Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANLA. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ANLA. Mostrar tots els missatges

4 de des. 2025

La transformació de l’antiga fàbrica ANLA genera controvèrsia a Castellterçol: «És un projecte de poble, no de partit»

L’oposició va aprovar una moció en el darrer ple amb l'objectiu d'impulsar la redacció del projecte bàsic i executiu
El govern ha definit l'acció d'"oportunista" perquè els principals impulsors d'aquesta fins ara sempre havien votat en contra



L’interior de l’antiga fàbrica ANLA de Castellterçol / Ajuntament de Castellterçol


Ariadna Gombau
Castellterçol04 DES 2025 6:25


L’antiga fàbrica ANLA, que consta de tres naus, és un equipament municipal de Castellterçol que fan servir diferents entitats de la vila i que està, des de fa anys, en procés de rehabilitació. La gestió de l’espai, amb gran pes patrimonial i cultural, és motiu de debat entre les diferents formacions polítiques del poble moianès. De fet, en el darrer ple municipal, l’oposició va aprovar una moció destinada a activar la redacció del projecte bàsic i executiu.


Antoni Massot, alcalde en minoria amb Castellterçol en Positiu, es mostrava sorprès davant l’acció, impulsada per Connectem Castellterçol i avalada per ERC i la regidora no adscrita Raquel Alcaide, ja que el projecte de l’ANLA s’està treballant fa prop d’una dècada i, fins ara, el partit liderat per Aleix Roca «sempre havien votat en contra i no s’havien preocupat gens ni mica».


Segons el batlle, això ja ha passat altres vegades: «No entenem que les mocions siguin una via de govern per part de l’oposició, si hi ha un tema municipal que preocupa, en parlem». Paral·lelament, Massot defineix el moviment com a «oportunista», ja que va arribar després que durant la negociació dels pressupostos es parlés de l’ANLA i el mateix equip de govern assegurés a l’oposició que «hi havia una partida prevista per començar el projecte bàsic».


En una nota de premsa emesa per Connectem Castellterçol, el partit afirmava que la moció remarca la «necessitat d’avançar definitivament en la transformació» d’aquest espai després que «el govern no hagi fet cap pas significatiu en dos anys per concretar-ne el projecte arquitectònic i la planificació econòmica, més enllà dels processos participatius realitzats».
 

L’interior de l’antiga fàbrica ANLA de Castellterçol / Ajuntament de Castellterçol
«Un projecte de poble»

L’ANLA és una edificació industrial antiga que té «mancances a nivell de continent», tal com detalla l’alcalde. Precisament per això, la rehabilitació i adequació de l’espai requereix una «inversió molt important» i, alhora, s’han de saber les utilitats concretes que se li vol donar. «Entenem que aquest equipament ha de servir per a la ciutadania i, per poder fer una bona planificació, s’ha treballat en un pla d’usos», detalla Massot. L’any 2021 es va iniciar el procés participatiu a través d’una jornada oberta a entitats i particulars gestionada amb el suport de l’empresa especialitzada Cooperativa Etcèteres i un cost de 8.000 euros. Durant el juliol de 2024 es va fer una jornada recordatòria per recollir el que havia sortit tres anys abans i actualitzar. En aquesta ocasió, l’import va ascendir als 1.863,40 euros.

Connectem Castellterçol demana, després d’haver tancat el procés participatiu per definir els usos que se li vol donar a l’equipament, que el govern actual «executi els acords i activi sense més dilacions totes les accions necessàries per desbloquejar el projecte de l’ANLA». A aquesta reclama, el batlle contesta que es tracta d’un «projecte de poble, no de partit» i destaca la feina que s’ha anat fent al llarg dels anys com l’eliminació de les cobertes d’amiant i la renovació d’aquestes, la instal·lació d’enllumenat i la sortida d’emergència, la renovació de la xarxa elèctrica i de les finestres. Tot plegat ha suposat una inversió de més de 650.000 euros.


De cara al futur pròxim, Massot assegura que hi ha redactat el projecte per posar plaques fotovoltaiques i, de cara a aquest 2026, la intenció és iniciar el concurs d’idees per poder fer «el projecte bàsic i executiu posteriorment». En tot cas, l’alcalde destaca que «estem pendents de gaudir de finançament, perquè, tot i disposar de prou fons municipals, no ens deixen accedir a causa de la regla de la despesa».


En tractar-se d’un espai de grans dimensions, des del consistori s’ha ofert a la Generalitat per destinar-ne una part a l’Arxiu Comarcal: «Amb això, d’alguna forma garanteixes una viabilitat per poder tirar endavant el projecte». Amb tot, Massot conclou que és una iniciativa "de nivell" i requereix una "inversió molt elevada i un treball ben fet. Per tant, té uns terminis que, malauradament, no són els que voldríem».

4 desembre 2025

Regió7

26 de març 2024

Processó i Armats a Moià i la Moixiganga a Castellterçol, la Setmana Santa al Moianès

A altres pobles de la comarca també escalfen motors bastoners o entitats caramellaires

Els Armats de Moià, en una imatge d'arxiu | Sebastià Renom


Jordi Gibert
26/03/2024
Moià

A les portes de Setmana Santa, els assajos estan a l’ordre del dia als diferents pobles del Moianès, amb caramelles que escalfen la veu i bastoners que coordinen passos.

