El Parlament aprova la creació de la comarca del Moianès

El Moianès era l'aspiració de la seva societat a restaurar el vell país liquidat per l'ocupació borbònica del 1714

Marc Pons
Barcelona. Dissabte, 15-04-23. 00:00



Tal dia com avui de l'any 2015, fa vuit anys, el Parlament de Catalunya votava favorablement la creació de la comarca del Moianès . D'aquesta manera, el mapa administratiu de Catalunya passava a tenir quaranta-dues comarques . La nova comarca fou integrada per cinc municipis que procedien de la comarca del Bages (Moià, Santa Maria d'Oló, Calders, Monistrol de Calders i L'Estany); quatre que procedien de la comarca del Vallès Oriental (Castellterçol, Castellcir, Sant Quirze Safaja i Granera) i un que procedia de la comarca d'Osona (Collsuspina). La nova comarca tenia una superfície de 337 quilòmetres quadrats (la 36a de Catalunya) i una població de 13.603 habitants (també la 36a de Catalunya). La capital va ser situada a Moià.

Aquesta nova comarca naixia fruit d'una llarga voluntat expressada per la societat del territori, que aspirava a restaurar el vell país que, fins a l'ocupació borbònica del 1714, havia estat articulat per la subvegueria del Moianès . Les vegueries i subvegueries eren les demarcacions administratives i judicials històriques de Catalunya, des de l'època dels comtes carolingis (segles VIII i IX), i eren governades per un veguer, que era l'autoritat delegada del poder feudal (real o baronial) territori. El mapa medieval i modern de Catalunya va estar, generalment, dividit en dotze vegueries i les seves subvegueries respectives. La subvegueria del Moianès, amb capital a Moià, depenia de la vegueria del Bages, amb capital a Manresa.

El 22 de març del 2015, els deu municipis que formarien la nova comarca van celebrar una consulta no vinculant que formulava la pregunta "Vol que els municipis (els deu pobles) formin part de la nova comarca del Moianès?". En aquella consulta va participar-hi un 47,36% del cens dels municipis convocants i el resultat va ser d'un 80,44% a favor de la creació de la nova comarca. El municipi que va registrar més participació va ser Collsuspina, amb un 68,48% (amb una opinió molt dividida). i el que menys va ser Sant Quirze Safaja, amb un 31,31%. Els pobles més favorables a la iniciativa van ser Granera, amb un 95%, i Moià, amb un 93%. I els que menys van ser Collsuspina, amb un 44% i Santa Maria d'Oló, amb un 43% en contra.

15 abril 2023

ElNacional.cat

CatUav és a la número cinc i set dels millors drones? del món

RESUM 2015: La creació de la comarca del Moianès centra l’any a les comarques centrals

ACN Manresa.-El 15 d’abril de 2015 el Parlament aprovava el projecte de llei de la creació de la comarca del Moianès. Un pas històric per als deu municipis de les comarques del Bages, Osona i el Vallès Oriental que feia anys que ;reivindicaven constituir-se com la 42a comarca de Catalunya. Altres temes destacats a la Catalunya Central aquest 2015 han estat l’explosió a una fàbrica d’Igualada que el 12 de febrer va causar un núvol químic que va obligar a confirmar la població. Unes setmanes abans, una gran nevada va deixar atrapats desenes de conductors al túnel del Bruc i es va crear un gran caos circulatori. En la vessant judicial, el 2015 ha estat marcat per l’acord en el cas Tous, ja que el gendre de la família de joiers va acceptar dos anys de presó per homicidi imprudent.

