L’esforç d’una associació recupera una església emblemàtica de Castellterçol

Ara s’ha incidit en la restauració i preservació de pintures de Sant Juilà d’Úixols, una part de les quals descobertes amb els treballs


Una imatge dels treballs de restauració de les pintures / ALBA MORELL


David Bricollé
Castellterçol 22 JUL 2024 6:25


L’església de Sant Julià d’Úixols, temple singular i identificatiu de Castellterçol, està recuperant l’esplendor i, fins i tot, posant al descobert petits encants amagats de la mà d’una entitat nascuda fa set anys per promoure’n la rehabilitació, i de la feina persistent i minuciosa de diferents especialistes.

L’Associació Sant Julià d’Úixols, que es va constituir el 2017 com a iniciativa per garantir la reincorporació activa de l'església de Sant Julià al patrimoni cultural i turístic de Castellterçol i el Moianès, ha aconseguit fons públic i privat per recuperar-la i preservar-la. Un temple que al llarg de l’any atrau un nombre significatiu de visitants, ubicat en una zona popular per la seva bellesa paisatgística, per la importància històrica i perquè és un punt que ofereix activitats d’oci i recreatives locals. Es tracta d’una església d’origen romànic, la primera menció de la qual com a parròquia és de l’any 1124. Està situada al sud-oest del terme de Castellterçol, entre Granera i Sant Quirze Safaja.


L'església de Sant Julià d'Úixols vista des de fora / ALBA MORELL

Emilio Canals, fundador i president de l’Associació Sant Julià d’Úixols, ha impulsat la recerca de fons per evitar l’esfondrament de l’edifici i per realçar aquest patrimoni local. Un programa de rehabilitació que es divideix en diverses fases i que compta amb arqueòlegs, arquitectes i conservadores-restauradores.


El 2018 va tenir lloc la presentació per part de l’equip tècnic d’un pla director que determina els criteris d’intervenció de l’església i del seu entorn. Des de llavors, les tasques recollides en l’estudi han estat executades per Pau Alberch amb l’excavació de diferents cales, tant a l’interior com a l’exterior del temple, on s’ha descobert l’absis i les absidioles de l’antiga església romànica, i l’estudi de paraments, que ha permès entendre totes les fases de rehabilitació i transformació històrica de l’edifici.
Pintures poc freqüents

Els arquitectes Josep Pratdesaba i Josep Muntañá són l’equip redactor del projecte de rehabilitació junt amb l’empresa local Arcbube, encarregada de fer totes les tasques de rehabilitació. El setembre del 2021 es va realitzar la primera fase que consistia en la rehabilitació de la teulada. I l’octubre del 2022 es van fer les primeres cales pictòriques i el 2023 la segona fase. Primerament amb la presentació del projecte de conservació-restauració de les pintures murals de l’interior, on es va descobrir que sota les pintures del segle XIX n’hi ha unes d’anteriors, probablement barroques (s. XVIII) l’existència de les quals a Catalunya és escassa.

Un dels detalls de les pintures murals després de la restauració / ALBA MORELL

Ara s’han dut a terme les tasques de conservació i restauració de les pintures murals per part d’Alba Morell i Núria Jutglar, tècniques restauradores-conservadores. Principalment, s’ha fet una consolidació d’urgència de la pintura original de les voltes, que estaven en un estat de conservació molt dolent i amb perill de despreniment a causa de les filtracions provinents de la teulada, que van crear grans bosses d’aire a l’interior i pèrdua d’estrat pictòric. La intervenció de restauració es va iniciar a l’abril d’aquest any i finalitza aquest mes de juliol.


Segons han detallat les restauradores, les pintures murals del XIX són un dibuix compost principalment per la imitació d’un carreuat de pedra i marbrejat de tonalitats grisoses, negres i blanques.

Una imatge de detall dels treballs de restauració de les pintures / ALBA MORELL

Quant a les pintures murals del XVIII (subjacents a les del XIX), és una «policromia que consisteix en dos encintats de color gris i negre. A banda i banda de cada volta hi ha l'arrencament de dos encintats, el primer marca una volta de canó i el següent fa una volta de mig punt». Les restauradores subratllen que «existeixen poques pintures murals del XVIII a Catalunya. I les de Sant Julià ens recorden a les pintures murals de l'església de Santa Maria de Butsènit (la Noguera), pintures murals del XVIII que són d'un gran interès històric i artístic».

Durant el procés de conservació i restauració es va decidir conservar totes les policromies originals del XIX. De les del XVIII, que són les subjacents, perquè els visitants les puguin arribar a apreciar s'han deixat tres cales o finestres perquè quedin parcialment visibles.

Aquest projecte ha estat subvencionat per la Generalitat de Catalunya sota supervisió del Centre Restauració de Béns Cultural de Catalunya.


En cas que es disposi de recursos financers addicionals en el futur, s’estan considerant iniciatives per a la preservació del campanar original romànic, l’absis i una adequació a l’interior per assegurar així una experiència òptima per a tots els visitants.

 22 juliol 2024

Regió7

Moià realça la Festa Major d’Hivern en els 50 anys de recuperació de les danses i els 40 dels Tres Tombs

L’Ajuntament inaugurarà un mural commemoratiu aquest divendres i ampliarà les activitats dels dos propers caps de setmana
 

El mural commemoratiu de la recuperació de les danses s'inaugurarà divendres AJUNTAMENT DE MOIÀ


Jordi Escudé
Moià | 17·01·24 | 19:00

La Festa Major d’Hivern de Moià, que comença aquest divendres i s’allargarà fins al 28 de gener, està d’aniversari, i per això se celebrarà una edició especial per commemorar-ho. I és que enguany se celebren 50 anys de l’inici de la recuperació de les danses tradicionals del poble, que es ballaran aquest cap de setmana, i també en fa 40 que es van recuperar els Tres Tombs, que tenen lloc l’últim cap de setmana de gener.


