El govern de Moià aprova la modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat de Moià

 




Alex Guerrero
Moià26 D’AG. 2026 23:20Actualitzada 31 D’AG. 2026 17:00



El govern d’AraMoià, que té majoria absoluta, va aprovar ahir, durant el ple municipal, la nova modificació puntual urbanística que permetrà desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat de Moià. L’operació comporta un triple efecte: la regularització del polígon, l’ampliació de les activitats de l’escorxador i la cessió anticipada dels terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs, d’iniciativa i propietat municipal. Tot i tirar endavant, la proposta va comptar amb els vots en contra de la CUP i Junts, i amb l’abstenció del PSC.

31 agost 2026

Regió7 

La regidora de la CUP de Moià denuncia haver rebut múltiples comentaris masclistes en un vídeo publicat a xarxes

Lakshmi Roset lamenta una situació que pateixen "moltes dones" i demana "acabar amb aquesta xacra"
L'Ajuntament dona suport a la regidora i rebutja les actituds i comentaris masclistes que ha rebut Roset




Lakshmi Roset, de la CUP Moià / Oscar Bayona
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

ACN
Barcelona29 D’AG. 2026 8:55Actualitzada 29 D’AG. 2026 17:04

La regidora de la CUP Moià - Capgirem, Lakshmi Roset, ha denunciat haver rebut múltiples comentaris masclistes a les xarxes socials en un vídeo on sortia ella parlant sobre l’escorxador del municipi. Roset ha lamentat que es tracti d’una situació que no només l’afecta a ella, sinó que també pateixen “moltes dones” que se senten condicionades a exposar-se a les xarxes en política o a participar-hi plenament. “Hem d’acabar amb aquesta xacra per poder ser lliures de veritat”, ha subratllat, “el que més em feia patir és que es normalitzés aquesta barbaritat de comentaris”.


El partit també s’ha pronunciat al respecte condemnant “rotundament” els “atacs i la violència masclista” exercida contra la seva regidora, com també la “violència racista” que es desprèn dels comentaris de la publicació. “Cap complicitat davant aquestes situacions”, ha conclòs, insistint en la necessitat d’un país feminista i antiracista.


En una nota feta pública aquest dissabte "el Ple de l'Ajuntament de Moià condemna amb tota contundència els atacs masclistes que ha patit la regidora Lakshmi Roset". Aquest última setmana hi ha hagut ple a Moià, tens i dur amb enfrontaments d'arguments entre els grups a favor i en contra dels canvis urbanístics que faran possible una amplicació de l'escurxador i la instal·lació d'una planta de biogàs que tractaria purins, però aquest dissabte, l'Ajuntament ha superat aquestes discrepàncies i ha reaccionat unit.


En el comunicat, l'Ajuntament assegura que "Moià diu no al masclisme i sí a la llibertat d'expressió, al respecte i a la sana discrepància política" i dona "tot" el suport a la regidora. Al mateix temps, es compromet en la defensa d'"una política basada en el respecte".

29 agost 2026

Regió7 

La paradoxa del biogàs a Moià: què és el que la veritat amaga?

El debat al voltant de la planta de biogàs projectada a Moià reflecteix la contradicció entre la transició tecnocràtica i els límits biofísics del territori. Des de la Teoria de Xarxes, podem descriure el sistema com un graf de nodes i fluxos, homòleg a les xarxes ecològiques. L’alcalde Dionís Guiteras defensa la instal·lació com un model virtuós on el municipi interconnecta cinc nodes font de residus (purins, tones d’orgànica, fangs de depuradora, xerigots lactis i fracció verda) per alimentar un node de transformació (el digestor). A través d’arestes de distribució energètica, el consistori promet generar estalvis de 700.000 euros en autoconsum, finançar un bo social i escalfar una piscina climatitzada. Una solució aparentment rodona.

Malgrat tot, sota el vel d’aquest idil·li discursiu, una anàlisi de l’arquitectura material del graf revela profundes paradoxes sistèmiques irreconciliables. S’evidencia el que el mestre Ramon Margalef definia com l’«ecologia de pala i escombra»: l’obsessió per dissenyar enginyeries que netegin les deixalles sense qüestionar mai les causes estructurals de la xarxa

La primera paradoxa és de naturalesa bioquímica i hídrica. Les darreres declaracions municipals asseguren que la dieta de la planta no dependrà de l’escorxador. Però si s’executa la memòria escrita del projecte, unes 24.000 tones estaran compostes per llots d’aquest sector privat, activant un mercat captiu real on l’escorxador esdevé el hub dominant de la xarxa. I si fos així? Si fos, el node font de purins esdevindria un simple dissolvent de l’alta càrrega de nitrogen de la gran indústria. El procés concentraria un flux massiu de nitrogen en el node de sortida (el digestat) que, per ser absorbit sense contaminar el node crític dels «Aqüífers de Moià», requeriria una aresta de connexió amb centenars d’hectàrees de conreu netes. A més, la proximitat al node urbà propagaria sulfur d’hidrogen i bioaerosols, activant el node de resistència de l’Oposició Ciutadan. Es consagra la Paradoxa de Jevons: en netejar la brossa industrial, s’elimina el seu límit ambiental, estimulant el creixement de la ramaderia intensiva.

La segona paradoxa és el bloqueig del graf si es pretengués alimentar-lo només amb fangs de depuradora urbana per esquivar el hub privat. Aquest node font concentraria PFAS («químics eterns». Com adverteixen els doctors Miquel Porta i Carme Valls-Llobet, referents en salut pública, l’exposició a aquests tòxics genera una contaminació interna crítica. En virtut del Reglament Europeu 2019/1009, la presència d’aquests tòxics trenca l’aresta de retorn agrícola: el digestat esdevé un residu perillós impossible d’aplicar als camps.

A sobre d’això, el planejament urbanístic tanca la darrera paradoxa lligant el node regulador municipal a la modificació del polígon del Prat (via 1.14). Permetre l’expansió de l’escorxador en cinc noves naus condicionada a la cessió de terrenys per la planta constitueix la «trampa evolutiva» de l’Antropocè descrita per Søgaard Jørgensen (2023). Aquest intercanvi de favors segresta la governança futura del municipi i accelera la sequera estructural pel consum hídric de les noves naus sobre els pous locals.

Aquest bloqueig institucional es referma perquè la majoria absoluta de l’equip de govern, en sinergia amb l’Estratègia Catalana del Biogàs de la Generalitat, s’alinea amb un segrest de l’economia que oblida els límits planetaris superats i la finitud de la Terra. Es fa palès el diagnòstic, però també la gran contradicció de les paraules que Guiteras recollia a Cal lligar-se bé les espardenyes: Catalunya té «massa porcs» i el sector «té la paella pel mànec». L’única sortida real és aplicar un Equilibri de Nash com a solució Win-Win: restringir immediatament el creixement industrial, no sacrificar més porcs dels permesos per aturar la matança desmesurada actual, i fer una planta molt més petita, dimensionada exclusivament per a l’autoconsum del municipi. I transparència, doncs no hi ha cap complex biomèdic (el gran projecte de l’expansió) ni a Suïssa ni als Estats Units, que integri en el seu recinte una planta de biogàs (barrera topològica insalvable). Si hi és, que l’alcalde digui a on.

18 agost 2026

Regió7 

A Moià: Biomedicina o blanqueig d'escorxador?

Miquel Fortuny Navarro Biòleg, micòleg i postgraduat en gestió de recursos naturals i creació de models en ecologia

14 D’AG. 2026 23:59

Ens venen un «complex biomèdic» a Moià. Paraules que sonen a futur. Però la normativa GMP (Good Manufacturing Practices), FDA (Food and Drug Administration), no sustenta el projecte.

Ho he compartit amb la Dra. Maria dels Àngels Calvo, referent internacional en salut pública, ha promogut l’enfocament “One Health”. Membre del Consell Científic Assessor del Govern d’Espanya en matèria de COVID i investigadora del CSIC.

La conclusió és clara: «Cap auditor de la FDA acceptarà un disseny on la seguretat de pacients humans depengui del fet que un filtre de carbó no se saturi amb els gasos d’una planta de biogàs veïna. El risc és inacceptable».

1. Els sacrificis sí que augmentaran: Per fer heparina d’ús humà necessites porcs SPF (Specific Pathogen Free o lliures de patògens específics). La normativa BPF (Bones Pràctiques de Fabricació) obliga a sacrificar i extreure in situ en estèril. No pots portar la mucosa en camió. Conclusió: Més porcs SPF, vol dirmés sacrificis a Moià.

2. El biogàs ho tomba tot: Un laboratori farmacèutic és una bombolla: aire HEPA (és un filtre d’aire d’alta eficiència de retenció de partícules i bacteris). Així ho exigeix l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. Al complex hi ha una planta de biogàs. Bioaerosols, fongs, i camions de purins. Amb un biogàs al costat, l’auditor de la FDA tanca la planta. Cap farmacèutica comprarà l’heparina.

3. Vàlvules i còrnies: és cirurgia. Això ho fan Bancs de Teixits en sales blanques. Regulats l’Organización Nacional de Transplantes, i el Real Decreto 9/2014. Un escorxador té Salmonella, pols i sang. La seva càrrega microbiana invalida qualsevol teixit per al cor o l’ull. Quin Banc de Teixits firmarà aquí? Cap.

4. L’aigua que no tenim: Un porc SPF gasta el doble o el triple d’aigua per neteges extremes i desinfecció contínua. I necessiten aigua gairebé farmacèutica. En sequera, l’ACA (Agència Catalana de l’aigua), difícilment donarà cabals nous per això. Seria hipotecar el futur del cicle hidrològic del Moianès.

5. Una milionada sense xarxa: 7 anys per validar amb l’AEMPS, 7 anys facturant zero. Cap fons inverteix sense contractes firmats amb Edwards (Líder mundial en la ciència de les vàlvules cardíaques) o Medtronic (és una de les companyies més grans del món en tecnologia sanitària). Sense client, el projecte fa fallida abans d’arribar. Utilitzar «biomedicina» per justificar ampliar l’escorxador és manipulació.

Demanem respostes: Quants porcs SPF més? Com passaran l’auditoria amb el biogàs al costat? Qui els comprarà el producte? Si no hi ha resposta, no és ciència. És creixement pur i dur.

