La divisió de Moià reflectida al ple: "No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme"

La sessió ordinària celebrada ahir es va viure amb retrets i acusacions, especialment entre la CUP i Aramoià, centrades en l’ampliació del polígon del Prat
A l’exterior de l’Ajuntament una setantena de veïns es van mobilitzar i, mentre aplaudien les intervencions de la cupaire Lakshmi Roset, rebutjava les de l’alcalde

Imatges de la concentració en contra de l'ampliació del polígon de Moià, ahir, durant el ple municipal / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 16:29Actualitzada 29 GEN 2026 17:18

Un poble dividit i un ambient tens. Això és el que millor defineix el ple municipal de Moià celebrat ahir, 28 de gener. Era fàcil preveure que no seria una sessió relaxada ni harmònica, sobretot tenint en compte que, a l’exterior de l’Ajuntament, una setantena de persones s’hi concentraven per reclamar que s’assumissin els resultats de la consulta. Els cops i contracops —principalment entre la CUP-Capgirem i Aramoià (ERC)— van marcar una sessió que no va deixar ningú indiferent i que va transcórrer en paral·lel a la mobilització ciutadana, des d’on es cridaven consignes contràries al projecte d’ampliació del polígon.


La primera mitja hora del ple va transcórrer amb relativa normalitat. Els entrebancs van arribar en abordar el 7è punt de l’ordre del dia: la moció presentada pels tres partits de l’oposició —CUP, PSC i Junts— que instava l’equip de govern a tenir en consideració el resultat de la consulta no referendària celebrada l’11 de gener, qualificada de “clara, contundent i inequívoca”. Aramoià, amb majoria absoluta, hi va votar en contra i no va prosperar. Així i tot, el govern municipal va acceptar obrir un procés de diàleg, sempre partint de dues premisses que considera innegociables: l’escorxador no es tancarà i el polígon s’ha de regularitzar amb urgència.


Jofre Torras, Maria Tarter i Montserrat Girbau, de Junts per Moià, Montví i Montjoia / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Els posicionaments polítics ja queden recollits a la crònica del ple; resta, però, explicar com es va viure la sessió. L’ambient va estar marcat per un intens intercanvi de retrets, recriminacions i acusacions, especialment entre la CUP i ERC. Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, va iniciar la seva intervenció amb contundència, assegurant que, després d’haver viscut en primera persona la jornada participativa de l’11 de gener, “no acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar el que va sortir a les urnes”. No va trigar a retreure l’absència d’Aramoià el dia de la consulta: “Si us haguéssiu dignat a venir, hauríeu vist el mateix que nosaltres: un poble il·lusionat, amb ganes de decidir el seu futur”, un fet que va qualificar d’“històric”.


Lakshmi Roset, de la CUP Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Sense entrar en el rerefons tècnic, Roset va continuar afirmant que “no podeu imposar projectes que la gent no vol” i va recordar que els veïns tenen “tot el dret del món a decidir sobre allò que els convé”. Malgrat que el projecte del polígon s’ha personalitzat sovint en la figura de l’alcalde —com evidencien els càntics escoltats ahir dins la sala de plens, provinents de l’exterior de l’Ajuntament, on fins i tot se’l va acusar de “dictador”—, la regidora cupaire es va adreçar directament a tot l’equip de govern: “De tu, Dionís, m’ho esperava, perquè has demostrat àmpliament que no tens cap voluntat que la gent participi, però aquí hi ha molts regidors que mereixeu el meu respecte i aquest seguidisme no l’entenc. Us demano que, des del vostre esperit crític, voteu a favor de la moció”. També va interpel·lar directament Montse Ferrer, regidora des de fa anys al consistori: “No deixis que tot el que has treballat per l’Ajuntament se’n vagi a la merda per imposar aquest projecte”.

La petició no només no va prosperar, sinó que va provocar una reacció immediata de l’equip de govern. Un rere l’altre, els regidors d’Aramoià van defensar el projecte amb un denominador comú: hi creuen i no se’n desvincularan, encara que els pugui costar les eleccions. “Ni som ximples ni titelles. Aquest tema ens ha ocupat moltes hores i crec que tots pensem el mateix: s’ha de trobar una solució per al polígon”, va afirmar la regidora Eva Roger. Per al·lusions, Montse Ferrer va intervenir: “Fa 14 anys que estic aquí i la feina feta ens avala. Estic molt tranquil·la. No volem imposar un projecte; treballarem per millorar-lo, buscar el màxim consens i continuar aixecant tota la merda que s’ha trobat l’Ajuntament des que vam entrar”. En la mateixa línia, Gemma Bisbal va assegurar que les iniciatives no han vingut de nou: “Estaven al programa electoral, es van validar a les urnes i, per això, continuarem endavant encara que ens costi les pròximes eleccions”.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

En resposta a l'oposició, especialment a la CUP, l’alcalde Dionís Guiteras va justificar l’absència del govern a la consulta assegurant que no es van sentir interpel·lats, sobretot per la impossibilitat d’arribar a un acord sobre la pregunta: “La comissió promotora va deixar molt clar que no tenien res a negociar”. El polític va insistir que el problema de fons és la necessitat de regularitzar el polígon i que la consulta se centrava en l’escorxador i la planta de biogàs: “Si només es pregunta per una part i no per l’altra, no ens podem sentir cridats a votar. No vam deixar d’anar-hi per manca de compromís democràtic, sinó perquè no ens sentíem interpel·lats”, va puntualitzar. “Sempre hem estat quan s’ha hagut de votar i sempre hem escoltat tothom”, va concloure, adreçant-se directament a Roset.


