Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riera d'Oló. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris riera d'Oló. Mostrar tots els missatges

10 de juny 2025

El projecte per fer una depuradora a Oló obre un litigi judicial

L’entitat ecologista Depana ha presentat un contenciós contra la proposta de la Mancomunitat d’Aigües perquè considera que la ubicació tindrà una afectació ambiental que els promotors neguen


 

Una part del traçat de la riera d'Oló, que actualment rep les aigües residuals del poble sense depurar / ARXIU PARTICULAR

David Bricollé
Santa Maria d'Oló10 JUN 2025 6:25


L’entitat ecologista Depana vol aturar el projecte de construcció d’una depuradora d’aigües residuals a Santa Maria d’Oló perquè discrepa de la ubicació escollida, que considera sensible i protegida i que es veuria «amenaçada» per aquesta instal·lació. De fet, ha portat aquesta confrontació per la via judicial. Per contra, la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua, que és qui assumeix el projecte, el defensa amb informes que sostenen que, tot i que a conseqüència dels treballs de construcció caldran algunes mesures correctores, l’actuació prevista no té efectes adversos significatius en l’entorn.

El pas formal que ha fet Depana ha estat interposar un recurs contenciós administratiu contra la resolució de la Mancomunitat per la qual aprova de manera definitiva el projecte de construcció de l’estació depuradora. L’entitat ecologista ja havia presentat un recurs de reposició previ, que havia estat rebutjat. Un cop exhaurida la via administrativa, l’entitat ha decidit portar el cas davant la justícia el projecte «per intentar evitar la producció danys irreversibles al medi natural», segons argumenta en un comunicat.


El que sosté Depana és que la necessitat de millorar el sanejament del municipi «no comporta que la ubicació triada per a la nova infraestructura sigui l’adequada». I n’exposa com a motius que l’àrea afectada «es troba dins del Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) del Moianès i la Riera de Muntanyola, fet que obliga a preservar-ne els valors naturals»; la presència de la llúdriga, «espècie protegida i d’interès comunitari», i la «possible afectació a altres espècies catalogades»; i «l’impacte directe sobre hàbitats naturals protegits, com els boscos de ribera i les jonqueres».


També sosté que la zona del projecte és inundable, «amb el risc que la planta quedi aïllada en situacions de crescudes de la riera d’Oló», i que «el terreny està classificat com a sòl no urbanitzable de protecció especial, segons el Pla Territorial Parcial». D’altra banda, apunta que l’estació se situaria a només 450 metres del nucli urbà, «amb riscos potencials per a la salut pública a causa d’emissions atmosfèriques i altres tipus de contaminació (acústica, lumínica, odorífera)». I afirma que «l’estudi d’impacte ambiental presentat no contempla adequadament alternatives menys perjudicials, prioritzant únicament altres criteris, com els econòmics».
 

Els contraarguments

Per contra, la Mancomunitat del Bages i del Moianès per l’Aigua defensa, d’entrada, que el que hi ha projectat és una estació per poder depurar les aigües residuals del nucli urbà de Santa Maria d’Oló, «que actualment s’estan abocant directament a la riera d’Oló». Inclou l’estació i la xarxa de col·lectors per a la recollida i conducció de les aigües que ha de tractar.

Respecte dels arguments que planteja Depana, es remet a un informe de l’oficina territorial d’Acció i Avaluació Ambiental que responia les al·legacions presentades. Tanmateix, fonts de la mancomunitat han respost que «la llei que regula els espais PEIN permet la construcció d’equipaments públics d’aquesta tipologia en aquestes zones». També replica que la depuradora no es troba en zona inundable: «El que sí que hi ha és part del camí d’accés», concreten, però hi afegeixen que «el mateix projecte ja preveu sistemes necessaris de telecontrol per gestionar la planta si hi ha un episodi de crescuda del cabal». Quant a la ubicació, exposen que el 2017 «es va fer un estudi de localitzacions alternatives, valorant-ne de diferents sota criteris d’impacte ambiental durant l’execució de l’obra i en la posterior gestió de la depuradora, un cop feta. I la que va sortir més ben puntuada és l’escollida».


L’informe de l’oficina territorial d’Acció i Avaluació Ambiental, que és públic, resolia en primer terme que «el projecte no s’ha de sotmetre a una avaluació d’impacte ambiental ordinària, atès que l’actuació prevista no té efectes adversos significatius sobre el medi ambient». Ho feia després d’exposar, per exemple, que part de les actuacions projectades afecten un PEIN, però que «no afecten cap espai de la xarxa Natura 2000 i resten fora de l’àmbit d’espais naturals de protecció especial».

