Ens repeteixen, interessadament, que l’ecologia és només un fre regulatori per optimitzar recursos econòmics. Aquesta visió ignora que els límits planetaris són fronteres biofísiques absolutes, no hi ha dubtes, ho veiem i patim amb greus efectes a la biosfera. Com deia Ramon Margalef, l’ecologia és una ciència objectiva, no una opinió negociable: el creixement infinit en un planeta finit és impossible. Darrere del conflicte del creixement econòmic «ad nauseam» hi ha també una qüestió cultural i moral. Antonio Machado advertia que «todo necio confunde valor y precio», mentre el frare franciscà Anselm Turmeda a finals del segle XIV (l’elogi dels diners) ironitzava sobre el poder dels diners per condicionar la societat. Els 1.487 vots contraris expressats pel poble de Moià representen, en el fons, una defensa del valor davant del preu. El vot popular, a Moià, en contra de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador vol frenar el principi de Sant Mateu descrit per Margalef: la gran indústria extraient l’energia de l’entorn rural amb gran per quedar-se el valor financer i retornar-li residus i degradació. Moià ha donat una lliçó de lucidesa científica malgrat la tossuderia de la governança. En aquest context, la resolució del TSJC avalant el criteri de la Generalitat sobre la protecció de l’entorn de Castellnou és molt significativa (el Nacional.cat). El tribunal reconeix que el paisatge i el patrimoni tenen un valor col·lectiu que no pot quedar subordinat automàticament a l’interès econòmic o industrial. És un límit institucional a la idea que qualsevol projecte «verd» queda legitimat només pel fet de produir energia discutiblement circular i renovable. La fal·làcia de la «circularitat» ha quedat al descobert al Diari ARA, on Laura Calvet-Mir i Joserra Olarieta expliquen de forma clara i contundent que el biogàs industrial no és circular. Lluny de tancar cicles, cronifica la ramaderia intensiva.
27 maig 2026