28 maig 2024
Regió7 paper
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris deute municipal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris deute municipal. Mostrar tots els missatges
28 de maig 2024
El deute eixugat dona aire a Aramoià, però se li obre un front amb la planta de biogàs
28 maig 2024
16 de jul. 2023
25 de març 2023
Dionís Guiteras optarà a un quart mandat a Moià
Alcalde des de 2011, repeteix amb la llista associada a ERC
El 9 Nou25/03/2023 | 12:00Moià
Dionís Guiteras, en una imatge d'arxiu | Sebastià Renom
L’actual alcalde de Moià, Dionís Guiteras, optarà a un quart mandat a les eleccions municipals del maig.
El grup Aramoià-AM, marca blanca d’ERC, ha anunciat oficialment aquesta setmana que repetirà candidat.
Guiteras va esdevenir alcalde el 2011 i ha estat al capdavant de l’Ajuntament de Moià durant tres mandats condicionats, segons ell, “pel deute, les restriccions econòmiques o la falta de personal tècnic”. Per això, després de “molta feina i que la situació estigui estabilitzada”, es mostra optimista, entusiasta i amb més ganes de tirar endavant nous projectes. En destaca, en aquest sentit, d’engegats, com la recepció de les urbanitzacions de Montví, Cal Jo o el polígon industrial del Pla Romaní; i de futur, sobretot la rehabilitació de l’antiga fàbrica de Cal Comadran, la qual cosa permetrà “disposar d’espais i equipaments públics per a les entitats del poble”.
En carpetes ja completades, Guiteras cita la depuradora, el Parc de Bombers o el pàrquing soterrat del CAP, ja en funcionament. També defensa que s’ha fet molta feina en l’àmbit cultural, potenciant actuacions i activitats, i recorda que s’està a l’espera de rebre una subvenció a les Faixes per vestir un equipament cultural amb cara i ulls.
A les passades eleccions municipals de 2019, el panorama polític va canviar considerablement a Moià. Es va passar del bipartidisme a la presència de quatre llistes al consistori, i a la pèrdua de la majoria absoluta d’Aramoià. Llavors la formació va baixar de 10 a 6 regidors, i van entrar representants de Junts (4), Capgirem Moià-CUP (2) i PSC (1). Tot i això, els de Guiteras continuen governant en minoria. La seva llista és la segona confirmada de cara als comicis del 28 de maig després que els socialistes ja oficialitzessin pel novembre la que encapçalarà la també regidora Susana Tapia.
Dionís Guiteras, en una imatge d'arxiu | Sebastià Renom L’actual alcalde de Moià, Dionís Guiteras, optarà a un quart mandat a les eleccions municipals del maig.
El grup Aramoià-AM, marca blanca d’ERC, ha anunciat oficialment aquesta setmana que repetirà candidat.
Guiteras va esdevenir alcalde el 2011 i ha estat al capdavant de l’Ajuntament de Moià durant tres mandats condicionats, segons ell, “pel deute, les restriccions econòmiques o la falta de personal tècnic”. Per això, després de “molta feina i que la situació estigui estabilitzada”, es mostra optimista, entusiasta i amb més ganes de tirar endavant nous projectes. En destaca, en aquest sentit, d’engegats, com la recepció de les urbanitzacions de Montví, Cal Jo o el polígon industrial del Pla Romaní; i de futur, sobretot la rehabilitació de l’antiga fàbrica de Cal Comadran, la qual cosa permetrà “disposar d’espais i equipaments públics per a les entitats del poble”.
En carpetes ja completades, Guiteras cita la depuradora, el Parc de Bombers o el pàrquing soterrat del CAP, ja en funcionament. També defensa que s’ha fet molta feina en l’àmbit cultural, potenciant actuacions i activitats, i recorda que s’està a l’espera de rebre una subvenció a les Faixes per vestir un equipament cultural amb cara i ulls.
A les passades eleccions municipals de 2019, el panorama polític va canviar considerablement a Moià. Es va passar del bipartidisme a la presència de quatre llistes al consistori, i a la pèrdua de la majoria absoluta d’Aramoià. Llavors la formació va baixar de 10 a 6 regidors, i van entrar representants de Junts (4), Capgirem Moià-CUP (2) i PSC (1). Tot i això, els de Guiteras continuen governant en minoria. La seva llista és la segona confirmada de cara als comicis del 28 de maig després que els socialistes ja oficialitzessin pel novembre la que encapçalarà la també regidora Susana Tapia.
25 març 2023
22 de març 2023
Dionís Guiteras aspira al seu quart mandat com a alcalde al capdavant d’AraMoià
La formació, vinculada a ERC, ha renovat la confiança en el seu líder per encarar una nova etapa econòmicament ja sanejada del tot
Jordi Escudé
Moià | 22·03·23 | 16:00 | Actualitzat a les 17:16
Dionís Guiteras és alcalde de Moià des de fa 12 anys ARXIU | ALEX GUERRERO
Dionís Guiteras, que va arribar a l’alcaldia de Moià ara fa 12 anys, optarà a la reelecció a les eleccions municipals del proper 28 de maig. Ho farà al capdavant d’AraMoià, la formació vinculada a ERC que li ha renovat la confiança amb l’objectiu de revalidar el càrrec i afrontar el seu quart mandat consecutiu al capdavant del consistori.
Guiteras agraeix el suport rebut per la secció local del patit i per la gent de Moià en la seva trajectòria com a alcalde "després de tres mandats on tot ha estat marcat pel deute, les restriccions econòmiques o la falta de personal tècnic". Malgrat aquestes dificultats, ara ja superades, Guiteras posa de relleu els projectes endegats darrerament, com la recepció de les urbanitzacions de Montví, Cal Jo o el polígon industrial del Pla Romaní; i que ja s'ha començat a treballar per recepcionar el polígon El Prat. També ha assenyalat projectes finalitzats com la depuradora, el Parc de Bombers i el pàrquing soterrat ja en funcionament
Així mateix, d'ara en endavant, Guiteras es mostra optimista i entusiasta perquè "després de molta feina, i ara que la situació ja està estabilitzada, volem demostrar que, a banda de ser bons gestors, també tenim una diversitat de projectes que volem tirar endavant". Destaca la rehabilitació de l'antiga Fàbrica de Cal Comadran "que ens permetrà disposar d'espais i equipaments públics per a les entitats del municipi". Igualment, diu que "s'ha fet molta feina en l'àmbit cultural des d'on s'han potenciat les actuacions i activitats, i és un escenari que ara el volem acabar de vestir oferint un equipament cultural". També recorda que "estem esperant rebre la subvenció per a Les Faixes, un equipament cultural que ens permetrà posar Moià i el Moianès al primer nivell de la cultura".
Del deute a les oportunitats
Actualment, Guiteras lidera un govern amb una minoria ajustada de 6 dels 13 regidors del consistori, enfront dels 4 de Junts, els 2 de la CUP i l’única regidora socialista, després d’haver perdut la folgada majoria absoluta de 10 regidors que havia obtingut el 2015. Aleshores feia tan sols 4 anys que AraMoià, amb Guiteras al capdavant, s’havia estrenat a les eleccions com a formació independent però com a marca blanca d’ERC, partit del qual Guiteras n’havia presidit la secció local.
En aquell debut, AraMoià va obtenir 6 regidors, i trencava l’hegemonia convergent que havia governat amb majoria absoluta a Moià durant 28 anys, amb l’històric Josep Montràs al capdavant. Guiteras va capitanejar una nova etapa que al llarg d’una dècada centraria tots els esforços a eixugar l’elevat deute que els últims anys de l’era Montràs van deixar a l’Ajuntament. Eren 25,5 milions (més del 400%), acumulats en els cinc darrers exercicis amb romanent negatiu i amb un dèficit generat per l’empresa municipal MoiàFutur (que va acabar presentant concurs de creditors) derivat de la construcció del CAP i del pàrquing subterrani projectat a sota, del qual fa tan sols uns mesos que se n’han posat en marxa dues de les tres plantes que té. Tot plegat va obligar a adoptar mesures extremes de contenció i a recórrer, l’any 2015, a un pla d’ajust que es va demanar al Ministeri d’Hisenda per poder pagar proveïdors. No ha estat fins a l’actual mandat, el juny del 2021, que s’ha liquidat aquest deute i l’Ajuntament ha deixat d’estar sota la tutela financera de l’estat.
AraMoià és la segona formació que ha donat a conèixer fins ara el nom del seu candidat en aquesta població, després que fa unes setmanes ho fes el PSC, que va presentar l’actual regidora Susana Tapia. De moment, ni Junts per Moià ni la CUP, que són les altres dues formacions amb representació al consistori, no s’han pronunciat.
22 març 2023
31 de des. 2022
16 de des. 2022
Moià deixa enrere l’episodi del deute del municipi amb la inauguració del pàrquing del CAP
L’equipament de 144 places es posarà en marxa oficialment el proper dijous 22 de desembre com a zona blava ACN
16/12/2022 | 16:28
Moià
L'aparcament funcionarà com a zona blava | ACN
Aquest dissabte s’inaugura el pàrquing soterrat del CAP de Moià. Es tracta d’una de les obres símbol del desgavell econòmic que el 2011 va portar la capital del Moianès a una situació financera molt complicada. Moià tenia llavors un índex d’endeutament del 395%, el més alt de tot l’Estat.
Amb l’entrada del nou govern i els reajustos que van fer els republicans la situació s’ha aconseguit endreçar finalment aquest octubre, dotze anys després, moment en què s’ha arribat al 0% d’endeutament. Per l’alcalde, Dionís Guiteras, el pàrquing és “el símbol d’una època que per sort ja ha passat, la d’estirar més el braç que la màniga”. L’equipament de 144 places es posarà en marxa oficialment dijous que ve com a zona blava.