14 agost 2026

 Regió7

Moià celebrarà a final de mes el ple suspès per un ciberatac sobre el futur del polígon

L’Ajuntament busca una nova data per a la sessió plenària que mantindrà l’ordre del dia previst, que inclou la regularització del Prat, l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la cessió del terreny per a la planta de biogàs



Protesta contra el projecte de més activitat a l'escorxador i de la planta de biogàs abans del ple que hi havia convocat per dimecres / Arxiu | Alex Guerrero



Jordi Escudé
Moià05 D’AG. 2026 6:25


El govern d’AraMoià-ERC ha previst per a final d’aquest mes d’agost, passada la Festa Major, la celebració del ple que s’havia convocat per a dimecres passat, però que a última hora va haver de suspendre pels efectes que encara s’arrossegaven del ciberatac que l’Ajuntament havia patit uns dies enrere. Fonts municipals han indicat que s’està tancant una data, que encara no s’ha concretat, per tornar a convocar una de les sessions de més transcendència del mandat perquè es decidirà el futur del polígon del Prat que hi ha al municipi.


De fet, tractant-se d’un ple que ja havia estat dictaminat i convocat, la sessió que es farà a final de mes mantindrà el mateix ordre del dia que s’havia previst, segons que han comunicat les mateixes fonts. Això inclou, entre altres, l’aprovació inicial de la modificació puntual del planejament urbanístic que ha de permetre ampliar l’àrea industrial del polígon del Prat. Si això prospera, el polígon es podrà regularitzar i, en conseqüència, es podrà ampliar l’activitat de l’escorxador i s’avançarà en la cessió a l’Ajuntament dels terrenys necessaris per construir una futura planta de biogàs, de titularitat municipal.


Aquest és un punt bàsic per al futur del poble i, a l’hora, controvertit per la polèmica que fa temps que arrossega, amb posicionaments contraris a la vinculació de l’ampliació del polígon amb l’escorxador i la planta de biogàs. Dimecres, abans del ple que hi havia previst i que no es va suspendre fins a l’últim moment, es va convocar una cercavila i una concentració de protesta que va reunir un centenar de persones davant de l’Ajuntament en un nou acte públic de rebuig al projecte.

Poques garanties al ple de dimecres

L’Ajuntament de Moià va patir un ciberatac informàtic el dijous 23 de juliol i, si bé des del primer moment es va treballar «colze a colze» amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i amb el Centre d’Operacions de Ciberseguretat de l’estat (COCS) per poder continuar amb l’activitat habitual de l’Ajuntament i aplicar els controls per mitigar els possibles impactes, en el moment de celebrar el ple de dimecres passat encara no hi havia prou garanties que el sistema de videoacta funcionés correctament, i per això es va decidir suspendre’l, segons declaracions a aquest diari de l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras.

Paral·lelament, l’Ajuntament va emetre un comunicat dirigit a la població en què s’assegurava que no s’havia perdut informació perquè es disposa de còpies, i que no hi havia cap evidència de filtració de dades, si bé es recomana a la ciutadania que estigui alerta davant de possibles comunicacions o sol·licituds fraudulentes de dades.

5 agost 2026

Regió7 

La informació ens fa lliures... també en el biogàs

Salvador Salat
31 JUL 2026 11:43


He llegit en aquestes pàgines, certament amb tristesa i decepció, l’article Biogàs a Moià. No m’agraden les lapidacions dogmàtiques ni tan sols la dels Monty Python a la vida de Bryan on el lapidador acaba lapidat. No tinc cap lligam amb el projecte de biogàs de Moià i, de fet, escric aquestes ratlles sense haver-hi parlat. Però ningú no es mereix que se l’acusi injustament, i encara menys aquesta iniciativa, que neix de la voluntat de la governança pública i de la corresponsabilitat col·lectiva en la gestió dels residus orgànics que generem com a societat.

L’article parla d’analfabetisme ecològic i acusa d’unes suposades emissions de metà de la planta de Moià basant-se en l’estudi de la Dra. Maria Olczak, que els recomano buscar i llegir. És un estudi fet majoritàriament sobre petites instal·lacions en granja, molt simples, que gairebé en tots els casos fan electricitat amb motors i la principal conclusió de la investigadora no és que emeten metà, sinó que és molt fàcil evitar-ho. Com? Per exemple, amb instal·lacions més grans i tecnificades... que és precisament el cas de Moià.

L’article se centra en un assenyalament contra una empresa com a motiu principal de tots els mals. Observant-ho com a enginyer, un projecte no és bo o dolent per qui el fa, simpàtic o antipàtic, sinó per si es fa bé o malament. I el que cal és assegurar que es faci bé.


L’autor ens parla d’una xemeneia de sulfur d’hidrogen (H₂S) que jo no he sabut trobar en el projecte. Sí que hi he trobat, en canvi, que es vol depurar el sulfur d’hidrogen del flux de biogàs i, un cop enretirat, es tractarà a part. I juga amb un ball de xifres de les ppm (parts per milió) comparant el límit de l’emissió en una xemeneia amb allò que el nas percep un cop diluït per immissió. En altres paraules, ens ve a dir que si en una piscina olímpica tirem un didal de cervesa, que té 28 g/litre, si l’aigua de la piscina ens arriba a la llengua morirem perquè 5 g/litre d’alcohol en sang provoca un coma etílic.

Finalment, l’article surt amb l’espantall de la pèrdua patrimonial demostrada per un estudi del qual no en sabem l’autoria i fet sobre dades d’origen desconegut. I em pregunto jo: no és més fàcil i més proper analitzar si això ha passat en alguna de les 72 plantes de biogàs que hi ha funcionant a Catalunya? Potser el problema és que cap d’elles ha generat aquesta «realitat» tan poc real de la pèrdua patrimonial.

Per a deixar-ho ben clar, qualsevol projecte de biogàs a Catalunya ha de passar l’examen rigorós i exigent dels millors tècnics en vint camps d’especialitat com són, entre altres, les olors, el patrimoni cultural o l’avifauna. Si en un sol d’aquests vint aspectes el projecte és inacceptable no rebrà mai l’autorització ambiental. L’Administració vetlla perquè això es compleixi i és orgull de país que sigui així. Parlar de l’incompliment d’aquestes garanties és acusar els servidors públics catalans de prevaricadors. I si d’alguna cosa els podem titllar és més aviat d’extremadament garantistes, buscant assegurar els drets de la ciutadania sempre i en tot moment, els ho ben asseguro. En definitiva, a mi qui són els promotors d’aquesta planta o les empreses amb qui treballin m’interessa relativament poc. Em preocupa la ciutadania que de bona fe llegeix arguments retallats intencionadament perquè sembli que diuen el que no diuen i això els porti a conclusions errònies.


No em facin cas tampoc a mi. Només aspiro a completar allò que els han explicat a mitges. Simplement, ponderin les afirmacions en tota la seva amplitud, amb el que els han dit i el que ara saben que els han amagat, i amb la informació complerta construeixin vostès mateixos la seva posició.



Com deia el Dr. Margalef, «una persona ben informada sempre multiplica. Mal informada, sempre resta».

31 juliol 2026

Regió7 

El govern de Moià torna a portar al ple l’ampliació del polígon

En la sessió extraordinària d’aquest dimecres hi portarà l’aprovació inicial de la modificació puntual urbanística 

 

Una sessió plenària a Moià del juny de l'any passat | SEBASTIÀ RENOM

El 9 Nou
28/07/2026 | 11:33
Moià

L’equip de govern de Moià està convençut que l’ampliació del polígon del Prat ha de ser el desllorigador per poder regularitzar-lo. Per fer-ho viable, la mesura va acompanyada de l’ampliació de les activitats de l’Escorxador Comarcal del Moianès –de capital privat– i la cessió anticipada de terrenys per fer-hi una planta de biogàs municipal. El projecte es va aprovar inicialment fa un any, però la lentitud en la resposta de l’Oficina Territorial Ambiental (OTA) ha portat el govern municipal a actualitzar la proposta i tornar a començar el tràmit en un ple extraordinari aquest dimecres, quan la modificació puntual urbanística se sotmetrà a una nova aprovació inicial.

L’alcalde, Dionís Guiteras (Ara Moià-ERC), explica en un vídeo que el document que se sotmetrà aquest dimecres al ple té la voluntat que “la ciutadana pugui valorar la proposta a partir de fets i no de rumors”.

Amb un 30% de participació, un 89,4% dels veïns van votar contra el projecte en una consulta ciutadana el passat mes de gener. El govern municipal sempre ha mantingut que continuarà la tramitació del projecte.

28 juliol 2026

el9nou 

«Els residus de l’escorxador no aniran a la planta de biogàs»

El batlle moianès afirma que «de l’escorxador tan sols es durà a la planta els fangs de la depuradora, com d’altres del Moianès»







L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, intervenint en un ple d'aquest mandat / ARXIU/OSCAR BAYONA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David BricolléMoià25 JUL 2026 6:25Actualitzada 27 JUL 2026 8:04


El govern de Moià (AraMoià-ERC) portarà dimecres que ve al ple municipal el document que recull la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Procediment que té directament vinculada la regularització del polígon, damunt del qual fa anys que pesa una sentència judicial; l’ampliació de les activitats de l’escorxador i els terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa municipal. Una operació complexa per la convergència d’elements, que ha marcat gran part d’aquest mandat i que, fins i tot, va motivar una consulta popular d’iniciativa ciutadana. Un document, el que es porta a aprovació, que segons argumentava Guiteras, «deixa perfectament clar i definit què es pot fer i què no es pot fer», i que, en el cas de l’escorxador, permet ampliar per «diversificar l’activitat, però en cap cas pot créixer en sacrifici».

Es va fer una consulta al gener sobre la modificació urbanística per a l’ampliació de l’escorxador i la implantació de la planta de biogàs amb una participació notable (30,12%) i un resultat clar, un «no» del 90%. Per què se senten legitimats per continuar endavant?

Per una qüestió bàsica. Durant la campanya de la consulta hi vam arribar d'una manera molt poc participada. Hi ha una entitat que decideix que vol demanar una consulta a l'Ajuntament, es dialoga i no s’arriba a acords. L’Ajuntament entenem que es parteix de la premissa que la modificació puntual serveix per ampliar l'escorxador i per fer una planta de biogàs sense tenir en compte els antecedents, que són les sentències judicials i la situació urbanística que hi ha. Quan jo explico això als promotors, ells em diuen per escrit que els sap molt greu la situació en què es troba l'Ajuntament, però que ells ho volen decidir i votar sense tenir en compte els antecedents, sinó simplement aquest marc que ells consideren que és el real, sense tenir les dades i sense tenir res.

