Entrevista a Eduard Sánchez (TpC-CM), alcalde de Calders
Eduard Sánchez | Sebastià Renom
Queralt Campàs
18/10/2023
Calders
Va ser alcalde per primer cop l’any 1999 amb el PSC. Després es va tornar a presentar el 2015 amb CiU i amb el suport de l’alcalde anterior, Lluís Cerarols, amb qui havia format un govern d’unitat el 2011 per la situació complicada de deute per la qual passava l’Ajuntament. Per tant, aquest serà el seu tercer mandat consecutiu. S’esperava aquesta revalidació de la majoria absoluta?
Bé, potser pot quedar una mica lleig dir-ho, però sí que esperàvem que guanyaríem amb una certa amplitud. Els resultats també depèn una mica de les altres candidatures que es puguin presentar. També és cert que també teníem un cert avantatge, perquè comptàvem amb la complicitat amb molta gent del poble, que coneixia la nostra gestió dels darrers anys.
Van sota les sigles de Tot per Calders – Compromís Municipal (la marca blanca de Junts), però no formen part de cap partit, oi?
Només una persona de la nostra candidatura forma part d’un partit amb representació nacional. Jo era del PDeCAT i, al final, amb la qüestió del litigi judicial amb Junts per Catalunya per la seva marca crec que es va passar tot de voltes i per això vam decidir deixar de formar-ne part. Jo estic vinculat en política des dels 16 anys, per vocació. Havia treballat de jove en una impremta clandestina amb un capellà antifranquista a Barcelona, i allà em vaig polititzar i vaig entrar al Partit Socialista de Catalunya. Aquest és el partit on m’agradaria estar, però fins que no se solucioni el tema nacional ho tenim malament.
Durant el mandat anterior comptaven amb quatre regidors i ara són sis. Poden fer més feina i de forma més efectiva?
Es pot fer més feina i més repartida. El problema és que la coordinació de sis persones també és més complicada, perquè clar, quan ets menys gent és més fàcil de gestionar. Amb un parell de trucades es poden desencallar molts temes. A més, tota la gent que forma la llista és nova (excepte una persona) i, per tant, encara estan entrant en la dinàmica i coneixent de què va.
Com han format la llista?
Bé, hem intentat que la candidatura sigui representativa. D’una banda, hem fet equip amb gent tant del nucli urbà com dels nuclis disseminats. D’altra banda, i seguint amb la representativitat, hem inclòs presidents de diferents entitats i persones vinculades a la cultura popular i al dia a dia del poble. Al mateix temps hem buscat gent eficaç i de totes les edats, que han resultat ser dones en gran part. Sobretot volíem incloure joves per iniciar un procés de traspàs i renovació, perquè ja tinc decidit que no encapçalaré una altra alcaldia d’aquí a quatre anys.
Ja ho té clar, doncs?
Ha de ser així i crec que seria un error tornar-me a presentar. De fet, en aquest mandat ja dubtava de si tornar-hi. Penso que si et quedes massa temps en una posició com aquesta, no només en el cas dels ajuntaments, sinó a qualsevol entitat pública, privada o sense ànim de lucre, t’hi acabes acostumant i, per molt bé que ho hagis fet, es pot acabar espatllant. M’agradaria plegar uns mesos abans de les properes eleccions per poder fer un bon relleu, però el problema és que, de moment, no trobem ningú disposat a encapçalar la candidatura.
Quina dedicació té com a alcalde?
La dedicació teòrica és del 70% i la pràctica et diria que és del 100%. Ho combino com puc amb la feina d’arqueòleg. A més, si tens vocació has d’estar sempre a disposició i tenir molta disponibilitat. Llavors, davant aquest plantejament, està costant trobar algú que ho vulgui entomar. A més, la població està cada cop més despolititzada i les administracions públiques s’han convertit en màquines burocràtiques de tempos molt llargs. Una qüestió que s’accentua als pobles petits pel problema amb els secretaris, que tenen molta rotació i marxen buscant pobles on puguin cobrar millor. Aquí, per exemple, hem tingut quatre secretaris en quatre anys.
