Del sostre de l'escola a casa: així es repartirà l'energia solar a Calders

El municipi moianès té plaques fotovoltaiques a gairebé tots els equipaments municipals i ara ha cedit la gestió de les teulades a la cooperativa Moianès Sostenible amb l'objectiu de "beneficiar directament la ciutadania mitjançant l’autoconsum compartit"




Imatge del dia del ple de Calders on es va aprovar la cessió de teulades a Moianès Sostenible / Moianès Sostenible
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Calders03 D’AG. 2026 12:00


Moianès Sostenible destaca l’Ajuntament de Calders com el consistori capdavanter de la comarca en la transició energètica. El municipi té instal·lades, o en procés d’instal·lació, plaques fotovoltaiques a les cobertes de pràcticament tots els equipaments municipals i ha cedit a la cooperativa la gestió de tres sistemes: el de l’Escola Anton Busquets i Punset, ja en funcionament; el de la Fàbrica Jorba, pendent de connexió a la xarxa elèctrica, i el del Centre Cívic, actualment en fase d’instal·lació. L’objectiu, més enllà de cobrir el consum energètic dels edificis municipals, és "beneficiar directament la ciutadania mitjançant l’autoconsum compartit".


El president de Moianès Sostenible, Joaquín Jiménez, i el vocal Ramon Crespiera consideren que el model impulsat a Calders "connecta molt bé amb l’esperit dels fons europeus Next Generation", ja que, a més d’accelerar la descarbonització, contribueix a reforçar la resiliència del territori "davant dels nous reptes geopolítics".


L’alcalde de Calders, Eduard Sànchez, explica a Regió7 que el govern municipal va apostar per la transició energètica des de l’inici del mandat, l’any 2019. En aquest sentit, destaca que, aprofitant les diferents línies de subvenció, s’han instal·lat plaques fotovoltaiques a tots els edificis municipals excepte al Centre Cultural, per al qual ja s’ha sol·licitat un ajut. Paral·lelament, aquests equipaments funcionen amb sistemes de biomassa o aerotèrmia, i el consistori preveu complementar-los amb bateries d’emmagatzematge.

Inicialment, el projecte tenia com a finalitat garantir l’autoconsum dels equipaments municipals. Ara, però, l’Ajuntament ha cedit la gestió d’algunes instal·lacions a la cooperativa perquè pugui distribuir entre els veïns l’energia excedentària. També està previst construir marquesines fotovoltaiques als aparcaments de l’escola i de la piscina municipal, com també instal·lar dos punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Els principals equipaments que generaran excedents destinats a l’autoconsum compartit seran el Centre Cívic i, sobretot, l’Escola Anton Busquets i Punset i la Fàbrica Jorba, un cop aquesta última entri en funcionament. Igualment, es preveu que el futur sistema del Centre Cultural pugui aportar energia.

La principal aportació d’energia per als veïns, però, provindrà del parc agrovoltaic de deu hectàrees, que se situarà a uns dos quilòmetres del poble i ja està aprovat. Aquest tipus d’instal·lació permet compatibilitzar la producció d’electricitat amb l’activitat agrària, mantenint el conreu i la pastura sota les plaques fotovoltaiques. "Tindrem un comptador a la zona urbana i podrem disposar d’aquesta energia", explica el batlle, que afegeix que l’empresa promotora ha acceptat integrar-se a la cooperativa energètica perquè una part de l’energia produïda reverteixi directament en la població.


A més, a Calders hi ha autoritzats dos macroparcs solars: el del Canadell i el de les Quingles, tots dos de més de 20 hectàrees i situats als terrenys contigus a la subestació elèctrica. Sànchez explica que el consistori n’ha facilitat la implantació tenint en compte les singularitats del municipi i la predisposició dels propietaris dels terrenys.

3 agost 2026

Regió7 

UP denuncia que els plans solars de la Generalitat afecten l’estructura agrícola del Moianès

El sindicat afirma que hi ha «greus errors» com proposar espais que ara mateix tenen explotacions agràries actives o obviar-ne d’altres que estan alterats




Una protesta de fa tres anys al Moianès contra la implantació de macroprojectes solars / ARXIU/OSCAR BAYONA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià12 JUN 2026 12:01Actualitzada 12 JUN 2026 13:16


Unió de Pagesos posa el crit al cel davant la planificació de la Generalitat per a la implantació de camps solars al Moianès. Assegura que n’afectarà greument sòl agrícola plenament actiu, en una comarca on aquest sector té un pes específic molt rellevant, no tant en el percentatge econòmic com en el de modelació del paisatge.


Segons el sindicat, el pla conté «errors greus» com proposar espais que ara mateix tenen explotacions agràries actives, «inclosos alguns classificats com a artificialitzats [alterats per altres activitats] sobre el paper, però que en realitat s'utilitzen» per a l’agricultura, mentre que «es deixa de banda altres espais realment idonis per a la instal·lació de plaques solars on no hi ha cap explotació».


UP també denuncia que la proposta que planteja el Govern té més conseqüències que no es veuen a primera vista, que qualifica de transformacions infraestructurals del territori. Es refereix a l'eixamplament de camins rurals per permetre el pas de maquinària pesant, i la necessitat de noves línies d'energia. «Estem parlant de la construcció de línies de Molt Alta Tensió (MAT) com les que volen fer entre l'Aragó i Catalunya, que ja ha generat mobilitzacions també al territori del Baix Camp», asseguren.


A més a més, UP exposa que a escala mediambiental, «el tancament d'explotacions locals implicarà un increment de les emissions de CO₂ per transport d'aliments, i una reducció dràstica de la sobirania alimentària, ja ara al 40% de la capacitat necessària».

Segons Unió de Pagesos, aquest Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER), que s’ha fet específic per a cada comarca, «no diferencia l'espai agrari de l'espai agroecològic: només comptabilitza el rendiment per hectàrea de cada camp, sense tenir en compte la utilitat que tenen les explotacions existents al darrere. I, a més a més, deixarà els pagesos encara més a mercè de l'especulació amb les terres que avui dia ja està sent salvatge».

Una de les crítiques principals que exposen és que, diuen, no s'ha elaborat a partir de cobrir les necessitats dels municipis ni les necessitats bàsiques per viure de la població: «El pla simplement distribueix quotes de producció energètica per municipi, sense partir de les necessitats reals del territori, ni tampoc gaire coneixement del mateix».


També lamenten que «no s'ha preguntat a la mateixa gent del territori, començant pels ajuntaments, continuant per la gent que hi viu, i acabant pels més afectats que són qui n'estan fent un ús. Només se'ls ha imposat la càrrega de generar aquesta energia a costa de la terra que estan treballant». A part, assenyalen "si s'hagués fet, probablement s'haurien evitat errors com proposar espais que ara mateix tenen explotacions agràries actives —inclosos alguns classificats com a 'artificialitzats' sobre el paper, però que en realitat s'utilitzen— mentre es deixa de banda altres espais realment idonis per a la instal·lació de plaques solars on no hi ha cap explotació".
 

Les xifres del Moianès

Segons aquest Pla Territorial d’Energies Renovables, la Catalunya Central haurà de produir 5.700 megawatts d'energia renovable. Al Moianès, la previsió d'execució se situa entre l'1% i el 2% del territori. Segons UP, resulta especialment afectat el municipi de l'Estany, també la cinglera cap a Collsuspina, Puigcegordi, entre altres. El sindicat ha mantingut trobades amb els alcaldes de la comarca i assegura que hi ha posicions molt dispars en relació amb el pla.


Unió de Pagesos argumenta, però, que «bàsicament està pensat per facilitar que les empreses privades puguin instal·lar plaques solars i aerogeneradors legalment al territori, la qual cosa generarà una dinàmica especulativa que les petites explotacions familiars de la zona no hi podran competir i es veuran condemnades a tancar en benefici a la gran indústria agroalimentària que seran l’única que podrà pagar el preu de la terra».

