Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris referèndum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris referèndum. Mostrar tots els missatges

27 de nov. 2020

Moià recuperarà el mural de l'1 d'Octubre inspirat en el Guernica, que va desaparèixer

L'obra per commemorar el referèndum a la plaça del CAP es canviarà de format i serà un grafiti redacció | moià 27.11.2020 | 14:59

Els autors de l'obra a la plaça del CAP de Moià ARXIU/O.B.


El proper 6 de desembre Moià recuperarà el mural de grans dimensions que l'octubre passat es va estrenar a la plaça del CAP per recordar el referèndum de l'1 d'Octubre i que tan sols quatre dies després va desaparèixer. El treball, promogut per l'ANC Moià-L'Estany i que evocava el Guernica de Picasso, mantindrà les dimensions però tindrà un nou format i es convertirà en un grafiti. A més, l'entitat vendrà samarretes amb la mateixa imatge per tal de finançar l'obra.

El mural va desaparèixer de matinada quatre dies després de la seva inauguració l'octubre passat. La peça, impresa sobre lona, ocupava una paret de la plaça del CAP i recreava i deixava memòria dels fets i les sensacions del referèndum viscut el 2017. El col·lectiu ultradretà Unión de Brigadas es va atorgar a través del seu compte de Twitter l'autoria de la sostracció del mural.

En aquella ocasió l'ANC ja va anunciar la voluntat de restablir-lo. La nova inauguració del mural per celebrar el tercer aniversari del referèndum d'autodeterminació tindrà lloc el diumenge 6 de desembre, a les 12 del migdia, i comptarà amb una actuació musical i parlaments del coordinador de l'ANC comarcal, Pere Antúnez, i de l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras. El grafiti es començarà a pintar el dia abans per tal que estigui enllestit per l'acte inaugural del diumenge al migdia.

El particular Guernica de Moià, que havia estat pintat i ideat per Eduard Altarriba i Irene Martí per encàrrec de l'ANC, es va col·locar coincidint amb la celebració de l'1 d'octubre en una paret de la plaça del CAP. L'entitat volia un mural que recreés i deixés memòria dels fets i de les sensacions d'aquella jornada del 2017, amb motiu del seu tercer aniversari. L'autor de l'obra, Eduard Altarriba, va fer una fusió entre la reconeguda obra de Pablo Picasso i els fets de l'1-O. El mural, de 6,40 metres d'amplada per 3 d'alçada, es va imprimir sobre lona i es va instal·lar damunt d'una estructura de fusta per donar-li estabilitat.

Al mural s'hi reproduïen i identificaven perfectament algunes de les imatges més icòniques del Guernica original (quadre cubista que expressa la visió personal de Picasso del bombardeig de la població biscaïna durant la Guerra Civil Espanyola, el 26 d'abril del 1937), com els rostres que en reflecteixen l'horror, mesclades amb elements representatius de l'1 d'octubre del 2017.

D'aquesta manera, hi havia reflectits una urna, una papereta i una estelada, però també les càrregues policials sobre els votants, persones amb els mateixos rostres de trets picassians. Fins i tot hi apareixia el popularitzat vaixell del Piolín i un helicòpter sobrevolant un cel del qual en marxa espaordit el colom de la pau.

27 novembre 2020

Regió7

10 de gen. 2019

Junyent celebra l'arxivament de la causa per donar suport a l'1-O i admet que no ho esperava tan aviat

La fiscalia ha arxivat les diligències que havia obert contra l'alcalde de Manresa i contra el de Moià, Dionís Guiteras josep sallent manresa 10.01.2019 | 23:53


L´alcalde de Manresa, Valentí Junyent.

«No m'esperava aquesta decisió ara. No sabia com evolucionaria, però pensava que, en tot cas, no s'arxivaria fins després de les eleccions municipals», admetia ahir l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, a aquest diari. «Això ens donarà força a les eleccions, perquè vam fer el que la majoria de manresans demanaven als seus representants, que era que es pogués votar», va afegir.

