La Diputació de Barcelona injectarà 16,72 milions a 111 municipis del Bages, el Berguedà, l'Anoia, el Moianès i el Baix Nord

Es farà en dues fases, una primera per ajudar a que tanquin l'any 2023 sense dèficit pressupostari i la segona, perquè comencin el 2024 amb la liquiditat necessària

Redacció
Manresa | 09·11·23 | 18:07 | Actualitzat a les 18:09



Imatge de la Diputació de Barcelona ARXIU/JOSEP GARCIA


La Diputació de Barcelona ha aprovat aquest dijous la distribució del nou fons extraordinari de 75 milions d’euros destinat als ajuntaments i a les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) de la província. A la Catalunya central, un total de 111 ajuntaments del Bages, el Berguedà, l'Anoia, el Moianès i el Baix Llobregat Nord rebran 16,72 milions.

Aquest nou ajut està dividit en dues fases. La primera, dotada amb 50 milions d’euros, es pagarà durant el mes de desembre i permetrà que les corporacions municipals puguin tancar l’any i els seus exercicis pressupostaris sense dèficit; mentre que la segona, dotada amb 25 milions d’euros, es destinarà als governs locals l’any 2024 per tal que puguin començar l’any amb la liquiditat necessària.

31 ajuntaments del Bages rebran, en conjunt, 5,36 milions; 30 del Berguedà, 3,34 milions; 33 de l'Anoia, 4,96 milions; 10 del Moianès, 1,22 milions; i 7 del Baix Llobregat Nord, 1,84 milions. En aquesta taula es mostra les partides, municipi a municipi:

Amb aquest nou fons es referma el paper de la Diputació de Barcelona a l’hora de treballar per tal que cap municipi hagi de fer un pas enrere en la prestació de serveis públics de qualitat. Així com també de continuar vertebrant un sistema cada cop més robust i flexible de suport als governs locals i contribuir a enfortir l’autonomia i dinamisme locals i deixar enrere el llast d’uns anys especialment difícils.

La distribució dels ajuts s’ha fet d’acord amb criteris públics, objectius i acotats seguint la línia d’altres ajuts semblants atorgats, com una assignació mínima a cada ajuntament, el nombre d’habitants, la desocupació o l’extensió territorial del municipi.

Així doncs, el nou programa constarà de dues línies de suport: suport a la despesa corrent i a la despesa de capital i financera. La primera línia preveu accions com les reparacions, manteniment i conservació d’infraestructures i béns locals; l’increment del preu dels subministraments; la modernització dels sectors econòmics tradicionals; i, actuacions de foment del turisme sostenible i responsable, de l’esport com a eina d’inclusió social i comunitària i de l’ocupació de qualitat, així com la reducció de la bretxa digital i la inserció laboral dels col·lectius en situació de vulnerabilitat.


D’altra banda, la segona línia preveu, entre d’altres, inversions sobre l’espai públic, en equipaments energèticament sostenibles i socialment integradors, en infraestructures urbanes orientades a fomentar la sostenibilitat ambiental i la transició energètica i en la posada en valor del patrimoni arquitectònic local. També serà una línia de suport en l’amortització anticipada del deute.

Els governs locals hauran d’acceptar aquest nou ajut des d’aquest divendres, 10 de novembre, fins al 30 de novembre al Portal de tràmits dels governs locals (PMT) de la Diputació de Barcelona. Per a cadascun dels dos anys, el període d’execució de la despesa és de l’1 de gener al 31 de desembre. 

9 novembre 2023

Regió7

Ecologistes del Moianès reclamen la preservació d’una planta protegida, afectada per les obres de la C-59

El col·lectiu El Fanal lamenta que s’estiguin malmetent colònies de Salvia valentina, malgrat estar catalogada i haver-ne alertat


Tram on, segons El Fanal, ja s'ha afectat la planta CONSERVEM EL MOIANÈS
16·08·23 | 06:25


Ecologistes del Moianès, a través de l’entitat El Fanal, denuncien que les obres que està executant el Departament de Territori de millora de la carretera C-59 entre Moià i Sant Feliu de Codines no estan tenint en compte la preservació d’una planta protegida i que, diuen, ja hauria estat malmesa en alguns punts per aquests treballs.


Es tracta de la Salvia valentina, espècie inclosa al Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya, sota la categoria de «vulnerable». Segons detalla l’entitat en un comunicat, es tracta d’un endemisme (és a dir, propi i autòcton d'una contrada concreta) de l’est de la Península Ibèrica que, a Catalunya, té la majoria de les poblacions actuals localitzades al Moianès i a alguns pocs punts de la plana del Vallès. I, precisament, en posen en relleu que «n tractar-se d’una espècie amenaçada no es pot destruir, mutilar, tallar o arrancar. Tampoc es poden recol·lectar llavors ni pol·len».

Els ecologistes exposen que algunes de les poblacions d’aquesta planta es troben als marges de la carretera i també als entorns, i asseguren que «una part ja han estat arrancades per les obres». L’afectació, segons detallen, es preveu especialment important a les parades d’autobús que el projecte preveu a La Franquesa, La Gònima i La Coma de Sant Jaume.



Punt de la carretera, amb Moià al fons, on encara hi ha la planta però se n'ha afectat EL FANAL

En el seu escrit, El Fanal lamenta la situació actual malgrat, expliquen, el mes d’abril del 2022 «membres de la nostra entitat i de Conservem Moianès vam poder consultar el projecte de les obres. En tractar-se d’una obra de millora no estava sotmesa a avaluació ambiental, però un cop analitzat el projecte vam decidir enviar unes consideracions a tots els Ajuntaments afectats, al Consell Comarcal del Moianès, al Departament d’Acció Climàtica i a la direcció general d’infraestructures de mobilitat per diversos temes que l’apartat d’impacte ambiental del projecte constructiu havia passat per alt». Assenyalen que l’aspecte més preocupant és la presència d’aquesta planta protegida a la vora de la carretera (entre l’hípica el Grèbol i La Fàbrega).

