Amnistiada la moianesa Berta Vilaseca pel tall a les vies de l'AVE a Girona

 18 octubre 2024

Regió7 paper

Moianesa encausada en el primer judici suspès per la llei d'amnistia: "Fins que no vegi per escrit que estem absoltes, no estaré tranquil·la"

La moianesa Berta Vilaseca es mostra escèptica sobre la possible aplicació de la nova normativa en el cas pel tall de l'AVE en el primer aniversari de l'1-O


La moianesa Berta Vilaseca, una de les encausades pel tall a les vies de l'AVE en el primer aniversari de l'1-O ARXIU PARTICULAR

Laura Serrat 

Manresa | 14·12·23 | 06:25 | Actualitzat a les 20:43

"Fins que no vegi per escrit que estem absoltes no estaré del tot tranquil·la". La moianesa Berta Vilaseca, número 3 de la CUP a Moià en les últimes eleccions, va saber a principis de mes que s'ajornava el judici en el qual estava encausada juntament amb tres activistes més pel tall de les vies de l'AVE que hi va haver a Girona en el primer aniversari de l'1-O a l'espera que s'aprovi la llei d'amnistia. Es tracta del primer cas reconegut d'un judici suspès pel projecte de llei, de forma que Vilaseca podria ser una de les primeres polítiques beneficiades. Tanmateix, es mostra prudent abans de celebrar res: "encara és una llei molt inicial que planteja molts dubtes sobre qui en resultarà realment beneficiat".


La vista havia de tenir lloc el 12 i 13 de desembre, però la defensa -encapçalada per Montserrat Vinyets i Benet Salellas- havia demanat al tribunal suspendre la vista perquè el cas podria incloure's en la llei d'amnistia que està tramitant el Congrés dels Diputats. La fiscalia s'hi va oposar, però l'advocada de l'Estat donava suport a la petició. Finalment, Vilaseca explica que el tribunal els va comunicar que s'endarreria un any la celebració del judici, "però sense especificar-nos el motiu de l'ajornament". La moianesa destaca que va ser més tard, quan la seva defensa va tenir accés al decret, que "vam tenir coneixement que la decisió del tribunal havia estat motivada per una possible aplicació de la llei d'amnistia".


D'aquesta forma, el Penal 2 de Girona ha decidit fixar la vista per l'11 i 12 de novembre del 2024 amb l'argument que aquesta nova data dona marge a analitzar la llei una vegada sigui aprovada i certificar com impacte en el cas que es jutja. Davant d'aquest pronunciament del tribunal, Vilaseca diu que no veu clar si realment la llei d'amnistia pot acabar beneficiant el seu cas. "Després que s'ajornés el judici, molta gent em felicitava pel carrer, però encara no estic del tot segura que estiguem dins l'espai que es contempla dins la llei, no hi acabo de confiar, fins que no ho vegi per escrit quina és l'aplicació real en el nostre cas em costarà de cantar victòria".


Vilaseca posa de manifest la incertesa que li genera una llei "encara molt inicial i ambigua que no sabem fins a quin punt podrà incloure la nostra causa". De moment, assenyala que "encara no hi ha referència d'altres casos que ens orientin sobre quina implicació pot tenir en el nostre cas, com ens pot beneficiar". En aquest sentit, mostra el temor pel fet que s'acabi convertint en una llei "arbitrària" que només contempli un seguit de casos i els altres els deixi fora. A més, explica que l'organització Alerta Solidària els ha avisat sobre la possibilitat que la llei tardi a aplicar-se, "fet que ens mantindrà a l'espera de saber com s'acabarà resolent el cas".
 

Un judici suspès per quarta vegada
De fet, Vilaseca recorda que aquest era el quart intent per jutjar el cas i que estan vivint un autèntic "calvari" que és un exemple de "violència institucional". La vista estava assenyalada per aquest desembre després que el judici quedés suspès el març d'aquest any a petició de la fiscalia, que va argumentar que un agent dels Mossos d'Esquadra que va ser instructor d'un atestat no podia comparèixer i declarar per malaltia. La moianesa assegura que "és molt dur psicològicament veure com un procés judicial s'allarga tant en el temps, i tu et vas fent gran, però el judici continua pendent". Ara tem que la possible aplicació de la llei d'amnistia acabi endarrerint més el procés i que no els acabi beneficiant.


