NOTÍCIES DEL MOIANÈS: Moià Deute

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moià Deute. Mostrar tots els missatges

15 d’abr. 2025

Moià Deute valora la sentència sobre l’exalcalde Montràs amb regust agredolç

La plataforma que el 2012 va presentar les denúncies aplaudeix que hi hagi condemna, però lamenta un procés judicial «etern» i que no hagi permès rescabalar el dany econòmic per al pobleObres de construcció, l'any 2008, del pàrquing subterrani damunt del qual es va edificar el CAP / ARXIU/ANDREU OLIVÉ

David Bricollé
Moià15 D’ABR. 2025 13:56Actualitzada 15 D’ABR. 2025 13:57

La plataforma ciutadana Moià Deute ha valorat amb sentiments contradictoris la sentència que, tal com informava Regió7, condemna l’exalcalde Josep Montràs a 7 anys d’inhabilitació per a feina o càrrec públic, en considerar-lo autor d'un «delicte continuat de prevaricació administrativa», juntament amb Josep Maria Forcada, que va ser designat responsable tècnic de l’empresa municipal MoiàFutur (en aquest cas, la inhabilitació és de 5 anys).

Aquest col·lectiu va ser el que va denunciar les irregularitats que considerava que s’havien comès des de l’Ajuntament i que havien fet elevar el deute gairebé fins al 400% del seu pressupost anual el 2012. La sentència ha arribat 13 anys després, i ara que es coneix la resolució condemnatòria, celebren que el procés finalitzi «amb una sentència favorable al poble, i contrària a totes aquelles persones, partits polítics i empreses que pretenen fer ús dels béns públics en benefici dels seus interessos particulars».

Així ho expressa Moià Deute en un comunicat en el qual, per contra, lamenta l’abast de la condemna i, molt concretament, «la negativa de la fiscalia a demanar responsabilitats civils (retorn de part del deute) i el fet que s’hagi reduït la responsabilitat a només dues persones, quan resulta evident que hi havia molts més responsables i implicats en tot aquest escàndol». En aquest sentit, l’entitat posa èmfasi en el fet que «vam posar tot un seguit d’irregularitats en mans de la justícia, amb l’esperança que totes les il·legalitats realitzades pel que va ser alcalde vint-i-vuit anys i tots els seus col·laboradors necessaris no quedessin impunes», i «la voluntat ferma que aquest resultés un precedent exemplar, amb l’objectiu d’evitar que situacions com aquesta es tornin a repetir». Però també «poder recuperar una part d’aquest deute il·legítim, al qual el poble ha hagut de fer front en els últims anys, generant, a la pràctica, un dèficit encara més gran i injust en inversions i serveis fonamentals i necessaris», la qual cosa consideren que no queda restablerta.

Moià Deute es mostra molt crític amb tot el procés «etern», que s’ha perllongat més d’una dècada, i que asseguren que ha estat «ple d’entrebancs, dilacions indegudes, amb fins a sis canvis de jutge, una fiscalia que no ha defensat en cap moment l’interès públic i on tot el procés ha anat avançant només gràcies als impulsos i accions realitzades per l’acusació popular (Moià Deute) i l’actual ajuntament com a parts afectades».

Dissolució

Amb aquesta sentència, Moià Deute diu que dona el tema «per tancat», però vol fer palesa «la vergonya que ens genera el funcionament dels jutjats». D'una banda, critica que «un procés amb unes irregularitats tan evidents i afectacions públiques tan grans, i on tot un poble n’ha patit les conseqüències, s’hagi pogut allargar més de dotze anys». També lamenta «la desídia» de la fiscalia amb nul interès a investigar res, i fins i tot, veient que les il·legalitats eren evidents, no han volgut anar més enllà en cap dels fets, i això ha minimitzat molt les penes i les conseqüències».

Finalment, la plataforma manifesta «la vergonya de veure com hi ha hagut fins a sis jutges diferents en el procés d’instrucció, que no han fet més que demorar i allargar el procés».

