08/09/2023 - 15.01Actualitzat08/09/2023 - 15.02
ACN Moià - El Departament d'Acció Climàtica aprovarà la setmana vinent el Registre de Terres, una eina per mobilitzar conreus i pastures en desús. Un equip tècnic elaborarà el llistat de tot Catalunya i s'obrirà una convocatòria pública perquè les empreses i ramaders interessats puguin sol·licitar-la. Es prioritzaran els joves i dones i també aquells que estiguin a prop de la zona, entre d'altres criteris perquè puguin treballar les terres durant 7 anys pagant un lloguer amb un preu de referència en funció de cada zona. En cas que l'amo dels terrenys no accepti posar-ho a lloguer, la Generalitat activarà l'expropiació d'ús per forçar aquest lloguer. "És una eina clau per recuperar parcel·les en desús", ha dit el conseller David Mascort.
Disposar de més terrenys agrícoles era una de les reclamacions del sector primari que està vivint moltes dificultats per tirar endavant els seus projectes. El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural porta mesos treballant en el Registre de Terres que ha de servir per mobilitzar sòls agrícoles en desús.
Es calcula que a Catalunya s'han deixat de cultivar en els últims 20 anys al voltant de 100.000 hectàrees. L'abandonament del camp, l'envelliment dels seus treballadors i la falta de relleu generacional són alguns dels motius que hi ha darrere. "No podem perdre ni un pam de terra", ha afirmat aquest divendres el conseller d'Acció Climàtica, David Mascort, durant una visita en una explotació de Moià. Durant l'acte, s'ha anunciat que el Govern aprovarà dimarts vinent el Registre de Terres amb la previsió que els lloguers siguin una realitat el tercer trimestre del 2024.
Abans, però, caldrà que un equip de professionals de l'agricultura identifiqui les parcel·les en desús que s'inclouran a l'inventari i a partir d'aquí s'obrirà un període de gestions per identificar-ne el propietari. Un cop feta la consulta i havent constatat que la parcel·la està en desús, o sigui, que no compleix la seva finalitat agrària, s'inclourà al Registre.
Una vegada identificades i inscrites les terres, s'establirà un preu de referència per a cada zona i en funció del tipus de terreny i s'obrirà una convocatòria perquè qui estigui interessat a llogar-la pugui fer una sol·licitud en què es donarà prioritat a la gent jove, a les dones ramaderes i a les empreses que estiguin a prop de la parcel·la. Un cop recollides les sol·licituds de lloguer s'adjudicaran les parcel·les als sol·licitants. Finalment, el propietari de la parcel·la i el sol·licitant es posaran en contacte perquè signin un contracte de lloguer per a 7 anys.
L'expropiació de l'ús
El conseller s'ha mostrat convençut que aquest registre es rebrà amb bons ulls perquè busca donar resposta a una reclamació que el sector els feia fa temps, però també perquè creu que "és beneficiós" tant pels propietaris com per als ramaders o pagesos interessats. En aquest sentit, també ha detallat que el registre preveu la possibilitat d'activar l'expropiació d'ús d'una parcel·la inclosa al registre en cas que un propietari no vulgui posar-lo a lloguer. Segons Mascort, passarà "en el pitjor dels casos" i l'objectiu és forçar que el màxim de terres d'interès puguin aprofitar-se. També ha precisat que, en cas que s'activi, el propietari serà el que cobrarà el lloguer dels seus terrenys expropiats.
L'expropiació es farà en compliment de la normativa d'expropiació forçosa, salvaguardant el dret de propietat i permetent l'obtenció de rendes. Els motius per activar-ho seran el d'incomplir la funció social de la propietat de l'ús dels terrenys en desús, que la propietat no ha fet res per revertir-ho i que s'oposa a l'arrendament proposat per l'òrgan competent. El Departament li adreçarà un requeriment perquè formalitzi el contracte d'arrendament amb la persona adjudicatària. En cas que no es formalitzi el contracte, es procedirà a l'expropiació temporal del dret d'ús de la parcel·la per un període mínim de 7 anys.
Des de la conselleria han subratllat que aquesta és una iniciativa pionera a nivell estatal que busca, entre altres objectius, incentivar noves generacions ramaderes, facilitar ampliacions de projectes o crear-ne de nous així com avançar en la sobirania alimentària.
"No podem tenir terres ermes"
Cosme Homs és un pagès del Moià que porta tota la vida dedicat al sector. Preguntat per la iniciativa, ha admès que falta veure com es porta a la pràctica però d'entrada creu que serà beneficiós per "ajudar al sector". Recorda que antigament les masoveries es traspassaven generacionalment, però amb la falta de relleus i altres factors, cada cop és més difícil trobar terres disponibles alhora que els preus estan "sobredimensionats". I admet que tot allò que sigui "aprofitar" les terres disponibles és beneficiós. "No som un país tan gran que es pugui permetre tenir terres ermes i s'ha de mirar d'aprofitar", ha conclòs.
Qui també ho veu amb bons ulls és Gil Casallarch, un ramader de 34 anys de Moià que ha hagut de "començar de zero" perquè la seva família no té terrenys, si bé tenen una granja. Creu que, malgrat tot ha tingut sort perquè uns coneguts li han ofert uns terrenys que ja no treballaven. Aquest any s'ha donat d'alta de jove ramader amb un ramat d'una trentena de vaques.
8 setembre 2023