La moianesa Berta Vilaseca es mostra escèptica sobre la possible aplicació de la nova normativa en el cas pel tall de l'AVE en el primer aniversari de l'1-O
La moianesa Berta Vilaseca, una de les encausades pel tall a les vies de l'AVE en el primer aniversari de l'1-O ARXIU PARTICULAR
Laura Serrat
Manresa | 14·12·23 | 06:25 | Actualitzat a les 20:43
"Fins que no vegi per escrit que estem absoltes no estaré del tot tranquil·la". La moianesa Berta Vilaseca, número 3 de la CUP a Moià en les últimes eleccions, va saber a principis de mes que s'ajornava el judici en el qual estava encausada juntament amb tres activistes més pel tall de les vies de l'AVE que hi va haver a Girona en el primer aniversari de l'1-O a l'espera que s'aprovi la llei d'amnistia. Es tracta del primer cas reconegut d'un judici suspès pel projecte de llei, de forma que Vilaseca podria ser una de les primeres polítiques beneficiades. Tanmateix, es mostra prudent abans de celebrar res: "encara és una llei molt inicial que planteja molts dubtes sobre qui en resultarà realment beneficiat".
La vista havia de tenir lloc el 12 i 13 de desembre, però la defensa -encapçalada per Montserrat Vinyets i Benet Salellas- havia demanat al tribunal suspendre la vista perquè el cas podria incloure's en la llei d'amnistia que està tramitant el Congrés dels Diputats. La fiscalia s'hi va oposar, però l'advocada de l'Estat donava suport a la petició. Finalment, Vilaseca explica que el tribunal els va comunicar que s'endarreria un any la celebració del judici, "però sense especificar-nos el motiu de l'ajornament". La moianesa destaca que va ser més tard, quan la seva defensa va tenir accés al decret, que "vam tenir coneixement que la decisió del tribunal havia estat motivada per una possible aplicació de la llei d'amnistia".
D'aquesta forma, el Penal 2 de Girona ha decidit fixar la vista per l'11 i 12 de novembre del 2024 amb l'argument que aquesta nova data dona marge a analitzar la llei una vegada sigui aprovada i certificar com impacte en el cas que es jutja. Davant d'aquest pronunciament del tribunal, Vilaseca diu que no veu clar si realment la llei d'amnistia pot acabar beneficiant el seu cas. "Després que s'ajornés el judici, molta gent em felicitava pel carrer, però encara no estic del tot segura que estiguem dins l'espai que es contempla dins la llei, no hi acabo de confiar, fins que no ho vegi per escrit quina és l'aplicació real en el nostre cas em costarà de cantar victòria".
Vilaseca posa de manifest la incertesa que li genera una llei "encara molt inicial i ambigua que no sabem fins a quin punt podrà incloure la nostra causa". De moment, assenyala que "encara no hi ha referència d'altres casos que ens orientin sobre quina implicació pot tenir en el nostre cas, com ens pot beneficiar". En aquest sentit, mostra el temor pel fet que s'acabi convertint en una llei "arbitrària" que només contempli un seguit de casos i els altres els deixi fora. A més, explica que l'organització Alerta Solidària els ha avisat sobre la possibilitat que la llei tardi a aplicar-se, "fet que ens mantindrà a l'espera de saber com s'acabarà resolent el cas".
Un judici suspès per quarta vegada
De fet, Vilaseca recorda que aquest era el quart intent per jutjar el cas i que estan vivint un autèntic "calvari" que és un exemple de "violència institucional". La vista estava assenyalada per aquest desembre després que el judici quedés suspès el març d'aquest any a petició de la fiscalia, que va argumentar que un agent dels Mossos d'Esquadra que va ser instructor d'un atestat no podia comparèixer i declarar per malaltia. La moianesa assegura que "és molt dur psicològicament veure com un procés judicial s'allarga tant en el temps, i tu et vas fent gran, però el judici continua pendent". Ara tem que la possible aplicació de la llei d'amnistia acabi endarrerint més el procés i que no els acabi beneficiant.
Els quatre encausats per aquest cas, s'enfronten cadascun a una condemna de 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros per delictes de desordres públics, atemptat, danys i lesions lleus durant el tall a les vies de l'AVE en l'aniversari de l'1-O. La causa va arribar a tenir dinou investigats, entre ells l'aleshores alcalde de Celrà, Dani Cornellà, i l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, detinguts per la Policia Nacional el 16 de gener del 2019. Fiscalia i advocacia de l'Estat van acabar acusant els quatre activistes que estaven citats a judici. En aquest sentit, Vilaseca lamenta que se'ls va agafar "com a caps de turc, sabien els nostres noms, que érem militants a la zona i amb això en van tenir prou per identificar-nos com els responsables".
14 desembre 2023