Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dionís. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Dionís. Mostrar tots els missatges

6 de març 2020

El jutge reactiva el cas del sobrecost de les obres del CAP i la caserna de Moià

Els impulsors de la denúncia creuen que la investigació ja podria estar en el seu tram final roger junyent 06.03.2020 | 23:22


Investiguen els sobrecostos de l'aparcament de sota el CAP arxiu/mirea arso

El jutge que instrueix la causa contra l'excalde de Moià Josep Montràs pels deutes de l'empresa pública Moià Futur –ara en procés de liquidació– ha reactivat la causa i aquest dijous van declarar diversos testimonis, segons van explicar des de Moià Deute. Entre ells hi havia dos membres de Moià Deute, que va impulsar la denúncia presentada el 2012 i la van ratificar, així com també l'actual alcalde, Dionís Guiteras, que va explicar la situació en què es va trobar el consistori quan va accedir al càrrec. També van declarar membres de l'empresa Garrofé i Roca. També hi havien de declarar treballadors de l'empresa Teyco, però no hi van ser ja que ningú va respondre als contactes que ha fet el jutjat per notificar la citació.

El gruix dels investigats per aquest cas ja van declarar el 2017 i les declaracions d'ahir i els impulsors de la denúncia consideren que la investigació ja es troba en la fase final, en espera que el jutjat decideixi si obre judici o s'arxiva el cas, sempre que les parts no demanin que es practiquin noves diligències.

L'origen de la denúncia es remunta als sobrecostos que van tenir dos grans projectes impulsats per Moià Futur en els últims anys de Montràs com a alcalde. Un és el projecte que incloïa la construcció del nou centre mèdic –ja operatiu–, l'aparcament soterrat i una plaça pública. Aquest procés es va adjudicar a l'empre sa Garrofé i Roc per 3.100.830 euros, però just dos mesos després el consell d'administració de Moià Futur va aprovar una ampliació del projecte perquè l'aparcament passés d'una a tres plantes, amb un increment del contracte del 188%, fins als 5.858.000 euros.

L'altre projecte investigat és el contracte per convertir en habitatges l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. En aquest cas el projecte es va adjudicar a Teyco per 1.465.764 euros. Poc després, es va modificiar el projecte i l'import va passar a ser de 3.377.134 euros, tot també sota el mandat de Montràs.

El cas ja va ser investigat per la Sindicatura de Comptes arran d'una denúncia que a final del 2009 va presentar el grup MAP-ERC. Aquestes dues són les irregularitats més importants de la desena que va detectar la sindicatura que s'haurien comès al consistori del 2006 al 2009.

6 març 2020

Regió7

13 de set. 2019

Dionís Guiteras: «El problema no són mai els territoris, sinó com es coordinen»

noemí badrenas 13.09.2019 | 23:43

Dionís Guiteras representarà el Moianès i la Diputació arxiu/queralt casals

Dionís Guiteras és l'alcalde de Moià i diputat a la Diputació de Barcelona. És un dels tres convidats al debat de la setmana vinent al Kursaal i, més en concret, qui té a les seves mans aportar idees sobre l'administració del territori. Ajuntaments, consells comarcals, diputacions... Com s'organitzen i coordinen tots aquests organismes a l'hora d'administrar el territori que tenen assignat Per a Guiteras, hi ha una idea bàsica: «El problema no són mai els territoris, sinó com es coordinen i com es gestionen».

El moianès apunta que tot i que les administracions «tenen eines, no sempre s'han coordinat de la millor manera per donar resposta al territori». Creu, però, que no és un problema de la Catalunya Central «sinó de país». Per això cal veure, afegeix, quins són els reptes, oportunitats, mancances i debilitats del territori i com les administracions que hi actuen poden aportar-hi solucions. «Els nous reptes exigeixen noves maneres d'encarar-los», assegura Guiteras, i com a exemple d'aquests nous reptes parla de la gestió del desenvolupament rural, la indústria, el turisme i de facilitar que les iniciatives privades tinguin interlocutors a l'administració, entre d'altres. «La transversalitat del repte requereix que les administracions locals col·laborin d'una altra manera», afirma.

