Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris agricultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris agricultura. Mostrar tots els missatges

8 de set. 2023

La Generalitat forçarà el lloguer de terres en desús per al conreu i les pastures

El conseller David Mascort presenta a Moià la creació del Registre de Terres de Catalunya, que s’aprovarà dimarts

Jordi Escudé
Moià | 08·09·23 | 14:22


 

El conseller Mascort, tercer per l'esquerra, en un afinca de Moià, aquest divendres OSCAR BAYONA


La Generalitat vol fer que les parcel·les agràries en desús que hi ha repartides per tot el territori català, tornin a ser productives, si cal forçant els seus propietaris a posar-les al mercat de lloguer a un preu mínim fixat per la mateixa administració. L’objectiu és crear un Registre de Terres a disposició de futurs pagesos o d’altres que vulguin ampliar la seva explotació, una iniciativa que el Govern preveu aprovar dimarts, i que el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, ha presentat aquest divendres a la finca Cosme Homs de Moià.

Ja fa temps que el departament treballa en el disseny d’aquesta proposta, que ha de contribuir a fomentar l’activitat agrària partint del fet que en els últims 20 anys a Catalunya s’han perdut al voltant d’unes 100.000 hectàrees conreables, i en canvi, «sovint, el problema de dedicar-se a la pagesia és que no es té accés a la terra», segons ha apuntat el conseller. Per això s’impulsarà un registre públic de propietats amb terres abandonades, o susceptibles de ser-ho, perquè puguin tornar a produir, amb un arrendament d’un mínim de 7 anys al pagès que les exploti.

La iniciativa es dirigeix a qui es vulgui incorporar al món de la pagesia, prioritzant persones joves i especialment dones, i també a professionals que ja fa temps que s’hi dediquen però que volen ampliar la seva explotació. El primer pas, per part del departament, serà la identificació de totes les terres susceptibles de formar part d’aquest registre. Es farà mitjançant trobades amb els propietaris, a qui se’ls explicarà la proposta, i en cas que es determini que té terres en desús, s’incorporaran al registre. Si en el pitjor dels casos, el propietari es nega a col·laborar, l’administració li podrà expropiar l’ús de la terra en qüestió (no la propietat) per forçar-lo a l’arrendament. En qualsevol cas, el preu mínim de partida el fixarà la mateixa administració en base a cada zona i a les característiques de la parcel·la, si bé propietaris i arrendataris després podran renegociar-lo.

I és que, la funció bàsica de la Generalitat serà la de crear el registre i posar en contacte propietaris i pagesos, «amb una eina clau per no perdre més terres i poder recuperar parcel·les adormides», segons apuntava el conseller, que també ha posat en valor «la incorporació de nou talent a l’activitat agrària», que es pot aconseguir amb aquesta iniciativa.

La idea és poder disposar ja d’un primer paquet de parcel·les en els propers mesos, abans d’acabar l’any. S’obrirà un termini perquè les persones interessades escullin la parcel·la que volen, i en cas de coincidir més d’un aspirant, s’establirà un sistema de prioritats, en base a la joventut de l’aspirant o a la proximitat del lloc de residència respecte la parcel·la, entre altres. 

8 setembre 2023

Regió7

El Govern activa un Registre de Terres per recuperar terrenys agrícoles en desús i posar-los a lloguer durant 7 anys

08/09/2023 - 15.01Actualitzat08/09/2023 - 15.02

Un ramader a Moià


ACN Moià - El Departament d'Acció Climàtica aprovarà la setmana vinent el Registre de Terres, una eina per mobilitzar conreus i pastures en desús. Un equip tècnic elaborarà el llistat de tot Catalunya i s'obrirà una convocatòria pública perquè les empreses i ramaders interessats puguin sol·licitar-la. Es prioritzaran els joves i dones i també aquells que estiguin a prop de la zona, entre d'altres criteris perquè puguin treballar les terres durant 7 anys pagant un lloguer amb un preu de referència en funció de cada zona. En cas que l'amo dels terrenys no accepti posar-ho a lloguer, la Generalitat activarà l'expropiació d'ús per forçar aquest lloguer. "És una eina clau per recuperar parcel·les en desús", ha dit el conseller David Mascort.