I conclou el comunicat informant que «en un període breu de temps l’associació es dissoldrà, i que desitgem que aquest exemple d’organització i perseverança veïnal que hem liderat, serveixi de precedent per encoratjar nous moviments veïnals a organitzar-se, i sobretot, per dissipar nous possibles casos de corrupció en el futur».

15 abril 2025

Regió7

14 d’abr. 2025

L’Audiència condemna l’exalcalde Montràs a 7 anys d’inhabilitació per operacions de MoiàFutur

El Tribunal provincial considera que tant amb el projecte del CAP, que portava afegit el pàrquing subterrani, com amb el de l’antiga caserna es van fer ampliacions contractuals irregulars

Josep Montràs, en una imatge del 2012, un any després de deixar l'alcaldia que va ostentar 28 anys / ARXIU/SALVADOR REDÓ

David Bricollé
Moià14 D’ABR. 2025 20:10Actualitzada 15 D’ABR. 2025 9:05

El llarg procés judicial a l’exalcalde de Moià Josep Montràs ha acabat finalment amb una condemna d’inhabilitació per a feina o càrrec públic de 7 anys. Juntament amb ell, l’Audiència Provincial de Barcelona també condemna Josep Maria Forcada, que va ser designat responsable tècnic de l’empresa municipal MoiàFutur, a 5 anys d’inhabilitació. A tots dos els considera autors d'un "delicte continuat de prevaricació administrativa". Montràs, que ara té 78 anys, va ser alcalde per Convergència i Unió durant set mandats consecutius. En concret, van ser 28 anys, des del 1983, quan es va presentar per primer cop com a cap de llista per CiU, fins al 2011, quan va decidir no tornar a optar a la reelecció, coincidint pràcticament amb l’edat de jubilació. Des de llavors està apartat de la política.

La condemna està motivada per irregularitats en l’adjudicació d’obres a través d’aquella societat, fets que el 2012 va denunciar l’Associació Veïnal d’Afectats pel Deute Municipal-Moià Deute, i a la qual també es va afegir l’Ajuntament de la capital del Moianès. La sentència se centra en dues de les actuacions que va dur a terme MoiàFutur.

El que recull l’Audiència és que aquesta societat municipal va ser creada el 2007 amb la finalitat de gestionar una sèrie d’obres, entre elles la construcció del nou centre d’assistència primària (CAP), que incloïa un edifici, un aparcament subterrani i una plaça pública, i la rehabilitació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per convertir-la en pisos socials.

Segons diu literalment la sentència a la qual ha tingut accés Regió7, «Josep Montràs es va emparar en la societat per burlar i prescindir totalment i de forma injusta amb la normativa administrativa amb evident interès per beneficiar a determinades persones en perjudici de la col·lectivitat i de la societat, no observant els principis de publicitat, transparència i lliure concurrència, pilars del dret administratiu».

Ho concreta en el fet que, per exemple, el març del 2007 el ple de l’Ajuntament «va aprovar encomanar a la societat MoiàFutur la licitació del CAP, de l’aparcament i de la plaça per un pressupost inicial de 3.373.644 euros. Aquesta obra va ser adjudicada a l’empresa Garrofé Roca per un import de 3,1 milions amb un contracte formalitzat l’octubre del 2007». Però, segons recull la sentència, «tan sols un mes i mig més tard el consell d’administració de MoiàFutur va acordar la modificació del contracte d’execució de l’obra que consistia en l’ampliació d’una a tres plantes d’aparcament». Aquesta modificació va ser justificada d’acord amb un estudi de mobilitat, que, diuen els magistrats, «es desconeix qui ho va encarregar, però en tot cas va ser abonat el seu import en part per l’Ajuntament i en part per l’empresa Moiàfutur SA». Hi afegeix que «la junta, convençuda de la il·licitud i conveniència d’aquesta ampliació, va aprovar aquesta modificació mitjançant acta amb data de 22 de novembre» i que com a conseqüència «d’aquesta modificació contractual que es va adoptar al marge del procediment administratiu i amb voluntat de beneficiar a les persones indicades, el preu de l’execució de les obres va passar de 3.100.830,44 euros a 5.858.000 euros, és a dir, es va incrementar en un 188,92%».

