UP denuncia que els plans solars de la Generalitat afecten l’estructura agrícola del Moianès

El sindicat afirma que hi ha «greus errors» com proposar espais que ara mateix tenen explotacions agràries actives o obviar-ne d’altres que estan alterats




Una protesta de fa tres anys al Moianès contra la implantació de macroprojectes solars / ARXIU/OSCAR BAYONA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià12 JUN 2026 12:01Actualitzada 12 JUN 2026 13:16


Unió de Pagesos posa el crit al cel davant la planificació de la Generalitat per a la implantació de camps solars al Moianès. Assegura que n’afectarà greument sòl agrícola plenament actiu, en una comarca on aquest sector té un pes específic molt rellevant, no tant en el percentatge econòmic com en el de modelació del paisatge.


Segons el sindicat, el pla conté «errors greus» com proposar espais que ara mateix tenen explotacions agràries actives, «inclosos alguns classificats com a artificialitzats [alterats per altres activitats] sobre el paper, però que en realitat s'utilitzen» per a l’agricultura, mentre que «es deixa de banda altres espais realment idonis per a la instal·lació de plaques solars on no hi ha cap explotació».


UP també denuncia que la proposta que planteja el Govern té més conseqüències que no es veuen a primera vista, que qualifica de transformacions infraestructurals del territori. Es refereix a l'eixamplament de camins rurals per permetre el pas de maquinària pesant, i la necessitat de noves línies d'energia. «Estem parlant de la construcció de línies de Molt Alta Tensió (MAT) com les que volen fer entre l'Aragó i Catalunya, que ja ha generat mobilitzacions també al territori del Baix Camp», asseguren.


A més a més, UP exposa que a escala mediambiental, «el tancament d'explotacions locals implicarà un increment de les emissions de CO₂ per transport d'aliments, i una reducció dràstica de la sobirania alimentària, ja ara al 40% de la capacitat necessària».

Segons Unió de Pagesos, aquest Pla Territorial d’Energies Renovables (PLATER), que s’ha fet específic per a cada comarca, «no diferencia l'espai agrari de l'espai agroecològic: només comptabilitza el rendiment per hectàrea de cada camp, sense tenir en compte la utilitat que tenen les explotacions existents al darrere. I, a més a més, deixarà els pagesos encara més a mercè de l'especulació amb les terres que avui dia ja està sent salvatge».

Una de les crítiques principals que exposen és que, diuen, no s'ha elaborat a partir de cobrir les necessitats dels municipis ni les necessitats bàsiques per viure de la població: «El pla simplement distribueix quotes de producció energètica per municipi, sense partir de les necessitats reals del territori, ni tampoc gaire coneixement del mateix».


També lamenten que «no s'ha preguntat a la mateixa gent del territori, començant pels ajuntaments, continuant per la gent que hi viu, i acabant pels més afectats que són qui n'estan fent un ús. Només se'ls ha imposat la càrrega de generar aquesta energia a costa de la terra que estan treballant». A part, assenyalen "si s'hagués fet, probablement s'haurien evitat errors com proposar espais que ara mateix tenen explotacions agràries actives —inclosos alguns classificats com a 'artificialitzats' sobre el paper, però que en realitat s'utilitzen— mentre es deixa de banda altres espais realment idonis per a la instal·lació de plaques solars on no hi ha cap explotació".
 

Les xifres del Moianès

Segons aquest Pla Territorial d’Energies Renovables, la Catalunya Central haurà de produir 5.700 megawatts d'energia renovable. Al Moianès, la previsió d'execució se situa entre l'1% i el 2% del territori. Segons UP, resulta especialment afectat el municipi de l'Estany, també la cinglera cap a Collsuspina, Puigcegordi, entre altres. El sindicat ha mantingut trobades amb els alcaldes de la comarca i assegura que hi ha posicions molt dispars en relació amb el pla.


Unió de Pagesos argumenta, però, que «bàsicament està pensat per facilitar que les empreses privades puguin instal·lar plaques solars i aerogeneradors legalment al territori, la qual cosa generarà una dinàmica especulativa que les petites explotacions familiars de la zona no hi podran competir i es veuran condemnades a tancar en benefici a la gran indústria agroalimentària que seran l’única que podrà pagar el preu de la terra».

12 juny 2026

Regió7 

El Moianès haurà de produir 281,5 MW d’energies renovables per complir els objectius del 2050

D’aquest total, el 94% haurà de provenir d’instal·lacions fotovoltaiques i el 6% restant, d’energia eòlica


Plaques solars ja instal·lades a la teulada del pavelló de Moià / Arxiu/Ajuntament de Moià


Ariadna Gombau
Regió7
Moià03 FEB 2026 17:57Actualitzada 03 FEB 2026 18:10

El Moianès haurà de generar 264,8 megawatts (MW) d’energia solar fotovoltaica i 16,7 MW d’energia eòlica de cara a l’any 2050, en compliment dels objectius establerts a Catalunya en aquest àmbit. La xifra l’ha fet pública Anna Camp, directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), durant la presentació dels resultats preliminars del Pla Territorial Sectorial per a la Implantació de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER) als deu municipis que integren la comarca.


Així, el Moianès haurà de produir, en l’horitzó del 2050, un total de 281,5 MW d’energia renovable, dels quals el 94,07% correspondran a energia solar i el 5,93% restant, a energia eòlica. Pel que fa a la producció fotovoltaica, la comarca acollirà la major part de la potència en espais no artificialitzats, és a dir, en sòl no urbanitzable —majoritàriament agrícola o forestal—, on es generaran 210 MW, el 79,31% del total. D’altra banda, 47,2 MW, que representen el 17,82%, es produiran en edificis, i els 7,6 MW restants (2,87%) en espais artificialitzats.


En aquest còmput s’inclou la potència ja instal·lada, autoritzada o en fase de tramitació al territori, que actualment és de 46,2 MW. Això significa que el Moianès ja ha assolit el 17,45% de la potència solar fotovoltaica requerida. En total, es destinaran 340 hectàrees —l’equivalent a l’1% de la superfície de la comarca— a instal·lacions solars en sòl no artificialitzat. Els objectius nacionals també preveuen, en el cas del Moianès, una aportació de 16,7 MW d’energia eòlica.

Una eina d’ordenament territorial

El PLATER recull, en la seva versió preliminar, la capacitat de generació d’energia renovable de tot el país amb l’objectiu que cada territori contribueixi en funció del seu potencial. D’una banda, calcula la capacitat dels edificis i dels espais artificialitzats com a zones d’acceleració per a la implantació d’energia solar fotovoltaica, així com la disponibilitat per a la instal·lació d’energia eòlica. De l’altra, a partir d’una metodologia «única, homogènia i vàlida per al conjunt del país», el Pla ha identificat sobre el mapa de Catalunya les zones no urbanitzables prioritàries per a l’acollida, respectivament, de parcs eòlics i de plantes fotovoltaiques.

