UP denuncia que els plans solars de la Generalitat afecten l’estructura agrícola del Moianès

El sindicat afirma que hi ha «greus errors» com proposar espais que ara mateix tenen explotacions agràries actives o obviar-ne d’altres que estan alterats




Una protesta de fa tres anys al Moianès contra la implantació de macroprojectes solars / ARXIU/OSCAR BAYONA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià12 JUN 2026 12:01Actualitzada 12 JUN 2026 13:16


Unió de Pagesos posa el crit al cel davant la planificació de la Generalitat per a la implantació de camps solars al Moianès. Assegura que n’afectarà greument sòl agrícola plenament actiu, en una comarca on aquest sector té un pes específic molt rellevant, no tant en el percentatge econòmic com en el de modelació del paisatge.


Segons el sindicat, el pla conté «errors greus» com proposar espais que ara mateix tenen explotacions agràries actives, «inclosos alguns classificats com a artificialitzats [alterats per altres activitats] sobre el paper, però que en realitat s'utilitzen» per a l’agricultura, mentre que «es deixa de banda altres espais realment idonis per a la instal·lació de plaques solars on no hi ha cap explotació».


UP també denuncia que la proposta que planteja el Govern té més conseqüències que no es veuen a primera vista, que qualifica de transformacions infraestructurals del territori. Es refereix a l'eixamplament de camins rurals per permetre el pas de maquinària pesant, i la necessitat de noves línies d'energia. «Estem parlant de la construcció de línies de Molt Alta Tensió (MAT) com les que volen fer entre l'Aragó i Catalunya, que ja ha generat mobilitzacions també al territori del Baix Camp», asseguren.


A més a més, UP exposa que a escala mediambiental, «el tancament d'explotacions locals implicarà un increment de les emissions de CO₂ per transport d'aliments, i una reducció dràstica de la sobirania alimentària, ja ara al 40% de la capacitat necessària».

Segons Unió de Pagesos, aquest Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER), que s’ha fet específic per a cada comarca, «no diferencia l'espai agrari de l'espai agroecològic: només comptabilitza el rendiment per hectàrea de cada camp, sense tenir en compte la utilitat que tenen les explotacions existents al darrere. I, a més a més, deixarà els pagesos encara més a mercè de l'especulació amb les terres que avui dia ja està sent salvatge».

Una de les crítiques principals que exposen és que, diuen, no s'ha elaborat a partir de cobrir les necessitats dels municipis ni les necessitats bàsiques per viure de la població: «El pla simplement distribueix quotes de producció energètica per municipi, sense partir de les necessitats reals del territori, ni tampoc gaire coneixement del mateix».


També lamenten que «no s'ha preguntat a la mateixa gent del territori, començant pels ajuntaments, continuant per la gent que hi viu, i acabant pels més afectats que són qui n'estan fent un ús. Només se'ls ha imposat la càrrega de generar aquesta energia a costa de la terra que estan treballant». A part, assenyalen "si s'hagués fet, probablement s'haurien evitat errors com proposar espais que ara mateix tenen explotacions agràries actives —inclosos alguns classificats com a 'artificialitzats' sobre el paper, però que en realitat s'utilitzen— mentre es deixa de banda altres espais realment idonis per a la instal·lació de plaques solars on no hi ha cap explotació".
 

Les xifres del Moianès

Segons aquest Pla Territorial d’Energies Renovables, la Catalunya Central haurà de produir 5.700 megawatts d'energia renovable. Al Moianès, la previsió d'execució se situa entre l'1% i el 2% del territori. Segons UP, resulta especialment afectat el municipi de l'Estany, també la cinglera cap a Collsuspina, Puigcegordi, entre altres. El sindicat ha mantingut trobades amb els alcaldes de la comarca i assegura que hi ha posicions molt dispars en relació amb el pla.