El moianès, que el mandat anterior va ser vicepresident de la Diputació de Barcelona, és clar quan opina que «cal trencar el model de capelletes de l'administració, de tenir-ho tot molt dividit per departaments, i coordinar millor les necessitats del territori». Guiteras manifesta que «això és el que jo he intentat impulsar modestament fins ara». Preguntat sobre la realitat de la Catalunya Central, expressa que «el territori té força però no està del tot aprofitada. És cert que és molt gran i té moltes realitats diferents, però no és exclusiu de la regió, sinó del país, i pot ser una fortalesa».

13 setembre 2019

Regió7

15 de maig 2019

«El deute ja no és un problema i a partir d'ara podem reinventar-nos»

Guiteras opta a un tercer mandat en què, amb les finances estabilitzades, espera canviar la gestió per fer política queralt casals 15.05.2019 | 23:45


Dionís Guiteras opta al seu tercer mandat a Moià | Queralt Casals

BiografiaDionís Guiteras va néixer l'11 de setembre del 1970 a Granollers. Tot i que és de Castellterçol, viu a Moià des de fa anys. Solter i sense fills, té inacabada la carrera de Ciències Polítiques. De jove va treballar de manyà fins que va passar al sector empresarial, al qual es dedica, de la comercialització de productes d'agricultura ecològica. Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya des del 2006, va ser secretari de la sectorial d'agricultura del partit republicà fins al 2011. També ha estat president del Consell d'Alcaldes d'ERC, membre de l'executiva i secretari d'ens supramunicipals del partit, a més de diputat al Parlament de Catalunya. A banda d'alcalde de Moià des del 2011, també és el president del Consell Comarcal del Moianès i vicepresident primer de la Diputació de Barcelona.

Dionís Guiteras (Ara Moià-ERC) ha estat al capdavant del consistori de Moià durant 8 anys trepidants en què ha tingut el repte d'eixugar el deute del 395% que va heretar de l'anterior govern. Aquesta darrera legislatura, amb el Moianès ja com a comarca, ha governat amb una àmplia majoria (10 regidors pels 3 del PDeCAT, a l'oposició). Ara tanca un cicle amb els deures fets i n'encara un de nou en què espera que Moià pugui recuperar el temps perdut a remolc de les finances.

Després de 8 anys al govern han arribat a un final de cicle.

Sí, el cicle de tenir el deute com a obstacle principal per al desenvolupament del poble i de totes les polítiques que s'hi puguin fer. Hem complert el nostre programa electoral, el nostre compromís, que era solucionar el deute de Moià. El deute de Moià ja no és un problema, i no volem que aquest mantra del deute i les limitacions continuï, per això parlem de tancament de cicle. Tanquem un deute i a partir d'ara podem reinventar-nos.

Van entrar amb el 395% de deute el 2011 i preveuen tancar la legislatura per sota del 90%. Com ho han aconseguit?

És un cúmul de coses. Hem sigut seriosos, rigorosos i hem volgut ser molt conscients que jugàvem amb diners de tots. D'altra banda, ens hem replantejat tot l'Ajuntament de dalt a baix i la conjuntura econòmica també hi ha ajudat: la baixada de tipus d'interès, el mecanisme de pagament a proveïdors... I també ho hem aconseguit gràcies a un equip tècnic que ens ha donat el suport necessari.

Han aconseguit fer en 8 anys el que es van comprometre a fer en 30.

Sí, per aconseguir-ho també hi ha una cinquena pota, que és la gent del poble, que hi ha participat, hi ha col·laborat i ha entès quina era la realitat i ens ho ha posat molt fàcil.

Han reduït el deute en un temps rècord. No s'han plantejat no avançar tanta part del deute i destinar una part a millores?

Hauríem pogut fer el que segurament alguns entenen que és millor, que és dilatar el deute i poder fer quatre coses, però això genera una quantitat de costos perquè els interessos els has de seguir pagant durant molts més anys i tampoc sobrava tanta cosa, tampoc pots fer gaire res. Per tant, vista la situació i el panorama era millor complir el compromís, acabar com abans millor per generar menys despeses innecessàries, prou dur que ha sigut. I a partir d'ara ens podem plantejar abaixar impostos. Si no haguéssim fet això, els impostos de Moià no haurien baixat en molts anys perquè l'hauríem dilatat.