El Fanal assegura que de l’escrit que va enviar a totes les administracions no en va tenir cap resposta, i que el 17 de juny d’enguany, «quan vam veure que les obres de la cuneta afectaven directament aquesta planta, vam avisar als agents rurals que són els encarregats de fer complir la normativa de protecció de la flora i la fauna. Immediatament van parar aquesta part de les obres perquè el què s’havia fet és considerat delicte ambiental». Segons hi afegeix, a partir d’aquí «la Generalitat va contractar un botànic per analitzar quantes plantes havien estat afectades i quantes quedaran afectades quan es reprenguin les obres». I apunta que les actuacions que s’haurien de dur a terme són «el transplantament, a la tardor, de les plantes que seran afectades i recol·lecció de llavors per la seva germinació fora de lloc. I, posterior, transplantament an àrees potencialment aptes». L’entitat lamenta que recentment «les obres de la parada de bus de La Gònima s’han reiniciat, afectant unes quantes plantes més».

El col·lectiu ecologista demana mesures i es pregunta «de què serveix la normativa de protecció de la flora i la fauna si ningú fa res per fer-la complir, tot i estar avisats tres vegades?». També es demana com és que «tot i ser pública la distribució d’aquestes plantes protegides (es pot consultar a internet), haver rebut el nostre escrit fa un any, havent passat els rurals a actualitzar l’inventari, havent avisat novament al juny... perquè al final hem de ser persones voluntàries les que hem de reclamar que es compleixi la normativa vigent?». 

16 agost 2023

Regió7

Territori inicia les obres de condicionament de la C-59 entre Moià i Sant Feliu de Codines per millorar-ne la seguretat

L’obra inclou la renovació del ferm, la millora d’encreuaments, el condicionament de parades d’autobusos i mesures per evitar accidents amb animals

Moià | 19·05·23 | 12:22 | Actualitzat a les 14:12



Els treballs a la C-59 tenen un termini d’execució d’11 mesos TERRITORI

El Departament de Territori ha iniciat, amb les tasques prèvies de gestió de serveis afectats, les obres de millora de la C-59 entre Moià i Sant Feliu de Codines per afavorir-ne la seguretat. Així mateix, s’ha constituït la comissió de seguiment de l’obra formada pel Departament, Ajuntaments de l’àmbit on s’actua i representants veïnals. L’obra, que compta amb una inversió de 6,4 milions d’euros, consistirà principalment en el condicionament d’un tram de 16,5 quilòmetres per afavorir la comoditat i la seguretat en la conducció. Els treballs tenen un termini d’execució d’11 mesos.

Les obres que ara comencen abasten el tram de la C-59 entre la intersecció amb la carretera N-141c, a Moià, i la zona urbana de Sant Feliu de Codines i comprenen també els termes municipals de Castellterçol i Sant Quirze Safaja. Les principals actuacions que s’executaran són la renovació del ferm, la millora de la canalització del trànsit en encreuaments, la implantació d’un separador de fluxos per a reduir el risc de xocs frontals i l’aplicació de mesures per evitar accidents amb animals. En concret, l’obra inclou la millora del ferm, amb un tractament previ en aquells punts on es detecti més desgast. En alguns trams i en la travessera de Castellterçol s’estendrà una capa de paviment fonoreductora, per a reduir el soroll del pas dels vehicles. També es faran cunetes trepitjables, que permeten donar un sobreample a la carretera. En total, es formaran 6,6 quilòmetres de cunetes revestides de formigó. Els treballs inclouen l’adequació de la senyalització vertical, horitzontal i d’orientació i la millora de les barreres de seguretat i de l’abalisament.

Millores d’accés a les zones industrials

Amb les millores previstes s’afavorirà la canalització del trànsit en dues interseccions, als termes de Castellterçol i de Moià, que donen accés a zones industrials: A Castellterçol, al polígon el Vapor, es construirà una rotonda al tronc de la C-59, de 36 metres de diàmetre, s’adequaran dues parades de bus existents i es donarà continuïtat a les voreres del carrer de Moià. A Moià, al polígon el Prat, es formaran carrils centrals –que es pintaran de vermell– i carrils de canvi de velocitat en la intersecció existent. D’aquesta manera, s’evitarà que els vehicles pesants que es dirigeixin a Barcelona passin pel nucli urbà de Moià, ja que tindran una sortida més directa.

Per a reforçar la separació de sentits, s’implantarà un separador de fluxos en un tram de 2,2 quilòmetres, al pas de la carretera pels termes de Sant Feliu de Codines i Sant Quirze Safaja. Així, es formarà una franja central vermella per a fer més visible la separació de sentits en la conducció i, d’aquesta manera, contribuir a reduir el risc de patir xocs frontals.
 

Passos de fauna per evitar accidents

Per evitar accidents amb animals, es condicionaran obres de drenatge com a passos de fauna; es col·locaran tanques cinegètiques als marges de la carretera i s’executaran passos canadencs, formats per barres metàl·liques als accessos per impedir el pas d’animals. A més, es construirà un nou pas de fauna al tram entre Castellterçol i Moià, que és el tram on es concentra més accidentalitat per atropellaments d’animals.

D’altra banda, es construiran apartadors per a les parades autobusos, mitjançant una plataforma independent de la carretera, per afavorir la seguretat viària i la dels usuaris d’aquest mitjà de transport. Totes les parades comptaran amb il·luminació.