Tots dos aniversaris seran l’excusa per reforçar la festa amb noves propostes i amb més activitats, especialment durant aquest primer cap de setmana festiu. De fet, s’encetaran tres anys seguits d’efemèrides al voltant de les tres danses populars de caràcter històric. Aquesta vegada se celebra el mig segle de la tornada del Ball dels Garrofins, l’any que ve serà el torn del Ball del Ciri, que es va recuperar en una edició posterior, i el 2026 li tocarà al Ball de Gitanes, amb què es va tancar el cicle de retorns. Segons consta en documents històrics, totes tres danses van tenir la seva màxima esplendor a començament del segle XVIII, recorda el regidor de Cultura de Moià, Lluís Cascales, però per motius que es desconeixen es van deixar de ballar, fins que membres de l’antic Esbart de Moià van decidir recuperar-les ara fa mig segle amb el suport de l’Ajuntament.

Un mural i un ball especial

L’efemèride es rememorarà aquest divendres a les 7 amb la inauguració d’un gran mural commemoratiu que l’il·lustrador Jordi Beltran ha pintat en una façana de l’antic ajuntament. L’edifici es va construir al lloc on hi havia hagut l’església de Sant Sebastià, que va ser cremada i reduïda, i davant la qual es feien els balls fins que es van traslladar a la plaça Major.

Abans de la inauguració del mural, s’haurà fet la tradicional cercavila de garrofins i teiers, a les 6 a la plaça de Sant Sebastià amb els Ministrers de la Segeta, mentre que la celebració pròpia dels 50 anys es reserva per a l’endemà, dissabte dia 20, també a les 6 de la tarda. Com de costum, es farà la mostra de danses tradicionals, amb Ball del Ciri, el Ball de Gitanes, el Ball de Bastons, i el Ball de Garrofins, però aquesta vegada es farà dins l’església amb un espectacle de llums, segons ha avançat Cascales. A més, en acabat, i també com a novetat, es farà una gran ballada dels garrofins, amb més de cent dansaires que hi han participat en algun moment o altre al llarg d’aquests 50 anys. Al migdia, l’església haurà acollit la missa solemne en honor a Sant Sebastià, i a la tarda, es viurà el preludi dels Tres Tombs (que concentrarà els actes el cap de setmana vinent), amb el traspàs de la bandera a la nova banderera, Rosalia Closas; i a l’Ajuntament es recuperarà la figura de la Traginera d’Honor, que serà l’escaladora moianesa Rut Monsech.
 

Nous espectacles

Coincidint amb les efemèrides, la Festa Major d’Hivern de Moià agafa embranzida amb noves propostes per a tots els públics que bàsicament ampliaran el programa d’actes d’aquest primer cap de setmana.

De cara a la mainada, per a aquest divendres a 2/4 de 6 hi ha preparat l’espectacle de titelles «Jugues?», a la biblioteca, i diumenge, a les 5 de la tarda, una sessió de teatre infantil a Les Faixes. Per al públic jove, s’ha previst un concert amb el grup de versions Akelarre i música amb Dj. Carrera, dissabte a les 11 de la nit, també a Les Faixes; i també hi haurà lloc per a l’humor de Quim Vila, amb un espectacle aquest divendres a les 9 de la nit, novament a Les Faixes.

Ja de cara a la setmana que ve, per dissabte 27 de gener s’ha preparat una ballada de country a la plaça Major, a partir de les 6.

De fet, el cap de setmana vinent es dedicarà plenament a la Festa dels Tres Tombs, que en aquest cas es van recuperar ara fa 40 anys. Consten com uns dels més antics de Catalunya, amb documentació de començament del segle XIX, però es van deixar de fer per la Guerra Civil, fins que es va crear una comissió que els va recuperar el 1984.

A banda dels actes previs d’aquest dissabte amb la Traginera d’Honor, la festa dedicada als Tres Tombs concentrarà les activitats el cap de setmana vinent. El dissabte 27 de gener tindrà lloc una serenata dels administradors a les 6, i una gran botifarrada a les 7 a la plaça Major. L’endemà, a les 11 del matí començarà la cavalcada des de davant del pavelló fins a la plaça de l’Hospital, i inclourà les tres benediccions a partir de 2/4 de 12 del migdia. 

17 gener 2024

Regió7

Moià podrà refer el 'Guernica' de l'1-O després del nou atac sofert

El mural s’havia reestrenat en gran format i cinc dies després l’han tacat de pintura, però es podrà netejar perquè tenia una capa protectora
 

El mural pintat a Les faixes, esquitxat de pintura ANC MOIÀ-L'ESTANY


David Bricollé
Moià | 27·01·23 | 16:56 | Actualitzat a les 16:59


El mural que Moià té dedicat a l'1 d'Octubre i que s'inspira en el Guernica de Picasso es podrà netejar i tornar al seu estat original després dels danys que li van provocar uns desconeguts la nit de dimecres a dijous, quan el van esquitxar en bona part amb pintura, en una acció feta de matinada. Aquesta obra s’ha refet ja en dues ocasions i, fins i tot, s’ha canviat d’espai, després que s’hagi convertit en objectiu de grups d’ultradreta.

Ara, el mural inspirat en la reconeguda obra de Picasso es pot veure en una de les façanes de l’espai cultural Les Faixes, on es va pintar entre els mesos d’agost i setembre, però que s’ha inaugurat formalment aquest cap de setmana passat. Anteriorment, s’havia fet a la plaça de CAP, primer sobre una lona muntada en una estructura i, posteriorment, damunt d’una de les parets que donen a l’espai, però en tots dos casos va rebre atacs immediats (en el segon, es van enfilar a la teulada i hi van llançar salfumant).

