L’estany de l’Estany reneix per uns dies

La zona humida, dessecada per iniciativa de Carles de Cardona al segle XVI amb l’objectiu d’eliminar un focus de paludisme i guanyar terres de conreu, s’ha tornat a omplir d’aigua després dels darrers episodis de pluges
L’estany es podria recuperar i, de fet, aquesta va ser un dels projectes de l’equip de govern que hi havia al municipi moianès de 1999 a 2007

Imatges de l'estany de l'Estany (Moianès) i l'entorn / Isabel Casas Navarrete


Ariadna Gombau
L'Estany12 MAR 2026 19:00Actualitzada 13 MAR 2026 7:49

L’estany de l’Estany és un paratge natural que al segle XVI va ser dessecat mitjançant l’obertura de recs de drenatge. Arran d’aquesta intervenció, la zona humida es va transformar en camps de conreu. Tot i que el Rec de les Nogueres hauria d’evitar la inundació dels prats, en episodis de pluges intenses com els dels darrers dies la infraestructura no té prou capacitat i no pot impedir l’estanyament temporal de l’aigua. Això és precisament el que ha passat recentment, quan el poble ha retornat, durant un breu període de temps, als seus orígens. Més enllà de donar nom a la vila, l’estany també apareix a l’escut del municipi.


Inicialment, l’estany era una cubeta natural que recollia les aigües d’escorrentia i les procedents de l’aflorament de l’aqüífer, i arribava a ocupar una superfície màxima de 7,6 hectàrees, que avui s’ha reduït a poc més de mitja hectàrea. La seva recuperació és factible i, de fet, va ser un dels projectes que va impulsar l’equip de govern de l’Ajuntament de l’Estany entre els anys 1999 i 2007. Isabel Casas, membre d’El Fanal i aleshores regidora, explica a Regió7 que una de les particularitats del terreny és que «la terra és d’argila» i que, per tant, «quan queda xopa, com que és altament impermeable, l’aigua no es filtra i queda embassada».


La dessecació de l’estany es remunta a l’any 1554, quan Carles de Cardona, l’últim abat del monestir, va impulsar les obres amb l’objectiu d’eliminar un focus de mosquits i de paludisme i, alhora, guanyar noves terres de conreu. Per fer-ho, va encarregar la construcció d’una séquia, que posteriorment va ser allargada i millorada l’any 1735. El resultat va ser la Mina de l’Estany, avui dia visitable. Amb el pas dels anys, però, aquests regs «s’han anat abandonant i cada vegada que plou amb força, l’estany reapareix», apunta Casas. De fet, no es veia tan ple des de la borrasca Filomena del 2021.


Entre les aus que s’han deixat veure a l’estany hi ha l’ànec collverd, que aprofita l’aigua acumulada als regs per criar, així com la polla d’aigua, el bernat pescaire, el martinet, l’esplugabous, la cigonya o la camallarga. Pel que fa als amfibis, s’hi poden trobar espècies com la granota verda, la granota de punts, la reineta o la salamandra.
 

Un projecte de recuperació

La recuperació de l’estany va ser un dels objectius del consistori que va governar entre 1999 i 2007. Anys abans, però, coincidint amb la construcció de la piscina municipal, la intenció de l’equip de govern de llavors era modificar la qualificació urbanística dels terrenys per guanyar sòl edificable. En aquell moment, l’entitat El Fanal va presentar al·legacions i, a partir d’aquest procés, el Departament de Medi Ambient va qualificar l’espai com a zona humida temporal. Posteriorment, l’àmbit es va incloure dins el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) del Moianès, cosa que en va reforçar la protecció.

Quan Casas ja formava part del govern municipal, la voluntat era «recuperar l’estany d’una manera sostenible, no completament, però sí com a refugi d’aus i espai de reproducció d’amfibis». El primer pas va ser contactar amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que va indicar que en períodes de pluja l’estany «tindria una fondària màxima d’un metre i mig», explica l’exregidora. L’organisme va proposar instal·lar una petita comporta per regular el nivell de l’aigua. El projecte contemplava igualment la creació de petites illes, especialment pensades per a les aus, i la introducció de peixos de l’espècie gambúsia, que «es mengen les larves de mosquit» i podrien ajudar a afavorir la biodiversitat.