S’aprova al Parlament la creació de la comarca del Moianès El 15 d’abril el Parlament aprovava la llei de creació de la comarca del Moianès amb els vots en contra de Ciutadans i l’abstenció del PP. La 42a comarca de Catalunya va arribar després que els veïns haguessin decidit constituir-se en una nova realitat territorial a través d’un procés participatiu que es va celebrar el 22 de març. Amb un cens de 5.146 persones d’una desena de municipis del Bages, Osona i Vallès Oriental, en total va votar un 47,38% de la població i el 80,44% va optar pel ‘sí’. Una de les reivindicacions dels veïns del Moianès era la necessitat de mantenir l’activitat al Consorci del Moianès, que la LRSAL posava en perill, ja que hagués hagut de tancar si no s’hagués creat un Consell Comarcal. Els veïns del Lluçanès voten a favor de constituir-se en una nova comarca En ple estiu, el 26 de juliol, els ciutadans del Lluçanès van acudir a les urnes per pronunciar-se sobre el futur del territori com a nova comarca, la 43a. Amb una participació del 55,15%, el ‘sí’ es va imposar amb un 70,7% dels vots davant el 26,4% que hi va votar en contra. Tot i la victòria dels partidaris del ‘sí’ en el còmput global, a cinc dels tretze municipis – Sant Agustí de Lluçanès, Sant Bartomeu del Grau, Sant Boi de Lluçanès, Sant Feliu Sasserra i Santa Maria de Merlès – el ‘no’ en va sortir guanyador. El Govern va alertar que era un resultat “difícil” d’administrar. Els partidaris del ‘sí’ han reivindicat la validesa del resultat, que compleix els criteris que va establir Governació, però el procés ha quedat paralitzat fins a la constitució del nou Parlament. L’Ajuntament de Vic tira endavant el polèmic projecte de vianalització del barri de l’Eixample Morató, tot i l’oposició dels comerciants L’Ajuntament de Vic, encapçalat per Josep Maria Vila d’Abadal, va començar l’any posant en marxa la vianalització del barri de l’Eixample Morató. Ràpidament, els comerciants es van posar en peu de guerra contra perquè deien que espantava els clients i van demanar que el batlle rectifiqués. Vila d’Abadal, però, no va accedir a les demandes dels comerciants i els va demanar un any i mig per poder fer una valoració de la mesura. El mes de maig va accedir a l’alcaldia Anna Erra i va convocar veïns, comerciants i l’administració a asseure’s a la taula per dialogar. Finalment, es va tirar endavant un procés participatiu, que els comerciants no van reconèixer, per decidir el sentit de circulació d’un dels carrers més conflictius de tot l’Eixample. Tot i que la consulta només va tenir un 8% de participació, l’alcaldessa va donar la polèmica per tancada. L’opció guanyadora va decidir mantenir la mobilitat tal i com està ara. La CUP guanya a l’Ajuntament de Berga Les darreres eleccions municipals van trencar l’hegemonia de CiU a Berga. La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) va aconseguir el seu millor resultat electoral a la capital del Berguedà, on va doblar vots i regidors passant de 3 a 6. Berga es va convertir en la primera capital de comarca del país on la formació va guanyar l’alcaldia i, des d’aleshores, la seva candidata, Montse Venturós, és la nova alcaldessa de la ciutat i una de les més joves del país. Condemna la mestra de Gironella acusada de maltractar dos nens d’un anyEl jutjat penal número 1 de Manresa va condemnar a quatre anys de presó la mestra de Gironella acusada d’haver maltractat dos nens d’un any d’edat. La jutgessa va atribuir a la mestra dos delictes contra la integritat moral amb l’agreujant d’abús de superioritat. Darrerament, l’Audiència de Barcelona ha confirmat la condemna i ha deixat la pena en tres anys de presó. Acord pel cas Tous El setembre d’aquest 2015 es donava per tancat un dels litigis més mediàtics dels darrers anys: el cas Tous. Lluís Corominas, el gendre de la reconeguda família de joiers manresana, va acabar acceptant dos anys de presó per un homicidi imprudent per matar a trets el 2006 un suposat assaltant del xalet familiar. La condemna, pactada