble. Si que n’hi ha algun que ho té molt ben fet, però justament és Granera que és qui no té aigua. Al sector primari se l’ha d’ajudar i els estem donant assessorament.
És molt interessant tenir una visió comarcal d’abastament d’aigua sobretot amb la situació actual
Quina seria la mesura més immediata o més factible?
El més immediat seria trobar nous pous perquè això es relativament fàcil i requereix poques infraestructures: una perforació, un dipòsit i una bomba. En canvi, una canalització, amb una infraestructura hidràulica que passa d’un municipi a un altre ja és un projecte constructiu, amb un pla especial urbanístic, un tràmit ambiental...Per temes administratius i per tràmits legals, això és impossible que sigui d’avui per demà.
Ho contemplem com una solució a llarg termini?
El que és més a llarg termini entenc que és la connexió a la xarxa d’abastament en alta perquè ja és una infraestructura més gran i, a més,intervé un altre òrgan que és l’ACA. Després hi hauria les infraestructures internes que són més petites però, tot i això, passa per diferents tipus de sòl, per diferents municipis i suposa una complexitat urbanística. La més fàcil és fer un pou.
Arribaran a temps per tenir alguna solució de cara a l’estiu?
Les cisternes son caríssimes, però no sé si tindrem temps en aquests municipis de fer noves perforacions i solucionar-ho d’aquí a l’estiu, és molt just perquè encara que siguin infraestructures mes fàcils també s’han d’aprovar pressupostos. S’hauria de poder fer un tràmit d’urgència i que es pogués contractar i executar ràpid perquè estem parlant d’aigua de pobles que dupliquen la població a l’estiu i que tripliquen el consum perquè fa més calor, hi ha piscines, hi ha més gent... Espero que d’aquí a no massa ja estiguem parlant amb l’ACA i sortir amb una solució i començar a contractar projectes. Tenim moltes ganes de posar fil a l’agulla.
Si cada comarca tingués un estudi com el que hem fet nosaltres crec que seria una gran eina per prendre decisions
El fet de disposar d’aquesta diagnosi tan acurada els ha suposat un avantatge?
Sí, vam estar molt de sort i ha sigut molt interessant fer aquest estudi. Jo crec que aquesta feina s’extrapolarà a la resta de comarques perquè és molt interessant tenir una visió comarcal d’abastament sobretot tal com està Catalunya ara i les previsions de pluges que no són massa optimistes. Si cada comarca tingués un estudi com el que hem fet nosaltres crec que seria una gran eina per prendre decisions.
10 abril 2023
Dídac Garcia 