Moià obrirà aquest any el pàrquing soterrat que tenia pendent d’acabar

L’Ajuntament enllestirà dues de les tres plantes de l’aparcament, encallat des de fa més d’una dècada

Queralt Casals. Moià
06·05·22 | 06:25


 

El pàrquing, que té en total tres plantes, és situat sota la plaça del CAP de Moià | AJUNTAMENT DE MOIÀ


L’Ajuntament de Moià ja ha obert la licitació per dur a terme les obres d’adequació de l’aparcament públic soterrat de la plaça del Centre d’Atenció Primària (CAP), que es troba encallat des de fa més d’una dècada. El consistori preveu obrir aquest any dues de les tres plantes de l’aparcament, que és un dels projectes que va desenvolupar l’antiga societat municipal MoiàFutur (que va acabar entrant en fallida) i que va quedar aturat. L’obertura del pàrquing públic, amb unes 150 places, ha de suposar una important millora en la mobilitat del nucli antic de la capital del Moianès.


Les obres d’adequació de l’aparcament públic soterrat, situat a la plaça del CAP, a l’illa formada pels carrers de La Tosca, Jacint Vilardell, Santa Magdalena i passatge Orriols, tindran un cost aproximat de 600.000 euros, que es finançaran en un 90% amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. Els treballs, que s’iniciaran tan bon punt s’adjudiquin les obres, és previst que estiguin enllestits aquest mateix any. Segons l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, «ens agradaria que es pogués obrir almenys una part de l’aparcament abans de la festa major», que se celebra el mes d’agost.

El projecte preveu adequar dues plantes d’aparcament dotant-les de les instal·lacions necessàries pel seu funcionament així com els paviments, tancaments interiors, exteriors i sectoritzacions. També s’adequarà l’accés al pàrquing que es troba a la planta 0. A la planta -1 hi haurà 72 places per a vehicles i a la planta -2 es projecten 75 places per a vehicles i 4 per a motos. L’equipament funcionarà com un aparcament públic, amb gestió municipal, on els usuaris hi accediran agafant un tiquet amb registre d’hora d’entrada i a la sortida es pagarà «un preu simbòlic» pel temps d’estacionament.

Segons Guiteras, l’obertura de l’aparcament permetrà aplicar el nou Pla de Mobilitat de Moià, que «corregeix tota la manca d’aparcament, els problemes de circulació en alguns carrers, la manca de zona blava o la rotació de vehicles». L’alcalde de Moià ha destacat també que «un dels símbols del deute de Moià ha estat la gestió de MoiàFutur, amb la caserna i el pàrquing, i això fa que tanquem una carpeta importantíssima».

L’obertura del pàrquing de la plaça del CAP serà el primer pas del consistori moianès per començar a donar sortida als actius immobiliaris que va poder rescatar per al patrimoni municipal de la fallida societat MoiàFutur, creada durant la darrera etapa de Convergència al govern municipal, que va acabar en concurs de creditors i en subhasta. L’altre actiu recuperat i que espera un futur per destinar-lo a usos públics és l’edifici de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil. Segons Guiteras, l’Ajuntament «està treballant» en diferents vies per donar utilitat a l’equipament, que es destinaria a habitatges assequibles. 

6 maig 2022

Regió7

«Moià ha de resoldre el desgavell urbanístic, tan complex com el deute»

Dídac Rimoldi, de l’associació Moià Deute, que es va crear per fiscalitzar el govern de l’etapa Montràs, considera «prioritari» definir el nou POUM

Jordi Escudé Vila. Moià
22·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:30

Dídac Rimoldi davant la rampa d’accés al pàrquing soterrani inacabat de sota el CAP de Moià | J.E.V.

