NOTÍCIES DEL MOIANÈS: Montràs

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Montràs. Mostrar tots els missatges

19 d’abr. 2025

La llosa del passat de MoiàFutur

Després de la sentència que s’ha conegut sobre l’exalcalde Josep Montràs, que posa xifres als sobrecostos que van comportar les adjudicacions del pàrquing subterrani i del projecte de reconversió de l’antiga caserna (encara pendent), cal recordar que el 2019 l’Ajuntament encara va haver de pagar-ne prop de 300.000 euros per rescatar-los del concurs de creditors

Antiga caserna de la Guardia Civil, que l'empresa municipal MoiàFutur havia de transformar en pisos socials / ARXIU/MIREIA ARSO

David Bricollé
Moià19 D’ABR. 2025 6:25

La sentència de l’Audiència de Barcelona que s’ha conegut aquesta setmana i que condemna l’exalcalde de Moià Josep Montràs a 7 anys d’inhabilitació per a feina o càrrec públic tanca gairebé definitivament l’herència d’una empresa pública municipal, MoiàFutur, que en la perspectiva del temps s’ha ratificat que va esdevenir una terrible llosa per a la capital del Moianès.

És l’eix de les irregularitats que el Tribunal ha considerat i sentenciat que han estat causa d'un «delicte continuat de prevaricació administrativa». Però és que les dues operacions principals que va moure aquesta societat, com són la de la construcció de l’actual edifici del CAP -que portava associada una plaça pública i un pàrquing subterrani-, i la reconversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en habitatges públics, van generar costos sobrevinguts per a les arques municipals, més enllà dels derivats directament per les irregularitats ara jutjades i condemnades.

Ara fa sis anys, l’Ajuntament, ja amb AraMoià al govern, va haver de gratar-se la butxaca, quan tot just estava acabant de liquidar l’enorme endeutament heretat, per poder rescatar d’un concurs de creditors l’aparcament i el vell edifici de la casa quartel per tal que, després de tot el que arrossegaven, com a mínim retornar-los al patrimoni municipal. Patrimoni que s’ha pagat i sobrepagat. I que, sis anys després, presenten realitats oposades. El pàrquing ja és obert al públic, mentre que l’antiga caserna encara espera ser rehabilitada per al propòsit que se li va projectar ja fa 18 anys.

La societat MoiàFutur, tal com recollia la sentència de l’Audiència de Barcelona, societat municipal va ser creada el 2007 amb la finalitat de gestionar una sèrie d’obres, entre elles la construcció del nou centre d’assistència primària (CAP), amb l’aparcament subterrani i una plaça pública, i la rehabilitació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per a pisos socials.
El preu del sobrecost

Cal recordar que en tots dos projectes, el que ha constatat i castigat el Tribunal provincial és que, després d’una primera adjudicació de les respectives obres, al cap de molt poc temps es van fer sengles modificacions i ampliacions que en el primer cas va suposar un encariment del 188,92% (en un mes i mig va passar de 3,1 milions d’euros a 5,8), i en el segon del 228,84% (d'1,4 a 3,3 milions d’euros). Tots dos projectes van quedar encallats i aturats abans que Montràs deixés l’alcaldia, el 2011, amb la societat MoiàFutur i l’Ajuntament ofegats per l’endeutament. El pàrquing sí que estava a mig fer però sense acabar, i a la caserna no s’hi havia mogut res.
El rescat

El cas és que el maig del 2019, es feia públic que l’Ajuntament de Moià passava a ser el nou propietari de l’aparcament subterrani a mig fer de sota la plaça del CAP i també de l’edifici d’habitatges de l’antiga caserna.

Eren els dos actius que faltava liquidar de MoiàFutur, en concurs de creditors, i pels quals el consistori va presentar una oferta de compra l’abril d’aquell any. L’administrador concursal va comunicar que aquesta era l’única oferta presentada i, per tant, l’Ajuntament es va quedar els dos equipaments, i va posar fi així a gairebé una dècada de deutes acumulats per una societat en fallida que havia estat impossible de reflotar.

En el cas de l’aparcament, l’oferta presentada va ser de 195.000 euros sobre una taxació d’1.576.070 euros, mentre que la dels pisos de la caserna pujava a 100.125 euros sobre una taxació de 374.094 euros. Amb aquesta compra, l’Ajuntament recuperava dos actius que considerava importants per al municipi (i per un cost de 295.125 euros), i aconseguia evitar fer front als préstecs amb Caixa Catalunya, a banda dels interessos de demora i possibles responsabilitats que suposava el manteniment d’aquesta societat endeutada.