Però hi va haver un pronunciament la Comissió de Garanties de la Generalitat...

Cert, la comissió promotora va per la via dels fets i nosaltres intentem parlar amb la comissió promotora i amb la de Garanties de la Generalitat de Catalunya, que és qui té les competències per concedir una consulta popular no referendària. I arribem al punt de tanta tensió que al final la Comissió de Garanties diu que fer una consulta d'aquestes considera que és legítima, i nosaltres consideràvem que no.
 

Per quin motiu?
 

En el sentit que això ja estava iniciat, estàvem amb una aprovació inicial que ja no depenia de l'Ajuntament. La Llei de consultes populars no referendàries deixa ben clar que no se li pot demanar a una administració per una competència que no és seva. Per tant, un cop hi ha drets adquirits i que no és l'Ajuntament qui decideix, xocava de manera flagrant amb la llei de consultes. I allò ho dirimeix una comissió de garanties que feia un any i mig que tenia el mandat caducat i que dos mesos després d'emetre el veredicte sobre la consulta que ens obligava a fer-la va presentar la dimissió. Per tant, considerem que aquella comissió no tenia cap garantia pel que fa a la qüestió tècnica. Però ens vam trobar en el punt de prendre una decisió i vam tirar la consulta endavant. Però aquí hi ha un segon element encara més important, en aquesta qüestió.
 

Quin?
Des del març del 2025 jo tinc una investigació per part de la Fiscalia d'una denúncia que després vam saber que havia interposat el Fanal. Una denúncia en la qual se m'acusa de prevaricació urbanística i d'afavoriment a l'escorxador i, en segon lloc, d'incompliment de la sentència de l'any 99. Això relacionat amb el procés d'intentar regularitzar el polígon del Prat. La Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme ens demana informació, nosaltres la donem i no tenim resposta. Arriba la consulta i jo segueixo en aquesta posició d’investigat. Per tant, en aquell context jo no puc fer campanya per explicar-me a la població. Quina és la situació kafkiana que al cap d'unes setmanes d'haver fet la consulta on l’Ajuntament no va participar defensant el seu posicionament per culpa d'això, descobrim que qui ens ha presentat la denúncia sabia des del maig del 2025 que se m'havia exculpat i exonerat de qualsevol investigació. I, a més, argumentant la fiscalia que s’havia arxivat perquè estàvem fent el que és correcte, perquè estàvem intentant complir una sentència judicial.

I com a govern no ho van saber fins després de la consulta?

No, no en sabíem res perquè només se n’havia informat la part denunciant. La part denunciant formava part de qui promovia aquesta consulta, i em sembla absolutament maquiavèl·lic. No em puc arribar a imaginar què hagués passat si l'Ajuntament hagués amagat aquest tipus d'informació a la ciutadania per poder decidir qualsevol cosa. Ens sembla molt greu. I aquesta comissió promotora, a través de Moià Viu, va anar a Urbanisme uns mesos abans de la celebració de la consulta, on se'ls va dir que el que estàvem fent era legal. Per això considerem que en una consulta que ja no era vinculant, la població no va poder votar amb tota la informació.





Una imatge de la consulta popular que es va fer el gener / ARXIU/OSCAR BAYONA

No hi ha altres vies per regularitzar el polígon?

Segur que existeixen, però no són les que necessitem i són viables ara mateix. Tenim una sentència que ja fa més de cinc anys que està pendent de complir. Les solucions passen per dues vies que ja havíem treballat. Una, fer un Pla General Urbanístic Municipal nou, però això requereix un termini mitjà de finalització d'entre 6 i 8 anys. L’altra manera és que tornéssim a començar de zero, i això ho vam intentar el 2018 amb l'oposició no només dels propietaris, sinó també de partits de l'oposició. Per tant, hem avançat en la via que hem trobat i que és absolutament legal. El que hem fet com a govern és escoltar què és el que movia els promotors de la consulta a no estar a favor d'això. Sobretot que no se sacrifiqui un nombre més elevat d’animals, que no s’ampliarà. Perquè al final tothom reconeix que la situació del polígon s'ha de regularitzar, també la de l'escorxador; que l'escorxador no es pot tancar; que no es vol una planta de biogàs megagran, i això també és veritat que no ho serà. Per tant, el que hem fet ha sigut recollir aquests neguits i expressar-ho en un document. Aquest document tothom el podrà consultar i veurà que tots aquells neguits que té queden superats.

I en tot aquest puzle, quin paper hi juga la planta de biogàs, que és el que també ha aixecat recels?

El paper de la planta de biogàs és de desllorigador de tota aquesta problemàtica. Cert és que posar-la en tota aquesta equació té més parts negatives que positives.

Per què?

Perquè la planta de biogàs anava com a projecte estrella en el nostre programa electoral, que va rebre un suport majoritari. Quin ha estat el pecat? Incloure-ho dins d'aquesta operació urbanística de regularització del polígon. Per què l'hi hem posat? Potser amb un punt d'innocència i de voluntarisme i de ganes d'ajudar a desencallar tot això. Una modificació puntual urbanística com la que tirem endavant necessita una motivació també d'interès públic. I hem considerat que ho és aquesta planta de biogàs que ha estat valorada de manera extraordinàriament positiva per part del ministeri de Transició Energètica, que l'ha dotat de 3,6 milions d'euros a fons perdut. El primer projecte de planta de biogàs pública 100%. Que només recicla i transforma els residus que genera el municipi i el seu entorn proper a un màxim de 15 quilòmetres per generar energia pública, neta. Fent front a l'emergència climàtica. Des d'un punt de vista públic, poder posar-la enmig d’aquest procediment l'ha distorsionat.

Per tant, el projecte el van impulsar, d’entrada, a banda de la regularització?

Totalment, quan el posem al programa és perquè creiem en la planta de biogàs individualment. El que passa és que després, en tot l’altre procés, Urbanisme ens diu que cal un projecte d’interès públic i li posem. Tenim el projecte, tenim els diners, no estem parlant d'una utopia, sinó d'una realitat. Però això no es va entendre. Per una qüestió que fins i tot podríem dir que és un error tècnic. Quan vam presentar el projecte al ministeri, com que va ser de pressa i corrents perquè ja sabem com funciona això de les subvencions, l'enginyeria que ens va fer el projecte va dir que hi posaríem residus de la indústria alimentària i residus de l'escorxador.

I no és així?

No, perquè els residus de l'escorxador no poden anar a una planta de biogàs. Això estava en el document inicial, que era molt genèric, però s’ha utilitzat per dir que nosaltres dèiem mentides. Hem dit per activa i per passiva, perquè a més ho diu la normativa, que no es poden fer servir aquests residus. El que farem servir de l'escorxador són els fangs de la depuradora, com farem servir els fangs de la depuradora de les indústries agroalimentàries que vulguin portar-les.

Què tractarà exactament?

A la planta de biogàs hi aniran 5 parts importants de residus, que són 5 problemes que tenim. El primer problema són els purins. Moià i pràcticament tot el Moianès capta aigua de pous. Per tant, necessitem que els sòls, els aqüífers, siguin sans. Si tirem purins, tenim un problema greu. Per tant, una part petita d'aquests purins, unes 3.500 tones, que només un parell de granges ja els produeixen, voldríem tenir-los a la planta de biogàs perquè ens aporten la part líquida que necessitem per aquest procés. El segon problema que tenim és la fracció orgànica. Més que la fracció orgànica, és la gestió dels residus del municipi. Abans de la posada en marxa dels contenidors tancats, en el del rebuig recollíem 17.500 tones l'any, dades del 2025. D'aquestes 17.500 tones, el 60% era matèria orgànica. Si tots aquests milers de tones d’orgànica els portem a la planta de biogàs, no només ens estalviarem que aquells residus vagin a un abocador, en aquest cas a Manresa, sinó que els portarem a un lloc al costat de casa i en farem electricitat per tots.

El tercer?

Els fangs de les depuradores. A Moià i al Moianès, la indústria és bàsicament alimentària. Els obliguen a tenir depuradores, i gestionar els fangs que generen els costa molts diners. I per la depuradora pública, que és la més gran de totes, també ens costa molts diners. Si el posem al digestor, en traiem energia gratuïta.

Què més?

El quart problema és de competitivitat per part d’aquestes empreses agroalimentàries que tenim al territori per la gestió dels residus. No només són els fangs, sinó també els residus propis de la seva activitat, del seu procés productiu. Per dir un exemple, el xerigot. Són residus que s'han de portar a plantes de tractament que estan lluny. Si ho poden portar al poble o a la comarca mateix els suposarà un gran estalvi. L'escorxador no que no li pot portar, perquè tot i que genera residus de la indústria agroalimentària, la seva categoria no ho permet.

I el cinquè element?

La fracció verda. Aquí hi ha molta casa amb jardí, els temps de poda és horrible la quantitat de fracció verda que generem, les franges de protecció d'incendis també generen, les rompudes i les neteges de boscos també. Tota aquesta matèria orgànica, en comptes de quedar-se allà al bosc, pot anar a la planta de biogàs i generar energia. Aquests cinc problemes locals tenen una solució local, que és una planta de biogàs i generar energia elèctrica, energia tèrmica. I, amb el digestat que en sortirà, fertilitzant. Perquè si els estem dient els ramaders i els pagesos que ens portin els purins, que és el seu fertilitzant, per tants metres cúbics de purins tindran tants quilos de fertilitzant. Això ha de passar un procés, aprofitant l'escalfor que generen els motors d'energia de cogeneració, que transformen el gas en electricitat, aquesta escalfor s'utilitza per, no només assecar, sinó també per esterilitzar. Per tant, la solució és rodona.

Ho presenta com un projecte virtuós...

És que creiem que ho és, perquè a més ens estalviem tot el consum energètic que té l'Ajuntament. Aquesta planta no està plantejada per fer negoci, sinó per generar estalvis amb autoconsum. Un dels reptes que tenen les administracions públiques, a part de gestionar bé els seus recursos, és de quina manera generem estalvis. El capítol 2 de despeses, el que fa referència als subministraments, el de l’energia, només fa que augmentar. Obrir els llums cada dia, posar calefacció o aire condicionat, il·luminar els carrers... Si sumem tots aquests costos, que ara mateix parlem d’uns 700.000 euros l’any en el cas de Moià, amb aquesta instal·lació ens els estalviem. Crec que tot això és responsabilitat per part d’un ajuntament per fer front al canvi climàtic i a una situació de crisi energètica.