Moià hauria d’afrontar «amb urgència» una revisió del POUM que permeti anar corregint «el desgavell urbanístic heretat» del govern convergent de Josep Montràs, especialment en l’última etapa fins al 2011. Així és com ho veu l’Associació Veïnal d’Afectats pel Deute Municipal de Moià, Moià Deute, que va néixer precisament per investigar possibles irregularitats comeses per l’executiu liderat per l’exalcalde. El seu portaveu, Dídac Rimoldi, ha explicat a Regió7 que l’urbanisme és el nou repte que té plantejat actualment el municipi després que ha retornat els 8,2 milions de deute amb l’estat derivat del pagament a proveïdors, i s’ha alliberat de la seva tutela financera. «Falsament pot semblar que està tot arreglat, quan hi ha pendent de resoldre tot un capítol tant o més complex que el propi deute», apunta Rimoldi en referència a l’urbanisme.

A banda de liquidar aquestes obligacions amb l’Estat, en una dècada Moià ha aconseguit rebaixar el deute per sota del milió d’euros, quan inicialment s’havia arribat a quantificar en uns 25 milions, «i ara que hi ha capacitat i flexibilitat financera, la primera inversió hauria de ser el POUM». Moià Deute sosté que el nou planejament «és primordial per marcar el model a seguir» i anar abordant «punt per punt» els «desastres» que considera que es van fer en l’era Montràs «i que a dia d’avui impedeixen poder donar permisos d’obres o avançar en el desenvolupament de determinades zones del poble». Tant és així que els darrers anys s’han fet alguns intents per renovar el POUM però no han acabat de prosperar, tant pel desgavell que hi ha com per les complicacions derivades dels continuats canvis a secretaria. Malgrat tot, Moià Deute ho considera un repte que no pot esperar més.

Entre altres coses, i més enllà dels polígons industrials, Rimoldi parla de «carrers que no estan ben acabats, sense el gruix d’asfalt que els correspon, o amb asfalt però sense vorera...», i en què no queda clar quina part han pagat o no els veïns o què els correspondria pagar ara. En la qüestió urbanística «es barregen interessos de l’administració, legislatius, de projectes de futur, dels propietaris, i les necessitats del municipi», apunta Rimoldi, i per això considera primordial «disposar d’una fotografia general del municipi per poder-lo endreçar i no haver d’anar posant pedaços i després trobar-te que no lliguen entre si».

Vint anys tard en inversió

L’associació celebra que s’hagi liquidat el deute que Moià tenia contret amb l’Estat i «l’esforç» realitzat des de l’administració per aconseguir-ho, si bé també apunta com a estratègia possible en aquests darrers anys pràcticament sense interessos i amb estalvis d’uns 500.000 euros anuals, haver-los destinat a petites inversions o al retorn anticipat d’una part més del préstec estatal en lloc de mantenir saldos improductius en comptes bancaris.

Aquest dèficit d’inversions s’afegeix a la improductivitat que Moià Deute considera que hi va haver en l’última dècada del govern Montràs, amb un gruix d’inversions inacabades, especialment les que es van impulsar a través de l’empresa Moià Futur, com els pisos de l’antiga caserna que no es van arribar a condicionar mai, o l’aparcament de sota el CAP, amb una estructura de rampes i murs feta però inacabada. Tot plegat, apunta Rimoldi, va generar un deute «que ni tan sols es reflecteix en alguna cosa tangible», i que s’ha hagut de retornar sacrificant inversions, a banda d’«uns impostos molts alts i uns serveis mínims», dels quals fins i tot s’ha hagut de prescindir com és el cas de l’Escola Municipal de Música.

Un procés judicial en curs

«Urbanisme, impostos, i el dèficit d’inversió i serveis formen un puzle que fa molt complexa la situació actual tot i haver tornat el deute», apunta Rimoldi. Un deute que considera «il·legítim», amb el convenciment que bona part de les factures que es deriven de la gestió del govern Montràs i que el van generar «estaven inflades», a banda de correspondre a projectes inacabats.

Recorda que hi ha un procés judicial obert contra aquella gestió, però que «només és la punta de l’iceberg» d’un conjunt de documentació i factures que no es van poder revisar una per una pel poc temps que va tenir l’Ajuntament a l’hora d’acollir-se al pla d’ajust per pagar proveïdors. Moià Deute va recollir la documentació d’algunes de les últimes obres presumptament irregulars impulsades per Montràs i que encara no havien prescrit, i el 2012 ho va posar en coneixement del jutjat número 3 de Manresa perquè ho investigui. L’Ajuntament de Moià també s’ha personat fa un temps com a acusació.

