Una col·lecta popular pot salvar una activitat agroecològica en perill al Moianès

L’associació la Datzira, de Castellcir, ha obtingut 22.091 euros a través d’una campanya a les xarxes per construir un pou que li garanteixi l’aigua per regar


Imatge panoràmica de la finca de la Datzira i el seu entorn / Arxiu particular


Jordi Escudé
Castellcir 14 GEN 2025 6:25

Construir un pou per sortir del pou. És la solució amb què l’associació la Datzira confia poder salvar el projecte d’agricultura i ramaderia ecològica que impulsa des d’una finca de la Vall de Marfà, al terme de Castellcir, i que per primer cop en els seus trenta anys de trajectòria, vint dels quals al Moianès, ha vist perillar recentment per falta d’aigua. Ara, una campanya popular que ha tancat recentment li ha permès recaptar 22.091 euros amb què podrà fer el pou que necessita, però abans haurà d'esperar a tenir els permisos d’aprofitament de l’ACA per poder-ne extreure l’aigua.

La Datzira confia que aquest permís arribi aviat, o difícilment podrà reprendre l’activitat aquesta primavera i estiu, que és quan es concentra la major part de la producció, explica Paloma Fuentes, una de les membres de l’associació. I és que la Font del Gust, que fins ara havia estat un recurs suficient d’abastiment juntament amb un parell de basses, gairebé ja no raja per la sequera acumulada tot i les pluges de l’any passat, i per això s’ha hagut de recórrer a la campanya «Salvem la Datzira, fem un pou», que s’ha dut a terme a través de la plataforma Goteo.org. La darrera temporada s’ha pogut aguantar, però si no plou considerablement aquesta primavera i si encara no es pot disposar del pou, amb l’aigua de la font no n’hi haurà prou per garantir els cultius.

L’Associació pel Desenvolupament Humà Sostenible La Datzira, sense ànim de lucre, es va instal·lar fa vint anys a la finca La Datzira de Castellcir precisament per l’abundància d’aigua que hi havia a la zona. El mas estava en runes, l’entitat el va condicionar per tornar-lo a fer habitable, i un cop el va tenir a punt, l'associació va impulsar l’activitat agrícola i ramadera agroecològica al seu entorn. Actualment, compta amb prop d’una trentena de socis de dues cooperatives de consum de Barcelona, a banda d’altres col·laboradors particulars, i proveeix d’aliments 36 famílies. Entre les seves activitats, destaquen l’horta ecològica, la reproducció de llavors de varietats antigues, i la ramaderia extensiva en zones boscoses per al pasturatge no intensiu, amb un ramat d’una quarantena de cabres. Cultiva tota mena d’hortalisses que es reguen amb un sistema que inclou el gota a gota i la microaspersió.

La campanya popular, que l’associació va promoure fent una crida a la participació a través de les xarxes, servirà per perforar un pou d’uns 200 metres de profunditat i per instal·lar el sistema de bombeig de l’aigua amb plaques solars.

14 gener 2025

Regió7

La Generalitat obre la primera oficina territorial al Moianès

És una seu del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Castellterçol

16/05/2023

Castellterçol

El personal de l'oficina treballa de moment en un espai a l'Ajuntament. Isabel Figueras, a la foto, vestida de verd | Sebastià Renom

El Moianès compta, des de principis del mes de maig, amb la primera oficina d’un servei de la Generalitat. Es tracta d’una seu del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural situada a Castellterçol, la segona població amb més volum d’habitants de la comarca. D’aquesta manera, els ramaders i agricultors s’estalvien el desplaçament que abans havien de fer fins a Vic o Manresa. “Els últims anys tot s’ha digitalitzat molt, la gran majoria de tràmits es poden fer virtualment, però és necessari que l’administració s’apropi a l’administrat. No només estalviem el desplaçament, sinó que som aquí per atendre des d’aquí i coneixent la realitat d’aquí”, apunta Isabel Figueras, responsable de l’oficina.

Des que van obrir, ja han atès diverses persones. Principalment donen servei relacionat amb el sector agrícola i ramader, i proporcionen informació de l’estat dels expedients (ajuts, resolucions, recursos, pagaments, etc.), tràmits específics, afectacions, canvis normatius… Però també es cuiden de tramitar llicències (pesca, caça, la recol·lecció de tòfona, etc.) o el proveïment de cròtals del bestiar. A banda de totes aquestes possibilitats, hi ha la funció bàsica de proporcionar informació. “Som aquí per la gent, i volem oferir un servei públic de qualitat”, assegura Figueras.

L’equip de treball que hi haurà a la seu encara no està consolidat, però sí que estan clars els àmbits dels perfils tècnics que el formaran: veterinari, forestal, agrícola i administratiu.

Pel que fa als usuaris, les primeres setmanes de rodatge ja donen algunes pistes: “El 90% de les persones que venen són ramaders i ramaderes i hi ha un volum important de gent major de 50 anys. Tot i això, també ens hem trobat joves que volen accedir als ajuts de primera instal·lació, per exemple.”