19 maig 2023

Regió7

La campanya contra la vespa asiàtica al Moianès ja té censats una trentena de nius

L’estratègia per frenar l’expansió de l’espècie invasora, que posa en perill insectes pol·linitzadors autòctons com les abelles de la mel, se centra ara en capturar reines
 

La vespa velutina instal·la els seus nius a les branques altes dels arbres GENCAT Gencat


Queralt Casals
Moià | 06·03·23 | 06:25 | Actualitzat a les 12:06


La campanya ciutadana que estan duent a terme el col·lectiu cultural i ecologista del Moianès El Fanal i apicultors i apicultores de la zona per posar fre a l’expansió de la vespa asiàtica a la comarca ja ha donat els seus primers fruits. La primera fase, que s’ha centrat en localitzar nius secundaris, n’ha censat un total de 31 a tota la comarca. Des d’ara i fins al mes de maig, la campanya es focalitzarà en atrapar reines fecundades abans no facin nius nous, a partir de diferents estratègies de trampeig.


La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie exòtica en expansió amb fort impacte sobre la biodiversitat, ja que ataca insectes pol·linitzadors com les abelles i redueix la producció de mel dels ruscos. Fa quatre anys que es va detectar la seva presència al Moianès i, des d’aleshores, no ha parat de proliferar, sobretot en el darrer any. Arran d’això, s’ha posat en marxa una campanya ciutadana que, de moment, ha permès detectar una trentena de nius i que ara inicia una segona fase per atrapar reines de vespa velutina i evitar així que en construeixin de nous.
Xerrada informativa sobre la vespa velutina, a Moià El Fanal
 

Tres estratègies de trampeig

L’equip de treball de la vespa asiàtica al Moianès ha dissenyat una proposta de trampeig basada en tres estratègies. La primera proposta és un trampeig municipal dins les zones urbanes i espais municipals, assumit pels Ajuntaments i el Consell Comarcal. La segona se centrarà fora dels espais municipals i la portaran a terme un equip de voluntaris que, juntament amb els centres educatius i ADF de la comarca, elaboraran trampes casolanes i les col·locaran, a partir del 10 de març, omplertes d’un líquid atraient, a les proximitats dels nius censats. També faran el seguiment de les trampes, que consisteix en revisar-les cada 15 dies fins a final de maig, comptar les reines capturades i tornar a omplir la trampa de líquid. Per últim, també es contempla un trampeig des de casa fent una crida a la població per tal de penjar trampes casolanes als jardins particulars.
 

Èxit de la xerrada informativa

En el marc de la campanya, el grup ecologista El Fanal juntament amb apicultors del Moianès, va celebrar una sessió informativa sobre la vespa asiàtica, la seva situació i control a la comarca, al Casal de Sant Josep de Moià, que va reunir una vuitantena de persones. L’acte va comptar amb la presència del Secretari tècnic de l’Associació Gironina d’Apicultors, expert en vespa velutina, Carles López Anaya, que va explicar els orígens i l’aparició d’aquesta espècie invasora al nostre territori, les problemàtiques que genera en diversos sectors i les possibles estratègies a seguir per tal de minvar la seva presència de les maneres més efectives possible. Al seu torn, el coordinador operatiu de l’ADF de Vacarisses, Marià Massana, va explicar la seva experiència en el trampeig de mares fundadores i els importants resultats obtinguts a localitat del Vallès Occidental.

Per últim, l’equip de treball de la vespa asiàtica al Moianès va presentar els resultats de la campanya de cens de nius secundaris trobats per la població fins a l’ 1 de març, on se n’han localitzat 31, i l’estratègia a seguir per tal de capturar el màxim de reines des del març fins al maig. El organitzadors van subratllar que «és durant aquest període de l’any que les reines velutines surten d’hivernar i creen els nius embrionaris (petits com un puny) que donaran lloc a les primeres obreres velutines que en uns mesos crearan els nius secundaris (grans boles). Totes les mares fundadores que es capturin ara seran futurs nius secundaris que no tindrem a l’estiu-tardor».
 

Bona resposta de la població

Des de l’organització es valora molt positivament la implicació de la ciutadania, entitats i centres educatius «que no para de créixer des que es va iniciar la campanya» i han assegurat que des del Consell Comarcal i els Ajuntaments de la comarca han mostrat predisposició a col·laborar en el pla de lluita i control de la vespa asiàtica, que és depredadora de l’abella de la mel i d’altres insectes i una amenaça per la pol·linització de conreus, plantes silvestres i arbres fruiters. 

6 març 2023

Regió7

El Moianès demanarà a la Generalitat tenir l’estatus de comarca de muntanya

Consell i ajuntaments consideren que la demarcació forma una unitat que respon als requisits geogràfics i poblacionals que es demanen
David Bricollé
Moià | 12·07·22 | 06:25 | Actualitzat a les 07:43

Punt de la carretera N-141C on hi ha l’indicador de comarca | ARXIU/M.A.


El Moianès està tramitant una petició perquè el Departament de Territori de la Generalitat l’inclogui entre les que són considerades com a comarques de muntanya, amb l’objectiu d’assolir un règim que li permeti accedir a programes específics per a les àrees d’aquestes característiques.

El Consell Comarcal considera que la demarcació forma una unitat que respon als requisits que es defineixen per tenir aquesta consideració, i en aquest sentit els plens municipals dels diferents ajuntaments han anat aprovant una moció en què es fa explícita aquesta demanda i se n’exposen els arguments.

En concret, segons s’explicita en la sol·licitud, es posa en relleu que el Moianès és un territori homogeni, «amb unitat territorial, econòmica i social» i que els municipis que en formen part «tenen una altitud, un terreny pendent i un clima clarament limitadors de les activitats econòmiques».

També s’addueix que aquests municipis disposen de recursos «que són escassos en el conjunt del territori de Catalunya, especialment d’aigua, neu, pastures, boscos i espais naturals», i que és una demarcació amb una baixa densitat de població (ha superat els 14.000 habitants, 42,5 per km2), «molt inferior en relació amb el valor mitjà de Catalunya», que és de 241,80 hab/km2.