Com es planteja distribuir-la?

El 80% de l’energia que produirem servirà per als equipaments públics. El 20% restant ens ha de servir per al bo de pobresa energètica, per ajudar famílies i que no vagi a càrrec dels impostos de tots. També per compartir amb tota la ciutadania que ho vulgui a través d’una comunitat energètica local; i per les indústries que vulguin participar-hi. Això l’elèctrica. La part d’energia tèrmica pot servir per a les indústries facturant-la l’Ajuntament perquè la indústria agroalimentària necessita molt vapor. Si els subministrem aigua calenta a 80 graus i ells necessiten passar-la a 100, és molt menys cost energètic per a aquestes factories i un ingrés per a nosaltres. Una de les coses que s’han reclamat al Moianès des d’abans que entréssim nosaltres és una piscina d’aigua climatitzada. La podem tenir sense cost per escalfar l’aigua, perquè arribarà directa.

Quan es podrà fer realitat, aquesta planta de biogàs?

Per a aquesta planta de biogàs hem aconseguit una pròrroga de la subvenció concedida i ha d’estar acabada el desembre del 2028. Malauradament, quan parles de planta de biogàs, com quan es parla d’energia solar o eòlica, tot canvia molt depenent de les dimensions. Quin problema té el biogàs? Que han vingut fons d’inversió, grans empreses, que intenten desconnectar la gestió dels residus de la producció d’economia. Hi ha plantes a Catalunya de més de 150.000 tones de residus tractats. La nostra és de 29.500. És una xifra ridícula, és una planta petita. I nosaltres n’estem orgullosos perquè només pensem en Moià i el seu entorn. No en generar electricitat per vendre-la i facturar. El que estem dient és que aquell residu que produïm nosaltres ens en corresponsabilitzem i el convertim en energia per a nosaltres. És el projecte ideal, perquè no busca benefici sinó solucionar problemes i aportar a la mateixa comunitat.

27 juliol 2026

Regió7 

Moià viu convoca una cercavila i concentració de protesta pel ple de dimecres

La mobilització és una acció pel fet que es porti a aprovació la modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat i les seves derivades



Concentració davant l'ajuntament pel ple del 4 de juny de l'any passat / ARXIU/J.E.
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Regió7
Moià24 JUL 2026 17:20


La plataforma Per un Moià viu ha convocat per al dimecres 29 de juliol una marxa prèvia al ple municipal que hi ha fixat per a l’aprovació, entre altres, de la modificació puntual del pla urbanístic que ha de permetre l’ampliació del polígon industrial del Prat. També una concentració a l’exterior de la casa consistorial mentre duri la sessió en la qual es debatrà aquesta proposta.


A 2/4 de 7 hi ha prevista una cercavila amb l’artista Marcel·lí Antúnez que anirà des de la piscina municipal fins a l’ajuntament, i una hora més tard es farà la concentració de protesta mentre duri el ple, a la plaça Sant Sebastià. Ara fa poc més d'un any ja es va fer una concentració de les mateixes característiques quan també es va tractar l'aprovació inicial d'aquesta modificació que ara es reinicia.


Com ja ha explicat Regió7, en el ple d’aquest pròxim dimecres el govern de Moià (AraMoià-ERC) portarà a debat i aprovació el document que recull la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Procediment al qual va directament vinculada la regularització del polígon, damunt del qual fa anys que pesa una sentència judicial; l’ampliació de les activitats de l’escorxador i els terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa municipal.


L’alcalde moianès, Dionís Guiteras, assegurava que aquesta operació «no comportarà» cap ampliació de l’activitat de l’escorxador com a tal, sinó una «diversificació» de la seva activitat. «L'escorxador seguirà en el mateix lloc, seguirà sacrificant el mateix nombre d’animals. No pot créixer de cap de les maneres, i el document que portem a aprovació ho deixa ben clar», afirmava. I reiterava la necessitat de fer aquest pas «perquè el que fem amb el polígon és regularitzar-lo, complir una sentència, delimitar clarament quina serà l'activitat de l'escorxador».


Concretava que la proposta planteja generar 2,7 hectàrees per a noves activitats de l’escorxador que no inclouen més sacrifici «sinó per a una nau d’elaborats carnis, una sala de congelació, una nau de preassecament de pernils i una nau de fabricació d’aliments per a mascotes» més el centre biotecnològic, i 1,1 hectàrees per al creixement d’altres empreses i els metres quadrats per a equipaments, zones verdes i vials que falten per regularitzar el polígon.

24 juliol 2026

Regió7 

Biogas a Moià: El miratge de la «selecció inversa»

Miquel Fortuny Navarro

Biòleg, micòleg i postgraduat en gestió de recursos naturals i creació de models en ecologia

Existeix una tendència a idealitzar la tecnologia com una solució infal·lible als reptes ambientals. Dins de l’estratègia del biogàs a Catalunya, les grans plantes industrials es presenten com la panacea de l’economia circular: una enginyeria capaç de transformar tones de residus en energia neta de forma totalment inodora. No obstant això, aquesta premissa ignora un principi fonamental: la tecnologia sempre falla. L’error i la fatiga de materials són condicions inherents a qualsevol sistema complex. Quan acceptem aquesta fal·libilitat, el mite de la planta verda i hermètica es desmunta immediatament.

Com bé assenyala el catedràtic de Biologia Evolutiva, José Carrión, actualment patim una mena de «selecció inversa» impulsada per un profund analfabetisme ecològic de les elits, on es penalitza el pensament crític i es premia la fe cega en el determinisme tecnològic. En lloc d’escoltar la ciència, els governs prefereixen tancar els ulls davant del mercat, ignorant que cap mercat pot negociar amb les lleis inflexibles de la física. Els polítics i tecnòlegs recorren sovint al «mite alemany» per enlluernar a la ciutadania, però la prestigiosa revista Nature Communications Sustainability (2026), en un estudi liderat per la Dra. Maria Olczak de la Queen Mary University of London ha destruït aquest miratge: les plantes de biogàs a Europa perden, de mitjana, el 5,4% de tot el metà que produeixen a causa de fuites atmosfèriques cròniques, convertint-se en focus emissors nets de gasos d’efecte hivernacle.

Aquest enlluernament es fa evident en el cas de Moià, on es projecta una instal·lació presentada com a transició energètica comunitària. No obstant això, la dieta de residus destapa la realitat: s’hi preveuen només 3.000 tones de purins i 2.500 de rebuig orgànic municipal, enfront d’unes aclaparadores 24.000 tones de llots d’escorxador. La planta no neix per a la ciutadania; està estructurada al servei de l’activitat industrial de Masia Tero. Ens trobem davant d’un acte d’ecoblanqueig flagrant, on es ven com a «sostenibilitat» el que és una submissió a l’obediència corporativa.

A més, el perjudici d’aquesta macropla ta industrial no és només ambiental, sinó un atac directe al patrimoni de les famílies. Un projecte d’aquest volum situat a menys de dos quilòmetres del nucli urbà colpeja de ple el mercat immobiliari. Els estudis d’econometria ambiental a Europa (com els publicats a Energy Policy) demostren que les plantes industrials properes devaluaran el preu dels habitatges entre un 10% i un 20% a causa de les olors, el soroll i el pas constant de camions pesants. El drama financer s’agreuja per als veïns que estan pagant una hipoteca: mentre el seu deute amb el banc es manté intacte, el valor real de la seva llar es desploma. Aquest «cost de devaluació» absorbeix els seus estalvis mensuals, deixant-los en una situació de capital negatiu i convertint les seves cases en immobles atrapats que ningú voldrà comprar a prop d’una xemeneia de sulfur d’hidrogen (H₂S). L’operació d’ecoblanqueig es finança, així, confiscant el futur econòmic de les famílies.

Aquesta fallida mecànica es tradueix en una crisi de pudors. Els sensors de la planta només detecten fuites a partir d’1 ppm, però el nas humà detecta la toxicitat del H₂S a l’increïble llindar de 0,0005 ppm. El resultat és un escapament invisible per a la màquina, però insuportable per a la població, provocant cefalees, nàusees i estrès olfactiu permanent.

Davant d’aquesta realitat, cal reconèixer que la solució és el decreixement de la cabana porcina intensiva. Una planta de biogàs només s’aproxima a la circularitat real en petites granges familiars per a l’autoconsum, on el residu es gestiona de forma immediata, evitant que es volatilitzi en basses obertes a l’atmosfera abans de ser tractat. Com va recordar el poble de Moià votant massivament que NO en la seva consulta popular, la transició ecològica honesta exigeix superar la «selecció inversa» i redimensionar el model ramader des de la dignitat i el respecte a la salut pública.

23 juliol 2026

Regió7 

El govern de Moià porta al ple una nova modificació urbanística per ampliar el polígon del Prat

L’executiu reinicia el procediment que ha de permetre «regularitzar» l’àrea industrial, «diversificar» l’activitat de l’escorxador i obtenir terreny per a la planta de biogàs municipal



Ple municipal del juny del 2025 en el qual es va aprovar la modificació urbanística que ara es reinicia / ARXIU/JORDI ESCUDÉ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià23 JUL 2026 6:25


L’Ajuntament de Moià sotmetrà a una nova aprovació inicial la modificació puntual urbanística que ha de permetre desencallar l’ampliació de l’àrea industrial del Prat. Operació que, si prospera i arriba a definitiva, porta de la mà un triple efecte: la regularització del polígon, l’ampliació de les activitats de l’escorxador i la cessió anticipada dels terrenys per a la construcció de la futura planta de biogàs d’iniciativa i propietat municipal.


Es tracta d’un pas administratiu essencial que ja es va fer ara fa un any, però que cal reiniciar perquè, segons ha explicat l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, aquella «estava mancada de resposta per part de la Generalitat de Catalunya, perquè va trigar pràcticament un any l’Oficina Territorial Ambiental (OTA) a pronunciar-se, i quan ho va fer ja estava absolutament desfasada». Segons Guiteras, «ara el que fem és endreçar-ho i posar el comptador a zero pel que respecta a l'aprovació inicial, la provisional i la definitiva». Aquest nou document se sotmetrà a aprovació en un ple municipal convocat per a dimecres vinent.