Unió de Pagesos argumenta, però, que «bàsicament està pensat per facilitar que les empreses privades puguin instal·lar plaques solars i aerogeneradors legalment al territori, la qual cosa generarà una dinàmica especulativa que les petites explotacions familiars de la zona no hi podran competir i es veuran condemnades a tancar en benefici a la gran indústria agroalimentària que seran l’única que podrà pagar el preu de la terra».

12 juny 2026

Regió7 

El malestar pels parcs de renovables omple el jutjat de processos

El sindicat agrari Unió de Pagesos està en desacord amb una tercera part dels 64 projectes iniciats des del passat mes de gener per la Generalitat, arreu del país. Dotze d'ells són a la Catalunya interior




Molins en un parc eòlic de l'ANoia / ACN/ Mar Martí


Enric Badia
Manresa29 JUL 2025 14:10Actualitzada 30 JUL 2025 8:39


Unió de Pagesos ha presentat 12 recursos d'alçada des del mes de gener fins ara per projectes de parcs solars que es volen fer a la Catalunya central. N'hi ha 5 a l'Anoia (a la zona de Calaf i el seu entorn), 2 Bages, 1 Moianès, 1 Solsones i 3 més a la part anoienca de la regió del Penedès. El sindicat ha refermat avui el seu compromís "a favor d’un model d’implantació de les energies renovables a casa nostra respectuós amb el territori i l’activitat agrària. Un compromís que, des del gener i fins a principis de juliol d’enguany ha dut el sindicat a presentar al·legacions a 22 projectes fotovoltaics d’àmbit català d’un total de 64 presentats. Una vintena de projectes que, destaca l’organització agrària, tenen afectació directa sobre 380,53 hectàrees; cosa que equival a un 60,23% del total. Durant aquest temps també s’han arribat a presentar 17 contenciós administratiu, quatre dels quals s’han tramitat aquest 2025: a Sant Martí de Tous (Anoia), Calders (Moianès) i dos parcs a Alcarràs (Segrià).



Josep Carles Vicente, de la Comissió Permanent Nacional d'UP; Antoni Borràs, reternatives d'UP i Jaume Pedrós, membre de la Comissió d'Energies Renovables d'UP / UP

En total, des de l’aprovació del Decret Llei 16/2019, de 26 de novembre, de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables, Unió de Pagesos ha presentat al·legacions a un total de 232 projectes de parcs solars. En aquest mateix període, l’organització ha presentat també un total de 55 recursos d’alçada a aquells projectes en què ha sigut necessari: 26 a la Plana de Lleida (17 Segrià, 3 Garrigues, 3 Urgell, 1 Segarra, 2 Noguera), 9 a la Catalunya Central (5 Anoia; 2 Bages, 1 Moianès; 1 Solsonès), 3 al Penedès (Anoia), 5 a l’Alt Pirineu (Pallars Jussà), 4 a les Terres de l’Ebre (3 Ribera d’Ebre, 1 Terra Alta) , 7 al Camp de Tarragona (4 Alt Camp, 2 Conca de Barberà, 1 Tarragonès) i un a Girona (Alt Empordà).

Posicionament sindical

El responsable d’Energies Alternatives d’Unió de Pagesos, Antoni Borràs, i del membre de la Comissió Permanent Nacional del sindicat, Josep Carles Vicente, subratllen que un model que vetlla per la preservació del sòl agrari en el marc d’un model d’implantació d’energies renovables planificat, prioritzant la proximitat de la producció elèctrica d’origen renovable als centres de consum i sense ocupar indrets que ja pateixen una alta concentració de parcs eòlics o fotovoltaics.


Al mateix temps, el sindicat també aposta per un desenvolupament rellevant de l’autoconsum, un model impulsat amb transparència i amb la implicació del territori i que prioritzi l’ús i l'ocupació d’espais ja alterats per l’activitat humana en comptes de malmetre espais de valor agrològic alt o d’interès agrari elevat.