L’alcalde va titllar el debat amb la cupaire d’“absurd” i va assegurar que “per més mentides que es diguin, no canviaràs la realitat”. Tot i afirmar que no volia entrar en la disputa, va lamentar que “no s’ha jugat amb les mateixes cartes”, en referència a la denúncia presentada per l’entitat ecologista El Fanal a la Fiscalia: “He sabut avui que han estat ells perquè m’han fet arribar el decret de desistiment. No he pogut dir tot el que podia perquè m’estaven investigant”. Segons Guiteras, el document conclou que “ho estem fent bé, que l’escorxador no es pot tancar i que hi ha una sentència del 2022 que dona sis mesos per regularitzar el polígon”. Som el 2026 i, fins ara, “no s’ha trobat cap solució”.

Roset va qualificar de “ridícul” aquest argument: “Teniu tots els altaveus del món, tothom coneix la vostra versió i, així i tot, han votat que no”. També va demanar que no s’assenyalessin membres d’El Fanal: “És terrible aquest assetjament a persones que mereixen respecte i que han complert amb les seves obligacions com a ecologistes”. Amb un to més conciliador, Maria Tarter (Junts) i Susana Tapia (PSC) van apel·lar al diàleg per trobar una solució compartida.

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

Pel que fa a la petició de suspendre els tràmits, Guiteras va argumentar que “no es pot fer perquè les empreses del polígon estan administrativament en fals”: “Si ara tirem enrere l'aprovació inicial que suspenia llicències i ens donava marge, ningú ens garanteix que aquesta suspensió continuï vigent”. Tot i això, va reiterar la “mà estesa absoluta” per iniciar un procés de diàleg. També va recordar que la situació ve de mandats anteriors, sota l’alcaldia de Josep Montràs: “Això no ho hem fet nosaltres, com tampoc el deute, l’aparcament del CAP, la caserna o la urbanització de Montví, però ens hem trencat la cara per arreglar-ho”. “Aquí ha de guanyar el poble”, va concloure.

Visiblement desgastat i amb un punt d’enfadament, l’alcalde va recordar que durant anys s’han explorat diverses opcions per regularitzar el polígon del Prat —el veritable problema de fons—, però que aquesta és la primera que ha rebut el vistiplau d’Urbanisme. En resposta, la CUP va negar que les empreses hagin de tancar si no es regularitza el polígon: “La llei sempre intenta garantir la continuïtat de l’activitat empresarial”. “Afirmar que sense l’ampliació de l’escorxador i la planta de biogàs no es pot regularitzar el polígon és xantatge emocional”, va afegir Roset. Guiteras li va replicar amb duresa: “No sé si això teu és ignorància, maldat o populisme”.

Així, el projecte tira endavant amb el compromís d’obrir un procés de diàleg amb partits i entitats, però la fractura entre els dos blocs sembla cada vegada més profunda. Caldrà veure com es resol un conflicte que, de moment, continua enquistat. 

El ple celebrat ahir a l'Ajuntament de Moià / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2026

Regió7

 

Aramoià rebutja la moció de l’oposició i manté el projecte del polígon del Prat

L’equip de govern continua apostant per la regularització de la zona amb la construcció de la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però accepta obrir un procés de diàleg amb la resta dels grups municipals


Imatges del ple ordinari de Moià, el 28 de gener de 2026 / Oscar Bayona


Ariadna Gombau
Moià29 GEN 2026 6:25Actualitzada 29 GEN 2026 11:08

Aramoià es manté ferm en la seva proposta per regularitzar el polígon del Prat, que preveu la construcció d’una planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador, però es mostra obert al diàleg amb els partits de l’oposició i les entitats del municipi. Aquest va ser el missatge que l’equip de govern, amb majoria absoluta, va transmetre ahir durant el ple ordinari.


Durant la sessió, la CUP, el PSC i Junts van presentar una moció conjunta en què sol·licitaven diverses mesures arran de la consulta popular no referendària celebrada el passat 11 de gener. La votació va registrar una participació del 30,12%, amb un 90,01% de vots contraris als projectes.


Concretament, l’oposició va subratllar que el resultat és «clar, contundent i inequívoc» i que expressa «una voluntat popular indiscutiblement majoritària contrària als projectes». Tot i que la consulta no és vinculant, van defensar que es va dur a terme amb «plena legitimitat democràtica» i que els poders públics han de respectar-ne el resultat d’acord amb els principis de participació ciutadana, democràcia local, bona administració i respecte a la voluntat popular. En aquest sentit, els tres grups van advertir que ignorar-lo «desvirtuaria el sentit de l’instrument participatiu» i «alimentaria la desafecció política».


Per tot plegat, la CUP, Junts i el PSC van sol·licitar l’adopció de diversos acords: reconèixer els resultats de la consulta i assumir la posició majoritària, és a dir, el ‘no’; suspendre els tràmits administratius, procediments urbanístics i convenis vinculats a la modificació plantejada; iniciar un procés de diàleg i negociació entre tots els grups polítics i les entitats del municipi per abordar la regularització del polígon del Prat i consensuar un model de desenvolupament; assumir el compromís que, en el futur, els projectes de gran impacte se sotmetin a mecanismes de participació ciutadana amb informació completa, transparència i respecte a la voluntat popular, i, finalment, traslladar aquests acords a la comissió promotora, a les entitats participants, a la comissió de control de les consultes populars no referendàries, al Departament de Territori i al Parlament de Catalunya, així com fer-los públics a través dels canals institucionals de l’Ajuntament.