Un dels aspectes que sempre es va tenir en compte és que, com que l’arribada d’aigua no és contínua, hi hauria períodes en què l’estany quedaria gairebé sec. «Els tècnics ens van dir que quan això passés, les plantes aquàtiques —com els càrexs o les bogues— creixerien i evitarien que l’aigua fes mala olor», explica Casas. El projecte també preveia la creació d’itineraris, punts d’observació i plafons informatius per facilitar la visita i la divulgació de l’espai. Quan la iniciativa estava a prop de fer-se realitat —amb la Fundació Territori i Paisatge interessada a adquirir els terrenys i amb la majoria de propietaris disposats a vendre— van arribar les eleccions municipals i el nou govern no va continuar amb la proposta.


«M’agradaria que es recuperés perquè permetria restablir un ecosistema aquàtic —molts dels quals estan en perill— i donaria més vida al municipi. També seria una manera d’oferir un turisme més sostenible», conclou l’exregidora Isabel Casas.

13 març 2026

Regió7

El projecte per fer una depuradora a Oló obre un litigi judicial

L’entitat ecologista Depana ha presentat un contenciós contra la proposta de la Mancomunitat d’Aigües perquè considera que la ubicació tindrà una afectació ambiental que els promotors neguen


 

Una part del traçat de la riera d'Oló, que actualment rep les aigües residuals del poble sense depurar / ARXIU PARTICULAR

David Bricollé
Santa Maria d'Oló10 JUN 2025 6:25


L’entitat ecologista Depana vol aturar el projecte de construcció d’una depuradora d’aigües residuals a Santa Maria d’Oló perquè discrepa de la ubicació escollida, que considera sensible i protegida i que es veuria «amenaçada» per aquesta instal·lació. De fet, ha portat aquesta confrontació per la via judicial. Per contra, la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua, que és qui assumeix el projecte, el defensa amb informes que sostenen que, tot i que a conseqüència dels treballs de construcció caldran algunes mesures correctores, l’actuació prevista no té efectes adversos significatius en l’entorn.

El pas formal que ha fet Depana ha estat interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució de la Mancomunitat per la qual aprova de manera definitiva el projecte de construcció de l’estació depuradora. L’entitat ecologista ja havia presentat un recurs de reposició previ, que havia estat rebutjat. Un cop exhaurida la via administrativa, l’entitat ha decidit portar el cas davant la justícia el projecte «per intentar evitar la producció danys irreversibles al medi natural», segons argumenta en un comunicat.


El que sosté Depana és que la necessitat de millorar el sanejament del municipi «no comporta que la ubicació triada per a la nova infraestructura sigui l’adequada». I n’exposa com a motius que l’àrea afectada «es troba dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) del Moianès i la Riera de Muntanyola, fet que obliga a preservar-ne els valors naturals»; la presència de la llúdriga, «espècie protegida i d’interès comunitari», i la «possible afectació a altres espècies catalogades»; i «l’impacte directe sobre hàbitats naturals protegits, com els boscos de ribera i les jonqueres».


També sosté que la zona del projecte és inundable, «amb el risc que la planta quedi aïllada en situacions de crescudes de la riera d’Oló», i que «el terreny està classificat com a sòl no urbanitzable de protecció especial, segons el Pla Territorial Parcial». D’altra banda, apunta que l’estació se situaria a només 450 metres del nucli urbà, «amb riscos potencials per a la salut pública a causa d’emissions atmosfèriques i altres tipus de contaminació (acústica, lumínica, odorífera)». I afirma que «l’estudi d’impacte ambiental presentat no contempla adequadament alternatives menys perjudicials, prioritzant únicament altres criteris, com els econòmics».
 

Els contraarguments

Per contra, la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua defensa, d’entrada, que el que hi ha projectat és una estació per poder depurar les aigües residuals del nucli urbà de Santa Maria d’Oló, «que actualment s’estan abocant directament a la riera d’Oló». Inclou l’estació i la xarxa de col·lectors per a la recollida i conducció de les aigües que ha de tractar.

Respecte dels arguments que planteja Depana, es remet a un informe de l’oficina territorial d’Acció i Avaluació Ambiental que responia les al·legacions presentades. Tanmateix, fonts de la mancomunitat han respost que «la llei que regula els espais PEIN permet la construcció d’equipaments públics d’aquesta tipologia en aquestes zones». També replica que la depuradora no es troba en zona inundable: «El que sí que hi ha és part del camí d’accés», concreten, però hi afegeixen que «el mateix projecte ja preveu sistemes necessaris de telecontrol per gestionar la planta si hi ha un episodi de crescuda del cabal». Quant a la ubicació, exposen que el 2017 «es va fer un estudi de localitzacions alternatives, valorant-ne de diferents sota criteris d’impacte ambiental durant l’execució de l’obra i en la posterior gestió de la depuradora, un cop feta. I la que va sortir més ben puntuada és l’escollida».


