11 octubre 2024
el9nou paper
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Deute. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Deute. Mostrar tots els missatges
11 d’oct. 2024
16 de jul. 2023
18 de des. 2022
Moià inaugura el polèmic aparcament de la plaça del CAP
Les obres van començar el 2007 i han sigut el gran símbol de la crisi del deute del municipi
Guillem Freixa
18/12/2022 | 22:07
Un moment de la inauguració |
La història més recent de Moià es podria explicar a través de l’evolució de les obres de l’aparcament soterrat de la plaça del CAP. L’any 2007, amb la bombolla immobiliària a punt d’explotar, es va iniciar la construcció del nou centre d’atenció primària al poble. El projecte comptava amb un aparcament a sota terra de tres plantes. L’execució de tot plegat va quedar aturada poc després, coincidint amb l’esclat de la crisi del totxo. L’any 2011 es van poder finalitzar les obres del CAP i de la plaça, però amb el deute de Moià totalment desbocat, l’aparcament va quedar aturat i abandonat fins aquest 2022. Al llarg d’aquests 10 anys i vinculat a l’aparcament, hi ha hagut dos concursos de creditors i la liquidació definitiva de la societat municipal que ho va impulsar, MoiàFutur. Tot i això, amb molts esforços, l’aparcament s’ha pogut mantenir en mans de l’Ajuntament, i amb les arques del poble ja sanejades, al maig van començar les actuacions per posar-lo en funcionament.
La inauguració es va fer dissabte, i tal com apuntava l’alcalde, Dionís Guiteras, l’obertura de l’aparcament “és molt més que posar en funcionament un equipament”. I és que, d’una banda, l’estructura física permetrà resoldre la històrica manca de places per estacionar del poble, així com acabar de desplegar el Pla de Mobilitat Urbana aprovat el 2017. De l’altra, la inauguració va significar el final d’una etapa, “la del deute desbocat fruit de la borratxera immobiliària de principis dels 2000”, exclamava Guiteras. En aquest sentit, va insistir en la idea de “tancar una carpeta”, que ha fet que l’endeutament de Moià passés del 395% al zero en 12 anys. De tenir una obra faraònica aturada, a recuperar-la “per dinamitzar el comerç i aconseguir un poble més verd i amable per a les persones”. L’alcalde va agrair “l’esforç de la gent de Moià”, ja que el cost de l’aparcament s’haurà enfilat fins a sis milions d’euros, així com també de tots els regidors que han passat pel consistori aquests anys, “i a on fins i tot hem posat en risc el patrimoni personal”.
L’aparcament de la plaça del CAP entrarà en funcionament aquest dimecres. En total es posaran a disposició de la ciutadania 147 places repartides en dues plantes: 135 per a vehicles convencionals, 8 seran de recàrrega elèctrica, i 4 per a minusvàlids. En els tres primers mesos de funcionament s’aplicarà la mateixa metodologia que en l’actual zona blava: utilitzant el rellotge es podrà deixar el cotxe a l’aparcament fins a dues hores de manera gratuïta. A partir del mes de març, les dues primeres hores d’estada tampoc tindran cap cost “amb la voluntat que la gent ho utilitzi per venir a comprar”, i a partir de la tercera costarà 1,5 euros per hora. També hi haurà disponibles abonaments per tenir places en propietat, d’ús diürn o nocturn. Queda per executar la tercera planta, que en funció de l’ús i ocupabilitat de l’aparcament es valorarà en un futur si cal obrir-la. La gestió de l’equipament serà directe des de l’Ajuntament.
L’obertura de l’aparcament permetrà desencallar un seguit d’accions recollides en el pla de mobilitat urbana. Tal com va comentar un dels membres de l’equip redactor del pla, Pau Hosta, “es tracta de fer d’això una oportunitat per posar les persones al centre de l’espai públic”. En aquest sentit, va desgranar que a Moià el 70% de l’espai públic està destinat al cotxe, “quan el 60% dels desplaçaments es fan a peu”. De l’equip redactor també van intervenir Joan Estevedeordal i Xavi Bach, que va animar els polítics “a ser valents i a tirar endavant totes les accions que es recullen en el pla”.
18 desembre 2022
17 de des. 2022
Moià inaugura el pàrquing soterrat de la plaça del CAP, amb 147 places
L'equipament permetrà implantar el pla de mobilitat, reduint places de zona blava al centre del poble i guanyant algun carrer de vianants
Anna Costa
Moià | 17·12·22 | 17:04 | Actualitzat a les 20:24
Moià inaugura el pàrquing soterrat de la plaça del CAP Eduard Vega
Moià ha inaugurat aquest migdia el pàrquing soterrat de la plaça del CAP, amb 147 aparcaments distribuïts en dues plantes. Concretament, hi ha 135 places per a vehicles, 8 més per als de càrrega elèctrica, i 4 per a minusvàlids. L'equipament entrarà en funcionament dijous, 22 de desembre, i estarà obert cada dia de 2/4 de 8 del matí a les 10 de la nit.
De moment, serà gratuït però amb una estada màxima de dues hores, que caldrà indicar amb el rellotge horari, igual que es fa a les zones blaves. A partir del març es posarà en marxa el sistema d'accés de pagament, amb les dues primeres hores gratuïtes i a partir de la tercera amb un preu d'1,5 euros/hora, podent aprofitar vals de descompte dels comerciants. A partir del març també es podran sol·licitar places de lloguer fix i places diürnes i nocturnes.
El pàrquing disposa de tres plantes, una de les quals no s'ha habilitat amb places d'aparcament però està preparada per si més endavant és necessari ampliar-ne el nombre.
Onze anys d'obres aturades
L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha expressat la satisfacció de poder disposar del pàrquing soterrat de la plaça del CAP. En la seva intervenció a l'acte inaugural d'aquest migdia ha recordat que ha estat "un procés llarg i difícil". Les obres del conjunt (CAP, plaça i pàrquing) van començar el desembre del 2007 i van quedar parades per manca de finançament. Les obres del CAP i la plaça es van acabar al 2011, però les obres del pàrquing han estat parades fins al maig del 2022.
Va ser una de les obres fallides de la societat municipal MoiàFutur, juntament amb la construcció del CAP i l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. El deute total de l'Ajuntament i societat MoiàFutur va ser d'uns 25,5 milions d'euros l'any 2011. Tal com ha detallat Dionís Guiteras, "la societat municipal MoiàFutur ha hagut de passar per dos concursos de creditors i la liquidació definitiva de la societat. Els membres del consell d'administració de la societat han hagut de posar en risc el seu patrimoni personal per poder arribar fins a la solució final i ha estat un èxit de tot el poble que definitivament tant el pàrquing com la caserna siguin municipals". El cost total de l'obra del pàrquing ha estat de gairebé 6 milions d'euros.
L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, en la seva intervenció a l'acte inaugural del pàrquing Eduard Vega
Segons l'alcalde, "la decisió de fer el pàrquing és un dels símbols del deute de l'Ajuntament de Moià, ja que és un pàrquing desmesurat per la capacitat que té el poble. Però era un projecte ja iniciat i l'havíem d'acabar". Resol, això sí, la reivindicació de la manca d'aparcament al centre del poble. Dionís Guiteras també ha explicat que de cara a la primavera s'eliminaran zones blaves de diversos carrers: "permetrà esponjar el centre del poble, tenir una millor distribució i garantir la seguretat del vianant".
