NOTÍCIES DEL MOIANÈS: 1 d'Octubre

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 1 d'Octubre. Mostrar tots els missatges

14 de des. 2023

Moianesa encausada en el primer judici suspès per la llei d'amnistia: "Fins que no vegi per escrit que estem absoltes, no estaré tranquil·la"

La moianesa Berta Vilaseca es mostra escèptica sobre la possible aplicació de la nova normativa en el cas pel tall de l'AVE en el primer aniversari de l'1-O

La moianesa Berta Vilaseca, una de les encausades pel tall a les vies de l'AVE en el primer aniversari de l'1-O ARXIU PARTICULAR

Laura Serrat

Manresa | 14·12·23 | 06:25 | Actualitzat a les 20:43

"Fins que no vegi per escrit que estem absoltes no estaré del tot tranquil·la". La moianesa Berta Vilaseca, número 3 de la CUP a Moià en les últimes eleccions, va saber a principis de mes que s'ajornava el judici en el qual estava encausada juntament amb tres activistes més pel tall de les vies de l'AVE que hi va haver a Girona en el primer aniversari de l'1-O a l'espera que s'aprovi la llei d'amnistia. Es tracta del primer cas reconegut d'un judici suspès pel projecte de llei, de forma que Vilaseca podria ser una de les primeres polítiques beneficiades. Tanmateix, es mostra prudent abans de celebrar res: "encara és una llei molt inicial que planteja molts dubtes sobre qui en resultarà realment beneficiat".

La vista havia de tenir lloc el 12 i 13 de desembre, però la defensa -encapçalada per Montserrat Vinyets i Benet Salellas- havia demanat al tribunal suspendre la vista perquè el cas podria incloure's en la llei d'amnistia que està tramitant el Congrés dels Diputats. La fiscalia s'hi va oposar, però l'advocada de l'Estat donava suport a la petició. Finalment, Vilaseca explica que el tribunal els va comunicar que s'endarreria un any la celebració del judici, "però sense especificar-nos el motiu de l'ajornament". La moianesa destaca que va ser més tard, quan la seva defensa va tenir accés al decret, que "vam tenir coneixement que la decisió del tribunal havia estat motivada per una possible aplicació de la llei d'amnistia".

D'aquesta forma, el Penal 2 de Girona ha decidit fixar la vista per l'11 i 12 de novembre del 2024 amb l'argument que aquesta nova data dona marge a analitzar la llei una vegada sigui aprovada i certificar com impacte en el cas que es jutja. Davant d'aquest pronunciament del tribunal, Vilaseca diu que no veu clar si realment la llei d'amnistia pot acabar beneficiant el seu cas. "Després que s'ajornés el judici, molta gent em felicitava pel carrer, però encara no estic del tot segura que estiguem dins l'espai que es contempla dins la llei, no hi acabo de confiar, fins que no ho vegi per escrit quina és l'aplicació real en el nostre cas em costarà de cantar victòria".

Vilaseca posa de manifest la incertesa que li genera una llei "encara molt inicial i ambigua que no sabem fins a quin punt podrà incloure la nostra causa". De moment, assenyala que "encara no hi ha referència d'altres casos que ens orientin sobre quina implicació pot tenir en el nostre cas, com ens pot beneficiar". En aquest sentit, mostra el temor pel fet que s'acabi convertint en una llei "arbitrària" que només contempli un seguit de casos i els altres els deixi fora. A més, explica que l'organització Alerta Solidària els ha avisat sobre la possibilitat que la llei tardi a aplicar-se, "fet que ens mantindrà a l'espera de saber com s'acabarà resolent el cas".

Un judici suspès per quarta vegada
De fet, Vilaseca recorda que aquest era el quart intent per jutjar el cas i que estan vivint un autèntic "calvari" que és un exemple de "violència institucional". La vista estava assenyalada per aquest desembre després que el judici quedés suspès el març d'aquest any a petició de la fiscalia, que va argumentar que un agent dels Mossos d'Esquadra que va ser instructor d'un atestat no podia comparèixer i declarar per malaltia. La moianesa assegura que "és molt dur psicològicament veure com un procés judicial s'allarga tant en el temps, i tu et vas fent gran, però el judici continua pendent". Ara tem que la possible aplicació de la llei d'amnistia acabi endarrerint més el procés i que no els acabi beneficiant.

Els quatre encausats per aquest cas, s'enfronten cadascun a una condemna de 4 anys de presó i multes per valor de 12.150 euros per delictes de desordres públics, atemptat, danys i lesions lleus durant el tall a les vies de l'AVE en l'aniversari de l'1-O. La causa va arribar a tenir dinou investigats, entre ells l'aleshores alcalde de Celrà, Dani Cornellà, i l'alcalde de Verges, Ignasi Sabater, detinguts per la Policia Nacional el 16 de gener del 2019. Fiscalia i advocacia de l'Estat van acabar acusant els quatre activistes que estaven citats a judici. En aquest sentit, Vilaseca lamenta que se'ls va agafar "com a caps de turc, sabien els nostres noms, que érem militants a la zona i amb això en van tenir prou per identificar-nos com els responsables".

