El Rustik Fest encén l’estiu al Moianès amb música, art i natura

La festa rústica celebra la seva tercera edició amb una jornada plena de música, dansa, creació i bon ambient rural
Concert de l'edició anterior del Rustik Fest / Rustik Fest


Redacció
Manresa23 JUL 2025 6:30Actualitzada 23 JUL 2025 11:04

El Rustik Fest torna a Castellterçol per consolidar-se com una cita ineludible per a tots aquells que busquen fusionar la passió per la música amb l'amor per la natura i la cultura rural. Més enllà d'un simple concert, el Rustik Fest és una veritable trobada, una celebració de l'art, la comunitat i el caliu d'un poble que obre els braços als seus visitants.
 

Una experiència completa als peus del castell mil·lenari

La tercera edició del Rustik Fest, que se celebrarà el 9 d'agost de 2025, tindrà lloc als idíl·lics voltants del mil·lenari Castell de Castellterçol, un paratge emblemàtic del Moianès que proporciona un escenari inigualable. Enguany, l'esdeveniment promet una experiència ampliada, amb més del triple d'espai i una oferta gastronòmica molt més variada per satisfer tots els gustos.

Des de les 17:30h fins a les 23:00h, els assistents podran gaudir d'un programa ric en activitats prèvies al concert de country folk. S'inclouen caminades per la natura a càrrec de la periodista Griselda Guiteras que coneix molt bé la història de la comarca i ens acompanyarà en unes caminades a les fonts i les poues de glaç de Castellterçol, visites guiades a càrrec de la Fundació del Castell que ens ensenyaran i explicaran l'ermita, la granja, el museu privat de la família Carbonés i per primera vegada en el Rustik, les estances de la casa rural dins de les muralles del castell.

Per altra banda, l'agrupació de ball country de Castellterçol s'encarregaran dels tallers de ball country pels principiants, i de la ballada country popular oberta tothom en una gran pista de ball de 80 m² per anar escalfant motors. Tot això acompanyat d'una àmplia selecció de foodtrucks que donaran servei durant la tarda i fins al final del concert. També durant tota la tarda es podran comprar barrets, botes i tota mena d'accessoris a les carpes de La Boutique del Country així com complements fabricats en resines de pedres naturals de mkdesign handmade.

Música, art i cultura rural

El cor del Rustik Fest és, sens dubte, la música. L'esdeveniment destaca per la seva aposta pel gènere country folk, amb artistes com Jim Tersol & The Dreamers que prometen una vetllada inoblidable sota les estrelles, durant el concert a la pista de ball L'agrupació de country de Castellterçol en cançons predeterminades faran exhibició de les coreografies creades per l'ocasió.

La pista de ball sempre estarà oberta durant l'actuació perquè ningú es quedi sense ballar. Però el festival va més enllà de la música, oferint un espai per a la creació artística i la valorització del talent local. Artistes del Moianès com Francesc Villaran i els creadors del Jardí de Les Arts de Castellcir, transformaran el ferro abandonat, la fusta o la pedra en escultures amb ànima, la trobada de sketchers del moianès dibuixaran en grup diferents aspectes del Rustik Fest capturant l'essència del moment, també s'exposaran tractors agrícoles restaurats de gran valor històric i s'oferirà una explicació sobre la seva utilització original i el seu procés de restauració.

Novetat exclusiva: un cap de setmana al castell de Castellterçol

Per als qui busquen una experiència veritablement única, el Rustik Fest ofereix una novetat excepcional: la possibilitat de reservar una estada VIP a la casa rural del Castell de Castellterçol durant el cap de setmana del festival. Aquesta oportunitat exclusiva, limitada a un sol grup, inclou l'estada al castell amb vistes privilegiades, accés VIP al Rustik Fest amb seients reservats a primera fila, i la immersió total en la tranquil·litat del Moianès. Hi ha opcions per a grups de 4, 6 o 8 persones, oferint una escapada de conte.
 