Rimoldi sosté que «ens trobem davant d’un deute il·legítim que no ens pertocava pagar», i confia que la justícia «ens ajudi a esclarir-ho i demostri que Moià va ser utilitzat en benefici propi i que hi ha algú que s’ha enriquit de forma irregular amb els nostres impostos». El cas és ara a la fase de tancament de la instrucció i a l’espera que el jutge determini si obre judici o l’arxiva. Si opta per la segona via, «valorarem què fem», diu Rimoldi, sense descartar la possibilitat d’impulsar noves investigacions. 

22 juliol 2021

Regió7

Moià planteja acabar dues plantes del pàrquing soterrat per poder-lo obrir

L’Ajuntament té a punt un projecte, que vol consensuar amb tots els grups i amb el municipi si l’executa, per donar ús a un equipament que va quedar empantanegat fa més d’una dècada

David Bricollé. Moià
19·07·21 | 06:25

 

El pàrquing, que té en total tres plantes, és situat sota la plaça del CAP de Moià | ARXIU/OSCAR BAYONA


L’Ajuntament de Moià té enllestit un projecte executiu per a la finalització de les obres del pàrquing soterrat que va quedar inacabat i empantanegat ara fa més d’una dècada, en el darrer mandat de l’alcalde Josep Montràs, sota la plaça del Centre d’Assistència Primària (CAP). El projecte, segons ha explicat l’alcalde, Dionís Guiteras, ja està redactat i presentat a l’oposició, i ara cal prendre la decisió de si es tira o no endavant, «perquè el que tenim és un pàrquing que està per acabar i inutilitzat».

El pàrquing consta d’un total de tres plantes. El projecte que es planteja, però, n’englobaria dues –les dues superiors– «per aspectes tècnics i de complexitat de la tercera planta», segons ha explicat Guiteras, que ha afegit que s’està parlant amb tots els grups «per acordar com ho fem, si tots hi estem d’acord, com seria la voluntat del nostre equip de govern, d’executar aquest projecte i poder obrir així el pàrquing», ubicat al bell mig del nucli antic. Si es tira endavant, el batlle moianès destaca que «implicaria uns canvis de mobilitat molt grans al municipi, canvis en positiu. Nosaltres creiem que estaria molt bé que, d’una vegada, entoméssim la mobilitat a Moià per fer-la més adient per a les persones», i considera que aquest pàrquing inutilitzat des de fa més de deu anys en seria una peça important. «Se’ns obre una gran oportunitat i l’estem debatent», afirma. El cost d’aquesta actuació per acabar el pàrquing dependrà, segons Guiteras, de quina fórmula s’acabi adoptant per dur-la a terme, però ha avançat que el pressupost oscil·laria entre els 400.000 i els 600.000 euros.

Plans també per a la caserna
El pàrquing soterrat és un dels projectes que es va desenvolupar i que va quedar aturat de l’antiga societat municipal Moià Futur, creada durant la darrera etapa de Convergència al govern municipal, i que va acabar entrant en fallida. L’altra peça que va quedar empantanegada va ser l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per destinar-la a usos públics.

En aquest cas, Dionís Guiteras ha explicat que «estem treballant en un projecte i diferents vies per adequar-la i fer-ne pisos de protecció oficial o algun tipus d’habitatge per a gent jove i gent gran».

L’alcalde ha concretat que «estem mantenint converses amb l’Institut Català del Sòl (Incasòl), amb el Consell Comarcal, amb cooperatives d’habitatge... Per tant, estem oberts a diferents opcions, però el que sí que farem és apostar per la més realista i per la que més ràpidament puguem executar».