Fins ara s'han dedicat bàsicament a fer gestió, ara els toca fer política?

Correcte. Política amb el benentès que el que podem fer és desenvolupar aquestes bases que hem posat perquè Moià té moltes necessitats i el que cal és entomar-les com abans millor. No em puc imaginar la irresponsabilitat que hauria estat no accelerar el retorn del deute i haver condemnat Moià a molts més anys d'ostracisme i de penúria.

En quina situació es troba l'empresa municipal Moià Futur, responsable d'un part important del deute i que va dur a terme projectes com el pàrquing del CAP?

Moià Futur està en liquidació. Estem esperant la resposta per si podem salvar el màxim d'actius possibles. Ho sabrem en breu, pot ser una qüestió de setmanes fins i tot. S'estan seguint tots els passos que s'havien de seguir i estic convençut que en sortirem airosos, però encara no tenim la resposta definitiva.

El fet de tenir estabilitzades les finances i poder començar a plantejar-se projectes és el que l'ha animat a continuar?

El meu compromís era fer només 8 anys com també ho era el compromís retornar el deute en 30. En veure que ho hem pogut fer tan ràpid, molta gent i la gent de l'equip m'han demanat que em replantegés el compromís i em sento alliberat de no haver enganyat a ningú. Ho hem solucionat molt abans del que pensàvem i també tenim ganes de beure de tota aquesta experiència i de tota aquesta frustració d'aquests 8 anys, de voler fer una cosa i no poder, poder-la fer ara. Crec que també ens ho mereixem.

Quins són els reptes que té Moià en els propers anys?

En tenim molts. Un és el planejament. Ara hem iniciat el tràmits per poder acabar d'una vegada el POUM. En el cas de Moià el 90% de la feina és per arreglar els marrons urbanístics que hem rebut d'herència. És un planejament molt difícil perquè hi ha moltes coses a normalitzar i legalitzar. La segona cosa imprescindible és acabar de travar la xarxa social del municipi, donar respostes als problemes d'habitatge dels joves i de la gent amb dificultats. També dotar el poble d'equipaments i fer el manteniment que no s'ha fet en tots aquests anys per posar-lo al dia.

Un dels temes pendents i més esperats és l'ampliació de la depuradora. Com està?

La depuradora està en tràmit, ja s'ha fet l'aprovació inicial del darrer tram i han de començar les obres aquest any. Això suposarà posar fi als problemes de contaminació, que per sort ja fa mesos que no els estem patint, però tenim una altra tasca, que és restablir i restaurar l'entorn, que s'ha degradat.

Ara que ja té un recorregut, què ha suposat per a Moià i el Moianès el fet de ser comarca?

Ha estat una experiència brutal perquè hem tingut la sort de construir una administració nova des de zero i n'hem après un munt. Hem tingut l'oportunitat de captar molts més recursos per revertir-los en serveis i en la gent.

Amb la creació del Consell Comarcal la intenció era dissoldre el Consorci. Al final han apostat per la convivència de les dues eines?

Vam pensar que era millor dissoldre el Consorci i hauria estat un error. Hi ha molts programes d'ocupació i promoció econòmica als quals el Consell no té possibilitat d'accedir i en canvi el Consorci sí. Per tant, són dues eines que es complementen i el Consorci del Moianès s'ha transformat en la pota de promoció econòmica del Consell Comarcal, sense duplicar sous ni personal.

A la complexa etapa que ha viscut al poble i a la comarca s'hi ha sumat el procés sobiranista.
És molt apassionant i tot va molt íntimament lligat i és impossible desconnectar una cosa de l'altra. De fet, la República ha de ser això: millors serveis als ciutadans i una societat més cohesionada vol dir oportunitats econòmiques, per a la gent gran... Tot això ho construïm des de les administracions també.

En aquestes eleccions hi haurà 4 candidatures, el doble que fa 4 anys. Com ho veu?

Em sembla bé que la ciutadania s'impliqui i pensi que té propostes interessants per als seus conciutadans. De fet, el compromís que teníem nosaltres era deixar-ho endreçat perquè qualsevol altre grup, qui el poble decidís, ho tingués bé. Per tant, ens sentim molt satisfets d'haver complert això i que ara hi hagi moltes possibilitats per veure el Moià de demà com ha de ser.