En aquesta ocasió, ha aparegut tacat en gran part de la superfície amb pintura vermella i grisa, que n’han malmès tres quartes parts de l’obra. Tanmateix, el coordinador de l'ANC Moià-l’Estany (promotora del mural), Pere Antúnez, ha explicat que en aquesta ocasió, i després dels atacs precedents, s’havia optat per acabar l’obra posant-hi una capa d’imprimació protectora, i que després que l’empresa encarregada hagi analitzat la pintura que s’hi ha llançat, «sembla que es podrà netejar i recuperar la imatge». I en aquest sentit ha subratllat que «més que mai tenim molt clar que el mantindrem».
 

El mural, en l'etapa final de creació ANC MOIÀ-L'ESTANY

Antúnez considera que l’acció vandàlica ha estat feta amb total premeditació, ja que calia tenir ben estudiat com fer-ho per malmetre gran part de l’obra, tenint en compte que comença a 3,5 metres d’alçada del terra, i que en total ocupa una superfície d’uns 9 metres d’amplada per 5 d’alt.

Una primera versió de l'obra, dissenyada i pintada el 2020 per l’il·lustrador moianès Edu Altarriba juntament amb Irene Martí per encàrrec de l'ANC, va durar només quatre dies. El particular Guernica de Moià es va col·locar en una paret de la plaça del CAP. L'ANC volia un mural que recreés i deixés memòria dels fets i de les sensacions d'aquella jornada del 2017, amb motiu del seu tercer aniversari. Va deixar la proposta a mans d'Altarriba, que va fer una fusió entre la reconeguda obra de Pablo Picasso i els fets de l'1-O. Un mural que es va imprimir sobre lona de 6,40 metres d'amplada per 3 d'alçada i instal·lar damunt d'una estructura de fusta per donar-li estabilitat. Un grup ultra, però, el va despenjar.

El desembre del 2020 es va tornar a pintar, aleshores, però, directament sobre la paret. I allà va seguir fins que ara farà un any aproximadament, algú el va malmetre de nou. L'opció de l'ANC de Moià va ser no desistir, però en aquesta ocasió el Guernica es va pintar en una paret de l'edifici de l'espai cultural Les Faixes i amb unes dimensions majors. Tot i que els treballs es van dur a terme a l'estiu, la inauguració oficial no es va fer fins aquest cap de setmana passat. I avui, només cinc dies després, ha tornat a aparèixer malmès, tacat amb pintura.

Al mural s'hi reprodueixen i identifiquen perfectament algunes de les imatges més icòniques del Guernica original (quadre cubista que expressa la visió personal de Picasso del bombardeig de la població biscaïna durant la Guerra Civil Espanyola, el 26 d'abril del 1937), com els rostres que en reflecteixen l'horror, mesclades amb elements representatius de l'1 d'octubre del 2017. 

27 gener 2023

Regió7

Tornen a destrossar el 'Guernica' de l'1-O de Moià

Aquest cap de setmana es va fer la reinauguració de la peça, situada ara en una paret de Les Faixes, i cinc dies després ha aparegut tacada de pintura

Pau Brunet | @paubrunet Redacció
Manresa | 26·01·23 | 21:25 | Actualitzat a les 21:30


 

El 'Guernica' de Moià, tacat de pintura Edu Altarriba/Twitter


Uns desconeguts han destrossat de nou el mural que Moià té dedicat a l'1 d'Octubre i que s'inspira en el Guernica de Picasso. Així ho ha denunciat aquest dijous a la tarda a Twitter un dels seus creadors, l'il·lustrador moianès Edu Altarriba. "Ens han tornat a xafar el mural. Són com un gra al cul, molesta però lògicament no fa canviar d'opinió, ans al contrari. Com ja vaig dir una vegada, el poble construeix i el feixisme destrueix. Seguim", ha piulat.

Una primera versió de l'obra, dissenyada i pintada el 2020 per Altarriba juntament amb Irene Martí per encàrrec de l'ANC, va durar només quatre dies. El particular Guernica de Moià es va col·locar en una paret de la plaça del CAP. L'ANC volia un mural que recreés i deixés memòria dels fets i de les sensacions d'aquella jornada del 2017, amb motiu del seu tercer aniversari. Va deixar la proposta a mans d'Altarriba, que va fer una fusió entre la reconeguda obra de Pablo Picasso i els fets de l'1-O. Un mural que es va imprimir sobre lona de 6,40 metres d'amplada per 3 d'alçada i instal·lar damunt d'una estructura de fusta per donar-li estabilitat. Un grup ultra, però, el va despenjar.


El desembre següent es va tornar a penjar, aleshores, però, pintat directament sobre la paret. I allà va seguir fins que ara farà un any aproximadament, segons ha explicat Altarriba a Regió7, algú el va malmetre de nou. L'opció de l'ANC de Moià va ser no desistir, però en aquesta ocasió el Guernica es va pintar en una paret de l'edifici de l'espai cultural Les Faixes i amb unes dimensions majors. Tot i que els treballs es van dur a terme a l'estiu, la inauguració oficial no es va fer fins aquest cap de setmana passat. I avui, només cinc dies després, ha tornat a aparèixer malmès, tacat amb pintura.

Al mural s'hi reprodueixen i identifiquen perfectament algunes de les imatges més icòniques del Guernica original (quadre cubista que expressa la visió personal de Picasso del bombardeig de la població biscaïna durant la Guerra Civil Espanyola, el 26 d'abril del 1937), com els rostres que en reflecteixen l'horror, mesclades amb elements representatius de l'1 d'octubre del 2017.