Pla de mobilitat
La inauguració del pàrquing permet implantar el pla de mobilitat que millorarà el comportament del trànsit roda a Moià. Algunes zones passen a ser carrers de vianants i en d'altres s'eliminaran places de zona blava. Segons els redactors del pla de mobilitat, Pau Hosta, Xavi Bach i Joan Estevadeordal, "podent gestionar bé l'aparcament podrem gestionar la mobilitat del poble, és una oportunitat que hem d'aprofitar".
MESURES
Carrer la Tosca: des d'aquest desembre és una carrer de vianants. L'accés rodat només està permès als veïns del carrer i en sentit baixada. Per al 2023, es preveuen les obres de rehabilitació i la construcció d'una plataforma única per fer-lo més accessible.
Carrer Sant Antoni i plaça Església: es traurà la zona blava i es reubicarà la plaça de minusvàlids. Es posarà un aparcament de 15 minuts màxim.
Carrer Jacint Vilardell: s'eliminarà la zona blava i es convertirà en zona 15 minuts, per recollir compres. Mantenir la zona de minusvàlids.
Carrer Sant Josep: s'eliminarà la zona blava i serà zona de 15 minuts, per facilitar el pas dels vehicles d'emergència.
Plaça Moianès: Es traurà l'illa de zona blava i es reordenaran la resta de places.
Avinguda de la Vila: un cop es tingui l'autorització del Servei de Carreteres, s'eliminarà la zona blava i es deixaran només algunes places de càrrega i descàrrega, així com aparcaments de 15 minuts.
Els primers mesos funcionarà igual que els aparcaments de zona blava Eduard Vega
17 desembre 2022
30 de des. 2021
Moià es treu la llosa del deute i enceta un nou període de «política en majúscules» sense la tutela de l’Estat
J.E.V. Moià
30·12·21 | 06:25
L’alcalde, Dionís Guiteras | ALEX GUERRERO
En termes econòmics, Moià afronta el 2022 amb unes dosis d’optimisme com feia temps que no es veien. Si més no, respira alleugerit després que el juliol va aconseguir eixugar els 8 milions de deute que tenia contrets amb el ministeri d’Hisenda des del 2015, i això s’ha vist reflectit en els pressupostos que acaba d’aprovar per a l’any vinent, els primers que es desplegaran sense la tutela de l’Estat.
En paraules de l’alcalde, Dionís Guiteras, que ha capitanejat aquest periple cap a l’estabilització pressupostària després del deute disparat fins al 395 % amb què es va trobar quan va arribar a l’Ajuntament el 2011, «ara comença la política amb majúscules». I és que els diners que cada any s’havien de destinar a Hisenda i el forat que es va acumular a les arques municipals durant els darrers anys de gestió del govern de l’exalcalde convergent Josep Montràs (especialment entre els anys 2005 i 2009), han sotmès el poble durant anys a una forta contenció i una elevada pressió fiscal que no es podrà revertir fins ara.
Per reconduir-ho, el 2015 l’Estat va acordar un pla d’ajust que comprometia l’Ajuntament a anar retornant els diners que devia a proveïdors, i aquest esforç ha permès fins i tot liquidar els 8 milions de deute abans del previst. Han estat sis anys en què el poble s’ha hagut d’estrènyer el cinturó, i ara l’Ajuntament vol obrir un nou període de recuperació del temps perdut amb la confiança que els ciutadans ho notin aviat. De moment, per a l’any que ve s’ha rebaixat l’IBI, de manera que es pagarà fins a un 5 % menys de mitjana per rebut, mentre que els pressupostos pugen a 7,3 milions d’euros amb una inversió d’1,1 milions, que gairebé triplica la que hi havia el 2011, ja en plena crisi financera a Moià. S’incidirà en aspectes de manteniment i millores a la via pública on fins ara no s’havia pogut invertir prou. És el primer pas per posar l’urbanisme de Moià al dia, un dels principals reptes que té ara l’Ajuntament en aquesta nova etapa.
30 desembre 2021
11 d’oct. 2021
12 de jul. 2021
Moià Deute diu que el poble arrossega 20 anys de retard en inversions per la llosa del govern Montràs
L'associació veïnal valora l'esforç del govern municipal des del 2012 per alliberar-se de la tutela financera de l'Estat, però troba a faltar una optimització de recursos
REDACCIÓ
MOIÀ | 12·07·21 | 18:14
Hi havia un projecte per a l'edifici de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil que no va prosperar ARXIU | OSCAR BAYONA
Moià Deute, l'Associació Veïnal d'Afectats pel Deute Municipal de Moià que es va crear el 2012 per investigar i exigir responsabilitats per les presumptes irregularitats comeses pel govern convergent liderat per Josep Montràs especialment durant l'anterior dècada, celebra que ara, nou anys després l'Ajuntament hagi pogut aprovar el retorn d'aquest deute de 8,2 milions d'euros contret amb l'Estat espanyol i derivat d'aquella gestió, però diu que té un sentiment "agredolç" pel dèficit d'inversions que acumula el municipi "i que encara condicionaran la vida moianesa els propers anys".
Moià Detue ha manifestat el seu posicionament en un comunicat després que fa unes setmanes l'Ajuntament va poder liquidar el deute que tenia amb l'Estat derivat del pagament a proveïdors, i que com ja ha anat explicat aquest diari, això allibera el municipi de la tutela financera per part del Ministeri. El pla d'ajust es va fer quan a Madrid governava el PP. Moià Deute destaca l'esforç que s'ha fet en aquest sentit per part dels representants polítics que han governat el poble des d'aleshores, i sosté que "durant aquests nou anys hi ha hagut una administració molt correcta des del punt de vista legal". Tanmateix, lamenta que aquesta administració "no ha anat acompanyada, al mateix temps, d’un esforç, per aclarir les causes de l’endeutament i intentar, per la via judicial, el rescabalament del deute contret de forma irregular, ni tampoc d’una optimització dels recursos de tresoreria". En aquest sentit, Moià Deute entén que "després dels tres primers anys, amb uns costos per interessos molt importants, amb la caiguda dels tipus d’interès a zero, es van produir uns estalvis d’uns 500.000 euros anuals, que, en lloc de mantenir uns grans saldos improductius en els comptes bancaris, s’haurien pogut destinar cada any a inversions necessàries per al poble o bé al retorn anticipat, cada any, d’una part més del préstec estatal, que ara, al cap de cinc anys s’ha aprovat de liquidar en la seva totalitat de 2,4 M".
L'associació veïnal critica "la mala gestió" dels governs de Josep Montràs, "que ve de molts més anys enrere", si bé "va ser en els deu últims quan va créixer de manera exponencial el deute, sense que es traduís en inversions tangibles per al poble, com hauria estat, per exemple, el famós somni de la piscina coberta, que prometia a darrera hora en la seva última campanya electoral. A canvi d’això tenim, des de fa tretze anys, un espai destinat a pàrquing sense acabar i uns habitatges de l’antiga caserna inservibles i molt deteriorats". Davant d'això, l'entitat celebra "el final del malson del deute", però insisteix que queda per resoldre "el dèficit d'inversions acumulat durant aquests anys, els serveis que es van reduir, i l'impressionant desgavell urbanístic heredat". També recorda que "en el moment que l'Ajuntament es va acollir al pla de pagaments a proveïdors, el poc temps per a la tramitació i l’objectiu de resoldre l’immens problema del deute amb els proveïdors, va fer que es donessin per bones totes les factures que havia autoritzat l’anterior govern municipal convergent, sense revisar de nou, partida per partida, si es corresponien amb obres realment realitzades satisfactòriament i si els pressupostos havien estat inflats". Moià Deute lamenta que tot plegat, al llarg d’aquests anys, "s’ha traduït en la màxima que l’administració pública sempre paga, que vol dir, que tots els possibles sobrecostos, els han pagat les veïnes amb els seus impostos".