L’informe de l’oficina territorial d’Acció i Avaluació Ambiental, que és públic, resolia en primer terme que «el projecte no s’ha de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental ordinària, atès que l’actuació prevista no té efectes adversos significatius sobre el medi ambient». Ho feia després d’exposar, per exemple, que part de les actuacions projectades afecten un PEIN, però que «no afecten cap espai de la xarxa Natura 2000 i resten fora de l’àmbit d’espais naturals de protecció especial».

El mateix informe exposa que el col·lector afecta un hàbitat natural amb valor elevat d’alberedes i pollancres, però que l’estació pròpiament dita «no afecta cap hàbitat natural amb valor elevat d’amenaça a Catalunya». Quant a la connectivitat ecològica, s’afirma que la riera d’Oló «no té la consideració de connector fluvial (principal o complementari)». També conclou que «tenint en compte l’abast de les actuacions que es proposen, així com la seva proximitat a les zones urbanes i a polígons industrials, no s’estima que es puguin produir afectacions sobre la connectivitat ecològica global».


Pel que fa a les zones inundables, l’informe exposa que «l’estudi posa de manifest que la ubicació de la depuradora queda fora de la zona d’inundabilitat si en un cas la plana del riu quedes inundada pel període de retorn de cinc-cents anys». Sí que s’hi recull que la canonada d’impulsió que uneix l’estació de bombeig i l’EDAR, que circula soterrat al llarg del camí paral·lel a la Riera d’Oló, queda dins de la zona d’inundabilitat, «mentre que l’estació pròpiament dita en resta fora». A part, s’esmenta el fet que l’accés sí que es troba en zona inundable i que en alguns episodis rellevants de la riera d’Oló «quedarà aïllada durant les hores de crescuda». Però apunta que «el projecte ja preveu els sistemes de telegestió necessaris per poder en tot moment controlar la planta mentre es trobin els accessos tallats».

10 juny 2025

Regió7

Els ajuntaments dels Cingles de Bertí crearan un consorci per revertir la degradació de l’espai natural

La protecció de flora i fauna, la lluita antiincendis o la regulació d’accessos, principals objectius del nou organisme



Representants dels municipis dels Cingles de Bertí aquest divendres a Puiggraciós després de la trobada | ACN

ACN
04/04/2025
L'Ametlla del Vallès

Els vuit municipis que integren els Cingles de Bertí, a cavall entre el Vallès Oriental, el Moianès i Osona, s’han conjurat per impulsar la creació d’un consorci que els permeti gestionar l’Espai d’Interès Natural de manera mancomunada.

Aquest divendres al matí alcaldes, regidors i tècnics d’aquest àmbit, s’han trobat al santuari de Puiggraciós per parlar-ne. La trobada ha estat impusada per l’Ajuntament de l’Ametlla. També hi han assistit representants de la resta de municipis que configuren l’àmbit dels cingles: Figaró, la Garriga, Bigues i Riells del Fai, Santa Eulàlia i Sant Feliu, al Vallès Oriental; Sant Quirze Safaja, al Moianès, i Sant Martí de Centelles, a Osona.

Els objectius generals acordats a la “sessió zero” de la Taula de Puiggraciós són la protecció la flora i la fauna, la lluita antiincendis o la regulació dels accessos. La gestió de l’espai, , “no pot esperar més” i reclamen la implicació de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona.

“La qualitat natural de l’espai s’està degradant pel canvi climàtic i la seva manca de gestió”, alerta l’alcalde de l’Ametlla del Vallès, Jan Santaló.

El projecte del futur consorci és encara molt “embrionari”, segons han admès els seus impulsors, i les passes es faran “a poc a poc”. En la trobada fundacional d’aquest divendres els alcaldes s’han emplaçat “d’aquí a unes setmanes” per consensuar el manifest definitiu que permeti posar en marxa l’ens.

El primer esborrany parla d’aspectes generals i ara cada ajuntament hi haurà d’afegir propostes d’acord amb la seva singularitat. També es vol trucar a la porta d’administracions supramunicipals i incloure-hi el santuari de Puiggraciós, que queda, per pocs metres, fora del Pla d’Espai d’Interès Natural (PEIN) dels cingles.

Els alcaldes han explicat que la manca d’un organisme que els aglutini fa que la “solidaritat” i el treball conjunt sigui més complex: “Cada ajuntament s’espavila”, ha etzibat Santaló. L’alcalde de l’Ametlla ha detallat que en molts casos s’actua per fets sobrevinguts: “Som reactius i volem ser proactius”.