Els quatre encausats per aquest cas, s'enfronten cadascun a una condemna de 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros per delictes de desordres públics, atemptat, danys i lesions lleus durant el tall a les vies de l'AVE en l'aniversari de l'1-O. La causa va arribar a tenir dinou investigats, entre ells l'aleshores alcalde de Celrà, Dani Cornellà, i l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, detinguts per la Policia Nacional el 16 de gener del 2019. Fiscalia i advocacia de l'Estat van acabar acusant els quatre activistes que estaven citats a judici. En aquest sentit, Vilaseca lamenta que se'ls va agafar "com a caps de turc, sabien els nostres noms, que érem militants a la zona i amb això en van tenir prou per identificar-nos com els responsables". 

14 desembre 2023

Regió7

Moià podrà refer el 'Guernica' de l'1-O després del nou atac sofert

El mural s’havia reestrenat en gran format i cinc dies després l’han tacat de pintura, però es podrà netejar perquè tenia una capa protectora
 

El mural pintat a Les faixes, esquitxat de pintura ANC MOIÀ-L'ESTANY


David Bricollé
Moià | 27·01·23 | 16:56 | Actualitzat a les 16:59


El mural que Moià té dedicat a l'1 d'Octubre i que s'inspira en el Guernica de Picasso es podrà netejar i tornar al seu estat original després dels danys que li van provocar uns desconeguts la nit de dimecres a dijous, quan el van esquitxar en bona part amb pintura, en una acció feta de matinada. Aquesta obra s’ha refet ja en dues ocasions i, fins i tot, s’ha canviat d’espai, després que s’hagi convertit en objectiu de grups d’ultradreta.

Ara, el mural inspirat en la reconeguda obra de Picasso es pot veure en una de les façanes de l’espai cultural Les Faixes, on es va pintar entre els mesos d’agost i setembre, però que s’ha inaugurat formalment aquest cap de setmana passat. Anteriorment, s’havia fet a la plaça de CAP, primer sobre una lona muntada en una estructura i, posteriorment, damunt d’una de les parets que donen a l’espai, però en tots dos casos va rebre atacs immediats (en el segon, es van enfilar a la teulada i hi van llançar salfumant).

En aquesta ocasió, ha aparegut tacat en gran part de la superfície amb pintura vermella i grisa, que n’han malmès tres quartes parts de l’obra. Tanmateix, el coordinador de l'ANC Moià-l’Estany (promotora del mural), Pere Antúnez, ha explicat que en aquesta ocasió, i després dels atacs precedents, s’havia optat per acabar l’obra posant-hi una capa d’imprimació protectora, i que després que l’empresa encarregada hagi analitzat la pintura que s’hi ha llançat, «sembla que es podrà netejar i recuperar la imatge». I en aquest sentit ha subratllat que «més que mai tenim molt clar que el mantindrem».
 

El mural, en l'etapa final de creació ANC MOIÀ-L'ESTANY

Antúnez considera que l’acció vandàlica ha estat feta amb total premeditació, ja que calia tenir ben estudiat com fer-ho per malmetre gran part de l’obra, tenint en compte que comença a 3,5 metres d’alçada del terra, i que en total ocupa una superfície d’uns 9 metres d’amplada per 5 d’alt.

Una primera versió de l'obra, dissenyada i pintada el 2020 per l’il·lustrador moianès Edu Altarriba juntament amb Irene Martí per encàrrec de l'ANC, va durar només quatre dies. El particular Guernica de Moià es va col·locar en una paret de la plaça del CAP. L'ANC volia un mural que recreés i deixés memòria dels fets i de les sensacions d'aquella jornada del 2017, amb motiu del seu tercer aniversari. Va deixar la proposta a mans d'Altarriba, que va fer una fusió entre la reconeguda obra de Pablo Picasso i els fets de l'1-O. Un mural que es va imprimir sobre lona de 6,40 metres d'amplada per 3 d'alçada i instal·lar damunt d'una estructura de fusta per donar-li estabilitat. Un grup ultra, però, el va despenjar.

