Els partits coincideixen en qüestions com l’habitatge o els equipaments, mentre la fiscalitat o els models de recollida selectiva generen discrepàncies
Moià | 26·05·23 | 18:01 | Actualitzat a les 18:19
Debat amb els quatre candidats de Moià al local de les Faixes JORDI ESCUDÉAmb el deute eixugat, els partits que es presenten a les eleccions d’aquest diumenge a Moià es debaten més que mai sobre les possibilitats que obre el fet de tornar a tenir les arques plenes després de més d’una dècada de contenció, i què estan disposats a gastar. És el rerefons amb què ha transcorregut aquest dijous el debat entre els candidats d’Aramoià (ERC), Junts, Capgirem Moià (CUP), i el PSC que organitzava Ràdio Moià. També hi concorre VOX, però no hi era perquè només es van convidar les formacions que actualment tenen representació al consistori.
La trobada constatava que entre tots quatre hi ha més punts de trobada, tot i els matisos, que de distanciament, «amb la sensació que compartim cap a un 85% del programa», apuntava l’actual alcalde, el republicà Dionís Guiteras. Això convertia l’acte més aviat en una exposició de propostes que en un intercanvi de posicionaments. Tanmateix, si que es van posar de manifest les desavinences que hi ha especialment pel que fa a la futura pressió fiscal, sobretot entre els dos grans (en representació al consistori). Tant Guiteras, d’Aramoià, com Maria Tarter, de Junts, proposen rebaixar l’IBI, però a parts diferents. En els darrers dos anys s’ha reduït un 5% en cada exercici, i mentre Tarter insistia en el compromís de rebaixar-lo un 20% durant el 2024, Guiteras aposta per fer-ho «d’una manera sostenible». I és que, «després d’un deute del 395%, entenem que no es poden fer promeses electorals de rebaixes del 20% perquè això és tornar al passat i perdríem tot l’esforç que hem fet», apuntava el republicà. Suposaria deixar d’ingressar mig milió d’euros respecte els 2,5 que es cobren anualment per aquest concepte, «però amb les dades econòmiques actuals ens ho podem permetre sense renunciar a res», el contradeia Tarter, tenint en compte, entre altres coses, que «de la liquidació del pressupost del 2022 han sobrat quasi 2 milions d’euros, a 31 de març l’ajuntament en tenia més de 8,7 milions al banc, i pel 2024 ja no haurem de pagar els més de 350.000 de quota pel retorn del crèdit». Guiteras insistia que «cal rigor i serietat, i si diem que podem reduir un 20% l’IBI, diguem com afrontarem les despeses», i Tarter va apel·lar a «la col·laboració» del Consell Comarcal, que «ha estat 8 anys a Can Carner on ha pogut créixer pagant mil euros el mes, però ja és hora que marxi i que tot l’estalvi que s’ha generat gràcies a la generositat de Moià, ara ens ho torni invertint a Cal Comadran», on diu que s’hauria de traslladar.
Al marge de les discussions, Lakshmi Roset, de Capgirem Moià defensava «uns impostos progressius, que pagui més qui més té», i sense parlar de percentatges de l’IBI proposa fer servir aquestes taxes «com a mesura dissuassòria als grans tenidors contra els pisos buits», mentre Susana Tapia, del PSC, aposta per «continuar rebaixant progressivament l’IBI, com s’ha anat fent, però per ara no ens aventurem a dir en quin percentatge».
L’economia va ser el primer dels quatre blocs del debat i el que va generar més controvèrsia, si bé també hi ha algunes diferències en el model a seguir per a la recollida selectiva davant el 58% de reciclatge actual. La defensa radical del porta a porta de Capgirem Moià venia matisada per Junts, que proposa «analitzar la viabilitat d’un model mixt que inclogui zones amb el porta a porta i altres amb contenidors amb targeta segons les necessitats». Tapia, del PSC també proposava «un estudi sobre les diferents possibilitats de reciclatge, però està clar que és una qüestió que s’ha d’afrontar molt seriosament en aquest mandat».