Consultat per aquest diari, Altarriba explica que no sap què passarà amb l'obra ja que és l'ACN qui se'n fa càrrec.

26 gener 2023

Regió7

Patrimoni i valors a les parets

A Castellterçol, el poble s’explica a través de l’art urbà amb cinc grans murals pintats en espais emblemàtics

 El 9 Nou
19/01/2023 | 20:00
Castellterçol

 

El mural d'homenatge a les dones de l'ANLA | Griselda Guiteras


Els murals són espais d’art que poden ocupar els llocs més insòlits. La façana d’un edifici, un dipòsit d’aigua o la tàpia d’una fàbrica poden ser llenços ideals per explicar històries i que les vegi tothom. L’street art és expansiu, impactant i gratuït. Nascut a les grans ciutats, s’ha estès a tot arreu.

A Castellterçol s’han triat els murals de gran format per donar a conèixer el patrimoni, els valors de poble i alguns personatges emblemàtics. El projecte va començar l’any 2016, impulsat des de la Regidoria de Cultura i Patrimoni, amb Albert Obrero al capdavant. Fins ara s’han pintat cinc obres, en espais molt diferents. Els autors són tots artistes experimentats del sector de l’art gràfic, la il·lustració o els grafits.
Roc Blackbloc, per exemple, és un muralista molt reconegut per la seva tasca de reivindicació social i recuperació de la memòria històrica. Ell firma el primer mural del projecte, l’any 2016, situat a l’edifici del Bosquet de Can Sedó. L’obra es titula La Comunitat i està dedicada a les relacions entre les persones de diferents edats que utilitzen i conviuen al parc municipal. A la façana de l’edifici també hi ha pintat un enorme micròfon, perquè, entre d’altres activitats, acull Ràdio Castellterçol.

L’any 2017, per commemorar el centenari de la mort d’Enric Prat de la Riba, fill de Castellterçol, l’Ajuntament va dedicar-li la sala de plens. I també una paret sencera, on el pintor David Font hi va plasmar la vida i l’obra del polític, impulsor del catalanisme. L’obra de Font, un expert muralista castellterçolenc resident a Londres, està plena de detalls simbòlics que fan referència a Catalunya, Castellterçol, els valors, els pensaments i l’època que va viure Prat de la Riba.

Qui va viure una època especialment colpidora va ser el pintor Josep Franch-Clapers, també fill de Castellterçol. Exiliat durant la Guerra Civil, va anar a petar als camps de refugiats francesos. Les seves vivències, convertides en quadres i mosaics, es poden veure a l’Espai Memorial Democràtic. L’il·lustrador Javigaar ha tret aquestes obres al carrer, a la façana del museu, en forma d’un enorme mural dedicat a la democràcia i la llibertat. De dia, els personatges expliquen l’èxode i l’exili. De nit apareix Franch-Clapers dibuixant filats de punxes d’un camp de concentració.

L’Anla va ser una potent fàbrica de Castellterçol, una població amb tradició paraire i tèxtil. L’edifici l’utilitzen ara diverses entitats, però també s’ha convertit en espai de memòria històrica. A una de les seves parets interiors s’hi ha pintat un mural que homenatja les dones que van fer rutllar els telers. Eva Palomar, Ermisenda Soy i Marta Jarque són les autores d’aquesta obra de gran format que homenatja les teixidores, filadores, metxeres, bitlleres i bataneres.

L’últim mural que s’ha fet al poble és al pati de l’institut escola Castellterçol i està pintat a múltiples mans. Ideat per la mestra i il·lustradora Sílvia Morilla, està dedicat a l’educació 360. En una paret de 45 metres de llargada hi ha tots aquells elements que sumen en l’educació: llibres, números i música, artesans i gent gran, objectes científics, ordinadors i treballs manuals. Tot relligat amb un fil groc i pintat amb colors molt vius. Morilla va tenir l’ajuda dels alumnes i professors del centre, les famílies i l’Esplai Draks.
Tots aquests murals són de visita gratuïta i lliure, només acotats alguns pels horaris dels espais municipals on estan situats.

19 gener 2023

el9nou

L’Espai Hemalosa de Santa Maria d’Oló estrena un mural a la façana

La pintura és obra dels artistes Eulàlia Fernández i Quim Moya i es va escollir amb un procés participatiu

Redacció
Santa Maria d'Oló | 22·12·22 | 12:44

Aspecte actual de la façana de l'Espai Hemalosa de Santa Maria d'Oló Ajuntament d'Oló

L’Espai Hemalosa de Santa Maria d’Oló ha estrenat nova imatge. La façana del centre cultural llueix un mural dels artistes Eulàlia Fernández i Quim Moya, que va ser la proposta escollida pels veïns i veïnes entre les tres que es van posar a votació en un procés participatiu.

Gràcies a una subvenció de la Diputació de Barcelona, emmarcada dins el projecte «Art Urbà», l’Ajuntament va proposar la participació ciutadana en l’elecció d’un mural per a la façana de l’Espai Hemalosa. Els participants podien escollir entre dues propostes dels artistes o deixar la paret tal com estava. Un total de 165 persones van participar a l’enquesta i l’opció que s’ha dut a terme, que reprodueix un perfil del casc antic, una gran rosa i el nom del poble, va obtenir el 77,56% dels vots.

L'Antiga fàbrica Hemalosa es va reconvertir en un ampli espai polivalent per a actes culturals i esdeveniments al servei dels veïns. Al vestíbul hi ha l’Ecomuseu amb informació sobre la història del poble d'Oló, una exposició dedicada al tèxtil i el seu pes històric al municipi amb dos telers antics restaurats, informació turística sobre el poble i la comarca i sobre els altres llocs que formen part de l'Ecomuseu del Moianès. 