“Per sort demà enterrem una manera de fer amb despeses sense cap tipus de sentit i obres faraòniques”, destaca Dionís Guiteras, en referència a la inauguració aquest dissabte del pàrquing soterrat del CAP de Moià. “A partir d’ara aquest forat agafarà vida, i serà l’inici de l’etapa de la mobilitat sostenible de Moià. Un municipi més amable pels vianants”, afegeix el batlle.
Guiteras ha explicat que el cost total de l’obra “és difícil de determinar”. S’estima que la inversió s’apropa als 6 milions. “Si tenim en compte que es tracta d’un pàrquing, és una aberració. Però no hem pogut fer una altra cosa que tirar-ho endavant”, assenyala l’alcalde. Per Guiteras, “el que no hagués tingut sentit hauria estat haver pagat tots aquests diners sense tenir després l’actiu”. En la seva etapa com a alcalde des del 2011, s’ha hagut de dedicar 2,7 milions per a pagaments a proveïdors i 600.000 euros per fer les reformes i poder obrir.
La inauguració i obertura de portes serà dissabte, malgrat que fins que no passi per ple dijous que ve no s’hi podrà aparcar. “Dissabte serà un dia important per Moià, perquè s’obrirà un espai on no hi ha accedit ningú”. Fins que la tarifació no s’aprovi i passi els tràmits necessaris, el pàrquing s’obrirà al públic com si fos una zona blava, amb dues hores d’aparcament gratuït regulat per rellotge. A partir del març es començarà a pagar a partir d’aquestes dues hores.
Inicialment el projecte contemplava un equipament amb tres plantes, malgrat que se n’obriran només dues amb 144 places. Dionís Guiteras ha explicat que la tercera no s’ha obert “per una qüestió econòmica”, però també perquè primer volen valorar si realment tants aparcaments són necessaris. “Les perspectives per obrir aniran segons si hi ha demanda”, assenyala.
Els comerciants celebren l’obertura
L’obertura del pàrquing ha estat una notícia molt celebrada pels comerciants del centre. Feia anys que reclamaven una solució a la mobilitat de la zona. “La gent s’enfada perquè no pot aparcar. Alguns explicaven que anaven al supermercat perquè els era més fàcil”, es queixa l’Anna, una de les comerciants del carrer principal.
Maria Bover, de Can Vives, explica que estan molt contents després de tant de temps amb mancances d’aparcament. “Feia molta falta aquest servei, no només per la gent del poble, sinó també pels que puguin venir de la comarca o rodalies”, subratlla. “Molta gent ens havia deixat de venir perquè no sabien què fer amb el cotxe”, lamenta. “Ara estem molt agraïts, per fi l’ajuntament ho ha aconseguit i la setmana que ve la gent ja podrà començar a venir i gaudir de l’aparcament”, afegeix. “Esperem que el comerç es torni a incentivar”, conclou.
De la seva banda, la Rosa Maria Clarà, de Can Truques, s’ha mostrat contenta per la notícia de l’obertura del pàrquing, però retreu que han passat un darrer any en què han patit molt pel tancament “de cop” d’un pàrquing que un privat havia cedit a l’Ajuntament on hi cabien unes 30 places i que va decidir no renovar el contracte. “S’havia de mirar de fer alguna cosa fins que el pàrquing del CAP estigués a punt”, diu.
16 desembre 2022
7 de jul. 2022
El pàrquing del CAP de Moià, un equipament que surt del forat econòmic
L’obra per posar en servei l’aparcament que la capital moianesa té sota el consultori és un símbol que es passa pàgina de l’etapa marcada per l’endeutament
Plaça del CAP de Moià, sota la qual hi ha el pàrquing de tres plantes mai obert AJUNTAMENT DE MOIA
David Bricollé
Moià | 07·07·22 | 12:00 | Actualitzat a les 12:56
L’adjudicació de les obres per poder completar i obrir aquest mateix any una part del pàrquing soterrat que Moià té sota la plaça del CAP té una rellevància que va molt més enllà del fet que el municipi pugui disposar properament d’aquest equipament. Té una força simbòlica, ja que aquest aparcament és un dels màxims exponents, si se’n pot dir així, de la greu etapa de crisi econòmica que ha hagut de superar aquest Ajuntament, en què va acumular un deute milionari que n’ha llastat la gestió durant els últims tres mandats.
Una situació crítica, herència de la gestió feta durant la primera dècada d’aquest segle XXI, que ja ha anat quedant superada i que ara permet reflotar projectes com el del pàrquing soterrat, o afrontar-ne de nous.
Oferta única
Al maig del 2019, pocs abans de les eleccions municipals que van donar lloc a l’actual mandat, es feia públic que l’Ajuntament de Moià passava a ser el nou propietari de l’aparcament subterrani a mig fer de sota la plaça del CAP i també de l’edifici d’habitatges de l’antiga caserna.
Eren els dos actius que faltava liquidar de la societat municipal MoiàFutur, en concurs de creditors, i pels quals el consistori va presentar una oferta de compra l’abril d’aquell any.
L’administrador concursal va comunicar que aquesta era l’única oferta presentada, i per tant l’Ajuntament es va quedar els dos equipaments, i va posar fi així a gairebé una dècada de deutes acumulats per una societat en fallida que havia estat impossible de reflotar.
En el cas de l’aparcament, l’oferta presentada va ser de 195.000 euros sobre una taxació d’1.576.070 euros, mentre que la dels pisos de la caserna pujava a 100.125 euros sobre una taxació de 374.094 euros. Amb aquesta compra, l’Ajuntament recuperava dos actius que considerava importants per al municipi (i per un cost de 295.125 euros), i aconseguia evitar fer front als préstecs amb Caixa Catalunya, a banda dels interessos de demora i possibles responsabilitats que suposava el manteniment d’aquesta societat endeutada.
Els problemes de MoiàFutur arrencaven dels darrers anys de l’era de l’alcalde Josep Montràs, que va governar al poble entre el 1983 i el 2011. Va ser a través d’aquesta empresa municipal que es va construir el CAP amb un pàrquing subterrani de tres plantes i es volia promoure la conversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en habitatges. En tots dos casos els contractes inicials es van modificar poc temps després d’haver-ne fet l’adjudicació, per ampliar-ne el contingut (el pàrquing amb dues plantes més, i la caserna també amb un aparcament subterrani), la qual cosa n’augmentava el pressupost.
Tot plegat va elevar el deute de MoiàFutur fins a 5.800.000 euros el 2011 per unes obres que van quedar a mig fer. Atesa la impossibilitat de fer front a aquest deute, la societat va presentar un concurs de creditors.
Va ser a final del 2018 quan el jutge va manar a l’administrador concursal la liquidació d’aquests actius, i va donar un termini de tres mesos per trobar compradors. L’Ajuntament de Moià, que es negava a perdre’ls, va presentar la seva oferta i va poder adquirir els béns.
La situació de crisi econòmica i el fet de comptar amb uns equipaments sense finalitzar o en estat ruïnós no van ajudar a trobar una sortida viable a la societat, però va ser la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme, de 31 de gener de 2018, denegant la modificació puntual que havia de permetre el canvi d’ús de la primera planta soterrani per admetre l’ús comercial, la que va determinar la inviabilitat de la societat.
Aquesta resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme va avortar definitivament la possibilitat d’explotació comercial del soterrani de la plaça del CAP, solució que la societat havia proposat en el conveni de creditors per reactivar econòmicament la societat, i va obligar a l’Ajuntament a demanar la liquidació de la societat, davant la impossibilitat total de fer front als pròxims venciments del deute fixats en el conveni.
Davant d’aquests fets el jutge, a finals de 2018, va manar a l’administrador concursal la liquidació dels actius de la societat i li va donar un termini de tres mesos per trobar ofertes per la compra dels actius (aparcament soterrat i edifici d’habitatges de l’antiga Caserna de la Guardia Civil) mitjançant oferta en sobre tancat, que va amb la seva adquisició per part del consistori.
7 juliol 2022
30 de des. 2021
Moià es treu la llosa del deute i enceta un nou període de «política en majúscules» sense la tutela de l’Estat
J.E.V. Moià
30·12·21 | 06:25
L’alcalde, Dionís Guiteras | ALEX GUERRERO
En termes econòmics, Moià afronta el 2022 amb unes dosis d’optimisme com feia temps que no es veien. Si més no, respira alleugerit després que el juliol va aconseguir eixugar els 8 milions de deute que tenia contrets amb el ministeri d’Hisenda des del 2015, i això s’ha vist reflectit en els pressupostos que acaba d’aprovar per a l’any vinent, els primers que es desplegaran sense la tutela de l’Estat.
En paraules de l’alcalde, Dionís Guiteras, que ha capitanejat aquest periple cap a l’estabilització pressupostària després del deute disparat fins al 395 % amb què es va trobar quan va arribar a l’Ajuntament el 2011, «ara comença la política amb majúscules». I és que els diners que cada any s’havien de destinar a Hisenda i el forat que es va acumular a les arques municipals durant els darrers anys de gestió del govern de l’exalcalde convergent Josep Montràs (especialment entre els anys 2005 i 2009), han sotmès el poble durant anys a una forta contenció i una elevada pressió fiscal que no es podrà revertir fins ara.
Per reconduir-ho, el 2015 l’Estat va acordar un pla d’ajust que comprometia l’Ajuntament a anar retornant els diners que devia a proveïdors, i aquest esforç ha permès fins i tot liquidar els 8 milions de deute abans del previst. Han estat sis anys en què el poble s’ha hagut d’estrènyer el cinturó, i ara l’Ajuntament vol obrir un nou període de recuperació del temps perdut amb la confiança que els ciutadans ho notin aviat. De moment, per a l’any que ve s’ha rebaixat l’IBI, de manera que es pagarà fins a un 5 % menys de mitjana per rebut, mentre que els pressupostos pugen a 7,3 milions d’euros amb una inversió d’1,1 milions, que gairebé triplica la que hi havia el 2011, ja en plena crisi financera a Moià. S’incidirà en aspectes de manteniment i millores a la via pública on fins ara no s’havia pogut invertir prou. És el primer pas per posar l’urbanisme de Moià al dia, un dels principals reptes que té ara l’Ajuntament en aquesta nova etapa.