Hi ha col·laboració i entesa amb Esquerra, el partit a l’oposició que compta amb tres regidors?
Per part nostra, fins i tot ens vam plantejar la possibilitat de fer un govern d’unitat, si ells també volien. És una via que s’està explorant, però és complicat per un tema de rivalitats locals i afinitats. Nosaltres tenim la porta oberta.
Els últims 30 anys la població de Calders s’ha doblat. El poble està preparat per assumir-ho?
Bé, el creixement, excepte els últims quatre anys, ha estat progressiu. El fet de ser el primer poble del Moianès a tenir fibra òptica també ho ha facilitat. A més, estem molt ben situats: a 20 minuts de Manresa, a 25 de Vic, a 10 minuts de l’entrada a l’autopista de Barcelona. I a més, ara faran nova la carretera de Calders a Artés. Estem plantejant habitatge assequible per a joves, que es podria construir a l’espai que ocupa ara la brigada municipal. Abans, però, hauríem de modificar el POUM i necessitaríem el suport d’alguna administració superior com la Diputació o la Generalitat. Sense això seria molt difícil tirar-ho endavant. Des del punt de vista econòmic, com a Ajuntament, no podem fer una oferta atractiva per als possibles promotors. Precisament, a finals de mes, tinc una reunió amb l’Incasòl per veure com hem d’afrontar aquesta qüestió, perquè nosaltres ja anem treballant per tenir la zona on poder construir, però quan tinguem l’espai s’haurà de fer la inversió per a la urbanització dels carrers i l’edificació.
A Calders hi ha més tendència a anar a Artés que a Moià. La reforma d’aquesta carretera és una petició històrica, perquè és la connexió principal amb l’eix. Per quin punt passa el projecte per arreglar la carretera d’Artés?
Segons em va comunicar la tinent d’alcalde de l’Ajuntament d’Artés (ja que el terme municipal de la carretera és d’Artés) ja n’hi ha una part aprovada i licitada. Teòricament, a l’octubre haurien de començar les obres. S’eliminaran els revolts i així serà més segur arribar fins a l’Eix Transversal. Pensa que fa molts anys que es va al darrere d’aquesta reforma. Encara recordo fer gestions amb Damià Casas, l’alcalde que hi havia a Artés l’any 2002.
Els últims anys, gràcies a diverses subvencions de la Generalitat i la Diputació de Barcelona s’han anat fent arranjaments al castell. S’ha consolidat el conjunt i s’ha recuperat l’església romànica. L’any passat estaven a la recta final d’aquest projecte. Ja està tot executat?
S’ha fet la restauració de l’església i la consolidació de la muralla. També s’han tirat endavant altres arranjaments i ja està pràcticament tot fet. Quedaria excavar la part nord del recinte, però no és una qüestió urgent. Aquest any hem demanat subvenció de la Generalitat per poder tirar-ho endavant. El més important era poder consolidar tot el conjunt i ara el castell està endreçat i desenrunat. Tot i que, evidentment, sempre es pot anar millorant.
Com a historiador les qüestions de patrimoni són el seu fort. Tenen altres projectes d’aquest àmbit sobre la taula?
M’agradaria crear una associació o una fundació (s’hauria de definir la forma jurídica) de propietaris de la vall del riu Calders, perquè engloba una zona que compta amb una sèrie d’elements de caràcter patrimonial que s’han de preservar, com l’antiga església romànica ensorrada a Sant Andreu, el Molí del Blanquer, la Casa Vella de Bellveí, la Casa Puig Martí, i una colla d’espais que avui en dia són ruïnes arqueològiques que valdria la pena conservar, recuperar i no perdre. Això s’ha de fer amb la complicitat dels propietaris.
També s’havia projectat la reforma de l’edifici de l’Ajuntament. Com d’avançada està aquesta qüestió?
Ja s’han adjudicat les dues fases de l’obra i la reforma hauria de començar aviat.
Volien adquirir l’antiga fàbrica Jorba per convertir-la en la porta d’entrada al Moianès. Ja se n’han definit els usos?