De fet, en el mateix informe de sol·licitud es posa de manifest que des de la seva creació com a comarca, el 2015, ja s’ha estat treballant per assolir aquest reconeixement i que, dels deu municipis que la componen, n’hi ha set que formen part del sistema de muntanya Montseny-Guilleries-Lluçanès, com són Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, l’Estany, Moià i Sant Quirze Safaja. Els tres municipis restants, Calders, Oló i Monistrol de Calders, no estan inclosos en cap zona de muntanya.

La Llei que regula els requisits per esdevenir comarca de muntanya exposa en el seu article segon que es consideren com a tal «els territoris homogenis, amb unitat territorial, econòmica i social, que estan o poden estar organitzats com a àrees sòcio econòmiques funcionals», i que alhora es caracteritzen per tenir una àrea geogràfica «clarament limitadors de les activitats econòmiques», disposar de recursos «que són escassos al conjunt del territori de Catalunya», i tenir una baixa densitat de població. Requisits que, com es deia inicialment, la comarca considera que compleix abastament.

Als efectes d’aquesta Llei, actualment estan considerades com a comarques de muntanya l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Ripollès, la Val d’Aran, el Berguedà, el Solsonès i la Garrotxa. En conjunt abracen 9.560 km2 i agrupen un total de 163 municipis.

El Moianès va rebre la plena oficialitat el 15 d’abril del 2015 quan el ple del Parlament va aprovar el projecte de llei de creació de la comarca. Una nova demarcació que va prosperar amb 105 vots a favor, 7 en contra de Cs i l’abstenció dels 17 diputats del PP. Després de cinc anys de batalla, esdevenia formalment comarca. 

12 juliol 2022

Regió7

L’Associació TEA del Moianès es presenta en societat

La nova entitat vol oferir serveis, suport i activitats a persones que formen part de l’espectre autista i les seves famílies

Redacció
Moià | 03·12·21 | 14:45

Presentació de l'Associació TEA Moianès, a Moià ASSOCIACIO TEA MOIANES


L’Auditori Sant Josep de Moià va ser l’escenari de la presentació de la nova Associació de Transtorn de l’Espectre Autista (TEA) del Moianès. La convocatòria va ser tot un èxit i va reunir una quarantena de persones.

La presentació de l’entitat va comptar amb les intervencions d’Àurea Autet, vicepresidenta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil; de Consol Ibáñez, de la Federació Catalana d’Autisme; de Núria Clavell, de TEA Moianès, que va presentar l’associació i els serveis que oferirà i, finalment, va intervenir Lluna Simats, una jove amb TEA de l’associació que va explicar la importància que té l’entitat per als joves.

Tant els centres educatius de Moià, com el centre de recursos pedagògics Eines, la Federació Catalana d’Autisme i Ampans han mostrat la seva predisposició en col·laborar amb l’entitat i dur a terme projectes comuns. Els Ajuntaments de Moià, Castellterçol i Granera també han donat el seu suport al projecte i han mostrat la seva predisposició a col·laborar amb l’associació.

L’Associació TEA Moianès està formada per un un grup de famílies que volen «fer del Moianès una comarca inclusiva i receptiva». Des de l’entitat expliquen que es tracta d’un projecte «pensat i creat amb el propòsit d’oferir serveis, suport i activitats a persones que formen part de l’espectre autista i les seves famílies».

TEA Moianès té el suport del Consell Comarcal del Moianès, l’Ajuntament de Moià, la Federació Catalana d’Autisme i el Centre de Recursos de Trastorn de l’Espectre Autista de la Catalunya Central, així com de diferents professionals, psicòlogues i mestres. 

3 desembre 2021

Regió7

La Plataforma C59 segura exigeix millores en el projecte de condicionament de la carretera que prepara Territori

 04/05/2021 - 10.31Actualitzat04/05/2021 - 10.30

ACN Moià.-La Plataforma C59 segura veu insuficient el projecte que està redactant el Departament de Territori i Sostenibilitat per millorar la carretera. Després de rebre la informació preliminar, el col·lectiu posa de manifest que hi manquen actuacions "per assolir una carretera completament segura". Entre elles hi ha l'ampliació de la calçada, dels espais per a vianants i ciclistes, o que no es resolen les mancances a les travesseres de Sant Feliu de Codines i Moià. La plataforma demana als ajuntaments afectats i al Consell Comarcal del Moianès que exigeixin també aquestes millores.

Territori treballa en la redacció del projecte de millora de la carretera C-59, en el tram que va des de l'encreuament amb la N-141c, a Moià, fins a l'entrada a Sant Feliu de Codines. Es tracta d'un tram d'uns 13 quilòmetres pel que es preveu una inversió de prop 1,5 MEUR. La Plataforma C59, constituïda per un col·lectiu de veïns per exigir solucions a l'elevada sinistralitat, veu l'informe preliminar que els ha fet arribar territori insuficient. Una de les principals mancances és, segons la plataforma, que no resol la principal mancança de la carretera. "Seguirà sent estreta en els trams no condicionats, sense vorals, sobreamples en els revolts o ponts estrets", apunten, tot recordant que sovint s'hi donen "situacions de risc entre vehicles voluminosos, ciclistes o conductors en general". També lamenten que el projecte no preveu cap actuació d'ampliació de vorals per a vianants i ciclistes, fet que "reduiria el risc d'accidents". En aquest sentit, insten als ajuntaments dels termes per on passa la carretera i al Consell Comarcal del Moianès "a promoure actuacions complementàries". Segons l'avantprojecte que ha rebut la plataforma, la proposta tampoc preveu la intervenció als ponts, que seguiran sent estrets; ni la modificació del traçat, amb corbes pronunciades i amb poca visibilitat.El col·lectiu també critica que només s'actuï en algunes interseccions perilloses, com són els polígons industrials El Prat i El Vapor. Consideren que hi ha altres punts que també requeririen actuar-hi, com és l'entrada nord a Sant Feliu de Codines. Un tram de 13 quilòmetres. Des de la plataforma denuncien que les mancances en seguretat de la via van més enllà del tram on Territori preveu actuar, per la qual cosa també exigeixen millores al tram que va de Moià a Oló, i entre Caldes i Sant Feliu. El ferm i la fauna. Segons dades de la Generalitat, entre 2013 i 2017 hi va haver 18 accidents amb senglars o cabirols entre Sant Quirze Safaja i Castellterçol, i 16 al tram de la Fàbrega. El projecte en el qual treballa l'executiu preveu construir diversos passis soterrats i un tancat per impedir l'accés directe dels animals en dos trams.Alhora preveu una millora del ferm en aquells punts on es detectin més desgast. En aquest sentit des de la plataforma creuen que, malgrat que és necessari, això pot afavorir un increment de la velocitat dels conductors que, en no anar lligada a l'ampliació dels carrils, podria fer la carretera encara més perillosa.