22 desembre 2022

Regió7

Pilarín Bayés causa sensacions a Calders en la inauguració d'un mural il·lustrat per ella mateixa

L’artista ha protagonitzat l’acte d’aquest dissabte al migdia, que s’emmarca en la Festa Major del poble

Jordi Escudé
Calders | 03·09·22 | 15:44 | Actualitzat a les 18:13

Pilarín Bayés inaugura un mural a Calders Oscar Bayona


Si el mural per si mateix ja era un reclam, la presència de qui l’ha il·lustrat, encara més. Pilarín Bayés ha estat aquest dissabte al migdia la protagonista de la inauguració d’un gran mosaic porcel·lànic a Calders que mostra elements, personatges i fets vinculats amb el municpi, i que ella mateixa ha dibuixat com a «homenatge a tota la gent que amb la seva vida quotidiana ha contribuït a fer aquest Calders que tenim avui», expressava l’artista.

L’acte, que en paraules de l’alcalde, Eduard Sànchez, ha reflectit el caràcter «humà i entranyable» de Bayés, s’ha celebrat en el marc de la Festa Major que aquests dies té lloc al municipi, i ha omplert la Plaça Major del poble, on hi ha el mosaic, amb desenes de persones que no han perdut l’oportunitat de demanar dedicatòries a l’artista o fer-s’hi fotos.

El mosaic, de 6x2 metres, embelleix un mur del casal del poble que dona al mirador de la plaça Major. Va ser un encàrrec del poble a Pilarín Bayés, que ha elaborat després d’una visita que va fer a Calders i a partir d’imatges, fotografies i informació que ha obtingut de la mà d’entitats locals que el mateix alcalde li va proporcionar en un llistat. El va pensar, en va fer un primer esbós en petit, i després en gran, en un format de 2 metres d’ample per 70 centímetres d’alçada, que va ser la base per a la posterior impressió sobre rajola, que ha anat a càrrec de l’empresa Personalització d’Espais Públics.

Bayés no recorda exactament quant de temps ha trigat a elaborar les il.lustracions, però explicava que n’està molt satisfeta perquè hi ha pogut reflectir «la història i la vitalitat del moment d’avui» que diu que ha trobat al poble amb el fort associacionisme que hi ha. Deia que «hi ha pobles que tenen un moment d’esplendor però després s’apaguen, i altres com aquest que es reinventen, i és el que he intentat reflectir». Ho ha fet a partir d’unes il·lustracions que mostren amb una varietat d'imatges, la història i l’actualitat del poble i on «he volgut que la gent s’hi veiés reconeguda». Entre altres elements, en el mosaic hi apareixen l’església, l’ajuntament, el Castell o la Colònia Jorba; però també tradicions com el gegant cargolaire i els cargols capgrossos, les caramelles, el Carnaval, els Pastorets...; un reflex de les entitats amb els caçadors, les cuineres, o el futbol; i també personatges il·lustres, des de Guifré el Pilós, com a repoblador de la Catalunya Central, fins a l’oscaritzat director de fotografia i cinema Néstor Almendros, que de petit havia viscut a Calders on també reposen les seves cendres, o el mateix rector de la parròquia del poble i escriptor, Josep Ruaix.

En acabat, Bayés ha signat el llibre d’honor de l’Ajuntament, i l’alcalde li ha fet entrega d’una reproducció en 3D de les ruïnes del castell de Calders com a record. 

3 setembre 2022

Regió7

Calders estrena un mural il·lustrat per Pilarín Bayés

El mosaic, que està ubicat en un mur de la plaça Major i reprodueix fets històrics i personatges destacats del municipi, s’inaugura aquest dissabte

Queralt Casals
Calders | 01·09·22 | 06:25 | Actualitzat a les 07:44


 

El mural de grans dimensions és a la plaça Major AJUNTAMENT CALDERS

La dibuixant i ninotaire osonenca Pilarín Bayés és l’autora del nou mural que decora un mur de la plaça Major de Calders i que s’inaugurarà aquest dissabte en el marc de la festa major. El mosaic de grans dimensions recrea el municipi amb el peculiar estil de la reconeguda artista.

El mural porcel·lànic de 6x2 metres, que ha embellit un mur del casal del poble que dona al mirador de la plaça Major, s’estrenarà dissabte a la una del migdia amb la presència de l’autora de les il·lustracions, Pilarín Bayes, que ha reproduït elements, fets i personatges relacionats amb el municipi del Moianès. Segons l’alcalde de la població, Eduard Sànchez, «es tracta d’una caricatura de Calders amb la plaça Major com a centre» i on s’hi pot veure l’església i l’Ajuntament, les entitats del poble, els gegants (el cargolaire i els cargols capgrossos), cantaires i nens de l’escola. També hi ha representats altres elements vinculats a Calders com Guifré el Pilós (repoblador de la Catalunya Central), Nèstor Almendros (cineasta amb un òscar) i llocs emblemàtics com el Castell i la Colònia Jorba.

Per tal d’intentar plasmar l’essència i l’actualitat del poble, Pilarín Bayés va fer una visita a Calders i també es va inspirar en fotografies i informació que li van fer arribar des del municipi. L’empresa osonenca PEPS (Personalització d’Espais Públics) s’ha encarregat de materialitzar el treball de la il·lustradora. 