D’altra banda, continua en l’apartat de fets provats de la sentència, en aquesta mateixa junta del 22 de novembre del 2007, es va donar inici al procediment de licitació per la contractació del projecte executiu i execució de l’obra per a la rehabilitació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil amb la finalitat de destinar-la a habitatges socials. Segons es detalla, «després de seguir-se el procediment administratiu d’execució, l’obra va ser adjudicada a l’empresa mercantil privada Teyco SL per import d'1.475.764,75 euros. El contracte es va formalitzar en data 8 de febrer de 2008. En data de 7 de maig el Consell d’Administració de Moiàfutur SA va acordar modificar el contracte subscrit amb Teyco, passant a un import de 3.377.134 euros sense prèvia licitació que suposava un increment del 228,84% sobre el preu inicial».

Contra aquesta sentència encara es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

14 abril 2025

Regió7

22 de jul. 2021

«Moià ha de resoldre el desgavell urbanístic, tan complex com el deute»

Dídac Rimoldi, de l’associació Moià Deute, que es va crear per fiscalitzar el govern de l’etapa Montràs, considera «prioritari» definir el nou POUM

Jordi Escudé Vila. Moià
22·07·21 | 06:25 | Actualitzat a les 08:30

Dídac Rimoldi davant la rampa d’accés al pàrquing soterrani inacabat de sota el CAP de Moià | J.E.V.

Moià hauria d’afrontar «amb urgència» una revisió del POUM que permeti anar corregint «el desgavell urbanístic heretat» del govern convergent de Josep Montràs, especialment en l’última etapa fins al 2011. Així és com ho veu l’Associació Veïnal d’Afectats pel Deute Municipal de Moià, Moià Deute, que va néixer precisament per investigar possibles irregularitats comeses per l’executiu liderat per l’exalcalde. El seu portaveu, Dídac Rimoldi, ha explicat a Regió7 que l’urbanisme és el nou repte que té plantejat actualment el municipi després que ha retornat els 8,2 milions de deute amb l’estat derivat del pagament a proveïdors, i s’ha alliberat de la seva tutela financera. «Falsament pot semblar que està tot arreglat, quan hi ha pendent de resoldre tot un capítol tant o més complex que el propi deute», apunta Rimoldi en referència a l’urbanisme.

A banda de liquidar aquestes obligacions amb l’Estat, en una dècada Moià ha aconseguit rebaixar el deute per sota del milió d’euros, quan inicialment s’havia arribat a quantificar en uns 25 milions, «i ara que hi ha capacitat i flexibilitat financera, la primera inversió hauria de ser el POUM». Moià Deute sosté que el nou planejament «és primordial per marcar el model a seguir» i anar abordant «punt per punt» els «desastres» que considera que es van fer en l’era Montràs «i que a dia d’avui impedeixen poder donar permisos d’obres o avançar en el desenvolupament de determinades zones del poble». Tant és així que els darrers anys s’han fet alguns intents per renovar el POUM però no han acabat de prosperar, tant pel desgavell que hi ha com per les complicacions derivades dels continuats canvis a secretaria. Malgrat tot, Moià Deute ho considera un repte que no pot esperar més.

Entre altres coses, i més enllà dels polígons industrials, Rimoldi parla de «carrers que no estan ben acabats, sense el gruix d’asfalt que els correspon, o amb asfalt però sense vorera...», i en què no queda clar quina part han pagat o no els veïns o què els correspondria pagar ara. En la qüestió urbanística «es barregen interessos de l’administració, legislatius, de projectes de futur, dels propietaris, i les necessitats del municipi», apunta Rimoldi, i per això considera primordial «disposar d’una fotografia general del municipi per poder-lo endreçar i no haver d’anar posant pedaços i després trobar-te que no lliguen entre si».