4 maig 2021

324

Entitats i veïns del Bages i el Moianès fan front comu als macroparcs eòlics i solars

20 abril 2021

Regió7 paper
 

Entitats i veïns del Bages i el Moianès fan front comú als macroparcs eòlics i solars

Demanen a tots els ajuntaments que es dotin d'eines de defensa i aprovin mocions contra els projectes de grans instal·lacions energètiques jordi escudé | calders 19.04.2021 | 17:57

Representants de les plataformes del Bages i el Moianès | Jordi Escudé

Les plataformes ciutadanes Salvem Calders, Salvem Castellfollit del Boix, Salvem el Pla de Riols, i Salvem Grevalosa, juntament amb les entitats ecologistes El Saüquer i El Fanal, han unit esforços per lluitar des del Bages i el Moianès contra l'allau de macroprojectes eòlics i solars que consideren que hi ha al territori. Busquen la complicitat de les administracions, i per això proposen a tots els ajuntaments de les dues comarques i als dos consells comarcals que s'uneixin a la causa i aprovin mocions instant la Generalitat a paralitzar la tramitació d'aquests grans projectes i a derogar, o com a mínim reformar, el decret que els promou. L'objectiu, diuen, és impulsar «un model més respectuós, just i sostenible de transició energètica».

Representants de tots aquests col·lectius han exposat les seves queixes amb pancartes davant la subestació elèctrica de Calders, d'on havia de sortir la línia d'alta tensió per evacuar l'energia que haurien produït els parcs fotovoltaics de Clarena i Colomer, projectats als termes d'Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix i Rajadell. Com ja ha anat explicant aquest diari, és una de les macropropostes de parcs eòlics que recentment ha tombat la Ponència d'Energies Renovables de la Generalitat, com també ha fet amb els parcs fotovoltaics del Cogulló, a Sallent, i de Bages II i Bages I (aquest parcialment), entre Sallent, Sant Fruitós i Santpedor.


Tanmateix, n'hi ha d'altres d'avalats per la Ponència, com el projecte fotovoltaic de 90 hectàrees previst a Castellfollit, un altre de més de 30 al Pla del Riol de Palà de Torroella, i un de 26 hectàrees més a Calders, a banda d'altres grans instal·lacions que aquestes entitats temen que es vulguin promoure al territori, com un parc de 40 hectàrees que sospiten que es vol projectar a Calders.

Davant d'això, i «del gran perill» que consideren que comporten per al territori si no es frenen, aquestes entitats demanen «una lluita transversal més enllà de cada municipi i comarca» per fer-hi front, segons ha apuntat Pep Torner, de Salvem Calders, ha volgut deixar clar que «no anem en contra de les energies renovables, però si dels macroprojectes», i reclamen «que siguin sostenibles mediambientalment, socialment i culturalment». Diuen que les propostes que s'han presentat fins ara no ho són, entre altres coses «per les grans línies d'evacuació» que preveuen.

Que s'escolti el territori

Per altra banda, tant les entitats ecologistes com les plataformes veïnals denuncien que «el model actual menysté la sobirania dels municipis», i lamenten que sovint «els ajuntaments no tenen les eines urbanístiques» que els permetin defensar-se davant les grans propostes que se'ls presenten tant de parcs eòlics com fotovoltaics.

Per això, aquestes entitats faran arribar instàncies a tots els ajuntaments de les dues comarques amb recomanacions «que els ajudin a blindar-se i a poder fer front davant d'aquesta problemàtica» mitjançant una revisió, si cal, dels planejaments urbanístics que ajudin a minimitzar el seu impacte, i fins i tot instant-los a suspendre durant un any prorrogable a dos l'atorgament de llicències per a l'edificació d'instal·lacions o l'ampliació de centrals eòliques o fotovoltaiques.

A banda d'aquestes instàncies, també trameten unes mocions perquè siguin aprovades per tots els plens municipals i comarcals, i amb què es demana a la Generalitat que paralitzi la tramitació dels projectes que està en marxa i derogui o reformi el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables. També li demanen que impulsi «una planificació territorial sectorial que compri amb la participació del territori».

Entitats i veïns denuncien que les promotores d'aquests grans projectes «només responen a interessos econòmics i a l'especulació borsària», i que per això busquen «zones rurals i poc poblades on el terreny per a les empreses elèctriques és més barat». Per contra, diuen que d'aquesta manera «es posen en perill els projectes agrònoms i el turisme rural, i la qualitat de vida d'aquests territoris». Proposen que es promoguin instal·lacions «en polígons industrials, carreteres, canals, o zones de baix interès ambiental».

19 abril 2021

Regió7

Ajuntaments del Moianès analitzen les millores de la carretera C-59

març 26th, 2021 Dídac Garcia

El Consell Comarcal ha fet arribar a la Generalitat les propostes dels diversos ajuntaments per millorar la via.