29 juliol 2025

Regió7

La Generalitat confirma un focus de llengua blava al Moianès

Els casos d'aquest virus pugen a 46 i les restriccions s'estenen a tot Catalunya


Vacunació d'una cabra contra la llengua blava / ACN

Carles Blaya


ACN
Barcelona 09 JUL 2024 14:50 Actualitzada 09 JUL 2024 20:41


El virus de llengua blava continua expandint-se a Catalunya i ara arriba al Moianès. En el conjunt del territori català, el Laboratori Nacional de Referència d’Algete ha confirmat aquest dilluns 26 nous casos. D’aquesta manera, ja són 46 els focus confirmats oficialment, segons informa el Departament d’Acció Climàtica. Amb aquesta nova declaració, la zona restringida es veu modificada i passa a englobar tot el territori de Catalunya.

Dels 26 focus detectats recentment del virus, que no es transmet als humans ni afecta la qualitat de la carn o de la llet, 18 són d’explotacions d’oví i 8 explotacions de boví. Les comarques amb algun nou positiu confirmat són Garrotxa i Moianès, que se sumen a les vuit que ja tenien afectació: Alt Empordà, Baix Empordà, Gironès, la Selva, Maresme, Osona, Ripollès i Pla de l’Estany.

La setmana passada es va iniciar la campanya de vacunació massiva enfront la llengua blava d’ovins de més de 3 mesos a Catalunya, tot prioritzant les demarcacions de Girona, Barcelona i Lleida. La conselleria afirma que ja s’han subministrat més de 30.000 dosis.


Pel que fa al boví, la previsió és disposar de dosis la setmana vinent i iniciar la campanya de vacunació en aquesta espècie. El Departament d’Acció Climàtica va anunciar una compra d’urgència de fins a 3 milions de vacunes que aniran arribant progressivament.

El sector ramader, representat per Revolta Pagesa i altres entitats com Ramats de Foc i l’Associació Nacional de Criadors d’Oví de Raça Ripollesa (ANCRI), ha iniciat una campanya a les xarxes amb l’etiqueta #XaiDelTerritori per animar els ciutadans a consumir el producte. «El consum de xai fa molts anys que està en decadència i cada cop hi ha menys ramats», explica el pagès manresà Arnau Vilumara, que afegeix que el 60% de la carn de xai que es ven és de fora. Animen a comprar directament als pastors o a comprovar l’origen de la carn a les carnisseries per donar suport al sector.

«No ens podem quedar amb els braços plegats i cal, entre tots, donar suport als pastors i pastores», es diu a la campanya, que s’allargarà fins a finals d’estiu.

El virus de la llengua blava ha arribat en un moment en què el sector ja vivia dificultats per tirar endavant. La campanya explica que des de fa temps que la situació és greu, amb una «disminució accelerada» dels ramats per la «poca o nul·la rendibilitat econòmica». Segons Vilumara, «l’administració cada cop ens ho posa més difícil, hi ha menys ajuts, una inflació de preus i costos més alts mentre els preus de venda són els de fa 30 o 40 anys», es queixa el ramader, que treballa a Castellfollit del Boix.

«El consum de xai fa molts anys que està en decadència, la idea és que pugui mantenir-se o fins i tot augmentar per ajudar encara més els pastors», subratlla. En aquest sentit, anima a comprar de forma directa als mateixos productors i assegurar-se que el producte és del territori català.

Vilumara insisteix que «no hi ha cap perill per a les persones» amb el virus de la llengua blava, si bé els ramats es poden veure reduïts per culpa de la mortalitat, problemes de reproducció o avortaments. La malaltia de la llengua blava afecta només els animals remugants, com ovelles, cabres, vaques i cérvols, i provoca, entre d’altres símptomes, que la llengua se’ls torni de color morat i blavós. Els casos més greus afecten les ovelles i els pot arribar a provocar la mort. El virus s’encomana a través d’algunes espècies de mosquit, però no afecta les persones.
 

Brot ràpid

Josep Guitart, coordinador al Bages d’Unió de Pagesos i membre de la sectorial nacional d’oví i cabrum, insisteix que hi ha «molta preocupació per l’afectació que tindrà als ramats». «No ens pensàvem que el virus circulés tan ràpid. Va començar al Pla de l’Estany i ja és al Moianès, en només tres setmanes».