Disposar de més terrenys agrícoles era una de les reclamacions del sector primari que està vivint moltes dificultats per tirar endavant els seus projectes. El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural porta mesos treballant en el Registre de Terres que ha de servir per mobilitzar sòls agrícoles en desús.

Es calcula que a Catalunya s'han deixat de cultivar en els últims 20 anys al voltant de 100.000 hectàrees. L'abandonament del camp, l'envelliment dels seus treballadors i la falta de relleu generacional són alguns dels motius que hi ha darrere. "No podem perdre ni un pam de terra", ha afirmat aquest divendres el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, durant una visita en una explotació de Moià. Durant l'acte, s'ha anunciat que el Govern aprovarà dimarts vinent el Registre de Terres amb la previsió que els lloguers siguin una realitat el tercer trimestre del 2024.

Abans, però, caldrà que un equip de professionals de l'agricultura identifiqui les parcel·les en desús que s'inclouran a l'inventari i a partir d'aquí s'obrirà un període de gestions per identificar-ne el propietari. Un cop feta la consulta i havent constatat que la parcel·la està en desús, o sigui, que no compleix la seva finalitat agrària, s'inclourà al Registre.

Una vegada identificades i inscrites les terres, s'establirà un preu de referència per a cada zona i en funció del tipus de terreny i s'obrirà una convocatòria perquè qui estigui interessat a llogar-la pugui fer una sol·licitud en què es donarà prioritat a la gent jove, a les dones ramaderes i a les empreses que estiguin a prop de la parcel·la. Un cop recollides les sol·licituds de lloguer s'adjudicaran les parcel·les als sol·licitants. Finalment, el propietari de la parcel·la i el sol·licitant es posaran en contacte perquè signin un contracte de lloguer per a 7 anys.

L'expropiació de l'ús

El conseller s'ha mostrat convençut que aquest registre es rebrà amb bons ulls perquè busca donar resposta a una reclamació que el sector els feia fa temps, però també perquè creu que "és beneficiós" tant pels propietaris com per als ramaders o pagesos interessats. En aquest sentit, també ha detallat que el registre preveu la possibilitat d'activar l'expropiació d'ús d'una parcel·la inclosa al registre en cas que un propietari no vulgui posar-lo a lloguer. Segons Mascort, passarà "en el pitjor dels casos" i l'objectiu és forçar que el màxim de terres d'interès puguin aprofitar-se. També ha precisat que, en cas que s'activi, el propietari serà el que cobrarà el lloguer dels seus terrenys expropiats.

L'expropiació es farà en compliment de la normativa d'expropiació forçosa, salvaguardant el dret de propietat i permetent l'obtenció de rendes. Els motius per activar-ho seran el d'incomplir la funció social de la propietat de l'ús dels terrenys en desús, que la propietat no ha fet res per revertir-ho i que s'oposa a l'arrendament proposat per l'òrgan competent. El Departament li adreçarà un requeriment perquè formalitzi el contracte d'arrendament amb la persona adjudicatària. En cas que no es formalitzi el contracte, es procedirà a l'expropiació temporal del dret d'ús de la parcel·la per un període mínim de 7 anys.

Des de la conselleria han subratllat que aquesta és una iniciativa pionera a nivell estatal que busca, entre altres objectius, incentivar noves generacions ramaderes, facilitar ampliacions de projectes o crear-ne de nous així com avançar en la sobirania alimentària.

"No podem tenir terres ermes"

Cosme Homs és un pagès del Moià que porta tota la vida dedicat al sector. Preguntat per la iniciativa, ha admès que falta veure com es porta a la pràctica però d'entrada creu que serà beneficiós per "ajudar al sector". Recorda que antigament les masoveries es traspassaven generacionalment, però amb la falta de relleus i altres factors, cada cop és més difícil trobar terres disponibles alhora que els preus estan "sobredimensionats". I admet que tot allò que sigui "aprofitar" les terres disponibles és beneficiós. "No som un país tan gran que es pugui permetre tenir terres ermes i s'ha de mirar d'aprofitar", ha conclòs.