Vint anys tard en inversió

L’associació celebra que s’hagi liquidat el deute que Moià tenia contret amb l’Estat i «l’esforç» realitzat des de l’administració per aconseguir-ho, si bé també apunta com a estratègia possible en aquests darrers anys pràcticament sense interessos i amb estalvis d’uns 500.000 euros anuals, haver-los destinat a petites inversions o al retorn anticipat d’una part més del préstec estatal en lloc de mantenir saldos improductius en comptes bancaris.

Aquest dèficit d’inversions s’afegeix a la improductivitat que Moià Deute considera que hi va haver en l’última dècada del govern Montràs, amb un gruix d’inversions inacabades, especialment les que es van impulsar a través de l’empresa Moià Futur, com els pisos de l’antiga caserna que no es van arribar a condicionar mai, o l’aparcament de sota el CAP, amb una estructura de rampes i murs feta però inacabada. Tot plegat, apunta Rimoldi, va generar un deute «que ni tan sols es reflecteix en alguna cosa tangible», i que s’ha hagut de retornar sacrificant inversions, a banda d’«uns impostos molts alts i uns serveis mínims», dels quals fins i tot s’ha hagut de prescindir com és el cas de l’Escola Municipal de Música.

Un procés judicial en curs

«Urbanisme, impostos, i el dèficit d’inversió i serveis formen un puzle que fa molt complexa la situació actual tot i haver tornat el deute», apunta Rimoldi. Un deute que considera «il·legítim», amb el convenciment que bona part de les factures que es deriven de la gestió del govern Montràs i que el van generar «estaven inflades», a banda de correspondre a projectes inacabats.

Recorda que hi ha un procés judicial obert contra aquella gestió, però que «només és la punta de l’iceberg» d’un conjunt de documentació i factures que no es van poder revisar una per una pel poc temps que va tenir l’Ajuntament a l’hora d’acollir-se al pla d’ajust per pagar proveïdors. Moià Deute va recollir la documentació d’algunes de les últimes obres presumptament irregulars impulsades per Montràs i que encara no havien prescrit, i el 2012 ho va posar en coneixement del jutjat número 3 de Manresa perquè ho investigui. L’Ajuntament de Moià també s’ha personat fa un temps com a acusació.

Rimoldi sosté que «ens trobem davant d’un deute il·legítim que no ens pertocava pagar», i confia que la justícia «ens ajudi a esclarir-ho i demostri que Moià va ser utilitzat en benefici propi i que hi ha algú que s’ha enriquit de forma irregular amb els nostres impostos». El cas és ara a la fase de tancament de la instrucció i a l’espera que el jutge determini si obre judici o l’arxiva. Si opta per la segona via, «valorarem què fem», diu Rimoldi, sense descartar la possibilitat d’impulsar noves investigacions.

22 juliol 2021

Regió7

12 de jul. 2021

Moià Deute diu que el poble arrossega 20 anys de retard en inversions per la llosa del govern Montràs

L'associació veïnal valora l'esforç del govern municipal des del 2012 per alliberar-se de la tutela financera de l'Estat, però troba a faltar una optimització de recursos

REDACCIÓ
MOIÀ | 12·07·21 | 18:14

Hi havia un projecte per a l'edifici de l'antiga caserna de la Guàrdia Civil que no va prosperar ARXIU | OSCAR BAYONA

Moià Deute, l'Associació Veïnal d'Afectats pel Deute Municipal de Moià que es va crear el 2012 per investigar i exigir responsabilitats per les presumptes irregularitats comeses pel govern convergent liderat per Josep Montràs especialment durant l'anterior dècada, celebra que ara, nou anys després l'Ajuntament hagi pogut aprovar el retorn d'aquest deute de 8,2 milions d'euros contret amb l'Estat espanyol i derivat d'aquella gestió, però diu que té un sentiment "agredolç" pel dèficit d'inversions que acumula el municipi "i que encara condicionaran la vida moianesa els propers anys".