D’entre tots els municipis, però, n’hi ha dos que destaquen especialment en aquestes dates, per creativitat o pel pes de la tradició. Es tracta de Castellterçol, on s’espera amb ganes la nit de la Moixiganga, que tot i ser una activitat relativament recent ha arrelat amb força, i Moià, amb protagonisme de la processó i uns Armats amb més de 200 anys d’història que el vespre de Dijous Sant prenen la plaça Major per a les seves formacions.

A diferència del que es veu en altres ciutats i pobles del país, on els armats són grans exèrcits que semblen sortir d’un pèplum de mitjan segle passat, els de la capital moianesa constitueixen un petit escamot: 17 membres que també obren pas a la processó de Divendres Sant.

Ramon Tarter, coordinador dels actes de Setmana Santa a Moià, explica que “no hi ha una alta demanda per allistar-se”, però és que a més a més el nombre d’armats del poble ve condicionat per la tradició, o més ben dit, per la seva indumentària centenària.

Els vestits que utilitzen daten de 1921, en tenen 17 i replicar-los no seria una empresa fàcil. La tropa, un pèl singular, agrupa moianesos de 18 fins a 80 anys, i ja està a punt per no faltar a la seva cita amb els veïns de Moià.


Més recent és un dels actes més espectaculars de la Setmana Santa a la comarca, la Moixiganga de Castellterçol. Organitzada per l’Esbart Rosa d’Abril, combina música, narració i estructures humanes amb la voluntat d’explicar els passos de Crist cap a la creu i la seva posterior resurrecció.

La tradició, originària del País Valencià, ha trobat el seu propi estil a Castellterçol i, tot i que l’impulsa l’esbart, està oberta als veïns del poble i hi tenen un paper important els tabalers i grallers –contribueixen a crear un clima especial– o el grup escènic, que genera una ambientació única gràcies al so i la il·luminació. Tots plegats ja fa setmanes que preparen la cita en una fàbrica Anla convertida en sala d’operacions dels assajos, i on els balladors entrenen figures que recorden les que fan els grups de falcons.


Assajos de la Moixiganga a Castellterçol / Sebastià Renom Assajos de la Moixiganga a Castellterçol / Sebastià Renom

La nit de Dissabte Sant, la comitiva surt de Cal Recader i puja en pas solemne cap a la plaça Vella. L’acompanya el ritme dels tabals i de les gralles i en el seu transcurs es van representant les escenes de la Passió. Un narrador introdueix els passos entre cadascun dels tres passatges.

Montse Malats, directora de l’esbart Rosa d’Abril, es mostra satisfeta d’assolir enguany la paritat entre balladors i balladores, una novetat que s’ha aconseguit després que el 2018 participés en la moixiganga la primera dona, agafant el paper de Crist. La festa ha completat, d’aquesta manera, una transició des dels seus inicis, en què els participants eren tots masculins i de famílies amb pares i fills.


Als Armats de Moià tots els membres són encara homes, però des del grup estan oberts a incorporar qualsevol dona o dones que es vulguin sumar a les seves files.

26 març 2024

el9nou

14 de juny 2023

Junts veu frustrat l’intent d’un front unitari i ara sondeja ERC per pactar a Castellterçol

Els republicans tenen la clau de govern perquè també sumarien majoria amb Castell en Positiu

Jordi Escudé
Castellterçol | 14·06·23 | 06:25


Aleix Roca, alcaldable de Connectem Castellterçol (Junts) CONNECTEM CASTELLTERÇOL

Connectem Castellterçol (vinculat a Junts), que va guanyar les eleccions del 28 de maig amb 5 regidors dels 11 que té el consistori, explora un pacte amb ERC, que és tercera força amb 2 representants, per fer un canvi de govern al municipi. En els dos darrers mandats, aquest ajuntament ha estat governat pels independents Castell en Positiu (CeP), que ara són segona força amb 4 regidors, la meitat dels que tenia el 2019.

Connectem Castellterçol era partidari d’un govern de consens entre els 11 regidors de totes tres formacions, però la idea no ha prosperat per la negativa tant de CeP com d’ERC. Amb aquesta opció descartada, els postconvergents s’han apropat a ERC (que s’ha tornat a presentar després d’uns anys d’absència), considerant que «la gent ha votat un canvi», sosté el seu alcaldable, Aleix Roca. Al seu parer, en aquest context no s’entendria una coalició només amb CeP, que ha perdut la meitat de representants, mentre que tant Connectem com ERC n’han guanyat dos cada un, de manera que «s’ha de donar una oportunitat» als republicans, afegeix Roca. Per la seva banda, CeP, no renuncia a continuar liderant l’executiu, i també manté obertes les negociacions. «És per una qüestió programàtica, i no de cadires. Prioritzem Castellterçol per sobre d’idees polítiques amb voluntat de fer un govern coherent», assegura el seu nou número u, Antoni Massot, que substitueix el fins ara alcalde, Isaac Burgos, al capdavant de la llista. Explica la pèrdua de regidors en gran part pel fet que enguany es presentaven quatre formacions (el PSC no ha obtingut representants) i no dues com fa quatre anys, de manera que hi ha hagut més repartiment de vots. CeP s’ha quedat a 42 de Junts.