15 maig 2019

Regió7

10 de gen. 2019

Junyent celebra l'arxivament de la causa per donar suport a l'1-O i admet que no ho esperava tan aviat

La fiscalia ha arxivat les diligències que havia obert contra l'alcalde de Manresa i contra el de Moià, Dionís Guiteras josep sallent manresa 10.01.2019 | 23:53


L´alcalde de Manresa, Valentí Junyent.

«No m'esperava aquesta decisió ara. No sabia com evolucionaria, però pensava que, en tot cas, no s'arxivaria fins després de les eleccions municipals», admetia ahir l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, a aquest diari. «Això ens donarà força a les eleccions, perquè vam fer el que la majoria de manresans demanaven als seus representants, que era que es pogués votar», va afegir.

«Estic content, i no només per a mi, sinó també per la meva família i la gent que em va donar suport en aquell moment», va manifestar l'alcalde manresà. I va fer notar que, tot i que tenia la «consciència tranquil·la», no les tenia totes: «De la mateixa manera que hi ha presos polítics i exiliats, doncs nosaltres tampoc no sabíem com evolucionaria».

L'alcalde moianès, Dionís Guiteras, també va mostrar ahir públicament la seva satisfacció. «Les urnes són l'expressió civilitzada de la voluntat popular», va assegurar. «És evident que resoldre conflictes polítics a les urnes no pot ser mai delicte», va afegir. Tant Guiteras com Ju-nyent van agrair la tasca dels advocats que els han defensat, així com la de tota la resta de lletrats que porten causes de l'1-O.

La fiscalia de Manresa va arxivar ahir les diligències que havia obert contra l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i contra el de Moià, Dionís Guiteras, en relació al decret de convocatòria de l'1-O, tot argumentant que "no van col·laborar efectivament" en l'organització del referèndum.

Junyent i Guiteras van ser dos dels cinc batlles de la Catalunya Central que l'octubre del 2017 van ser citats pel fiscal de Manresa, arran de la instrucció de la fiscalia de l'estat d'investigar tots els alcaldes que haguessin signat el decret. Tant Junyent com Guiteras es van acollir al dret a no declarar.

10 gener 2019

Regió7

Arxivades les causes contra els alcaldes de Manresa i Moià pel decret de convocatòria de l'1-O

Junyent i Guiteras van ser dos dels batlles que l'octubre del 2017 van ser citats a declarar pel fiscal josep sallent manresa 10.01.2019 | 18:09

L´alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i el de Moià, Dionís Guiteras, els dies que van ser citats a declarar als jutjats manresans Arxiu


L'alcalde de Moià qualifica de "tràmit administratiu" la citació del fiscal i opta per no declarar
Valentí Junyent surt a declarar als jutjats

La fiscalia de Manresa ha arxivat les diligències que havia obert contra l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i contra el de Moià, Dionís Guiteras, en relació al decret de convocatòria de l'1-O, tot argumentant que "no van col·laborar efectivament" en l'organització del referèndum.

Junyent i Guiteras van ser dos dels cinc batlles de la Catalunya Central que l'octubre del 2017 van ser citats pel fiscal de Manresa, arran de la instrucció de la fiscalia de l'estat d'investigar tots els alcaldes que haguessin signat el decret. Tant Junyent com Guiteras es van acollir al dret a no declarar.

Aquest dijous, tots dos han rebut la notificació de l'arxivament. En les resolucions, a les quals ha tingut accés aquest diari, el fiscal assenyala que, si bé els alcaldes es van adherir a la convocatòria, en realitat no van signar "cap acte de disposició de bens públics". A més, afegeix, no van tenir "un comportament actiu" en l'organització del referèndum i, de fet, als centres de votació de titularitat municipal, hi havia "una multitud de gent" que disposava de les claus, sense que els responsables dels locals rebessin cap ordre directe dels batlles d'obrir els col·legis.

En un comunicat, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, s'ha mostrat satisfet per l'arxivament de les diligències i ha assegurat que "aquest cas no hauria d'haver arribat als jutjats", alhora que ha qualificat de "despropòsit" les actuacions inicials contra càrrecs electes. "Exercir la democràcia mai no podrà ser un delicte", ha subratllat.

