Dídac Rimoldi, de l’associació Moià Deute, que es va crear per fiscalitzar el govern de l’etapa Montràs, considera «prioritari» definir el nou POUM
Jordi Escudé Vila. Moià
22·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:30
Dídac Rimoldi davant la rampa d’accés al pàrquing soterrani inacabat de sota el CAP de Moià | J.E.V.
Moià hauria d’afrontar «amb urgència» una revisió del POUM que permeti anar corregint «el desgavell urbanístic heretat» del govern convergent de Josep Montràs, especialment en l’última etapa fins al 2011. Així és com ho veu l’Associació Veïnal d’Afectats pel Deute Municipal de Moià, Moià Deute, que va néixer precisament per investigar possibles irregularitats comeses per l’executiu liderat per l’exalcalde. El seu portaveu, Dídac Rimoldi, ha explicat a Regió7 que l’urbanisme és el nou repte que té plantejat actualment el municipi després que ha retornat els 8,2 milions de deute amb l’estat derivat del pagament a proveïdors, i s’ha alliberat de la seva tutela financera. «Falsament pot semblar que està tot arreglat, quan hi ha pendent de resoldre tot un capítol tant o més complex que el propi deute», apunta Rimoldi en referència a l’urbanisme.
A banda de liquidar aquestes obligacions amb l’Estat, en una dècada Moià ha aconseguit rebaixar el deute per sota del milió d’euros, quan inicialment s’havia arribat a quantificar en uns 25 milions, «i ara que hi ha capacitat i flexibilitat financera, la primera inversió hauria de ser el POUM». Moià Deute sosté que el nou planejament «és primordial per marcar el model a seguir» i anar abordant «punt per punt» els «desastres» que considera que es van fer en l’era Montràs «i que a dia d’avui impedeixen poder donar permisos d’obres o avançar en el desenvolupament de determinades zones del poble». Tant és així que els darrers anys s’han fet alguns intents per renovar el POUM però no han acabat de prosperar, tant pel desgavell que hi ha com per les complicacions derivades dels continuats canvis a secretaria. Malgrat tot, Moià Deute ho considera un repte que no pot esperar més.
Entre altres coses, i més enllà dels polígons industrials, Rimoldi parla de «carrers que no estan ben acabats, sense el gruix d’asfalt que els correspon, o amb asfalt però sense vorera...», i en què no queda clar quina part han pagat o no els veïns o què els correspondria pagar ara. En la qüestió urbanística «es barregen interessos de l’administració, legislatius, de projectes de futur, dels propietaris, i les necessitats del municipi», apunta Rimoldi, i per això considera primordial «disposar d’una fotografia general del municipi per poder-lo endreçar i no haver d’anar posant pedaços i després trobar-te que no lliguen entre si».
Vint anys tard en inversió
L’associació celebra que s’hagi liquidat el deute que Moià tenia contret amb l’Estat i «l’esforç» realitzat des de l’administració per aconseguir-ho, si bé també apunta com a estratègia possible en aquests darrers anys pràcticament sense interessos i amb estalvis d’uns 500.000 euros anuals, haver-los destinat a petites inversions o al retorn anticipat d’una part més del préstec estatal en lloc de mantenir saldos improductius en comptes bancaris.
Aquest dèficit d’inversions s’afegeix a la improductivitat que Moià Deute considera que hi va haver en l’última dècada del govern Montràs, amb un gruix d’inversions inacabades, especialment les que es van impulsar a través de l’empresa Moià Futur, com els pisos de l’antiga caserna que no es van arribar a condicionar mai, o l’aparcament de sota el CAP, amb una estructura de rampes i murs feta però inacabada. Tot plegat, apunta Rimoldi, va generar un deute «que ni tan sols es reflecteix en alguna cosa tangible», i que s’ha hagut de retornar sacrificant inversions, a banda d’«uns impostos molts alts i uns serveis mínims», dels quals fins i tot s’ha hagut de prescindir com és el cas de l’Escola Municipal de Música.
Un procés judicial en curs
«Urbanisme, impostos, i el dèficit d’inversió i serveis formen un puzle que fa molt complexa la situació actual tot i haver tornat el deute», apunta Rimoldi. Un deute que considera «il·legítim», amb el convenciment que bona part de les factures que es deriven de la gestió del govern Montràs i que el van generar «estaven inflades», a banda de correspondre a projectes inacabats.
Recorda que hi ha un procés judicial obert contra aquella gestió, però que «només és la punta de l’iceberg» d’un conjunt de documentació i factures que no es van poder revisar una per una pel poc temps que va tenir l’Ajuntament a l’hora d’acollir-se al pla d’ajust per pagar proveïdors. Moià Deute va recollir la documentació d’algunes de les últimes obres presumptament irregulars impulsades per Montràs i que encara no havien prescrit, i el 2012 ho va posar en coneixement del jutjat número 3 de Manresa perquè ho investigui. L’Ajuntament de Moià també s’ha personat fa un temps com a acusació.
Rimoldi sosté que «ens trobem davant d’un deute il·legítim que no ens pertocava pagar», i confia que la justícia «ens ajudi a esclarir-ho i demostri que Moià va ser utilitzat en benefici propi i que hi ha algú que s’ha enriquit de forma irregular amb els nostres impostos». El cas és ara a la fase de tancament de la instrucció i a l’espera que el jutge determini si obre judici o l’arxiva. Si opta per la segona via, «valorarem què fem», diu Rimoldi, sense descartar la possibilitat d’impulsar noves investigacions.
22 juliol 2021
/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/LGVGAR3DKJD7HKVO4BCSWWBAAM.jpeg)