Moià Deute confia que tot el que es derivi d'aquella gestió i del que considera unes "flagrants irregularitats detectades" tingui resposta judicial. En aquest sentit, recorda que l'associaicó va iniciar un procediment judicial el 2012 al jutjat número 3 de Manresa, que ara està en la fase de tancament de la instrucció, i en la qual darrerament també s'hi ha personat l'Ajuntament de Moià. A partir d'aquí "restem a l'expectativa de la possible celebració de la vista judicial, i que la notícia agredolça d'aquests dies sigui una mica més dolça el dia de demà".
12 juliol 2021
3 de jul. 2021
«Amb el deute liquidat iniciem una nova etapa, la de la política»
El batlle moianès afirma que durant els deu anys que fa que el seu equip està al capdavant del consistori «hem hagut de fer de gestoria pura i dura. Ara comença la política amb majúscules»
David Bricollé
Moià | 03·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:56
Dionís Guiteras, a la sala de plens municipal de l’ajuntament de Moià, durant l’entrevista | ALEX GUERRERO
L’Ajuntament de Moià ha tancat l’etapa del deute. El 17 de juny passat el ple municipal donava llum verd a la liquidació formal del crèdit de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Eren els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar uns proveïdors a qui fins a aquell moment no podia fer front per les enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori. El pas formalitzat fa 15 dies, però, va més enllà. Suposa passar pàgina d’un endeutament històric que el govern actual (d’AraMoià-ERC, encapçalat per l’alcalde Dionís Guiteras), es va trobar el 2011 quan va agafar les regnes de l’Ajuntament.
I és que, després de 28 anys de govern convergent amb l’exbatlle Josep Montràs, quan Guiteras va entrar a l’alcaldia de Moià fa una dècada, es va trobar amb un deute del 395%. Amb un pressupost d’uns set milions d’euros, aquest municipi llavors de menys de 6.000 habitants arrossegava un deute de 25,5 milions d’euros i la tresoreria estava totalment buida.
Quan, ara fa deu anys, va assumir l’alcaldia i es va trobar a l’Ajuntament un deute gairebé quatre vegades superior al pressupost municipal, no va pensar en cap moment en plegar?
No, perquè ja sabíem que la situació estaria malament, tot i que en desconeixíem la dimensió exacte. Quan estàvem preparant aquella campanya del 2011, jo els deia als companys de candidatura que arribava a un punt -i ens hem de situar en el context de fa deu anys- que com pitjor estiguéssim potser seria millor. Perquè hi ha molts Ajuntaments que han intentat capejar la situació en què s’han trobat amb seny i sentit comú i sense posar en risc les finances del municipi, però la crisi va enganxar pràcticament a tothom. Potser tenien un endeutament raonable i ningú no els feia cas. Però el cas de Moià era tan passat de voltes que tothom entenia que la situació era molt crítica i això ens va ajudar a anar trobant suports. En canvi, consistoris que havien fet molt millor la feina, però a qui també els va atrapar la crisi, potser no van tenir aquest suport.
La tàctica va ser dir: «a Moià hi havia un Ajuntament en fallida, si voleu ajudeu-nos i, sinó, aquí en teniu les claus»?
No va ser cap estratègia premeditada, sinó constatar una realitat. Un deute del 395% en un context en que les administracions públiques han d’estar fiscalitzades; que quan no presentes algun tràmit en temps i forma tens sancions; que tens tot d’organismes de control... no podia ser que ningú, ni administracions públiques ni entitats financeres, no haguessin vist que el deute d’aquest Ajuntament tenia aquella dimensió. Aquí hi havia responsabilitats compartides i això és el que demanàvem també per redreçar-ho. Posem-nos-hi tots. I, sinó, sí, aquí teniu les claus. Perquè tot aquest entorn fiscalitzador havia permès per acció o per omissió que el deute arribés on va arribar.
En el moment que es posen a governar, quin era l’escenari temporal per acabar amb aquest deute que ara han liquidat en una dècada?
En la campanya electoral del 2011 vam proposar eixugar el deute en 30 anys. Aquesta era en aquell moment la hipòtesis més prudent, més coherent i més sincera. I la veritat és que anar a unes eleccions explicant que estaràs 30 anys per tornar un deute no era un bon argumentari de campanya. Però havíem de ser clars per davant de tot. I era al que ens podíem comprometre amb la situació que ens vèiem a venir. Que al final les coses ens han anat molt millor del què ens pensàvem i que els fruits s’han vist en deu anys? Doncs crec que és per estar-ne orgullosos, no només com a equip de govern, sinó com a poble. Perquè aquest és el resultat d’un esforç enorme i col·lectiu.
Quin han estat els pitjors moments en aquest procés de redreçament econòmic?
Jo tinc un defecte enorme, que el considero una gran virtut, que és que oblido les coses dolentes. I, certament, ho vam passar malament en molts moments. Un moment personal en què ho vaig passar molt malament va ser quan, juntament amb Joan Navarro, regidor d’Entesa per Moià, vam donar-li la carta d’inici d’expedient disciplinari a l’anterior secretari. Va ser un dels pitjors moments de la meva vida. I n’hi ha hagut d’altres, evidentment. Quan et condemnen a pagar per unes obres que tu no has fet, em va doldre molt. Tancar l’escola de música. Acomiadar totes les persones que vaig acomiadar, una per una, perquè no les podíem pagar. I, a més, no era una qüestió d’acomiadar els més dolents, sinó els que tenien una situació contractual més dèbil. Eren decisions que s’havien de realitzar, perquè la situació era la que era i amb el càrrec havíem assumit aquestes responsabilitats, però no t’ho passes gens bé.
Parlava abans d’aquella previsió a 30 anys, i que finalment les coses els havien anat millor dels que es pensaven. Quins han estat els elements clau?
No hi ha una fórmula màgica ni una estratègia definida generalitzable. Ha estat un cúmul de situacions, tant internes com externes. És evident que hi ha una feinada brutal al darrera. Si no treballes els resultats no arriben. La sort l’has de buscar i has de ser-hi quan passa. Aquí hi ha una feina bestial d’exigència i autoexigència de tots els regidors que han passat al llarg d’aquests anys per l’equip de govern, i també els de l’oposició; i una feina ingent per part dels treballadors i treballadores de l’ajuntament. I després hi ha factors externs. Quins? El fet que en el seu moment l’Estat activés el mecanisme de pagament a proveïdors, que té coses bones i coses dolentes, però s’han aprofitat totes les bones; o un entorn econòmic de baixada dels tipus d’interès. Aquesta combinació de factors buscats i trobats, interns i externs, amb treball i sort fan que davant una cosa que és inexplicable com és arribar a un endeutament del 395% es trobin solucions no convencionals. L’única fórmula clara és el del rigor i la feina exhaustiva, i aprofitar totes les oportunitats mantenint sempre un rumb.
Ara s’han alliberat de la tutela econòmica de l’Estat, aplicada a partir d’aquell mecanisme de pagament a proveïdors, però entenc que ha estat un dels factors clau en aquest redreçament...