Moià Detue ha manifestat el seu posicionament en un comunicat després que fa unes setmanes l'Ajuntament va poder liquidar el deute que tenia amb l'Estat derivat del pagament a proveïdors, i que com ja ha anat explicat aquest diari, això allibera el municipi de la tutela financera per part del Ministeri. El pla d'ajust es va fer quan a Madrid governava el PP. Moià Deute destaca l'esforç que s'ha fet en aquest sentit per part dels representants polítics que han governat el poble des d'aleshores, i sosté que "durant aquests nou anys hi ha hagut una administració molt correcta des del punt de vista legal". Tanmateix, lamenta que aquesta administració "no ha anat acompanyada, al mateix temps, d’un esforç, per aclarir les causes de l’endeutament i intentar, per la via judicial, el rescabalament del deute contret de forma irregular, ni tampoc d’una optimització dels recursos de tresoreria". En aquest sentit, Moià Deute entén que "després dels tres primers anys, amb uns costos per interessos molt importants, amb la caiguda dels tipus d’interès a zero, es van produir uns estalvis d’uns 500.000 euros anuals, que, en lloc de mantenir uns grans saldos improductius en els comptes bancaris, s’haurien pogut destinar cada any a inversions necessàries per al poble o bé al retorn anticipat, cada any, d’una part més del préstec estatal, que ara, al cap de cinc anys s’ha aprovat de liquidar en la seva totalitat de 2,4 M".

L'associació veïnal critica "la mala gestió" dels governs de Josep Montràs, "que ve de molts més anys enrere", si bé "va ser en els deu últims quan va créixer de manera exponencial el deute, sense que es traduís en inversions tangibles per al poble, com hauria estat, per exemple, el famós somni de la piscina coberta, que prometia a darrera hora en la seva última campanya electoral. A canvi d’això tenim, des de fa tretze anys, un espai destinat a pàrquing sense acabar i uns habitatges de l’antiga caserna inservibles i molt deteriorats". Davant d'això, l'entitat celebra "el final del malson del deute", però insisteix que queda per resoldre "el dèficit d'inversions acumulat durant aquests anys, els serveis que es van reduir, i l'impressionant desgavell urbanístic heredat". També recorda que "en el moment que l'Ajuntament es va acollir al pla de pagaments a proveïdors, el poc temps per a la tramitació i l’objectiu de resoldre l’immens problema del deute amb els proveïdors, va fer que es donessin per bones totes les factures que havia autoritzat l’anterior govern municipal convergent, sense revisar de nou, partida per partida, si es corresponien amb obres realment realitzades satisfactòriament i si els pressupostos havien estat inflats". Moià Deute lamenta que tot plegat, al llarg d’aquests anys, "s’ha traduït en la màxima que l’administració pública sempre paga, que vol dir, que tots els possibles sobrecostos, els han pagat les veïnes amb els seus impostos".

Moià Deute confia que tot el que es derivi d'aquella gestió i del que considera unes "flagrants irregularitats detectades" tingui resposta judicial. En aquest sentit, recorda que l'associaicó va iniciar un procediment judicial el 2012 al jutjat número 3 de Manresa, que ara està en la fase de tancament de la instrucció, i en la qual darrerament també s'hi ha personat l'Ajuntament de Moià. A partir d'aquí "restem a l'expectativa de la possible celebració de la vista judicial, i que la notícia agredolça d'aquests dies sigui una mica més dolça el dia de demà".

12 juliol 2021

Regió7

6 de març 2020

El jutge reactiva el cas del sobrecost de les obres del CAP i la caserna de Moià

Els impulsors de la denúncia creuen que la investigació ja podria estar en el seu tram final roger junyent 06.03.2020 | 23:22

Investiguen els sobrecostos de l'aparcament de sota el CAP arxiu/mirea arso

El jutge que instrueix la causa contra l'excalde de Moià Josep Montràs pels deutes de l'empresa pública Moià Futur –ara en procés de liquidació– ha reactivat la causa i aquest dijous van declarar diversos testimonis, segons van explicar des de Moià Deute. Entre ells hi havia dos membres de Moià Deute, que va impulsar la denúncia presentada el 2012 i la van ratificar, així com també l'actual alcalde, Dionís Guiteras, que va explicar la situació en què es va trobar el consistori quan va accedir al càrrec. També van declarar membres de l'empresa Garrofé i Roca. També hi havien de declarar treballadors de l'empresa Teyco, però no hi van ser ja que ningú va respondre als contactes que ha fet el jutjat per notificar la citació.