En un ple marcat per la tensió, especialment entre Aramoià i la CUP, els tres partits de l’oposició van exposar els seus posicionaments i matisos respecte al projecte. Susana Tapia, regidora del PSC, va demanar un «reset», tornar a començar i «buscar una solució en què tots ens puguem sentir còmodes a partir d’un diàleg constructiu i pacífic». En aquest sentit, la socialista va defensar la necessitat de prioritzar la regularització del polígon, acceptant l’ampliació de l’escorxador «amb condicions específiques» i la construcció de la planta de biogàs.

Junts va adoptar una línia similar, posant l’accent en el debat i la paraula. Maria Tarter va demanar «aturar-se un moment i escoltar la gent» per dialogar i consensuar la regularització del polígon, i va reclamar més transparència a l’equip de govern.


Per part de la CUP, Lakshmi Roset es va mostrar molt crítica amb la gestió d’Aramoià: «No acceptarem com a democràtica cap postura que no sigui acatar les urnes». Segons la regidora, els resultats de la consulta van evidenciar «un poble il·lusionat i amb voluntat de decidir el seu futur». En aquest sentit, va advertir que «no es poden impulsar projectes que la gent no vol» i va instar l’equip de govern a «escoltar i, si realment estimeu el poble, no imposar un projecte, deixar l’ego de banda i parlar del model que volem». Finalment, Roset es va adreçar a la resta de regidors del govern per reclamar-los «sentit crític».

En resposta a la moció, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va valorar la participació registrada a la consulta, però també va remarcar que prop del 70% del cens no es va sentir interpel·lat. Amb tot, va recordar que no es va poder arribar a un acord amb la comissió promotora per formular una «pregunta clara i concisa». El batlle va insistir que el problema de fons és la regularització del polígon, un aspecte que va definir com a «punt de trobada» amb la resta de formacions.

Guiteras també es va adreçar a Roset per demanar-li que evités acusacions i «mentides», i va subratllar que «ho estem fent bé» i que no han trobat cap altra alternativa viable. En aquest sentit, va afirmar que actualment no es poden aturar els tràmits: «Si ens tirem enrere, potser ens haurem de posar a demanar llicències, i això suposaria el tancament de moltes empreses».

La moció va quedar rebutjada, ja que tot l’equip de govern hi va votar en contra. Tot i això, l’alcalde va acceptar iniciar un procés de diàleg, partint de la base que l’escorxador «no es tancarà» i que el polígon «s’ha de regularitzar».


Tensió i pressió exterior

El ple d’ahir es va celebrar en paral·lel a una concentració convocada pel col·lectiu Per un Moià viu, que va aplegar una setantena de persones. Els manifestants, a més de corejar consignes contràries al projecte d’Aramoià, van seguir la sessió en directe, intensificant les proclames durant les intervencions de l’alcalde, Dionís Guiteras, i mostrant un suport especialment explícit a la regidora de la CUP.
Concentració en contra de la planta de biogàs i de l'ampliació de l'escorxador, ahir 28 de gener, durant el ple municipal / Oscar Bayona / Oscar Bayona

29 gener 2025

Regió7

L’oposició reclama a Aramoià que repensi els projectes del polígon, però el partit s’hi nega

Per a Junts, el PSC, la CUP, i els promotors de la consulta d'aquest diumenge, la contundència dels resultats conviden a «reflexionar» i a buscar alternatives de forma consensuada
Votacions a la consulta d'aquest diumenge a Moià / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià12 GEN 2026 18:19

Després del «no» rotund a l’ampliació de l’escorxador de Moià i a la construcció d’una planta de biogàs expressat en la consulta popular d'aquest diumenge, els grups de l’oposició en aquest Ajuntament i els impulsors del procés participatiu, coincideixen que aquest resultat marca un abans i un després que hauria de fer reflexionar l’equip de govern d’Aramoià, partidari de desenvolupar aquests dos projectes. Li demanen que els aturi per repensar-los entre tots de manera consensuada, però l’alcalde, Dionís Guiteras, ja ha respost que no ho farà i que continuarà endavant amb les tramitacions.


A la consulta, el «no» es va imposar amb el 89,4 % dels vots. Un resultat prou contundent per fer marxa enrere, segons Junts, el PSC, Capgirem Moià (CUP) i la plataforma Per un Moià Viu, que agrupa els impulsors del procés participatiu. La consulta no era vinculant, però van optar pel «no» 1487 electors, 36 més que els obtinguts per Aramoià a les darreres eleccions municipals. Davant d’això, «caldria reflexionar sobre què ha dit el poble, aturar els projectes del polígon i replantejar-los», apunta la portaveu de Junts a l’Ajuntament de Moià, Maria Tarter. A més, recorda que fa uns dies que sobre la taula hi hauria una nova proposta amb alguns canvis respecte a la inicial pel que fa a la ubicació de la planta de biogàs, que es podria estudiar.


Junts defensa que es desvinculi la legalització del polígon de l’ampliació de l’escorxador i de la planta de biogàs. Admet que regularitzar el polígon és prioritari, però que no necessàriament passa per una ampliació com la que es proposa. «Falta una compensació de sòl per a equipaments, que es podria posar en un altre sector diferent dels terrenys enganxats al polígon del Prat», diu Tarter.