El desembre del 2020 es va tornar a pintar, aleshores, però, directament sobre la paret. I allà va seguir fins que ara farà un any aproximadament, algú el va malmetre de nou. L'opció de l'ANC de Moià va ser no desistir, però en aquesta ocasió el Guernica es va pintar en una paret de l'edifici de l'espai cultural Les Faixes i amb unes dimensions majors. Tot i que els treballs es van dur a terme a l'estiu, la inauguració oficial no es va fer fins aquest cap de setmana passat. I avui, només cinc dies després, ha tornat a aparèixer malmès, tacat amb pintura.

Al mural s'hi reprodueixen i identifiquen perfectament algunes de les imatges més icòniques del Guernica original (quadre cubista que expressa la visió personal de Picasso del bombardeig de la població biscaïna durant la Guerra Civil Espanyola, el 26 d'abril del 1937), com els rostres que en reflecteixen l'horror, mesclades amb elements representatius de l'1 d'octubre del 2017. 

27 gener 2023

Regió7

Tornen a destrossar el 'Guernica' de l'1-O de Moià

Aquest cap de setmana es va fer la reinauguració de la peça, situada ara en una paret de Les Faixes, i cinc dies després ha aparegut tacada de pintura

Pau Brunet | @paubrunet Redacció
Manresa | 26·01·23 | 21:25 | Actualitzat a les 21:30


 

El 'Guernica' de Moià, tacat de pintura Edu Altarriba/Twitter


Uns desconeguts han destrossat de nou el mural que Moià té dedicat a l'1 d'Octubre i que s'inspira en el Guernica de Picasso. Així ho ha denunciat aquest dijous a la tarda a Twitter un dels seus creadors, l'il·lustrador moianès Edu Altarriba. "Ens han tornat a xafar el mural. Són com un gra al cul, molesta però lògicament no fa canviar d'opinió, ans al contrari. Com ja vaig dir una vegada, el poble construeix i el feixisme destrueix. Seguim", ha piulat.

Una primera versió de l'obra, dissenyada i pintada el 2020 per Altarriba juntament amb Irene Martí per encàrrec de l'ANC, va durar només quatre dies. El particular Guernica de Moià es va col·locar en una paret de la plaça del CAP. L'ANC volia un mural que recreés i deixés memòria dels fets i de les sensacions d'aquella jornada del 2017, amb motiu del seu tercer aniversari. Va deixar la proposta a mans d'Altarriba, que va fer una fusió entre la reconeguda obra de Pablo Picasso i els fets de l'1-O. Un mural que es va imprimir sobre lona de 6,40 metres d'amplada per 3 d'alçada i instal·lar damunt d'una estructura de fusta per donar-li estabilitat. Un grup ultra, però, el va despenjar.


El desembre següent es va tornar a penjar, aleshores, però, pintat directament sobre la paret. I allà va seguir fins que ara farà un any aproximadament, segons ha explicat Altarriba a Regió7, algú el va malmetre de nou. L'opció de l'ANC de Moià va ser no desistir, però en aquesta ocasió el Guernica es va pintar en una paret de l'edifici de l'espai cultural Les Faixes i amb unes dimensions majors. Tot i que els treballs es van dur a terme a l'estiu, la inauguració oficial no es va fer fins aquest cap de setmana passat. I avui, només cinc dies després, ha tornat a aparèixer malmès, tacat amb pintura.

Al mural s'hi reprodueixen i identifiquen perfectament algunes de les imatges més icòniques del Guernica original (quadre cubista que expressa la visió personal de Picasso del bombardeig de la població biscaïna durant la Guerra Civil Espanyola, el 26 d'abril del 1937), com els rostres que en reflecteixen l'horror, mesclades amb elements representatius de l'1 d'octubre del 2017.

Consultat per aquest diari, Altarriba explica que no sap què passarà amb l'obra ja que és l'ACN qui se'n fa càrrec.