Guiteras ha posat en relleu que «per a nosaltres preval que compleixi els objectius que ens hem marcat, que són que aquest edifici ha d’anar destinat a uns habitatges que han d’ajudar a alleujar la pressió immobiliària que tenim perquè no hi ha pràcticament habitatge de lloguer, i la que hi ha de compra està a uns preus no accessibles per a la majoria de la població. Posar al mercat aquests pisos pot ajudar que gent jove, gent gran, tingui accés a l’habitatge i que es redueixi aquesta pressió en els preus. L’opció que ho compleixi i que en temporalitat sigui la més eficient i ràpida serà per la qual apostarem».

El batlle moianès ha destacat que l’essencial és que tant el pàrquing com l’antiga caserna «són de pro- pietat municipal». I és que, tal com recorda Guiteras, es tracta de dos actius lligats a una societat anònima amb capital municipal al 100%, com era Moià Futur, que va entrar en fallida i que va passar per dos concursos de creditors. «El primer, a través d’un concurs que es va declarar no fraudulent. Vam aconseguir marcar una nova temporalitat per veure si en aquells deu anys que el jutge deia que teníem de sortir del concurs ens permetia trobar-hi una solució. La conjuntura externa no hi va ajudar, la crisi va continuar i ens vam veure abocats a un segon concurs de creditors».

Aquest també es va declarar no fraudulent, però portava com a conseqüència la liquidació de la societat i la subhasta dels actius.

«Vam aconseguir que aquests actius es quedessin a l’Ajuntament i, per tant, el pàrquing soterrat i l’antiga caserna són de propietat municipal. I ara hi estem buscant solucions», ha posat en relleu l’alcalde moianès. 

19 juliol 2021

Regió7

El jutge reactiva el cas del sobrecost de les obres del CAP i la caserna de Moià

Els impulsors de la denúncia creuen que la investigació ja podria estar en el seu tram final roger junyent 06.03.2020 | 23:22


Investiguen els sobrecostos de l'aparcament de sota el CAP arxiu/mirea arso

El jutge que instrueix la causa contra l'excalde de Moià Josep Montràs pels deutes de l'empresa pública Moià Futur –ara en procés de liquidació– ha reactivat la causa i aquest dijous van declarar diversos testimonis, segons van explicar des de Moià Deute. Entre ells hi havia dos membres de Moià Deute, que va impulsar la denúncia presentada el 2012 i la van ratificar, així com també l'actual alcalde, Dionís Guiteras, que va explicar la situació en què es va trobar el consistori quan va accedir al càrrec. També van declarar membres de l'empresa Garrofé i Roca. També hi havien de declarar treballadors de l'empresa Teyco, però no hi van ser ja que ningú va respondre als contactes que ha fet el jutjat per notificar la citació.

El gruix dels investigats per aquest cas ja van declarar el 2017 i les declaracions d'ahir i els impulsors de la denúncia consideren que la investigació ja es troba en la fase final, en espera que el jutjat decideixi si obre judici o s'arxiva el cas, sempre que les parts no demanin que es practiquin noves diligències.

L'origen de la denúncia es remunta als sobrecostos que van tenir dos grans projectes impulsats per Moià Futur en els últims anys de Montràs com a alcalde. Un és el projecte que incloïa la construcció del nou centre mèdic –ja operatiu–, l'aparcament soterrat i una plaça pública. Aquest procés es va adjudicar a l'empre sa Garrofé i Roc per 3.100.830 euros, però just dos mesos després el consell d'administració de Moià Futur va aprovar una ampliació del projecte perquè l'aparcament passés d'una a tres plantes, amb un increment del contracte del 188%, fins als 5.858.000 euros.

L'altre projecte investigat és el contracte per convertir en habitatges l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. En aquest cas el projecte es va adjudicar a Teyco per 1.465.764 euros. Poc després, es va modificiar el projecte i l'import va passar a ser de 3.377.134 euros, tot també sota el mandat de Montràs.

El cas ja va ser investigat per la Sindicatura de Comptes arran d'una denúncia que a final del 2009 va presentar el grup MAP-ERC. Aquestes dues són les irregularitats més importants de la desena que va detectar la sindicatura que s'haurien comès al consistori del 2006 al 2009.

6 març 2020

Regió7