30 desembre 2021
27 de des. 2021
12 de jul. 2021
Moià Deute diu que el poble arrossega 20 anys de retard en inversions per la llosa del govern Montràs
L'associació veïnal valora l'esforç del govern municipal des del 2012 per alliberar-se de la tutela financera de l'Estat, però troba a faltar una optimització de recursos
REDACCIÓ
MOIÀ | 12·07·21 | 18:14
Hi havia un projecte per a l'edifici de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil que no va prosperar ARXIU | OSCAR BAYONA
Moià Deute, l'Associació Veïnal d'Afectats pel Deute Municipal de Moià que es va crear el 2012 per investigar i exigir responsabilitats per les presumptes irregularitats comeses pel govern convergent liderat per Josep Montràs especialment durant l'anterior dècada, celebra que ara, nou anys després l'Ajuntament hagi pogut aprovar el retorn d'aquest deute de 8,2 milions d'euros contret amb l'Estat espanyol i derivat d'aquella gestió, però diu que té un sentiment "agredolç" pel dèficit d'inversions que acumula el municipi "i que encara condicionaran la vida moianesa els propers anys".
Moià Detue ha manifestat el seu posicionament en un comunicat després que fa unes setmanes l'Ajuntament va poder liquidar el deute que tenia amb l'Estat derivat del pagament a proveïdors, i que com ja ha anat explicat aquest diari, això allibera el municipi de la tutela financera per part del Ministeri. El pla d'ajust es va fer quan a Madrid governava el PP. Moià Deute destaca l'esforç que s'ha fet en aquest sentit per part dels representants polítics que han governat el poble des d'aleshores, i sosté que "durant aquests nou anys hi ha hagut una administració molt correcta des del punt de vista legal". Tanmateix, lamenta que aquesta administració "no ha anat acompanyada, al mateix temps, d’un esforç, per aclarir les causes de l’endeutament i intentar, per la via judicial, el rescabalament del deute contret de forma irregular, ni tampoc d’una optimització dels recursos de tresoreria". En aquest sentit, Moià Deute entén que "després dels tres primers anys, amb uns costos per interessos molt importants, amb la caiguda dels tipus d’interès a zero, es van produir uns estalvis d’uns 500.000 euros anuals, que, en lloc de mantenir uns grans saldos improductius en els comptes bancaris, s’haurien pogut destinar cada any a inversions necessàries per al poble o bé al retorn anticipat, cada any, d’una part més del préstec estatal, que ara, al cap de cinc anys s’ha aprovat de liquidar en la seva totalitat de 2,4 M".
L'associació veïnal critica "la mala gestió" dels governs de Josep Montràs, "que ve de molts més anys enrere", si bé "va ser en els deu últims quan va créixer de manera exponencial el deute, sense que es traduís en inversions tangibles per al poble, com hauria estat, per exemple, el famós somni de la piscina coberta, que prometia a darrera hora en la seva última campanya electoral. A canvi d’això tenim, des de fa tretze anys, un espai destinat a pàrquing sense acabar i uns habitatges de l’antiga caserna inservibles i molt deteriorats". Davant d'això, l'entitat celebra "el final del malson del deute", però insisteix que queda per resoldre "el dèficit d'inversions acumulat durant aquests anys, els serveis que es van reduir, i l'impressionant desgavell urbanístic heredat". També recorda que "en el moment que l'Ajuntament es va acollir al pla de pagaments a proveïdors, el poc temps per a la tramitació i l’objectiu de resoldre l’immens problema del deute amb els proveïdors, va fer que es donessin per bones totes les factures que havia autoritzat l’anterior govern municipal convergent, sense revisar de nou, partida per partida, si es corresponien amb obres realment realitzades satisfactòriament i si els pressupostos havien estat inflats". Moià Deute lamenta que tot plegat, al llarg d’aquests anys, "s’ha traduït en la màxima que l’administració pública sempre paga, que vol dir, que tots els possibles sobrecostos, els han pagat les veïnes amb els seus impostos".
Moià Deute confia que tot el que es derivi d'aquella gestió i del que considera unes "flagrants irregularitats detectades" tingui resposta judicial. En aquest sentit, recorda que l'associaicó va iniciar un procediment judicial el 2012 al jutjat número 3 de Manresa, que ara està en la fase de tancament de la instrucció, i en la qual darrerament també s'hi ha personat l'Ajuntament de Moià. A partir d'aquí "restem a l'expectativa de la possible celebració de la vista judicial, i que la notícia agredolça d'aquests dies sigui una mica més dolça el dia de demà".
12 juliol 2021
3 de jul. 2021
«Amb el deute liquidat iniciem una nova etapa, la de la política»
El batlle moianès afirma que durant els deu anys que fa que el seu equip està al capdavant del consistori «hem hagut de fer de gestoria pura i dura. Ara comença la política amb majúscules»
David Bricollé
Moià | 03·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:56
Dionís Guiteras, a la sala de plens municipal de l’ajuntament de Moià, durant l’entrevista | ALEX GUERRERO
L’Ajuntament de Moià ha tancat l’etapa del deute. El 17 de juny passat el ple municipal donava llum verd a la liquidació formal del crèdit de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Eren els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar uns proveïdors a qui fins a aquell moment no podia fer front per les enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori. El pas formalitzat fa 15 dies, però, va més enllà. Suposa passar pàgina d’un endeutament històric que el govern actual (d’AraMoià-ERC, encapçalat per l’alcalde Dionís Guiteras), es va trobar el 2011 quan va agafar les regnes de l’Ajuntament.
I és que, després de 28 anys de govern convergent amb l’exbatlle Josep Montràs, quan Guiteras va entrar a l’alcaldia de Moià fa una dècada, es va trobar amb un deute del 395%. Amb un pressupost d’uns set milions d’euros, aquest municipi llavors de menys de 6.000 habitants arrossegava un deute de 25,5 milions d’euros i la tresoreria estava totalment buida.
Quan, ara fa deu anys, va assumir l’alcaldia i es va trobar a l’Ajuntament un deute gairebé quatre vegades superior al pressupost municipal, no va pensar en cap moment en plegar?
No, perquè ja sabíem que la situació estaria malament, tot i que en desconeixíem la dimensió exacte. Quan estàvem preparant aquella campanya del 2011, jo els deia als companys de candidatura que arribava a un punt -i ens hem de situar en el context de fa deu anys- que com pitjor estiguéssim potser seria millor. Perquè hi ha molts Ajuntaments que han intentat capejar la situació en què s’han trobat amb seny i sentit comú i sense posar en risc les finances del municipi, però la crisi va enganxar pràcticament a tothom. Potser tenien un endeutament raonable i ningú no els feia cas. Però el cas de Moià era tan passat de voltes que tothom entenia que la situació era molt crítica i això ens va ajudar a anar trobant suports. En canvi, consistoris que havien fet molt millor la feina, però a qui també els va atrapar la crisi, potser no van tenir aquest suport.
La tàctica va ser dir: «a Moià hi havia un Ajuntament en fallida, si voleu ajudeu-nos i, sinó, aquí en teniu les claus»?
No va ser cap estratègia premeditada, sinó constatar una realitat. Un deute del 395% en un context en que les administracions públiques han d’estar fiscalitzades; que quan no presentes algun tràmit en temps i forma tens sancions; que tens tot d’organismes de control... no podia ser que ningú, ni administracions públiques ni entitats financeres, no haguessin vist que el deute d’aquest Ajuntament tenia aquella dimensió. Aquí hi havia responsabilitats compartides i això és el que demanàvem també per redreçar-ho. Posem-nos-hi tots. I, sinó, sí, aquí teniu les claus. Perquè tot aquest entorn fiscalitzador havia permès per acció o per omissió que el deute arribés on va arribar.
En el moment que es posen a governar, quin era l’escenari temporal per acabar amb aquest deute que ara han liquidat en una dècada?
En la campanya electoral del 2011 vam proposar eixugar el deute en 30 anys. Aquesta era en aquell moment la hipòtesis més prudent, més coherent i més sincera. I la veritat és que anar a unes eleccions explicant que estaràs 30 anys per tornar un deute no era un bon argumentari de campanya. Però havíem de ser clars per davant de tot. I era al que ens podíem comprometre amb la situació que ens vèiem a venir. Que al final les coses ens han anat molt millor del què ens pensàvem i que els fruits s’han vist en deu anys? Doncs crec que és per estar-ne orgullosos, no només com a equip de govern, sinó com a poble. Perquè aquest és el resultat d’un esforç enorme i col·lectiu.
Quin han estat els pitjors moments en aquest procés de redreçament econòmic?
Jo tinc un defecte enorme, que el considero una gran virtut, que és que oblido les coses dolentes. I, certament, ho vam passar malament en molts moments. Un moment personal en què ho vaig passar molt malament va ser quan, juntament amb Joan Navarro, regidor d’Entesa per Moià, vam donar-li la carta d’inici d’expedient disciplinari a l’anterior secretari. Va ser un dels pitjors moments de la meva vida. I n’hi ha hagut d’altres, evidentment. Quan et condemnen a pagar per unes obres que tu no has fet, em va doldre molt. Tancar l’escola de música. Acomiadar totes les persones que vaig acomiadar, una per una, perquè no les podíem pagar. I, a més, no era una qüestió d’acomiadar els més dolents, sinó els que tenien una situació contractual més dèbil. Eren decisions que s’havien de realitzar, perquè la situació era la que era i amb el càrrec havíem assumit aquestes responsabilitats, però no t’ho passes gens bé.
Parlava abans d’aquella previsió a 30 anys, i que finalment les coses els havien anat millor dels que es pensaven. Quins han estat els elements clau?