Guitart alerta d’una altra qüestió vinculada al cas de la llengua blava: les reticències dels ramaders a vacunar els seus animals pels perjudicis causats en el passat. Guitart recorda que el 2008 ja es va obligar a vacunar les ovelles per la llengua blava, «però ens va suposar molts problemes perquè hi va haver una mortalitat molt alta». Així, Guitart explica que fins al 20% de les ovelles d’un ramat morien en un any per la vacunació, que, diu el ramader, «els afectava el sistema immunològic».

El 2016, arrel d’un cas de llengua blava a la Catalunya Nord, també es va demanar als ramaders de vacunar els seus ramats. Però els pagesos van plantejar la possibilitat de rebre indemnitzacions en cas que l’experiència fos tan negativa com vuit anys enrere. En aquell moment, atès que el focus no era a Catalunya, i que a França no es va obligar a la vacunació, es va acordar que al nostre país aquesta fos voluntària.

Ara, el brot «ràpid» que està afectant ja la Catalunya central, «segurament per les pluges de la primavera, que ha fet proliferar el mosquit que provoca la llengua blava», diu Guitart, ha provocat reticències en els pagesos respecte de la vacunació. «Molts ramaders no les tenen totes, però estem entre l’espasa i la paret», diu.

Amb tot, diu Guitart, «sembla, i recalco sembla, que la nova vacuna no està portant problemes». Guitart es mostra preocupat pel fet que si el virus entra a l’explotació «farà bastantes baixes» entre els animals. Però insisteix que no hi ha risc per als humans, i que les mesures sanitàries que s’estan prenent són exclusivament per protegir els ramats.

«Confiem que la vacuna sigui efectiva, i que no tingui efectes secundaris», diu Guitart, que recorda la «importància estratègica» de l’oví, un sector «delicat», i ja amb poca presència a Catalunya, per al manteniment del sotabosc. 

9 juliol 2024

Regió7

Arran Moianès posa a debat el futur ambiental de la comarca

Diverses entitats exposaran el seu punt de vista en un acte que tindrà lloc dissabte


Acte de protesta contra els parcs solars projectats al Moianès, el desembre passat / ARXIU/OSCAR BAYONA

Redacció
Moià 15 MAI 2024 18:12


Arran Moianès ha organitzat per a aquest dissabte, 18 de maig, un acte de debat ecologista «en defensa del Moianès», que comptarà amb la participació de diferents agents socials i polítics de la comarca. Començarà a les 7 de la tarda i es farà a l’Ateneu La Pólvora.

L'acte tindrà la participació de l'AEiG Amadeu Oller, Pagesos de l'Altiplà, Unió de Pagesos, Moianès pel Decreixement, el Fanal i Arran Moianès. Després la unitat de Trucs 1 del Cau organitza un sopar popular que serà amenitzat per música i un bingo musical. La nit acabarà amb diferents DJ de Moià.

Segons els organitzadors, l'objectiu és parlar de quina feina es fa «des de l'educació en el lleure, la pagesia, els col·lectius ecologistes, el jovent organitzat, entre altres, per la defensa de la terra». També hi ha el propòsit de «començar a teixir lligams entre entitats i gent mobilitzada per bastir una estratègia conjunta en clau comarcal en un context de progressiva agudització de la crisi ecosocial».

L’entitat política juvenil fa referència crítica als macroparcs solars projectats a Calders i Moià, la sequera «i la necessitat d'abastir alguns pobles amb cisternes d'aigua, el projecte d'ampliació de l'escorxador de Moià vinculat a una planta de biogàs municipal». Projectes que, subratllen, «estan generant molt malestar i rebombori social i evidencien la necessitat de debatre i tenir una proposta de futur per capgirar la situació».