El PSC, que llegeix el resultat de la consulta com «un toc d’atenció a la gestió que Aramoià ha fet de tot aquest procés», també és partidari de desvincular la regularització del polígon de la planta de biogàs, per a la qual «hi ha alternatives, com el Pla Romaní». Ho diu el Primer Secretari de l’Agrupació Socialista del Moianès, Enric Terencio, convençut que «un canvi de lloc no seria complicat». Reivindica «un debat net i clar sobre la planta i la seva ubicació, que fins ara no hi ha hagut, i això ha portat a la crispació».

Pel que fa al polígon, els socialistes veuen la necessitat de regularitzar-lo com més aviat millor, però consideren que es podria fer una requalificació molt menor de la que ara es proposa.

Per la seva banda, Capgirem Moià (CUP) té clar que «el clam de Moià en contra d’aquest projecte ha estat contundent», i davant d’això, «està claríssim que l’Ajuntament l’ha de deixar estar, s’ha de fer enrere i ha de buscar les alternatives que el poble realment reclama», apunta la regidora del partit a l’Ajuntament, Lakhsmi Roset.

Per als cupaires, el 30,12 % de participació que hi va haver «és una brutalitat» per a una consulta «que no és vinculant i que al darrere no té l’estructura propagandística d’unes eleccions». A més, la formació és molt crítica amb l’actitud d’Aramoià «demanant l’abstenció», que en cap cas considera que s’hagi de comptabilitzar, «o hi hauria tantes situacions en minoria que no es podria fer res».
 

«Una victòria democràtica»

Des de fora del consistori, la plataforma Per un Moià Viu també s’ha mostrat molt crítica amb la gestió que Aramoià ha fet de tot el procés i de la consulta. La seva portaveu, Pilar Clapers, considera «gravíssim» que el partit fomentés l’abstenció, i li retreu «que ara se la vulguin apropiar, com si tothom qui no va anar a votar apostés pel sí».

La plataforma diu que el resultat d’aquest diumenge «va ser una victòria democràtica en mans de la ciutadania», i destaca el fet que el suport al «no» superés els vots d’Aramoià a les municipals, per la qual cosa l’equip de govern «hauria d’aturar el projecte» ara previst al polígon. «La regularització es pot fer de moltes maneres, sense necessitat de duplicar-ne la superfície», apunta Clapers, contrària el fet que l’escorxador i la planta de biogàs hi estiguin vinculats.
 

Aramoià es manté ferm

Malgrat els resultats de la consulta, no vinculant, i de les crítiques i les reclamacions que li arriben de l’oposició i la plataforma, el govern d’Aramoià té la intenció de continuar amb les tramitacions de legalització del polígon amb els termes ja previstos. Passen per una ampliació en uns terrenys que va comprar la propietat de l’escorxador, que en va cedir una part a l’Ajuntament perquè, a canvi, els requalifiqui i així l’empresa pugui ampliar la seva activitat. L’operació també inclou la construcció de la planta de biogàs.

L’alcalde, Dionís Guiteras, es manté en la postura que la majoria de la població no s’ha sentit cridada a votar en la consulta, i en part, ho atribueix al fet que la pregunta no incloïa «el problema de fons com era la regularització del polígon, salvar 500 llocs de treball i indústries que són importantíssimes pel municipi i la comarca».

Per això creu que aquells que potser van votar amb «la por» de les molèsties de pudor o contaminació de la planta o que «el poble s'omplirà de camions» perquè creixerà el sacrifici d'animals a l'escorxador, «cal fer-los veure i explicar-los que això no passarà», afirma l'alcalde.

Tot i que, d’entrada, no es preveu un canvi de postura, Aramoià es compromet a «reunir-se amb tothom», no només amb la gent que ha convocat la consulta sinó empresaris, treballadors, veïns i partits polítics. «La gent vol que ho fem més, i és el que farem», remarca Guiteras.


El posicionament públic es donarà a conèixer durant un ple que encara no té data. Tenen dos mesos per fer-ho des de la celebració de la consulta ciutadana.

12 gener 2026

Regió7

L’oposició de Moià demana més transparència al govern en l’afer de l’escorxador

Els partits troben a faltar informació i debat polític i ciutadà, mentre l’alcalde ho nega i els reclama espais per recuperar la confiança i evitar falsedats


Concentració que es va fer dimecres al vespre a Moià mentre es feia el ple / Arxiu particular


Jordi Escudé
Moià 20 JUL 2024 6:28

Poca transparència i poca informació tant a la resta de partits com als ciutadans. És la crítica generalitzada que els tres partits de l’oposició a l’Ajuntament de Moià (Junts, la CUP i el PSC) fan al govern en majoria d’AraMoià i a l’alcalde, Dionís Guiteras, amb relació a la proposta d’ampliació de les instal·lacions de l’escorxador comarcal en uns terrenys annexos al polígon del Prat lligada a la construcció d’una planta de biogàs. Una proposta que està aixecant molta polseguera entre ecologistes i veïns que s’hi oposen.

La tensió va quedar palesa en el darrer ple municipal, que no preveia tractar cap d’aquestes qüestions en l’ordre del dia, però se’n va parlar a bastament en el torn de precs i preguntes, tenint en compte que a fora s’havia convocat una concentració de protesta veïnal que va aplegar unes 150 persones (tal com va informar aquest diari en l’edició de dijous).