amb la fiscalia després que la família del mort rebés una indemnització per retirar-se de la causa, li va permetre no haver d’ingressar a presó, tot i que ha de comparèixer periòdicament davant de la justícia. Alcaldes farts de la precària mobilitat del BagesEls alcaldes del Bages estan tips de la precària situació de la comarca pel que fa a la mobilitat. El tall de la C-55 durant més de vuit hores per un accident d’una grua que hi estava treballant va precipitar que tots els alcaldes de la comarca es reunissin per consensuar un document on reclamen l’alliberament del peatge de la C-16, el desdoblament de la C-55 de Manresa a Castellbell i l’execució de les millores previstes al Pla d’Infraestructures Ferroviàries de l’Estat. A més, els alcaldes tampoc descarten emprendre accions legals contra la concessionària de l’autopista C-16 perquè consideren que ja està pagada amb escreix. Núvol químic a IgualadaEl dijous 12 de febrer els veïns d’Igualada es llevaven amb l’ordre de confinar-se dins de casa seva o al seu lloc de treball a causa d’una explosió en una empresa química del polígon de les Comes que va generar un núvol corrosiu. El núvol també fa afectar les poblacions veïnes de Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena i va obligar a tallar preventivament la línia R6 dels Ferrocarrils i les sortides de l’A2 al seu pas per Igualada. En total es van vessar més de 12.000 litres d’àcid nítric i fòrmic. L’Ajuntament d’Igualada va engegar una investigació d’ofici i la Diputació de Barcelona va licitar d’urgència la redacció de plans de risc químic a quatre poblacions de l’Anoia arran de l’incident. Col·lapse a l’A-2 al Bruc per la gran nevada El 4 de febrer de 2015 desenes de conductors van quedar atrapats al túnel del Bruc, a l’autovia A-2, durant més de cinc hores a causa d’una gran nevada que va col·lapsar la carretera. La indignació es va apoderar dels conductors que denunciaven falta de previsió i la manca d’informació. El conseller de Territori, Santi Vila, va admetre errors en el dispositiu, tot i que va carregar contra l’Estat –la via és de la seva titularitat- per la lentitud i la “falta de reflexos” a l’hora d’evitar el col·lapse. Polèmica a Solsona per un cartell “no oficial” del CarnavalEl Carnaval de Solsona d’aquest 2015 va estar marcat per la polèmica per la difusió d’un cartell “no oficial” de la festa que convidava a “matar espanyols”. La imatge es va difondre per Internet una setmana després del Carnaval i, tant l’Ajuntament com l’entitat organitzadora de la festa, se’n van desvincular. El cas va arribar a la via judicial, ja que tant el PP com Manos Limpias van denunciar els fets. Gairebé deu mesos després, aquest mes de desembre, ha sortit a la llum que un veí de Sitges proper a Societat Civil Catalana va confessar ser l’autor del cartell.L’incendi d’Òdena crema 1.200 hectàrees al Bages i l’AnoiaEl 26 de juliol de 2015 es va declarar a Òdena (Anoia) un incendi forestal que va acabar arrasant un total de 1.200 hectàrees de les comarques de l’Anoia i el Bages. Les condicions meteorològiques adverses van fer avançar el foc sense control, que va obligar a desallotjar diversos veïns. Finalment, dos dies més tard, els Bombers van donar el foc per controlat. Les investigacions dels Agents Rurals van determinar que l’incendi s’hauria originat a causa d’una màquina piconadora de palla en un camp i es va imputar un pagès. Amb tot, uns mesos més tard el jutge va arxivar la causa oberta contra el pagès en considerar que no hi havia proves suficients per atribuir l’origen de les flames als treballs agraris. Una dona mata el seu home i després se suïcida a Manresa El diumenge 25 d’octubre els Mossos van trobar a un pis del carrer de Santa Maria de Manresa una parella morta amb signes de violència. Els fets van impactar fortament a la capital del Bages i les investigacions policials van determinar que va ser la dona, de 35 anys i originaria de l’Argentina, qui va matar la seva parella i, posteriorment, es va suïcidar.