26 gener 2023

Regió7

Mig segle de lluita

04·12·22 | 06:25

Amb una conferència del lingüista Carles Riera, ahir es va inaugurar a Moià l’exposició commemorativa dels 50 anys d’Òmnium al Bages i el Moianès (des del 2015), amb la inclusió d’un muntatge audiovisual que recull els aspectes més rellevats amb la veu dels seus protagonistes. L’exposició, titulada Mig segle de lluita per la llengua, la cultura i el país, repassa l’activisme desplegat per Òmnium en aquest àmbit territorial d’ençà que un diumenge de juliol de 1972 uns quants bagencs preocupats per la situació de precarietat de la llengua van decidir constituir una delegació local. Cal recordar que Òmnium Cultural havia estat creada a Barcelona el 1961, com a entitat promotora de la cultura catalana. La raó de ser de l’entitat fou, des dels seus orígens, la promoció i la defensa de la llengua, la cultura i el país. Fins a la recuperació de les institucions pròpies i l’assoliment de l’ensenyament del català i en català, l’objectiu més urgent i prioritari va ser contribuir a «salvar els mots», amb l’organització de nombrosos cursos de català adreçats tant a cataloparlants desconeixedors de la pròpia llengua com a nouvinguts interessats a conèixer la llengua del país d’acollida. Durant el primer any d’existència de la delegació, més de dos milers de persones van assistir als cursos de català organitzats arreu de la comarca. Alhora, amb els anys, des d’Òmnium Bages s’ha estimulat la creació literària dels més joves, s’han impulsat debats i campanyes, intercanvis culturals, iniciatives de país. L’any 1992 la delegació bagenca d’Òmnium exerceix un paper destacat en la proclamació de les Noves Bases de Manresa; el 2010 promou les plataformes de Manresa Decideix i Bages Decideix, i també fomenta la participació en la consulta del 9-N i en el referèndum de l’1-O. I ara que, com cantava Joan Isaac, «només han passat cinquanta anys», Òmnium continua mirant endavant conscient que encara queda molt camí per recórrer. 

4 desembre 2022

Regió7

Suport a Moià a l'encausada per tallar les vies de l'AVE

4 març 2022

el9nou paper
 

Acte de suport, diumenge, a la veïna de Moià processada pel tall de l’AVE a Girona en l’aniversari de l’1-O

Al llarg del dia es faran diferents activitats al parc Francesc Viñas

Redacció
Moià | 25·02·22 | 13:38 | Actualitzat a les 19:27

Envaeixen les vies del TAV a Girona en l'anivesari de l'1-O


Moià celebrarà demà diumenge, al parc municipal Francesc Viñas, una jornada de suport a la Berta, veïna del municipi que serà jutjada per la seva preusmpta participació en el tall de les vies de l’AVE a Girona en el primer aniversari de l’1-O.

Les activitats començaran a les 12 del migdia amb dos espectacles per als més menuts: un espectacle de titelles organitzat per Ninus i un de contes organitzat per Tunqueque. A la 1 es farà un vermut musical amb Sixtus i després hi haurà un dinar popular per recaptar fonts. A la tarda, en un acte polític s’explicaran els casos de 21 Raons, que és pel qual està encausada la Berta, i Hi Érem totes, aquest últim el cas en el qual hi ha 10 bagenques i moianeses processades per la vaga feminista del 8 de març del 2019.

També hi haurà concerts de Mar Pujol i Laura Flores i durant tot el dia hi haurà l’exposició d’un tríptic d’Artistes per la República. L’acte finalitzarà amb PD’s i un espectacle de projeccions a càrrec d’Enric Rodó.
 

Quatre processats
La moianesa serà jutjada, a partir del proper 10 de març juntament amb tres persones més. Estan acusats d’un delicte de desordres públics, un delicte de anys en béns d’ús públic o comunal, un d’atemptat a l’autoritat i quatre delictes lleus de lesions. En total els demanen penes de quatre anys de presó per a cadascuna d’elles i 62.000 euros de multa entre les quatre encausades. 

25 febrer 2022

Regió7

Moià torna a lluir el mural de l'1 d'octubre inspirat en el 'Guernica'

 11 desembre 2020

el9nou paper

Moià reinaugura el “Guernica de l’1 d’octubre” pintant-lo directament sobre la paret

desembre 9th, 2020 Dídac Garcia

L’anterior mural, imprès en una lona gegant, va ser robat dies després de la seva posada en escena.