«Parlem de 2,7 hectàrees per a noves activitats de l’escorxador, i 1,1 hectàrees perquè les empreses del polígon puguin créixer»

Al llarg d’aquest any transcorregut, subratlla l’alcalde de Moià, l’executiu (AraMoià-ERC) ha anat mantenint reunions amb la direcció general d'Urbanisme de la Generalitat i amb la mateixa oficina, «de tal manera que el que presentem és un document molt més afinat, recollint les inquietuds i les mancances o les queixes per part dels diferents agents». Dionís Guiteras afirma que el que s’aprova és un document «on queda perfectament clar i definit què es pot fer i què no es pot fer».


El document en qüestió fa referència a la regularització del polígon del Prat, que és dels anys 90 i que en el seu moment es va anar desenvolupant de forma irregular i no respecta la planificació vigent, de manera que no es poden donar llicències. I amb ell, es regularitzarà també la vintena d’empreses que hi ha ubicades. Guiteras reitera que «el que farem amb aquest document també és complir la sentència que tenim del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de l'any 2020, i un últim requeriment de fa quatre anys».

La via per a aquesta regularització, tal com s’ha anat explicant al llarg de l’últim any i mig, és la d’una ampliació de l’àrea industrial. Aquesta ampliació farà possible guanyar l’espai de zona verda i vialitat que requereix la llei, i és possible amb la cessió d’uns terrenys que va adquirir l’empresa propietària de l’escorxador que hi ha en el mateix polígon del Prat, a canvi que l’Ajuntament els requalifiqui com a industrials, la qual cosa permetrà l’empresa diversificar l’activitat amb més naus. Alhora, aquesta requalificació no és possible sense la previsió d’un equipament amb la qualificació d’interès públic, i és aquí on entra en joc la planta de biogàs, que es preveu construir en una part d’aquests terrenys cedits.
 

«No s'amplia el sacrifici de porcs»

L’alcalde de Moià, però, afirma i reitera que tota aquesta operació «no comportarà» cap ampliació de l’activitat de l’escorxador com a tal, sinó una «diversificació» de la seva activitat. «L'escorxador seguirà en el mateix lloc, seguirà sacrificant el mateix nombre d’animals. No pot créixer de cap de les maneres, i el document que portem a aprovació ho deixa ben clar».




Escorxador de Moià i els terrenys adjacents al polígon / ARXIU/OSCAR BAYONA

Guiteras concreta que l’ampliació de l’àrea industrial, a banda de compensar els metres quadrats que fan falta de zones verdes, d'equipaments i de vialitat per assolir la regularització, «permetrà crear-hi un complex agroindustrial i biomèdic. Noves activitats que no tenen res a veure amb el sacrifici d'animals, sinó que hi haurà una nau d’elaborats carnis, una sala de congelació, una nau de preassecament de pernils i una nau de fabricació de pet-foods[alimentació per a mascotes]».

I posa en relleu una altra peça, igualment vinculada a l’escorxador: «el complex biomèdic. Un espai dedicat a la investigació, però també directament amb l’operatiu relacionat amb el trasplantament d'òrgans, com les vàlvules dels cors dels porcs per a humans, les còrnies per a humans, i la transformació de la sang del porcí en heparina (anticoagulant). Serà un centre biotecnològic, dels quals només n'hi ha dos al món, un als Estats Units i un altre a Suïssa, i l'altre serà a Moià. I això és el que serà l'ampliació de l'escorxador».

L’alcalde moianès precisa que el document que es portarà a aprovació «deixa ben clar que no s'hi podrà fer qualsevol activitat que no sigui aquesta. És una parcel·la única i, per tant, no es pot subdividir, no es pot vendre, i no es pot canviar l'activitat que hi hagi allà».

Dionís Guiteras insisteix que amb aquest pas «el que fem amb el polígon és regularitzar-lo, complir una sentència, delimitar clarament quina serà l'activitat de l'escorxador, de sacrifici d'animals, i sobretot, l'oportunitat de crear nova indústria, fins i tot nova indústria biotecnològica, que vol dir creació de llocs d'ocupació, de treball, altament qualificats».

I hi afegeix que alhora permetrà que la resta d’empreses que ja hi ha implantades al polígon del Prat «que necessiten créixer i que potser haurien de marxar perquè no poden ampliar, disposin també d’uns 11.000 metres quadrats de terrenys perquè puguin fer-ho».


Guiteras concreta que «en cap cas» es tracta de «les 10,5 hectàrees o dels 12 camps de futbol que corrien de rumors d'ampliació». Precisa que «estem parlant de 2,7 hectàrees, 27.000 m2, per a aquestes noves activitats de l’escorxador, i 1,1 hectàrees perquè les empreses del polígon puguin créixer», i els metres quadrats per a equipaments, zones verdes i vials «que falten per regularitzar el polígon, que algú els ha d’aportar, i que en aquest cas els aporta l'empresa que gestiona l'escorxador».

23 juliol 2026

Regió7 

Veïns de Moià plantegen regularitzar el polígon del Prat sense ampliar l’escorxador ni fer la planta de biogàs

L’alternativa, que el govern es disposa a analitzar, proposa eixamplar l’àrea industrial cap al nord amb perspectives d’un futur enllaç amb el polígon Pla Romaní



Un dels carrers del polígon que queda tallat per un dels extrems / AVEMODES
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Jordi Escudé
Moià25 JUN 2026 6:25


Regularitzar el polígon del Prat de Moià mitjançant la creació d’un vial addicional que permeti la seva continuïtat cap al nord, i sense la necessitat d’ampliar l’escorxador ja existent ni de construir la planta de biogàs com planteja l’equip de govern d’Aramoià, que orienta l’expansió cap al sud. És la proposta que l’associació de veïns Moià sud per la defensa de la salut, la natura i la cultura (AVEMODES), ha fet arribar a l’Ajuntament, que diu que l’estudiarà.


La proposta sorgeix enmig de la polèmica que fa temps que s’arrossega al poble sobre com legalitzar el polígon del Prat, que ha de créixer per poder complir, entre altres coses, amb els paràmetres de zona verda i d’equipaments que requereix la llei. Fins ara, el govern d’Aramoià ha defensat l’alternativa d’expandir-lo cap al sud, en uns terrenys de la finca de Castellnou que el propietari de l’escorxador va adquirir per poder ampliar la seva activitat. Part dels terrenys els cediria a l’Ajuntament a canvi de la requalificació que l’empresa necessita per créixer. A més, com que es tracta de sòl protegit, l’operació requereix alguna construcció considerada d’interès públic, que podria proporcionar la planta de biogàs que proposa Aramoià.


La posició del govern, lligada a l’escorxador i la planta de biogàs, ha generat molta controvèrsia al poble, i per això, des d’AMEVODES s’ha fet ara un nou plantejament, que també implica una modificació urbanística de requalificació de terrenys, però obvia la seva vinculació amb aquests dos equipaments. La seva proposta parteix del fet que ara mateix, el polígon del Prat té tres vials paral·lels que enllacen amb l’avinguda del Prat, principal artèria del polígon, però que acaben en un cul-de-sac perquè el seu extrem situat més al nord desemboquen en uns camps agrícoles. Fan prop de 50 metres de llargada i una amplada de 10,5 que, al tractar-se d’uns carrers sense sortida, són insuficients per garantir les maniobres dels vehicles d’emergència que requereix la llei en cas de necessitat (18 metres de diàmetre lliures d’obstacles).


Amb la proposta de l’equip de govern aquesta deficiència no es resol, diuen els veïns. En canvi, la solució que ells plantegen implica construir un nou vial paral·lel a l’avinguda del Prat que doni sortida a aquests tres carrers pel nord, amb la qual cosa «ja es compliria amb les normatives de seguretat en cas d’incendi», apunta Esteve Padrós, membre de l’entitat veïnal. A més, «és una proposta amb perspectives de futur», afegeix, tenint en compte que la vial addicional es prolongaria amb una rotonda que, mitjançat un altre vial, més endavant podria connectar amb el polígon Pla Romaní, que hi ha uns metres més al nord, i d’aquesta manera s’aconseguiria una compactació de les dues àrees.

Per altra banda, l’alternativa dels veïns també preveu aprofitar l’operació per incloure la superfície requerida de zona verda i d’equipaments per poder legalitzar el polígon.
El govern ho estudiarà

L’associació veïnal ja ha fet arribar la seva proposta a l’Ajuntament, i «des del moment que la vam rebre, la vam traslladar als serveis tècnics perquè l’avaluïn», assegura l’alcalde, Dionís Guiteras, amb el propòsit de «reunir-nos pròximament amb els representants de l’associació per donar-los una resposta». A partir d’aquí, afegeix, «parlarem de dades i no d’apriorismes, i si la seva proposta és millor que la que nosaltres hem estat treballant i que estem enllestint, la comprem». Per altra banda, «si planteja problemes, ho parlarem exclusivament des del punt de vista tècnic, res polític. En això no es tracta del que jo o l’equip de govern pensi, sinó d’analitzar-lo tècnicament», sosté l’alcalde.


En tot el procés lligat a la regularització del polígon, l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs, Guiteras sempre ha defensat la predisposició del govern a tenir en compte altres possibles alternatives a la proposada pel propi executiu. En aquest sentit, diu que «estem molt agraïts que algú presenti una proposta. Sabem com és de difícil fer un plantejament, per la qual cosa té un enorme mèrit. Han fet un esforç que mereix un tractament i una resposta el màxim de respectuosa i argumentada, des d’un vessant tècnic, i això és el que farem en els pròxims dies», conclou.

25 juny 2026

Regió7 

La moianesa Sonsoles Letang defensa les plantes de biogàs en una cimera climàtica a Londres

L’actual directora general de Canvi Climàtic, exalcaldessa de Sant Quirze, considera clau aquestes instal·lacions, com la que es projecta a Moià, en la lluita contra el metà




Sonsoles Letang, primera per la dreta, intervenint en una de les sessions / GENCAT
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià24 JUN 2026 10:40


La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental de la Generalitat, la moianesa Sonsoles Letang (exalcaldessa de Sant Quirze Safaja i exconsellera comarcal), ha defensat a Londres l’aposta a Catalunya per la implantació de plantes de biogàs. Ho ha fet en el marc d’una de les ponències de la Setmana de l’Acció Climàtica que s’hi ha celebrat, i en la qual ha anunciat l’adhesió de Catalunya a la Coalició Subnacional d'Acció contra el Metà, que es formalitzarà durant la Setmana del Clima de Nova York


La directora general de Canvi Climàtic i Qualitat Ambiental ha participat en dues sessions de treball centrades a transformar els compromisos polítics en accions concretes sobre el terreny. Letang ha destacat, en la seva primera intervenció a la taula rodona la importància dels «governs subnacionals» en la reducció d'emissions dels anomenats supercontaminants com el metà, el carboni negre i els HFC.


