De 64 fonts que han estat analitzades, una quarta part no rajaven L’estat de les aigües és correcte, però s’alerta de casos de nitrats alts
David Bricollé. Moià
29·03·22 | 06:25
Treballs de recollida de mostres de les fonts del Moianès inventariades | EL FANAL
Les fonts del Moianès presenten globalment un estat de salut correcte, però amb nivells de cabal baixos i amb indicadors que mostren que cal estar a l’aguait els propers anys, com és el cas del nivells de nitrats, tot i que de moment no són preocupants. Aquestes serien, resumides, algunes de les principals conclusions de l’estudi que el grup ecologista El Fanal ha portat a terme al llarg dels últims dos anys sobre les fonts de la comarca, del que ara se n’han fet públics els resultats més rellevants i que continua obert.
Jordi Espuny, geòleg i hidrogeòleg integrant del Fanal, ha detallat que el projecte es va començar a gestar el 2019 quan, a través del Grup Naturalistes d’Osona, es va demanar un ajut a la Institució Catalana d’Història Natural per inventariar i mostrejar aigües del Moianès i se’ls va concedir el 2020. La tardor d’aquell any, amb el treball dels integrants del Fanal, es van inventariar 44 fonts «amb l’objectiu que més o menys ens sortissin entre 4 i 5 per municipi». D’aquestes 44, es van trobar actives (que rajaven) un total de 38, mentre que 6 estaven seques. A la tardor del 2021, després de rebre un ajut del Consell Comarcal, es van inventariar 20 fonts més, de les quals es van trobar actives 11, mentre que 9 no rajaven.
En conjunt, doncs, l’estudi fet fins ara ha inventariat 64 fonts (s’estima que al Moianès n’hi hauria a l’entorn de 200), de les quals 49 tenien aigua. Jordi Espuny ha explicat que de totes elles se n’ha elaborat una fitxa bàsica que recull dades que van des del nom, les coordenades, l’accessibilitat o l’estat de conservació, passant per definir de quin tipus es tracta (com ara si és una surgència natural o ha estat d’alguna manera o altra antropitzada), quins usos té o el context geològic. També se’n mesura el cabal, la temperatura, el PH i se n’agafa una mostra per analitzar aspectes com els cations i els anions, els nitrats, «i de quin tipus d’aigua es tracta: si és més sulfatada, carbonatada...».
Les fonts analitzades son sobretot en entorn rural, però també n’hi ha algunes ubicades en nuclis, sempre i quan no estiguin connectades a xarxes municipals.
Quant als resultats obtinguts pel treball del col·lectiu El Fanal amb el que s’ha fet fins ara, Jordi Espuny subratlla que en el cas d’un dels indicadors més rellevants per la seva afectació en aigües, el dels nitrats, el resultat obtingut és que de les 48 fonts actives, n’hi havia 9 que presenten valors per sobre del límit admissible que fixa el Reial Decret 140/2003 d’aigües potables. Espuny en valora que «d’entrada, no és un nombre elevat, tot i que també és cert que n’hi ha altres sis que estan properes al llindar, tot i que ara mateix no es considerarien afectades». També detalla que d’aquestes 9 n’hi ha 2, una a Moià i una altra a Santa Maria d’Oló, on el contingut és molt elevat: «la de Moià està molt propera a camps de conreu i granges porcines, i és fàcil deduir una causa-efecte, que no vol dir que hi hagi una mala praxis; mentre que en el cas de la d’Oló, està a tocar de la riera Gavarresa i és més complicat determinar quin és l’origen d’aquests nivells de nitrats». El representant del col·lectiu ecologista admet que, en relació amb aquest paràmetre, «ens pensàvem que estaríem pitjor del que diuen els resultats. No estem malament, sobretot si ens comparem amb territoris propers com Osona o el Lluçanès, però que cal estar amatents, anar seguint aquests indicadors per veure cap a on evolucionen».
El Fanal sí que fa un petit toc d’alerta en relació amb els cabals. De les 44 fonts estudiades el 2020, el 15% no tenien aigua. De les 20 que s’hi van afegir la tardor de l’any passat, n’eren el 55%. I del total resultant de les dues campanyes (64) son 15 les que s’han trobat seques, pràcticament una quarta part. Jordi Espuny exposa que, tot i que caldria registres més continuats al llarg dels propers anys per tenir-ne una millor perspectiva, «això ja ens indica alguna cosa». A més, hi afegeix, hem constatat que globalment no són fonts cabaloses, amb cabals molt inferiors al litre/segon. La mitjana és de 0,13 litres segon, que equival a 457,2 litres hora.
Pel que fa a altres paràmetres de composició, en destaca que hi ha algunes fonts, situades bàsicament a la zona d’Oló, «que tenen molt de sodi, sulfats i clorurs, però son fonts i surgències que estan totalment relacionades amb la geologia de la zona, perquè hi ha molts guixos i sals. En definitiva, son fonts on les aigües reflecteixen la geologia de la zona».
29 març 2022