Per la seva banda, l'alcalde moianès, Dionís Guiteras, també ha mostrat la seva satisfacció. "Les urnes són l'expressió civilitzada de la voluntat popular", ha assegurat en una piulada a les xarxes. "És evident que resoldre conflictes polítics a les urnes no pot ser mai delicte", ha afegit a aquest diari.

Tant Junyent com Guiteras han agraït la feina dels advocats voluntaris de Manresa que els han defensat, a ells, i a les altres causes relacionades amb l'1-O, així com han tingut paraules de solidaritat amb els polítics empresonats que seran jutjats al Suprem.


10 gener 2019

Regió7

15 de juny 2018

La Diputació i els Agents Rurals inicien la campanya antiincendis


L'organisme provincial estableix a partir d'avui 41 rutes de vigilància per les comarques centrals redacció | manresa 15.06.2018 | 07:54


Agents rurals fent proves amb els nous drons, ahir ACN

La Diputació de Barcelona i els Agents Rurals posen en marxa avui els dispositius de vigilància per evitar incendis forestals, que s'allargaran fins a l'1 de setembre. Tot i que la campanya no s'espera tan complicada com la de l'any passat, gràcies a les pluges dels darrers mesos, els experts demanen extremar les precaucions, per la crescuda de la vegetació causada per les precipitacions.

En el cas de la Diputació, l'organisme provincial ha contractat 257 persones, la majoria de les quals per fer funcions de vigilància al territori. Es tracta d'informadors que es dividiran en 91 rutes per tota la superfície forestal de la demarcació. D'aquestes rutes, 41 corresponen a les comarques del Bages, el Moianès, el Berguedà, l'Anoia i el Baix Llobregat Nord.

La Diputació ha dividit la demarcació en tres àrees: la Metropolitana Sud, la Metropolitana Nord i la Centre, i aquesta última inclou les comarques del Bages, el Berguedà, el Moianès, l'Alta Anoia i Osona. En aquest sector hi destina un total de 80 informadors, a més a més de vuit operadors, dos guaites i dos enginyers.

El vicepresident primer de la Diputació i responsable de l'Àrea de Territori, el moianès Dionís Guiteras, va remarcar ahir «la importància de la sensibilització, en especial respecte a les burilles llançades des dels cotxes», i recorda que el pla de la Diputació «és un dispositiu de prevenció, i no d'emergència». L'operatiu d'emergències correspon als Bombers de la Generalitat, que, en el seu cas, presentaran el seu dispositiu de reforç en els propers dies.

A la campanya de la Diputació hi participen 269 ajuntaments, 124 agrupacions de defensa forestal (ADF) i nou federacions d'ADF.

Qui també inicia avui el seu dispositiu de prevenció antiincendis són els Agents Rurals de la Generalitat. Enguany, com a novetat, incorporaran quatre drons amb càmeres tèrmiques, per fer front a les situacions de perill. Segons la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, aquests dispositius «serviran per controlar el territori, però també per vigilar zones on es poden produir incendis intencionats i, alhora, per detectar punts calents i evitar revifalles». Per poder fer ús d'aquesta tecnologia, diversos efectius dels Agents Rurals s'han format en aquest camp.

15 juny 2018

Regió7


17 de set. 2016

Moià tindrà comissaria de districte dels Mossos en menys d'un any



 Dionís Guiteras ha explicat en el balanç del primer any de mandat que ​el primer trimestre de 2017 és licitaran les obres de la nova depuradora de Moià que estarà operativa a finals de 2018

L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, durant la seva intervenció de balanç | Xavier Rius
El primer trimestre de 2017 és licitaran les obres de la nova depuradora de Moià que permetrà resoldre bona part dels problemes de contaminació de la Riera de la Tosca, que estarà operativa a finals de 2018. Aquesta qüestió i el proper inici de les obres de reforma de les dependències de la policia municipal per tal que s'hi ubiqui la comissaria de districte de Mossos d'Esquadra, amb una patrulla d'agents de servei les 24 hores del dia, han estat les dues principals novetats anunciades per l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, en la xerrada informativa feta aquest vespre a l'auditori de Sant Josep, sota el lema "Hem encarrilat el deute, i ara què?". A l'acte, els diferents regidors han explicat la tasca desenvolupada en el primer any i els reptes i projectes per al qu resta de mandat. 