12 juny 2026

Regió7 

El Moianès haurà de produir 281,5 MW d’energies renovables per complir els objectius del 2050

D’aquest total, el 94% haurà de provenir d’instal·lacions fotovoltaiques i el 6% restant, d’energia eòlica


Plaques solars ja instal·lades a la teulada del pavelló de Moià / Arxiu/Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Regió7
Moià03 FEB 2026 17:57Actualitzada 03 FEB 2026 18:10

El Moianès haurà de generar 264,8 megawatts (MW) d’energia solar fotovoltaica i 16,7 MW d’energia eòlica de cara a l’any 2050, en compliment dels objectius establerts a Catalunya en aquest àmbit. La xifra l’ha fet pública Anna Camp, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), durant la presentació dels resultats preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) als deu municipis que integren la comarca.


Així, el Moianès haurà de produir, en l’horitzó del 2050, un total de 281,5 MW d’energia renovable, dels quals el 94,07% correspondran a energia solar i el 5,93% restant, a energia eòlica. Pel que fa a la producció fotovoltaica, la comarca acollirà la major part de la potència en espais no artificialitzats, és a dir, en sòl no urbanitzable —majoritàriament agrícola o forestal—, on es generaran 210 MW, el 79,31% del total. D’altra banda, 47,2 MW, que representen el 17,82%, es produiran en edificis, i els 7,6 MW restants (2,87%) en espais artificialitzats.


En aquest còmput s’inclou la potència ja instal·lada, autoritzada o en fase de tramitació al territori, que actualment és de 46,2 MW. Això significa que el Moianès ja ha assolit el 17,45% de la potència solar fotovoltaica requerida. En total, es destinaran 340 hectàrees —l’equivalent a l’1% de la superfície de la comarca— a instal·lacions solars en sòl no artificialitzat. Els objectius nacionals també preveuen, en el cas del Moianès, una aportació de 16,7 MW d’energia eòlica.

Una eina d’ordenament territorial

El PLATER recull, en la seva versió preliminar, la capacitat de generació d’energia renovable de tot el país amb l’objectiu que cada territori contribueixi en funció del seu potencial. D’una banda, calcula la capacitat dels edificis i dels espais artificialitzats com a zones d’acceleració per a la implantació d’energia solar fotovoltaica, així com la disponibilitat per a la instal·lació d’energia eòlica. De l’altra, a partir d’una metodologia «única, homogènia i vàlida per al conjunt del país», el Pla ha identificat sobre el mapa de Catalunya les zones no urbanitzables prioritàries per a l’acollida, respectivament, de parcs eòlics i de plantes fotovoltaiques.

Durant la presentació, a més de donar a conèixer els resultats preliminars, també s’ha explicat als càrrecs electes la metodologia emprada i s’ha convidat tots els municipis a participar en la definició final del document. Prèviament, el PLATER ja s’havia sotmès a un període de consultes prèvies, durant el qual es van rebre 358 aportacions.

Un cop s’iniciï el període d’informació pública —que tindrà una durada extraordinària de tres mesos per facilitar la participació del món local—, els municipis del Moianès podran presentar les seves propostes. Posteriorment, un cop el PLATER sigui aprovat definitivament, els ajuntaments podran adaptar el seu planejament urbanístic com a instrument per exercir la seva capacitat de decisió a l’hora d’ordenar la implantació d’energies renovables al seu territori, sempre d’acord amb els criteris establerts pel Pla.


En aquest sentit, la directora de l’ICAEN també ha exposat durant la trobada les diferents eines i canals que els representants municipals tindran a la seva disposició per formular aportacions, modificacions o consultes. Així, per exemple, durant el període d’informació pública es facilitarà un visor web cartogràfic que permetrà consultar els resultats preliminars del PLATER a escala municipal i presentar les propostes corresponents.

El PLATER té com a finalitat ordenar la implantació de les energies renovables —principalment l’eòlica i la fotovoltaica— al conjunt de Catalunya, amb l’objectiu de complir les fites establertes a la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT) i avançar cap a la descarbonització del model energètic del país. En aquest sentit, esdevindrà una eina de suport als municipis per regular la implantació d’aquestes instal·lacions en els seus termes municipals.

D’acord amb la PROENCAT 2050, la descarbonització del sistema energètic català requereix la instal·lació de 62.000 MW d’energia renovable fins a l’any 2050, incloent-hi la potència ja instal·lada i autoritzada. D’aquest total, 14.000 MW s’hauran d’ubicar en edificis i espais artificialitzats, mentre que la resta s’implantarà en sòl no artificialitzat, amb una ocupació prevista equivalent a l’1,2% del territori català. La previsió és que el PLATER iniciï el període d’informació pública a principis de l’any 2026.

3 febrer 2026

Regió7

El malestar pels parcs de renovables omple el jutjat de processos

El sindicat agrari Unió de Pagesos està en desacord amb una tercera part dels 64 projectes iniciats des del passat mes de gener per la Generalitat, arreu del país. Dotze d'ells són a la Catalunya interior




Molins en un parc eòlic de l'ANoia / ACN/ Mar Martí


Enric Badia
Manresa29 JUL 2025 14:10Actualitzada 30 JUL 2025 8:39


Unió de Pagesos ha presentat 12 recursos d'alçada des del mes de gener fins ara per projectes de parcs solars que es volen fer a la Catalunya central. N'hi ha 5 a l'Anoia (a la zona de Calaf i el seu entorn), 2 Bages, 1 Moianès, 1 Solsones i 3 més a la part anoienca de la regió del Penedès. El sindicat ha refermat avui el seu compromís "a favor d’un model d’implantació de les energies renovables a casa nostra respectuós amb el territori i l’activitat agrària. Un compromís que, des del gener i fins a principis de juliol d’enguany ha dut el sindicat a presentar al·legacions a 22 projectes fotovoltaics d’àmbit català d’un total de 64 presentats. Una vintena de projectes que, destaca l’organització agrària, tenen afectació directa sobre 380,53 hectàrees; cosa que equival a un 60,23% del total. Durant aquest temps també s’han arribat a presentar 17 contenciós administratiu, quatre dels quals s’han tramitat aquest 2025: a Sant Martí de Tous (Anoia), Calders (Moianès) i dos parcs a Alcarràs (Segrià).



Josep Carles Vicente, de la Comissió Permanent Nacional d'UP; Antoni Borràs, reternatives d'UP i Jaume Pedrós, membre de la Comissió d'Energies Renovables d'UP / UP

En total, des de l’aprovació del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, Unió de Pagesos ha presentat al·legacions a un total de 232 projectes de parcs solars. En aquest mateix període, l’organització ha presentat també un total de 55 recursos d’alçada a aquells projectes en què ha sigut necessari: 26 a la Plana de Lleida (17 Segrià, 3 Garrigues, 3 Urgell, 1 Segarra, 2 Noguera), 9 a la Catalunya Central (5 Anoia; 2 Bages, 1 Moianès; 1 Solsonès), 3 al Penedès (Anoia), 5 a l’Alt Pirineu (Pallars Jussà), 4 a les Terres de l’Ebre (3 Ribera d’Ebre, 1 Terra Alta) , 7 al Camp de Tarragona (4 Alt Camp, 2 Conca de Barberà, 1 Tarragonès) i un a Girona (Alt Empordà).

Posicionament sindical

El responsable d’Energies Alternatives d’Unió de Pagesos, Antoni Borràs, i del membre de la Comissió Permanent Nacional del sindicat, Josep Carles Vicente, subratllen que un model que vetlla per la preservació del sòl agrari en el marc d’un model d’implantació d’energies renovables planificat, prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum i sense ocupar indrets que ja pateixen una alta concentració de parcs eòlics o fotovoltaics.


Al mateix temps, el sindicat també aposta per un desenvolupament rellevant de l’autoconsum, un model impulsat amb transparència i amb la implicació del territori i que prioritzi l’ús i l'ocupació d’espais ja alterats per l’activitat humana en comptes de malmetre espais de valor agrològic alt o d’interès agrari elevat.