Segons ha publicat el Regió 7, durant les últimes setmanes s’han produït diverses trobades entre representants del Consell Comarcal i la direcció general d’Infraestructures de Mobilitat. L’objectiu d’aquestes reunions era concretar aquelles necessitats que, tant per la comarca com pels ajuntaments afectats, es consideren prioritàries.

Antoni Massot, conseller comarcal de l’àrea de Medi Ambient i Mobilitat, ha explicat algunes d’aquestes propostes, com són dotar de més seguretat aquells trams urbans per on passi la carretera, la creació de passos de fauna, ja que es produeixen molts atropellaments animals, i buscar solucions als accessos dels polígons industrials de Moià i Castellterçol. Un altre element que Massot considera important són la millora de les parades d’autobús, senyalitzar-les bé, construir noves marquesines i dotar de l’espai suficient perquè els autobusos es puguin aturar fàcilment.

Amb tot, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha anunciat que cap al mes de juny vol tenir el projecte redactat i que aquest estigui executat l’estiu de l’any que ve, el 2022. L’actuació inclou els municipis de Moià, Castellterçol, Sant Quirze Safaja i Sant Feliu de Codines.

Per la seva banda, la plataforma “C59segura” està duent a terme una enquesta per demanar als usuaris de la carretera que expressin quines millores són necessàries. Per la plataforma, la millora de la via ha de ser global i “no fer més pedaços”.

26 març 2021

OnaMoianès

Alguns pobles del Moianès surten a protestar contra la inhabilitació de Torra

 



setembre 29th, 2020 Dídac Garcia

Van ser els propis Ajuntaments o partits polítics de la comarca que van fer d’altaveu a través de les xarxes socials per convocar els seus habitants a concentrar-se.

Seguint les directrius de l’Assemblea i Òmnium, les mostres de suport al president es van fer ahir a les 7 de la tarda amb les corresponents mesures de seguretat i de distància.

Com a exemple tenim la trentena de persones que es van desplaçar fins a l’Ajuntament de Santa Maria d’Oló per mostrar el rebuig a la sentència del Tribunal Suprem. Una decisió que l’equip de govern va qualificar d’ “injusta”. Posteriorment, es va llegir un manifest.

El poble de Collsuspina, per la seva banda, es va concentrar a la Plaça Major. Allà van mostrar el rebuig a una sentència que han qualificat de “vergonya”.

Els habitants de Moià van sortir a la Plaça de l’Ajuntament a les 7 de la tarda esperonats per l’ANC de Moià-L’Estany i els partits Junts Moianès i Ara Moià. Més de mig centenar de persones van clamar per la defensa de les institucions i el president inhabilitat Quim Torra.

29 setembre 2020

OnaMoianès

Torrent a Puigdemont, des de Moià: «Un independentista pot desgastar o pot ajudar a construir»

ERC exigeix la retirada del reial decret llei dels romanents i fa una crida a tombar-lo al Congrés acn | moià 20.08.2020 | 14:26

Pere Aragonès i Roger Torrent amb els alcaldes republicans a Moià | ACN

El president del Parlament, Roger Torrent, ha retret a Carles Puigdemont que hagi qüestionat la sobirania de la cambra i s'hagi optat per "ser bons minyons". Torrent ha assegurat des de Moià que, mentre ell estigui al capdavant del Parlament, no s'obligarà cap treballador públic a assumir les conseqüències de les decisions polítiques, en referència al fet que no es publiquessin al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) les resolucions completes aprovades al ple de la monarquia. "Un independentista pot desgastar o pot ajudar a construir", li ha retret, tot subratllant que ells aposten per "la segona via". "De res serveix intentar desgastar al que tens al costat perquè el trajecte l'hem d fer junts", ha afegit.

L'expresident de la Generalitat i actual eurodiputat de JxCat, Carles Puigdemont, va assegurar aquest dimecres que "renunciar a la defensa de la sobirania del Parlament i ser bons minyons" no comportarà "ni menys repressió ni més llibertat". Ho va advertir a Instagram, on va compartir els fragments de les resolucions aprovades al ple de la monarquia del Parlament i que no es van publicar al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC).

El secretari general de la cambra, Xavier Muro, s'hi va oposar perquè va entendre que contradeien sentències i requeriments del Tribunal Constitucional (TC), per la qual cosa JxCat en va exigir el cessament. Finalment, però, la Mesa va desestimar-ho dimarts. Puigdemont va considerar "censura" l'acció de Muro i va acompanyar la seva publicació d'una imatge que vincula el dictador Francisco Franco amb el rei emèrit Joan Carles I i el seu fill, l'actual monarca espanyol, Felip VI.
 

Aragonès demana als ajuntaments que no entreguin els superàvits
Alcaldes d'ERC s'han trobat aquest dijous a Moià per consensuar una resposta al decret dels romanents municipals. Hi han participat, entre d'altres, alcaldes de ciutats com Manresa, Sant Cugat del Vallès, Tarragona, Figueres o Sitges, a banda de Dionís Guiteras, batlle de Moià. ERC ha exigit la retirada del reial decret llei que permetria a l'Estat utilitzar part del superàvit dels ajuntaments per afrontar els efectes de la pandèmia del coronavirus.

El coordinador nacional d'ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha recalcat que es tracta d'uns "estalvis" que els ajuntaments han de poder disposar per destinar a les polítiques socials, motiu pel qual ha exigit al Govern espanyol "que derogui" la proposta. En cas que no ho faci, ha fet una crida a la resta de forces polítiques a tombar la proposta al Congrés dels Diputats i ha demanat als ajuntaments que no entreguin els superàvits a l'Estat.