Guiteras ha explicat que el cost de la nova depuradora serà de quatre milions i cent mil euros, que seran aportats per la Diputació de Barcelona. I ha destacat la urgència d'aquesta actuació, no només per evitar els episodis de contaminació de la riera de la Tosca o la Golarda, sinó per permetre, també, que noves indústries puguin instal·lar-se als polígons del municipi. L'alcalde, tot i reconeixent la responsabilitat de Moià en la contaminació de la riera que desemboca al Llobregat, ha recordat l'informe recent de l'Agència Catalana de l'Aigua que exculpava al municipi de Moià dels episodis de contaminació per amoni, que han afectat als punts de captació d'aigües als municipis de Calders i Monistrol de Calders. 

Pel que fa a la seguretat del municipi i amb una plantilla de policia local molt inferior a la que hi havia l'any 2011 a causa del deute i el pla d'ajust, ha explicat el conveni acordat amb el Departament d'Interior segons el que properament s'obrirà una comissaria de districte dels Mossos d'Esquadra, que compartirà l'equipament amb el de la policia municipal. "Com el Departament d'Interior no pot pagar les obres d'adequació de l'espai en no tenir la Generalitat pressupostos, -ha dit Guiteras- l'Ajuntament avançarà els diners de les obres, i un cop estigui a punt, tindrem ja de manera permanent dos agents dels Mossos les 24 hores".

Per la seva part la regidora d'Hisenda, Núria Reynés, ha detallat l'evolució del deute de l'Ajuntament, que el 2011 era de 25 milions incloent la societat municipal Moià Futur, cosa que representava el 395% del pressupost. Ara, segons Reynés, amb el pla d'ajust, és de 15,5 milions i s'ha reduït al 200% del pressupost. En aquest sentit Guiteras ha afegit que confia que el deute estigui pagat l'any 2025. 

En l'actual situació d'encarrilament del deute i menys ofec econòmic, el regidor d'Urbanisme, Albert Clusella, ha enumerat alguns dels reptes que té Moià com la millora de diversos carrers i les tres zones industrials pel que fa a l'asfaltat, serveis, llum, fibra òptica o clavegueram, així com la necessitat de poder disposar de més terrenys per les empreses que vulguin créixer o instal·lar-se al municipi. Clusella ha lamentat que aquest anys no s'hagin pogut fer inversions o millores tret d'actuacions com el canvi de l'enllumenat per lets de baix consum.

Precisament la situació dels tres polígons industrials ha estat plantejada en el torn de preguntes fetes per alguns veïns, coneixedors de la situació d'una empresa alimentària es planteja marxar de Moià per les mancances del polígon en la que està ubicada.

27 de gen. 2016

La delegada del Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, visita Moià

Continua la ronda de visites al territorials des que que va ser nomenada el passat 19 de gener


Laura Vilagrà, durant la seva entrevista d'aquest matí amb l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras
La delegada del Govern a la Catalunya Central, Laura Vilagrà, ha continuat la ronda de visites territorials traslladant-se a la nova comarca del Moianès. Ha estat rebuda per l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras a l’Ajuntament de Moià. La delegada continua així el contacte amb el territori. A  la reunió de treball d’aquest matí s’han tractat diversos temes d’interès pel municipi de Moià, tot just quan fa pocs dies que la delegada va assumir el càrrec.
 
Vilagrà i Guiteras han tractat, entre d’altres temes, de l’ordenació del territori, dels fons europeus, de les polítiques d’ocupació i promoció econòmica i de l’articulació del Consell Comarcal del Moianès.