La qüestió mediambiental té força coincidència entre partits, que defensen la instal·lació de plaques solars en equipaments públics, o la construcció d’una planta de biogàs, «que servirà per tenir energia neta, independitzar-nos de les companyies elèctriques i estalviar-nos 700.000 euros només en electricitat», deia Guiteras; i també Roset, considerant que «és la millor manera de gestionar els residus, tot i que és gas metà i cal vigilar les possibles emissions i pèrdues que pugui tenir». Des de Junts, en canvi, «no diem res perquè hem demanat accés a l’expedient i no l’hem tingut».
Més càmeres i més policia
La seguretat va ser un altre dels temes amplis de debat amb Capgirem com a formació discordant davant la proposta de més agents de Policia Local i de càmeres de vigilància o lectores de matrícules. El PSC demana Policia Local les 24 hores més enllà de la que oferiran a partir de l’estiu els Mossos amb les noves dependències que s’estan ampliant a l’ajuntament per als dos cossos. Serà el resultat «d’una col·laboració entre administracions» com defensa Guiteras, que en el debat també avançava les converses amb Interior per poder disposar d’una àrea bàsica policial «d’aquí a 6 o 8 anys». Aquesta qüestió és prioritària per a Junts, que defensa «una comissaria amb tots els serveis d’àrea bàsica policial com ens pertoca per ser comarca». Tots tres partits també aposten per augmentar la vigilància amb càmeres als polígons i entrades al nucli. Capgirem Moià, en canvi, és més reticent en aquestes qüestions, i especialment en la de les càmeres. «Són una vulneració del dret a la intimitat i de lliure circulació, i tenen un risc important amb conseqüències molt greus a nivell de repressió», reblava Roset.
Cal habitatge i equipaments
En la qüestió de l’habitatge hi va haver unanimitat, amb petits matisos. Tothom coincideix en la necessitat d’ampliar el parc de pisos socials i per a joves, amb una especial incidència a les possibilitats que ofereix l’antiga Caserna, i també als diversos pisos de propietat municipal (alguns per arreglar) que té l’Ajuntament.
En l’àmbit esportiu i cultural també hi ha força coincidències, tot i la disparitat de propostes que no tothom recull, des de les ampliacions de zones esportives que defensen Aramoià i Junts, fins a l’estudi d’una piscina coberta que proposa el PSC. Parlen de millorar el pavelló, de reobrir el gimnàs, i de desenvolupar els projectes culturals a Cal Comadran i Les Faixes II. Un altre punt crític és el Casal, propietat del bisbat, que Junts voldria comprar mentre que Aramoià confia en una cessió gratuïta a través d’un conveni. Roset, de Capgirem Moià, apuntava que «Moià no necessita espais polivalents sinó projectes concrets i amb projecte», com un ateneu estable per als joves.
Els partits posen VOX com a línia vermella
VOX no era al debat d’aquest dijous a Moià ni tampoc formarà govern en aquest ajuntament si no guanya. Així es desprèn del que asseguraven en el debat les quatre formacions restants que concorren a les eleccions, que renuncien a pactar amb els ultradretans si es donés el cas.
En el debat, un per un els partits anaven repetint la mateixa resposta. «L’única línia vermella que tenim no està aquí asseguda», apuntava Tarter, i el posicionament del PSC «és exactament el mateix», deia Susana Tapia. Igual de contundent es mostrava Lakshmi Roset, de Capgirem Moià, i deia que «no en volem saber res, dels feixistes». De fet, i més enllà d’això, els cupaires «no preveiem ser la força més votada», afegia Roset, i donava per entès que no pactaran amb ningú, tot i la plena disposició «en ajudar-nos en punts concrets».
L’alcual alcalde, Dionís Guiteras, explicava que «ens hem conjurat» davant la lìnia vermella «claríssima» que hi ha amb VOX, i per la resta, «el que ens guiarà a l’hora de fer pactes és allò que sigui millor per Moià».
26 maig 2023
L’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, intervenint durant l’acte de constitució del nou Ajuntament Arxiu/Queralt Casals 