No hi ha una fórmula màgica ni una estratègia definida generalitzable. Ha estat un cúmul de situacions, tant internes com externes. És evident que hi ha una feinada brutal al darrera. Si no treballes els resultats no arriben. La sort l’has de buscar i has de ser-hi quan passa. Aquí hi ha una feina bestial d’exigència i autoexigència de tots els regidors que han passat al llarg d’aquests anys per l’equip de govern, i també els de l’oposició; i una feina ingent per part dels treballadors i treballadores de l’ajuntament. I després hi ha factors externs. Quins? El fet que en el seu moment l’Estat activés el mecanisme de pagament a proveïdors, que té coses bones i coses dolentes, però s’han aprofitat totes les bones; o un entorn econòmic de baixada dels tipus d’interès. Aquesta combinació de factors buscats i trobats, interns i externs, amb treball i sort fan que davant una cosa que és inexplicable com és arribar a un endeutament del 395% es trobin solucions no convencionals. L’única fórmula clara és el del rigor i la feina exhaustiva, i aprofitar totes les oportunitats mantenint sempre un rumb.
Ara s’han alliberat de la tutela econòmica de l’Estat, aplicada a partir d’aquell mecanisme de pagament a proveïdors, però entenc que ha estat un dels factors clau en aquest redreçament...
Sí, el fet d’endreçar el deute era una de les coses que ja proposàvem des de la campanya electoral del 2011: refinançar el deute. Ho vam intentar a través d’un pool bancari amb totes les entitats financeres. Al final el mecanisme de pagament a proveïdors va ser el que va complir aquesta funció: refinançar el deute o finançar aquelles factures al calaix per a les quals no hi havia vies de pagament, perquè no hi havia tresoreria ni capacitat d’endeutament. Va ser una de les eines que ho va facilitar. Va permetre que aquests prop de 8 milions d’euros que hi havia de factures al calaix es poguessin pagar. De fet, el mecanisme no el vam formalitzar fins al 2015, i en els quatre anys precedents el que ens va passar és que la meitat de la participació d’impostos de l’Estat que financen els Ajuntaments (en el cas de Moià uns 900.000 euros en aquell moment) no la rebéssim. Però això va ser una sort.
Com s’entén?
Perquè el que es quedava l’Estat, prop de mig milió d’euros, no arribava a l’amortització ni als interessos d’un crèdit de 8 milions, que en aquell moment es signava amb prop del 6% d’interès. I en canvi, quan el vam formalitzar el 2015 va ser amb un interès, crec que del 0,32%. No vam entrar en aquell primer mecanisme, vam ser ferms, no vam entrar en els altres mecanismes que se’ns van oferir perquè vam pensar que havia de sortir una oportunitat millor i la vam encertar. La sort hi juga, però hi has de ser quan passa.
Després del ple en què es va liquidar el deute amb l’Estat, deia que ara s’haurà de decidir si segueixen amb una pressió fiscal elevada, a la que fins ara estaven obligats, i que a partir d’ara els permetria fer més despesa, o si opten per donar un respir fiscal, però que tindrà com a conseqüència un pressupost municipal més baix. Quin és el camí?
El camí és parlar-ho amb el poble. Una de les coses que tenim molt clares és que si fa deu anys vam convocar una assemblea de poble per explicar-los una situació dramàtica, ara moralment ens pertoca, i ens ve molt de gust, convocar-la un altre cop i allà sí que començar a parlar d’aquestes decisions de futur. No és que no vulgui avançar res, senzillament no hi ha res decidit. El poble s’ha esforçat moltíssim durant aquests deu anys i ha de ser el que decideixi cap on hem de tirar.
Què ha perdut Moià en aquests 10 anys. Sense aquesta llosa que ara es treuen de sobre, seria molt diferent el Moià del 2021 del que és ara?
És evident que Moià ha perdut molts més anys, que aquests 10. Un deute com el que vam heretar no es fa en dos dies. Això vol dir que Moià durant massa anys ha perdut competitivitat, oportunitats... Ha perdut molts diners. Això vol dir que ha sigut una llosa que a Moià li ha pesat i li pesa. Per això ara tenim l’oportunitat. Ara comença la política amb majúscules; ara comença una manera de fer diferent. Fins ara, aquests darrers deu anys han estat de gestoria pura i dura. Una gestoria que evidentment ha tingut en compte la política i els principis més elementals pels quals es presenten unes persones a l’Ajuntament: tinc uns ideals, uns objectius.... No els hem pogut desenvolupar, però podíem haver sigut una gestoria de polítiques de dretes pura i dura, i no ho hem fet així.
Dins dels sacrificis fets es van haver de suprimir serveis. Se’n recuperaran?
De fet, l’únic servei que es va tancar va ser el de l’escola de música i hi havia alternatives per mantenir-la viva. La resta de serveis s’han mantingut. Evidentment, alguns a un nivell no acceptable, com per exemple el de la Policia Local. Però sempre vam dir que ens estimàvem més mantenir la flama de la Policia Local, encara que fos una flameta, que no pas apagar-la. Perquè sinó ara seria impossible tornar-la a encendre. Hem passat aquests anys amb alguns serveis a mínims, però alguns els hem anat ja millorant perquè s’han optimitzat. Però és clar que estalviant-nos els dos milions d’euros anuals que alguns anys hem pagat en amortització d’interessos es podrien haver fet moltes més coses. Però la realitat era aquesta. Hi ha hagut serveis que s’han ressentit molt i alguns que la situació ha ajudat a optimitzar. Cal tenir present que la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (ARSAL) el que deia és que tots els serveis que no eren obligatoris s’havien de tancar. Tots. Això vol dir llar d’infants, centres de gent gran, teleassistència, Policia Local... Però ens vam mantenir ferms a mantenir-los. A partir d’ara, però, el que a mi m’importa és poder escoltar i poder tenir l’opinió de la gent sobre què vol fer amb els impostos. Podríem mantenir-los o només baixar-los una mica i tenir així una capacitat inversora més gran; o readaptar-nos i tenir menys ingressos. Això ho decidirem entre totes i tots.
Fa una dècada que és alcalde, però és com si ara encetés una nova alcaldia?
Sí, així ho sento i així ho visc. Ara queden dos anys per intentar fer allò que no hem pogut portar a terme durant deu anys, sense perdre el cap i el sentit de la realitat. Però amb molta il·lusió i imaginació, la que hem hagut de posar per sortir d’aquest forat.
La ciutadania de Moià notarà a curt-mig termini que Moià s’ha tret aquesta llosa del damunt?
És la nostra voluntat, tot i les dificultats estructurals. Perquè en aquests deu anys no només ha estat difícil el tema econòmic, sinó que, a remolc, l’administratiu, amb molta inestabilitat en el lloc de secretaria. Ara mateix no tenim secretari.
De tota aquesta greu situació que ara tanquen, n’han quedat responsabilitats per depurar?
El jutjat d’instrucció de Manresa té un cas, que és el que va portar l’associació Moià Deute, en el qual l’Ajuntament està personat i crec que està en una fase molt final de la instrucció. Per tant, crec que d’aquí a poc hauria de començar el judici. Allà queden moltes responsabilitats per depurar.
David Bricollé
Moià | 03·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:56
Dionís Guiteras, a la sala de plens municipal de l’ajuntament de Moià, durant l’entrevista | ALEX GUERRERO
L’Ajuntament de Moià ha tancat l’etapa del deute. El 17 de juny passat el ple municipal donava llum verd a la liquidació formal del crèdit de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Eren els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar uns proveïdors a qui fins a aquell moment no podia fer front per les enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori. El pas formalitzat fa 15 dies, però, va més enllà. Suposa passar pàgina d’un endeutament històric que el govern actual (d’AraMoià-ERC, encapçalat per l’alcalde Dionís Guiteras), es va trobar el 2011 quan va agafar les regnes de l’Ajuntament.
I és que, després de 28 anys de govern convergent amb l’exbatlle Josep Montràs, quan Guiteras va entrar a l’alcaldia de Moià fa una dècada, es va trobar amb un deute del 395%. Amb un pressupost d’uns set milions d’euros, aquest municipi llavors de menys de 6.000 habitants arrossegava un deute de 25,5 milions d’euros i la tresoreria estava totalment buida.
Quan, ara fa deu anys, va assumir l’alcaldia i es va trobar a l’Ajuntament un deute gairebé quatre vegades superior al pressupost municipal, no va pensar en cap moment en plegar?
No, perquè ja sabíem que la situació estaria malament, tot i que en desconeixíem la dimensió exacte. Quan estàvem preparant aquella campanya del 2011, jo els deia als companys de candidatura que arribava a un punt -i ens hem de situar en el context de fa deu anys- que com pitjor estiguéssim potser seria millor. Perquè hi ha molts Ajuntaments que han intentat capejar la situació en què s’han trobat amb seny i sentit comú i sense posar en risc les finances del municipi, però la crisi va enganxar pràcticament a tothom. Potser tenien un endeutament raonable i ningú no els feia cas. Però el cas de Moià era tan passat de voltes que tothom entenia que la situació era molt crítica i això ens va ajudar a anar trobant suports. En canvi, consistoris que havien fet molt millor la feina, però a qui també els va atrapar la crisi, potser no van tenir aquest suport.
La tàctica va ser dir: «a Moià hi havia un Ajuntament en fallida, si voleu ajudeu-nos i, sinó, aquí en teniu les claus»?
No va ser cap estratègia premeditada, sinó constatar una realitat. Un deute del 395% en un context en que les administracions públiques han d’estar fiscalitzades; que quan no presentes algun tràmit en temps i forma tens sancions; que tens tot d’organismes de control... no podia ser que ningú, ni administracions públiques ni entitats financeres, no haguessin vist que el deute d’aquest Ajuntament tenia aquella dimensió. Aquí hi havia responsabilitats compartides i això és el que demanàvem també per redreçar-ho. Posem-nos-hi tots. I, sinó, sí, aquí teniu les claus. Perquè tot aquest entorn fiscalitzador havia permès per acció o per omissió que el deute arribés on va arribar.