Sí, el fet d’endreçar el deute era una de les coses que ja proposàvem des de la campanya electoral del 2011: refinançar el deute. Ho vam intentar a través d’un pool bancari amb totes les entitats financeres. Al final el mecanisme de pagament a proveïdors va ser el que va complir aquesta funció: refinançar el deute o finançar aquelles factures al calaix per a les quals no hi havia vies de pagament, perquè no hi havia tresoreria ni capacitat d’endeutament. Va ser una de les eines que ho va facilitar. Va permetre que aquests prop de 8 milions d’euros que hi havia de factures al calaix es poguessin pagar. De fet, el mecanisme no el vam formalitzar fins al 2015, i en els quatre anys precedents el que ens va passar és que la meitat de la participació d’impostos de l’Estat que financen els Ajuntaments (en el cas de Moià uns 900.000 euros en aquell moment) no la rebéssim. Però això va ser una sort.
Com s’entén?
Perquè el que es quedava l’Estat, prop de mig milió d’euros, no arribava a l’amortització ni als interessos d’un crèdit de 8 milions, que en aquell moment es signava amb prop del 6% d’interès. I en canvi, quan el vam formalitzar el 2015 va ser amb un interès, crec que del 0,32%. No vam entrar en aquell primer mecanisme, vam ser ferms, no vam entrar en els altres mecanismes que se’ns van oferir perquè vam pensar que havia de sortir una oportunitat millor i la vam encertar. La sort hi juga, però hi has de ser quan passa.
Després del ple en què es va liquidar el deute amb l’Estat, deia que ara s’haurà de decidir si segueixen amb una pressió fiscal elevada, a la que fins ara estaven obligats, i que a partir d’ara els permetria fer més despesa, o si opten per donar un respir fiscal, però que tindrà com a conseqüència un pressupost municipal més baix. Quin és el camí?
El camí és parlar-ho amb el poble. Una de les coses que tenim molt clares és que si fa deu anys vam convocar una assemblea de poble per explicar-los una situació dramàtica, ara moralment ens pertoca, i ens ve molt de gust, convocar-la un altre cop i allà sí que començar a parlar d’aquestes decisions de futur. No és que no vulgui avançar res, senzillament no hi ha res decidit. El poble s’ha esforçat moltíssim durant aquests deu anys i ha de ser el que decideixi cap on hem de tirar.
Què ha perdut Moià en aquests 10 anys. Sense aquesta llosa que ara es treuen de sobre, seria molt diferent el Moià del 2021 del que és ara?
És evident que Moià ha perdut molts més anys, que aquests 10. Un deute com el que vam heretar no es fa en dos dies. Això vol dir que Moià durant massa anys ha perdut competitivitat, oportunitats... Ha perdut molts diners. Això vol dir que ha sigut una llosa que a Moià li ha pesat i li pesa. Per això ara tenim l’oportunitat. Ara comença la política amb majúscules; ara comença una manera de fer diferent. Fins ara, aquests darrers deu anys han estat de gestoria pura i dura. Una gestoria que evidentment ha tingut en compte la política i els principis més elementals pels quals es presenten unes persones a l’Ajuntament: tinc uns ideals, uns objectius.... No els hem pogut desenvolupar, però podíem haver sigut una gestoria de polítiques de dretes pura i dura, i no ho hem fet així.
Dins dels sacrificis fets es van haver de suprimir serveis. Se’n recuperaran?
De fet, l’únic servei que es va tancar va ser el de l’escola de música i hi havia alternatives per mantenir-la viva. La resta de serveis s’han mantingut. Evidentment, alguns a un nivell no acceptable, com per exemple el de la Policia Local. Però sempre vam dir que ens estimàvem més mantenir la flama de la Policia Local, encara que fos una flameta, que no pas apagar-la. Perquè sinó ara seria impossible tornar-la a encendre. Hem passat aquests anys amb alguns serveis a mínims, però alguns els hem anat ja millorant perquè s’han optimitzat. Però és clar que estalviant-nos els dos milions d’euros anuals que alguns anys hem pagat en amortització d’interessos es podrien haver fet moltes més coses. Però la realitat era aquesta. Hi ha hagut serveis que s’han ressentit molt i alguns que la situació ha ajudat a optimitzar. Cal tenir present que la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (ARSAL) el que deia és que tots els serveis que no eren obligatoris s’havien de tancar. Tots. Això vol dir llar d’infants, centres de gent gran, teleassistència, Policia Local... Però ens vam mantenir ferms a mantenir-los. A partir d’ara, però, el que a mi m’importa és poder escoltar i poder tenir l’opinió de la gent sobre què vol fer amb els impostos. Podríem mantenir-los o només baixar-los una mica i tenir així una capacitat inversora més gran; o readaptar-nos i tenir menys ingressos. Això ho decidirem entre totes i tots.
Fa una dècada que és alcalde, però és com si ara encetés una nova alcaldia?
Sí, així ho sento i així ho visc. Ara queden dos anys per intentar fer allò que no hem pogut portar a terme durant deu anys, sense perdre el cap i el sentit de la realitat. Però amb molta il·lusió i imaginació, la que hem hagut de posar per sortir d’aquest forat.
La ciutadania de Moià notarà a curt-mig termini que Moià s’ha tret aquesta llosa del damunt?
És la nostra voluntat, tot i les dificultats estructurals. Perquè en aquests deu anys no només ha estat difícil el tema econòmic, sinó que, a remolc, l’administratiu, amb molta inestabilitat en el lloc de secretaria. Ara mateix no tenim secretari.
De tota aquesta greu situació que ara tanquen, n’han quedat responsabilitats per depurar?
El jutjat d’instrucció de Manresa té un cas, que és el que va portar l’associació Moià Deute, en el qual l’Ajuntament està personat i crec que està en una fase molt final de la instrucció. Per tant, crec que d’aquí a poc hauria de començar el judici. Allà queden moltes responsabilitats per depurar.
David Bricollé
Moià | 03·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:56
Dionís Guiteras, a la sala de plens municipal de l’ajuntament de Moià, durant l’entrevista | ALEX GUERRERO
L’Ajuntament de Moià ha tancat l’etapa del deute. El 17 de juny passat el ple municipal donava llum verd a la liquidació formal del crèdit de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Eren els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar uns proveïdors a qui fins a aquell moment no podia fer front per les enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori. El pas formalitzat fa 15 dies, però, va més enllà. Suposa passar pàgina d’un endeutament històric que el govern actual (d’AraMoià-ERC, encapçalat per l’alcalde Dionís Guiteras), es va trobar el 2011 quan va agafar les regnes de l’Ajuntament.
I és que, després de 28 anys de govern convergent amb l’exbatlle Josep Montràs, quan Guiteras va entrar a l’alcaldia de Moià fa una dècada, es va trobar amb un deute del 395%. Amb un pressupost d’uns set milions d’euros, aquest municipi llavors de menys de 6.000 habitants arrossegava un deute de 25,5 milions d’euros i la tresoreria estava totalment buida.
Quan, ara fa deu anys, va assumir l’alcaldia i es va trobar a l’Ajuntament un deute gairebé quatre vegades superior al pressupost municipal, no va pensar en cap moment en plegar?