20 agost 2020

Regió7

ERC exigeix des de Moià que l'Estat retiri el decret sobre els romanents

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, demana als ajuntaments que «es plantin» i no entreguin els superàvits acn | moià 20.08.2020 | 21:11

Al centre, Aragonès i Torrent, amb l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras acn

ERC exigeix la retirada del reial decret llei que permetria a l'Estat utilitzar part del superàvit dels ajuntaments per afrontar els efectes de la pandèmia del coronavirus. Així ho va manifestar ahir el coordinador nacional del partit i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, des de Moià, on es va reunir amb alcaldes republicans d'arreu de Catalunya acompanyat pel president del Parlament, Roger Torrent, i amb l'alcalde del municipi amfitrió, Dionís Guiteras.

Aragonès va remarcar que aquests diners són uns «estalvis» que els ajuntaments han de poder disposar per destinar a les polítiques socials, motiu pel qual va exigir al Govern «que derogui» la proposta. En el cas que no ho faci, va fer una crida a la resta de forces polítiques a tombar la proposta al Congrés dels Diputats.

A la sortida de la reunió, i amb la presència dels batlles, els líders republicans van fer una crida conjunta a aturar la proposta del Govern de Sánchez, i Roger Torrent, per la seva banda, va titllar «d'injusta, irresponsable i regressiva» la petició de «quedar-se els estalvis dels veïns». Injusta, segons va dir, «perquè perjudica els que han fet bé la feina»; regressiva perquè «és recentralista, i ni els governs més durs del PP s'haurien atrevit a fer»; i irresponsable en deixar «desemparats els consistoris».

Aragonès va anar més enllà i va exigir al Govern espanyol que aturi el reial decret llei, apel·lant al fet que ara que els ajuntaments «necessiten totes les eines, els hi volen treure». Va demanar als ajuntaments que, de la mateixa manera que faran tots els consistoris governats per ERC, «es plantin» i «no cedeixin». 

Moià com a escenari
La trobada dels dos líders republicans amb els alcaldes del partit va tenir lloc a Moià, que fins no fa gaire era un dels municipis més endeutats de Catalunya i que va aconseguir revertir la seva situació i assolir superàvit.

L'alcalde de la població, Dionís Guiteras, va voler deixar clar que per al seu govern no ha estat fàcil poder revertir-la, i, per això, va voler rebutjar fermament la proposta que va formular fa uns quants dies el Govern de l'estat d'acord amb la Federació Espanyola de Municipis. «Entenem que és un xantatge, i no té cap sentit que els estalvis dels ciutadans els gestioni una gent que no té credibilitat en gestionar la seva economia», va lamentar.

 20 agost 2020

Regió7

La Diputació de Barcelona destinarà 2,5 MEUR a la Catalunya Central per a la reactivació econòmica i social

28/05/2020 - 17.30

ACN Manresa.-La Diputació de Barcelona destinarà 2,5 MEUR d'euros al Bages, Berguedà, Anoia, Osona i Moianès. L'objectiu és que els ajuntaments puguin pagar les despeses que han hagut d'afrontar durant l'emergència. Els fons, aprovats aquest dijous, s'emmarquen en la primera fase del Pla de Xoc per a la reactivació econòmica i social de la província. Al Bages es destinaran 783.281,77 euros; 776.028,76 a Osona; 578.789,25 a l'Anoia; 281.357 al Berguedà; i 98.803,11 al Moianès.

Segons informa la Diputació, en un comunicat, destinaran 15 MEUR a tota la demarcació. La partida se suma als 15 MEUR que la corporació ja destina al pagament de les despeses extraordinàries en l'àmbit de benestar social mitjançant el Programa d'Emergències. Les dues línies constitueixen una primera fase del Pla de Xoc i tenen com a objectiu donar solvència i liquiditat als governs locals.Es tracta, per tant de 30 MEUR del conjunt de 100 milions previstos en el Pla de Xoc de la Diputació que, juntament amb el Pla Xarxa de Governs Locals, persegueix reactivar socialment i econòmica els municipis de la província de Barcelona. Segons la presidenta de la Diputació, Núria Marín, aquesta nova línia d'ajuts busca oferir "solvència als ajuntaments i tranquil·litat als municipis". "És essencial que cap territori ni cap persona quedin enrere", afegeix al text.

28 maig 2020

324

Editen un quadern infantil sobre el Moianès amb activitats per conèixer més i millor la comarca

maig 26th, 2020 Dídac Garcia 


La iniciativa neix de la participació de les regidories de Cultura i Educació dels Ajuntaments del Moianès. L’objectiu és proporcionar material a les famílies amb fills per tal que puguin treballar conjuntament. Amb els centres educatius tancats es vol aprofitar aquest confinament per a que els infants puguin ampliar el coneixement que tenen sobre la comarca. El president del Consell Comarcal, Ramon Vilar, explica els motius pels quals s’ha dut a terme el llibret.

El quadern tracta d’una forma lúdica i divertida diferents aspectes del Moianès com són el patrimoni preindustrial, els personatges més il·lustres, la natura, les poblacions, la cultura popular, els productes locals o els recursos turístics més destacats, com per exemple l’Ecomuseu o la Ronda del Moianès.

El llibre d’activitats ja s’ha començat a repartir amb la col·laboració dels deu ajuntaments de la comarca i, en total, es repartiran 1.425 exemplars, un per cada nen i nena d’entre 3 i 12 anys.

La proposta també s’ha fet arribar als diversos centres educatius per tal que tinguin coneixement de les activitats programades al bloc i, si s’escau, mirar de col·laborar per organitzar noves activitats complementàries.

26 maig 2020

OnaMoianès

Nou ajuntaments del Moianès continuaran rebent suport de la Diputació pel servei de gestió de nòmines

La Diputació de Barcelona donarà ajut als municipis de menys de 5.000 habitants redacció | 12.02.2020 | 18:20
En total són 135 governs locals de la província a través dels quals es gestionen 45.000 nòmines anuals, que es tradueix en 91 milions d'euros cada any.