En el moment que es posen a governar, quin era l’escenari temporal per acabar amb aquest deute que ara han liquidat en una dècada?
En la campanya electoral del 2011 vam proposar eixugar el deute en 30 anys. Aquesta era en aquell moment la hipòtesis més prudent, més coherent i més sincera. I la veritat és que anar a unes eleccions explicant que estaràs 30 anys per tornar un deute no era un bon argumentari de campanya. Però havíem de ser clars per davant de tot. I era al que ens podíem comprometre amb la situació que ens vèiem a venir. Que al final les coses ens han anat molt millor del què ens pensàvem i que els fruits s’han vist en deu anys? Doncs crec que és per estar-ne orgullosos, no només com a equip de govern, sinó com a poble. Perquè aquest és el resultat d’un esforç enorme i col·lectiu.
Quin han estat els pitjors moments en aquest procés de redreçament econòmic?
Jo tinc un defecte enorme, que el considero una gran virtut, que és que oblido les coses dolentes. I, certament, ho vam passar malament en molts moments. Un moment personal en què ho vaig passar molt malament va ser quan, juntament amb Joan Navarro, regidor d’Entesa per Moià, vam donar-li la carta d’inici d’expedient disciplinari a l’anterior secretari. Va ser un dels pitjors moments de la meva vida. I n’hi ha hagut d’altres, evidentment. Quan et condemnen a pagar per unes obres que tu no has fet, em va doldre molt. Tancar l’escola de música. Acomiadar totes les persones que vaig acomiadar, una per una, perquè no les podíem pagar. I, a més, no era una qüestió d’acomiadar els més dolents, sinó els que tenien una situació contractual més dèbil. Eren decisions que s’havien de realitzar, perquè la situació era la que era i amb el càrrec havíem assumit aquestes responsabilitats, però no t’ho passes gens bé.
Parlava abans d’aquella previsió a 30 anys, i que finalment les coses els havien anat millor dels que es pensaven. Quins han estat els elements clau?
No hi ha una fórmula màgica ni una estratègia definida generalitzable. Ha estat un cúmul de situacions, tant internes com externes. És evident que hi ha una feinada brutal al darrera. Si no treballes els resultats no arriben. La sort l’has de buscar i has de ser-hi quan passa. Aquí hi ha una feina bestial d’exigència i autoexigència de tots els regidors que han passat al llarg d’aquests anys per l’equip de govern, i també els de l’oposició; i una feina ingent per part dels treballadors i treballadores de l’ajuntament. I després hi ha factors externs. Quins? El fet que en el seu moment l’Estat activés el mecanisme de pagament a proveïdors, que té coses bones i coses dolentes, però s’han aprofitat totes les bones; o un entorn econòmic de baixada dels tipus d’interès. Aquesta combinació de factors buscats i trobats, interns i externs, amb treball i sort fan que davant una cosa que és inexplicable com és arribar a un endeutament del 395% es trobin solucions no convencionals. L’única fórmula clara és el del rigor i la feina exhaustiva, i aprofitar totes les oportunitats mantenint sempre un rumb.
Ara s’han alliberat de la tutela econòmica de l’Estat, aplicada a partir d’aquell mecanisme de pagament a proveïdors, però entenc que ha estat un dels factors clau en aquest redreçament...
Sí, el fet d’endreçar el deute era una de les coses que ja proposàvem des de la campanya electoral del 2011: refinançar el deute. Ho vam intentar a través d’un pool bancari amb totes les entitats financeres. Al final el mecanisme de pagament a proveïdors va ser el que va complir aquesta funció: refinançar el deute o finançar aquelles factures al calaix per a les quals no hi havia vies de pagament, perquè no hi havia tresoreria ni capacitat d’endeutament. Va ser una de les eines que ho va facilitar. Va permetre que aquests prop de 8 milions d’euros que hi havia de factures al calaix es poguessin pagar. De fet, el mecanisme no el vam formalitzar fins al 2015, i en els quatre anys precedents el que ens va passar és que la meitat de la participació d’impostos de l’Estat que financen els Ajuntaments (en el cas de Moià uns 900.000 euros en aquell moment) no la rebéssim. Però això va ser una sort.
Com s’entén?
Perquè el que es quedava l’Estat, prop de mig milió d’euros, no arribava a l’amortització ni als interessos d’un crèdit de 8 milions, que en aquell moment es signava amb prop del 6% d’interès. I en canvi, quan el vam formalitzar el 2015 va ser amb un interès, crec que del 0,32%. No vam entrar en aquell primer mecanisme, vam ser ferms, no vam entrar en els altres mecanismes que se’ns van oferir perquè vam pensar que havia de sortir una oportunitat millor i la vam encertar. La sort hi juga, però hi has de ser quan passa.
Després del ple en què es va liquidar el deute amb l’Estat, deia que ara s’haurà de decidir si segueixen amb una pressió fiscal elevada, a la que fins ara estaven obligats, i que a partir d’ara els permetria fer més despesa, o si opten per donar un respir fiscal, però que tindrà com a conseqüència un pressupost municipal més baix. Quin és el camí?
El camí és parlar-ho amb el poble. Una de les coses que tenim molt clares és que si fa deu anys vam convocar una assemblea de poble per explicar-los una situació dramàtica, ara moralment ens pertoca, i ens ve molt de gust, convocar-la un altre cop i allà sí que començar a parlar d’aquestes decisions de futur. No és que no vulgui avançar res, senzillament no hi ha res decidit. El poble s’ha esforçat moltíssim durant aquests deu anys i ha de ser el que decideixi cap on hem de tirar.
Què ha perdut Moià en aquests 10 anys. Sense aquesta llosa que ara es treuen de sobre, seria molt diferent el Moià del 2021 del que és ara?
És evident que Moià ha perdut molts més anys, que aquests 10. Un deute com el que vam heretar no es fa en dos dies. Això vol dir que Moià durant massa anys ha perdut competitivitat, oportunitats... Ha perdut molts diners. Això vol dir que ha sigut una llosa que a Moià li ha pesat i li pesa. Per això ara tenim l’oportunitat. Ara comença la política amb majúscules; ara comença una manera de fer diferent. Fins ara, aquests darrers deu anys han estat de gestoria pura i dura. Una gestoria que evidentment ha tingut en compte la política i els principis més elementals pels quals es presenten unes persones a l’Ajuntament: tinc uns ideals, uns objectius.... No els hem pogut desenvolupar, però podíem haver sigut una gestoria de polítiques de dretes pura i dura, i no ho hem fet així.
Dins dels sacrificis fets es van haver de suprimir serveis. Se’n recuperaran?
De fet, l’únic servei que es va tancar va ser el de l’escola de música i hi havia alternatives per mantenir-la viva. La resta de serveis s’han mantingut. Evidentment, alguns a un nivell no acceptable, com per exemple el de la Policia Local. Però sempre vam dir que ens estimàvem més mantenir la flama de la Policia Local, encara que fos una flameta, que no pas apagar-la. Perquè sinó ara seria impossible tornar-la a encendre. Hem passat aquests anys amb alguns serveis a mínims, però alguns els hem anat ja millorant perquè s’han optimitzat. Però és clar que estalviant-nos els dos milions d’euros anuals que alguns anys hem pagat en amortització d’interessos es podrien haver fet moltes més coses. Però la realitat era aquesta. Hi ha hagut serveis que s’han ressentit molt i alguns que la situació ha ajudat a optimitzar. Cal tenir present que la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local (ARSAL) el que deia és que tots els serveis que no eren obligatoris s’havien de tancar. Tots. Això vol dir llar d’infants, centres de gent gran, teleassistència, Policia Local... Però ens vam mantenir ferms a mantenir-los. A partir d’ara, però, el que a mi m’importa és poder escoltar i poder tenir l’opinió de la gent sobre què vol fer amb els impostos. Podríem mantenir-los o només baixar-los una mica i tenir així una capacitat inversora més gran; o readaptar-nos i tenir menys ingressos. Això ho decidirem entre totes i tots.
Fa una dècada que és alcalde, però és com si ara encetés una nova alcaldia?
Sí, així ho sento i així ho visc. Ara queden dos anys per intentar fer allò que no hem pogut portar a terme durant deu anys, sense perdre el cap i el sentit de la realitat. Però amb molta il·lusió i imaginació, la que hem hagut de posar per sortir d’aquest forat.
La ciutadania de Moià notarà a curt-mig termini que Moià s’ha tret aquesta llosa del damunt?
És la nostra voluntat, tot i les dificultats estructurals. Perquè en aquests deu anys no només ha estat difícil el tema econòmic, sinó que, a remolc, l’administratiu, amb molta inestabilitat en el lloc de secretaria. Ara mateix no tenim secretari.
De tota aquesta greu situació que ara tanquen, n’han quedat responsabilitats per depurar?
El jutjat d’instrucció de Manresa té un cas, que és el que va portar l’associació Moià Deute, en el qual l’Ajuntament està personat i crec que està en una fase molt final de la instrucció. Per tant, crec que d’aquí a poc hauria de començar el judici. Allà queden moltes responsabilitats per depurar.
3 juliol 2021
18 de juny 2021
Moià liquida els 8 milions de deute amb l’Estat i s’allibera de la seva tutela
L’elevada contenció de despesa ha permès afrontar el pla d’ajust concedit per Hisenda el 2015
Acn/Redacció. Moià
18·06·21 | 06:25
L’alcalde, Dionís Guiteras, davant l’ajuntament | ARXIU/Q.C.
L’Ajuntament de Moià ha aconseguit eixugar en sis anys el deute de prop de 8 milions d’euros que tenia contret amb l’Estat. Són els diners que el Ministeri d’Hisenda li va concedir el 2015 a través d’un pla d’ajust per poder pagar proveïdors en un context d’enormes dificultats econòmiques per sortir de la situació de fallida tècnica amb què es trobava el consistori feia quatre anys.