14 desembre 2023

Regió7

27 de gen. 2023

Moià podrà refer el 'Guernica' de l'1-O després del nou atac sofert

El mural s’havia reestrenat en gran format i cinc dies després l’han tacat de pintura, però es podrà netejar perquè tenia una capa protectora

El mural pintat a Les faixes, esquitxat de pintura ANC MOIÀ-L'ESTANY

David Bricollé
Moià | 27·01·23 | 16:56 | Actualitzat a les 16:59

El mural que Moià té dedicat a l'1 d'Octubre i que s'inspira en el Guernica de Picasso es podrà netejar i tornar al seu estat original després dels danys que li van provocar uns desconeguts la nit de dimecres a dijous, quan el van esquitxar en bona part amb pintura, en una acció feta de matinada. Aquesta obra s’ha refet ja en dues ocasions i, fins i tot, s’ha canviat d’espai, després que s’hagi convertit en objectiu de grups d’ultradreta.

Ara, el mural inspirat en la reconeguda obra de Picasso es pot veure en una de les façanes de l’espai cultural Les Faixes, on es va pintar entre els mesos d’agost i setembre, però que s’ha inaugurat formalment aquest cap de setmana passat. Anteriorment, s’havia fet a la plaça de CAP, primer sobre una lona muntada en una estructura i, posteriorment, damunt d’una de les parets que donen a l’espai, però en tots dos casos va rebre atacs immediats (en el segon, es van enfilar a la teulada i hi van llançar salfumant).

En aquesta ocasió, ha aparegut tacat en gran part de la superfície amb pintura vermella i grisa, que n’han malmès tres quartes parts de l’obra. Tanmateix, el coordinador de l'ANC Moià-l’Estany (promotora del mural), Pere Antúnez, ha explicat que en aquesta ocasió, i després dels atacs precedents, s’havia optat per acabar l’obra posant-hi una capa d’imprimació protectora, i que després que l’empresa encarregada hagi analitzat la pintura que s’hi ha llançat, «sembla que es podrà netejar i recuperar la imatge». I en aquest sentit ha subratllat que «més que mai tenim molt clar que el mantindrem».

El mural, en l'etapa final de creació ANC MOIÀ-L'ESTANY

Antúnez considera que l’acció vandàlica ha estat feta amb total premeditació, ja que calia tenir ben estudiat com fer-ho per malmetre gran part de l’obra, tenint en compte que comença a 3,5 metres d’alçada del terra, i que en total ocupa una superfície d’uns 9 metres d’amplada per 5 d’alt.

Una primera versió de l'obra, dissenyada i pintada el 2020 per l’il·lustrador moianès Edu Altarriba juntament amb Irene Martí per encàrrec de l'ANC, va durar només quatre dies. El particular Guernica de Moià es va col·locar en una paret de la plaça del CAP. L'ANC volia un mural que recreés i deixés memòria dels fets i de les sensacions d'aquella jornada del 2017, amb motiu del seu tercer aniversari. Va deixar la proposta a mans d'Altarriba, que va fer una fusió entre la reconeguda obra de Pablo Picasso i els fets de l'1-O. Un mural que es va imprimir sobre lona de 6,40 metres d'amplada per 3 d'alçada i instal·lar damunt d'una estructura de fusta per donar-li estabilitat. Un grup ultra, però, el va despenjar.

El desembre del 2020 es va tornar a pintar, aleshores, però, directament sobre la paret. I allà va seguir fins que ara farà un any aproximadament, algú el va malmetre de nou. L'opció de l'ANC de Moià va ser no desistir, però en aquesta ocasió el Guernica es va pintar en una paret de l'edifici de l'espai cultural Les Faixes i amb unes dimensions majors. Tot i que els treballs es van dur a terme a l'estiu, la inauguració oficial no es va fer fins aquest cap de setmana passat. I avui, només cinc dies després, ha tornat a aparèixer malmès, tacat amb pintura.

Al mural s'hi reprodueixen i identifiquen perfectament algunes de les imatges més icòniques del Guernica original (quadre cubista que expressa la visió personal de Picasso del bombardeig de la població biscaïna durant la Guerra Civil Espanyola, el 26 d'abril del 1937), com els rostres que en reflecteixen l'horror, mesclades amb elements representatius de l'1 d'octubre del 2017.