Durant la presentació, a més de donar a conèixer els resultats preliminars, també s’ha explicat als càrrecs electes la metodologia emprada i s’ha convidat tots els municipis a participar en la definició final del document. Prèviament, el PLATER ja s’havia sotmès a un període de consultes prèvies, durant el qual es van rebre 358 aportacions.

Un cop s’iniciï el període d’informació pública —que tindrà una durada extraordinària de tres mesos per facilitar la participació del món local—, els municipis del Moianès podran presentar les seves propostes. Posteriorment, un cop el PLATER sigui aprovat definitivament, els ajuntaments podran adaptar el seu planejament urbanístic com a instrument per exercir la seva capacitat de decisió a l’hora d’ordenar la implantació d’energies renovables al seu territori, sempre d’acord amb els criteris establerts pel Pla.


En aquest sentit, la directora de l’ICAEN també ha exposat durant la trobada les diferents eines i canals que els representants municipals tindran a la seva disposició per formular aportacions, modificacions o consultes. Així, per exemple, durant el període d’informació pública es facilitarà un visor web cartogràfic que permetrà consultar els resultats preliminars del PLATER a escala municipal i presentar les propostes corresponents.

El PLATER té com a finalitat ordenar la implantació de les energies renovables —principalment l’eòlica i la fotovoltaica— al conjunt de Catalunya, amb l’objectiu de complir les fites establertes a la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT) i avançar cap a la descarbonització del model energètic del país. En aquest sentit, esdevindrà una eina de suport als municipis per regular la implantació d’aquestes instal·lacions en els seus termes municipals.

D’acord amb la PROENCAT 2050, la descarbonització del sistema energètic català requereix la instal·lació de 62.000 MW d’energia renovable fins a l’any 2050, incloent-hi la potència ja instal·lada i autoritzada. D’aquest total, 14.000 MW s’hauran d’ubicar en edificis i espais artificialitzats, mentre que la resta s’implantarà en sòl no artificialitzat, amb una ocupació prevista equivalent a l’1,2% del territori català. La previsió és que el PLATER iniciï el període d’informació pública a principis de l’any 2026.

3 febrer 2026

Regió7

Moià converteix la teulada del pavelló en espai fotovoltaic

 28 novembre 2023

Regió7 paper

“Ens oposem als macroparcs fotovoltaics. El que hem aprovat és petit”

Entrevista a Eduard Sánchez (TpC-CM), alcalde de Calders

 

Eduard Sánchez | Sebastià Renom


Queralt Campàs
18/10/2023
Calders


Va ser alcalde per primer cop l’any 1999 amb el PSC. Després es va tornar a presentar el 2015 amb CiU i amb el suport de l’alcalde anterior, Lluís Cerarols, amb qui havia format un govern d’unitat el 2011 per la situació complicada de deute per la qual passava l’Ajuntament. Per tant, aquest serà el seu tercer mandat consecutiu. S’esperava aquesta revalidació de la majoria absoluta?
Bé, potser pot quedar una mica lleig dir-ho, però sí que esperàvem que guanyaríem amb una certa amplitud. Els resultats també depèn una mica de les altres candidatures que es puguin presentar. També és cert que també teníem un cert avantatge, perquè comptàvem amb la complicitat amb molta gent del poble, que coneixia la nostra gestió dels darrers anys.

Van sota les sigles de Tot per Calders – Compromís Municipal (la marca blanca de Junts), però no formen part de cap partit, oi?
Només una persona de la nostra candidatura forma part d’un partit amb representació nacional. Jo era del PDeCAT i, al final, amb la qüestió del litigi judicial amb Junts per Catalunya per la seva marca crec que es va passar tot de voltes i per això vam decidir deixar de formar-ne part. Jo estic vinculat en política des dels 16 anys, per vocació. Havia treballat de jove en una impremta clandestina amb un capellà antifranquista a Barcelona, i allà em vaig polititzar i vaig entrar al Partit Socialista de Catalunya. Aquest és el partit on m’agradaria estar, però fins que no se solucioni el tema nacional ho tenim malament.


Durant el mandat anterior comptaven amb quatre regidors i ara són sis. Poden fer més feina i de forma més efectiva?
Es pot fer més feina i més repartida. El problema és que la coordinació de sis persones també és més complicada, perquè clar, quan ets menys gent és més fàcil de gestionar. Amb un parell de trucades es poden desencallar molts temes. A més, tota la gent que forma la llista és nova (excepte una persona) i, per tant, encara estan entrant en la dinàmica i coneixent de què va.

Com han format la llista?
Bé, hem intentat que la candidatura sigui representativa. D’una banda, hem fet equip amb gent tant del nucli urbà com dels nuclis disseminats. D’altra banda, i seguint amb la representativitat, hem inclòs presidents de diferents entitats i persones vinculades a la cultura popular i al dia a dia del poble. Al mateix temps hem buscat gent eficaç i de totes les edats, que han resultat ser dones en gran part. Sobretot volíem incloure joves per iniciar un procés de traspàs i renovació, perquè ja tinc decidit que no encapçalaré una altra alcaldia d’aquí a quatre anys.

Ja ho té clar, doncs?
Ha de ser així i crec que seria un error tornar-me a presentar. De fet, en aquest mandat ja dubtava de si tornar-hi. Penso que si et quedes massa temps en una posició com aquesta, no només en el cas dels ajuntaments, sinó a qualsevol entitat pública, privada o sense ànim de lucre, t’hi acabes acostumant i, per molt bé que ho hagis fet, es pot acabar espatllant. M’agradaria plegar uns mesos abans de les properes eleccions per poder fer un bon relleu, però el problema és que, de moment, no trobem ningú disposat a encapçalar la candidatura.

Quina dedicació té com a alcalde?
La dedicació teòrica és del 70% i la pràctica et diria que és del 100%. Ho combino com puc amb la feina d’arqueòleg. A més, si tens vocació has d’estar sempre a disposició i tenir molta disponibilitat. Llavors, davant aquest plantejament, està costant trobar algú que ho vulgui entomar. A més, la població està cada cop més despolititzada i les administracions públiques s’han convertit en màquines burocràtiques de tempos molt llargs. Una qüestió que s’accentua als pobles petits pel problema amb els secretaris, que tenen molta rotació i marxen buscant pobles on puguin cobrar millor. Aquí, per exemple, hem tingut quatre secretaris en quatre anys.

Hi ha col·laboració i entesa amb Esquerra, el partit a l’oposició que compta amb tres regidors?
Per part nostra, fins i tot ens vam plantejar la possibilitat de fer un govern d’unitat, si ells també volien. És una via que s’està explorant, però és complicat per un tema de rivalitats locals i afinitats. Nosaltres tenim la porta oberta.