1 setembre 2022

Regió7

Basha Changue, que va la llista de la CUP el 14-F, deixa l'acta de Moià

Eduard Altarriba prendrà el relleu de la fins ara regidora de Capgirem Moià, a l'oposició en aquest Ajuntament j.e.v. moià 28.01.2021 | 20:04


Basharat Changue

Basharat Changue, que va encapçalar la candidatura de Capgirem Moià-CUP a les eleccions municipals del 2019 a la capital del Moianès, ha renunciat a la seva acta de regidora en aquest Ajuntament. Changue, que es presenta de número 5 per Barcelona a les llistes de la CUP de cara a les eleccions al Parlament del proper 14 de febrer, va deixar formalment a la regidoria en el darrer ple, i ahir el seu grup municipal n'informava a les xarxes i deia que la renúncia s'ha fet «en compliment del nostre compromís electoral de renovació dels càrrecs a mig mandat».

Capgirem Moià té dos regidors a l'oposició en aquest Ajuntament, i Changue compartia representació amb Dídac Rimoldi. Ara que plega, prendrà el seu relleu el que anava de número 3 a les llistes del partit a les municpals, Eduard Altarriba, que entre altres coses és l'autor (juntament amb Irene Martí) del mural sobre l'1-O inspirat en el Guernica de la plaça del CAP.

28 gener 2021

Regió7

Moià torna a lluir el mural de l'1 d'octubre inspirat en el 'Guernica'

 11 desembre 2020

el9nou paper

Castellterçol crearà una ruta per descobrir els murals que s’han realitzat darrerament

desembre 9th, 2020 Dídac Garcia

Fa temps que diverses iniciatives promogudes per l’Ajuntament i entitats del poble han acabat creant un seguit de murals per diferents punts de la vila. De fet, aquests dies s’està donant els últims retocs al mural situat a la fàbrica tèxtil ANLA dedicat a les dones del tèxtil. Albert Obrero, regidor de cultura de Castellterçol, dóna més detalls del projecte amb el que es vol potenciar i posar en valor aquestes obres artístiques.

Els murals són espais d’art que ocupen diversos indrets de Castellterçol. El primer està dedicat al polític Enric Prat de la Riba i presideix la sala de plens de l’Ajuntament. Un altre el trobem a la Façana de l’Espai Franch dedicat a l’artista Josep Franch-Clapers nascut a Castellterçol. Obrero explica l’origen d’alguns d’ells, com per exemple, el que hi ha al Bosquet de Can Sedó, a tocar de la ràdio municipal.

A l’espera de nous murals programats pel 2021 i 2022, les obres s’inclourien dins la ruta “Pas a Pas”. Aquesta inclou un seguit de caminades vinculades a elements patrimonials amb l’objectiu de dinamitzar i donar a conèixer tant la història com els diferents espais de la població. 

9 desembre 2020

OnaMoianès

Moià reinaugura el “Guernica de l’1 d’octubre” pintant-lo directament sobre la paret

desembre 9th, 2020 Dídac Garcia

L’anterior mural, imprès en una lona gegant, va ser robat dies després de la seva posada en escena.

El passat diumenge, la Plaça del CAP de Moià va tornar a viure una jornada de reivindicació i art. Edu Altarriba i Irene Martí, autors del mural, van reinterpretar la seva obra utilitzant, aquesta vegada, la tècnica del graffiti. Ho van fer sobre la paret on s’havia instal·lat anteriorment una lona amb la mateixa imatge.

Aquesta s’havia inaugurat el passat 1 d’octubre, coincidint amb el tercer aniversari del referèndum, i com a encàrrec que l’ANC de l’Estany-Moià havia fet als dos artistes. L’obra simula el Guernica de Picasso però substituint alguns elements per la brutalitat i l’horror policial que es va viure l’1 d’octubre. Malgrat tot, la lona, de grans dimensions, va ser arrencada cinc dies després de matinada. L’endemà, el grup radical Unión de Brigadas Espanyolista va penjar un vídeo a les xarxes socials atribuint-se l’acció vandàlica.

Dos mesos després, més de cent persones es van aplegar a la plaça per veure com Edu Altarriba i Irene Martí donaven els últims retocs a la peça artística. L’acte es va acabar amb una actuació musical i els parlaments de Pere Antúnez, coordinador de l’ANC de Moià, i Dionís Guiteras, alcalde de la capital del Moianès.

9 desembre 2020

Regió7

Moià reinaugura, reforçat, el seu mural del Guernica

La primera versió de l'obra que recorda els fets del referèndum de l'1-O va ser arrancada per un col·lectiu ultradretà i ara s'ha pintat a la paret oriol trasserra moià 07.12.2020 | 08:04



El mural de l´1 d´Octubre inspirat en el Guernica ja torna a lluir a la plaça del CAP de Moià. Després que el col·lectiu ultradretà Unión de Brigadas retirés la primera versió del mural, que s´havia instal·lat en una lona, l´ANC de l´Estany-Moià va decidir restablir-lo per persistir en la idea de recordar el que va passar en el referèndum d´autodeterminació de l´any 2017.

Aquest diumenge al migdia, un centenar de persones van ser presents a la plaça per reinaugurar el mural. Aquest cop, l´obra que commemora l´1-O i que s´inspira en el Guernica de Picasso ha estat pintada com un grafit a la paret amb la voluntat de resistir a possibles actes vandàlics.

Pere Antúnez, coordinador de l´ANC local de Moià, va explicar a Regió7 que, «un cop s´acabi de pintar, hi posarem un protector i, per tant, si venen i hi pinten a sobre, el podrem netejar i quedarà el mural original. Si ho volen treure, hauran de venir amb un martell i una escarpa».

Durant l´acte d´inauguració, els dos artistes de l´obra, Eduard Altarriba i Irene Martí, feien els últims retocs amb els esprais i les pintures davant l´atenta mirada dels presents.