La directora general ha explicat que el metà representa el 16% de les emissions totals de gasos amb efecte d’hivernacle a Catalunya. Ha explicat que «la mitigació del metà és una prioritat climàtica que ens permet avançar simultàniament en la millora de la qualitat de l'aire i en la generació d'oportunitats econòmiques, especialment en zones rurals». I en aquest sentit s’ha posat en relleu el valor de l’Estratègia del biogàs 2024-2030, que té com a objectiu triplicar la producció d’aquest recurs. En aquest marc, ha destacat que «l’aposta per capturar el metà per generar biogàs és un exemple clar de com l’economia circular pot substituir els combustibles fòssils».


Cal recordar que, justament, al Moianès hi ha projectada per part de l’Ajuntament de Moià la implantació d’una planta de biogàs de propietat i gestió municipal, que té el suport econòmic dels fons europeus Next Generation. El PSC comarcal (Letang va ser alcaldessa amb una llista associada als socialistes) es va expressar a principi d’any, en un comunicat que va fer públic, totalment favorable a la implantació d’una planta de biogàs al Moianès, però mostrant discrepàncies en relació amb la ubicació concreta escollida i a l’operació plantejada per fer-la realitat.

Al mateix congrés celebrat a Londres, la directora d’Agricultura, Rosa Altisent, ha remarcat que Catalunya encara té un ampli marge de creixement en la implantació de plantes de biogàs si es compara amb altres regions europees amb un sector agroalimentari similar. Per aquest motiu, el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació destinarà 25 milions d’euros addicionals durant els pròxims quatre anys per impulsar nous projectes i accelerar el desplegament d’aquesta tecnologia al territori.


Aquests ajuts, segons destaca el departament, tenen com a objectiu afavorir la producció d’energia renovable a partir de residus orgànics, «però també contribuir a una millor gestió de les dejeccions ramaderes, reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle a les explotacions i obtenir fertilitzants orgànics de qualitat, reforçant així la competitivitat i la sostenibilitat del sector agroalimentari».

24 juny 2026

Regió7 

Els veredictes de Moià

Ens repeteixen, interessadament, que l’ecologia és només un fre regulatori per optimitzar recursos econòmics. Aquesta visió ignora que els límits planetaris són fronteres biofísiques absolutes, no hi ha dubtes, ho veiem i patim amb greus efectes a la biosfera. Com deia Ramon Margalef, l’ecologia és una ciència objectiva, no una opinió negociable: el creixement infinit en un planeta finit és impossible. Darrere del conflicte del creixement econòmic «ad nauseam» hi ha també una qüestió cultural i moral. Antonio Machado advertia que «todo necio confunde valor y precio», mentre el frare franciscà Anselm Turmeda a finals del segle XIV (l’elogi dels diners) ironitzava sobre el poder dels diners per condicionar la societat. Els 1.487 vots contraris expressats pel poble de Moià representen, en el fons, una defensa del valor davant del preu. El vot popular, a Moià, en contra de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador vol frenar el principi de Sant Mateu descrit per Margalef: la gran indústria extraient l’energia de l’entorn rural amb gran per quedar-se el valor financer i retornar-li residus i degradació. Moià ha donat una lliçó de lucidesa científica malgrat la tossuderia de la governança. En aquest context, la resolució del TSJC avalant el criteri de la Generalitat sobre la protecció de l’entorn de Castellnou és molt significativa (el Nacional.cat). El tribunal reconeix que el paisatge i el patrimoni tenen un valor col·lectiu que no pot quedar subordinat automàticament a l’interès econòmic o industrial. És un límit institucional a la idea que qualsevol projecte «verd» queda legitimat només pel fet de produir energia discutiblement circular i renovable. La fal·làcia de la «circularitat» ha quedat al descobert al Diari ARA, on Laura Calvet-Mir i Joserra Olarieta expliquen de forma clara i contundent que el biogàs industrial no és circular. Lluny de tancar cicles, cronifica la ramaderia intensiva.

27 maig 2026

Regió7 

El TSJC dona la raó a la Generalitat en la protecció visual del castell de Moià

El Tribunal tomba un recurs de l’Ajuntament que entenia que no calia aquest grau d’intervenció per part de Patrimoni Cultural al voltant de Castellnou de la Plana




Castell de Castellnoou de la Plana de Moià / ARXIU/DIBA


David Bricollé
Moià27 MAI 2026 6:25


El Tribunal Superior de Justícia ha donat per bo el grau de protecció visual establert per la direcció general de Patrimoni des del 2022 per al castell de Castellnou de la Plana de Moià, catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Monument Històric. Aquesta ratificació es plasma en una sentència dictada ara per la sala cinquena davant d’un recurs contenciós administratiu que en el seu moment va interposar l’Ajuntament moianès.


El consistori entenia que no calia aquest grau d’intervenció de la Generalitat (i demanava que es deixés sense efecte la delimitació que establia), en considerar que els objectius de protecció del monument ja s’assolien amb la normativa urbanística del municipi. El Tribunal, però, no ho ha vist així, i dona per bo el grau de protecció especificat per patrimoni.


El pronunciament no és menor perquè, tot i que no es menciona en cap moment en el procediment i en la sentència, aquest entorn és en part l’àrea on es planteja l’ampliació del polígon industrial del Prat i de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs (i des de fa anys hi ha situada la depuradora) i caldrà veure quin nivell d’incidència hi té.

Un litigi iniciat fa dos anys i mig

El fons d’aquest procediment comença l’octubre del 2022 quan la Generalitat va iniciar l’expedient per a la delimitació de l’entorn del castell. Un mes després, l’Ajuntament i el Consell Comarcal van presentar escrits al departament de Cultura sol·licitant que es deixés sense efecte aquesta delimitació, però un any després la direcció general de Patrimoni la va fer efectiva, amb un acord de Govern de la Generalitat, que és contra el que el consistori va interposar el contenciós.

El que argumentava l’Ajuntament, segons recull la sentència a la qual ha tingut accés regió7, és que el sòl de l’entorn del castell ja estava protegit pel Pla General d’Ordenació Urbanística (PGOU) de Moià i també pel Pla Territorial de les Comarques Centrals, per la seva qualificació de sòl no urbanitzable protegit i que, «per tant, el control de l’administració local i autonòmica és absoluta, ja que qualsevol actuació que es faci requereix l’aprovació d’un pla especial urbanístic, amb l’informe sectorial com mínim del departament de Cultura i l’òrgan ambiental competent, que hauran de ser favorables als efectes d’impacte arquitectònic, ambiental i paisatgístic».

També adduïa el consistori de Moià que no s’havia acreditat prou «l’oportunitat i la legalitat de l’acord [de la Generalitat], i per vulnerar l’interès públic municipal, en no tenir en compte l’interès els serveis d’interès general existents (depuradora de Moià), dignes de tota protecció, així com l’accés viari principal al polígon industrial del Prat».


Per contra, segons reflecteix també la sentència del TSJC, la Generalitat va argumentar en el procediment que la normativa urbanística i la normativa del patrimoni cultural «regulen matèries diferents, la competència sobre les quals recau en dues administracions: l’Ajuntament per a la urbanística, i el departament de Cultura respecte de la normativa de patrimoni cultural. I cadascuna ha de vetllar pel compliment de la normativa respectiva». I hi afegia que «la Generalitat té competència per delimitar l’entorn de protecció, i en aquest cas concret, ve motivada la seva fixació per al control de les visuals pròximes al Castell de Castellnou i vetlla perquè les intervencions que determina el planejament urbanístic siguin harmòniques amb les perspectives conjuntes» amb el castell.

Fent referència a la normativa vigent, la sala del TSJC exposa en la sentència que «l’entorn de protecció d’un bé cultural d’interès nacional, d’acord amb l’article 11 de la Llei de Patrimoni Cultural de Catalunya, el constitueix l’espai, edificat o no, que dona suport ambiental al bé i l’alteració del qual pot afectar els seus valors, contemplació o estudi». I hi afegeix que «la delimitació d’aquest entorn ha de respondre a un equilibri entre la necessitat de crear una àrea de protecció que garanteixi suficientment el control sobre l’entorn del monument i la voluntat de no afectar més espais dels estrictament necessaris».

La sentència fa referència a l’expedient de la Generalitat per establir la protecció i a com justifica la inclusió de les parcel·les que formen part de la delimitació. Així, aquell document argumentava que «la definició d’un entorn de protecció al voltant del Castell de Castellnou de la Plana es presenta com el millor instrument per garantir la pervivència dels seus múltiples valors culturals en les millors condicions possibles», i que «es tracta d’evitar que l’alteració d’aquest entorn entès com l’espai que dona suport ambiental al bé, pugui afectar els valors, la contemplació o l’estudi del monument històric».

Per això, detallava, «la distància de visualització ha de ser la suficientment adequada perquè la percepció del monument sigui correcta i aquesta no es desdibuixi en un entorn excessiu més enllà de la seva correcta contemplació». I hi afegia l’expedient de protecció que «tenint en compte aquests criteris, el Castell de Castellnou de la Plana és un edifici que es pot admirar des de molts indrets al seu voltant. Per això, es considera vital poder controlar els paràmetres de visualització i les condicions de percepció d’aquest monument en relació amb les intervencions que es realitzin en aquest entorn pròxim en el futur». D'acord amb això va establir les finques que formen aquesta àrea de preservació.

El TSJC ha desestimat el recurs contenciós administratiu interposat per l’Ajuntament i, per tant, valida aquesta protecció establerta per la direcció general de Patrimoni. Contra aquesta sentència el consistori pot presentar recurs de cassació.

27 maig 2026

Regió7 

Moià obtindrà electricitat i calor per a autoconsum a partir dels residus

El projecte de la planta de biogàs aconsegueix 3,3 milions de subvenció de l’IDAE

 
L’alcaldeDionís Guiteras(ERC) mostra els plànols del projecte del polígon delPrat

Miquel Gonzalez / Shooting
Antonio Cerrillo

Barcelona
19/03/2026 09:53

Convertir els residus en un recurs per aconseguir altes cotes d’independència elèctrica i energètica. Aquest és l’ambiciós projecte que promou l’Ajuntament de Moià, la capital del Moianès (6.800 habitants), que s’ha plantejat aquest doble repte: fer front a la factura energètica i afrontar una solució al problema dels residus.