Els últims 30 anys la població de Calders s’ha doblat. El poble està preparat per assumir-ho?
Bé, el creixement, excepte els últims quatre anys, ha estat progressiu. El fet de ser el primer poble del Moianès a tenir fibra òptica també ho ha facilitat. A més, estem molt ben situats: a 20 minuts de Manresa, a 25 de Vic, a 10 minuts de l’entrada a l’autopista de Barcelona. I a més, ara faran nova la carretera de Calders a Artés. Estem plantejant habitatge assequible per a joves, que es podria construir a l’espai que ocupa ara la brigada municipal. Abans, però, hauríem de modificar el POUM i necessitaríem el suport d’alguna administració superior com la Diputació o la Generalitat. Sense això seria molt difícil tirar-ho endavant. Des del punt de vista econòmic, com a Ajuntament, no podem fer una oferta atractiva per als possibles promotors. Precisament, a finals de mes, tinc una reunió amb l’Incasòl per veure com hem d’afrontar aquesta qüestió, perquè nosaltres ja anem treballant per tenir la zona on poder construir, però quan tinguem l’espai s’haurà de fer la inversió per a la urbanització dels carrers i l’edificació.

A Calders hi ha més tendència a anar a Artés que a Moià. La reforma d’aquesta carretera és una petició històrica, perquè és la connexió principal amb l’eix. Per quin punt passa el projecte per arreglar la carretera d’Artés?
Segons em va comunicar la tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Artés (ja que el terme municipal de la carretera és d’Artés) ja n’hi ha una part aprovada i licitada. Teòricament, a l’octubre haurien de començar les obres. S’eliminaran els revolts i així serà més segur arribar fins a l’Eix Transversal. Pensa que fa molts anys que es va al darrere d’aquesta reforma. Encara recordo fer gestions amb Damià Casas, l’alcalde que hi havia a Artés l’any 2002.

Els últims anys, gràcies a diverses subvencions de la Generalitat i la Diputació de Barcelona s’han anat fent arranjaments al castell. S’ha consolidat el conjunt i s’ha recuperat l’església romànica. L’any passat estaven a la recta final d’aquest projecte. Ja està tot executat?
S’ha fet la restauració de l’església i la consolidació de la muralla. També s’han tirat endavant altres arranjaments i ja està pràcticament tot fet. Quedaria excavar la part nord del recinte, però no és una qüestió urgent. Aquest any hem demanat subvenció de la Generalitat per poder tirar-ho endavant. El més important era poder consolidar tot el conjunt i ara el castell està endreçat i desenrunat. Tot i que, evidentment, sempre es pot anar millorant.

Com a historiador les qüestions de patrimoni són el seu fort. Tenen altres projectes d’aquest àmbit sobre la taula?
M’agradaria crear una associació o una fundació (s’hauria de definir la forma jurídica) de propietaris de la vall del riu Calders, perquè engloba una zona que compta amb una sèrie d’elements de caràcter patrimonial que s’han de preservar, com l’antiga església romànica ensorrada a Sant Andreu, el Molí del Blanquer, la Casa Vella de Bellveí, la Casa Puig Martí, i una colla d’espais que avui en dia són ruïnes arqueològiques que valdria la pena conservar, recuperar i no perdre. Això s’ha de fer amb la complicitat dels propietaris.

També s’havia projectat la reforma de l’edifici de l’Ajuntament. Com d’avançada està aquesta qüestió?
Ja s’han adjudicat les dues fases de l’obra i la reforma hauria de començar aviat.

Volien adquirir l’antiga fàbrica Jorba per convertir-la en la porta d’entrada al Moianès. Ja se n’han definit els usos?
Es va arribar a un acord amb els propietaris i la vam adquirir el desembre de l’any passat per 275.000 euros. Fa poc va venir el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, per tal de donar-nos la seva opinió sobre els usos i la reforma de l’espai. Està situada a l’entrada del municipi i són 3.500 metres quadrats construïts i 5.500 metres quadrats de parcel·la, dividides en tres naus. Els usos de moment no estan definits. Hi ha una part que la volem dedicar a les entitats i als serveis municipals, i una altra part on volem fer una sala polivalent dedicada a la producció artística (teatre, cinema, festes, etc.). En aquest moment estem fent unes actuacions d’urgència perquè hi ha dues teulades en mal estat i s’estan executant els arranjaments gràcies a una subvenció de la Diputació. Aquesta obra té un cost de 90.000 euros i era el que corria més pressa. També s’està parlant amb la Diputació perquè facin el pla director del conjunt de la fàbrica (on també es definiran els usos amb més concreció).

Es volen instal·lar plaques solars a l’ajuntament, al centre cívic, a l’escola i a la fàbrica. Com està aquesta qüestió?
A l’escola se n’ha instal·lat una part, se’n farà una altra part pròximament, abans d’acabar l’any. La resta va més per llarg. També hi ha un projecte per executar una instal·lació de plaques a la urbanització La Guàrdia. Però veurem com evoluciona perquè és una finca que no és municipal, sinó que està cedida. La Diputació també ens està redactant un projecte de conjunt per poder orientar-ho de la millor manera possible. Pensa que a banda de tenir les plaques solars també hem de crear una comunitat energètica. Per poder assessorar-nos amb tot aquest projecte estem en contacte amb una entitat supramunicipal anomenada Moianès Sostenible.­ Pel que fa a sostenibilitat també construirem una caldera de biomassa que proveirà l’escola i la llar d’infants.

Les entitats ecologistes de la comarca han presentat mocions a tots els ajuntaments en contra dels parcs fotovoltaics que s’han projectat al terme municipal. A Calders s’ha presentat alguna moció en aquest sentit?
A mi no em consta.