La liquidació d’aquest crèdit es va aprovar en el darrer ple, dimecres al vespre, i suposa que el municipi deixa d’estar sota «la tutela financera de l’Estat». Aquest crèdit, que inicialment es preveia retornar en deu anys, el va concedir Hisenda a través del Fons de Finançament a Entitats Locals, i mantenia l’Ajuntament lligat a l’Estat amb un pagament periòdic i amb interès, encara que mínim. Tanmateix, això li ha permès pagar el deute a proveïdors, que difícilment hauria pogut afrontar sense aquest pla d’ajust, i amb el qual l’Ajuntament també es va poder alliberar de la retenció que el Ministeri li feia cada any de la meitat dels diners que li corresponien de la participació en els ingressos de l’Estat . De fet, l’Ajuntament ja havia sol·licitat un pla d’ajust semblant el 2012, però aleshores no li va concedir per considerar que no donava prou garanties de retorn de tot el préstec, i per això va passar a retenir-li el 50% corresponent a la participació en els ingressos de l’Estat.
Ara, amb la liquidació total d’aquests 8 milions, ja no queda cap lligam d’aquell endeutament per eixugar, i amb això l’Ajuntament deixa enrere «una etapa fosca i trista», que ha obligat el consistori a prendre decisions dràstiques en l’última dècada, segons recordava ahir l’alcalde, Dionís Guiteras.
I és que, després de 28 anys de govern convergent, quan Guiteras va entrar a l’alcaldia de Moià l’any 2011, ara fa 10 anys, es va trobar amb un deute del 395%. Amb un pressupost d’uns set milions d’euros, aquest municipi de poc més de 6.000 habitants arrossegava un deute de 25,5 milions d’euros i la tresoreria estava totalment buida. Llavors, el consistori va haver de replantejar tot el seu funcionament i es va declarar en fallida tècnica.
Aquella situació crítica té l’origen bàsicament en els dèficits acumulats que hi va haver durant els exercicis entre el 2005 i el 2009, a les acaballes de l’etapa del govern liderat per Josep Montràs, i en els elevadíssims deutes derivats de la construcció, que va quedar a mig fer, del CAP i el pàrquing subterrani que s’hi havia projectat, i que conduïa l’empresa municipal MoiàFutur, que va acabar presentant concurs de creditors. Tot plegat va disparar l’endeutament municipal i va obligar a emprendre dràstiques mesures de contenció de la despesa que s’han arrossegat fins ara. Per exemple, es va ser advertir els proveïdors i les entitats bancàries que no cobrarien, i es va acomiadar el 40% del personal de l’administració. L’escola de música es va tancar, el consistori va replantejar tot el seu funcionament i totes les despeses van passar a estar completament controlades, a més de mantenir els impostos alts. L’Estat central va intervenir els comptes.
Guiteras parla d’un pas endavant però amb prudència
Guiteras agraeix l’esforç que han fet els treballadors municipals i la ciutadania en els últims deu anys, i ahir explicava que deixar enrere el deute amb Hisenda permetrà fer inversions i tornar-se a endeutar «amb racionalitat». Tanmateix, cridava a la prudència. «Ara el plenari haurà de decidir si seguim amb aquesta pressió fiscal tan elevada que ens permetria fer més despesa o donem un respir a les famílies i baixem la pressió fiscal, amb un pressupost més petit».
18 juny 2021
El pueblo ahogado en deudas respira 10 años después
La localidad barcelonesa de Moià llegó a alcanzar en 2011 una deuda del 395% de su PIB. Tras una década de recortes, en la que se cerró la escuela de música y se despidió a 40 empleados municipales, hoy se sitúa en el 15%
/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/LGVGAR3DKJD7HKVO4BCSWWBAAM.jpeg)
Una calle del centro del municipio de Moià (Barcelona).Cristóbal Castro
Alfonso L. Congostrina
Barcelona - 18 jun 2021 - 10:13 CEST
Un aparcamiento subterráneo que nunca llegó a abrir y un bloque de pisos sociales que quedó en una quimera son la punta del iceberg de la ruina económica que durante la última década ha acechado al Ayuntamiento de Moià, y por extensión a sus 6.383 habitantes. Este municipio barcelonés, que tras la crisis de 2008, se situó en el grupo de los más endeudados de España, vuelve a respirar.
Bajo el mandato del anterior alcalde no solo se hicieron obras ruinosas y de escasa utilidad, sino que se pagaban sin control facturas de móviles, cafés y cenas en una espiral de gasto que elevó la deuda hasta el 395% del PIB municipal. Actualmente, el nivel de endeudamiento es del 15%. Este pequeño milagro económico no ha estado exento de polémicas y ha dejado cicatrices: se ha despedido al 40% de la plantilla municipal, se cerró la escuela de música y, en general, se ha dado la vuelta a todo lo que suponía un gasto para una tesorería que llegó a pagar hasta 3.000 euros anuales en cafés.
El pleno del Ayuntamiento aprobó el miércoles liquidar el crédito de ocho millones que tenía Moià con Hacienda y con este paso se convierte en uno de los pueblos menos endeudados. Dionís Guiteras es el artífice de la hazaña. Ganó, con una candidatura de ERC, las elecciones en 2011 sustituyendo al histórico convergente Josep Montràs, que había gobernado desde 1983. El nuevo edil se encontró con una Administración en bancarrota. “No sé si éramos el municipio más endeudado del Estado, pero seguro que estábamos en la zona Champions...”, ironizaba el jueves el edil. El presupuesto anual del municipio rondaba los siete millones de euros y la deuda superaba los 25,5 millones (3.995 euros por habitante).
“En la caja solo había telarañas. La gestión anterior a la nuestra se basó claramente en el despilfarro”, lamenta Guiteras. El equipo de gobierno de Montràs compró el antiguo cuartel de la Guardia Civil. La intención era hacer pisos sociales. No se hizo ninguno. En la plaza del ambulatorio se construyó un aparcamiento que hoy sigue cerrado. “Cuando llegué, abrir el Ayuntamiento costaba 3.000 euros diarios”, lamenta el alcalde. Ganar las elecciones fue un caramelo envenenado. “Tuvimos que cambiar todo el Consistorio. Racionalizar las líneas de teléfono, los coches, el modelo de biblioteca. Cuando llegué, en cada mesa había una impresora en lugar de una por planta”, recuerda el edil. Aunque esos cambios no fueron los más duros. “Tuve que echar a 40 empleados municipales. He despedido a amigos y vecinos, lamentablemente a aquellos que tenían la relación contractual más débil”, confiesa. Cuando ganó las elecciones en el municipio había 15 policías locales. Hoy solo quedan cinco.
Los excesos de Montràs no eran un secreto. Aquel 2011 se creó la Asociación Vecinal de Afectados por la Deuda de Moià. Uno de sus activistas, Dídac Rimoldi, resume cómo era el proceder de aquellos años: “Montràs era un alcalde permisivo con una mala gestión integral. Podías verle en la fiesta con puro y copa y con decenas de personas cenando a cargo del Ayuntamiento. En el pueblo no se hacía nada. No tenemos equipamientos, no hay una piscina cubierta... pero, a la vez, los vecinos hacían obras sin permiso municipal”.
Actualmente, la deuda es de 700.000 euros (110 euros por vecino). Guiteras lamenta haberse convertido en un mero “gestor”, y será a partir de ahora cuando se convierta en un “alcalde” con proyecto político. “No sé si es el momento de bajar el IBI”, sostiene.
18 juny 2021
17 de juny 2021
Moià «s'allibera» de la tutela financera de l'Estat després de liquidar el deute amb el Ministeri d'Hisenda
L'Ajuntament ha aconseguit reduir l'endeutament del 395% al 15% en 10 anys
ACN
Moià | 17·06·21 | 10:31 | Actualitzat a les 10:51
L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, treballant al seu despatx a l'Ajuntament Laura Busquets
El ple de l'Ajuntament de Moià d'aquest dimecres ha aprovat liquidar el crèdit de 8 milions d'euros amb el Ministeri d'Hisenda. D'aquesta manera, el municipi deixa d'estar sota "la tutela financera de l'Estat" i deixa enrere, segons el seu alcalde, Dionís Guiteras, "una etapa fosca i trista", que els ha obligat a prendre decisions dràstiques. Després de 28 anys de govern convergent, Guiteras va entrar a l'alcaldia de Moià l'any 2011, ara fa 10 anys, i es va trobar amb un deute del 395%. Amb un pressupost d'uns set milions d'euros, aquest poble de poc més de 6.000 habitants arrossegava un deute de 25,5 milions d'euros i la tresoreria estava totalment buida. Llavors, el consistori va haver de replantejar tot el seu funcionament i es va declarar en fallida tècnica.
Entre les principals mesures que va impulsar Guiteras, va ser advertir els proveïdors i les entitats bancàries que no cobrarien i acomiadar el 40% del personal de l'administració. La policia local, per exemple, va passar de 15 agents a tenir-ne set. L'escola de música es va tancar. El Consistori va replantejar tot el seu funcionament i totes les despeses van passar a estar completament controlades, a més de mantenir els impostos alts. I l'Estat central va intervenir els comptes i es van pagar les factures pendents immediatament.En declaracions a l'ACN, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha agraït l'esforç que han fet tant els treballadors municipals com la ciutadania en els últims deu anys. El batlle ha explicat que deixar enrere el deute que l'Ajuntament tenia amb el Ministeri d'Hisenda els permetrà fer inversions i tornar-se a endeutar "amb racionalitat". "Els moianesos podran decidir el seu futur i que fer amb els seus diners".
Crida a la prudència
Guiteras ha reconegut que, després de deu anys durs, "ens mereixem ara calma i veure com encarem el futur sense hipoteques". Ha fet, però, una crida a la "prudència". "Ara el plenari haurà de decidir que fem, si seguim amb aquesta pressió fiscal tan elevada que ens permetria fer més despesa o donem un respir a les famílies i baixem la pressió fiscal, amb un pressupost més petit", ha dit.