Va ser a final del 2018 quan el jutge va manar a l’administrador concursal la liquidació d’aquests actius, i va donar un termini de tres mesos per trobar compradors. L’Ajuntament de Moià, que es negava a perdre’ls, va presentar la seva oferta i va poder adquirir els béns.
Pàrquing obert, caserna a l'espera

La situació de crisi econòmica i el fet de comptar amb uns equipaments sense finalitzar o en estat ruïnós no van ajudar a trobar una sortida viable a la societat, però va ser la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme, de 31 de gener de 2018, denegant la modificació puntual que havia de permetre el canvi d’ús de la primera planta soterrani per admetre l’ús comercial, la que va determinar la inviabilitat de la societat.
Una part del pàrquing soterrat es va poder posar finalment en servei el desembre del 2022 / ARXIU/EDUARD VEGA

Aquesta resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme va avortar definitivament la possibilitat d’explotació comercial del soterrani de la plaça del CAP, solució que la societat havia proposat en el conveni de creditors per reactivar econòmicament la societat, i va obligar a l’Ajuntament a demanar la liquidació de la societat, davant la impossibilitat total de fer front als venciments del deute fixats en el conveni.

Davant d’aquests fets el jutge, a finals de 2018, va manar a l’administrador concursal la liquidació dels actius de la societat i li va donar un termini de tres mesos per trobar ofertes per la compra dels actius (aparcament soterrat i edifici d’habitatges de l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil) mitjançant oferta en sobre tancat, que va acabar amb la seva adquisició per part del consistori.

A tot aquest historial de costos, l’Ajuntament encara hi va haver d’afegir el 2022 una inversió de 529.000 euros (tot i que els va finançar majoritàriament la Diputació) per poder acabar el pàrquing subterrani i, el desembre d’aquell any, posar-lo en servei. Mentrestant, l’antiga caserna espera la inversió que li ha de donar nova vida i nova funció.

19 abril 2025

Regió7

15 d’abr. 2025

Moià Deute valora la sentència sobre l’exalcalde Montràs amb regust agredolç

La plataforma que el 2012 va presentar les denúncies aplaudeix que hi hagi condemna, però lamenta un procés judicial «etern» i que no hagi permès rescabalar el dany econòmic per al pobleObres de construcció, l'any 2008, del pàrquing subterrani damunt del qual es va edificar el CAP / ARXIU/ANDREU OLIVÉ

David Bricollé
Moià15 D’ABR. 2025 13:56Actualitzada 15 D’ABR. 2025 13:57

La plataforma ciutadana Moià Deute ha valorat amb sentiments contradictoris la sentència que, tal com informava Regió7, condemna l’exalcalde Josep Montràs a 7 anys d’inhabilitació per a feina o càrrec públic, en considerar-lo autor d'un «delicte continuat de prevaricació administrativa», juntament amb Josep Maria Forcada, que va ser designat responsable tècnic de l’empresa municipal MoiàFutur (en aquest cas, la inhabilitació és de 5 anys).

Aquest col·lectiu va ser el que va denunciar les irregularitats que considerava que s’havien comès des de l’Ajuntament i que havien fet elevar el deute gairebé fins al 400% del seu pressupost anual el 2012. La sentència ha arribat 13 anys després, i ara que es coneix la resolució condemnatòria, celebren que el procés finalitzi «amb una sentència favorable al poble, i contrària a totes aquelles persones, partits polítics i empreses que pretenen fer ús dels béns públics en benefici dels seus interessos particulars».

Així ho expressa Moià Deute en un comunicat en el qual, per contra, lamenta l’abast de la condemna i, molt concretament, «la negativa de la fiscalia a demanar responsabilitats civils (retorn de part del deute) i el fet que s’hagi reduït la responsabilitat a només dues persones, quan resulta evident que hi havia molts més responsables i implicats en tot aquest escàndol». En aquest sentit, l’entitat posa èmfasi en el fet que «vam posar tot un seguit d’irregularitats en mans de la justícia, amb l’esperança que totes les il·legalitats realitzades pel que va ser alcalde vint-i-vuit anys i tots els seus col·laboradors necessaris no quedessin impunes», i «la voluntat ferma que aquest resultés un precedent exemplar, amb l’objectiu d’evitar que situacions com aquesta es tornin a repetir». Però també «poder recuperar una part d’aquest deute il·legítim, al qual el poble ha hagut de fer front en els últims anys, generant, a la pràctica, un dèficit encara més gran i injust en inversions i serveis fonamentals i necessaris», la qual cosa consideren que no queda restablerta.

Moià Deute es mostra molt crític amb tot el procés «etern», que s’ha perllongat més d’una dècada, i que asseguren que ha estat «ple d’entrebancs, dilacions indegudes, amb fins a sis canvis de jutge, una fiscalia que no ha defensat en cap moment l’interès públic i on tot el procés ha anat avançant només gràcies als impulsos i accions realitzades per l’acusació popular (Moià Deute) i l’actual ajuntament com a parts afectades».