29 juliol 2025

Regió7

Moià acull la projecció d’un documental que convida a reflexionar sobre la transició energètica

L'acte forma part de les jornades de Decreixement i pretén sensibilitzar sobre els impactes dels macroprojectes d’energies renovables industrials

Recollida de signatures contra els parcs fotovoltaics projectats al Moianès / Arxiu/El Fanal

Queralt Casals
Moià 18 DES 2024 12:17

La Plataforma Moianès pel Decreixement i El Fanal –Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès– organitzen per aquest dijous la preestrena de la pel·lícula-documental «Vidas Irrenovables». La projecció i el col·loqui amb el seu director, Francisco J. Vaquero, es farà a les 7 de la tarda a l’Auditori Sant Josep.

La projecció del documental forma part de les Jornades de Decreixement organitzades aquesta tardor i pretén sensibilitzar a l’opinió pública dels impactes al territori i a les persones que està provocant el desplegament de macroprojectes d’energies renovables industrials. En aquest sentit, els organitzadors afirmen que «estem absolutament a favor de la necessitat d’abandonar els combustibles fòssils, però les renovables industrials no són la solució. Només s’afegeixen a les altres fonts energètiques sense substituir-les». Per això, creuen que «cal reduir dràsticament el consum d’energia i utilitzar només fonts d’energia renovables a escala local».


Amb l’excusa de la transició energètica, apunten, «per un costat s’està afavorint l’especulació ‘verda’ concentrada en mans de capital privat, i per l’altre s’està posant en perill el medi ambient i també el desenvolupament d'alguns territoris rurals i dels seus habitants, així com d’agricultors i ramaders que veuen desaparèixer les seves terres». El llargmetratge «Vidas Irrenovables», que s’està projectant en diferents poblacions catalanes, convida a reflexionar sobre aquesta transició energètica, de com s’està fent i del seu impacte en el territori i les persones.

Campanya ciutadana al Moianès

La plataforma d’entitats Moianès pel Decreixement, integrada per diferents col·lectius de caràcter ecologista i social, va posar en marxa l’any passat una campanya ciutadana, liderada pel col·lectiu El Fanal, que inclou una recollida de signatures, per frenar el que qualifiquen de «macro projectes de renovables» que s’estan tramitant a la comarca, i que es concreten en tres propostes que sumarien una superfície de prop de 65 hectàrees de terreny.

Entre les accions dutes a terme per denunciar els macroparcs fotovoltaics, les plataformes i col·lectius ecologistes del Moianès que formen part de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa van protagonitzar, el desembre de l’any passat, talls de circulació a la carretera de Manresa a Moià, a l’alçada de l’accés a la Colònia Jorba.

18 desembre 2024

Regió7

Ecologistes del Moianès denuncien la Generalitat per autoritzar un parc solar a Calders on viu l'àliga cuabarrada

Segons el col·lectiu, el projecte amenaça la viabilitat d’aquesta espècie protegida i en perill d’extinció

Un exemplar d'àliga cuabarrada, una espècie en perill d'extinció / El Fanal


Queralt Casals
Moià 06 D’ABR. 2024 6:25

El Fanal Col·lectiu Ecologista del Moianès ha presentat una denúncia a la fiscalia contra la Generalitat de Catalunya per haver autoritzat el parc solar de 22,8 hectàrees projectat a la zona del Canadell de Calders, on té l’espai vital l'àliga cuabarrada, una espècie protegida en perill d'extinció. Segons l’entitat, l’autorització del projecte es va realitzar sense tenir en compte els resultats del ràdio seguiment de la femella de cuabarrada, que té part de l’hàbitat a la zona on es preveu fer aquest parc i el que hi ha projectat just al costat, a les Quingles, encara pendent d’autorització.

Després de presentar al·legacions al projecte, ratificar-les i fer un recurs d’alçada contra l’autorització del parc solar projectat a la zona del Canadell de Calders, que encara no ha obtingut resposta, el grup ecologista El Fanal, un cop esgotada la via administrativa, ha presentat una denúncia a la fiscalia de medi ambient contra la Generalitat, que ara haurà de considerar el cas.


Segons l’entitat, la Ponència d’Energies Renovables va emetre un Informe Ambiental favorable dient que «l’actuació prevista no tindria efectes adversos significatius sobre el medi ambient» quan només feia 46 dies que s’havia col·locat un emissor de seguiment a la femella d’àliga cuabarrada de Calders, que havia de determinar que tenia el seu hàbitat establert en aquesta zona, quan, asseguren, l’estudi mínim hauria de ser d’un any.


Pilar Clapers, membre del col·lectiu cultural i ecologista El Fanal, destaca que «aquesta espècie té el màxim nivell de protecció perquè està en perill d’extinció» i que, en la seva catalogació, es considera «molt sensible a la humanització de l’espai». Per tant, qualsevol canvi en l’ús del sol afectarà el seu hàbitat. L’entitat denuncia que la Generalitat autoritzés el parc solar sense esperar a tenir l’informe d’un any de seguiment de l’àliga, tal com estava previst, tenint en compte que «és molt sovint en aquests camps i que es va detectar un intent de nidificació a poc més d’un quilòmetre del parc».

6 abril 2024

Regió7

Entitats ecologistes tallen la carretera a Calders contra els macroprojectes energètics

Ha estat un dels punts de la mobilització que ha convocat la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa






Tall de carretera i acció informativa aquest migdia, a Calders Oscar Bayona

Queralt Casals
Calders | 06·12·23 | 12:12 | Actualitzat a les 15:29


Plataformes i col·lectius ecologistes del Moianès que formen part de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa han dut a terme aquest dimecres talls de circulació intermitents, d’uns 15 minuts, a la carretera de Manresa a Moià a l’alçada de l’accés a la Colònia Jorba, a Calders, per denunciar els tres macroparcs fotovoltaics que hi ha projectats a la comarca. Una vintena de persones han participat en la iniciativa amb l’objectiu d'informar els conductors sobre els parcs solars previstos al Canadell i les Quingles, de Calders, i al Prat, de Moià. Aquesta ha estat una de la dotzena de mobilitzacions que han tingut lloc en diferents punts de Catalunya per reclamar al Govern de la Generalitat que «deixi d'impulsar una transició energètica injusta i antiecològica basada en macroprojectes privats i extractivistes».


La mobilització de Calders, que ha tingut lloc de les 12 a les dues del migdia, ha provocat cues intermitents de vehicles que els activistes han aprofitat per informar els conductors dels projectes de macroparcs que hi ha al Moianès i recollir signatures en contra de la seva creació. La protesta estava encapçalada per pancartes on es podia llegir lemes com «El Canadell amenaçat per l'afany capitalista de Meroil», «Camps en perill, defensem la terra», «Les Quingles amenaçat per l'afany capitalista de Voltalia» o «No als macroparcs, estimar la terra és defensar-la». En general, la resposta dels conductors ha estat receptiva.

Primer tall de carretera a Calders, aquest migdia OSCAR BAYONA


Paqui Cruz, membre de la plataforma d'entitats Moianès pel Decreixement, integrada per diferents col·lectius de caràcter ecologista i social, destacava durant l’acció que els parcs projectats «no suposaran cap benefici pel poble i destruiran el territori i la biodiversitat del voltant». La protesta organitzada pretenia ser «amable» i tenia com a principal objectiu «informar a la gent perquè, com a mínim, sigui sobirana i pugui decidir si hi està d’acord o no». Segons Cruz, els col·lectius ecologistes del Moianès treballen alternatives a aquests macroparcs com «són les comunitats d’autoconsum compartit» i defensen les energies renovables «però no així, no destrossant l’entorn perquè al final es beneficien uns pocs a canvi de destrossar el terreny».