15 maig 2024

Regió7

Relleu generacional agrari

10 desembre 2022

Regió7 paper

 

Dues hores de marxa lenta per dir no als grans parcs energètics

Una vintena de tractors i uns quaranta turismes protesten a Manresa contra els macroprojectes de renovables en espais dedicats a conreus roger junyent. manresa acn 09.05.2021 | 22:47



Una vintena de tractors, juntament amb una quarantena de turismes i un petit grup de bicicletes i motos, van protagonitzar ahir al matí una marxa lenta que es va allargar unes dues d'hores en contra de la instal·lació de grans centrals de producció d'energia renovable en zones que actualment són de conreu.

La marxa va sortir passades les 11 del matí del Palau Firal de Manresa i va arribar al Congost, on es van fer els parlaments, unes dues hores després que els vehicles haguessin travessat les principals artèries de circulació de la capital bagenca sense incidents.

El lema de la mobilització, «Renovables sí, però així no», es podia veure en diversos vehicles que participaven a la marxa. Alguns dels vehicles participants també duien una fotografia del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat en funcions, Damià Calvet, de cap per avall i un escrit on es llegia: «Les plaques, a les teulades».

La marxa estava organitzada conjuntament per Unió de Pagesos i set entitats veïnals, ecologistes i conservacionistes del Bages i el Moianès. En l'arribada a la zona del Congost, per part del sindicat Unió de Pagesos van denunciar que el decret llei 16/2019 permetria ocupar unes 2.250 hectàrees de sòl agrari al Bages els pròxims 5 anys.

Segons el coordinador d'UP al Bages, Josep Guitart, aquestes instal·lacions tindrien un «impacte brutal» i, fins i tot, posarien en risc la viabilitat d'explotacions agrícoles i ramaderes, ja que poden arribar a ocupar un màxim del 15% del sòl agrari de cada municipi.

D'altra banda, Guitart va denunciar que arran del decret 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica, aquest permet que «empreses de fora i de l'Íbex aterrin molt ràpid», i va afirmar que en vuit mesos ja han estudiat tot Catalunya per implantar nous projectes i aprofitar les ajudes de la Unió Europea.

Per part d'Unió de Pagesos, reclamen l'aposta per un model alternatiu. En aquest sentit, la coordinadora territorial d'Unió de Pagesos a les comarques centrals, Rosa Calsina, va afirmar que hi ha altres emplaçaments possibles per a la instal·lació de plaques solars i i molins de vent que no siguin els terrenys agrícoles. Així doncs, va demanar una aposta per l'autoconsum i la proximitat i que s'aprofitin espais com les teulades de polígons industrials i degradats. Rosa Calsina també va anunciar que hi haurà més mobilitzacions.

9 maig 2021

Regió7

Unió de Pagesos dona suport al nou escorxador de Moià

abril 1st, 2021 Dídac Garcia

L’organització sindical majoritària dels pagesos de Catalunya s’ha manifestat a favor de l’escorxador modular de baixa capacitat que s’ha de construir properament al Moianès. El projecte compta amb la implicació dels ramaders de la zona, així com també les entitats i les administracions comarcals. Aquest escorxador donaria cobertura a aquells ramaders del sector boví, oví i cabrum que a hores d’ara s’han de desplaçar a 60 quilòmetres com a mínim per sacrificar els seus animals.

El sindicat considera que és una “proposta excel·lent” per donar resposta als ramaders d’aquest sector i denuncia tant la falta d’escorxadors com la reducció d’espècies a què es dediquen els que encara queden actius a Catalunya. Una problemàtica que Unió de Pagesos també ha traslladat al Departament de Salut i al d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Segons diuen, la solució podria venir per la recuperació d’escorxadors municipals o l’establiment de nous equipaments de petita capacitat, com el que està projectat al Moianès. Gràcies a aquests escorxadors de proximitat, el sindicat considera que es podria potenciar el segell de venda de quilòmetre zero i circuit curt que suposaria augmentar la venda directa en zones properes.