17 juny 2021
13 de juny 2020
El alcalde del golf y las alpargatas
Hace casi un año, el pacto de JxCat con el PSC dejó al alcalde de Moià, de Esquerra, sin la presidencia de la Diputación de Barcelona
Dionís Guiteras, el miércoles de esta semana, en un balcón de la fachada principal del Ayuntamiento de Moià (Àlex Garcia)
Silvia Hinojosa, Barcelona 13/06/2020 01:19 | Actualizado a 13/06/2020 10:01
Hay que tener seguridad en uno mismo para ir por la vida con alpargatas, si se ejerce un cargo público de primera línea. O para confesar la afición a jugar a golf, siendo un dirigente de izquierdas. Pero Dionís Guiteras (Granollers, 1970), alcalde de Moià y portavoz de ERC en la Diputación de Barcelona, no es un político convencional. De hecho, su primera experiencia política fue ponerse al frente de un ayuntamiento arruinado, sin tener ningún conocimiento de gestión pública. “Si quieres hacer carrera, no tienes que suicidarte, hay otras posibilidades”, le aconsejó en el 2011 su amigo el expresidente de ERC Joan Puigcercós, cuando Guiteras le dijo que iba a presentarse a alcalde.
Ganaron las elecciones municipales y se arremangaron, ante una situación financiera catastrófica. “La deuda era del 395%, no había ni un euro en la caja. Explicamos la cruda realidad a la gente, sin paternalismos, y les dijimos lo que queríamos hacer. Y todo el mundo se implicó. Ese primer año ya pudimos revertir la situación y cerramos con 90.000 euros de superávit. En 32 años, Moià no cerraba un ejercicio con equilibrio presupuestario, siempre con déficit, ¡hacer un agujero de 25,5 millones no es fácil!”, ironiza Guiteras.
Empezó a trabajar de aprendiz de herrero y en los noventa montó su empresa de productos ecológicos
En el 2015, su lista sacó mayoría absoluta y repitió como alcalde. Ese año también entró como diputado en el Parlament, de una manera un poco inesperada, ya que ERC pasó de tener 10 a 21 escaños. Guiteras estaba en las comisiones de agricultura y de la Sindicatura de Comptes, y en esa legislatura pudo sacar adelante la nueva comarca del Moianès, una vieja aspiración de los municipios de la zona en la que se dejó la piel. A Oriol Junqueras le había conocido unos años antes, cuando el hoy líder de ERC era eurodiputado y Guiteras estaba en la sectorial de agricultura del partido y tenía entre manos el problema de los regadíos. “Nos hicimos amigos y hemos tenido una relación siempre muy buena”, afirma.
En paralelo a su dedicación a la política, Guiteras ha desarrollado su actividad empresarial. Sin estudios universitarios, con 23 años montó una empresa que comercializa productos ecológicos, pionera entonces, y lo hizo desde el comedor de casa. Pidió un crédito al banco para comprar una furgoneta, la cargaba de género y se iba a vender. Cuando tenía que bajar a València, se quedaba a dormir esa noche en la furgoneta, hacía el reparto en las tiendas y volvía a casa. Entonces vivía en Castellterçol, donde nació y donde vive su familia. En un par de años, llevó la empresa a Moià, porque allí había un polígono industrial, y se instaló en el pueblo. Hoy emplea a cuarenta personas.
En su familia han sido payeses, por parte de su padre, y por parte de su madre, que viene de un pueblo de Cáceres, el abuelo era herrero. De hecho, Guiteras se dedicó durante unos años a este oficio, primero como aprendiz, en el taller de un familiar. “Desde los 14 años trabajaba por las mañanas. A las seis me iba a entrenar con la bicicleta, hacía ciclismo y ciclocross, y a las ocho entraba a trabajar. Y a las dos cogía el bus para ir a hacer la FP a Caldes de Montbuí hasta las diez”, detalla.
Había empezado a practicar ciclismo de niño y compitió hasta la categoría amateur. Su entrenador le decía: “Cuando te duelen las piernas, también les duelen a los otros, te tienen que doler un poco más que a ellos y aguantarlo bien”, recuerda. En aquellos años se aficionó al golf. Jugaban con un palo y cuatro hoyos en el campo de fútbol del pueblo, los domingos por la tarde, después de la carrera, para descomprimir los músculos. Con el tiempo, junto a su entrenador, fue uno de los impulsores del campo de golf actual y del de Moià. “En el Moianès somos pioneros en el golf rústico y en alpargatas”, asegura, riendo.
En el 2015, Junqueras pensó en el alcalde de Moià para la Diputación de Barcelona. De dos diputados pasaron a once y Guiteras fue vicepresidente primero, en un gobierno de coalición con CiU en el que la convivencia no siempre fue fácil. Con ese pacto desalojaron a los socialistas del gobierno de la institución, pero fue solo por una legislatura. En 2019, JxCat pactó con el PSC, al que dio la presidencia, privando así a ERC de estar al frente de las cuatro diputaciones. Guiteras iba a presidir la de Barcelona.
“En política no espero nada de nadie, ni que me aplaudan. Estoy de paso. Tener mi empresa es una de las cosas que me permite no tener miedo de tomar decisiones”, señala.
Sus gustos musicales son variados, ya sea música clásica, flamenco o pop, y especialmente el heavy . Motorhead le levanta los ánimos, asegura. Ahora lee poco, solo informes, pero lo que más le interesa es la novela histórica y las biografías.
Además del ciclismo y el golf, también se aficionó al teatro. Participó en varias obras, entre ellas el monólogo El contrabaix , de Patrick Süskind, con la que hizo bolos por Catalunya. Pero entre la política y su empresa, no tiene mucho tiempo libre. Empezó la carrera de Ciencias Políticas en la UOC y lo dejó. El horno de forja con el que se entretenía en casa tiene telarañas, bromea. Trabaja de lunes a domingo y duerme cuatro horas. Pero sigue yendo con su padre a caminar por el bosque, con sus alpargatas, como han hecho siempre.
13 juny 2020
LaVanguardia
Dionís Guiteras, el miércoles de esta semana, en un balcón de la fachada principal del Ayuntamiento de Moià (Àlex Garcia) Silvia Hinojosa, Barcelona 13/06/2020 01:19 | Actualizado a 13/06/2020 10:01
Hay que tener seguridad en uno mismo para ir por la vida con alpargatas, si se ejerce un cargo público de primera línea. O para confesar la afición a jugar a golf, siendo un dirigente de izquierdas. Pero Dionís Guiteras (Granollers, 1970), alcalde de Moià y portavoz de ERC en la Diputación de Barcelona, no es un político convencional. De hecho, su primera experiencia política fue ponerse al frente de un ayuntamiento arruinado, sin tener ningún conocimiento de gestión pública. “Si quieres hacer carrera, no tienes que suicidarte, hay otras posibilidades”, le aconsejó en el 2011 su amigo el expresidente de ERC Joan Puigcercós, cuando Guiteras le dijo que iba a presentarse a alcalde.
Ganaron las elecciones municipales y se arremangaron, ante una situación financiera catastrófica. “La deuda era del 395%, no había ni un euro en la caja. Explicamos la cruda realidad a la gente, sin paternalismos, y les dijimos lo que queríamos hacer. Y todo el mundo se implicó. Ese primer año ya pudimos revertir la situación y cerramos con 90.000 euros de superávit. En 32 años, Moià no cerraba un ejercicio con equilibrio presupuestario, siempre con déficit, ¡hacer un agujero de 25,5 millones no es fácil!”, ironiza Guiteras.
Empezó a trabajar de aprendiz de herrero y en los noventa montó su empresa de productos ecológicos
En el 2015, su lista sacó mayoría absoluta y repitió como alcalde. Ese año también entró como diputado en el Parlament, de una manera un poco inesperada, ya que ERC pasó de tener 10 a 21 escaños. Guiteras estaba en las comisiones de agricultura y de la Sindicatura de Comptes, y en esa legislatura pudo sacar adelante la nueva comarca del Moianès, una vieja aspiración de los municipios de la zona en la que se dejó la piel. A Oriol Junqueras le había conocido unos años antes, cuando el hoy líder de ERC era eurodiputado y Guiteras estaba en la sectorial de agricultura del partido y tenía entre manos el problema de los regadíos. “Nos hicimos amigos y hemos tenido una relación siempre muy buena”, afirma.
En paralelo a su dedicación a la política, Guiteras ha desarrollado su actividad empresarial. Sin estudios universitarios, con 23 años montó una empresa que comercializa productos ecológicos, pionera entonces, y lo hizo desde el comedor de casa. Pidió un crédito al banco para comprar una furgoneta, la cargaba de género y se iba a vender. Cuando tenía que bajar a València, se quedaba a dormir esa noche en la furgoneta, hacía el reparto en las tiendas y volvía a casa. Entonces vivía en Castellterçol, donde nació y donde vive su familia. En un par de años, llevó la empresa a Moià, porque allí había un polígono industrial, y se instaló en el pueblo. Hoy emplea a cuarenta personas.
En su familia han sido payeses, por parte de su padre, y por parte de su madre, que viene de un pueblo de Cáceres, el abuelo era herrero. De hecho, Guiteras se dedicó durante unos años a este oficio, primero como aprendiz, en el taller de un familiar. “Desde los 14 años trabajaba por las mañanas. A las seis me iba a entrenar con la bicicleta, hacía ciclismo y ciclocross, y a las ocho entraba a trabajar. Y a las dos cogía el bus para ir a hacer la FP a Caldes de Montbuí hasta las diez”, detalla.
Había empezado a practicar ciclismo de niño y compitió hasta la categoría amateur. Su entrenador le decía: “Cuando te duelen las piernas, también les duelen a los otros, te tienen que doler un poco más que a ellos y aguantarlo bien”, recuerda. En aquellos años se aficionó al golf. Jugaban con un palo y cuatro hoyos en el campo de fútbol del pueblo, los domingos por la tarde, después de la carrera, para descomprimir los músculos. Con el tiempo, junto a su entrenador, fue uno de los impulsores del campo de golf actual y del de Moià. “En el Moianès somos pioneros en el golf rústico y en alpargatas”, asegura, riendo.