Un compromís amb la comunitat i la sostenibilitat

El Rustik Fest és fruit de la visió i l'impuls personal del músic castellterçolenc Jim Tersol, la Fundació Josep M. de Anzizu (gestora del Castell de Castellterçol) i diverses organitzacions artístiques i culturals del Moianès. Aquesta sinergia permet oferir no només un esdeveniment musical, sinó un espai de trobada obert a diverses formes de cultura que sovint queden fora dels corrents majoritaris. A més, s'ha posat èmfasi en l'accessibilitat i la comoditat dels assistents, amb serveis de begudes i menjar, un espai chill-out amb sofàs rústics, tauletes per sopar i seients de palla, il·luminació amb garlandes i lavabos. L'organització ha fet un veritable esforç perquè tothom pugui gaudir d'una vetllada especial. L'entrada és gratuïta per a menors de 12 anys acompanyats d'un adult.

Entrades i Més Informació:

Per a més informació i compra d'entrades, visita la pàgina web oficial: https://rustikfest.com/ o Entrapolis.

23 juliol 2025

Regió7

Un grup de voluntaria jubilats netegen i endrecen fonts i indrets de Castellterçol

 

29 juny 2022

Regió7 paper

Un estudi de fonts del Moianès en constata el baix nivell dels cabals

De 64 fonts que han estat analitzades, una quarta part no rajaven L’estat de les aigües és correcte, però s’alerta de casos de nitrats alts

David Bricollé. Moià
29·03·22 | 06:25


Treballs de recollida de mostres de les fonts del Moianès inventariades | EL FANAL


Les fonts del Moianès presenten globalment un estat de salut correcte, però amb nivells de cabal baixos i amb indicadors que mostren que cal estar a l’aguait els propers anys, com és el cas del nivells de nitrats, tot i que de moment no són preocupants. Aquestes serien, resumides, algunes de les principals conclusions de l’estudi que el grup ecologista El Fanal ha portat a terme al llarg dels últims dos anys sobre les fonts de la comarca, del que ara se n’han fet públics els resultats més rellevants i que continua obert.


Jordi Espuny, geòleg i hidrogeòleg integrant del Fanal, ha detallat que el projecte es va començar a gestar el 2019 quan, a través del Grup Naturalistes d’Osona, es va demanar un ajut a la Institució Catalana d’Història Natural per inventariar i mostrejar aigües del Moianès i se’ls va concedir el 2020. La tardor d’aquell any, amb el treball dels integrants del Fanal, es van inventariar 44 fonts «amb l’objectiu que més o menys ens sortissin entre 4 i 5 per municipi». D’aquestes 44, es van trobar actives (que rajaven) un total de 38, mentre que 6 estaven seques. A la tardor del 2021, després de rebre un ajut del Consell Comarcal, es van inventariar 20 fonts més, de les quals es van trobar actives 11, mentre que 9 no rajaven.

En conjunt, doncs, l’estudi fet fins ara ha inventariat 64 fonts (s’estima que al Moianès n’hi hauria a l’entorn de 200), de les quals 49 tenien aigua. Jordi Espuny ha explicat que de totes elles se n’ha elaborat una fitxa bàsica que recull dades que van des del nom, les coordenades, l’accessibilitat o l’estat de conservació, passant per definir de quin tipus es tracta (com ara si és una surgència natural o ha estat d’alguna manera o altra antropitzada), quins usos té o el context geològic. També se’n mesura el cabal, la temperatura, el PH i se n’agafa una mostra per analitzar aspectes com els cations i els anions, els nitrats, «i de quin tipus d’aigua es tracta: si és més sulfatada, carbonatada...».

Les fonts analitzades son sobretot en entorn rural, però també n’hi ha algunes ubicades en nuclis, sempre i quan no estiguin connectades a xarxes municipals.