Dissolució

Amb aquesta sentència, Moià Deute diu que dona el tema «per tancat», però vol fer palesa «la vergonya que ens genera el funcionament dels jutjats». D'una banda, critica que «un procés amb unes irregularitats tan evidents i afectacions públiques tan grans, i on tot un poble n’ha patit les conseqüències, s’hagi pogut allargar més de dotze anys». També lamenta «la desídia» de la fiscalia amb nul interès a investigar res, i fins i tot, veient que les il·legalitats eren evidents, no han volgut anar més enllà en cap dels fets, i això ha minimitzat molt les penes i les conseqüències».

Finalment, la plataforma manifesta «la vergonya de veure com hi ha hagut fins a sis jutges diferents en el procés d’instrucció, que no han fet més que demorar i allargar el procés».

I conclou el comunicat informant que «en un període breu de temps l’associació es dissoldrà, i que desitgem que aquest exemple d’organització i perseverança veïnal que hem liderat, serveixi de precedent per encoratjar nous moviments veïnals a organitzar-se, i sobretot, per dissipar nous possibles casos de corrupció en el futur».

15 abril 2025

Regió7

22 de jul. 2021

«Moià ha de resoldre el desgavell urbanístic, tan complex com el deute»

Dídac Rimoldi, de l’associació Moià Deute, que es va crear per fiscalitzar el govern de l’etapa Montràs, considera «prioritari» definir el nou POUM

Jordi Escudé Vila. Moià
22·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:30

Dídac Rimoldi davant la rampa d’accés al pàrquing soterrani inacabat de sota el CAP de Moià | J.E.V.

Moià hauria d’afrontar «amb urgència» una revisió del POUM que permeti anar corregint «el desgavell urbanístic heretat» del govern convergent de Josep Montràs, especialment en l’última etapa fins al 2011. Així és com ho veu l’Associació Veïnal d’Afectats pel Deute Municipal de Moià, Moià Deute, que va néixer precisament per investigar possibles irregularitats comeses per l’executiu liderat per l’exalcalde. El seu portaveu, Dídac Rimoldi, ha explicat a Regió7 que l’urbanisme és el nou repte que té plantejat actualment el municipi després que ha retornat els 8,2 milions de deute amb l’estat derivat del pagament a proveïdors, i s’ha alliberat de la seva tutela financera. «Falsament pot semblar que està tot arreglat, quan hi ha pendent de resoldre tot un capítol tant o més complex que el propi deute», apunta Rimoldi en referència a l’urbanisme.

A banda de liquidar aquestes obligacions amb l’Estat, en una dècada Moià ha aconseguit rebaixar el deute per sota del milió d’euros, quan inicialment s’havia arribat a quantificar en uns 25 milions, «i ara que hi ha capacitat i flexibilitat financera, la primera inversió hauria de ser el POUM». Moià Deute sosté que el nou planejament «és primordial per marcar el model a seguir» i anar abordant «punt per punt» els «desastres» que considera que es van fer en l’era Montràs «i que a dia d’avui impedeixen poder donar permisos d’obres o avançar en el desenvolupament de determinades zones del poble». Tant és així que els darrers anys s’han fet alguns intents per renovar el POUM però no han acabat de prosperar, tant pel desgavell que hi ha com per les complicacions derivades dels continuats canvis a secretaria. Malgrat tot, Moià Deute ho considera un repte que no pot esperar més.

Entre altres coses, i més enllà dels polígons industrials, Rimoldi parla de «carrers que no estan ben acabats, sense el gruix d’asfalt que els correspon, o amb asfalt però sense vorera...», i en què no queda clar quina part han pagat o no els veïns o què els correspondria pagar ara. En la qüestió urbanística «es barregen interessos de l’administració, legislatius, de projectes de futur, dels propietaris, i les necessitats del municipi», apunta Rimoldi, i per això considera primordial «disposar d’una fotografia general del municipi per poder-lo endreçar i no haver d’anar posant pedaços i després trobar-te que no lliguen entre si».

Vint anys tard en inversió

L’associació celebra que s’hagi liquidat el deute que Moià tenia contret amb l’Estat i «l’esforç» realitzat des de l’administració per aconseguir-ho, si bé també apunta com a estratègia possible en aquests darrers anys pràcticament sense interessos i amb estalvis d’uns 500.000 euros anuals, haver-los destinat a petites inversions o al retorn anticipat d’una part més del préstec estatal en lloc de mantenir saldos improductius en comptes bancaris.