En la mateixa línia, Pep Torné, de la plataforma Salvem Calders, afegia que «no és el model que volem pel país i per la gent». La creació de grans parcs solars, apunta, «és un problema per la pagesia, que perdrà camps de conreus, i pels veïns que vivim d’acord amb aquest paisatge i és un dels nostres valors».

En el cas del Moianès, entitats ecologistes, encapçalades pel col·lectiu El Fanal ja fa setmanes que van posar en marxa una campanya ciutadana, que inclou una recollida de signatures, per frenar el que qualifiquen de «macro projectes de renovables» que s’estan tramitant a la comarca, i que ara mateix es concreten en tres propostes que sumarien una superfície de prop de 65 hectàrees de terreny, l’equivalent a 65 camps de futbol.

Dels tres projectes de camps solars que hi ha sobre la taula, els dos de més envergadura es plantegen a Calders i el tercer a Moià. En concret, els dos primers són el del Canadell (22,8 hectàrees i 34.186 plaques solars), que ja està aprovat, i el del Pla de les Quingles (35,9 ha i 43.680 plaques), i el tercer al sector del Prat de Moià, de 6,6 hectàrees de superfície i 5.280 plaques.
Acció reivindicativa d'aquest migdia a la carretera de Calders OSCAR BAYONA

La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, que aplega un centenar de plataformes d'arreu de Catalunya, ha fet aquesta convocatòria per, amb les aturades, fer-se sentir i informar els conductors de quina manera s'estan implantant els projectes d'energia renovable a través del repartiment d'uns díptics. S'han fet talls en diferents punts de la geografia catalana, i en el cas de la Catalunya Central també a Copons, a l’Anoia, una de les comarques on planen més projectes.

Les entitats convocants es mostren especialment crítiques en com s'està fent la tramitació del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER). Critiquen que, mentre no hi ha aquest document en marxa, la Generalitat «està aprovant un munt de macroprojectes arreu del territori. S'han posat a fer el document quan ja han donat via lliure a molts projectes i s'ha permès que se'n presentessin moltíssims més», denuncien. A més, també critiquen que aquest document s'està elaborant sense tenir en compte la participació ciutadana. 

6 desembre 2023

Regió7

Moià converteix la teulada del pavelló en espai fotovoltaic

 28 novembre 2023

Regió7 paper

Neis Moianès Sostenible, el punt de partida cap a una cooperativa energètica d'abast comarcal

 13 novembre 2023

el9nou paper

Neix Moianès Sostenible, el punt de partida cap a una cooperativa energètica d’abast comarcal

Prop de 200 persones omplen l’auditori Sant Josep de Moià durant l’acte de presentació

Unes 200 persones van assistir a la prsentació del projecte de Moianès Sostenible | Jordi Gibert

El 9 Nou
13/11/2023
Moià

Jordi Gibert

Un acte celebrat el passat dijous a l’auditori Sant Josep de Moià va servir per presentar en societat un nou projecte de transició energètica davant de dues-centes persones. Durant l’acte, els membres de la cooperativa van explicar que el projecte va néixer a partir d’un treball a les escoles rurals del Moianès Llevant. La presentació en societat també va comptar amb el meteoròleg Eloi Cordomí, que va explicar les conseqüències del canvi climàtic. Entre els assistents a l’acte hi havia alcaldes de la comarca com Dionís Guiteras, de Moià; Enric Rovira, de l’Estany, o Eduard Sánchez, de Calders.

Segons Daniel López, membre del consell rector de la cooperativa, des de Moianès Sostenible “buscaran la complicitat dels diferents ajuntaments de la comarca” per crear el projecte. Alhora, també formen part d’una agrupació de cooperatives energètiques que pretén incloure altres projectes associatius que, a petita escala, han aparegut en alguns pobles del Moianès per compartir energia renovable.

L’objectiu de l’entitat és crear una comunitat energètica a escala comarcal que abasteixi amb plaques solars els diferents pobles del Moianès. D’aquesta manera, “no volem dependre de les grans empreses del sector energètic”.

El següent pas per Som Moianès és créixer en nombre d’associats, de moment n’hi ha una cinquantena. Paral·lelament, toca buscar espais privats o públics on instal·lar les plaques solars per a les comunitats energètiques locals de cada poble. Des de Moianès Sostenible creuen que la comarca podria arribar a ser autosuficient en matèria d’energia.

A més a més, López explicava que apostar pel format cooperativa permet “empoderar els veïns del Moianès, que siguin ells qui prenguin les decisions, en lloc de les grans companyies del sector energètic”.

La cooperativa designarà un soci que representi l’entitat a cada municipi i que servirà d’interlocutor tant amb els veïns interessats en el projecte com amb les institucions.

13 novembre 2023

el9nou

Acte al Moianès per promoure-hi una transició energètica justa

Col·lectius que s'oposen als macroparcs organitzen una jornada amb la veu d'experts

Redacció
Calders | 17·10·23 | 10:22


Caminada organitzada per Moianès pel Decreixement ARXIU PARTICULAR


El Centre Cívic de Calders acollirà aquest dissabte, 21 d'octubre, un acte informatiu i alhora de debat sota el títol «Per una transició energètica justa al Moianès». Organitzat per la plataforma Salvem Calders i la CUP, es parlarà sobre la transició energètica «des d'una perspectiva sostenible i justa pel territori». L’eix central de l’acte serà una taula rodona que tindrà lloc a partir de les 11 del matí, en què hi prendran part Sergi Saladiè, geògraf i professor de la Universitat Rovira i Virgili; Montse Corberó, membre de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa, i Montse Clapers, biòloga i membre de l’associació El Fanal, grup ecologista del Moianès. Hi prendran part col·lectius que que han expressat la seva oposició a què prosperin macroparcs fotovoltaics i eòlics promoguts per empreses privades, com Salvem calders, Salvem Castellfollit del Boix, Moianès pel Decreixement, Ateneu la Polseguera i les CUP de Moià, Calders, Artés i Navàs i Arran Moianès. 🍽️ Després de la taula rodona hi haurà un vermut musical es clourà la trobada amb un dinar. Es recomana fe reserva prèvia emplenant un formulari. 

17 octubre 2023

Regió7

La caminada reivindicativa de Moià reuneix una cinquantena de persones

Els participants van anar fins a la zona del Prat, on es planteja un camp solar de 6,6 hectàrees

Rdació
Moià | 09·10·23 | 17:01



Sortida reivindicativa a la zona del Prat de Moià Moianès pel Decreixement

Una cinquantena de persones van participar aquest diumenge a la caminada reivindicativa organitzada per Moianès pel Decreixement per conèixer l'emplaçament d'un dels 3 parcs solars que es volen construir a la comarca. A l'ombra de la Roureda del Prat, els participants van fer una xerrada sobre macroparcs, transició energètica, autoconsum compartit i decreixement. Després es van desplaçar fins als camps on està projectat el macroparc de Moià, que està pendent d'autorització, unes instal·lacions a les quals s’oposen, perquè consideren que cal fomentar altres vies per avançar en el camp de les energies netes.

Aquesta activitat s’emmarcava en la campanya ciutadana que han posat en marxa col·lectius ecologistes del Moianès per frenar el que qualifiquen de «macroprojectes de renovables» que s’estan tramitant a la comarca, i que ara mateix es concreten en tres propostes que sumarien una superfície de prop de 65 hectàrees de terreny (l’equivalent a 65 camps de futbol). L’entitat El Fanal és la que lidera aquesta iniciativa, per a la qual porta a terme una recollida de firmes per reclamar l’aturada dels projectes amb una parada al mercat setmanal en què informa de la situació.


Dels tres projectes de camps solars que hi ha sobre la taula, els dos de més envergadura es plantegen a Calders, i el tercer a Moià. En concret, els dos primers són el del Canadell (22,8 hectàrees) i el del Pla de les Quingles (35,9 ha), i el tercer al sector del Prat, la zona que es visitarà diumenge, de 6,6 hectàrees de superfície. 