No, perquè ja sabíem que la situació estaria malament, tot i que en desconeixíem la dimensió exacte. Quan estàvem preparant aquella campanya del 2011, jo els deia als companys de candidatura que arribava a un punt -i ens hem de situar en el context de fa deu anys- que com pitjor estiguéssim potser seria millor. Perquè hi ha molts Ajuntaments que han intentat capejar la situació en què s’han trobat amb seny i sentit comú i sense posar en risc les finances del municipi, però la crisi va enganxar pràcticament a tothom. Potser tenien un endeutament raonable i ningú no els feia cas. Però el cas de Moià era tan passat de voltes que tothom entenia que la situació era molt crítica i això ens va ajudar a anar trobant suports. En canvi, consistoris que havien fet molt millor la feina, però a qui també els va atrapar la crisi, potser no van tenir aquest suport.
La tàctica va ser dir: «a Moià hi havia un Ajuntament en fallida, si voleu ajudeu-nos i, sinó, aquí en teniu les claus»?
No va ser cap estratègia premeditada, sinó constatar una realitat. Un deute del 395% en un context en que les administracions públiques han d’estar fiscalitzades; que quan no presentes algun tràmit en temps i forma tens sancions; que tens tot d’organismes de control... no podia ser que ningú, ni administracions públiques ni entitats financeres, no haguessin vist que el deute d’aquest Ajuntament tenia aquella dimensió. Aquí hi havia responsabilitats compartides i això és el que demanàvem també per redreçar-ho. Posem-nos-hi tots. I, sinó, sí, aquí teniu les claus. Perquè tot aquest entorn fiscalitzador havia permès per acció o per omissió que el deute arribés on va arribar.
En el moment que es posen a governar, quin era l’escenari temporal per acabar amb aquest deute que ara han liquidat en una dècada?
En la campanya electoral del 2011 vam proposar eixugar el deute en 30 anys. Aquesta era en aquell moment la hipòtesis més prudent, més coherent i més sincera. I la veritat és que anar a unes eleccions explicant que estaràs 30 anys per tornar un deute no era un bon argumentari de campanya. Però havíem de ser clars per davant de tot. I era al que ens podíem comprometre amb la situació que ens vèiem a venir. Que al final les coses ens han anat molt millor del què ens pensàvem i que els fruits s’han vist en deu anys? Doncs crec que és per estar-ne orgullosos, no només com a equip de govern, sinó com a poble. Perquè aquest és el resultat d’un esforç enorme i col·lectiu.
Quin han estat els pitjors moments en aquest procés de redreçament econòmic?
Jo tinc un defecte enorme, que el considero una gran virtut, que és que oblido les coses dolentes. I, certament, ho vam passar malament en molts moments. Un moment personal en què ho vaig passar molt malament va ser quan, juntament amb Joan Navarro, regidor d’Entesa per Moià, vam donar-li la carta d’inici d’expedient disciplinari a l’anterior secretari. Va ser un dels pitjors moments de la meva vida. I n’hi ha hagut d’altres, evidentment. Quan et condemnen a pagar per unes obres que tu no has fet, em va doldre molt. Tancar l’escola de música. Acomiadar totes les persones que vaig acomiadar, una per una, perquè no les podíem pagar. I, a més, no era una qüestió d’acomiadar els més dolents, sinó els que tenien una situació contractual més dèbil. Eren decisions que s’havien de realitzar, perquè la situació era la que era i amb el càrrec havíem assumit aquestes responsabilitats, però no t’ho passes gens bé.
Parlava abans d’aquella previsió a 30 anys, i que finalment les coses els havien anat millor dels que es pensaven. Quins han estat els elements clau?
No hi ha una fórmula màgica ni una estratègia definida generalitzable. Ha estat un cúmul de situacions, tant internes com externes. És evident que hi ha una feinada brutal al darrera. Si no treballes els resultats no arriben. La sort l’has de buscar i has de ser-hi quan passa. Aquí hi ha una feina bestial d’exigència i autoexigència de tots els regidors que han passat al llarg d’aquests anys per l’equip de govern, i també els de l’oposició; i una feina ingent per part dels treballadors i treballadores de l’ajuntament. I després hi ha factors externs. Quins? El fet que en el seu moment l’Estat activés el mecanisme de pagament a proveïdors, que té coses bones i coses dolentes, però s’han aprofitat totes les bones; o un entorn econòmic de baixada dels tipus d’interès. Aquesta combinació de factors buscats i trobats, interns i externs, amb treball i sort fan que davant una cosa que és inexplicable com és arribar a un endeutament del 395% es trobin solucions no convencionals. L’única fórmula clara és el del rigor i la feina exhaustiva, i aprofitar totes les oportunitats mantenint sempre un rumb.
Ara s’han alliberat de la tutela econòmica de l’Estat, aplicada a partir d’aquell mecanisme de pagament a proveïdors, però entenc que ha estat un dels factors clau en aquest redreçament...
Sí, el fet d’endreçar el deute era una de les coses que ja proposàvem des de la campanya electoral del 2011: refinançar el deute. Ho vam intentar a través d’un pool bancari amb totes les entitats financeres. Al final el mecanisme de pagament a proveïdors va ser el que va complir aquesta funció: refinançar el deute o finançar aquelles factures al calaix per a les quals no hi havia vies de pagament, perquè no hi havia tresoreria ni capacitat d’endeutament. Va ser una de les eines que ho va facilitar. Va permetre que aquests prop de 8 milions d’euros que hi havia de factures al calaix es poguessin pagar. De fet, el mecanisme no el vam formalitzar fins al 2015, i en els quatre anys precedents el que ens va passar és que la meitat de la participació d’impostos de l’Estat que financen els Ajuntaments (en el cas de Moià uns 900.000 euros en aquell moment) no la rebéssim. Però això va ser una sort.
Com s’entén?
Perquè el que es quedava l’Estat, prop de mig milió d’euros, no arribava a l’amortització ni als interessos d’un crèdit de 8 milions, que en aquell moment es signava amb prop del 6% d’interès. I en canvi, quan el vam formalitzar el 2015 va ser amb un interès, crec que del 0,32%. No vam entrar en aquell primer mecanisme, vam ser ferms, no vam entrar en els altres mecanismes que se’ns van oferir perquè vam pensar que havia de sortir una oportunitat millor i la vam encertar. La sort hi juga, però hi has de ser quan passa.
Després del ple en què es va liquidar el deute amb l’Estat, deia que ara s’haurà de decidir si segueixen amb una pressió fiscal elevada, a la que fins ara estaven obligats, i que a partir d’ara els permetria fer més despesa, o si opten per donar un respir fiscal, però que tindrà com a conseqüència un pressupost municipal més baix. Quin és el camí?
El camí és parlar-ho amb el poble. Una de les coses que tenim molt clares és que si fa deu anys vam convocar una assemblea de poble per explicar-los una situació dramàtica, ara moralment ens pertoca, i ens ve molt de gust, convocar-la un altre cop i allà sí que començar a parlar d’aquestes decisions de futur. No és que no vulgui avançar res, senzillament no hi ha res decidit. El poble s’ha esforçat moltíssim durant aquests deu anys i ha de ser el que decideixi cap on hem de tirar.
Què ha perdut Moià en aquests 10 anys. Sense aquesta llosa que ara es treuen de sobre, seria molt diferent el Moià del 2021 del que és ara?