27 gener 2023

Regió7

9 de des. 2020

Moià reinaugura el “Guernica de l’1 d’octubre” pintant-lo directament sobre la paret

desembre 9th, 2020 Dídac Garcia

L’anterior mural, imprès en una lona gegant, va ser robat dies després de la seva posada en escena.

El passat diumenge, la Plaça del CAP de Moià va tornar a viure una jornada de reivindicació i art. Edu Altarriba i Irene Martí, autors del mural, van reinterpretar la seva obra utilitzant, aquesta vegada, la tècnica del graffiti. Ho van fer sobre la paret on s’havia instal·lat anteriorment una lona amb la mateixa imatge.

Aquesta s’havia inaugurat el passat 1 d’octubre, coincidint amb el tercer aniversari del referèndum, i com a encàrrec que l’ANC de l’Estany-Moià havia fet als dos artistes. L’obra simula el Guernica de Picasso però substituint alguns elements per la brutalitat i l’horror policial que es va viure l’1 d’octubre. Malgrat tot, la lona, de grans dimensions, va ser arrencada cinc dies després de matinada. L’endemà, el grup radical Unión de Brigadas Espanyolista va penjar un vídeo a les xarxes socials atribuint-se l’acció vandàlica.

Dos mesos després, més de cent persones es van aplegar a la plaça per veure com Edu Altarriba i Irene Martí donaven els últims retocs a la peça artística. L’acte es va acabar amb una actuació musical i els parlaments de Pere Antúnez, coordinador de l’ANC de Moià, i Dionís Guiteras, alcalde de la capital del Moianès.

9 desembre 2020

Regió7

27 de nov. 2020

Moià recuperarà el mural de l'1 d'Octubre inspirat en el Guernica, que va desaparèixer

L'obra per commemorar el referèndum a la plaça del CAP es canviarà de format i serà un grafiti redacció | moià 27.11.2020 | 14:59

Els autors de l'obra a la plaça del CAP de Moià ARXIU/O.B.

El proper 6 de desembre Moià recuperarà el mural de grans dimensions que l'octubre passat es va estrenar a la plaça del CAP per recordar el referèndum de l'1 d'Octubre i que tan sols quatre dies després va desaparèixer. El treball, promogut per l'ANC Moià-L'Estany i que evocava el Guernica de Picasso, mantindrà les dimensions però tindrà un nou format i es convertirà en un grafiti. A més, l'entitat vendrà samarretes amb la mateixa imatge per tal de finançar l'obra.

El mural va desaparèixer de matinada quatre dies després de la seva inauguració l'octubre passat. La peça, impresa sobre lona, ocupava una paret de la plaça del CAP i recreava i deixava memòria dels fets i les sensacions del referèndum viscut el 2017. El col·lectiu ultradretà Unión de Brigadas es va atorgar a través del seu compte de Twitter l'autoria de la sostracció del mural.

En aquella ocasió l'ANC ja va anunciar la voluntat de restablir-lo. La nova inauguració del mural per celebrar el tercer aniversari del referèndum d'autodeterminació tindrà lloc el diumenge 6 de desembre, a les 12 del migdia, i comptarà amb una actuació musical i parlaments del coordinador de l'ANC comarcal, Pere Antúnez, i de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras. El grafiti es començarà a pintar el dia abans per tal que estigui enllestit per l'acte inaugural del diumenge al migdia.

El particular Guernica de Moià, que havia estat pintat i ideat per Eduard Altarriba i Irene Martí per encàrrec de l'ANC, es va col·locar coincidint amb la celebració de l'1 d'octubre en una paret de la plaça del CAP. L'entitat volia un mural que recreés i deixés memòria dels fets i de les sensacions d'aquella jornada del 2017, amb motiu del seu tercer aniversari. L'autor de l'obra, Eduard Altarriba, va fer una fusió entre la reconeguda obra de Pablo Picasso i els fets de l'1-O. El mural, de 6,40 metres d'amplada per 3 d'alçada, es va imprimir sobre lona i es va instal·lar damunt d'una estructura de fusta per donar-li estabilitat.

Al mural s'hi reproduïen i identificaven perfectament algunes de les imatges més icòniques del Guernica original (quadre cubista que expressa la visió personal de Picasso del bombardeig de la població biscaïna durant la Guerra Civil Espanyola, el 26 d'abril del 1937), com els rostres que en reflecteixen l'horror, mesclades amb elements representatius de l'1 d'octubre del 2017.

D'aquesta manera, hi havia reflectits una urna, una papereta i una estelada, però també les càrregues policials sobre els votants, persones amb els mateixos rostres de trets picassians. Fins i tot hi apareixia el popularitzat vaixell del Piolín i un helicòpter sobrevolant un cel del qual en marxa espaordit el colom de la pau.