Quant als resultats obtinguts pel treball del col·lectiu El Fanal amb el que s’ha fet fins ara, Jordi Espuny subratlla que en el cas d’un dels indicadors més rellevants per la seva afectació en aigües, el dels nitrats, el resultat obtingut és que de les 48 fonts actives, n’hi havia 9 que presenten valors per sobre del límit admissible que fixa el Reial Decret 140/2003 d’aigües potables. Espuny en valora que «d’entrada, no és un nombre elevat, tot i que també és cert que n’hi ha altres sis que estan properes al llindar, tot i que ara mateix no es considerarien afectades». També detalla que d’aquestes 9 n’hi ha 2, una a Moià i una altra a Santa Maria d’Oló, on el contingut és molt elevat: «la de Moià està molt propera a camps de conreu i granges porcines, i és fàcil deduir una causa-efecte, que no vol dir que hi hagi una mala praxis; mentre que en el cas de la d’Oló, està a tocar de la riera Gavarresa i és més complicat determinar quin és l’origen d’aquests nivells de nitrats». El representant del col·lectiu ecologista admet que, en relació amb aquest paràmetre, «ens pensàvem que estaríem pitjor del que diuen els resultats. No estem malament, sobretot si ens comparem amb territoris propers com Osona o el Lluçanès, però que cal estar amatents, anar seguint aquests indicadors per veure cap a on evolucionen».

El Fanal sí que fa un petit toc d’alerta en relació amb els cabals. De les 44 fonts estudiades el 2020, el 15% no tenien aigua. De les 20 que s’hi van afegir la tardor de l’any passat, n’eren el 55%. I del total resultant de les dues campanyes (64) son 15 les que s’han trobat seques, pràcticament una quarta part. Jordi Espuny exposa que, tot i que caldria registres més continuats al llarg dels propers anys per tenir-ne una millor perspectiva, «això ja ens indica alguna cosa». A més, hi afegeix, hem constatat que globalment no són fonts cabaloses, amb cabals molt inferiors al litre/segon. La mitjana és de 0,13 litres segon, que equival a 457,2 litres hora.

Pel que fa a altres paràmetres de composició, en destaca que hi ha algunes fonts, situades bàsicament a la zona d’Oló, «que tenen molt de sodi, sulfats i clorurs, però son fonts i surgències que estan totalment relacionades amb la geologia de la zona, perquè hi ha molts guixos i sals. En definitiva, son fonts on les aigües reflecteixen la geologia de la zona». 

29 març 2022

Regió7

“Codis QR” a les fonts de Castellterçol per informar de l’estat de l’aigua

abril 9th, 2021 Dídac Garcia


La població moianesa col·loca rètols a les fonts naturals del municipi que permeten accedir a la informació de l’estat de l’aigua per mitjà d’un codi QR.

Aquesta iniciativa forma part d’un projecte de control sanitari de les fonts dut a terme pel propi Ajuntament i la Diputació de Barcelona. Es tracta de la inserció d’un rètol identificatiu a les 5 fonts naturals del municipi, que són la font del Prat del Pou, la del Pontarró, la de l’Àngel, la de Sant Antoni i la de la Vinyota. En cada una s’hi pot observar el senyal amb el nom de la pròpia font i un codi QR que permet accedir als resultats de les anàlisis de l’aigua. Aquesta tecnologia permet consultar, al mateix moment i lloc, la informació amb un telèfon mòbil.

Val a dir que l’aigua de les fonts naturals no tenen mai garantia sanitària, així que el risc que es deriva del seu consum continua a càrrec de la persona que en fa ús. Tot i això, cada sis mesos, a la primavera i a la tardor, s’analitza l’estat de l’aigua i s’estableixen els criteris de la seva qualitat.

Les dades presentades beuen de les analítiques que realitza l’Oficina Tècnica d’Avaluació i Gestió Ambiental de la Diputació de Barcelona. El resultat de l’estat de les fonts del terme són un indicador de la qualitat de les masses d’aigua subterrània, el que significa un recurs de rellevada importància per tot el territori.

9 abril 2021

OnaMoianès

Voluntaris jubilats neteges fonts i llocs històrics de l'època preindustrial a Castellterçol

3 abril 2019

Regió7 paper