És evident que Moià ha perdut molts més anys, que aquests 10. Un deute com el que vam heretar no es fa en dos dies. Això vol dir que Moià durant massa anys ha perdut competitivitat, oportunitats... Ha perdut molts diners. Això vol dir que ha sigut una llosa que a Moià li ha pesat i li pesa. Per això ara tenim l’oportunitat. Ara comença la política amb majúscules; ara comença una manera de fer diferent. Fins ara, aquests darrers deu anys han estat de gestoria pura i dura. Una gestoria que evidentment ha tingut en compte la política i els principis més elementals pels quals es presenten unes persones a l’Ajuntament: tinc uns ideals, uns objectius.... No els hem pogut desenvolupar, però podíem haver sigut una gestoria de polítiques de dretes pura i dura, i no ho hem fet així.
Dins dels sacrificis fets es van haver de suprimir serveis. Se’n recuperaran?
De fet, l’únic servei que es va tancar va ser el de l’escola de música i hi havia alternatives per mantenir-la viva. La resta de serveis s’han mantingut. Evidentment, alguns a un nivell no acceptable, com per exemple el de la Policia Local. Però sempre vam dir que ens estimàvem més mantenir la flama de la Policia Local, encara que fos una flameta, que no pas apagar-la. Perquè sinó ara seria impossible tornar-la a encendre. Hem passat aquests anys amb alguns serveis a mínims, però alguns els hem anat ja millorant perquè s’han optimitzat. Però és clar que estalviant-nos els dos milions d’euros anuals que alguns anys hem pagat en amortització d’interessos es podrien haver fet moltes més coses. Però la realitat era aquesta. Hi ha hagut serveis que s’han ressentit molt i alguns que la situació ha ajudat a optimitzar. Cal tenir present que la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (ARSAL) el que deia és que tots els serveis que no eren obligatoris s’havien de tancar. Tots. Això vol dir llar d’infants, centres de gent gran, teleassistència, Policia Local... Però ens vam mantenir ferms a mantenir-los. A partir d’ara, però, el que a mi m’importa és poder escoltar i poder tenir l’opinió de la gent sobre què vol fer amb els impostos. Podríem mantenir-los o només baixar-los una mica i tenir així una capacitat inversora més gran; o readaptar-nos i tenir menys ingressos. Això ho decidirem entre totes i tots.
Fa una dècada que és alcalde, però és com si ara encetés una nova alcaldia?
Sí, així ho sento i així ho visc. Ara queden dos anys per intentar fer allò que no hem pogut portar a terme durant deu anys, sense perdre el cap i el sentit de la realitat. Però amb molta il·lusió i imaginació, la que hem hagut de posar per sortir d’aquest forat.
La ciutadania de Moià notarà a curt-mig termini que Moià s’ha tret aquesta llosa del damunt?
És la nostra voluntat, tot i les dificultats estructurals. Perquè en aquests deu anys no només ha estat difícil el tema econòmic, sinó que, a remolc, l’administratiu, amb molta inestabilitat en el lloc de secretaria. Ara mateix no tenim secretari.
De tota aquesta greu situació que ara tanquen, n’han quedat responsabilitats per depurar?
El jutjat d’instrucció de Manresa té un cas, que és el que va portar l’associació Moià Deute, en el qual l’Ajuntament està personat i crec que està en una fase molt final de la instrucció. Per tant, crec que d’aquí a poc hauria de començar el judici. Allà queden moltes responsabilitats per depurar.
3 juliol 2021
18 de juny 2021
Moià liquida els 8 milions de deute amb l’Estat i s’allibera de la seva tutela
L’elevada contenció de despesa ha permès afrontar el pla d’ajust concedit per Hisenda el 2015
Acn/Redacció. Moià
18·06·21 | 06:25
L’alcalde, Dionís Guiteras, davant l’ajuntament | ARXIU/Q.C.
L’Ajuntament de Moià ha aconseguit eixugar en sis anys el deute de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Són els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar proveïdors en un context d’enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori feia quatre anys.
La liquidació d’aquest crèdit es va aprovar en el darrer ple, dimecres al vespre, i suposa que el municipi deixa d’estar sota «la tutela financera de l’Estat». Aquest crèdit, que inicialment es preveia retornar en deu anys, el va concedir Hisenda a través del Fons de Finançament a Entitats Locals, i mantenia l’Ajuntament lligat a l’Estat amb un pagament periòdic i amb interès, encara que mínim. Tanmateix, això li ha permès pagar el deute a proveïdors, que difícilment hauria pogut afrontar sense aquest pla d’ajust, i amb el qual l’Ajuntament també es va poder alliberar de la retenció que el Ministeri li feia cada any de la meitat dels diners que li corresponien de la participació en els ingressos de l’Estat . De fet, l’Ajuntament ja havia sol·licitat un pla d’ajust semblant el 2012, però aleshores no li va concedir per considerar que no donava prou garanties de retorn de tot el préstec, i per això va passar a retenir-li el 50% corresponent a la participació en els ingressos de l’Estat.
Ara, amb la liquidació total d’aquests 8 milions, ja no queda cap lligam d’aquell endeutament per eixugar, i amb això l’Ajuntament deixa enrere «una etapa fosca i trista», que ha obligat el consistori a prendre decisions dràstiques en l’última dècada, segons recordava ahir l’alcalde, Dionís Guiteras.
I és que, després de 28 anys de govern convergent, quan Guiteras va entrar a l’alcaldia de Moià l’any 2011, ara fa 10 anys, es va trobar amb un deute del 395%. Amb un pressupost d’uns set milions d’euros, aquest municipi de poc més de 6.000 habitants arrossegava un deute de 25,5 milions d’euros i la tresoreria estava totalment buida. Llavors, el consistori va haver de replantejar tot el seu funcionament i es va declarar en fallida tècnica.
Aquella situació crítica té l’origen bàsicament en els dèficits acumulats que hi va haver durant els exercicis entre el 2005 i el 2009, a les acaballes de l’etapa del govern liderat per Josep Montràs, i en els elevadíssims deutes derivats de la construcció, que va quedar a mig fer, del CAP i el pàrquing subterrani que s’hi havia projectat, i que conduïa l’empresa municipal MoiàFutur, que va acabar presentant concurs de creditors. Tot plegat va disparar l’endeutament municipal i va obligar a emprendre dràstiques mesures de contenció de la despesa que s’han arrossegat fins ara. Per exemple, es va ser advertir els proveïdors i les entitats bancàries que no cobrarien, i es va acomiadar el 40% del personal de l’administració. L’escola de música es va tancar, el consistori va replantejar tot el seu funcionament i totes les despeses van passar a estar completament controlades, a més de mantenir els impostos alts. L’Estat central va intervenir els comptes.
Guiteras parla d’un pas endavant però amb prudència
Guiteras agraeix l’esforç que han fet els treballadors municipals i la ciutadania en els últims deu anys, i ahir explicava que deixar enrere el deute amb Hisenda permetrà fer inversions i tornar-se a endeutar «amb racionalitat». Tanmateix, cridava a la prudència. «Ara el plenari haurà de decidir si seguim amb aquesta pressió fiscal tan elevada que ens permetria fer més despesa o donem un respir a les famílies i baixem la pressió fiscal, amb un pressupost més petit».