Tot i això, Unió de Pagesos alerta de la necessitat d’ajudes de caràcter econòmic per assegurar la viabilitat d’aquests projectes. Demanen que aquestes iniciatives estiguin incloses dins la nova Política Agrària Comuna, la PAC, de manera que puguin complir amb les normatives sanitàries de l’Estat espanyol i la Unió Europea. Amb tot, el sindicat recorda que l’activitat ramadera ajuda al manteniment del paisatge i la prevenció d’incendis, a més de tenir un impacte ambiental que consideren positiu.

1 abril 2021

OnaMoianès

UP sosté que l'escorxador mòbil del Moianès afavorirà la venda de proximitat

redacció. moià 29.03.2021 | 23:31

El sindicat Unió de Pagesos posa en valor el projecte del futur escorxador pilot modular que s'està construint al Moianès, tant per la sortida que suposarà per a la rendibilitat de les petites produccions ramaderes com pels beneficis que pot tenir de cara a potenciar el segell de venda de proximitat i de circuit curt en zones properes.

UP celebra l'arrencada d'aquest projecte a causa de la disminució d'escorxadors al territori i la reducció d'espècies a què es dediquen els que encara queden actius. Una problemàtica que el sindicat considera que es podria resoldre amb l'establiment d'equipaments de petita capacitat, ja siguin d'explotació o mòbils, o bé amb la recuperació d'escorxadors municipals o altres que en el seu dia es van tancar. Tanmateix, alerta que iniciatives d'aquest tipus necessiten ajuts econòmics a nivell comunitari i estatal.

29 març 2021

Regió7

Thank you for watching

«Quan un servei de sacrifici tanca, al darrere cauen molts ramaders»

Guillaumes diu que els escorxadors de proximitat són clau per a l'economia local l. s. 07.11.2020 | 23:35


La directora general d'Agricultura i Ramaderia, Elisenda Guillaumes DARP

La responsable de planificar i coordinar les polítiques del sector detalla els objectius dels nous ajuts adreçats als petits escorxadors i explica quin és el pla per garantir la continuïtat de les petites explotacions ramaderes

La directora general d'Agricultura i Ramaderia de la Generalitat, Elisenda Guillaumes, considera que un dels problemes actuals que afronta la ramaderia, principalment el sector d'oví i cabrum, és la desaparició dels petits escorxadors. La creació d'una xarxa de serveis de sacrifici de proximitat, que impulsa el seu Govern, és fonamental per a l'economia local.

Quin és el diagnòstic que fa de la situació dels petits ramaders?

El sector està en crisi. Durant els últims anys, els caps de bestiar s'han reduït i, per tant, cada vegada hi ha menys ramats. Un dels principals problemes que afronten els ramaders és el tancament d'escorxadors de proximitat. Quan un servei de sacrifici tanca, sovint al darrere cauen unes quantes explotacions ramaderes. D'un dia a l'altre, es troben que han de recórrer llargues distàncies a la recerca d'un nou escorxador i els desplaçaments no els surten rendibles.

En aquest context, decideixen impulsar uns ajuts adreçats als petits escorxadors.

Nosaltres vam fer una anàlisi de l'àmbit de l'oví i el cabrum i vam creure que una bona manera d'ajudar el sector era impulsar una línia d'ajuts per als petits escorxadors que tenen una viabilitat econòmica més ajustada. Són escorxadors de baixa capacitat que tenen un topall de sacrifici màxim de 2.000 unitats de bestiar major a l'any. Aquests solen tenir dificultats a l'hora de fer inversions per posar-se al dia de les normatives, cada vegada més exigents. La idea és donar una empenta als serveis ja existents per evitar el tancament i, alhora, ajudar a tirar endavant els projectes de creació de petits escorxadors.

Quines són les condicions per acollir-se a la subvenció?

La convocatòria d'enguany està pensada per a aquells projectes futurs o petites obres que els escorxadors ja hagin pogut fer i, per tant, puguin justificar durant aquest 2020. L'objectiu és que els projectes s'executin en el període 2021-2022, quan sortirà la convocatòria de l'ajut de les obres. En aquesta ocasió, se subvencionarà el 50% de la inversió, amb un topall màxim de 70.000 euros. La nostra idea és arribar al màxim d'escorxadors.