El passat diumenge, la Plaça del CAP de Moià va tornar a viure una jornada de reivindicació i art. Edu Altarriba i Irene Martí, autors del mural, van reinterpretar la seva obra utilitzant, aquesta vegada, la tècnica del graffiti. Ho van fer sobre la paret on s’havia instal·lat anteriorment una lona amb la mateixa imatge.

Aquesta s’havia inaugurat el passat 1 d’octubre, coincidint amb el tercer aniversari del referèndum, i com a encàrrec que l’ANC de l’Estany-Moià havia fet als dos artistes. L’obra simula el Guernica de Picasso però substituint alguns elements per la brutalitat i l’horror policial que es va viure l’1 d’octubre. Malgrat tot, la lona, de grans dimensions, va ser arrencada cinc dies després de matinada. L’endemà, el grup radical Unión de Brigadas Espanyolista va penjar un vídeo a les xarxes socials atribuint-se l’acció vandàlica.

Dos mesos després, més de cent persones es van aplegar a la plaça per veure com Edu Altarriba i Irene Martí donaven els últims retocs a la peça artística. L’acte es va acabar amb una actuació musical i els parlaments de Pere Antúnez, coordinador de l’ANC de Moià, i Dionís Guiteras, alcalde de la capital del Moianès.

9 desembre 2020

Regió7

Moià recuperarà el mural de l'1 d'Octubre inspirat en el Guernica, que va desaparèixer

L'obra per commemorar el referèndum a la plaça del CAP es canviarà de format i serà un grafiti redacció | moià 27.11.2020 | 14:59

Els autors de l'obra a la plaça del CAP de Moià ARXIU/O.B.

El proper 6 de desembre Moià recuperarà el mural de grans dimensions que l'octubre passat es va estrenar a la plaça del CAP per recordar el referèndum de l'1 d'Octubre i que tan sols quatre dies després va desaparèixer. El treball, promogut per l'ANC Moià-L'Estany i que evocava el Guernica de Picasso, mantindrà les dimensions però tindrà un nou format i es convertirà en un grafiti. A més, l'entitat vendrà samarretes amb la mateixa imatge per tal de finançar l'obra.

El mural va desaparèixer de matinada quatre dies després de la seva inauguració l'octubre passat. La peça, impresa sobre lona, ocupava una paret de la plaça del CAP i recreava i deixava memòria dels fets i les sensacions del referèndum viscut el 2017. El col·lectiu ultradretà Unión de Brigadas es va atorgar a través del seu compte de Twitter l'autoria de la sostracció del mural.

En aquella ocasió l'ANC ja va anunciar la voluntat de restablir-lo. La nova inauguració del mural per celebrar el tercer aniversari del referèndum d'autodeterminació tindrà lloc el diumenge 6 de desembre, a les 12 del migdia, i comptarà amb una actuació musical i parlaments del coordinador de l'ANC comarcal, Pere Antúnez, i de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras. El grafiti es començarà a pintar el dia abans per tal que estigui enllestit per l'acte inaugural del diumenge al migdia.

El particular Guernica de Moià, que havia estat pintat i ideat per Eduard Altarriba i Irene Martí per encàrrec de l'ANC, es va col·locar coincidint amb la celebració de l'1 d'octubre en una paret de la plaça del CAP. L'entitat volia un mural que recreés i deixés memòria dels fets i de les sensacions d'aquella jornada del 2017, amb motiu del seu tercer aniversari. L'autor de l'obra, Eduard Altarriba, va fer una fusió entre la reconeguda obra de Pablo Picasso i els fets de l'1-O. El mural, de 6,40 metres d'amplada per 3 d'alçada, es va imprimir sobre lona i es va instal·lar damunt d'una estructura de fusta per donar-li estabilitat.

Al mural s'hi reproduïen i identificaven perfectament algunes de les imatges més icòniques del Guernica original (quadre cubista que expressa la visió personal de Picasso del bombardeig de la població biscaïna durant la Guerra Civil Espanyola, el 26 d'abril del 1937), com els rostres que en reflecteixen l'horror, mesclades amb elements representatius de l'1 d'octubre del 2017.