L’objectiu és proveir tots els serveis energètics municipals amb una planta de biogàs de propietat pública. Es pretén amb això també demostrar que la iniciativa pública pot fomentar l’autoconsum d’energia renovable i aconseguir que els residus puguin convertir-se en un valuós recurs per abaratir les càrregues pressupostàries municipals.


“La planta serà 100% pública i servirà per desconnectar-nos de les elèctriques”, diu l’alcalde

El projecte consisteix en la construcció d’una planta de biogàs per produir electricitat i calor, per a la qual cosa s’utilitza­rien rebutjos de diversos tipus: la fracció de la matèria orgànica, els residus ramaders (purins dels porcs), els subproductes de la indústria de l’alimentació (lactis i del sector agroecològic, però no les restes d’escorxador) i el fang de depuradora, així com restes vegetals.

“Serà la primera planta de biogàs 100% pública, una iniciativa per poder ser autosuficients i desconnectar-nos de les grans companyies elèctriques, perquè l’energia es destina íntegrament a l’autoconsum”, assenyala l’alcalde, Dionís Guiteras (ERC).

La planta incorpora un sistema biològic en què s’afegeixen bacteris als residus, de manera que aquests excreten gas metà (i CO2), un combustible que en aquest cas es crema en motors per produir energia elèctrica mentre que els gasos d’esca­pament s’aprofitaran per pro­duir calor. “Hem optat per produir electricitat, i no gas, perquè d’aquesta manera ho podem electrificar tot: la calefacció, els vehicles municipals, l’aire condicionat de les instal·lacions municipals, l’energia per extreure l’aigua dels pous de la companyia pública i la distribució als dipòsits, l’enllumenat públic i de tots els equipaments...”, diu.


A més, el projecte preveu reaprofitar la calor dels motors per disposar d’un circuit que mantingui la temperatura del digestor en 37ºC, que és la tempera­tura òptima perquè els bacteris puguin treballar. I, a més, si s’instal·la un circuit d’aigua permet tenir calefacció, o vapor per a les indústries i equipaments municipals. El pas següent seria que l’aigua calenta de la planta pugui alimentar la piscina pública tot l’any.

El projecte té un cost apro­ximat de cinc milions d’euros i ha estat seleccionat al programa de concessió d’ajuts de l’ Institut per a la Diversificació i Estalvi
de l’ Energia ( IDAE), amb una subvenció de 3,713 milions d’euros procedent dels fons Next
Generation.

Ja s’ha redactat un projecte bàsic i ara l’Ajuntament està
preparant els plecs amb les condicions per treure a concurs públic el projecte definitiu i construir la planta.


Es busca sobretot un important estalvi energètic. L’Ajun­tament té un pressupost d’11 milions d’euros i es gasta uns 700.000 euros anuals aproxi­madament en costos energètics (gas, gasoil i electricitat), incloent-hi els costos energètics de la companyia pública d’aigües (extracció d’aigua de pous i la seva impulsió als dipòsits). A aquesta suma caldria afegir-hi els costos de tractar les escombraries a l’abocador, cosa que fa viable econòmicament l’operació. “El món local està mal finançat i cada vegada ha de prestar més serveis; i, si a més pateix factors externs, dels quals es deriven més costos, com els energètics, bé busca solucions o estem obligats a apujar impostos; i si apugem impostos, més desafecció”, argumenta Guiteras.

L’alcalde afegeix altres avantatges associats: “El procés d’anaerobi no comporta molèsties per la pudor, i totes les empreses que portarien els residus són del poble i d’un radi de 10 quilòmetres”.


Salvador Salat, membre de la junta directiva del Clúster de Bioenergia de Catalunya, afirma que “és un projecte ben plantejat, perquè és d’autoconsum i incorpora una barreja de residus equilibrat que garanteix un alt rendiment”. Salat recorda que “avui dia es poden obtenir els quilowatts elèctrics més barats amb l’energia solar”, però destaca que el combustible obtingut en aquest projecte “és un gas renovable”.

El pla de Moià s’inscriu dins d’una operació per requalificar 10,8 hectàrees de sòl rústic per legalitzar l’ escorxador del Moianès (després d’una sentència del TSJC del 2023) i ordenar el conjunt del polígon industrial del Prat, cosa que necessita que “aquest polígon creixi, amb una modificació parcial del planejament”.

El projecte té com a principal escull certa oposició veïnal a l’escorxador i la campanya empresa contra la planta de biogàs amb l’argument que acollirà els residus carnis de l’escorxador. Tot i això, l’alcalde replica que els residus de la indústria porcina no seran valoritzats a la planta, ja que s’aplicarà la normativa que incorpora aquestes restriccions als residus carnis. Un cert front de rebuig el forma l’oposició a l’alcalde, que té majoria absoluta.

19 març 2026

LaVanguardia

Empresaris del polígon El Prat de Moià avalen el pla de l’equip de govern per regularitzar-lo Empresaris del polígon El Prat de Moià avalen el pla de l’equip de govern per regularitzar-lo

L’associació de propietaris demana a l’Ajuntament que continuï amb la tramitació del projecte que «dona solució als problemes de legalitat urbanística»



Una part del polígon El Prat, amb l'escorxador al fons / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià09 FEB 2026 13:16

L’associació de propietaris del polígon El Prat de Moià donen ple suport a la modificació urbanística que vol impulsar l’equip de govern d’Aramoià a la zona per poder-lo ampliar i fer possible la seva regularització. Així ho han expressat els empresaris en un comunicat adreçat a l’Ajuntament en què insten a tots els grups a continuar amb la tramitació d’aquesta proposta i procedir a la seva aprovació inicial i definitiva.


L’empresariat és conscient «de la insistent pressió social» manifestada per una part de la població i entitats ecologistes en contra d’una proposta que inclou l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la construcció d’una planta de biogàs. En el comunicat no fan referència a aquests dos projectes, però insisteixen en la idoneïtat de la proposta presentada perquè «compleix la legalitat», i «dona una solució a tots els problemes de legalitat urbanística existent, donant una viabilitat legal a les empreses». Més enllà d’això, també diuen que solucionaria «el problema de mobilitat i de trànsit de dins el nucli urbà», es comprometen a treballar per assolir l’aprovació definitiva del projecte, i es posen a disposició de polítics, tècnics i opositors per incloure-hi possibles suggeriments.


L’associació de propietaris recorda que fa deu anys que s’ha treballat «amb diversos intents» per donar solució als problemes del polígon, però que mai no s’han arribat a resoldre. Admeten que «potser ha crescut de manera poc ordenada, però sempre pensant que s’estava complint amb la legalitat», en el sentit que «hem sol·licitat permisos i llicències que se’ns han anat concedint per part de l’Ajuntament». Entenen que ara el consistori té una nova solució sobre la taula i que, en comptes de veure’s afectat per múltiples reclamacions de responsabilitat patrimonial per part de les empreses, «s’ha obtingut l’aprovació d’un avenç de la modificació del pla general amb un consens de la immensa majoria dels empresaris del polígon i ha estat ratificat per la Generalitat».

Segons consta en el comunicat, les empreses del polígon El Prat donen feina «a més de 600 famílies, amb uns 1.200 llocs de treball i tres de les empreses més grans de la comarca».

9 febrer 2026

Regió7

La divisió de Moià reflectida al ple: "No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme"

La sessió ordinària celebrada ahir es va viure amb retrets i acusacions, especialment entre la CUP i Aramoià, centrades en l’ampliació del polígon del Prat
A l’exterior de l’Ajuntament una setantena de veïns es van mobilitzar i, mentre aplaudien les intervencions de la cupaire Lakshmi Roset, rebutjava les de l’alcalde

Imatges de la concentració en contra de l'ampliació del polígon de Moià, ahir, durant el ple municipal / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 16:29Actualitzada 29 GEN 2026 17:18

Un poble dividit i un ambient tens. Això és el que millor defineix el ple municipal de Moià celebrat ahir, 28 de gener. Era fàcil preveure que no seria una sessió relaxada ni harmònica, sobretot tenint en compte que, a l’exterior de l’Ajuntament, una setantena de persones s’hi concentraven per reclamar que s’assumissin els resultats de la consulta. Els cops i contracops —principalment entre la CUP-Capgirem i Aramoià (ERC)— van marcar una sessió que no va deixar ningú indiferent i que va transcórrer en paral·lel a la mobilització ciutadana, des d’on es cridaven consignes contràries al projecte d’ampliació del polígon.


La primera mitja hora del ple va transcórrer amb relativa normalitat. Els entrebancs van arribar en abordar el 7è punt de l’ordre del dia: la moció presentada pels tres partits de l’oposició —CUP, PSC i Junts— que instava l’equip de govern a tenir en consideració el resultat de la consulta no referendària celebrada l’11 de gener, qualificada de “clara, contundent i inequívoca”. Aramoià, amb majoria absoluta, hi va votar en contra i no va prosperar. Així i tot, el govern municipal va acceptar obrir un procés de diàleg, sempre partint de dues premisses que considera innegociables: l’escorxador no es tancarà i el polígon s’ha de regularitzar amb urgència.


Jofre Torras, Maria Tarter i Montserrat Girbau, de Junts per Moià, Montví i Montjoia / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Els posicionaments polítics ja queden recollits a la crònica del ple; resta, però, explicar com es va viure la sessió. L’ambient va estar marcat per un intens intercanvi de retrets, recriminacions i acusacions, especialment entre la CUP i ERC. Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, va iniciar la seva intervenció amb contundència, assegurant que, després d’haver viscut en primera persona la jornada participativa de l’11 de gener, “no acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar el que va sortir a les urnes”. No va trigar a retreure l’absència d’Aramoià el dia de la consulta: “Si us haguéssiu dignat a venir, hauríeu vist el mateix que nosaltres: un poble il·lusionat, amb ganes de decidir el seu futur”, un fet que va qualificar d’“històric”.


Lakshmi Roset, de la CUP Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Sense entrar en el rerefons tècnic, Roset va continuar afirmant que “no podeu imposar projectes que la gent no vol” i va recordar que els veïns tenen “tot el dret del món a decidir sobre allò que els convé”. Malgrat que el projecte del polígon s’ha personalitzat sovint en la figura de l’alcalde —com evidencien els càntics escoltats ahir dins la sala de plens, provinents de l’exterior de l’Ajuntament, on fins i tot se’l va acusar de “dictador”—, la regidora cupaire es va adreçar directament a tot l’equip de govern: “De tu, Dionís, m’ho esperava, perquè has demostrat àmpliament que no tens cap voluntat que la gent participi, però aquí hi ha molts regidors que mereixeu el meu respecte i aquest seguidisme no l’entenc. Us demano que, des del vostre esperit crític, voteu a favor de la moció”. També va interpel·lar directament Montse Ferrer, regidora des de fa anys al consistori: “No deixis que tot el que has treballat per l’Ajuntament se’n vagi a la merda per imposar aquest projecte”.

