Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris prevaricació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris prevaricació. Mostrar tots els missatges

19 d’abr. 2025

La llosa del passat de MoiàFutur

Després de la sentència que s’ha conegut sobre l’exalcalde Josep Montràs, que posa xifres als sobrecostos que van comportar les adjudicacions del pàrquing subterrani i del projecte de reconversió de l’antiga caserna (encara pendent), cal recordar que el 2019 l’Ajuntament encara va haver de pagar-ne prop de 300.000 euros per rescatar-los del concurs de creditors

Antiga caserna de la Guardia Civil, que l'empresa municipal MoiàFutur havia de transformar en pisos socials / ARXIU/MIREIA ARSO


David Bricollé
Moià19 D’ABR. 2025 6:25


La sentència de l’Audiència de Barcelona que s’ha conegut aquesta setmana i que condemna l’exalcalde de Moià Josep Montràs a 7 anys d’inhabilitació per a feina o càrrec públic tanca gairebé definitivament l’herència d’una empresa pública municipal, MoiàFutur, que en la perspectiva del temps s’ha ratificat que va esdevenir una terrible llosa per a la capital del Moianès.

És l’eix de les irregularitats que el Tribunal ha considerat i sentenciat que han estat causa d'un «delicte continuat de prevaricació administrativa». Però és que les dues operacions principals que va moure aquesta societat, com són la de la construcció de l’actual edifici del CAP -que portava associada una plaça pública i un pàrquing subterrani-, i la reconversió de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil en habitatges públics, van generar costos sobrevinguts per a les arques municipals, més enllà dels derivats directament per les irregularitats ara jutjades i condemnades.


Ara fa sis anys, l’Ajuntament, ja amb AraMoià al govern, va haver de gratar-se la butxaca, quan tot just estava acabant de liquidar l’enorme endeutament heretat, per poder rescatar d’un concurs de creditors l’aparcament i el vell edifici de la casa quartel per tal que, després de tot el que arrossegaven, com a mínim retornar-los al patrimoni municipal. Patrimoni que s’ha pagat i sobrepagat. I que, sis anys després, presenten realitats oposades. El pàrquing ja és obert al públic, mentre que l’antiga caserna encara espera ser rehabilitada per al propòsit que se li va projectar ja fa 18 anys.


La societat MoiàFutur, tal com recollia la sentència de l’Audiència de Barcelona, societat municipal va ser creada el 2007 amb la finalitat de gestionar una sèrie d’obres, entre elles la construcció del nou centre d’assistència primària (CAP), amb l’aparcament subterrani i una plaça pública, i la rehabilitació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per a pisos socials.
El preu del sobrecost

Cal recordar que en tots dos projectes, el que ha constatat i castigat el Tribunal provincial és que, després d’una primera adjudicació de les respectives obres, al cap de molt poc temps es van fer sengles modificacions i ampliacions que en el primer cas va suposar un encariment del 188,92% (en un mes i mig va passar de 3,1 milions d’euros a 5,8), i en el segon del 228,84% (d'1,4 a 3,3 milions d’euros). Tots dos projectes van quedar encallats i aturats abans que Montràs deixés l’alcaldia, el 2011, amb la societat MoiàFutur i l’Ajuntament ofegats per l’endeutament. El pàrquing sí que estava a mig fer però sense acabar, i a la caserna no s’hi havia mogut res.
El rescat

El cas és que el maig del 2019, es feia públic que l’Ajuntament de Moià passava a ser el nou propietari de l’aparcament subterrani a mig fer de sota la plaça del CAP i també de l’edifici d’habitatges de l’antiga caserna.


Eren els dos actius que faltava liquidar de MoiàFutur, en concurs de creditors, i pels quals el consistori va presentar una oferta de compra l’abril d’aquell any. L’administrador concursal va comunicar que aquesta era l’única oferta presentada i, per tant, l’Ajuntament es va quedar els dos equipaments, i va posar fi així a gairebé una dècada de deutes acumulats per una societat en fallida que havia estat impossible de reflotar.

En el cas de l’aparcament, l’oferta presentada va ser de 195.000 euros sobre una taxació d’1.576.070 euros, mentre que la dels pisos de la caserna pujava a 100.125 euros sobre una taxació de 374.094 euros. Amb aquesta compra, l’Ajuntament recuperava dos actius que considerava importants per al municipi (i per un cost de 295.125 euros), i aconseguia evitar fer front als préstecs amb Caixa Catalunya, a banda dels interessos de demora i possibles responsabilitats que suposava el manteniment d’aquesta societat endeutada.

Va ser a final del 2018 quan el jutge va manar a l’administrador concursal la liquidació d’aquests actius, i va donar un termini de tres mesos per trobar compradors. L’Ajuntament de Moià, que es negava a perdre’ls, va presentar la seva oferta i va poder adquirir els béns.
Pàrquing obert, caserna a l'espera

La situació de crisi econòmica i el fet de comptar amb uns equipaments sense finalitzar o en estat ruïnós no van ajudar a trobar una sortida viable a la societat, però va ser la resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme, de 31 de gener de 2018, denegant la modificació puntual que havia de permetre el canvi d’ús de la primera planta soterrani per admetre l’ús comercial, la que va determinar la inviabilitat de la societat.
Una part del pàrquing soterrat es va poder posar finalment en servei el desembre del 2022 / ARXIU/EDUARD VEGA

Aquesta resolució de la Comissió Territorial d’Urbanisme va avortar definitivament la possibilitat d’explotació comercial del soterrani de la plaça del CAP, solució que la societat havia proposat en el conveni de creditors per reactivar econòmicament la societat, i va obligar a l’Ajuntament a demanar la liquidació de la societat, davant la impossibilitat total de fer front als venciments del deute fixats en el conveni.