El principal avantatge de comptar amb aquest servei de proximitat és poder prendre el pols al territori. “Com que atenem persones des de primera línia, tenim un retorn directe que ens ajuda a determinar les problemàtiques que hi ha i mirar de posar-hi remeis concrets en la mesura del possible. És a dir, si hi ha una novetat destacable en alguna eina digital i detectem dificultats generalitzades entre els usuaris podem programar cursos o formacions dirigides”, explica Figueras.

El pes del sector primari i també de la indústria agroalimentària a la comarca del Moianès és destacable, sobretot, pel que fa a la producció ecològica. L’elevada concentració d’empreses d’aquest tipus ha estat, de fet, una de les raons que ha impulsat la Generalitat a obrir l’oficina. “Som un Departament intensament territorialitzat i tenim voluntat de ser-ho en totes les comarques. És una de les nostres fortaleses. Tenia tot el sentit de món que oferíssim el servei també pel pes i dinamisme del sector primari i agroalimentari del Moianès”, destaca Josep Pena, director dels Serveis Territorials del DACC a la demarcació de Barcelona.

L’oficina ofereix atenció personalitzada els dilluns, dimecres i divendres. No és obligatori, però recomanen demanar cita prèvia abans d’anar-hi.

16 maig 2023

el9nou

Neix a Moià la primera escola de tracció animal moderna de tot l'Estat

L'interès pels treballs al camp tibats per animals va a l'alça i cada vegada són més els qui volen aprendre la tècnica

Nia Escolà/Laura Busquets (ACN)
Moià | 16·11·22 | 08:53 | Actualitzat a les 17:37





 

En Saó fa treballs a l'horta enmig de les cols que cultiva Enric Esteve, a Castellterçol Laura Busquets / ACN


Pepe Raventós és la 21a generació d'una família de viticultors de l'Anoia. El seu pare, amb més de 70 anys, va ser el primer de la família en veure entrar maquinària, però ara ell vol tornar als orígens. Deixar de banda els tractors i aconseguir cultivar tota la finca gràcies a la tracció animal. De fet, ja ho fan en vuit de les parcel·les més emblemàtiques. "És l'única opció per fer grans vins", assegura. "Les vinyes que donen els millors raïms no són les més fàcils. Són vinyes velles, situades en pendents pronunciades", explica. Com en el seu cas, l'interès per la tracció animal va a l'alça i cada cop són més els qui volen aprendre la tècnica. Per això, al Moianès ha nascut una escola de tracció animal moderna, la primera de l'Estat.

Començarà les classes a finals de gener. Al seu capdavant hi ha Bernat Torras, president de l'Associació Catalana de Tracció Animal. Ell fa temps que cultiva i fa treballs al bosc d'aquesta manera i té clar que fer-ho té avantatges. Considera que és una forma de cultivar que respecta més el sòl i, a més, en ple context de canvi climàtic, permet reduir l'ús de combustibles fòssils. Per altra banda, l'existència d'animals de treball manté "net" el sotabosc, un factor clau per a la lluita contra els incendis forestals.

Per a Torras, tornar a la tracció animal no és fer "un pas enrere", i recorda que al món hi ha molta gent que no ha deixat mai de cultivar així. "No cal anar molt lluny. A França tenen 23 races de tracció animal", assegura. De fet, segons explica, allà fan servir els animals per múltiples tasques, des del manteniment de platges a la recollida selectiva d'escombraries o, fins i tot, per al transport escolar.

L'Enric Esteve té una petita finca a Castellterçol, al Moianès, i fa agricultura ecològica. Fins ara han treballat amb maquinària, però això li planteja dubtes: "Estem fent horta ecològica perquè no tirem pesticides ni productes químics, però llavors entrem amb tractor a treballar?", es pregunta. "Te n'adones que treballar amb animal no és un pas enrere i menys per a nosaltres. Fer-ho és ser molt més respectuosos amb la nostra manera de pensar, de fer, a nivell ecològic, sostenible i mediambiental", assenyala.

De moment, a la finca han comprat una euga amb la visió de fer-la servir perquè els ajudi amb els treballs al camp, però s'han adonat que no és fàcil i que els cal aprendre com manejar-la. De fet, Bernat Torras va normalment a la finca d'Esteve a fer-li alguns treballs amb els seus cavalls. Ara Esteve es planteja ser un dels futurs alumnes de l'escola de tracció animal moderna i poder operar pel seu compte.

El centre, que tindrà disponibilitat per a una dotzena d'alumnes, combinarà la teoria -162 hores- amb la pràctica -120 hores. El pla formatiu contempla mòduls sobre alimentació, cures i sobretot una part important de maneig bàsic per aprendre a comunicar-se amb els èquids i aprendre el seu llenguatge (cavalls, però també burros o vaques) i pràctiques de maneig en àmbits tant d'horta, com extensiva, bosc o transport. Torras explica que des que van obrir les inscripcions han rebut moltes sol·licituds per a dotze places. El període estarà obert fins el 27 de novembre. 

16 novembre 2022

Regió7