Quins parcs fotovoltaics s’han projectat aquí?
Hi ha un parc aprovat que compta amb el vistiplau de l’Ajuntament, situat a la zona del Canadell, que està a tocar la central elèctrica de Calders. Són unes 20 hectàrees. Creiem que té una mida raonable i es tirarà endavant tenint en compte la preservació de la biodiversitat (deixant algunes zones verdes entremig) i l’àguila cuabarrada. D’altra banda, hi ha un segon parc, projectat al pla de les Quingles, que és a tocar d’aquest primer. Aquí ens hi oposem per diferents motius. L’Ajuntament ja ha emès un informe negatiu, que és prescriptiu, i ha presentat al·legacions. No estem en contra dels parcs fotovoltaics, però tampoc volem omplir el terme municipal de plaques. Aquest segon projecte és molt més gran que el primer, són 35 hectàrees, i entra en contradicció amb activitats econòmiques que s’hi desenvolupen. La llei obliga a projectar aquest tipus d’instal·lacions per tal d’arribar a un 50% de generació elèctrica renovable abans de l’any 2030, per així fer front al canvi climàtic i complir amb els indicadors de la Unió Europea. Crec que tots els municipis hem de ser solidaris i deixar que una part del nostre territori pugui dedicar-se a això, però ens ho hem de repartir bé i trobar un equilibri. Amb el parc del Canadell i algun altre de petit que pugui sorgir en un futur, ja anirà bé. El que no volem són macroparcs. Sobretot, també crec que seria positiu estudiar la possibilitat dels parcs agrofotovoltaics, que combinen el terreny agrícola i ramader amb les plaques, de forma espaiada. Evidentment, en aquests casos també hi estaríem a favor. Ara bé, aquests parcs fotovoltaics tan grans creiem que no són la fórmula idònia. La nostra voluntat és poder trobar un equilibri.

18 octubre 2023

Regió7

Moianès pel Decreixement fa una caminada reivindicativa a on es projecta un camp solar

La sortida es farà fins a la zona del Prat, on es planteja una instal·lació de 6,6 hectàrees

David Bricollé
Moià | 05·10·23 | 10:17 | Actualitzat a les 11:05


Parada informativa de la plataforma al mercat de Moià, on es fa recollida de firmes EL FANAL


La plataforma d'entitats Moianès pel Decreixement, integrat per diferents col·lectius de caire ecologista i social, han organitzat per a aquest diumenge, 8 d’octubre, una caminada per donar a conèixer l’espai natural on una empresa proposa ubicar un dels tres parcs solars que hi ha sobre la taula a la comarca, en aquest cas el del Prat, a Moià. Unes instal·lacions a les quals s’oposen, perquè consideren que cal fomentar altres vies per avançar en el camp de les energies netes. S’ha convocat els participants a 2/4 d’11 del matí al mercat setmanal de Moià, des d’on es marxarà a peu cap al Prat, i allà es farà una explicació i una petita performance.


Aquesta activitat s’emmarca en el fet que col·lectius ecologistes del Moianès han posat en marxa una campanya ciutadana per frenar el que qualifiquen de «macroprojectes de renovables» que s’estan tramitant a la comarca, i que ara mateix es concreten en tres propostes que sumarien una superfície de prop de 65 hectàrees de terreny (l’equivalent a 65 camps de futbol). L’entitat El Fanal és la que lidera aquesta iniciativa, per a la qual porta a terme una recollida de firmes per reclamar l’aturada dels projectes amb una parada al mercat setmanal en què informa de la situació. Argumenta que l’aposta passa per les comunitats energètiques i les iniciatives d’autoconsum, i per seguir «el que estableix la Llei de canvi climàtic», que estableix que «les renovables s’han de desenvolupar aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana».


Dels tres projectes de camps solars que hi ha sobre la taula, els dos de més envergadura es plantegen a Calders (dels quals ja ha informat Regió7), i el tercer a Moià. En concret, els dos primers són el del Canadell (22,8 hectàrees) i el del Pla de les Quingles (35,9 ha), i el tercer al sector del Prat, la zona que es visitarà diumenge, de 6,6 hectàrees de superfície.


L’entitat ecologista argumenta que darrere dels macroprojectes de renovables hi ha grans empreses i que «no és el bé comú el que els mou, sinó exclusivament la defensa del monopoli econòmic». En aquest sentit, exposa que «l’alternativa és una transició energètica descentralitzada i en mans de la ciutadania en forma de comunitats energètiques, en front dels oligopolis que continuaran imposant els preus que els donin majors beneficis». El Fanal subratlla que a la comarca ja es treballa en aquest camí de la transició energètica a través de la cooperativa Moianès Sostenible, i afirma que «l’autoconsum d’energia als habitatges i empreses del Moianès generarà molts més llocs de treball locals que els grans parcs solars». A més, exposa que les teulades del Moianès podrien generar «entre 1,67 i 2,10 vegades el consum actual d’electricitat», i que en aquests moments només hi ha el 7,3% de les instal·lacions potencials. 

5 octubre 2023

Regió7

L’Ajuntament de Calders s’oposa a la construcció d’un camp solar al Pla de les Quingles

La Generalitat ja ha aprovat una altra planta de 17 hectàrees a la finca de Can Canadell, que té el vistiplau del consistori

Queralt Casals
Calders | 25·08·23 | 06:25




Entorn de la subestació elèctrica de Calders, a prop de la qual es projecten els parcs solars Arxiu/Alex Guerrero


L’Ajuntament de Calders es mostra contrari a la construcció d’una planta solar fotovoltaica de 40 hectàrees al Pla de les Quingles, que es troba en fase d’exposició pública. La nova infrastructura es faria just al costat del camp solar de 17 hectàrees que es preveu fer a la finca de Can Canadell, que la Generalitat de Catalunya ha autoritzat recentment i que si que compta amb el vistiplau de l’Ajuntament. El consistori considera que s’ha de fer un desplegament moderat dels parcs solars i, per aquest motiu, preveu presentar al·legacions al nou projecte per evitar que es tiri endavant.


L’alcalde de Calders, Eduard Sànchez, explica que el consistori va considerar «acceptable» la construcció d’una planta solar al municipi com la que hi ha projectada a la finca de Can Canadell, ubicada just darrera de la subestació elèctrica, però es mostra contrari a afegir un nou camp fotovoltaic de grans dimensions al municipi, just a tocar de l’altre que ja compta amb l’autorització per tirar-se endavant. Segons Sànchez, la planta de Can Canadell, de 17 hectàrees, «per nosaltres ja és gran, però ara hi ha la proposta de fer-ne una altra a tocar d’aquesta d’unes 40 hectàrees i ens hi oposem». L’alcalde assegura que «l’Ajuntament està fent el que pot per evitar que es desenvolupi aquest camp».

En aquest sentit, el consistori preveu presentar al·legacions en contra del projecte i està fent «una tramitació de modificació de normes per evitar aquest camp fotovoltaic al terme». L’alcalde de Calders subratlla que «no estem en contra dels camps solars, però tampoc volem que ens modifiquin en excés el paisatge i hem de trobar el punt d’equilibri». Destaca «l’impacte paisatgístic» que suposaria afegir el nou camp solar «en una zona on hi ha activitat agroturística per qui suposaria un perjudici».

La nova planta fotovoltaica, impulsada per l’empresa VLT Investment, dedicada a la producció energètica, s’ubicaria a la zona del Pla de les Quingles, al camp de conreu més gran del terme municipal, i ocuparia una extensió d’aproximadament unes 40 hectàrees. Igual que la que es preveu fer a Can Canadell, just al costat, aprofitaria la seva proximitat amb la subestació elèctrica d’Endesa per poder-se connectar fàcilment a la xarxa elèctrica. El projecte es troba en aquests moments en fase d’exposició pública.
 