vilaweb

Un mostrari de diorames decora el local social de Castellterçol

Bons resultats del Judo Moià i d'Esports 7 al Trofeu de Palau

El Centre de Tecnificació del Bages i del Moianès va celebrar el kangeiko

El dojo del Centre de Tecnificació de Judo del Bages i el Moianès va ser l'escenari del tradicional kangeiko, que va aplegar 85 judokes. Va començar amb un entrenament d'una hora i mitja de durada i va acabar amb un esmorzar de germanor. Es va aprofitar la sessió per dur a terme el cerimonial de posar el cinturó negre als dos judokes de l'Esport-7, Cristina Juárez i Lucas de Nardo, que el dia abans havien superat l'examen de l'apreciat cinturó de part del professor Maurici Casasayas. L'objectiu del kangeiko japonès és entrenar l'esperit davant de situacions adverses.
Regió 7

Manresa es va situar l´any 2012 com la 18a ciutat del país en pes econòmic

El PIB bagenc va créixer el 0,5% anual en un exercici en què la mitjana del país va caure l'1,2%

CARLES BLAYAMANRESA El producte interior brut (PIB) de Manresa va ser de 1.669,3 milions d'euros el 2012 (l'últim any amb dades comarcals i municipals disponibles), i va suposar el 0,81% del total del PIB català, segons les dades provisionals publicades ahir per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El PIB per habitant a la capital del Bages va ser, aquell any, de 22.000 euros, 5.600 per sota de la mitjana catalana. 
En pes relatiu en el conjunt del país, Manresa es va situar com la 18a ciutat d'una llista encapçalada per Barcelona, que va generar 64.241 milions d'euros de PIB, xifra que representa el 31% del total català. Darrere de Barcelona van situar-se, però a molta distància, l'Hospitalet del Llobregat (2,7%), Tarragona (2,4%), Terrassa (2,2%) i Sabadell (2,1%). Amb menys del 2% van seguir Lleida, Badalona, Sant Cugat del Vallès, Girona, El Prat de Llobregat, Mataró, Reus, Granollers, Rubí, Martorell, Sant Boi i Manresa (0,8%). D'aquest grup de poblacions, només el Prat de Llobregat, Granollers, Rubí i Martorell estan per sota de Manresa quant a pes demogràfic.
En el cas del Bages, el PIB del 2012 va ser de 4.253,7 milions, el 2,06 català i el 0,5% més que l'any anterior. Aquesta última és una dada significativa, atès que la variació anual del conjunt del PIB català va ser del -1,2%. En el cas de la comarca, el PIB per habitant va ser de 24.200 euros. 
De la resta de comarques del territori central, van experimentar increments interanuals l'Alt Urgell (2,8%) i el Moianès (5,4%). La resta van acabar amb pèrdues relatives: del 2,5% a l'Anoia, del 3,7% al Berguedà, del 0,2% a la Cerdanya, i del 4,4% al Solsonès.
El PIB anoienc va ser, el 2012, de 2.278,4 milions d'euros, amb 19.300 euros per habitant, i va suposar l'1,1% del producte interior brut català. Al Berguedà, el PIB va sumar 794,8 milions d'euros, el 0,38% català, i va suposar 19.500 euros per habitant. Una xifra similar a la de l'Alt Urgell (19.900 euros per habitant), que va tancar l'any amb 419,7 milions, el 0,20 % del total de Catalunya. La Cerdanya, amb 20.500 euros per habitant i un total de 382,1 milions (el 01,18% català), el Moianès, amb 19.100 euros per habitant i un total de 247,9 milions (el 0,12% del total) i el Solsonès, amb 23.300 euros per habitant i 317 milions en total (el 0,15% català) completen la radiografia comarcal de la Catalunya interior.

Regió 7

Oló s'avança al Nadal amb una fira que omple places i carrers

ERC guanya al Moianès amb un terç dels vots

La nova comarca del Moianès és l'única que guanya població en elm darrer padró

Moià alerta del vandalisme després que una noia quedés greument ferida

Ubasart, Folch, Mani i Riera fan podi al segon rànquing català absolut

REDACCIÓMANRESA Les llars Mundet van acollir el segon rànquing català en categoria absoluta de judo, classificatori per poder participar en la fase sector del Campionat d'Espanya.
Els judokes del Centre de Tecnificació de judo del Bages i Moianès hi van participar i hi van obtenir molt bons resultats. Carla Ubasart, del Judo Moià, va ser primera classificada en la categoria de -57 kg, i es va imposar en tots els combats per ippon. Sergi Folch, també del Judo Moià, va ser primer en -55 kg. Ruben Mani, d'Esport-7, va ser segon en -90 kg. El seu company de club el júnior Amadeu Riera va ser medalla de bronze en la categoria de -60 kg. Óscar López, del Judo Moià, va ser finalment cinquè en perdre el combat pel bronze en la categoria de -73 kg, Ramon Roca (Judo Moià) en -81 kg i Joan Iglesias (Esport-7) en -66 kg van ser setens.
També van competir els júniors d'Esport-7 Eudald Sanxo, Álex Ponce i Ariadna Escolà, i del Judo Moià, Eduard Encinas, els quals no van obtenir classificació final.

Discreta Supercopa cadet
El poliesportiu Trinqueti de Mendillori de Pamplona va rebre la Supercopa d'Espanya en categoria cadet (sub-18). Els resultats de casa nostra no van ser els previstos. L'alta participació i l'alt nivell va fer les medalles molt cares.
Cal destacar el cinquè lloc d'Ivan Prat d'Esport-7 en la categoria de 46 lg. Anna Martínez en -70 kg i Clàudia Salgado (Judo Moià) en +70 kg van ser setens. Paula Cubero en -48 kg i Cristina Juárez en -63 kg foren novens.
Van participar-hi, però no van obtenir classificació final tot i guanyant alguns combats, Toni Borràs, Òscar Contreras, Derek Garrido, Pol López, Aleix Soler, Iker Cor-chero, Arnau Solé, Lucas de Nard, Jordi Pérez i Pol Guiteres.

Regió7

La Fira del Tió omple Moià de parades de Nadal

L'alcalde de Moià no creu que la falta de policia a la nit hagi fet créixer l'incivisme

Alerten de nous episodis de contaminació a la riera de la Tosca

El torrent del Moianès rep les aigües tractades de la depuradora de Moià i tot sovint baixa carregat d'escuma

15.12.2015 | 12:14

El torrent, ple d´escuma, al seu pas pel Molí de Brotons, diumenge lluís rovira

REDACCIÓ | MOIÀ La riera de la Tosca, que neix a Moià i rep les aigües tractades a la depuradora d'aquest municipi, suma un nou episodi de brutícia i ja fa uns dies que s'hi torna a veure escuma al seu pas per la vall de Marfà.