«Estic content, i no només per a mi, sinó també per la meva família i la gent que em va donar suport en aquell moment», va manifestar l'alcalde manresà. I va fer notar que, tot i que tenia la «consciència tranquil·la», no les tenia totes: «De la mateixa manera que hi ha presos polítics i exiliats, doncs nosaltres tampoc no sabíem com evolucionaria».

L'alcalde moianès, Dionís Guiteras, també va mostrar ahir públicament la seva satisfacció. «Les urnes són l'expressió civilitzada de la voluntat popular», va assegurar. «És evident que resoldre conflictes polítics a les urnes no pot ser mai delicte», va afegir. Tant Guiteras com Ju-nyent van agrair la tasca dels advocats que els han defensat, així com la de tota la resta de lletrats que porten causes de l'1-O.

La fiscalia de Manresa va arxivar ahir les diligències que havia obert contra l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i contra el de Moià, Dionís Guiteras, en relació al decret de convocatòria de l'1-O, tot argumentant que "no van col·laborar efectivament" en l'organització del referèndum.

Junyent i Guiteras van ser dos dels cinc batlles de la Catalunya Central que l'octubre del 2017 van ser citats pel fiscal de Manresa, arran de la instrucció de la fiscalia de l'estat d'investigar tots els alcaldes que haguessin signat el decret. Tant Junyent com Guiteras es van acollir al dret a no declarar.

10 gener 2019

Regió7

Arxivades les causes contra els alcaldes de Manresa i Moià pel decret de convocatòria de l'1-O

Junyent i Guiteras van ser dos dels batlles que l'octubre del 2017 van ser citats a declarar pel fiscal josep sallent manresa 10.01.2019 | 18:09

L´alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el de Moià, Dionís Guiteras, els dies que van ser citats a declarar als jutjats manresans Arxiu


L'alcalde de Moià qualifica de "tràmit administratiu" la citació del fiscal i opta per no declarar
Valentí Junyent surt a declarar als jutjats

La fiscalia de Manresa ha arxivat les diligències que havia obert contra l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i contra el de Moià, Dionís Guiteras, en relació al decret de convocatòria de l'1-O, tot argumentant que "no van col·laborar efectivament" en l'organització del referèndum.

Junyent i Guiteras van ser dos dels cinc batlles de la Catalunya Central que l'octubre del 2017 van ser citats pel fiscal de Manresa, arran de la instrucció de la fiscalia de l'estat d'investigar tots els alcaldes que haguessin signat el decret. Tant Junyent com Guiteras es van acollir al dret a no declarar.

Aquest dijous, tots dos han rebut la notificació de l'arxivament. En les resolucions, a les quals ha tingut accés aquest diari, el fiscal assenyala que, si bé els alcaldes es van adherir a la convocatòria, en realitat no van signar "cap acte de disposició de bens públics". A més, afegeix, no van tenir "un comportament actiu" en l'organització del referèndum i, de fet, als centres de votació de titularitat municipal, hi havia "una multitud de gent" que disposava de les claus, sense que els responsables dels locals rebessin cap ordre directe dels batlles d'obrir els col·legis.

En un comunicat, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, s'ha mostrat satisfet per l'arxivament de les diligències i ha assegurat que "aquest cas no hauria d'haver arribat als jutjats", alhora que ha qualificat de "despropòsit" les actuacions inicials contra càrrecs electes. "Exercir la democràcia mai no podrà ser un delicte", ha subratllat.

Per la seva banda, l'alcalde moianès, Dionís Guiteras, també ha mostrat la seva satisfacció. "Les urnes són l'expressió civilitzada de la voluntat popular", ha assegurat en una piulada a les xarxes. "És evident que resoldre conflictes polítics a les urnes no pot ser mai delicte", ha afegit a aquest diari.

Tant Junyent com Guiteras han agraït la feina dels advocats voluntaris de Manresa que els han defensat, a ells, i a les altres causes relacionades amb l'1-O, així com han tingut paraules de solidaritat amb els polítics empresonats que seran jutjats al Suprem.


10 gener 2019

Regió7

9 d’oct. 2017

6 d’oct. 2017