Qui també ho veu amb bons ulls és Gil Casallarch, un ramader de 34 anys de Moià que ha hagut de "començar de zero" perquè la seva família no té terrenys, si bé tenen una granja. Creu que, malgrat tot ha tingut sort perquè uns coneguts li han ofert uns terrenys que ja no treballaven. Aquest any s'ha donat d'alta de jove ramader amb un ramat d'una trentena de vaques. 

8 setembre 2023

324

16 de maig 2023

La Generalitat obre la primera oficina territorial al Moianès

És una seu del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Castellterçol

16/05/2023
Castellterçol


El personal de l'oficina treballa de moment en un espai a l'Ajuntament. Isabel Figueras, a la foto, vestida de verd | Sebastià Renom

El Moianès compta, des de principis del mes de maig, amb la primera oficina d’un servei de la Generalitat. Es tracta d’una seu del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural situada a Castellterçol, la segona població amb més volum d’habitants de la comarca. D’aquesta manera, els ramaders i agricultors s’estalvien el desplaçament que abans havien de fer fins a Vic o Manresa. “Els últims anys tot s’ha digitalitzat molt, la gran majoria de tràmits es poden fer virtualment, però és necessari que l’administració s’apropi a l’administrat. No només estalviem el desplaçament, sinó que som aquí per atendre des d’aquí i coneixent la realitat d’aquí”, apunta Isabel Figueras, responsable de l’oficina.

Des que van obrir, ja han atès diverses persones. Principalment donen servei relacionat amb el sector agrícola i ramader, i proporcionen informació de l’estat dels expedients (ajuts, resolucions, recursos, pagaments, etc.), tràmits específics, afectacions, canvis normatius… Però també es cuiden de tramitar llicències (pesca, caça, la recol·lecció de tòfona, etc.) o el proveïment de cròtals del bestiar. A banda de totes aquestes possibilitats, hi ha la funció bàsica de proporcionar informació. “Som aquí per la gent, i volem oferir un servei públic de qualitat”, assegura Figueras.

L’equip de treball que hi haurà a la seu encara no està consolidat, però sí que estan clars els àmbits dels perfils tècnics que el formaran: veterinari, forestal, agrícola i administratiu.

Pel que fa als usuaris, les primeres setmanes de rodatge ja donen algunes pistes: “El 90% de les persones que venen són ramaders i ramaderes i hi ha un volum important de gent major de 50 anys. Tot i això, també ens hem trobat joves que volen accedir als ajuts de primera instal·lació, per exemple.”

El principal avantatge de comptar amb aquest servei de proximitat és poder prendre el pols al territori. “Com que atenem persones des de primera línia, tenim un retorn directe que ens ajuda a determinar les problemàtiques que hi ha i mirar de posar-hi remeis concrets en la mesura del possible. És a dir, si hi ha una novetat destacable en alguna eina digital i detectem dificultats generalitzades entre els usuaris podem programar cursos o formacions dirigides”, explica Figueras.

El pes del sector primari i també de la indústria agroalimentària a la comarca del Moianès és destacable, sobretot, pel que fa a la producció ecològica. L’elevada concentració d’empreses d’aquest tipus ha estat, de fet, una de les raons que ha impulsat la Generalitat a obrir l’oficina. “Som un Departament intensament territorialitzat i tenim voluntat de ser-ho en totes les comarques. És una de les nostres fortaleses. Tenia tot el sentit de món que oferíssim el servei també pel pes i dinamisme del sector primari i agroalimentari del Moianès”, destaca Josep Pena, director dels Serveis Territorials del DACC a la demarcació de Barcelona.

L’oficina ofereix atenció personalitzada els dilluns, dimecres i divendres. No és obligatori, però recomanen demanar cita prèvia abans d’anar-hi.