9 octubre 2023

Regió7

Moianès pel Decreixement fa una caminada reivindicativa a on es projecta un camp solar

La sortida es farà fins a la zona del Prat, on es planteja una instal·lació de 6,6 hectàrees

David Bricollé
Moià | 05·10·23 | 10:17 | Actualitzat a les 11:05


Parada informativa de la plataforma al mercat de Moià, on es fa recollida de firmes EL FANAL


La plataforma d'entitats Moianès pel Decreixement, integrat per diferents col·lectius de caire ecologista i social, han organitzat per a aquest diumenge, 8 d’octubre, una caminada per donar a conèixer l’espai natural on una empresa proposa ubicar un dels tres parcs solars que hi ha sobre la taula a la comarca, en aquest cas el del Prat, a Moià. Unes instal·lacions a les quals s’oposen, perquè consideren que cal fomentar altres vies per avançar en el camp de les energies netes. S’ha convocat els participants a 2/4 d’11 del matí al mercat setmanal de Moià, des d’on es marxarà a peu cap al Prat, i allà es farà una explicació i una petita performance.


Aquesta activitat s’emmarca en el fet que col·lectius ecologistes del Moianès han posat en marxa una campanya ciutadana per frenar el que qualifiquen de «macroprojectes de renovables» que s’estan tramitant a la comarca, i que ara mateix es concreten en tres propostes que sumarien una superfície de prop de 65 hectàrees de terreny (l’equivalent a 65 camps de futbol). L’entitat El Fanal és la que lidera aquesta iniciativa, per a la qual porta a terme una recollida de firmes per reclamar l’aturada dels projectes amb una parada al mercat setmanal en què informa de la situació. Argumenta que l’aposta passa per les comunitats energètiques i les iniciatives d’autoconsum, i per seguir «el que estableix la Llei de canvi climàtic», que estableix que «les renovables s’han de desenvolupar aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana».


Dels tres projectes de camps solars que hi ha sobre la taula, els dos de més envergadura es plantegen a Calders (dels quals ja ha informat Regió7), i el tercer a Moià. En concret, els dos primers són el del Canadell (22,8 hectàrees) i el del Pla de les Quingles (35,9 ha), i el tercer al sector del Prat, la zona que es visitarà diumenge, de 6,6 hectàrees de superfície.


L’entitat ecologista argumenta que darrere dels macroprojectes de renovables hi ha grans empreses i que «no és el bé comú el que els mou, sinó exclusivament la defensa del monopoli econòmic». En aquest sentit, exposa que «l’alternativa és una transició energètica descentralitzada i en mans de la ciutadania en forma de comunitats energètiques, en front dels oligopolis que continuaran imposant els preus que els donin majors beneficis». El Fanal subratlla que a la comarca ja es treballa en aquest camí de la transició energètica a través de la cooperativa Moianès Sostenible, i afirma que «l’autoconsum d’energia als habitatges i empreses del Moianès generarà molts més llocs de treball locals que els grans parcs solars». A més, exposa que les teulades del Moianès podrien generar «entre 1,67 i 2,10 vegades el consum actual d’electricitat», i que en aquests moments només hi ha el 7,3% de les instal·lacions potencials. 

5 octubre 2023

Regió7

Moià construirà una planta de biogàs que proveirà d'electricitat i calor tots els equipaments municipals

El projecte té un cost aproximat de 6,4 milions d'euros i ha rebut una subvenció del 80% de fons europeus

ACN
Moià | 04·04·23 | 15:29 | Actualitzat a les 17:38


 

La planta de biogàs de Torregrossa de Som Energia ACN


Moià avança cap a la transició energètica. El municipi preveu construir una planta de biogàs amb capacitat per produir 9MW que distribuirà energia elèctrica i calor a tots els equipaments municipals. A més, també subministrarà energia per fer funcionar l'enllumenat públic de tot el municipi i als pous i bombes d'impulsió de la companyia d'aigües municipal. L'energia produïda per la planta de biogàs també ha de permetre canviar tota la flota de vehicles municipals per elèctrics i alimentar tots els carregadors de vehicles elèctrics públics del poble. El projecte té un cost aproximat de 6,4 MEUR i ha accedit a una subvenció del 80% provinent de fons europeus. Es preveu que la planta estigui en marxa a finals del 2025.

L'Ajuntament ha explicat que el consum de tots els serveis i l'energia que necessita la planta per funcionar representarà el 80% de la producció. El 20% restant servirà per subministrar a la població i les indústries del municipi a través d'una Comunitat Energètica Local.

El consistori veu la planta de biogàs com una oportunitat que ha de permetre impulsar l'economia local i comarcal, ja que la planta s'alimentarà de purins, els fangs de les depuradores – tant municipal com privades-, els residus de les indústries alimentàries i la fracció orgànica municipal. D'aquesta manera, es preveu donar sortida a uns residus cars de gestionar. Del procés de la planta també s'obtindrà un producte que es pot convertir en un fertilitzant per a l'agricultura.

A finals de la setmana passada, la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, va presentar el pla del departament en matèria de biogàs amb un horitzó fins el 2030. De la cinquantena de plantes que actualment hi ha a Catalunya, Acció Climàtica preveu passar al triple, arribant a generar 1,1 TWh/any. 

 4 abril 2023

Regió7

«Els efectes del canvi climàtic són a la vista de tots»

Montserrat Clapers Aibar
Entrevista Montserrat Clapers Aibar. Biòloga, el 1992 va ser cofundadora de Gaia, serveis ambientals, de Moià. Ella i la seva germana Pilar són dues persones de referència en múltiples temes mediambientals. Han ajudat molts ajuntaments, empreses i institucions a implementar polítiques respectuoses amb el planeta





Moià . Entrevista a Montserrat Clapers . Bióloga Ambientalista Àlex Guerreo Maestre
Pere Gassó Ollé
Moià | 25·12·22 | 06:25 | Actualitzat a les 07:41

Anava a estudi a l’institut Lluís de Peguera de Manresa, que era el centre de referència per als alumnes de Moià. Un mural reivindicatiu del grup ecologista L’Alzina, al passeig de Pere III, li va fer obrir els ulls. No podia romandre amb els braços plegats davant les amenaces que planejaven sobre el medi ambient. El planeta necessitava i necessita activistes per protegir-lo. Era a principis de la dècada dels vuitanta quan ella dubtava de quins estudis universitaris escollir. En veure el mural, Montserrat Clapers Aibar, nascuda a Moià el 1963, va decidir que el seu futur passava per la biologia. Fa 30 anys, conjuntament amb la seva germana petita, Pilar, també biòloga, van crear una de les consultories ambientals amb una trajectòria més dilatada. L’equip de professionals de Gaia, serveis ambientals, amb seu a Moià, ha treballat per a múltiples ajuntaments i administracions públiques, així com per a empreses. La Montserrat i la Pilar Clapers són activistes del grup ecologista i cultural El Fanal del Moianès, entitat que van participar en la seva creació, el 1987.


Enguany, Gaia celebra els seus 30 anys de vida. Vau ser de les pioneres en aquest sector.

Cadascuna pel seu compte, la meva germana i jo ja treballàvem en temes de medi ambient, fins que un dia, el 1992, vam haver de constituir-nos formalment com a empresa per poder optar a una licitació. Va néixer Gaia i, des d’aleshores, hem mantingut una àmplia cartera de serveis.

Aquell 1992 hi va haver la cimera de Rio que havia de ser un gran revulsiu perquè tot el món fos més sostenible...

En aquell moment, les persones que estàvem implicades en la defensa del medi ambient hi havíem dipositat moltes esperances. Es va crear l’Agenda 21, que la van subscriure 172 països i que abordava molts àmbits per a un creixement sostenible. Semblava que tothom s’havia posat a la feina, però molts dels acords no s’han complert. Després hi ha hagut moltes altres cimeres, la darrera fa poc a Egipte, i la sensació és que avancem molt poc. Sí que hi ha més gent conscienciada, però les accions importants no avancen al ritme que caldria. Els efectes del canvi climàtic ja són a la vista de tots.