4 de des. 2015

Moià ha reduït el deute municipal més de 10 milions d´euros des del 2011

Segons l'alcalde moianès, Dionís Guiteras, actualment la xifra del deute és de 14 milions d'euros

04.12.2015 | 07:43
Dionís Guiteras, alcalde de Moià
Dionís Guiteras, alcalde de Moià 
L'Ajuntament de Moià ha aconseguit reduir de més de 10 milions d'euros el deute que hi havia al principi de la legislatura passada, quan es va posar el punt final a més de dues dècades de govern de l'exalcalde Josep Montràs (CiU). Segons ha concretat l'actual batlle moianès, Dionís Guiteras (AraMoià-ERC), quan va assumir el càrrec el 2011 Moià tenia un deute de 25,5 milions d'euros, i ac- tualment s'ha rebaixat a 14.
Amb tot, també ha deixat clar que no es preveu deixar-lo totalment reconduït fins d'aquí a deu anys. Guiteras ha explicat que si en els primers quatre anys de legislatura l'objectiu era l'estabilització de les finances municipals perquè no es podia continuar generant deute, a partir d'ara s'ha encetat una segona fase en què la contenció més dura ja s'ha acabat, i ara l'objectiu és "preparar la musculatura" per a una nova etapa que permetrà construir un ajuntament econòmicament "estable i viable". El batlle ha assenyalat que aquest mandat serà d'"impàs".
En aquest sentit, Dionís Guiteras ha posat en relleu que la situació de les finances de l'Ajuntament ha canviat "de la nit al dia" des del 2011, quan els 25,5 milions d'euros en què es va xifrar el deute va obligar a declarar el consistori en fallida tècnica. El batlle ha concretat que des de llavors no s'ha tancat cap exercici en negatiu. D'aquesta manera, el superàvit que han pogut anar creant ha permès eixugar part del deute. Guiteras ho ha atribuït a l'esforç de racionalització dels serveis que prestava l'Ajuntament per convertir-los en "eficients i eficaços", a l'aprimament de la plantilla de treballadors i al fet que el nivell dels impostos s'hagi mantingut.
El darrer pla d'ajust, aprovat del ministeri d'Hisenda i formalitzat a través d'un crèdit, sumat a la línia de contenció de la despesa, fa preveure a l'equip de govern que l'endeutament de l'Ajuntament al final de la legislatura es podria situar per sota del 100%. "Aquest escenari ja ens posa en una situació més còmoda", ha apuntat Guiteras, "perquè situarà el consistori en una certa normalitat".
Com a exemple, el capítol de sous i salaris de l'Ajuntament l'any 2011 era de 3 milions d'euros, i avui aquesta xifra s'ha reduït un milió. Amb les eines que han tingut a l'abast, Dionís Guiteras ha assenyalat que l'estabilització de les finances municipals era essencial perquè "no podíem seguir generant un deute monstruós sense disposar de capacitat per finançar-lo". L'alcalde de Moià ha explicat que en una situació de col·lapse, com el que s'ha viscut a l'Ajuntament, "no tens temps de buscar subvencions, ni projectes", però ara seria un bon moment per començar a fer-ho. Ara per ara el consistori no pensa en grans inversions, també perquè la llei no els ho permet, "però hi ha mesures que es poden aplicar i no requereixen de grans recursos econòmics".


28 de nov. 2015

Dionís Guiteras: “El primer canvi que han notat els ciutadans del Moianès amb la nova comarca és el no canvi”

ACN Moià.-El president del Consell Comarcal del Moianès i alcalde de Moià, Dionís Guiteras (ERC), ha assenyalat que el primer canvi que han notat els ciutadans amb la nova comarca “és el no canvi”. En una entrevista a l’ACN, Guiteras s’ha mostrat satisfet que gràcies a la creació del Moianès s’hagi pogut mantenir l’activitat del Consorci. De no ser així, ha explicat el president, “s’hagués tancat el Consorci i amb ell haguessin desaparegut tots els serveis que prestava als ciutadans”. El traspàs de competències que haurà d’absorbir el nou consell comarcal dels d’Osona, Bages i Vallès Oriental ja està en marxa, tot i que encara no se n’ha materialitzat cap. Aquestes negociacions encara s’allargaran uns mesos. Ara, el Moianès encara amb optimisme el futur, i entre els punts forts de la comarca es vol potenciar el territori com a centre neuràlgic de Catalunya, en plena natura, i situat a una bona distància de Barcelona, el mar i els Pirineus.
Vilaweb.cat

19 d’ag. 2015

SÚPERALCALDE DE MOIÀ


Vinyeta: Ferran Pecanins
Nació digital.cat