Fa temps que la proposta arrossega crítiques dels seus opositors, que creuen que és desmesurada i perjudicial per al medi ambient i la sostenibilitat, però els ànims s’han encès amb l’obertura de l’expedient que ha d’acabar consolidant tot el procés i que el govern ha aprovat per decret, i no per ple. Consisteix a remetre l’avantprojecte de modificació del Pla General d’Ordenació de Moià (per poder ampliar i regularitzar el polígon) a l’Oficina Tècnica Ambiental perquè elabori l’informe pertinent que ha de servir de base per al projecte.


Fer-ho per decret és legal, però en aquest cas, els partits de l’oposició en qüestionen les formes per l’abast del projecte i perquè, segons diuen, ni ells mateixos no han estat prou informats de la proposta. Susana Tapia, del PSC, va ser la primera de demanar al ple per què s’havia tirat pel dret amb el decret amb relació a un projecte que va dir que no coneixia prou, i la portaveu de la CUP, Lakshmi Roset, va retreure al govern que l’aprovació d’un expedient per decret «no té les mateixes garanties democràtiques que si s’inclou en l’ordre del dia d’un ple», i més tenint en compte «el rebombori» que s’ha generat. Per la seva banda, Montse Girbau, de Junts, va recordar que el 2017 es va iniciar un procediment de tramitació idèntic en l’àmbit del circuit verd, «però no va ser per decret sinó que es va portar al ple». No entén per què ara no s’ha fet el mateix, i ho atribueix a «raons polítiques».

A tot plegat, Guiteras va respondre negant de totes totes «que hi hagi hagut manca de democràcia o obscurantisme», i va passar la pilota a l’oposició retraient-li que potser no havien estat prou al cas de tot aquest afer perquè «el que hi ha, s’ha dit». En aquest sentit, va recordar que el decret que ara s’ha tramitat es va signar el 23 d’octubre, que al ple següent va passar per la dació de comptes, i que també se’n va informar a la junta de portaveus (en què hi ha representats tots els grups municipals) del 20 de novembre, «però aleshores ningú no va dir res».

Tanmateix, Roset, de la CUP, va retreure a Guiteras que no hi ha hagut prou debat al ple i que «les audiències públiques han estat mínimes», fins al punt que «quan s’han fet preguntes no s’han contestat i no hem tingut prou accés a la informació» en referència, per exemple, als intents que s’han fet de regularització del polígon, a l’expedient complet de la proposta de modificació per a l’ampliació de l’escorxador, o la quantitat d’aigua que gasta. Unes preguntes que Guiteras va contestar breument al mateix ple i sobre les quals va dir que hi ha documentació disponible, i va proposar l’«obertura d’espais de confiança on puguem parlar de tot això» i que evitin «que la informació surti tergiversada» com diu que està passant. En aquest sentit, per exemple, va negar que l’avantprojecte que ha servit de base per a aquest decret ja estigui aprovat, tal com diu que s’ha afirmat en alguns casos.


Per part de Junts també va parlar la seva portaveu, Maria Tarter, que va demanar «calma després de les èpoques de crispació que ja hem viscut en aquest poble». En un to amable, va recalcar que «la gent necessita informació per poder opinar i en aquest sentit, va apuntar l’opció de donar a conèixer l’avantprojecte en qüestió (encara que sigui una primera proposta), considerant que si d’un bon començament «s’hagués fet públic i més obert, potser no hauríem arribat en aquest punt». També va remarcar la necessitat i la disposició «a tornar a fer reunions respecte a un projecte que pot tenir un gran impacte al poble».

Avui, jornada reivindicativa

La plataforma Moianès pel Decreixement, que agrupa veïns i entitats ecologistes i que s’oposa fermament al projecte de l’escorxador i la planta de biogàs, ha convocat per a aquesta tarda a 2/4 de 7, la «Festa pel Moià que volem», una jornada lúdica i reivindicativa en contra dels macroprojectes que es proposen a la comarca. Es farà a la part de dalt del parc municipal, amb xerrades, tallers i música. 

20 juliol 2024

Regió7

Dionís Guiteras inicia el mandat «de transformar Moià» amb una crida al consens

El republicà encara la seva quarta legislatura amb la mà estesa a l’oposició, tot i tenir majoria absoluta
L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, alçant la vara del quart mandat Queralt Casals

Queralt Casals
Moià | 17·06·23 | 14:30 | Actualitzat a les 15:32

En un ple molt tranquil i sense lloc per a les sorpreses, Dionís Guiteras ha estat investit per quarta vegada alcalde de Moià, després que els republicans guanyessin les eleccions per majoria absoluta. Com de costum, la constitució del nou Ajuntament s’ha fet a l’auditori Sant Josep que pràcticament s’ha omplert per a l’ocasió i que ha comptat amb la presència de la consellera de Justícia, Drets i Memòria, Gemma Ubasart, amb arrels moianeses. Guiteras ha assegurat, un cop investit alcalde, que el mandat que ara s’inicia és el de «transformar Moià» i ha estès la mà a l’oposició per continuar treballant amb el consens de la darrera legislatura.

A les 11 en punt, el secretari ha donat el tret de sortida al ple de constitució de l’Ajuntament de Moià amb la creació de la mesa d’edat, que han presidit la regidora més gran, en aquest cas la socialista Susana Tàpia, i el més jove, Lluís Cascales, d’Aramoià. Un cop han pres possessió del càrrec els 13 regidors i regidores del consistori, s’ha procedit a l’elecció de l’alcalde on l’única formació que ha presentat candidat ha estat Aramoià. Així, Dionís Guiteras ha estat investit alcalde amb els 8 vots a favor de la seva formació i els cinc en blanc de la resta de grups amb representació municipal: Junts, que té 3 regidors, i el PSC i la CUP, que en tenen un.