El mateix informe exposa que el col·lector afecta un hàbitat natural amb valor elevat d’alberedes i pollancres, però que l’estació pròpiament dita «no afecta cap hàbitat natural amb valor elevat d’amenaça a Catalunya». Quant a la connectivitat ecològica, s’afirma que la riera d’Oló «no té la consideració de connector fluvial (principal o complementari)». També conclou que «tenint en compte l’abast de les actuacions que es proposen, així com la seva proximitat a les zones urbanes i a polígons industrials, no s’estima que es puguin produir afectacions sobre la connectivitat ecològica global».


Pel que fa a les zones inundables, l’informe exposa que «l’estudi posa de manifest que la ubicació de la depuradora queda fora de la zona d’inundabilitat si en un cas la plana del riu quedes inundada pel període de retorn de cinc-cents anys». Sí que s’hi recull que la canonada d’impulsió que uneix l’estació de bombeig i l’EDAR, que circula soterrat al llarg del camí paral·lel a la Riera d’Oló, queda dins de la zona d’inundabilitat, «mentre que l’estació pròpiament dita en resta fora». A part, s’esmenta el fet que l’accés sí que es troba en zona inundable i que en alguns episodis rellevants de la riera d’Oló «quedarà aïllada durant les hores de crescuda». Però apunta que «el projecte ja preveu els sistemes de telegestió necessaris per poder en tot moment controlar la planta mentre es trobin els accessos tallats».

10 juny 2025

Regió7

23 de nov. 2023

Molins fariners enmig de la natura

Emergeixen en el transcurs d’un sender tot resseguint la riera d’Oló, en un recorregut de vuit quilòmetres

 

El molí dels Moros, amb la seva arcada característica | Sebastià Renom


Jordi Gibert
23/11/2023
Santa Maria d'Oló


A Santa Maria d’Oló hi ha de principis d’any un nou sender que permet descobrir part del seu extens terme municipal. La ruta, amb la riera com a fil conductor, inclou dos monuments que han quedat oblidats enmig del bosc i un entorn privilegiat de premi per a aquells que facin els vuit quilòmetres des del centre del poble.

Travessa un espai inclòs al Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya i entre la flora i la vegetació s’hi conserven espècies submediterrànies difícils de trobar a la resta de Catalunya. El sender també és una oportunitat per gaudir d’elements de gran interès geològic, com el Brai d’Oló, que podem veure als primers passos i ens recorda que el municipi forma part del Geoparc de la Catalunya Central protegit per la Unesco.


Tota la riera d’Oló està emmarcada, de fet, en un paisatge abrupte, modelat per l’erosió de l’aigua i on abunden els cingles i les terrasses fluvials. Quan les pluges eren més habituals que ara es podien veure com els torrents formaven salts d’aigua.

Antigues feixes al llarg del camí testimonien que en un altre temps la zona la freqüentava i dominava una societat que vivia de l’agricultura. Ara, la vegetació i el bosc de ribera en són els denominadors.

La natura abriga vestigis que ens ajuden a conèixer el nostre passat i com els nostres que ens han precedit convivien amb el paisatge. Al capdamunt del sender n’hi ha dos exemples, separats per menys d’un quilòmetre: el molí dels Moros i el molí del Pla.

El molí dels Moros es troba en un meandre de la riera. Es tracta d’una construcció inacabada: un espectacular mur de 10 metres d’alçada que cobreix part d’una imponent cinglera vertical que cau cap a la mateixa riera. A la part inferior hi ha una obertura tapiada en forma d’arc apuntat. Al seu interior, el forat pel qual hauria d’haver sortit l’aigua utilitzada pel molí si s’hagués completat la part interna de l’edifici.

Els historiadors que han estudiat l’estructura situen la seva construcció entre el segle XVII o XVIII. Els carreus del mur s’adapten perfectament a un cingle rocallós format per estrats de diferents tons rogencs superposats. La riera separa molí i cinglera del frondós bosc de ribera que alhora els amaga del camí principal del sender.

Si continuem la ruta arribarem a un afluent de la riera d’Oló: la riera del Molí. Aquí hi trobem el molí del Pla. Situat en una fondalada estreta d’una cascada natural, està format per un conjunt de dos molins, el segon d’accés més complicat. La ubicació no és a la babalà.

Està pensada perquè malgrat que el cabal de la riera no fos suficient, el sistema pogués continuar funcionant gràcies al caient i la força de la cascada. També queden restes d’una bassa i del pou per on l’aigua avançava cap al carcabà, l’estança del molí que acollia el rodet.

La zona on vivia el moliner queda a la part baixa del saltant. Part de l’estructura està avui coberta pel bosc de ribera, a la part oest s’hi intueix una paret de pedra seca, una possible rampa per accedir als nivells superiors del molí.

El molí dels Moros i el del Pla són, en definitiva, dos vestigis del passat agrícola de Santa Maria d’Oló convertits en indrets idíl·lics on veure regnar la natura i el silenci. La gran absent els últims mesos és l’aigua que havia donat la vida al molí i que després va ajudar el bosc a recuperar aquest espai oblidat.

23 novembre 2023

el9nou