Des d'Unió de Pagesos consideren que disposen de poc marge de temps per acollir-se a la convocatòria d'enguany.

És cert que la convocatòria es va publicar el 10 d'agost passat i el termini de presentació de sol·licituds acabava el 21 de setembre. Prèviament, però, vam informar els corresponents Serveis Territorials d'Agricultura, per tal que avisessin els ajuntaments sobre l'aprovació d'aquestes línies d'ajuts. Al final, es tracta d'un pas previ per engegar motors i aconseguir que els ramaders s'engresquin i formulin projectes de cara a l'any vinent.

El sindicat també demana un estudi territorial per assenyalar en el mapa les zones on el servei de sacrifici és inexistent.

L'aprovació d'aquests ajuts va acompanyada d'una anàlisi territorial per detectar les mancances de cada zona. La tendència general és la desaparició dels petits escorxadors. Antigament, cada municipi disposava d'aquest servei però avui en dia els costa molt ser rendibles. Cada vegada predomina més l'existència de grans instal·lacions amb una alta capacitat de sacrifici que fan ombra als més petits, que no hi poden competir.

Quines són les desigualtats territorials que detecten a la Catalunya Central?

El sector de l'oví i el cabrum de la regió central pateix una mancança greu del servei de sacrifici. Una de les zones més afectades es troba al Moianès, ja que l'any 2015 l'escorxador municipal va decidir sacrificar només porcí. Per aquest motiu, els ramaders s'han organitzat per crear un nou escorxador de baixa capacitat a la comarca que ben aviat serà una realitat. Aquest serà un exemple d'èxit que hauran de seguir en altres punts de la Catalunya Central on també pateixen aquesta mancança, com és el cas del Solsonès. En aquest punt, els ramaders es troben sense cap servei de sacrifici per al sector de l'oví i el cabrum a la vora. Els nous ajuts preveuen poder resoldre a llarg termini aquestes situacions.

L'objectiu del seu departament és mantenir al llarg del temps l'aposta pels petits escorxadors?

Volem garantir la pervivència d'aquests petits escorxadors i anar treballant perquè puguin ser viables econòmicament. Aquesta aposta ens permet protegir les petites explotacions ramaderes, que són clau per al manteniment dels boscos. Si donem continuïtat als petits ramaders serà un guany per a l'economia local. L'única forma que tenen les explotacions petites per competir és el producte de proximitat i, en aquest procés, l'existència d'una xarxa d'escorxadors de proximitat és clau.

7 novembre 2020

Regió7

Unió de Pagesos demana a l'ACA que no designi com a vulnerables 24 municipis

A la llista hi ha Sant Pere Sallavinera, Santa Maria de Miralles, Bellver de Cerdanya i Calders redacció 10.06.2020 | 23:54
Unió de Pagesos ha presentat al·legacions al Projecte d'ordre pel qual es revisen les zones vulnerables en relació amb la contaminació per nitrats procedents de fonts agràries, i que proposa la designació com a zona vulnerable de fins a 44 nous municipis de Catalunya. El sindicat considera que la informació de la memòria tècnica que acompanya el projecte no és suficient per a la designació de 24 d'aquests municipis, entre els quals hi ha Santa Maria de Miralles, Sant Pere Sallavinera (Anoia), Bellver de Cerdanya (Cerdanya) i Calders (Moianès), i demana a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que no siguin designats zona vulnerable.

En aquest sentit, considera que la memòria aporta dades que no són recents, informació de pocs punts de control quan n'hi ha d'altres amb nivells baixos de nitrats del mateix municipi a l'aplicació SDIM (permet localitzar els punts de control amb informació dels resultats dels controls duts a terme per l'ACA), o informació amb punts que tenen valors reduïts en nitrats, i en algun municipi sense aportar informació de cap punt de control.

Per a les explotacions agràries, el fet que un municipi sigui designat zona vulnerable implica unes limitacions superiors a les de la resta de municipis, i uns costos afegits; per tant, el sindicat considera que la seva designació ha d'estar molt justificada.