Davant d’aquests fets el jutge, a finals de 2018, va manar a l’administrador concursal la liquidació dels actius de la societat i li va donar un termini de tres mesos per trobar ofertes per la compra dels actius (aparcament soterrat i edifici d’habitatges de l’antiga Caserna de la Guàrdia Civil) mitjançant oferta en sobre tancat, que va acabar amb la seva adquisició per part del consistori.

A tot aquest historial de costos, l’Ajuntament encara hi va haver d’afegir el 2022 una inversió de 529.000 euros (tot i que els va finançar majoritàriament la Diputació) per poder acabar el pàrquing subterrani i, el desembre d’aquell any, posar-lo en servei. Mentrestant, l’antiga caserna espera la inversió que li ha de donar nova vida i nova funció.

19 abril 2025

Regió7

14 d’abr. 2025

L’Audiència condemna l’exalcalde Montràs a 7 anys d’inhabilitació per operacions de MoiàFutur

El Tribunal provincial considera que tant amb el projecte del CAP, que portava afegit el pàrquing subterrani, com amb el de l’antiga caserna es van fer ampliacions contractuals irregulars

Josep Montràs, en una imatge del 2012, un any després de deixar l'alcaldia que va ostentar 28 anys / ARXIU/SALVADOR REDÓ


David Bricollé
Moià14 D’ABR. 2025 20:10Actualitzada 15 D’ABR. 2025 9:05

El llarg procés judicial a l’exalcalde de Moià Josep Montràs ha acabat finalment amb una condemna d’inhabilitació per a feina o càrrec públic de 7 anys. Juntament amb ell, l’Audiència Provincial de Barcelona també condemna Josep Maria Forcada, que va ser designat responsable tècnic de l’empresa municipal MoiàFutur, a 5 anys d’inhabilitació. A tots dos els considera autors d'un "delicte continuat de prevaricació administrativa". Montràs, que ara té 78 anys, va ser alcalde per Convergència i Unió durant set mandats consecutius. En concret, van ser 28 anys, des del 1983, quan es va presentar per primer cop com a cap de llista per CiU, fins al 2011, quan va decidir no tornar a optar a la reelecció, coincidint pràcticament amb l’edat de jubilació. Des de llavors està apartat de la política.

La condemna està motivada per irregularitats en l’adjudicació d’obres a través d’aquella societat, fets que el 2012 va denunciar l’Associació Veïnal d’Afectats pel Deute Municipal-Moià Deute, i a la qual també es va afegir l’Ajuntament de la capital del Moianès. La sentència se centra en dues de les actuacions que va dur a terme MoiàFutur.

El que recull l’Audiència és que aquesta societat municipal va ser creada el 2007 amb la finalitat de gestionar una sèrie d’obres, entre elles la construcció del nou centre d’assistència primària (CAP), que incloïa un edifici, un aparcament subterrani i una plaça pública, i la rehabilitació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil per convertir-la en pisos socials.

Segons diu literalment la sentència a la qual ha tingut accés Regió7, «Josep Montràs es va emparar en la societat per burlar i prescindir totalment i de forma injusta amb la normativa administrativa amb evident interès per beneficiar a determinades persones en perjudici de la col·lectivitat i de la societat, no observant els principis de publicitat, transparència i lliure concurrència, pilars del dret administratiu».

Ho concreta en el fet que, per exemple, el març del 2007 el ple de l’Ajuntament «va aprovar encomanar a la societat MoiàFutur la licitació del CAP, de l’aparcament i de la plaça per un pressupost inicial de 3.373.644 euros. Aquesta obra va ser adjudicada a l’empresa Garrofé Roca per un import de 3,1 milions amb un contracte formalitzat l’octubre del 2007». Però, segons recull la sentència, «tan sols un mes i mig més tard el consell d’administració de MoiàFutur va acordar la modificació del contracte d’execució de l’obra que consistia en l’ampliació d’una a tres plantes d’aparcament». Aquesta modificació va ser justificada d’acord amb un estudi de mobilitat, que, diuen els magistrats, «es desconeix qui ho va encarregar, però en tot cas va ser abonat el seu import en part per l’Ajuntament i en part per l’empresa Moiàfutur SA». Hi afegeix que «la junta, convençuda de la il·licitud i conveniència d’aquesta ampliació, va aprovar aquesta modificació mitjançant acta amb data de 22 de novembre» i que com a conseqüència «d’aquesta modificació contractual que es va adoptar al marge del procediment administratiu i amb voluntat de beneficiar a les persones indicades, el preu de l’execució de les obres va passar de 3.100.830,44 euros a 5.858.000 euros, és a dir, es va incrementar en un 188,92%».

D’altra banda, continua en l’apartat de fets provats de la sentència, en aquesta mateixa junta del 22 de novembre del 2007, es va donar inici al procediment de licitació per la contractació del projecte executiu i execució de l’obra per a la rehabilitació de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil amb la finalitat de destinar-la a habitatges socials. Segons es detalla, «després de seguir-se el procediment administratiu d’execució, l’obra va ser adjudicada a l’empresa mercantil privada Teyco SL per import d'1.475.764,75 euros. El contracte es va formalitzar en data 8 de febrer de 2008. En data de 7 de maig el Consell d’Administració de Moiàfutur SA va acordar modificar el contracte subscrit amb Teyco, passant a un import de 3.377.134 euros sense prèvia licitació que suposava un increment del 228,84% sobre el preu inicial».

Contra aquesta sentència encara es pot recórrer al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

14 abril 2025

Regió7