18 juny 2021
El pueblo ahogado en deudas respira 10 años después
La localidad barcelonesa de Moià llegó a alcanzar en 2011 una deuda del 395% de su PIB. Tras una década de recortes, en la que se cerró la escuela de música y se despidió a 40 empleados municipales, hoy se sitúa en el 15%
/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/LGVGAR3DKJD7HKVO4BCSWWBAAM.jpeg)
Una calle del centro del municipio de Moià (Barcelona).Cristóbal Castro
Alfonso L. Congostrina
Barcelona - 18 jun 2021 - 10:13 CEST
Un aparcamiento subterráneo que nunca llegó a abrir y un bloque de pisos sociales que quedó en una quimera son la punta del iceberg de la ruina económica que durante la última década ha acechado al Ayuntamiento de Moià, y por extensión a sus 6.383 habitantes. Este municipio barcelonés, que tras la crisis de 2008, se situó en el grupo de los más endeudados de España, vuelve a respirar.
Bajo el mandato del anterior alcalde no solo se hicieron obras ruinosas y de escasa utilidad, sino que se pagaban sin control facturas de móviles, cafés y cenas en una espiral de gasto que elevó la deuda hasta el 395% del PIB municipal. Actualmente, el nivel de endeudamiento es del 15%. Este pequeño milagro económico no ha estado exento de polémicas y ha dejado cicatrices: se ha despedido al 40% de la plantilla municipal, se cerró la escuela de música y, en general, se ha dado la vuelta a todo lo que suponía un gasto para una tesorería que llegó a pagar hasta 3.000 euros anuales en cafés.
El pleno del Ayuntamiento aprobó el miércoles liquidar el crédito de ocho millones que tenía Moià con Hacienda y con este paso se convierte en uno de los pueblos menos endeudados. Dionís Guiteras es el artífice de la hazaña. Ganó, con una candidatura de ERC, las elecciones en 2011 sustituyendo al histórico convergente Josep Montràs, que había gobernado desde 1983. El nuevo edil se encontró con una Administración en bancarrota. “No sé si éramos el municipio más endeudado del Estado, pero seguro que estábamos en la zona Champions...”, ironizaba el jueves el edil. El presupuesto anual del municipio rondaba los siete millones de euros y la deuda superaba los 25,5 millones (3.995 euros por habitante).
“En la caja solo había telarañas. La gestión anterior a la nuestra se basó claramente en el despilfarro”, lamenta Guiteras. El equipo de gobierno de Montràs compró el antiguo cuartel de la Guardia Civil. La intención era hacer pisos sociales. No se hizo ninguno. En la plaza del ambulatorio se construyó un aparcamiento que hoy sigue cerrado. “Cuando llegué, abrir el Ayuntamiento costaba 3.000 euros diarios”, lamenta el alcalde. Ganar las elecciones fue un caramelo envenenado. “Tuvimos que cambiar todo el Consistorio. Racionalizar las líneas de teléfono, los coches, el modelo de biblioteca. Cuando llegué, en cada mesa había una impresora en lugar de una por planta”, recuerda el edil. Aunque esos cambios no fueron los más duros. “Tuve que echar a 40 empleados municipales. He despedido a amigos y vecinos, lamentablemente a aquellos que tenían la relación contractual más débil”, confiesa. Cuando ganó las elecciones en el municipio había 15 policías locales. Hoy solo quedan cinco.
Los excesos de Montràs no eran un secreto. Aquel 2011 se creó la Asociación Vecinal de Afectados por la Deuda de Moià. Uno de sus activistas, Dídac Rimoldi, resume cómo era el proceder de aquellos años: “Montràs era un alcalde permisivo con una mala gestión integral. Podías verle en la fiesta con puro y copa y con decenas de personas cenando a cargo del Ayuntamiento. En el pueblo no se hacía nada. No tenemos equipamientos, no hay una piscina cubierta... pero, a la vez, los vecinos hacían obras sin permiso municipal”.
Actualmente, la deuda es de 700.000 euros (110 euros por vecino). Guiteras lamenta haberse convertido en un mero “gestor”, y será a partir de ahora cuando se convierta en un “alcalde” con proyecto político. “No sé si es el momento de bajar el IBI”, sostiene.
18 juny 2021
17 de juny 2021
Moià «s'allibera» de la tutela financera de l'Estat després de liquidar el deute amb el Ministeri d'Hisenda
L'Ajuntament ha aconseguit reduir l'endeutament del 395% al 15% en 10 anys
ACN
Moià | 17·06·21 | 10:31 | Actualitzat a les 10:51
L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, treballant al seu despatx a l'Ajuntament Laura Busquets
El ple de l'Ajuntament de Moià d'aquest dimecres ha aprovat liquidar el crèdit de 8 milions d'euros amb el Ministeri d'Hisenda. D'aquesta manera, el municipi deixa d'estar sota "la tutela financera de l'Estat" i deixa enrere, segons el seu alcalde, Dionís Guiteras, "una etapa fosca i trista", que els ha obligat a prendre decisions dràstiques. Després de 28 anys de govern convergent, Guiteras va entrar a l'alcaldia de Moià l'any 2011, ara fa 10 anys, i es va trobar amb un deute del 395%. Amb un pressupost d'uns set milions d'euros, aquest poble de poc més de 6.000 habitants arrossegava un deute de 25,5 milions d'euros i la tresoreria estava totalment buida. Llavors, el consistori va haver de replantejar tot el seu funcionament i es va declarar en fallida tècnica.
Entre les principals mesures que va impulsar Guiteras, va ser advertir els proveïdors i les entitats bancàries que no cobrarien i acomiadar el 40% del personal de l'administració. La policia local, per exemple, va passar de 15 agents a tenir-ne set. L'escola de música es va tancar. El Consistori va replantejar tot el seu funcionament i totes les despeses van passar a estar completament controlades, a més de mantenir els impostos alts. I l'Estat central va intervenir els comptes i es van pagar les factures pendents immediatament.En declaracions a l'ACN, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha agraït l'esforç que han fet tant els treballadors municipals com la ciutadania en els últims deu anys. El batlle ha explicat que deixar enrere el deute que l'Ajuntament tenia amb el Ministeri d'Hisenda els permetrà fer inversions i tornar-se a endeutar "amb racionalitat". "Els moianesos podran decidir el seu futur i que fer amb els seus diners".
Crida a la prudència
Guiteras ha reconegut que, després de deu anys durs, "ens mereixem ara calma i veure com encarem el futur sense hipoteques". Ha fet, però, una crida a la "prudència". "Ara el plenari haurà de decidir que fem, si seguim amb aquesta pressió fiscal tan elevada que ens permetria fer més despesa o donem un respir a les famílies i baixem la pressió fiscal, amb un pressupost més petit", ha dit.
17 juny 2021
21 de febr. 2020
L'Ajuntament de Moià aprova el primer pressupost després d'eixugar el deute
El govern d'ERC tira endavant els comptes amb el suport de Junts i d'un dels dos regidors de Capgirem joan capdevila/redacció 21.02.2020 | 20:16
Ple municipal de l'Ajuntament de Moià, dimecres al vespre JOAN CAPDEVILA
L'Ajuntament de Moià ha aprovat el primer pressupost municipal amb les finances ja estabilitzades, la qual cosa li ha de permetre fer inversions al municipi després d'uns exercicis marcats per l'austeritat derivada del deute heretat de l'època Montràs. Per tirar endavant els comptes del 2020 l'equip de govern d'Ara Moià-ERC va tenir els vots favorables dels 4 regidors de Junts per Moià i un de Capgirem Moià-CUP, mentre que l'altra representant d'aquesta formació es va abstenir, igual que la regidora del PSC.