16 maig 2023

el9nou

17 de maig 2021

El Berguedà és la comarca barcelonina que té més capacitat d'alimentar la seva població amb productes locals

Un estudi de BCN Smart Rural assenyala que té un grau d'autosuficiència del 255%, per davant del Moianès amb un 195%

ACN - Redacció
Barcelona | 17·05·21 | 14:53




Imatge d'un camp de cultiu de plantes aromàtiques CTFC


El Berguedà és la comarca barcelonina que té una major capacitat per alimentar la seva població amb productes locals, amb 34.916 hectàrees de terres disponibles i un grau d'autosuficiència alimentària del 255%. Així es desprèn del tercer Tastet de Dades, elaborat per BCN Smart Rural, i titulat Terres que alimenten. E treball aborda l'autosuficiència alimentària dels municipis del territori a partir de la seva superfície agrícola disponible per abastir els seus ciutadans amb aliments de proximitat. Després del Berguedà vindria el Moianès, amb 9.270 hectàrees de conreus i un grau d'autosuficiència del 195%. Cap de les dues comarques, però, seria autosuficient en hortalisses i fruita dolça, que són els dos grups principals d'aliments frescos.

L'informe destaca que amb la superfície agrícola que té, Catalunya podria alimentar com a mínim un 44% de la seva població de manera autosuficient. Actualment, la demarcació de Barcelona disposa d'un total de 203.779 hectàrees de superfície agrícola, fet que amb aquestes terres podria abastir només el 10% dels seus habitants amb aliments de proximitat. De la resta de demarcacions catalanes, només Lleida seria autosuficient, amb un 360%.


A la demarcació de Barcelona, les posicions més baixes del rànquing d'autosuficiència alimentària les ocupen el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, el Maresme, el Garraf i el Vallès Oriental, amb menys d'un 10% d'autosuficiència i una menor capacitat d'alimentar la seva ciutadania amb productes de proximitat. En aquesta línia, cal subratllar que la comarca del Barcelonès no arriba a un 1% d'autosuficiència alimentària, concretament, un 0,01%.

Desglossant per municipis de la demarcació de Barcelona, Sant Jaume de Frontanyà és el que té la capacitat més gran d'alimentar els seus veïns amb aliments produïts localment. Amb les terres que té disponibles, aquest poble del Berguedà podria alimentar unes 2.000 persones, però només n'hi viuen 30, amb la qual cosa, el seu índex d'autosuficiència general és del 6.750%. Malgrat aquestes dades, Sant Jaume de Frontanyà té sobretot conreus de secà, però no produeix prou hortalisses i fruita dolça per abastir la seva població amb aliments frescos. A la regió metropolitana, el municipi amb una capacitat més gran de proveir la seva població amb aliments locals és Gallifa, al Vallès Occidental, amb un 460% d'autosuficiència. Pel que fa a l'àrea metropolitana, Sant Climent de Llobregat, lidera el rànquing, amb un 14%, i a la primera corona de l'àrea metropolitana, Tiana, amb un 4%.

La ciutat de Barcelona té un grau d'autosuficiència alimentària del 0,003%.
 

Superfície de conreus per municipis

El municipi de la demarcació de Barcelona amb més superfície de conreus en secà és Sant Mateu de Bages, amb 3.320 hectàrees disponibles i 607 veïns, fet que li dona un grau d'autosuficiència en cereals i llegums del 1.684%, seguit de Montmajor, al Berguedà, que amb una superfície de 3.286 hectàrees i 467 veïns, té un índex d'autosuficiència en productes de secà del 2.162%. Pel que fa a conreus de regadius, Tordera és el municipi de la demarcació de Barcelona que té la superfície més elevada, amb 831 hectàrees disponibles i una població de 17.516 habitants, el que dona un grau d'autosuficiència en regadiu del 273%.

Li segueix Sant Boi de Llobregat, amb una autosuficiència en productes de regadiu del 44%. Cal recordar que Tordera és un dels cinc municipis que formen part de l'Espai Agrari de la Baixa Tordera, mentre que Sant Boi és un dels integrants del Parc Agrari del Baix Llobregat. Territori de cultius amb una alta densitat demogràfica L'informe ha analitzat les dades de consum d'aliments a Catalunya.

A partir d'aquí, els seus promotors han calculat quina és la dotació de sòl agrícola per habitant a la demarcació de Barcelona, tant a escala municipal com comarcal, i l'han comparat amb els indicadors disponibles de la resta de Catalunya. L'anàlisi de les dades generals posa de manifest que la demarcació de Barcelona segueix sent terra pagesa, però, a l'hora d'abastir els seus ciutadans amb aliments de proximitat, es veu afectada per l'alta densitat demogràfica al territori.

 17 maig 2021

Regió7