Al mural s´hi poden veure perfectament algunes de les imatges més icòniques del Guernica original de Picasso, com els rostres que reflecteixen l´horror, mesclades amb elements representatius de l´1 d´Octubre.

«El mural té molts matisos, a dalt de tot hi ha un colom de la pau que es caga en l´agressió que reben els participants del referèndum. Hi ha el Piolín, policies que agredeixen una senyora que és a terra, un home que es mira la televisió i plora per tot el que està passant», va dir Pere Antúnez.

L´acte va incloure una actuació musical i els parlaments d´Antúnez i de l´alcalde de Moià, Dionís Guiteras. «Amb aquesta segona inauguració demostrem que als moianesos no ens acovardeixen en la nostra lluita i afany de llibertat. Estic molt agraït als organitzadors per aquesta perseverança i insistència», va exposar el batlle.

La decisió de l´ANC local de l´Estany-Moià de tornar a instal·lar el mural va tenir en compte la repercussió global que va tenir la primera versió de l´obra. «Havíem de tornar a posar el mural ja que en només quatre dies va tenir un impacte important en l´àmbit de tot Catalunya i també fora del país. Vam veure que això molestava i, per tant, tornar-lo a posar és una manera de reivindicar-ho», va opinar Antúnez.

Per cloure la inauguració del mural de l´1 d´Octubre, els assistents a la plaça del CAP es van aixecar de les cadires per cantar de viva veu l´himne nacional de Catalunya, Els segadors.

7 desembre 2020

Regió7

Moià recuperarà el mural de l'1 d'Octubre inspirat en el Guernica, que va desaparèixer

L'obra per commemorar el referèndum a la plaça del CAP es canviarà de format i serà un grafiti redacció | moià 27.11.2020 | 14:59

Els autors de l'obra a la plaça del CAP de Moià ARXIU/O.B.

El proper 6 de desembre Moià recuperarà el mural de grans dimensions que l'octubre passat es va estrenar a la plaça del CAP per recordar el referèndum de l'1 d'Octubre i que tan sols quatre dies després va desaparèixer. El treball, promogut per l'ANC Moià-L'Estany i que evocava el Guernica de Picasso, mantindrà les dimensions però tindrà un nou format i es convertirà en un grafiti. A més, l'entitat vendrà samarretes amb la mateixa imatge per tal de finançar l'obra.

El mural va desaparèixer de matinada quatre dies després de la seva inauguració l'octubre passat. La peça, impresa sobre lona, ocupava una paret de la plaça del CAP i recreava i deixava memòria dels fets i les sensacions del referèndum viscut el 2017. El col·lectiu ultradretà Unión de Brigadas es va atorgar a través del seu compte de Twitter l'autoria de la sostracció del mural.

En aquella ocasió l'ANC ja va anunciar la voluntat de restablir-lo. La nova inauguració del mural per celebrar el tercer aniversari del referèndum d'autodeterminació tindrà lloc el diumenge 6 de desembre, a les 12 del migdia, i comptarà amb una actuació musical i parlaments del coordinador de l'ANC comarcal, Pere Antúnez, i de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras. El grafiti es començarà a pintar el dia abans per tal que estigui enllestit per l'acte inaugural del diumenge al migdia.

El particular Guernica de Moià, que havia estat pintat i ideat per Eduard Altarriba i Irene Martí per encàrrec de l'ANC, es va col·locar coincidint amb la celebració de l'1 d'octubre en una paret de la plaça del CAP. L'entitat volia un mural que recreés i deixés memòria dels fets i de les sensacions d'aquella jornada del 2017, amb motiu del seu tercer aniversari. L'autor de l'obra, Eduard Altarriba, va fer una fusió entre la reconeguda obra de Pablo Picasso i els fets de l'1-O. El mural, de 6,40 metres d'amplada per 3 d'alçada, es va imprimir sobre lona i es va instal·lar damunt d'una estructura de fusta per donar-li estabilitat.

Al mural s'hi reproduïen i identificaven perfectament algunes de les imatges més icòniques del Guernica original (quadre cubista que expressa la visió personal de Picasso del bombardeig de la població biscaïna durant la Guerra Civil Espanyola, el 26 d'abril del 1937), com els rostres que en reflecteixen l'horror, mesclades amb elements representatius de l'1 d'octubre del 2017.

D'aquesta manera, hi havia reflectits una urna, una papereta i una estelada, però també les càrregues policials sobre els votants, persones amb els mateixos rostres de trets picassians. Fins i tot hi apareixia el popularitzat vaixell del Piolín i un helicòpter sobrevolant un cel del qual en marxa espaordit el colom de la pau.

27 novembre 2020

Regió7

Castellterçol ret homenatge a les dones del tèxtil amb un mural

novembre 19th, 2020 Dídac Garcia

La població moianesa posa fil a l’agulla per crear un mural a l’antiga fàbrica ANLA. La pintura vol retre homenatge a les dones del poble que van treballar en el món del tèxtil i on les seves veus van ser silenciades pel soroll dels telers.

La creació del mural ha anat a càrrec de tres il·lustradores: l’Eva Palomar, la Marta Jarque i l’Ermisenda Soy. El propi Ajuntament buscava tres dones artistes que s’ocupessin de donar color a una de les parets interiors de la fàbrica ANLA, reconvertida en un complex municipal que es convertirà en un espai cultural i de creació. Una de les autores del mural, Eva Palomar, explica com els hi va arribar el projecte.