Aquest dèficit d’inversions s’afegeix a la improductivitat que Moià Deute considera que hi va haver en l’última dècada del govern Montràs, amb un gruix d’inversions inacabades, especialment les que es van impulsar a través de l’empresa Moià Futur, com els pisos de l’antiga caserna que no es van arribar a condicionar mai, o l’aparcament de sota el CAP, amb una estructura de rampes i murs feta però inacabada. Tot plegat, apunta Rimoldi, va generar un deute «que ni tan sols es reflecteix en alguna cosa tangible», i que s’ha hagut de retornar sacrificant inversions, a banda d’«uns impostos molts alts i uns serveis mínims», dels quals fins i tot s’ha hagut de prescindir com és el cas de l’Escola Municipal de Música.

Un procés judicial en curs

«Urbanisme, impostos, i el dèficit d’inversió i serveis formen un puzle que fa molt complexa la situació actual tot i haver tornat el deute», apunta Rimoldi. Un deute que considera «il·legítim», amb el convenciment que bona part de les factures que es deriven de la gestió del govern Montràs i que el van generar «estaven inflades», a banda de correspondre a projectes inacabats.

Recorda que hi ha un procés judicial obert contra aquella gestió, però que «només és la punta de l’iceberg» d’un conjunt de documentació i factures que no es van poder revisar una per una pel poc temps que va tenir l’Ajuntament a l’hora d’acollir-se al pla d’ajust per pagar proveïdors. Moià Deute va recollir la documentació d’algunes de les últimes obres presumptament irregulars impulsades per Montràs i que encara no havien prescrit, i el 2012 ho va posar en coneixement del jutjat número 3 de Manresa perquè ho investigui. L’Ajuntament de Moià també s’ha personat fa un temps com a acusació.

Rimoldi sosté que «ens trobem davant d’un deute il·legítim que no ens pertocava pagar», i confia que la justícia «ens ajudi a esclarir-ho i demostri que Moià va ser utilitzat en benefici propi i que hi ha algú que s’ha enriquit de forma irregular amb els nostres impostos». El cas és ara a la fase de tancament de la instrucció i a l’espera que el jutge determini si obre judici o l’arxiva. Si opta per la segona via, «valorarem què fem», diu Rimoldi, sense descartar la possibilitat d’impulsar noves investigacions.

22 juliol 2021

Regió7

6 de març 2020

El jutge reactiva el cas del sobrecost de les obres del CAP i la caserna de Moià

Els impulsors de la denúncia creuen que la investigació ja podria estar en el seu tram final roger junyent 06.03.2020 | 23:22

Investiguen els sobrecostos de l'aparcament de sota el CAP arxiu/mirea arso

El jutge que instrueix la causa contra l'excalde de Moià Josep Montràs pels deutes de l'empresa pública Moià Futur –ara en procés de liquidació– ha reactivat la causa i aquest dijous van declarar diversos testimonis, segons van explicar des de Moià Deute. Entre ells hi havia dos membres de Moià Deute, que va impulsar la denúncia presentada el 2012 i la van ratificar, així com també l'actual alcalde, Dionís Guiteras, que va explicar la situació en què es va trobar el consistori quan va accedir al càrrec. També van declarar membres de l'empresa Garrofé i Roca. També hi havien de declarar treballadors de l'empresa Teyco, però no hi van ser ja que ningú va respondre als contactes que ha fet el jutjat per notificar la citació.

El gruix dels investigats per aquest cas ja van declarar el 2017 i les declaracions d'ahir i els impulsors de la denúncia consideren que la investigació ja es troba en la fase final, en espera que el jutjat decideixi si obre judici o s'arxiva el cas, sempre que les parts no demanin que es practiquin noves diligències.

L'origen de la denúncia es remunta als sobrecostos que van tenir dos grans projectes impulsats per Moià Futur en els últims anys de Montràs com a alcalde. Un és el projecte que incloïa la construcció del nou centre mèdic –ja operatiu–, l'aparcament soterrat i una plaça pública. Aquest procés es va adjudicar a l'empre sa Garrofé i Roc per 3.100.830 euros, però just dos mesos després el consell d'administració de Moià Futur va aprovar una ampliació del projecte perquè l'aparcament passés d'una a tres plantes, amb un increment del contracte del 188%, fins als 5.858.000 euros.

L'altre projecte investigat és el contracte per convertir en habitatges l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. En aquest cas el projecte es va adjudicar a Teyco per 1.465.764 euros. Poc després, es va modificiar el projecte i l'import va passar a ser de 3.377.134 euros, tot també sota el mandat de Montràs.

El cas ja va ser investigat per la Sindicatura de Comptes arran d'una denúncia que a final del 2009 va presentar el grup MAP-ERC. Aquestes dues són les irregularitats més importants de la desena que va detectar la sindicatura que s'haurien comès al consistori del 2006 al 2009.

6 març 2020

Regió7