Aquest any, amb temperatures extremes i sequera, s’ha parlat més que mai de canvi climàtic.

Esperem que aquest episodi que hem viscut aquest any serveixi perquè tots els països es posin les piles. En algunes coses ja no hi som a temps perquè el canvi climàtic no és una ficció. L’augment de les temperatures és un fet. A finals dels anys 80, els professors i catedràtics de botànica ja ens alertaven dels efectes que tindria el canvi climàtic. Aquelles teories, que preveien un escenari per a l’any 2050, ja les estem vivint actualment.

Convivim amb paraules seductores relacionades amb el medi ambient. Tothom diu que és sostenible, per exemple.

A molts projectes, encara que s’intueix que seran perjudicials per al medi, els acaben posant el segell de sostenibles. Així queda tot arreglat. Tot s’hauria de comprovar. El mateix passava amb els productes alimentaris, que, abans de regular-se, molts portaven l’etiqueta d’ecològics, però no ho eren.

Cada vegada es detecten més problemes en la salut dels arbres dels boscos de les comarques centrals. Per què?

Hi ha la combinació de dos factors. D’una banda, hi ha una gestió insuficient d’algunes masses forestals i, d’altra banda, el canvi climàtic. Aquest estiu ens han demanat força vegades per què el pi roig (rojalet) que hi ha al Moianès està malament. Segur que la falta de pluges hi té molt a veure. Aquestes espècies, que se’n diuen eurosiberianes, necessiten una pluviometria anual que vagi entre els 600 i els 800 ml. La realitat és que, entre l’any passat i aquest, no hem arribat als 600. L’estrès hídric implica més malalties per als arbres. És com quan una persona està baixa de defenses, és fàcil que emmalalteixi.

Durant anys, molts ecologistes estaven en contra de la tala d’arbres. Ara, no tant.

Aquí a la comarca sabem que hi ha d’haver un mínim de gestió i que els ecosistemes no són intocables. Sí que hi va haver un temps que, com a conservacionistes, vetllàvem que es preservessin algunes espècies que teníem identificades. A hores d’ara són els mateixos propietaris els que són conscients dels arbres a preservar. Hi ha hagut un canvi, en positiu, per les dues bandes.

Digui’ns alguna de les joies del Moianès que quedi per protegir.

Tenim algunes fagedes situades en una zona límit que els falta aigua, però aguanten per les boires i la humitat. Hi ha un investigador que ens remarca la importància del Moianès en prats secs, amb plantes petites rares. Hauríem de mirar de protegir aquests prats.

Quines energies renovables convenen en aquestes comarques i on s’han de posar?

La majoria de pensadors i grups ecologistes som en la mateixa línia: han d’ubicar-se a prop d’on es consumeix l’energia. Primerament, les plaques han d’anar a les teulades de les cases i de les naus industrials. Els parcs solars i eòlics cal posar-los en zones degradades, no malmetent camps de conreu, ni en espais naturals d’interès per a la conservació de la biodiversitat. El problema és que a Catalunya queda poc espai perquè s’ha construït molt.

I com ho veu que es posin plaques a la muntanya de runam salí de Sallent?

El que cal és eliminar la muntanya amb tot el runam. Si ara s’hi posen plaques, el runam no s’eliminarà mai.

Si es trobés un negacionista del canvi climàtic, què li diria?

Que es documentés a partir de tots els estudis científics que s’han publicat. I si no n’hi hagués prou, li diria que anés pel món per constatar una realitat que comença amb l’increment de temperatura global.

Vostès assessoren en matèria de mobilitat sostenible.

Toca fer molta feina de sensibilització per aconseguir que el cotxe es quedi al garatge i que s’utilitzi més el transport públic. El cotxe elèctric tampoc no serà la solució perquè per fer les bateries es necessita recursos naturals finits. Haurem de veure si la solució serà l’hidrogen, però, ara per ara, per generar-ne cal molta energia. Som en una època que veurem molts canvis.

Què en pensa de les anelles verdes que coronen alguns municipis grans?

Són interessants perquè es preserven espais naturals d’interès al voltant de la ciutat. Manresa és un bon exemple d’anella verda.

Li sembla que la fusta tornarà a tenir valor per a la construcció d’habitatges?

Falta molt camí per fer, però la fusta torna a tenir protagonisme. Cal que sigui així perquè convé que es gestionin els boscos per reduir el risc d’incendis forestals. L’aprofitament de la fusta per a pèl·let i estella com a combustible també és un pas endavant. I aquest any s’ha incrementat el seu valor.

A les llars, els més petits solen ser els que donen consells de reciclatge a pares i avis.

Hem fet molta educació ambiental per a totes les edats, però sobretot a escolars de diferents comarques. Hi ha anècdotes de pares i mares que ens expliquen que els fills són implacables amb el reciclatge.

El reciclatge porta a porta genera controvèrsia a molts pobles.

Hem participat en la implantació en força pobles. Per sort, la gent que ja reciclava s’hi adapta bé i ràpid. Sempre hi ha petits nuclis de persones que hi posen pegues, però intentem que vegin els beneficis del reciclatge. Gràcies al porta a porta, molts pobles han passat de reciclar el 30% al 80%.

A Moià, des de fa un quant temps, es parla del llop que ronda per la zona. Què en dieu els ecologistes?

Jo, com a biòloga, em va satisfer saber que hi havia un llop al Moianès, però, és clar, després saps que ha atacat el ramat i ha generat perjudicis... Els d’El Fanal i ramaders hem creat un grup de treball per aconseguir de la Generalitat unes compensacions justes.

El Moianès viu amb impotència la plaga dels porcs senglars.

El principal problema per reduir el nombre de porcs senglars és que no té depredadors. Només hi ha els caçadors, que, si més no, eliminen una part dels exemplars. És molt difícil reduir-ne les poblacions. Hi ha caps de setmana que aquí a la comarca se’n poden caçar seixanta, setanta o més.

ELS 4 CANTONS

Tothom té el que es mereix?

No sempre.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Perseverança i poca paciència.

Quina part del seu cos li agrada menys?

El nas.

Quant és un bon sou?

El que et permet viure dignament.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

101 coses que hauríem de fer per conservar la natura.

Una obra d’art.

El Guernica de Picasso.

En què és experta?

En biodiversitat, espais naturals i educació ambiental.

Què s’hauria d’inventar?

Gent valenta per defensar el planeta.

Déu existeix?

Depèn del moment.

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

L’ecòleg Ramon Margalef.

Un mite eròtic.

Tarzan era un personatge interessant.

Acabi la frase. La vida és...

Curta.

La gent, de natural, és bona, dolenta o regular?

Regular.

Tres ingredients d’un paradís.

Mar, palmera i llibre.

Un lema per a la seva vida.

Lluita.

25 desembre 2022

Regió7

Bages, Moianès, Berguedà i Anoia reben més de 19 milions d'euros per a projectes que redueixen la seva factura energètica

La Diputació aprova aquest dijous una partida de 50 milions per ampliar una partida anterior de 70 milions del pla Renovables 2030

Enric Badia
Barcelona | 21·12·22 | 17:39 | Actualitzat a les 09:49

Jesús Calderer, alcalde de Cercs, amb el diputat Xesco Gomar, a la presentació del programa Renovables 2030 Enric Badia


La Diputació de Barcelona ha destinat 120 milions d'euros en aquest mandat a promoure la instal·lació de projectes d'energia verda per en equipaments municipals. Aquest dijous, l'ens provincial aprovarà els últim 50 milions del mandat. A les comarques de l'àmbit de Regió7 que estan dins de la província de Barcelona (Bages, Bergued, Moianès i Anoia) la inversiósupera els 22 milions amb un total suvbencionat de 19 milions. El diputat d’Acció Climàtica, Xesco Gomar, ha presentat aquest dimecres el pla, que suposa «la primera acció d’implantació massiva de renovables a Catalunya», segons ha assegurat. A més, ha destacat que l’àrea que encapçala «s’ha convertit durant aquest mandat en una àrea inversora». Això demostra, segons Gomar, que és una temàtica que «genera consensos polítics», cosa que assegura que serà una política de continuïtat.