En total han sigut tres caps de setmana dibuixant i pintant sobre una paret de 60 metres quadrats. El mural plasma els diversos oficis que duien a terme les treballadores a la fàbrica, com ara les filadores, les teixidores o les bitllaires, representant-les en acció. Tot i això, el procés de creació va començar al juliol. De fet, les tres artistes no havien treballat mai juntes i tot el procés previ es va fer de forma telemàtica.

Les tres il·lustradores han treballat conjuntament i alhora en tots els aspectes de creació del mural. Una obra que s’emmarca dins dels actes previstos en la declaració de l’any de les dones del tèxtil d’aquest 2020 i que es podrà visitar properament.

19 novembre 2020

OnaMoianès

Castellterçol comença a crear un mural d'homenatge a les dones del tèxtil

 29.10.2020 | 23:08

Castellterçol comença a crear un mural d'homenatge a les dones del tèxtil ajuntament de castellterçol

L'Ajuntament de Castellterçol promou al llarg d'aquest any un homenatge a les dones que van treballar a les fàbriques tèxtils, amb l'objectiu de donar veu a qui van ser motor de la història industrial i de les economies familiars del poble. Una de les iniciatives que inclou i que estan en marxa és la pintura d'un gran mural representatiu en una de les parets interiors de l'ANLA (local habilitat en una antiga fàbrica per a activitats socials i culturals) que els hi ret homenatge. Una intervenció artística que ja va agafant forma. De moment, s'hi pot veure la figura de la bitllaire i part de les teixidores. Entre altres elements s'hi ha de veure el vapor, l'ordidor, les sortejadores, el teixit, la llançadora i la bitlla i el teixit acabat. El mural s'ha d'anar completant al llarg de les properes setmanes.

29 octubre 2020

Regió7

Fan desaparèixer el mural de l'1-O inspirat en el 'Guernica' a Moià, inaugurat la setmana passada

 9 octubre 2020

el9nou paper

Castellterçol dona a conèixer amb un desplegable el mural a Prat de la Riba

El mural és obra de l'autor local David Font López redacció 18.08.2020 | 20:13

L'Ajuntament de Castellterçol ha elaborat un tríptic que recull tota la informació detallada referent al mural que té dedicat a Enric Prat de la Riba, nascut al poble, i que presideix la sala de plens de l'Ajuntament. És una de les accions que emprèn l'Ajuntament per potenciar l'interès cultural i artístic del municipi.

El mural és una pintura encarregada per l'Ajuntament en el seu dia al pintor local David Font López, i el seu procés d'elaboració va durar sis setmanes. Basat en colors sèpia, suaus i de tons antics, utilitza bàsicament el verd, l'ocre i un terra fosc, a banda del vermell per a la rosa i la senyera. Es va pintar amb la tècnica One Stroke (a un sol traç), amb pinzellades curtes, ràpides i amb poc gruix.

Enric Prat de la Riba, primer president de la Mancomunitat de Catalunya, va néixer a Castellterçol el 29 de novembre del 1870, i va morir a la mateixa casa l'1 d'agost del 1917.

18 agost 2020

Regió7

L'Estany porta l'art mural a la façana de la seva escola

Els nens i nenes han creat els dibuixos utilitzant només el color blanc redacció | l'estany 09.05.2019 | 16:39


Nens i nenes de l'escola de l'Estany participant en el projecte comunitari AJUNTAMENT L'ESTANY

«Us atreviu a pintar la façana amb un sol color?». Aquest va ser el repte que l'artista gràfica Elisenda Solà-Niubó va llançar als alumnes de l'escola de L'Estany el mes de desembre passat. El que semblava una proposta que no podria prosperar, va ser acollida amb il·lusió i curiositat per part dels nens i nenes.

A partir d'aquí començaven un seguit de tallers i accions de dinamització per aconseguir que tots els alumnes de l'escola es convertissin en coautors del mural. Segons l'artista, «el resultat final de la façana és la punta de l'iceberg de tot el que hem viscut portes endins: per damunt de tot, he volgut crear un espai on els nens es sentissin lliures d'experimentar i connectar amb les seves fortaleses».

Després de sis mesos de treball, el que va començar com un repte s'ha convertit en una realitat. La façana de l'escola s'ha transformat, i amb ella també la mirada dels nens i famílies cap a la imatge que projecten al poble.

El projecte s'emmarca dins del programa L'espai públic, cosa de tothom que el curs passat ja va portar els alumnes a reflexionar i observar els efectes del vandalisme en el poble. «Després d'aquest procés, vam veure que pels alumnes seria molt interessant entendre que l'expressió artística, quan s'emmarca en un espai consensuat, pot beneficiar a tota la comunitat», diu Marina Berdalet, responsable de la Casa de Cultura i impulsora del programa. D'aquí va néixer la proposta de pintar la façana.

L'escola de l'Estany és una escola rural pública d'educació infantil i primària que atén alumnes a partir d'1 any fins a 12 anys. L'escola forma part de la Zona Escolar Rural (ZER) el Moianès Llevant, que comprèn les escoles de Castellcir, Collsuspina, l'Estany i Sant Quirze Safaja.Des del 2018 impulsa un pedagògic basat en l'escola inclusiva i el treball cooperatiu entre tota la comunitat educativa. Un dels seus objectius principals és millorar la cohesió social i el foment a la participació de tota la comunitat educativa.

Elisenda Solà-Niubó (Badalona, 1972) és artista gràfica i centra gran part de la seva pràctica artística a dinamitzar grups i col·lectius a través d'experiències artístiques de les quals ells en són els protagonistes. El 2015 va iniciar la seva vinculació amb la pintura mural, creant el projecte Parets en Blanc, amb el qual fa una investigació d'intervenció en l'espai urbà, per a reivindicar i explorar la possibilitat de silenci dins de la ciutat.

9 maig 2019

Regió7