El gruix dels investigats per aquest cas ja van declarar el 2017 i les declaracions d'ahir i els impulsors de la denúncia consideren que la investigació ja es troba en la fase final, en espera que el jutjat decideixi si obre judici o s'arxiva el cas, sempre que les parts no demanin que es practiquin noves diligències.

L'origen de la denúncia es remunta als sobrecostos que van tenir dos grans projectes impulsats per Moià Futur en els últims anys de Montràs com a alcalde. Un és el projecte que incloïa la construcció del nou centre mèdic –ja operatiu–, l'aparcament soterrat i una plaça pública. Aquest procés es va adjudicar a l'empre sa Garrofé i Roc per 3.100.830 euros, però just dos mesos després el consell d'administració de Moià Futur va aprovar una ampliació del projecte perquè l'aparcament passés d'una a tres plantes, amb un increment del contracte del 188%, fins als 5.858.000 euros.

L'altre projecte investigat és el contracte per convertir en habitatges l'antiga caserna de la Guàrdia Civil. En aquest cas el projecte es va adjudicar a Teyco per 1.465.764 euros. Poc després, es va modificiar el projecte i l'import va passar a ser de 3.377.134 euros, tot també sota el mandat de Montràs.

El cas ja va ser investigat per la Sindicatura de Comptes arran d'una denúncia que a final del 2009 va presentar el grup MAP-ERC. Aquestes dues són les irregularitats més importants de la desena que va detectar la sindicatura que s'haurien comès al consistori del 2006 al 2009.

6 març 2020

Regió7

16 de set. 2017

Moià Deute denuncia l'afavoriment a un privat en el procés històric de l'escorxador

2 de jul. 2016

Un lavabo de 3.478 euros el metre quadrat al parc municipal de Moià

La construcció dels serveis, feta el 2008 per 84.181 euros, és una de les obres denunciades per Moià Deute

02.07.2016 | 00:00

Els lavabos de la discòrdia arxiu/s. redó

DAVID BRICOLLÉ | MOIÀ Cada metre quadrat dels lavabos públics que hi ha ubicats al Parc Municipal de Moià, construïts l'any 2008, va costar 3.478 euros. És una obra menor, però alhora un paradigma de la situació que denuncia, públicament i també judicialment, l'Associació d'Afectats pel Deute Municipal de Moià. Aquests lavabos públics rehabilitats a preu d'or són un dels punts negres pels quals va transcórrer l'anomenada Ruta del Deute, que el col·lectiu veïnal va organitzar el 16 de juny del 2013 per mostrar sobre el terreny exemples del que consideren que va ser un malbaratament de diners públics durant els mandats anteriors. I la contractació de l'obra és un dels casos incorporats també per Moià Deute a la denúncia que té interposada contra els governs Montràs, i sobre els quals aquesta setmana afirmava que hi ha un informe de la policia judicial que ratifica les sospites.

En concret, segons les dades que en aquell moment va facilitar Moià Deute, per la construcció d'aquests lavabos de 24,2 metres quadrats el consistori moianès va pagar 49.671 euros. A aquesta quantitat, però, encara s'hi havien de sumar 34.510 euros de la redacció del projecte executiu. En total, doncs, la construcció del lavabo públic, que consisteix en una caseta d'obra dividida en l'espai d'homes i el de dones, va tenir un cost de 84.181 euros, el 40% dels quals destinats a la redacció del projecte de l'obra. Una obra que, a diferència del procediment que se segueix normalment, primer va ser adjudicada a l'empresa constructora, el de 6 de març d'aquell any, i posteriorment, el 9 d'abril, se'n va publicar el projecte executiu.

Regió 7