Com marca el protocol, Guiteras ha rebut per quarta vegada la vara d’alcalde. Ha estat de la mà de la regidora de més edat de la mesa, la socialista Susana Tàpia. Un cop investit, el republicà s’ha dirigit als assistents per agrair el suport rebut i ha assegurat que el que ara comença «ha de ser el mandat de transformar Moià» però sobretot, ha remarcat, «ha de ser el mandat de seguir treballant amb la resta de regidors i regidores que ara estan a l’oposició de la mateixa manera que ho hem fet aquests quatre anys, amb confiança i amb diàleg».


En aquesta línia, ha destacat que tot i tenir majoria, «no la pensem pas utilitzar d’una manera a l’ús, com es pot utilitzar una majoria absoluta, perquè s’ha demostrat que treballant, dialogant i arribant als plens cadascú amb les seves posicions, però havent-ho parlat és un bé per al poble i, fins tot, és un bé per a nosaltres mateixos com a persones». Per això, ha dit, «estenc la mà per seguir tots i totes tretze treballant per Moià i per la seva gent». A nivell personal, ha tingut un record per als seus pares, que sempre l’havien acompanyat en les preses de possessió i, en aquesta ocasió, «hi són en l’esperit i els noto aquí al costat».

Al seu torn, la portaveu de Junts per Moià, Montví i Montjoia, Maria Tarter, ha afirmat que «continuarem treballant amb una oposició constructiva i proactiva i esperem arribar a molts consensos com en aquest ultim mandat» amb la voluntat «de treballar per tots». Per la seva banda, la regidora de la CUP Lakshmi Roset, ha fet una crida a «fer front des de Moià als grans reptes actuals com l’emergència climàtica, la crisi econòmica i l’emergència social que provoca aquesta pujada del feixisme que ens posa en perill a totes». També ha fet notar l’elevada abstenció i la necessitat de «treballar també per aquestes persones que han manifestat una posició política». La regidora socialista, Susana Tàpia, ha apel·lat també a la bona entesa entre partits i ha expressat la seva voluntat de «continuar treballant pel poble amb fermesa i de forma rigorosa i especialment vetllaré per les petites coses que fan feliços els ciutadans».

El ple ha acabat amb una fotografia de família dels tretze regidors que conformen el nou consistori i amb les habituals felicitacions i abraçades entre els membres de la corporació i el públic assistent, especialment a l’alcalde Dionís Guiteras, que ha recuperat la majoria absoluta que havia perdut fa quatre anys i encara el seu quart mandat. 

17 juny 2023

Regió7

Eleccions municipals a Moià: De la carpeta del deute a la dels projectes

El mandat que ara s’esgota ha obert una nova etapa, després que el juny del 2021 es donés per liquidat l’enorme deute que ha condicionat totalment el consistori durant una dècada

Moià | 21·05·23 | 06:26

Estrena del pàrquing sota la plaça del CAP de Moià ARXIU/EDUARD VEGA

El del punt d’inflexió. El del pas de la gestió pura i dura a la projecció política. Serien alguns dels termes que permetrien definir el mandat que ara s’acaba a Moià i que obre una nova etapa. Un període de quatre anys en què se n’ha tancat un altre de deu: el de redreçament d’un deute que des del 2011 va deixar l’Ajuntament lligat de mans i peus per a tota capacitat de maniobra. I que, amb aquest pas endavant, n’ha permès obrir un de nou: el de la planificació de noves inversions, que en aquesta dècada anterior havien quedat pràcticament vetades.

Dues dates culminants permetrien resumir el que ha estat aquest mandat. La primera, el 16 de juny del 2021. Aquell dia, es feia palès que l’Ajuntament de Moià havia aconseguit eixugar en sis anys el deute de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Eren els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar proveïdors en un context d’enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori feia quatre anys. En aquell ple es va aprovar la liquidació d’aquest crèdit, el que suposava que el municipi deixava d’estar sota la tutela financera de l’Estat. Aquell crèdit, que inicialment es preveia retornar en deu anys, el va concedir Hisenda a través del Fons de Finançament a Entitats Locals, i mantenia l’Ajuntament lligat a l’Estat amb un pagament periòdic i amb interès, encara que mínim. Això li havia permès pagar el deute a proveïdors, que difícilment hauria pogut afrontar sense aquest pla d’ajust, i amb el qual l’Ajuntament també es va poder alliberar de la retenció que el Ministeri li feia cada any de la meitat dels diners que li corresponien de la participació en els ingressos de l’Estat. De fet, l’Ajuntament ja havia sol·licitat un pla d’ajust semblant el 2012, però aleshores no li va concedir per considerar que no donava prou garanties de retorn de tot el préstec, i per això va passar a retenir-li el 50% corresponent a la participació en els ingressos de l’Estat.

Amb la liquidació total, a meitat d’aquest mandat, d’aquells 8 milions ja no quedava cap lligam d’aquell endeutament per eixugar, i amb això l’Ajuntament deixava enrere «una etapa fosca i trista», tal i com la definia l’alcalde, Dionís Guiteras, que havia obligat el consistori a prendre decisions dràstiques en l’última dècada.