D'aquesta manera, hi havia reflectits una urna, una papereta i una estelada, però també les càrregues policials sobre els votants, persones amb els mateixos rostres de trets picassians. Fins i tot hi apareixia el popularitzat vaixell del Piolín i un helicòpter sobrevolant un cel del qual en marxa espaordit el colom de la pau.

27 novembre 2020

Regió7

Fan desaparèixer el mural de l'1-O inspirat en el 'Guernica' a Moià, inaugurat la setmana passada

 9 octubre 2020

el9nou paper

Moià recorda els fets de l'1-O amb un nou mural inspirat en l'obra «Guernica»

La peça artística que rememora el referèndum en clau Picasso es va presentar ahir a la plaça del CAP del municipi, en un acte organitzat per l'ANC david bricollé laura serrat 01.10.2020 | 23:45

Guernica, un dels quadres més universals, té des d'aquest dijous a Moià la seva particular versió del referèndum de l'1 d'Octubre, en una obra també de gran format que des d'ara presidirà la plaça del CAP. L'ANC moianesa ha promogut la creació d'un mural que recreés i deixés memòria dels fets i de les sensacions d'aquella jornada del 2017, amb motiu del seu tercer aniversari. Va deixar la proposta a mans de l'il·lustrador moianès Eduard Altarriba, que ha fet una fusió entre la reconeguda obra de Pablo Picasso i els fets de l'1-O. Un mural que s'ha imprès sobre lona i instal·lat damunt d'una estructura de fusta per donar-li estabilitat. És una obra de 6,40 metres d'amplada per 3 d'alçada, que s'ha instal·lat a la paret on hi ha els ascensors per accedir al pàrquing subterrani que hi ha sota la plaça (i que està tancat).

Al mural s'hi reprodueixen i identifiquen perfectament algunes de les imatges més icòniques del Guernica original (quadre cubista que expressa la visió personal de Picasso del bombardeig de la població biscaïna durant la Guerra Civil Espanyola, el 26 d'abril del 1937), com els rostres que en reflecteixen l'horror, mesclades amb elements representatius d'aquell 1 d'octubre del 2017. Així, lògicament hi ha reflectits una urna, una papereta i una estelada, però també les càrregues policials sobre els votants, persones amb els mateixos rostres de trets picassians, una de les quals traça amb sang i la seva mà les quatre barres catalanes damunt l'escut d'un agent. Fins i tot hi apareix el popularitzat vaixell del Piolín (i un agent a bord menjant croquetes) i un helicòpter sobrevolant un cel del qual en marxa espaordit el colom de la pau.

«L'objectiu del mural és recordar el dolor del poble català durant l'1 d'octubre del 2017, però sense oblidar el punt d'humor amb què convé mirar-se la realitat», explica l'il·lustrador Eduard Altarriba. L'artista feia mesos que treballava en el mural, en concret des de la tardor de l'any passat, quan la veïna de Moià, Irene Martí, va tenir la idea de vincular Picasso amb els fets de l'1 d'octubre. «De seguida vaig pensar que un mural que prengués el Guernica com a referència podria explicar molt bé el sentiment dels votants durant el referèndum», apunta Martí. L'objectiu dels dos impulsors és que l'obra serveixi per preservar la memòria d'aquell dia.
En record de l'1 d'Octubre

El mural ja va presidir l'acte de commemoració del tercer aniversari del referèndum de l'1-O a Moià, que va aplegar un centenar de persones i va tenir la intervenció de Pere Antúnez, coordinador de l'ANC de Moià, el qual va destacar el valor del missatge d'aquest mural: «És una imatge de primera impressió, de sensacions, d'impacte. No és una cosa d'anàlisi profunda. El que jo hi percebo amb una mirada estic segur que és el que percebrà molta gent. És un impacte que resumeix molt bé el que va suposar aquell 1 d'Octubre».