A més de la confecció de nòmines, la Diputació també ofereix suport en la realització de documents de transferències bancàries, de cotització a la Seguretat Social i de liquidació mensual o trimestral de les retencions i ingressos a compte dels impostos.

Entre d'altres, també s'inclou les altes i baixes de personal, la formalització de contractes de treball i presentació telemàtica davant de les administracions corresponents, la gestió de les incapacitats temporals i un sistema d'arxiu digitalitzat de tota la documentació produïda.

El suport de la Diputació de Barcelona en l'elaboració de nòmines es realitza en un entorn web que està vinculat als portals telemàtics de les institucions de referència en aquest àmbit. A més, i de forma permanent, els ajuntaments també compten amb una formació adreçada als tècnics municipals, amb un assessorament respecte la idoneïtat de cada modalitat de vinculació contractual i amb un suport tècnic de resolució de consultes puntuals que tinguin els treballadors dels governs locals.

12 febrer 2020

Regió7

El Moianès supera els 14.000 habitants empadronats per primer cop com a comarca

Segons les dades que han aprovat els deu ajuntaments l'1 de gener del 2020, la població seria de 14.017 persones david bricollé moià 07.02.2020 | 21:51

El Moianès ha superat per primer cop la barrera dels 14.000 habitants des que és comarca. Tot i que la xifra definitiva no la validarà i publicarà l'Institut Nacional d'Estadística (INE) fins a final d'any, que és quan passa a ser oficial, ara cada ajuntament aprova en els seus respectius plens la xifra del padró d'habitants (és a dir, les persones que es registren com a habitants d'aquella població) a data 1 de gener del 2020. I el resultat és que la suma dels deu municipis que componen la comarca del Moianès supera per primera vegada aquest llindar dels 14.000. Exactament, 14.017.

Segons aquestes xifra, aportada pel Consell Comarcal, i si tenim en compte les dades anuals que hi ha recollides a l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), des que és comarca administrativa aquesta demarcació ha tingut un creixement de gairebé un miler d'habitants. Concretament, hi ha 919 persones més empadronades que el 2015, el que suposa un augment del 7%.

Si ens fixem en la xifra de cada municipi i la comparem amb la de l'últim padró oficialitzat per l'INE (que correspon a un any abans, l'1 de gener del 2019) és remarcable el fet que pràcticament tots els municipis hauran crescut. L'única excepció és Castellcir, que ha tingut una mínima baixada de tres habitants.

Amb aquesta mateixa referència de la xifra d'un any enrere destaca que globalment l'augment ha estat de 404 habitants, i que són especialment rellevants, per nombre, els casos dels dos municipis més grans, Moià i Castellterçol. El primer ha tingut en un any un creixement del padró de 137 habitants (el 2,1%); mentre que en el segon ha estat de pràcticament un centenar (gairebé el 4%). Un tercer cas rellevant de creixement en aquest any de diferència és el de Calders, però no tant per l'augment en si, que és prou important, sinó pel fet que els 78 habitants que ha guanyat fan que superi un llindar de referència com és el del miler (l'1 de gener del 2020 hi estan empadronades 1.048 persones). Tot i que amb força equilibri, és una comarca més masculina que femenina. Hi ha 419 homes més que dones.

Amb les xifres de l'últim padró oficial (el de l'1 de gener del 2019), el Moianès era la vuitena comarca més petita en nombre d'habitants de les 42 que hi ha a Catalunya. La de menys població és, amb dades de fa un any, l'Alta Ribagorça (3.802), seguida del Pallars Sobirà (6.932) i el Priorat (9.245). En quarta posició hi ha l'Aran (10.093) i en cinquena, la Terra Alta (11.490). Ja per sobre dels 13.000 habitants i just al davant del Moianès hi tenim el Pallars Jussà (13.080) i el Solsonès (13.469). I al darrere del Moianès hi ha les Garrigues (18.833) i la Conca de Barberà (20.042).

7 febrer 2020

Regió7

El ajuntaments de casa nostra han reduït un terç el deute amb els bancs en sis anys

19 gener 2019

Regió7 paper

El Moianès engega una campanya de prevenció de drogues a les festes majors

El Consell ha editat un díptic amb recomanacions i es fan formacions als establiments i entitats redacció | moià 31.07.2018 | 12:37


El Consell Comarcal del Moianès, conjuntament amb els Ajuntaments de comarca, ha engegat aquest estiu la campanya Com consumeixes l´Oci?. La iniciativa pretén fer un treball de prevenció i de reflexió sobre el consum de drogues durant les festes majors de la comarca.

Entenent que la prevenció i sensibilització és responsabilitat de tothom, s´ha elaborat una campanya que pretén abordar els diferents agents: els joves, les famílies i els establiments. Fonts del Consell Comarcal asseguren que «apoderar les persones joves és la primera passa per treballar la prevenció» i «això implica informar-los dels riscos i mirar de potenciar les seves habilitats per fer front a les diverses situacions en què es poden trobar». És per aquest motiu que s´ha preparat un díptic amb recomanacions davant els consums.

Per tal d'orientar a les famílies d´adolescents, s´han presentat unes recomanacions en els programes de festa major de cada municipi amb diferents idees a parlar amb els joves de la família. També s´han preparat diverses formacions per als establiments i entitats que dispensen alcohol durant les festes majors, per tal de dotar-los d´eines i estratègies per garantir unes nits de festa major sense problemes. La primera formació es va realitzar el passat 24 de juliol adreçat a les entitats i persones que gestionen les barres de les festes majors i va tenir molt bona acollida.

En alguns municipis es preveu oferir un servei d´autobús gratuït per poder assistir a les festes dels pobles veïns evitant la conducció i les barres disposaran d´aigua gratuïta i algun aliment per omplir l´estómac durant les nits.

Enguany, es durà a terme la primera edició de la campanya, no obstant ja hi ha propostes per fer el treball de prevenció un eix permanent a la comarca.

31 juliol 2018

Regió7