Es va arribar a un acord amb els propietaris i la vam adquirir el desembre de l’any passat per 275.000 euros. Fa poc va venir el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, per tal de donar-nos la seva opinió sobre els usos i la reforma de l’espai. Està situada a l’entrada del municipi i són 3.500 metres quadrats construïts i 5.500 metres quadrats de parcel·la, dividides en tres naus. Els usos de moment no estan definits. Hi ha una part que la volem dedicar a les entitats i als serveis municipals, i una altra part on volem fer una sala polivalent dedicada a la producció artística (teatre, cinema, festes, etc.). En aquest moment estem fent unes actuacions d’urgència perquè hi ha dues teulades en mal estat i s’estan executant els arranjaments gràcies a una subvenció de la Diputació. Aquesta obra té un cost de 90.000 euros i era el que corria més pressa. També s’està parlant amb la Diputació perquè facin el pla director del conjunt de la fàbrica (on també es definiran els usos amb més concreció).
Es volen instal·lar plaques solars a l’ajuntament, al centre cívic, a l’escola i a la fàbrica. Com està aquesta qüestió?
A l’escola se n’ha instal·lat una part, se’n farà una altra part pròximament, abans d’acabar l’any. La resta va més per llarg. També hi ha un projecte per executar una instal·lació de plaques a la urbanització La Guàrdia. Però veurem com evoluciona perquè és una finca que no és municipal, sinó que està cedida. La Diputació també ens està redactant un projecte de conjunt per poder orientar-ho de la millor manera possible. Pensa que a banda de tenir les plaques solars també hem de crear una comunitat energètica. Per poder assessorar-nos amb tot aquest projecte estem en contacte amb una entitat supramunicipal anomenada Moianès Sostenible. Pel que fa a sostenibilitat també construirem una caldera de biomassa que proveirà l’escola i la llar d’infants.
Les entitats ecologistes de la comarca han presentat mocions a tots els ajuntaments en contra dels parcs fotovoltaics que s’han projectat al terme municipal. A Calders s’ha presentat alguna moció en aquest sentit?
A mi no em consta.
Quins parcs fotovoltaics s’han projectat aquí?
Hi ha un parc aprovat que compta amb el vistiplau de l’Ajuntament, situat a la zona del Canadell, que està a tocar la central elèctrica de Calders. Són unes 20 hectàrees. Creiem que té una mida raonable i es tirarà endavant tenint en compte la preservació de la biodiversitat (deixant algunes zones verdes entremig) i l’àguila cuabarrada. D’altra banda, hi ha un segon parc, projectat al pla de les Quingles, que és a tocar d’aquest primer. Aquí ens hi oposem per diferents motius. L’Ajuntament ja ha emès un informe negatiu, que és prescriptiu, i ha presentat al·legacions. No estem en contra dels parcs fotovoltaics, però tampoc volem omplir el terme municipal de plaques. Aquest segon projecte és molt més gran que el primer, són 35 hectàrees, i entra en contradicció amb activitats econòmiques que s’hi desenvolupen. La llei obliga a projectar aquest tipus d’instal·lacions per tal d’arribar a un 50% de generació elèctrica renovable abans de l’any 2030, per així fer front al canvi climàtic i complir amb els indicadors de la Unió Europea. Crec que tots els municipis hem de ser solidaris i deixar que una part del nostre territori pugui dedicar-se a això, però ens ho hem de repartir bé i trobar un equilibri. Amb el parc del Canadell i algun altre de petit que pugui sorgir en un futur, ja anirà bé. El que no volem són macroparcs. Sobretot, també crec que seria positiu estudiar la possibilitat dels parcs agrofotovoltaics, que combinen el terreny agrícola i ramader amb les plaques, de forma espaiada. Evidentment, en aquests casos també hi estaríem a favor. Ara bé, aquests parcs fotovoltaics tan grans creiem que no són la fórmula idònia. La nostra voluntat és poder trobar un equilibri.
18 octubre 2023
Regió7
Vista de Moià, amb el polígon i l'escorxador comarcal al fons | Sebastià Renom 