En el 2015, Junqueras pensó en el alcalde de Moià para la Diputación de Barcelona. De dos diputados pasaron a once y Guiteras fue vicepresidente primero, en un gobierno de coalición con CiU en el que la convivencia no siempre fue fácil. Con ese pacto desalojaron a los socialistas del gobierno de la institución, pero fue solo por una legislatura. En 2019, JxCat pactó con el PSC, al que dio la presidencia, privando así a ERC de estar al frente de las cuatro diputaciones. Guiteras iba a presidir la de Barcelona.
“En política no espero nada de nadie, ni que me aplaudan. Estoy de paso. Tener mi empresa es una de las cosas que me permite no tener miedo de tomar decisiones”, señala.
Sus gustos musicales son variados, ya sea música clásica, flamenco o pop, y especialmente el heavy . Motorhead le levanta los ánimos, asegura. Ahora lee poco, solo informes, pero lo que más le interesa es la novela histórica y las biografías.
Además del ciclismo y el golf, también se aficionó al teatro. Participó en varias obras, entre ellas el monólogo El contrabaix , de Patrick Süskind, con la que hizo bolos por Catalunya. Pero entre la política y su empresa, no tiene mucho tiempo libre. Empezó la carrera de Ciencias Políticas en la UOC y lo dejó. El horno de forja con el que se entretenía en casa tiene telarañas, bromea. Trabaja de lunes a domingo y duerme cuatro horas. Pero sigue yendo con su padre a caminar por el bosque, con sus alpargatas, como han hecho siempre.
13 juny 2020
LaVanguardia
21 de febr. 2020
L'Ajuntament de Moià aprova el primer pressupost després d'eixugar el deute
El govern d'ERC tira endavant els comptes amb el suport de Junts i d'un dels dos regidors de Capgirem joan capdevila/redacció 21.02.2020 | 20:16
Ple municipal de l'Ajuntament de Moià, dimecres al vespre JOAN CAPDEVILA
L'Ajuntament de Moià ha aprovat el primer pressupost municipal amb les finances ja estabilitzades, la qual cosa li ha de permetre fer inversions al municipi després d'uns exercicis marcats per l'austeritat derivada del deute heretat de l'època Montràs. Per tirar endavant els comptes del 2020 l'equip de govern d'Ara Moià-ERC va tenir els vots favorables dels 4 regidors de Junts per Moià i un de Capgirem Moià-CUP, mentre que l'altra representant d'aquesta formació es va abstenir, igual que la regidora del PSC.
El consistori ha aprovat un pressupost que puja 6,6 milions d'euros, el 2% més que l'any anterior, i que preveu una partida d'inversions de prop de 650.000 euros. L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va afirmar a l'inici de la sessió plenària de dimecres al vespre que es tracta «del primer pressupost que s'ha pogut presentar en les darreres legislatures amb el qual es podran dur a terme algunes obres i activitats al poble», i va lloar «la bona feina feta en aquests anys per l'interventor Lluís Soler per aconseguir aquestes millores».
En l'apartat de despeses el canvi més significatiu és que no es fa l'amortització de la despesa anticipada com s'ha fet en els darrers anys per valor de 400.000 euros i es destinarà aquest import a partides socials i a inversions.
En aquest sentit, el capítol de despeses preveu projectes destinats a civisme, campanyes puntuals de suport d'agents cívics i educadors de carrer, projectes per al medi ambient com les bosses reciclables, ajuts a les entitats i a la gent gran per a places residencials. Pel que fa al capítol d'inversions es destina una partida a projectes d'estalvi energètic, al pla de mobilitat i a l'adequació del clavegueram i també dels pisos de propietat municipal del carrer Martí i Pol. També es faran millores a les piscines municipals, a l'Ateneu, a les escoles i a la biblioteca.
Una àmplia majoria Els comptes municipals per a aquest exercici es van aprovar amb una àmplia majoria ja que van tenir el vot favorable dels 6 regidors del govern d'Ara Moià-ERC, dels quatre del grup municipal de Junts per Moià, i Capgirem Moià-CUP va donar un vot a favor i una abstenció. La formació justifica aquesta votació «per visibilitzar la doble voluntat de consens i d'estar atents des d'una oposició constructiva». El grup es va mostrar satisfet del treball conjunt per confeccionar els pressupostos però assegura que «la nostra tasca és estar amatents per tal que la seva execució es correspongui fidelment amb la proposta aprovada».
El principal grup de l'oposició, Junts per Moià, va donar suport al pressupost i la portaveu del grup municipal, Maria Tarter, va destacar el treball conjunt que han fet totes les formacions per portar-lo a terme i la bona predisposició del govern, que «en tot moment ha estat obert a propostes».
Un dels aspectes que la formació no comparteix amb el govern és l'eliminació d'una de les places de la Policia Local, tenint en compte que «la seguretat és un dels pilars bàsics del nostre programa», assegura. Tot i així, assegura que la regidoria de Seguretat s'ha compromès a convocar les dues places que queden lliures abans de l'estiu. Segons Tarter, «és un pressupost que no és de ningú, de cap grup, sinó amb aportació de tots i el millor que podem fer pel poble». La bona feina per part de tots els grups en la confecció del pressupost, diu, «ha de ser un exemple a seguir pels temes importants del poble».
Per la seva banda, el PSC es va abstenir perquè considera que «no amortitzar el crèdit de 400.000 euros perjudicarà els futurs comptes de l'Ajuntament i no es podrà rebaixar la pressió fiscal de la ciutadania els propers anys», i perquè el pressupost no inclou la proposta dels socialistes de crear una Brigada jove a Moià, ni l'augment dels efectius de la Policia Local.
21 febrer 2020
Regió7
Ple municipal de l'Ajuntament de Moià, dimecres al vespre JOAN CAPDEVILA
L'Ajuntament de Moià ha aprovat el primer pressupost municipal amb les finances ja estabilitzades, la qual cosa li ha de permetre fer inversions al municipi després d'uns exercicis marcats per l'austeritat derivada del deute heretat de l'època Montràs. Per tirar endavant els comptes del 2020 l'equip de govern d'Ara Moià-ERC va tenir els vots favorables dels 4 regidors de Junts per Moià i un de Capgirem Moià-CUP, mentre que l'altra representant d'aquesta formació es va abstenir, igual que la regidora del PSC.
El consistori ha aprovat un pressupost que puja 6,6 milions d'euros, el 2% més que l'any anterior, i que preveu una partida d'inversions de prop de 650.000 euros. L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, va afirmar a l'inici de la sessió plenària de dimecres al vespre que es tracta «del primer pressupost que s'ha pogut presentar en les darreres legislatures amb el qual es podran dur a terme algunes obres i activitats al poble», i va lloar «la bona feina feta en aquests anys per l'interventor Lluís Soler per aconseguir aquestes millores».
En l'apartat de despeses el canvi més significatiu és que no es fa l'amortització de la despesa anticipada com s'ha fet en els darrers anys per valor de 400.000 euros i es destinarà aquest import a partides socials i a inversions.
En aquest sentit, el capítol de despeses preveu projectes destinats a civisme, campanyes puntuals de suport d'agents cívics i educadors de carrer, projectes per al medi ambient com les bosses reciclables, ajuts a les entitats i a la gent gran per a places residencials. Pel que fa al capítol d'inversions es destina una partida a projectes d'estalvi energètic, al pla de mobilitat i a l'adequació del clavegueram i també dels pisos de propietat municipal del carrer Martí i Pol. També es faran millores a les piscines municipals, a l'Ateneu, a les escoles i a la biblioteca.
Una àmplia majoria Els comptes municipals per a aquest exercici es van aprovar amb una àmplia majoria ja que van tenir el vot favorable dels 6 regidors del govern d'Ara Moià-ERC, dels quatre del grup municipal de Junts per Moià, i Capgirem Moià-CUP va donar un vot a favor i una abstenció. La formació justifica aquesta votació «per visibilitzar la doble voluntat de consens i d'estar atents des d'una oposició constructiva». El grup es va mostrar satisfet del treball conjunt per confeccionar els pressupostos però assegura que «la nostra tasca és estar amatents per tal que la seva execució es correspongui fidelment amb la proposta aprovada».
El principal grup de l'oposició, Junts per Moià, va donar suport al pressupost i la portaveu del grup municipal, Maria Tarter, va destacar el treball conjunt que han fet totes les formacions per portar-lo a terme i la bona predisposició del govern, que «en tot moment ha estat obert a propostes».
Un dels aspectes que la formació no comparteix amb el govern és l'eliminació d'una de les places de la Policia Local, tenint en compte que «la seguretat és un dels pilars bàsics del nostre programa», assegura. Tot i així, assegura que la regidoria de Seguretat s'ha compromès a convocar les dues places que queden lliures abans de l'estiu. Segons Tarter, «és un pressupost que no és de ningú, de cap grup, sinó amb aportació de tots i el millor que podem fer pel poble». La bona feina per part de tots els grups en la confecció del pressupost, diu, «ha de ser un exemple a seguir pels temes importants del poble».
Per la seva banda, el PSC es va abstenir perquè considera que «no amortitzar el crèdit de 400.000 euros perjudicarà els futurs comptes de l'Ajuntament i no es podrà rebaixar la pressió fiscal de la ciutadania els propers anys», i perquè el pressupost no inclou la proposta dels socialistes de crear una Brigada jove a Moià, ni l'augment dels efectius de la Policia Local.
21 febrer 2020
Regió7
23 de maig 2019
16 de maig 2019
"El govern ha convertit en asfixiant un pla d'ajust que ja era molt exigent"
Regió7 paper
19 de gen. 2019
El ajuntaments de casa nostra han reduït un terç el deute amb els bancs en sis anys
Regió7 paper
Subscriure's a:
Missatges (Atom)