El programa beneficiarà 147 municipis de la demarcació de Barcelona, que han formulat 256 peticions (149 corresponents a energia fotovoltaica, 63 d’enllumenat públic, i 44 de calderes de biomassa). Cada ajuntament podia demanar projectes per un valor màxima de 1,5 milions d'euros. En línies generals, aquests diners van encaminats a donar suport a projectes per a instal·lacions de plantes fotovoltaiques (algunes d'autoconsum), calderes de biomassa i milloraran l’eficiència de l’enllumenat públic retirant les bombetes de sodi i col·locant de LED.

La Diputació ha donat resposta pràcticament al 100% de les demandes presentades. Gomar ha destacat en la presentació que les subvencions arriben fins al 90% del total. Ha insistit en la necessitat de fer una inversió decidida en aquest matèria, per l'eficiència energètica, per reduir la factura de cada ajuntament i per poder complir amb els objectius que marca la CE. En aquest sentit, ha recordat que Catalunya està a la cua en inversió i en producció d'energia verda en equipaments públics de tot l'Estat i ha convidat a les administracions de la Generalitat i de l'Estat a fer inversions previstes en els pressupostos de cada administració per als propers anys. Per la seva banda, ha assegurat que la Diputació "continuarà" el programa Renovables 2030 de suport als ajuntaments.
Inversions i subvencions del pla Renovables 2030 Jordi Cirera/DIBA

En xifres per al conjunt de la província, Gomar ha indicat que quan tota aquest inversió estigui en marxa hi haurà una reducció del consum de CO de 50.000 tn, el que equival a les emissions de C02 de 50.000 vehicles. Al Bages hi ha una inversió de 12.074 euros i un ajut de 10.707.825; a l'Anoia, 2.070.106 euros d'inversió conjunta amb un ajut de 1.812.041; al Berguedà, la inversió dels projectes és de 6.514456 i i l'ajut de 5.648.043 euros; i al Moianès, 1.710.036 euros d'inversió i 1.342.690 eros de subvenció. Destaca sobre tota la resta de comarques el cas d'Osona, on els ajuntaments invertiran 35.325.799 euros i la Diputació hi posarà 26.517.003 euros. És la comarca amb més inversió total de la província, un fet que Xesco Gomar ha atribuït al fet que Osona ha creat una Agència energètica que uneix tots els municipi i que promou la implantació d'aquesta instal·lacions i ajuda tècnicament els ajuntaments.

El diputat s'ha volgut acompanyar a la roda de premsa de dos alcaldes amb projectes singulars. Per una banda Josep Paré, alcalde de Centelles, que va explicar que al seu municipis han posar instal·lacions de plaques solars a les escoles públiques i d'adults, a la piscina i han creat un espai per emmagatzemar energia en un projecte pilot. Han substituït el 50% de les bombetes de l'enllumenat públic (el que suposa, en la part renovada, un 60% d'estalvi energètic) i ara promou un parc solar. I també el va acompanyar, Jesús Calderer, alcalde de Cercs, que també ha renovat totes les lluminàries de la població per implantar tecnologia LED, que té diversos edificis amb plaques solars i dues calderes de biomassa. Calderar va explicar que el proper projecte és posar un sistema de calefacció amb caldera de biomassa al pavelló, situat al nucli de Sant Jordi, que va ser construït fa més de 40 anys com a compensació de la inundació per les aigües del pantà de Sant Salvador de la Vedella.

Cercs forma part d'una mancomunitat de 7 municipis (Berga, Gisclareny, Bagà, La Pobla, Saldes, Gósol i Cercs) que treballen un projecte integral de producció de biomassa a partir de l'extracció de fusta de boscos comunals. 

21 desembre 2022

Regió7

Moià comença a convertir la teulada del pavelló en espai fotovoltaic

Amb les plaques es preveu abastir el consum energètic del poliesportiu, el camp de futbol i altres equipaments

Redacció
Moià | 23·11·22 | 17:30 | Actualitzat a les 18:14

Plaques solars ja instal·lades a la teulada del pavelló de Moià AJUNTAMENT DE MOIÀ


Moià ha iniciat els treballs per destinar la coberta del pavelló poliesportiu a la generació d’energia solar, un dels primers projectes que pot impulsar l’Ajuntament en el camp de les energies renovables i per incidir en l’estalvi en la factura municipal.

L’objectiu principal de la instal·lació que ara es comença a fer realitat és la generació d’energia elèctrica provinent de fonts renovables per poder abastir part del consum de l’equipament o altres espais associats. Alhora, aquesta instal·lació pretén reduir la factura elèctrica i esdevenir un equipament més autònom i competitiu al reduir la seva dependència energètica.

En concret, la instal·lació de 100 Kw d'autoconsum compartit permetrà generar energia per al pavelló, per al camp de futbol i altres equipaments municipals.

Segons fonts municipals, un cop estigui en marxa permetrà reduir el consum energètic del pavelló i equipaments municipals propers als quals es connectarà, amb una estimació d’estalvi de més de 20.000 euros anuals en la factura energètica, i de 35 tones de CO2 anuals.

Es tracta d’un projecte que es va posar a concurs amb un pressupost de gairebé 159.000 euros, i que compta amb una subvenció de la Diputació de Barcelona del 90% del cost (142.654 euros), dins del Programa Renovables 2030. 

23 novembre 2022

Regió7

Els micropobles diuen a les empreses d'energia verda que "no som el jardí del món urbà"

Una quinzena de municipis de menys de 1.000 habitants participen a la primera fira, a l'Estany
Olga Gili
L'Estany | 19·11·22 | 17:09 | Actualitzat a les 19:43

Parades dels municipis que han participat a la primera fira de Micropobles de l'Estany Olga Gili


La primera Fira de Micropobles de tot Catalunya ha reunit una quinzena de petits municipis a l’Estany (Moianès) amb la voluntat de mostrar al conjunt de la societat que són una opció de vida. A les parades de cada poble, s'hi han exposat i venuts productes locals, s'hi han exposat projectes d'habitatge, d'educació i de turisme. L’objectiu de la trobada era reunir els pobles que podien aportar productes propis, donar a conèixer la seva oferta turística i els atractaius que té cada municipi. Una jornada que també ha servit per reivindicar el paper que juguen els territoris de l'interior del país. Asseguren que són “uns municipis on hi ha molta vida i sembla que no tinguem ni producte, ni serveis ni res de res i és molt al contrari”, com ha explicat el president de l'entitat dels micropobles, Mario Urrea. Unes 1.200 persones, segons l'organització, han visitat la fira que s'ha fet el matí de dissabte.


Urrea també ha posat l’accent en què se’ls està posat molta pressió a sobre per les reticències davant l’allau de peticions per fer instal·lacions d’energia verda. Volen deixar clar que «la pressió cau cap a nosaltres i sembla que hi estiguem en contra, però no és això sinó tot al contrari. El que passa és que no es pot fer a qualsevol preu». Explica que «tot plegat és especulació econòmica. Perquè no posem plaques solars a la zona franca de Barcelona? En els seus edificis? Perquè és més car oi?». I és que en els últims anys són molts els projectes que s’han presentat en diferents micropobles per instal·lar parcs eòlics i grans parcs de plaques solars en zones «que no tenen tant rendiment econòmic com altres».

Un dels darrers projectes proposats al llarg d’aquests últims anys ha sigut el parc eòlic d’Aguilar de Segarra. El municipi va mostrar un no rotund a la construcció de dos parcs eòlics al Bages, que preveia la instal·lació de 17 aerogeneradors de gran envergadura projectats a les serralades d'Aguilar, Rajadell i Castellfollit del Boix.