Actualment la normativa que regula la fertilització i la gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya és la que es va aprovar el juliol de l'any 2019.

10 juny 2020

Regió7

UP tem pels danys de la pedregada en conreus del Bages i el Moianès

El sindicat ha demanat al departament d'Agricultura una valoració «ràpida i acurada» de la situació acn 30.06.2018 | 15:48


La forta tempesta de dijous a la tarda, a Moià arxiu particular

El sindicat Unió de Pagesos pronostica que la pedregada de dijous a la tarda podria haver causat danys greus als conreus de colza, blat i ordi a diversos municipis del Bages, el Moianès i Osona, i per això ja ha demanat al departament d'Agricultura que faci una valoració ràpida i acurada de les conseqüències.

El coordinador territorial d'UP a la Catalunya Central, Carles Mencos, apunta que les principals incidències es podrien haver produït en municipis com Sant Feliu Sasserra, Navàs, Moià i Oristà, on la intensitat de la tempesta va ser més forta, i remarca que, a hores d'ara, una pedregada pot arribar a «expulsar el 80 % del gra a terra», de manera que les conseqüències per als pagesos poden ser molt significatives.

Dijous mateix el sindicat ja va tenir contacte amb pagesos de les zones afectades, i ja van transmetre la inquietud a la delegació ter-ritorial del departament. «Haurem de collar-los perquè vagin a trepitjar el terreny i fer les valoracions», apunta Mencos, i recorda que la valoració ràpida és imprescindible per tal que els pagesos «puguin demanar ajudes» per minimitzar les pèrdues econòmiques.

El coordinador territorial d'UP a la Catalunya Central recorda que el temporal de dijous va arribar en un mal moment per als conreus de colza, blat i ordi, i davant d'això «no tenim dubtes que el percentatge de pèrdues per a la collita serà elevat».

30 juny 2018

Regió7

UP tem pels danys de la pedregada en conreus del Bages i Moianès

30 juny 2018

Regió7 paper

Unió de Pagesos pronostica que la pedregada podria haver causat danys greus als conreus del Bages, Osona i Moianès

El sindicat demana al Departament d'Agricultura que faci una valoració ràpida de les pèrdues
29.06.2018 15:25
ACN Manresa.-Unió de Pagesos pronostica que la pedregada d’aquest dijous podria haver causat greus danys als conreus de colza, blat i ordi a diversos municipis d’Osona, el Bages i el Moianès. En declaracions a l’ACN, el coordinador territorial de la Catalunya Central d’Unió de Pagesos, Carles Mencos, apunta al fet que una pedregada a hores d’ara pot arribar a “expulsar el 80% del gra a terra”, de manera que les conseqüències pels pagesos poden ser molt significatives. Mencos apunta a municipis com Sant Feliu Sasserra, Navàs, Oristà i Moià, on la intensitat va ser més forta, i calculen que és on s’hi poden haver produït els danys més greus. Unió de Pagesos ha demanat al Departament d’Agricultura que faci una valoració ràpida i acurada de les conseqüències.

Segons explica Mencos, dijous al vespre ja van mantenir contacte amb els pagesos de les zones afectades. Així mateix ho van transmetre a la delegació territorial del departament. “Haurem de collar-los perquè vagin a trepitjar el terreny i fer les valoracions”, afegeix el coordinador, tot recordant que aquesta valoració ràpida és imprescindible per tal que els pagesos “puguin demanar ajudes” per tant de minimitzar les pèrdues econòmiques.Mal momentMencos assenyala que el temporal de dijous va arribar en un mal moment pels conreus de colza, blat i ordi. “No tenim dubtes que els percentatges de pèrdues per a la collita seran elevats”, diu, tot afegint que es pot arribar a expulsar “el 80% del gra a terra”.Segons Unió de Pagesos, la pedregada va afectar especialment les comarques del Bages, Osona i el Moianès, amb especial incidència als municipis de Sant Feliu Sasserra, Navàs, Oristà i Moià.

29 juny 2018

VilaWeb