La petició no només no va prosperar, sinó que va provocar una reacció immediata de l’equip de govern. Un rere l’altre, els regidors d’Aramoià van defensar el projecte amb un denominador comú: hi creuen i no se’n desvincularan, encara que els pugui costar les eleccions. “Ni som ximples ni titelles. Aquest tema ens ha ocupat moltes hores i crec que tots pensem el mateix: s’ha de trobar una solució per al polígon”, va afirmar la regidora Eva Roger. Per al·lusions, Montse Ferrer va intervenir: “Fa 14 anys que estic aquí i la feina feta ens avala. Estic molt tranquil·la. No volem imposar un projecte; treballarem per millorar-lo, buscar el màxim consens i continuar aixecant tota la merda que s’ha trobat l’Ajuntament des que vam entrar”. En la mateixa línia, Gemma Bisbal va assegurar que les iniciatives no han vingut de nou: “Estaven al programa electoral, es van validar a les urnes i, per això, continuarem endavant encara que ens costi les pròximes eleccions”.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

En resposta a l'oposició, especialment a la CUP, l’alcalde Dionís Guiteras va justificar l’absència del govern a la consulta assegurant que no es van sentir interpel·lats, sobretot per la impossibilitat d’arribar a un acord sobre la pregunta: “La comissió promotora va deixar molt clar que no tenien res a negociar”. El polític va insistir que el problema de fons és la necessitat de regularitzar el polígon i que la consulta se centrava en l’escorxador i la planta de biogàs: “Si només es pregunta per una part i no per l’altra, no ens podem sentir cridats a votar. No vam deixar d’anar-hi per manca de compromís democràtic, sinó perquè no ens sentíem interpel·lats”, va puntualitzar. “Sempre hem estat quan s’ha hagut de votar i sempre hem escoltat tothom”, va concloure, adreçant-se directament a Roset.


L’alcalde va titllar el debat amb la cupaire d’“absurd” i va assegurar que “per més mentides que es diguin, no canviaràs la realitat”. Tot i afirmar que no volia entrar en la disputa, va lamentar que “no s’ha jugat amb les mateixes cartes”, en referència a la denúncia presentada per l’entitat ecologista El Fanal a la Fiscalia: “He sabut avui que han estat ells perquè m’han fet arribar el decret de desistiment. No he pogut dir tot el que podia perquè m’estaven investigant”. Segons Guiteras, el document conclou que “ho estem fent bé, que l’escorxador no es pot tancar i que hi ha una sentència del 2022 que dona sis mesos per regularitzar el polígon”. Som el 2026 i, fins ara, “no s’ha trobat cap solució”.

Roset va qualificar de “ridícul” aquest argument: “Teniu tots els altaveus del món, tothom coneix la vostra versió i, així i tot, han votat que no”. També va demanar que no s’assenyalessin membres d’El Fanal: “És terrible aquest assetjament a persones que mereixen respecte i que han complert amb les seves obligacions com a ecologistes”. Amb un to més conciliador, Maria Tarter (Junts) i Susana Tapia (PSC) van apel·lar al diàleg per trobar una solució compartida.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Pel que fa a la petició de suspendre els tràmits, Guiteras va argumentar que “no es pot fer perquè les empreses del polígon estan administrativament en fals”: “Si ara tirem enrere l'aprovació inicial que suspenia llicències i ens donava marge, ningú ens garanteix que aquesta suspensió continuï vigent”. Tot i això, va reiterar la “mà estesa absoluta” per iniciar un procés de diàleg. També va recordar que la situació ve de mandats anteriors, sota l’alcaldia de Josep Montràs: “Això no ho hem fet nosaltres, com tampoc el deute, l’aparcament del CAP, la caserna o la urbanització de Montví, però ens hem trencat la cara per arreglar-ho”. “Aquí ha de guanyar el poble”, va concloure.

Visiblement desgastat i amb un punt d’enfadament, l’alcalde va recordar que durant anys s’han explorat diverses opcions per regularitzar el polígon del Prat —el veritable problema de fons—, però que aquesta és la primera que ha rebut el vistiplau d’Urbanisme. En resposta, la CUP va negar que les empreses hagin de tancar si no es regularitza el polígon: “La llei sempre intenta garantir la continuïtat de l’activitat empresarial”. “Afirmar que sense l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs no es pot regularitzar el polígon és xantatge emocional”, va afegir Roset. Guiteras li va replicar amb duresa: “No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme”.

Així, el projecte tira endavant amb el compromís d’obrir un procés de diàleg amb partits i entitats, però la fractura entre els dos blocs sembla cada vegada més profunda. Caldrà veure com es resol un conflicte que, de moment, continua enquistat. 

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2026

Regió7

 

Aramoià rebutja la moció de l’oposició i manté el projecte del polígon del Prat

L’equip de govern continua apostant per la regularització de la zona amb la construcció de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però accepta obrir un procés de diàleg amb la resta dels grups municipals


Imatges del ple ordinari de Moià, el 28 de gener de 2026 / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 6:25Actualitzada 29 GEN 2026 11:08

Aramoià es manté ferm en la seva proposta per regularitzar el polígon del Prat, que preveu la construcció d’una planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però es mostra obert al diàleg amb els partits de l’oposició i les entitats del municipi. Aquest va ser el missatge que l’equip de govern, amb majoria absoluta, va transmetre ahir durant el ple ordinari.


Durant la sessió, la CUP, el PSC i Junts van presentar una moció conjunta en què sol·licitaven diverses mesures arran de la consulta popular no referendària celebrada el passat 11 de gener. La votació va registrar una participació del 30,12%, amb un 90,01% de vots contraris als projectes.


Concretament, l’oposició va subratllar que el resultat és «clar, contundent i inequívoc» i que expressa «una voluntat popular indiscutiblement majoritària contrària als projectes». Tot i que la consulta no és vinculant, van defensar que es va dur a terme amb «plena legitimitat democràtica» i que els poders públics han de respectar-ne el resultat d’acord amb els principis de participació ciutadana, democràcia local, bona administració i respecte a la voluntat popular. En aquest sentit, els tres grups van advertir que ignorar-lo «desvirtuaria el sentit de l’instrument participatiu» i «alimentaria la desafecció política».


Per tot plegat, la CUP, Junts i el PSC van sol·licitar l’adopció de diversos acords: reconèixer els resultats de la consulta i assumir la posició majoritària, és a dir, el ‘no’; suspendre els tràmits administratius, procediments urbanístics i convenis vinculats a la modificació plantejada; iniciar un procés de diàleg i negociació entre tots els grups polítics i les entitats del municipi per abordar la regularització del polígon del Prat i consensuar un model de desenvolupament; assumir el compromís que, en el futur, els projectes de gran impacte se sotmetin a mecanismes de participació ciutadana amb informació completa, transparència i respecte a la voluntat popular, i, finalment, traslladar aquests acords a la comissió promotora, a les entitats participants, a la comissió de control de les consultes populars no referendàries, al Departament de Territori i al Parlament de Catalunya, així com fer-los públics a través dels canals institucionals de l’Ajuntament.

En un ple marcat per la tensió, especialment entre Aramoià i la CUP, els tres partits de l’oposició van exposar els seus posicionaments i matisos respecte al projecte. Susana Tapia, regidora del PSC, va demanar un «reset», tornar a començar i «buscar una solució en què tots ens puguem sentir còmodes a partir d’un diàleg constructiu i pacífic». En aquest sentit, la socialista va defensar la necessitat de prioritzar la regularització del polígon, acceptant l’ampliació de l’escorxador «amb condicions específiques» i la construcció de la planta de biogàs.

Junts va adoptar una línia similar, posant l’accent en el debat i la paraula. Maria Tarter va demanar «aturar-se un moment i escoltar la gent» per dialogar i consensuar la regularització del polígon, i va reclamar més transparència a l’equip de govern.


Per part de la CUP, Lakshmi Roset es va mostrar molt crítica amb la gestió d’Aramoià: «No acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar les urnes». Segons la regidora, els resultats de la consulta van evidenciar «un poble il·lusionat i amb voluntat de decidir el seu futur». En aquest sentit, va advertir que «no es poden impulsar projectes que la gent no vol» i va instar l’equip de govern a «escoltar i, si realment estimeu el poble, no imposar un projecte, deixar l’ego de banda i parlar del model que volem». Finalment, Roset es va adreçar a la resta de regidors del govern per reclamar-los «sentit crític».

En resposta a la moció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va valorar la participació registrada a la consulta, però també va remarcar que prop del 70% del cens no es va sentir interpel·lat. Amb tot, va recordar que no es va poder arribar a un acord amb la comissió promotora per formular una «pregunta clara i concisa». El batlle va insistir que el problema de fons és la regularització del polígon, un aspecte que va definir com a «punt de trobada» amb la resta de formacions.

Guiteras també es va adreçar a Roset per demanar-li que evités acusacions i «mentides», i va subratllar que «ho estem fent bé» i que no han trobat cap altra alternativa viable. En aquest sentit, va afirmar que actualment no es poden aturar els tràmits: «Si ens tirem enrere, potser ens haurem de posar a demanar llicències, i això suposaria el tancament de moltes empreses».

La moció va quedar rebutjada, ja que tot l’equip de govern hi va votar en contra. Tot i això, l’alcalde va acceptar iniciar un procés de diàleg, partint de la base que l’escorxador «no es tancarà» i que el polígon «s’ha de regularitzar».


Tensió i pressió exterior

El ple d’ahir es va celebrar en paral·lel a una concentració convocada pel col·lectiu Per un Moià viu, que va aplegar una setantena de persones. Els manifestants, a més de corejar consignes contràries al projecte d’Aramoià, van seguir la sessió en directe, intensificant les proclames durant les intervencions de l’alcalde, Dionís Guiteras, i mostrant un suport especialment explícit a la regidora de la CUP.
Concentració en contra de la planta de biogàs i de l'ampliació de l'escorxador, ahir 28 de gener, durant el ple municipal / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2025

Regió7