La segona data significativa d’aquest canvi de rumb va ser el 17 de desembre passat. Aquell dia, es va fer la jornada de portes obertes del pàrquing ubicat sota la plaça del CAP. Un fet molt rellevant perquè era el resultat d’una de les primeres inversions que el consistori havia pogut materialitzar després de la dècada amb el cinturó estrenyut fins al darrer forat, i per la seva força simbòlica, ja que aquest aparcament era un dels màxims exponents, si se’n pot dir així, d’aquella greu etapa de crisi econòmica.

Fa just quatre anys, poc abans de les eleccions municipals que van donar lloc a l’actual mandat, es feia públic que l’Ajuntament de Moià passava a ser el nou propietari de l’aparcament subterrani a mig fer de sota la plaça del CAP i també de l’edifici d’habitatges de l’antiga caserna. Eren els dos actius que faltava liquidar de la societat municipal MoiàFutur, en concurs de creditors, i pels quals el consistori va presentar una oferta de compra l’abril d’aquell any.

L’administrador concursal va comunicar que aquesta era l’única oferta presentada, i per tant l’Ajuntament es va quedar els dos equipaments, i va posar fi així a gairebé una dècada de deutes acumulats per una societat en fallida que havia estat impossible de reflotar.

Per tant, en el segon tram d’aquest mandat Moià ja ha pogut començar a prendre consciència d’una nova realitat, que és la de no estar constantment sotmesos a una espasa fiscalitzadora que deixava un marge mínim de maniobra. De fet, en els darrers mesos s’han fet públiques les concessions d’importants quanties d’ajut, provinents sobretot de fons europeus, per a projectes com ara la millora del local de les Faixes o la reconversió en equipament de l’antiga fàbrica Comadran, o la construcció d'una planta de biogàs. S’obre, doncs, una etapa de planificació, però en què també caldrà veure com es completen aquestes importants inversions. Després de tres mandats d’asfíxia, Dionís Guiteras ha volgut optar a un quart en què vol reeditar l’alcaldia per fer política municipal en el nou escenari. En aquest mandat ja ha hagut de reaprendre a governar sense majoria absoluta (que sí que havia obtingut folgadament en el segon, amb 10 dels 13 regidors), però aquesta situació no li ha comportat gaires trasbalsos, i ha trobat suports per a la gran majoria d’acords. D’altra banda, l’escenari polític canvia ben poc, tret de la presència de la llista de Vox. Les altres quatre formacions que hi concorren repeteixen de les eleccions del 2019, totes han estat ja presents al consistori aquests quatre anys i tres d’elles ho fan amb el mateix candidat. A banda de Guiteras per AraMoià-ERC, ho fan també Maria Tarter per Junts per Moià i Susana Tàpia pel PSC (formació que va tornar al ple moianès el 2019 després de vuit anys de no tenir-hi presència). Capgirem Moià-CUP-Amunt estrena cap de llista en la persona de Lakshmi Roset, que actualment ja és regidora.

21 maig 2023

Regió7

Preguntes molt personals a Lakshmi Roset: «El jovent hem de creure en la revolució»

L'alcaldable de Capgirem Moià en poques paraules

Lakshmi Roset ja ha sigut regidora a l'oposició a l'Ajuntament de Moià aquesta legislatura Queralt Casals


Queralt Casals
Moià | 13·05·23 | 14:30 | Actualitzat a les 18:25



L'alcaldable de Capgirem Moià-CUP a les eleccions municipals del 28-M, Lakshmi Roset, se sotmet a un qüestionari que cal respondre amb poques paraules després de fer l'entrevista principal.


Quin és el seu lloc preferit de Moià?


El bosquet que hi ha passat el cementiri i el camp de vol.


Què eliminaria ara mateix de Moià si tingués una vareta màgica?

L’escorxador, els mossos d’esquadra, els caçadors i les grans superfícies comercials.

I què portaria a Moià d’algun altre lloc?

Habitatges socials, un teatre i espais d’oci alternatiu.

A quin polític actual o històric li agradaria assemblar-se?

Hi ha molts personatges històrics que admiro per la seva lluita política, una és Dolores Ibárruri, La Pasionaria.

Quin personatge triaria eliminar de la història si pogués?

Franco.

Catalunya serà independent? Trii: Aviat, algun dia, mai, en un somni, en un malson, qui sap?

Aviat, el jovent hem de creure en la revolució.

Creu en alguna cosa que no pugui veure?

En un món amb justícia social per totes les persones, animals i planeta.

Veu sovint alguna cosa que li costa de creure?

Qualsevol persona que voti a l’extrema dreta.

La pel·lícula o sèrie que no es cansaria de veure?

Shrek.

El llibre que no es cansaria de llegir?

El nom del vent, de Patrick Rothfuss.

El disc que sempre vol tornar a sentir?

M’encanta el jazz, així que he de dir la Billie Holiday.

Déu existeix?

La meva mare m’ha educat en una altra cultura on Déu és l’amor cap a un mateix i cap als altres, i crec en això.

Dos mil euros és un sou modest, bo o molt bo?

Vivint a Moià i sense fills és un sou bo, però a Barcelona, i si tens fills, no ho és.

El millor viatge que ha fet?

Als Estats Units.

El que més li agradaria fer?

M’agradaria repetir-lo.

El seu lloc preferit per anar amb la seva parella?

Qualsevol lloc on hi vagi amb ella.

El seu lloc preferit per estar sol?

Al mig del bosc.

Quan va escriure l’últim tuit?

N’estic fent un o altre cada dia.

Puja fotos a Instagram? De quines? Quan?

Sí, qualsevol foto que faci que m’agradi.

Què va fer les últimes vacances?