La planta de Can Canadell ja està autoritzada
D’altra banda, la Generalitat ja ha aprovat el projecte de construcció del parc solar fotovoltaic projectat a la finca de Can Canadell, promogut per l’empresa de carburants Meroil, que serà el primer que s’instal·larà al municipi. En concret, el parc s’ubicarà en una zona ocupada per camps a la dreta de la carretera N-141c, just després de la subestació elèctrica i la finca de Can Canadell. El seu propietari veu de bon ull la instal·lació d’aquest parc en uns terrenys que actualment es dediquen al cultiu de camps de cereals, amb poca rendibilitat. 

25 agost 2023

Regió7

Els habitatges amb plaques solars d’autoconsum es doblen en un any al Moianès

Posar-ne a camps de vinyes o crear xarxes tèrmiques de biomassa, entre els projectes del Consell

Txell Vilamala
21/02/2023 | 12:18
Moià

Plaques solars fotovoltaiques | Albert Llimós


El Moianès és la comarca catalana amb més densitat de plaques fotovoltaiques domèstiques. Segons dades de l’Institut Català de l’Energia, la mitjana al conjunt del país se situa a 65 instal·lacions per cada 10.000 habitants, però la xifra a la comarca es triplica fins arribar a 181, amb un boom espectacular el darrer any. Aquest furor s’explica, en primer terme, per les condicions orogràfiques –un altiplà on té molt sentit refiar-se i treure profit del sol– i la presència al territori d’empreses punteres al sector de l’energia renovable.

S’hi suma l’imprescindible interès ciutadà per caminar en aquesta direcció gràcies a la baixada de preu de les plaques durant els últims temps, les millores tecnològiques que n’han incrementat el rendiment i la conjuntura global, és a dir, que s’hagi disparat el cost de l’electricitat i molts habitatges vegin amb bons ulls tant ser més autosuficients com treure rendibilitat econòmica de les instal·lacions fotovoltaiques, ja que l’excedent s’aboca a la xarxa i es tradueix després en descomptes a la factura de la llum.

Una altra particularitat del Moianès és que l’empenta de la gent ha trobat la complicitat de l’administració. I en temps rècord. Tal com explica la consellera Sonsoles Letang, responsable de l’àrea de Territori, Urbanisme i Canvi Climàtic del Consell Comarcal, en tres anys “s’ha passat de zero a cent”: “Abans del novembre del 2019, quan vam marcar els objectius generals i l’estratègia, no hi havia res fet”.

Des de llavors el Moianès i els 10 municipis que el conformen han redactat els seus propis plans de transició energètica i això els ha permès guanyar una convocatòria d’abast europeu que es tradueix en finançament i dades, com que amb una inversió de 40 milions d’euros la comarca podria evitar l’emissió de 62.000 tones de diòxid de carboni l’any. “És moltíssim”, destaca Letang, l’equivalent a uns 2.000 viatges en avió entre Austràlia i Catalunya.


Seguint el full de ruta del 2019 i les millores que s’hi han anat afegint s’avança, per tant, en com a mínim dues direccions: les mesures que porten a terme els ajuntaments d’acord amb els plans locals i les que impulsa el Consell Comarcal. En aquest àmbit sumpramunicipal n’hi ha de clàssiques, com dotar d’una instal·lació fotovoltaica la seu institucional, Can Carner, a Moià, o millorar el sistema de climatització de l’edifici, però també projectes pioners. Un és el que preveu cobrir de plaques les línies de cultiu de dos cellers de Santa Maria d’Oló i, sense interferir en la producció de vi, vendre l’energia que generin. “El sector primari és el principal a la comarca”, apunta Letang, “li hem de donar suport amb actuacions que el facin rendible i fomentin la sobirania alimentària a Catalunya”.

Entre altres mesures, com constituir comunitats energètiques veïnals i industrials o haver creat l’Agència d’Energia del Moianès, el pla del Consell també estudia a quines zones urbanes tindria sentit bastir xarxes de calor: calderes centrals d’on sortissin tubs per transportar escalfor fins a les cases. Aquesta iniciativa entusiasma Letang perquè enllaça amb un altre projecte: reactivar la gestió dels boscos de la comarca i treure’n la biomassa que cremaria a les calderes. “Les plaques solars ens poden resoldre la necessitat d’electricitat, però l’aspecte tèrmic mitjançant energies renovables no és tan fàcil. Europa ens empeny cap aquí, per deixar de dependre del gas natural i el gasoil i perquè podríem potenciar una indústria emergent de producció de biomassa”, sentencia la consellera.

El marcoparc a Calders, aturat

El projecte d’un macroparc solar promogut per Meroil a la Roureda de les Tàpies continua aturat a l’espera d’un pla de la Generalitat per definir com encaixar-lo urbanísticament. Letang diu, això sí, que s’ha parlat amb els promotors per introduir-hi criteris de sostenibilitat i reduir la superfície respecte a les 26 hectàrees previstes inicialment. 

21 febrer 2023

el9nou

Moià posarà una instal·lació solar al sostre del pavelló

El projecte, que suposa una inversió de 159.000 euros, permetrà un estalvi en la factura energètica que s’estima en més de 20.000 euros l’any

David Bricollé
Moià | 30·07·22 | 06:30

Vista exterior del pavelló esportiu de Moià AJUNTAMENT DE MOIÀ


Moià destinarà la coberta del pavelló poliesportiu a la generació d’energia solar, un dels primers projectes que pot impulsar l’Ajuntament en el camp de les energies renovables i per incidir en l’estalvi en la factura municipal.

En concret, el consistori té aprovat i en aquests moments ja amb la licitació oberta un contracte d’obres per la instal·lació de plaques fotovoltaiques aprofitant la teulada de l’equipament esportiu per a la generació d’energia per a autoconsum col·lectiu.

L’objectiu principal de la instal·lació projectada és la generació d’energia elèctrica provinent de fonts renovables per poder abastir part del consum de l’emplaçament o emplaçaments associats. Alhora, aquesta instal·lació pretén reduir la factura elèctrica i esdevenir un equipament més autònom i competitiu al reduir la seva dependència energètica.

Es tracta d’un projecte que s’ha posat a concurs amb un pressupost de gairebé 159.000 euros i que pels terminis previstos hauria d’estar a punt aquest mateix any.

Segons fonts municipals, un cop estigui en marxa permetrà reduir el consum energètic del pavelló i equipaments municipals propers als quals es connectarà, amb una estimació d’estalvi de més de 20.000 euros anuals en la factura energètica, i de 35 tones de CO2 anuals.