El consistori ha aprovat un pressupost que puja 6,6 milions d'euros, el 2% més que l'any anterior, i que preveu una partida d'inversions de prop de 650.000 euros. L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va afirmar a l'inici de la sessió plenària de dimecres al vespre que es tracta «del primer pressupost que s'ha pogut presentar en les darreres legislatures amb el qual es podran dur a terme algunes obres i activitats al poble», i va lloar «la bona feina feta en aquests anys per l'interventor Lluís Soler per aconseguir aquestes millores».
En l'apartat de despeses el canvi més significatiu és que no es fa l'amortització de la despesa anticipada com s'ha fet en els darrers anys per valor de 400.000 euros i es destinarà aquest import a partides socials i a inversions.
En aquest sentit, el capítol de despeses preveu projectes destinats a civisme, campanyes puntuals de suport d'agents cívics i educadors de carrer, projectes per al medi ambient com les bosses reciclables, ajuts a les entitats i a la gent gran per a places residencials. Pel que fa al capítol d'inversions es destina una partida a projectes d'estalvi energètic, al pla de mobilitat i a l'adequació del clavegueram i també dels pisos de propietat municipal del carrer Martí i Pol. També es faran millores a les piscines municipals, a l'Ateneu, a les escoles i a la biblioteca.
Una àmplia majoria Els comptes municipals per a aquest exercici es van aprovar amb una àmplia majoria ja que van tenir el vot favorable dels 6 regidors del govern d'Ara Moià-ERC, dels quatre del grup municipal de Junts per Moià, i Capgirem Moià-CUP va donar un vot a favor i una abstenció. La formació justifica aquesta votació «per visibilitzar la doble voluntat de consens i d'estar atents des d'una oposició constructiva». El grup es va mostrar satisfet del treball conjunt per confeccionar els pressupostos però assegura que «la nostra tasca és estar amatents per tal que la seva execució es correspongui fidelment amb la proposta aprovada».
El principal grup de l'oposició, Junts per Moià, va donar suport al pressupost i la portaveu del grup municipal, Maria Tarter, va destacar el treball conjunt que han fet totes les formacions per portar-lo a terme i la bona predisposició del govern, que «en tot moment ha estat obert a propostes».
Un dels aspectes que la formació no comparteix amb el govern és l'eliminació d'una de les places de la Policia Local, tenint en compte que «la seguretat és un dels pilars bàsics del nostre programa», assegura. Tot i així, assegura que la regidoria de Seguretat s'ha compromès a convocar les dues places que queden lliures abans de l'estiu. Segons Tarter, «és un pressupost que no és de ningú, de cap grup, sinó amb aportació de tots i el millor que podem fer pel poble». La bona feina per part de tots els grups en la confecció del pressupost, diu, «ha de ser un exemple a seguir pels temes importants del poble».
Per la seva banda, el PSC es va abstenir perquè considera que «no amortitzar el crèdit de 400.000 euros perjudicarà els futurs comptes de l'Ajuntament i no es podrà rebaixar la pressió fiscal de la ciutadania els propers anys», i perquè el pressupost no inclou la proposta dels socialistes de crear una Brigada jove a Moià, ni l'augment dels efectius de la Policia Local.
21 febrer 2020
Regió7
Ple municipal de l'Ajuntament de Moià, dimecres al vespre JOAN CAPDEVILA
L'Ajuntament de Moià ha aprovat el primer pressupost municipal amb les finances ja estabilitzades, la qual cosa li ha de permetre fer inversions al municipi després d'uns exercicis marcats per l'austeritat derivada del deute heretat de l'època Montràs. Per tirar endavant els comptes del 2020 l'equip de govern d'Ara Moià-ERC va tenir els vots favorables dels 4 regidors de Junts per Moià i un de Capgirem Moià-CUP, mentre que l'altra representant d'aquesta formació es va abstenir, igual que la regidora del PSC.
El consistori ha aprovat un pressupost que puja 6,6 milions d'euros, el 2% més que l'any anterior, i que preveu una partida d'inversions de prop de 650.000 euros. L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va afirmar a l'inici de la sessió plenària de dimecres al vespre que es tracta «del primer pressupost que s'ha pogut presentar en les darreres legislatures amb el qual es podran dur a terme algunes obres i activitats al poble», i va lloar «la bona feina feta en aquests anys per l'interventor Lluís Soler per aconseguir aquestes millores».
En l'apartat de despeses el canvi més significatiu és que no es fa l'amortització de la despesa anticipada com s'ha fet en els darrers anys per valor de 400.000 euros i es destinarà aquest import a partides socials i a inversions.
En aquest sentit, el capítol de despeses preveu projectes destinats a civisme, campanyes puntuals de suport d'agents cívics i educadors de carrer, projectes per al medi ambient com les bosses reciclables, ajuts a les entitats i a la gent gran per a places residencials. Pel que fa al capítol d'inversions es destina una partida a projectes d'estalvi energètic, al pla de mobilitat i a l'adequació del clavegueram i també dels pisos de propietat municipal del carrer Martí i Pol. També es faran millores a les piscines municipals, a l'Ateneu, a les escoles i a la biblioteca.
Una àmplia majoria Els comptes municipals per a aquest exercici es van aprovar amb una àmplia majoria ja que van tenir el vot favorable dels 6 regidors del govern d'Ara Moià-ERC, dels quatre del grup municipal de Junts per Moià, i Capgirem Moià-CUP va donar un vot a favor i una abstenció. La formació justifica aquesta votació «per visibilitzar la doble voluntat de consens i d'estar atents des d'una oposició constructiva». El grup es va mostrar satisfet del treball conjunt per confeccionar els pressupostos però assegura que «la nostra tasca és estar amatents per tal que la seva execució es correspongui fidelment amb la proposta aprovada».
El principal grup de l'oposició, Junts per Moià, va donar suport al pressupost i la portaveu del grup municipal, Maria Tarter, va destacar el treball conjunt que han fet totes les formacions per portar-lo a terme i la bona predisposició del govern, que «en tot moment ha estat obert a propostes».
Un dels aspectes que la formació no comparteix amb el govern és l'eliminació d'una de les places de la Policia Local, tenint en compte que «la seguretat és un dels pilars bàsics del nostre programa», assegura. Tot i així, assegura que la regidoria de Seguretat s'ha compromès a convocar les dues places que queden lliures abans de l'estiu. Segons Tarter, «és un pressupost que no és de ningú, de cap grup, sinó amb aportació de tots i el millor que podem fer pel poble». La bona feina per part de tots els grups en la confecció del pressupost, diu, «ha de ser un exemple a seguir pels temes importants del poble».
Per la seva banda, el PSC es va abstenir perquè considera que «no amortitzar el crèdit de 400.000 euros perjudicarà els futurs comptes de l'Ajuntament i no es podrà rebaixar la pressió fiscal de la ciutadania els propers anys», i perquè el pressupost no inclou la proposta dels socialistes de crear una Brigada jove a Moià, ni l'augment dels efectius de la Policia Local.
21 febrer 2020
Regió7
16 de maig 2019
19 de gen. 2019
El ajuntaments de casa nostra han reduït un terç el deute amb els bancs en sis anys
Regió7 paper
20 de febr. 2018
8 d’oct. 2016
30 d’abr. 2015
Guiteras destaca que el deute ha passat de 4.300 a 2.800 euros per veí en 4 anys
Regió7 paper
Subscriure's a:
Missatges (Atom)