Durant l'acte, el mural va esdevenir el centre d'atenció entre els participants, que s'hi acostaven per fer-s'hi fotografies, contemplar-ne els detalls o bé simplement per recordar les vivències del referèndum de l'1-O. Com els tres veïns de Calders, Ramon Iglesias, Margarita Oliveras i Montse Clotet, que es miraven el mural amb orgull. «Emoció» i «victòria» eren les paraules que feien servir per recordar una jornada «en què els veïns ens vam mantenir units i forts».

De fet, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va donar èmfasi a la unitat durant el seu discurs. «Durant la jornada de l'1-O vam veure moltes mostres de solidaritat i cooperació entre els veïns», va manifestar Guiteras. «Aquesta és la força que ens va fer guanyar davant la violència», va remarcar. Durant el parlament també va considerar que «cal mantenir viu l'esperit de l'1-O per estar preparats per si algun dia cal tornar-ne a fer un altre».

1 octubre 2020

Regió7

Junyent celebra l'arxivament de la causa per donar suport a l'1-O i admet que no ho esperava tan aviat

La fiscalia ha arxivat les diligències que havia obert contra l'alcalde de Manresa i contra el de Moià, Dionís Guiteras josep sallent manresa 10.01.2019 | 23:53


L´alcalde de Manresa, Valentí Junyent.

«No m'esperava aquesta decisió ara. No sabia com evolucionaria, però pensava que, en tot cas, no s'arxivaria fins després de les eleccions municipals», admetia ahir l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, a aquest diari. «Això ens donarà força a les eleccions, perquè vam fer el que la majoria de manresans demanaven als seus representants, que era que es pogués votar», va afegir.

«Estic content, i no només per a mi, sinó també per la meva família i la gent que em va donar suport en aquell moment», va manifestar l'alcalde manresà. I va fer notar que, tot i que tenia la «consciència tranquil·la», no les tenia totes: «De la mateixa manera que hi ha presos polítics i exiliats, doncs nosaltres tampoc no sabíem com evolucionaria».

L'alcalde moianès, Dionís Guiteras, també va mostrar ahir públicament la seva satisfacció. «Les urnes són l'expressió civilitzada de la voluntat popular», va assegurar. «És evident que resoldre conflictes polítics a les urnes no pot ser mai delicte», va afegir. Tant Guiteras com Ju-nyent van agrair la tasca dels advocats que els han defensat, així com la de tota la resta de lletrats que porten causes de l'1-O.

La fiscalia de Manresa va arxivar ahir les diligències que havia obert contra l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i contra el de Moià, Dionís Guiteras, en relació al decret de convocatòria de l'1-O, tot argumentant que "no van col·laborar efectivament" en l'organització del referèndum.

Junyent i Guiteras van ser dos dels cinc batlles de la Catalunya Central que l'octubre del 2017 van ser citats pel fiscal de Manresa, arran de la instrucció de la fiscalia de l'estat d'investigar tots els alcaldes que haguessin signat el decret. Tant Junyent com Guiteras es van acollir al dret a no declarar.

10 gener 2019

Regió7

Arxivades les causes contra els alcaldes de Manresa i Moià pel decret de convocatòria de l'1-O

Junyent i Guiteras van ser dos dels batlles que l'octubre del 2017 van ser citats a declarar pel fiscal josep sallent manresa 10.01.2019 | 18:09

L´alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el de Moià, Dionís Guiteras, els dies que van ser citats a declarar als jutjats manresans Arxiu


L'alcalde de Moià qualifica de "tràmit administratiu" la citació del fiscal i opta per no declarar
Valentí Junyent surt a declarar als jutjats

La fiscalia de Manresa ha arxivat les diligències que havia obert contra l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i contra el de Moià, Dionís Guiteras, en relació al decret de convocatòria de l'1-O, tot argumentant que "no van col·laborar efectivament" en l'organització del referèndum.

Junyent i Guiteras van ser dos dels cinc batlles de la Catalunya Central que l'octubre del 2017 van ser citats pel fiscal de Manresa, arran de la instrucció de la fiscalia de l'estat d'investigar tots els alcaldes que haguessin signat el decret. Tant Junyent com Guiteras es van acollir al dret a no declarar.