El projecte compta amb una subvenció de la Diputació de Barcelona del 90% del cost (142.654 euros), dins del Programa Renovables 2030. 

30 juliol 2022

Regió7

Santa Maria d'Oló rebrà una injecció de 27.650 euros per combatre l'emergència climàtica

Tots els consistoris de la Diputació de Barcelona rebran més de 20.000 euros per invertir en renovables, millorar l'enllumenat o la recollida de residus

ACN
Santa Maria d'Oló | 09·12·21 | 15:12

 

Les plaques fotovoltaiques instal·lades al centre de serveis per a la gent gran de Santa Maria d'Oló ACN


Santa Maria d'Oló rebrà per part de la Diputació de Barcelona un total de 27.653,02 euros en dos anys. Ho farà en el marc del programa que la Diputació ha posat en marxa per fer front a l'emergència climàtica. La línia d'ajuts està dotada amb 12 milions d'euros per als anys 2022 i 2023. Tots els ajuntaments de la demarcació –a excepció del de Barcelona- rebran entre 20.000 i 50.000 euros, en funció del nombre d'habitants que hi resideixin, per ajudar-los a finançar accions que contribueixin a rebaixar el cost de la factura de l'energia i augmentar l'autoconsum, així com també millorar el sistema de recollida de residus.


A la comarca del Moianès, el centre de serveis i el casal d'avis per a la gent gran de Santa Maria d'Oló s'abastirà imminentment de panells solars fotovoltaics, instal·lats a la teulada de l'edifici. L'obra, que ha tingut un cost de prop de 18.000 euros, ha estat executada per l'Ajuntament a través d'una subvenció de la Diputació de Barcelona. "Pobles petits, com el nostre, no podríem arribar a projectes d'aquest tipus si no comptéssim amb aquests ajuts", ha assegurat l'alcalde, Xavier Baraut.


Ja fa anys que el municipi del Moianès aposta per les energies renovables als equipaments municipals, amb dues calderes de biomassa en funcionament i enllumenat LED als carrers. Ara, amb la nova línia d'ajuts, el municipi rebrà 27.653,02 euros en dos anys. "Tenim el projecte executiu ja fet per a la instal·lació al pavelló municipal i ara que sabrem que comptarem amb aquest líquid podrem licitar per fi l'obra", assegura l'alcalde, que confia que l'any vinent pugui per fi ser una realitat.
Tres eixos

El programa consta de tres línies de suport: la instal·lació de plaques fotovoltaiques per autoconsum energètic en edificis públics; la col·locació d'enllumenat LED; i sistemes de recollida de residus mitjançant tancaments intel·ligents.

La presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, acompanyada pel diputat d'Acció Climàtica, Xesco Gomar, han presentat aquest dijous al migdia el Programa sectorial d'actuacions per a fer front a l'emergència. Marín ha detallat que, juntament amb la gestió de la crisi de la covid-19, l'emergència climàtica és un dels grans reptes que tenen per davant les institucions. La presidenta de la Diputació ha assegurat que fa temps que treballen per "accelerar la resposta" a aquesta emergència i ha apuntat que el projecte que posen en marxa té el compromís de "no deixar ningú ni cap territori enrere".

Marín ha detallat que els 12 milions d'euros es repartiran entre els anys 2022 i 2023 (6 milions d'euros per a cada anualitat). A més ha dit que es tracta d'uns fons de prestació per cobrir accions "concretes i immediates". També ha deixat clar que les assignacions pressupostàries seran "sense gaires complicacions des del punt de vista administratiu", un fet que creu que agilitzarà les tramitacions per part dels consistoris.

Per la seva banda, el diputat d'Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona, Xesco Gomar, ha assegurat que els 311 municipis de la demarcació tindran una "assignació econòmica determinada" i ha dit que, amb això, es garanteix "una equitat i equilibri territorial perquè cap municipi perdi l'oportunitat d'executar polítiques de millora de l'eficiència energètica". En concret, tots els municipis tindran una assignació mínima de 20.000 euros independentment de la població que tinguin, tot i que aquesta partida es pot ampliar fins els 50.000 euros.

Des de la Diputació recorden que des del 2008 s'han redactat 265 Plans d'Actuació d'Energia Sostenible (PAESC) i que, ara hores d'ara, el 98% dels habitants de la província de Barcelona viuen en un municipi compromès amb el Pacte de les Alcaldies pel Clima i l'Energia, els objectius del qual fixen una reducció del 55% en les emissions de CO2 per al 2030 i assolir la neutralitat climàtica l'any 2050. 

9 desembre 2021

Regió7

Bages i Moianès impulsen dotze projectes fotovoltaics en equipaments públics

La proposta planteja la instal·lació de 815 plaques per a l’autoconsum i aconseguir un estalvi de més d’un milió d’euros al cap de 25 anys

Redacció. Manresa
29·06·21 | 06:25


La biblioteca de Sant Vicenç és un dels equipaments on s’instal·laran les plaques | ARXIU/MIREIA ARSO


L’Agencia Comarcal de l’Energia del Bages ha finalitzat la redacció de dotze projectes per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en equipaments públics, onze al Bages i un al Moianès.

El Consell Comarcal del Bages planteja la instal·lació de 815 plaques solars per fomentar l’autoconsum amb una potència de 264KWn que facilitarien la producció de més de 400.000 KWh. Aquesta xifra equivaldria al consum de 115 llars domèstiques i l’estalvi i aportaria prop del 40% de l’energia consumida en aquests equipaments amb energia neta i de proximitat. Es calcula que l’estalvi econòmic aconseguit superaria el milió d’euros al final dels 25 anys de la vida útil de les plaques. El conseller comarcal de Medi Ambient, Joan Zapata, apunta també «la importància d’aconseguir un estalvi d’emissions de CO2, que arribarien a les 130 tones anuals».

Els dotze projectes són a la residència d’avis i àvies de Navàs, les piscines municipals de Sant Fruitós, la Biblioteca Marc de Cardona, les seus dels ajuntaments de Fonollosa, Castellgalí, Castellnou de Bages i Sant Mateu de Bages, la llar d’infants l’Estel d’Avinyó, la Biblioteca de Sant Vicenç de Castellet, l’escola Els Roures de Sant Feliu Sasserra, i la zona esportiva de Súria. També hi ha el pavelló de Santa Maria d’Oló, en aquest cas al Moianès.

Els projectes permeten als ajuntaments disposar de tota la informació tècnica per executar les obres d’instal·lació de les plaques solars. L’Agència Comarcal de l’Energia ja treballa en una nova convocatòria que preveu un total de divuit nous projectes executius per a la instal·lació de plaques solars al territori.