Vaig anar al festival Topagune al País Basc. 

13 maig 2023

Regió7

«La CUP pot fer de contrapunt i de pont amb les associacions»

La candidata de Capgirem Moià, Lakshmi Roset, creu que es necessita urgentment un pla d’equipaments


Lakshmi Roset ha estat regidora de Capgirem Moià la segona meitat de la legislatura Queralt Casals


Queralt Casals
Moià | 13·05·23 | 06:26


Lakshmi Roset Sala (Moià, 1995) va tenir els seus primers contactes amb el món polític a les assemblees de la facultat de Dret. Advocada de professió, a les eleccions municipals de fa quatre anys ja anava de número quatre a les llistes de Capgirem Moià-CUP i, a mitja legislatura, va entrar de regidora. Ara ha fet el salt al capdamunt de la llista amb l’objectiu de mantenir la representació de la formació i fer de pont entre la institució i els moviments socials.


Com ha viscut Capgirem Moià aquesta legislatura?

Crec que la nostra capacitat d’influència ha sigut molt limitada, tampoc crec que hagi estat la nostra prioritat destinar molts esforços a fer oposició aquests dos darrers anys. Òbviament si que estem allà per fiscalitzar i hem intentat aportar al màxim el nostre punt de vista, però amb la situació de la pandèmia, amb els col·lectius que hi havia a Moià que necessitaven ajuda com el feminista, la xarxa d’aliments o la de suport mutu, la nostra assemblea destinava energies a poder participar i ajudar aquests moviments. A vegades hem de decidir si prioritzem les institucions o estar al carrer, però si les institucions ens serveixen per fer de pont i reforçar els col·lectius, endavant.

Aquesta legislatura ha estat marcada per l’eixugament del deute a Moià. Comparteixen la manera com s’ha gestionat?

En aquest sentit, estem un mica decepcionats. Òbviament ens alegrem que ja no hi hagi deute, però nosaltres sempre hem dit que aquest deute no havia d’estar eixugat pel poble i se n’havien de fer responsables els qui el van crear i, en última instància, si aquestes persones són insolvents o no es pot determinar com ho van fer, que no es torni el deute, però en cap cas havia de ser eixugat pel poble. Ens alegrem que ara la situació de Moià s’hagi revertit, però pensàvem que aquesta legislatura serviria perquè això és notés i esperàvem que hi hagués un punt d’inflexió en la millora de serveis a la ciutadania.

Amb els comptes sanejats quins creu que són ara els reptes o projectes més immediats?

Hi ha pendent de fer un pla d’usos dels equipaments municipals de Moià perquè ara mateix tenim les entitats òrfenes d’espais. Hi ha els fons Next Generation que ens han atorgat per Comadran i Les Faixes i sembla que es podrà fer alguna cosa, però a part d’això creiem que el pla d’usos pactat s’ha de fer amb urgència perquè enfortir el teixit associatiu fa que s’empoderi la població i que pugui tenir més participació política. A banda d’això, sobretot cal tractar l’emergència climàtica, s’ha de fer molta conscienciació per defensar el territori i no deixar-nos enganyar amb aquests falsos discursos de transició energètica.

Quines són les línies bàsiques del programa de Capgirem Moià?

Nosaltres som una organització socialista i, per tant, volem posar la vida sempre per davant del capital i prioritzar les necessitats de la població per davant dels interessos econòmics. El feminisme òbviament, que aquí a Moià tenim la sort de tenir un moviment feminista bastant fort i el volem aprofitar per intentar que s’apliquin els protocols i revertir la desigualtat que hi pugui haver. L’ emergència climàtica amb la defensa del territori, l’habitatge i la joventut, ja que volem posar els joves al centre i escoltar-los molt per saber quines són les seves necessitats. Tot plegat, sempre des de la participació col·lectiva de tot el poble i col·laborant amb els diferents moviments.

Què pot aportar la CUP a l’Ajuntament de Moià?

En la lína del que hem intentat fer aquesta legislatura, creiem que des de l’oposició el que podem aportar és que la nostra radicalitat, el fet d’estar a l’altre extrem de la balança, permeti tibar a les altres formacions per aprovar propostes que d’una altra manera no sorgirien, com la moció que vam tirar endavant per considerar Moià un municipi antifeixista. Aquesta proposta si no hagués nascut de la CUP no hauria existit i es va aprovar per unanimitat al ple, la qual cosa demostra que sí que es nota certa pressió cap a aquestes ideologies més d’esquerra i antifeixistes. Llavors creiem que de cara a la pròxima legislatura podem fer de contrapunt perquè la balança s’inclini una mica més cap a l’esquerra i cap aquests postulats que busquen la igualtat i, a part, fer de pont amb la gent des de les associacions.

Com valoren el fet que Vox s’hagi presentat a Moià?

Vox és un partit que atempta contra els drets fonamentals i no s’hauria de poder presentar perquè traspassa la línia de la llibertat d’expressió, provocant un discurs d’odi, i a nosaltres ens sembla gravíssim. El poble se sent molt incòmode amb l’existència de Vox.

A la seva formació la Junta Electoral els va impugnar la llista perquè hi havia massa dones...

Sí, ens pensàvem que era una broma. Nosaltres interpretem que la llei es va fer per si hi havia una infrarepresentació de dones i, per tant, no té cap mena de sentit que la impugnin perquè precisament estem revertint una realitat, que és que hi ha menys dones en els espais de debat i discurs públic. 

13 maig 2023

Regió7