Aquest dijous, tots dos han rebut la notificació de l'arxivament. En les resolucions, a les quals ha tingut accés aquest diari, el fiscal assenyala que, si bé els alcaldes es van adherir a la convocatòria, en realitat no van signar "cap acte de disposició de bens públics". A més, afegeix, no van tenir "un comportament actiu" en l'organització del referèndum i, de fet, als centres de votació de titularitat municipal, hi havia "una multitud de gent" que disposava de les claus, sense que els responsables dels locals rebessin cap ordre directe dels batlles d'obrir els col·legis.

En un comunicat, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, s'ha mostrat satisfet per l'arxivament de les diligències i ha assegurat que "aquest cas no hauria d'haver arribat als jutjats", alhora que ha qualificat de "despropòsit" les actuacions inicials contra càrrecs electes. "Exercir la democràcia mai no podrà ser un delicte", ha subratllat.

Per la seva banda, l'alcalde moianès, Dionís Guiteras, també ha mostrat la seva satisfacció. "Les urnes són l'expressió civilitzada de la voluntat popular", ha assegurat en una piulada a les xarxes. "És evident que resoldre conflictes polítics a les urnes no pot ser mai delicte", ha afegit a aquest diari.

Tant Junyent com Guiteras han agraït la feina dels advocats voluntaris de Manresa que els han defensat, a ells, i a les altres causes relacionades amb l'1-O, així com han tingut paraules de solidaritat amb els polítics empresonats que seran jutjats al Suprem.


10 gener 2019

Regió7

La Guàrdia Civil va avortar a última hora retirar urnes a Tona i Moià l'1-O

26 novembre 2018

el9nou paper

Sant Fruitós, Pineda de Bages, Moià i Serrateix es van salvar dels cops de porra

23 novembre 2018

Regió7 paper

Demanen que investiguin el geriàtric de l'Estany pels avis que l'1-O van tallar la C-59

4 octubre 2018

Regió7 paper

Moià celebra el primer aniversari del referèndum

2 octubre 2018

Regió7 paper

Una vintena d'avis d'una residència de l'Estany tallen la C-59 per recordar l'1-O

L'Estany
Redacció 01/10/2018 - 16.00 Actualitzat 01/10/2018 - 18.24

Un camioner s'ha trobat una imatge curiosa en un matí ple de talls de vies i carreteres per commemorar l'1 d'octubre. Un grup d'avis ha tallat la C-59 en els dos sentits de la marxa a l'Estany, al Moianès.
Una vintena de persones de la residència d'avis Pressegué han sortit al carrer i han aturat la circulació durant uns minuts. Els avis han sortit amb estelades i han cantat "Els segadors".
Segons ha explicat el director de la residència al 324.cat, els mateixos avis han demanat sortir a tallar la carretera.
A la residència hi ha 35 usuaris i la meitat han demanat sortir. La resta, s'han quedat a dins de la residència.
Entre els manifestants hi havia una dona de més de 100 anys.
Al programa "Catalunya al dia", de Catalunya Ràdio, han parlat amb l'Angelina, una àvia de 84 anys que ha explicat per què ho han fet: "Hem pensat en l'1 d'octubre i ens hem acabat engrescant".
A l'Estany hi viuen uns 400 habitants. L'1-O hi van votar 1.061 persones gràcies al cens universal. El sí va guanyar amb 1.014 vots.

1 octubre 2018

324

Un grup d'avis talla la carretera C-59 a l'Estany

Una vintena d'usuaris del casal de la població han dut a terme l'acció per commemorar l'1-O redacció | l'estany 01.10.2018 | 17:32


La imatge, aquest dilluns al matí, a la carretera C-59 S. M.

Els actes commemoratius i reivindicatius de l'1-O han deixat una imatge ben curiosa a l'Estany, al Moianès: una vintena d'usuaris del Casal d'Avis de la població han tallat aquest matí la carretera C-59, al seu pas pel municipi (entre Moià i l'accés a l'eix transversal). Els avis i les àvies s'han plantat a l'asfalt, exhibint una senyera, per fer-se una foto i abandonar l'acció al cap d'una estona.

1 octubre 2018

Regió7