29 juny 2021

Regió7

Compartir l'article

Compartir una notícia

FacebookTwitterLinkedinWhatsappTelegramCorreu electrònic

El Bages i el Moianès acumularan 300.000 plaques solars en terrenys rústics si tiren endavant els projectes en tràmit

21/04/2021 - 15.00

ACN Palà de Torroella .-La CUP ha advertit que, si tiren endavant els 12 projectes que ara mateix té la Ponència d'energies renovables sobre la taula, només al Bages i al Moianès hi hauran prop de 300.000 plaques solars ocupant terrenys rústics. Això només pel que fa als projectes de parcs solars, pel que fa als aerogeneradors, se n'han projectat 11 a Pinós (Solsonès) i 17, que de moment s'han aturat, a Castellfollit del Boix, Rajadell i Aguilar de Segarra (Bages). Davant d'aquest panorama, que es replica a moltes comarques del país, la CUP reclama la derogació del Decret 16\/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls a les energies renovables perquè considera que obre la porta a que "grans multinacionals trinxin el territori".

L'acord de la CUP amb ERC per a la investidura preveu una moratòria en la instal¿lació de nous macroprojectes solars i eòlics, però els anticapitalistes subratllen que es tracta d'un acord de "mínims". La formació vol anar més enllà i reclama la derogació del decret de les renovables. De fet, en el seu moment, la CUP ja hi va votar en contra. En aquest sentit, el diputat Dani Cornellà subratlla que el decret de les energies renovables obre la porta a que les multinacionals continuïn "trinxant" el territori. "No ens oposem a les renovables, però no pot ser que, en nom d'aquest model, es vulgui continuar destrossant el territori", ha subratllat. Per altra banda, Cornellà ha lamentat que tot aquests projectes estan relacionats directament amb els fons europeus que, un cop més, "aniran a parar i rescatar les grans empreses de sempre".Mentre no s'aconsegueixi la derogació del decret, la CUP ha engegat la campanya 'Sí a les renovables, salvem el territori'. En aquells municipis afectats on governa, modifica els POUM i fa suspensió de llicències i, allà on fa oposició, fa pressió perquè els ajuntaments aprovin mocions contra aquests macroprojectes. "Fins i tot els alcaldes dels partits que van votar a favor del decret, hi estan en contra", subratllen des de la formació. 300 hectàrees de terreny rústic ocupades per plaques solars Segons la CUP, si tiren endavant tots els projectes que ara mateix hi ha sobre la taula, el Bages i el Moianès acumularien prop de 300.000 plaques solars ocupant terrenys rústics i, a banda, es projecten 11 aerogeneradors a Pinós, al Solsonès, i 17 més que, de moment, s'han aturat a Rajadell, Castellfollit del Boix i Aguilar de Segarra (Bages). A banda de Calders, de 40 hectàrees, del Pla del Riols, de 50 hectàrees, hi ha un altre de projectat a Castellfollit del Boix, de 90 hectàrees i a Sant Fruitós de Bages, de més de 70 hectàrees. A més, ICL, l'empresa que gestiona les mines del Bages, també té projectat un parc solar a la cara sud del runam del Cogulló. De moment, aquest projecte no ha passat el primer filtre de la Ponència d'energies renovables, però el Govern ja s'ha compromès a treballar per fer-lo viable. Segons la CUP, "és l'exemple clar que aquest decret dona barra lliure a qui vulgui".

21 abril 2021

324

Entitats i veïns del Bages i el Moianès fan front comu als macroparcs eòlics i solars

20 abril 2021

Regió7 paper
 

Plataformes de la Catalunya central exigeixen als ajuntaments que pressionin per aturar l'allau de parcs eòlics i solars

19/04/2021 - 19.01

 

Pla general dels representants de les plataformes del Bages i el Berguedà. Imatge del 19 d'abril del 2021 (Horitzontal)

ACN Calders.-Plataformes ecologistes de la Catalunya central s'han unit per anar a la una i han presentat una moció a tots els ajuntaments del Bages i el Moianès, així com als consells comarcals, per exigir que pressionin per posa fre a la proliferació de parcs eòlics i solars al territori. En el text demanen que s'insti a la Generalitat a derogar i reformar el Decret llei 16\/2019, que regula la implantació; a paralitzar la tramitació dels projectes existents; i a engegar una planificació territorial. En roda de premsa, els sis col·lectius han alertat de l'impacte que pot tenir pel territori. La Ponència d'Energies renovables ha donat llum verda recentment a un macroprojecte de 90 hectàrees a Castellfollit del Boix i un de 30 a Navàs.

Les plataformes Salvem Grevalosa, Salvem Calders, Salvem Castellfollit del Boix i Salvem el Pla del Riols, juntament amb les entitats ecologistes El Saüquer i El Fanal, han volgut per un pas més en la lluita contra la proliferació de parcs eòlics i solars al territori. Des que es va aprovar el Decret llei per a l'impuls a les energies renovables, a finals de 2019, s'han presentat prop de 8000 projectes. Només al Bages en poc més d'un any s'han registrat una vintena. Les sis plataformes van néixer per aturar projectes que afectaven els seus respectius territoris. Aquest dilluns, en roda de premsa, han volgut deixar clar que en cap cas estan en contra de les energies renovables. Expliquen que són partidaris a que la transició energètica es faci de forma participativa, sostenible i respectuosa amb els espais naturals, la biodiversitat, els paisatges, el patrimoni cultural i els espais agraris. "Amb el sistema actual s'està menystenint la sobirania municipal", ha denunciat Pep Torné, membre de la plataforma Salvem Calders, tot lamentant la poca informació que alhora rep la ciutadania. Ara, amb l'objectiu de frenar aquesta allau de projectes, aquests dies els col·lectius estan presentant mocions a tots els ajuntaments del Bages i el Moianès, així com als consells comarcals de tots dos territoris. En el text se'ls demana la seva col·laboració per instar a la Generalitat a derogar i reformar el Decret llei 16\/2019, paralitzar la tramitació dels projectes existents i engegar una planificació territorial amb la participació del territori.En paral·lel també estan entran instancies administratives en què s'insta a les administracions locals a dotar-se d'eines urbanístiques -com ara modificar el POUM per regular l'impacte-, socials i mediambientals per intentar fer front a l'allau de macroprojectes de centrals de producció d'energies renovables. A més, exigeixen que es faci pública tota la informació de qualsevol avantprojecte de centrals de producció d'energies renovables que es presenti. Un centenar de projectes pendentsEn aquests moments la Ponència té, damunt de la taula, per resoldre més d'un centenar de projectes de parcs eòlics i solars que han entrat a tràmit en el que portem de 2021. Entre ells destaquen cinc aerogeneradors a Veciana i 10 entre Rubió i Castellfollit del Boix -recentment se n'ha considerat viable un de 9 situat a pocs quilòmetres. Pel que fa als parc solars, entre les demandes pendents hi ha un projecte que afectaria a 53 hectàrees a Manlleu i 43 a Rubió. Des de Salvem Calders també han denunciat que malgrat es va aconseguir aturar un projecte que afectava 40 hectàrees, se n'està "coent" un altre que rondaria la trentena.Entre els que s'ha donat llum verda recentment a la Catalunya central destaca un que afectaria a unes 90 hectàrees, a Castellfollit del Boix; i un altre que afectarà a prop de 30 hectàrees al pla de Riols, a Navàs.