El panorama actual a Castellterçol deixa vàries opcions obertes a tan sols tres dies per la investidura, i la clau de volta la tenen els republicans, que anit preveien una reunió tant amb els uns com amb els altres per mirar d’avançar en les negociacions però encara amb poques possibilitats de tancar res. «Els donarem les nostres propostes perquè les valorin», apuntava la seva cap de llista, Noemí Ció. Entre altres coses, passen per crear la regidoria d’Igualtat i Feminismes i separar Joventut d’Educació, així com obrir un procés participatiu a tota la ciutadania sobre el futur de l’espai fabril de l’antiga Anla. Els republicans saben que són decisius, i entenen que «el poble vol un canvi», si bé no manifesten directament preferències per cap opció. 

14 juny 2023

Regió7

9 de des. 2020

Castellterçol crearà una ruta per descobrir els murals que s’han realitzat darrerament



desembre 9th, 2020 Dídac Garcia


Fa temps que diverses iniciatives promogudes per l’Ajuntament i entitats del poble han acabat creant un seguit de murals per diferents punts de la vila. De fet, aquests dies s’està donant els últims retocs al mural situat a la fàbrica tèxtil ANLA dedicat a les dones del tèxtil. Albert Obrero, regidor de cultura de Castellterçol, dóna més detalls del projecte amb el que es vol potenciar i posar en valor aquestes obres artístiques.

Els murals són espais d’art que ocupen diversos indrets de Castellterçol. El primer està dedicat al polític Enric Prat de la Riba i presideix la sala de plens de l’Ajuntament. Un altre el trobem a la Façana de l’Espai Franch dedicat a l’artista Josep Franch-Clapers nascut a Castellterçol. Obrero explica l’origen d’alguns d’ells, com per exemple, el que hi ha al Bosquet de Can Sedó, a tocar de la ràdio municipal.

A l’espera de nous murals programats pel 2021 i 2022, les obres s’inclourien dins la ruta “Pas a Pas”. Aquesta inclou un seguit de caminades vinculades a elements patrimonials amb l’objectiu de dinamitzar i donar a conèixer tant la història com els diferents espais de la població. 

9 desembre 2020

OnaMoianès

19 de nov. 2020

Castellterçol ret homenatge a les dones del tèxtil amb un mural


novembre 19th, 2020 Dídac Garcia

La població moianesa posa fil a l’agulla per crear un mural a l’antiga fàbrica ANLA. La pintura vol retre homenatge a les dones del poble que van treballar en el món del tèxtil i on les seves veus van ser silenciades pel soroll dels telers.

La creació del mural ha anat a càrrec de tres il·lustradores: l’Eva Palomar, la Marta Jarque i l’Ermisenda Soy. El propi Ajuntament buscava tres dones artistes que s’ocupessin de donar color a una de les parets interiors de la fàbrica ANLA, reconvertida en un complex municipal que es convertirà en un espai cultural i de creació. Una de les autores del mural, Eva Palomar, explica com els hi va arribar el projecte.

En total han sigut tres caps de setmana dibuixant i pintant sobre una paret de 60 metres quadrats. El mural plasma els diversos oficis que duien a terme les treballadores a la fàbrica, com ara les filadores, les teixidores o les bitllaires, representant-les en acció. Tot i això, el procés de creació va començar al juliol. De fet, les tres artistes no havien treballat mai juntes i tot el procés previ es va fer de forma telemàtica.

Les tres il·lustradores han treballat conjuntament i alhora en tots els aspectes de creació del mural. Una obra que s’emmarca dins dels actes previstos en la declaració de l’any de les dones del tèxtil d’aquest 2020 i que es podrà visitar properament.

19 novembre 2020

OnaMoianès

29 d’oct. 2020

Castellterçol comença a crear un mural d'homenatge a les dones del tèxtil

 29.10.2020 | 23:08



Castellterçol comença a crear un mural d'homenatge a les dones del tèxtil ajuntament de castellterçol

L'Ajuntament de Castellterçol promou al llarg d'aquest any un homenatge a les dones que van treballar a les fàbriques tèxtils, amb l'objectiu de donar veu a qui van ser motor de la història industrial i de les economies familiars del poble. Una de les iniciatives que inclou i que estan en marxa és la pintura d'un gran mural representatiu en una de les parets interiors de l'ANLA (local habilitat en una antiga fàbrica per a activitats socials i culturals) que els hi ret homenatge. Una intervenció artística que ja va agafant forma. De moment, s'hi pot veure la figura de la bitllaire i part de les teixidores. Entre altres elements s'hi ha de veure el vapor, l'ordidor, les sortejadores, el teixit, la llançadora i la bitlla i el teixit acabat. El mural s'ha d'anar completant al llarg de les properes setmanes.

29 octubre 2020

Regió7