La Fira de Micropobles ha acollit també l’entrega dels premis dels Jocs Florals Rurals organitzats amb Productors Catalans. Els premis han estat per David Zamora i Lucía Barbecho en prosa i poesia infantil, respectivament; per Olga Schlüter en la categoria de prosa adults i per Carles Jardí i Isabel Gestí en poesia d’adults. En el marc de la fira s’ha presentat el Llibre ‘L’altre món rural’ de Joan Nogué i Rosa Cerarols, i s’ha fet tast d’oli d’oliva verge extra de Torrebesses i un tast d’embotits de Planoles.

Almatret hi ha presentat el centre Almia d’experimentació en energies renovables i Agullana ha mostrat ell projecte Brasa&talent, 5è guanyador del 3r Concurs Innovació en Tecnologia Agrària i Alimentària 2021 de la Universitat de Girona; mentre que L’Estany ha mostrat un selector de xais fet en impressió digital per alumnes de l'Institut Moianès i l'Entitat Steam4all. Des de Torrebesses, s’ha portat també un recurs de realitat virtual per a la construcció de cabanes i murs de pedra seca.

A la fira hi ha hagut, entre d'altres activitats, un tast d’olis d’oliva verge extra ecològic, un tast d’embotits locals i vermut amb productes de la zona. Tot això proporcionat des dels mateixos
Tot plegat en una jornada que ha sigut la primera de l’Associació de Micropobles de Catalunya. Batejat sota el lema ‘Som batec rural’, amb la voluntat de mostrar la diversitat i la realitat de les poblacions de menys de 1.000 habitants. A dia d’avui a Catalunya hi ha 487 municipis de menys de 1.000 habitants. Hi viu el 3% de la població total de Catalunya, 207.205 persones, i en termes municipals són el 50% de la superfície del país. 

19 novembre 2022

Regió7

Moià posarà una instal·lació solar al sostre del pavelló

El projecte, que suposa una inversió de 159.000 euros, permetrà un estalvi en la factura energètica que s’estima en més de 20.000 euros l’any

David Bricollé
Moià | 30·07·22 | 06:30

Vista exterior del pavelló esportiu de Moià AJUNTAMENT DE MOIÀ


Moià destinarà la coberta del pavelló poliesportiu a la generació d’energia solar, un dels primers projectes que pot impulsar l’Ajuntament en el camp de les energies renovables i per incidir en l’estalvi en la factura municipal.

En concret, el consistori té aprovat i en aquests moments ja amb la licitació oberta un contracte d’obres per la instal·lació de plaques fotovoltaiques aprofitant la teulada de l’equipament esportiu per a la generació d’energia per a autoconsum col·lectiu.

L’objectiu principal de la instal·lació projectada és la generació d’energia elèctrica provinent de fonts renovables per poder abastir part del consum de l’emplaçament o emplaçaments associats. Alhora, aquesta instal·lació pretén reduir la factura elèctrica i esdevenir un equipament més autònom i competitiu al reduir la seva dependència energètica.

Es tracta d’un projecte que s’ha posat a concurs amb un pressupost de gairebé 159.000 euros i que pels terminis previstos hauria d’estar a punt aquest mateix any.

Segons fonts municipals, un cop estigui en marxa permetrà reduir el consum energètic del pavelló i equipaments municipals propers als quals es connectarà, amb una estimació d’estalvi de més de 20.000 euros anuals en la factura energètica, i de 35 tones de CO2 anuals.

El projecte compta amb una subvenció de la Diputació de Barcelona del 90% del cost (142.654 euros), dins del Programa Renovables 2030. 

30 juliol 2022

Regió7

Santa Maria d'Oló rebrà una injecció de 27.650 euros per combatre l'emergència climàtica

Tots els consistoris de la Diputació de Barcelona rebran més de 20.000 euros per invertir en renovables, millorar l'enllumenat o la recollida de residus

ACN
Santa Maria d'Oló | 09·12·21 | 15:12

 

Les plaques fotovoltaiques instal·lades al centre de serveis per a la gent gran de Santa Maria d'Oló ACN


Santa Maria d'Oló rebrà per part de la Diputació de Barcelona un total de 27.653,02 euros en dos anys. Ho farà en el marc del programa que la Diputació ha posat en marxa per fer front a l'emergència climàtica. La línia d'ajuts està dotada amb 12 milions d'euros per als anys 2022 i 2023. Tots els ajuntaments de la demarcació –a excepció del de Barcelona- rebran entre 20.000 i 50.000 euros, en funció del nombre d'habitants que hi resideixin, per ajudar-los a finançar accions que contribueixin a rebaixar el cost de la factura de l'energia i augmentar l'autoconsum, així com també millorar el sistema de recollida de residus.


A la comarca del Moianès, el centre de serveis i el casal d'avis per a la gent gran de Santa Maria d'Oló s'abastirà imminentment de panells solars fotovoltaics, instal·lats a la teulada de l'edifici. L'obra, que ha tingut un cost de prop de 18.000 euros, ha estat executada per l'Ajuntament a través d'una subvenció de la Diputació de Barcelona. "Pobles petits, com el nostre, no podríem arribar a projectes d'aquest tipus si no comptéssim amb aquests ajuts", ha assegurat l'alcalde, Xavier Baraut.


Ja fa anys que el municipi del Moianès aposta per les energies renovables als equipaments municipals, amb dues calderes de biomassa en funcionament i enllumenat LED als carrers. Ara, amb la nova línia d'ajuts, el municipi rebrà 27.653,02 euros en dos anys. "Tenim el projecte executiu ja fet per a la instal·lació al pavelló municipal i ara que sabrem que comptarem amb aquest líquid podrem licitar per fi l'obra", assegura l'alcalde, que confia que l'any vinent pugui per fi ser una realitat.
Tres eixos

El programa consta de tres línies de suport: la instal·lació de plaques fotovoltaiques per autoconsum energètic en edificis públics; la col·locació d'enllumenat LED; i sistemes de recollida de residus mitjançant tancaments intel·ligents.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, acompanyada pel diputat d'Acció Climàtica, Xesco Gomar, han presentat aquest dijous al migdia el Programa sectorial d'actuacions per a fer front a l'emergència. Marín ha detallat que, juntament amb la gestió de la crisi de la covid-19, l'emergència climàtica és un dels grans reptes que tenen per davant les institucions. La presidenta de la Diputació ha assegurat que fa temps que treballen per "accelerar la resposta" a aquesta emergència i ha apuntat que el projecte que posen en marxa té el compromís de "no deixar ningú ni cap territori enrere".

Marín ha detallat que els 12 milions d'euros es repartiran entre els anys 2022 i 2023 (6 milions d'euros per a cada anualitat). A més ha dit que es tracta d'uns fons de prestació per cobrir accions "concretes i immediates". També ha deixat clar que les assignacions pressupostàries seran "sense gaires complicacions des del punt de vista administratiu", un fet que creu que agilitzarà les tramitacions per part dels consistoris.

Per la seva banda, el diputat d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha assegurat que els 311 municipis de la demarcació tindran una "assignació econòmica determinada" i ha dit que, amb això, es garanteix "una equitat i equilibri territorial perquè cap municipi perdi l'oportunitat d'executar polítiques de millora de l'eficiència energètica". En concret, tots els municipis tindran una assignació mínima de 20.000 euros independentment de la població que tinguin, tot i que aquesta partida es pot ampliar fins els 50.000 euros.

Des de la Diputació recorden que des del 2008 s'han redactat 265 Plans d'Actuació d'Energia Sostenible (PAESC) i que, ara hores d'ara, el 98% dels habitants de la província de Barcelona viuen en un municipi compromès amb el Pacte de les Alcaldies pel Clima i l'Energia, els objectius del qual fixen una reducció del 55% en les emissions de CO2 per al 2030 i assolir la neutralitat climàtica l'any 2050. 

9 desembre 2021

Regió7