19 abril 2021

324

Entitats i veïns del Bages i el Moianès fan front comú als macroparcs eòlics i solars

Demanen a tots els ajuntaments que es dotin d'eines de defensa i aprovin mocions contra els projectes de grans instal·lacions energètiques jordi escudé | calders 19.04.2021 | 17:57

Representants de les plataformes del Bages i el Moianès | Jordi Escudé

Les plataformes ciutadanes Salvem Calders, Salvem Castellfollit del Boix, Salvem el Pla de Riols, i Salvem Grevalosa, juntament amb les entitats ecologistes El Saüquer i El Fanal, han unit esforços per lluitar des del Bages i el Moianès contra l'allau de macroprojectes eòlics i solars que consideren que hi ha al territori. Busquen la complicitat de les administracions, i per això proposen a tots els ajuntaments de les dues comarques i als dos consells comarcals que s'uneixin a la causa i aprovin mocions instant la Generalitat a paralitzar la tramitació d'aquests grans projectes i a derogar, o com a mínim reformar, el decret que els promou. L'objectiu, diuen, és impulsar «un model més respectuós, just i sostenible de transició energètica».

Representants de tots aquests col·lectius han exposat les seves queixes amb pancartes davant la subestació elèctrica de Calders, d'on havia de sortir la línia d'alta tensió per evacuar l'energia que haurien produït els parcs fotovoltaics de Clarena i Colomer, projectats als termes d'Aguilar de Segarra, Castellfollit del Boix i Rajadell. Com ja ha anat explicant aquest diari, és una de les macropropostes de parcs eòlics que recentment ha tombat la Ponència d'Energies Renovables de la Generalitat, com també ha fet amb els parcs fotovoltaics del Cogulló, a Sallent, i de Bages II i Bages I (aquest parcialment), entre Sallent, Sant Fruitós i Santpedor.


Tanmateix, n'hi ha d'altres d'avalats per la Ponència, com el projecte fotovoltaic de 90 hectàrees previst a Castellfollit, un altre de més de 30 al Pla del Riol de Palà de Torroella, i un de 26 hectàrees més a Calders, a banda d'altres grans instal·lacions que aquestes entitats temen que es vulguin promoure al territori, com un parc de 40 hectàrees que sospiten que es vol projectar a Calders.

Davant d'això, i «del gran perill» que consideren que comporten per al territori si no es frenen, aquestes entitats demanen «una lluita transversal més enllà de cada municipi i comarca» per fer-hi front, segons ha apuntat Pep Torner, de Salvem Calders, ha volgut deixar clar que «no anem en contra de les energies renovables, però si dels macroprojectes», i reclamen «que siguin sostenibles mediambientalment, socialment i culturalment». Diuen que les propostes que s'han presentat fins ara no ho són, entre altres coses «per les grans línies d'evacuació» que preveuen.

Que s'escolti el territori

Per altra banda, tant les entitats ecologistes com les plataformes veïnals denuncien que «el model actual menysté la sobirania dels municipis», i lamenten que sovint «els ajuntaments no tenen les eines urbanístiques» que els permetin defensar-se davant les grans propostes que se'ls presenten tant de parcs eòlics com fotovoltaics.

Per això, aquestes entitats faran arribar instàncies a tots els ajuntaments de les dues comarques amb recomanacions «que els ajudin a blindar-se i a poder fer front davant d'aquesta problemàtica» mitjançant una revisió, si cal, dels planejaments urbanístics que ajudin a minimitzar el seu impacte, i fins i tot instant-los a suspendre durant un any prorrogable a dos l'atorgament de llicències per a l'edificació d'instal·lacions o l'ampliació de centrals eòliques o fotovoltaiques.

A banda d'aquestes instàncies, també trameten unes mocions perquè siguin aprovades per tots els plens municipals i comarcals, i amb què es demana a la Generalitat que paralitzi la tramitació dels projectes que està en marxa i derogui o reformi el Decret Llei 16/2019 de mesures urgents per a l'emergència climàtica i l'impuls de les energies renovables. També li demanen que impulsi «una planificació territorial sectorial que compri amb la participació del territori».

Entitats i veïns denuncien que les promotores d'aquests grans projectes «només responen a interessos econòmics i a l'especulació borsària», i que per això busquen «zones rurals i poc poblades on el terreny per a les empreses elèctriques és més barat». Per contra, diuen que d'aquesta manera «es posen en perill els projectes agrònoms i el turisme rural, i la qualitat de vida d'aquests territoris». Proposen que es promoguin instal·lacions «en polígons industrials, carreteres, canals, o zones de baix interès ambiental».

19 abril 2021

Regió7

Propietaris de camps del Bages i el Moianès reben un allau de sol·licituds per instal·lar plaques solars als seus terrenys

juny 22nd, 2020 Dídac Garcia


Inversors en energia solar han posat la Catalunya Central en el seu punt de mira. Estan interessats en implantar parcs energètics en grans extensions de terreny agrícola per un termini que va de 25 a 30 anys. El problema rau en que això pot significar un risc pel futur de l’agricultura a casa nostra i també suposa un impacte visual molt gran. D’altra banda, el preu que els inversors estan disposats a pagar per una hectàrea va dels 1.000 als 1.700 euros, quan de mitjana un pagès que arrenda el mateix espai paga uns 200 euros. Aquest és el dilema en que es veuen immersos els propietaris, ramaders i pagesos de la zona.

A Calders, per exemple, la majoria de propietaris han rebut la trucada d’inversors interessats en arrendar camps de cultiu. És el cas d’en Pep Torné, responsable de la casa de turisme rural Torrecabota. Torné ha assegurat que s’ha negat a oferir camps de la seva finca, però es dóna el cas que té veïns que ja tenen preacords lligats amb els inversors. Això, segons el propietari, dóna una imatge que pot perjudicar el seu negoci de turisme rural.

Amb tot plegat, la majoria de veus de la comarca no s’oposen a les plaques solar però tampoc volen que es malmetin els camps de cultiu. Josep Bover, un ramader del Bages, no vol deixar de ser pagès i creu que el millor seria instal·lar les plaques en espais erms com, per exemple, les teulades de les naus industrials.

22 juny 2020

OnaMoianès