La figura del Parc Natural, en segon terme

La creació del nou consorci dels Cingles de Bertí com a eina de gestió és la més “eficient” que han recomanat els experts que han assessorat els ajuntaments en aquest afer. Tot i que inicialment es va proposar la creació d’un organisme en format de Parc Natural, finalment s’ha deixat per a més endavant.

Santaló ha detallat que la certificació de Parc Natural és “més lenta” i els alcaldes volen poder actuar amb més celeritat. “L’ambició hi segueix sent, però ens havíem de posar ja d’acord per abocar-hi recursos de manera conjunta i ser més eficients en la gestió dels Cingles de Bertí”.

4 abril 2025

el9nou

Recullen firmes contra l'ampliació de l'Escorxador del Moianès

 19 gener 2024

el9nou paper

Grups ecologistes s’oposen a la construcció d’una depuradora en espai protegit a Oló

Tres col·lectius proposen ubicacions alternatives i demanen a l’ACA que aturi el projecte i el replantegi

Jordi Escudé
Santa Maria d'Oló | 06·04·23 | 06:25



Indret on es vol ubicar la depuradora ARXIU PARTICULAR

El FANAL Grup Ecologista del Moianès, Depana Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural, i el col·lectiu 168 ciutadans, reclamen a l’ACA la paralització i revocació del projecte de construcció de l’estació depuradora d’aigües residuals de Santa Maria d’Oló i Santa Eulàlia per considerar-la il·legal perquè es preveu ubicar en un espai protegit. No estan en contra de la depuradora però proposen alternatives fora d’aquest àmbit i demanen a l’administració que redacti un nou projecte en què es tinguin en compte aquestes altres opcions.

Els tres grups, que es defineixen com a col·lectius culturals, naturalistes i conservacionistes, denuncien que lloc on es vol construir el futur equipament està contemplat per la legislació del 2010 com a Paratge d’Especial Interès Natural amb el nom de Moianès i riera de Muntanyola, resseguint la vall i el curs fluvial de la riera d’Oló al llarg d’1,2 quilòmetres. A més, és dins d’una àrea d’interès faunístic i florístic per la presència de la llúdriga i del gavó fruticós, a banda d’altres espècies com el duc, l’àguila marcenca, el roquerol, una espècie de cranc autòcton, o la papallona nocturna graèllsia. Igualment, asseguren que és un indret vulnerable perquè és un sistema de vegetació de ribera, i entre altres coses perquè acull dos afloraments salins d’interès hidrogeològic i únics al Moianès; així com el Brai de Santa Maria d’Oló, de valor geològic; i perquè és una àrea «d’alta connectivitat ecològica terrestre», apunten aquests grups. Diuen que els ens defensors del projecte, des de l’ACA, fins a l’Ajuntament d’Oló, Aigües de Manresa i la Mancomunitat de Municipis del Bages per al Sanejament, «tenen coneixement fefaent i administratiu que la ubicació és il·legal en termes de legislació ambiental a l’haver-hi alternatives viables tècnica i econòmicament», i tanmateix mantenen la proposta. Els ecologistes els acusen «d’haver ignorat volgudament» aquestes alternatives, com les que va presentar el 2017 l’empresa Proiectum Civitas Ingenieria Civil (per encàrrec de la pròpia ACA), i temen que ara també s’ignorin les que proposen ells. En aquella ocasió es van descartar les opcions plantejades, entre altres coses, «per temes econòmics i ambientals» pel fet, per exemple, de ser poc allunyades de nuclis habitats.

Uns arguments donats pels promotors del projecte contra les opcions de Proiectum que ni FANAL, ni Depana, ni el col·lectiu 168 ciutadans, no comparteixen, i ara són ells els que han posat alternatives sobre la taula. Totes elles situen la depuradora fora de la superfície limitada pel PEIN i en un únic edifici tancat que inclou l’extracció regular dels fangs hidratats generats. Entre altres beneficis, aquests grups destaquen que les alternatives proposades «són tècnicament possibles en termes d’eficàcia i eficiència, més barates o semblants, s’ubiquen en zones no inundables, i permeten connectar en un futur amb l’actual estació depuradora autònoma del Raval de la Rovirola». D’entre les opcions que ells mateixos proposen, els col·lectius ecologistes consideren especialment òptima la ubicació a la capçalera del torrent d’Altimires, al sud oest del cementiri d’Oló. És fora del PEIN, i diuen que és la millor «pel seu menor impacte ambiental».

6 abril 2023

Regió7