Veïns del territori es mostren preocupats per una situació que consideren que es repeteix massa sovint i que ja han denunciat públicament en més d'una ocasió, tal com va explicar aquest diari en l'edició del 23 d'agost passat. Les principals reaccions provenen del col·lectiu La Cosa Nostra, que a l'estiu va engegar una campanya de conscienciació ciutadana per pressionar les administracions per solucionar-ho. Tanmateix, darrerament les aigües tornen a baixar més brutes de l'habitual i hi ha hagut noves queixes que posen de manifest que el problema persisteix.
La contaminació del torrent s'atribueix bàsicament a la depuradora de Moià, que funciona des del 1999 però que ha quedat obsoleta. I és que el municipi ha crescut, fins al punt que cada dia rep prop de 2.000 metres cúbics d'aigua, quan està capacitada per tractar-ne fins a 1.650. Fa temps que hi ha un projecte per construir unes instal·lacions noves, però l'obra depèn de l'Agència Catalana de l'Aigua, que té una situació financera complicada.

UNa noia peteix ferides greus en caure al buit en un pàrquing de Moià

Bons resultats del Bages i el Moianès en judo i brazilian ju-jitsu

Bons resultats del Bages i el Moianès en judo i brazilian ju-jitsu

Marc Guixà va guanyar en la seva categoria de brazilian ju-jitsu. Foto: E-7

El passat dissabte es va celebrar a les Llars Mundet de Barcelona el 2n Rànquing Català de categoria absoluta de Judo, classificatori per participar en la Fase Sector del Campionat d'Espanya de la categoria. Els judokes del Centre de Tecnificació de Judo del Bages i Moianès van obtenir-hi un molt bon resultat.

Carla Ubasart, del Judo Moià, va ser la guanyadora en la categoria de -57 Kg imposant-se en tots els seus combats per Ippon. Sergi Folch, també del judo Moià, va guanyar en la categoria de -55 Kg.

Ruben Mani, d'Esport-7, va ser segon en la categoria de -90 Kg després d'una excel·lent actuació. El seu company de club, el júnior Amadeu Riera, va ser medalla de bronze en la categoria de -60 Kg. Òscar López, del Judo Moià, va ser finalment 5è classificat en perdre el combat pel bronze en la categoria de -73 Kg.

Ramon Roca, Judo Moià, en -81 Kg, i Joan Iglesias, Esport-7, en -66 Kg, van ser finalment 7ens classificats. També van competir els júniors d'Esport-7, Eudald Sanxo, Alex Ponce i Ariadna Escolà, i del Judo Moià, Eduard Encinas, que no van obtenir classificació final.

Open Kaizen de brazilian ju-jitsu

El mateix dissabte es va celebrar a Cerdanyola del Vallés el torneig Kaizen de brazilian ju-jitsu amb la participació de lluitadors del Bages i el Moianès. Cal destacar la medalla d'or de Marc Guixà en la categoria de pes de -82 Kg. També van competir Fermi Olid, David Estruch, Josep Pérez, Guillem Català i Joel Lopez. Tot i que van superar tots ells la primera ronda de combats no van poder classificar-se per obtenir podi.

Naciódigital

Presó per als pares de Moià que van deixar vegetatiu un nadó per mala alimentació

Veïns del Moianès alerten de nous episodis de contaminació a la riera de la Tosca

Carla Ubasart és or i Òscar López, bronze, a la Supercopa d´Espanya

10.12.2015 | 11:26

Des de l´esquerra, David Roca, Carla Ubasart, Òscar López i Ruben Mani arxiu particular

REDACCIÓMANRESA Tres judokes del Centre de Tecnificació de Judo del Bages i el Moianès, dirigits per David Roca, professor i entrenador del Judo Moià, van participar a la Supercopa d'Espanya de categoria absoluta, competició classificatòria per al rànquing estatal.
Carla Ubasart (Judo Moià) va ser primera classificada en la categoria de -57 kg, en un molt bon inici de temporada després d'un temps inactiva per culpa d'una lesió. Òscar López (Judo Moià) va aconseguir el bronze en -73 kg. I Ruben Mani (Esport7) va ocupar la cinquena posició després de perdre el combat pel tercer lloc en -90 kg.
El proper dissabte, a les Llars Mundet de Barcelona tindrà lloc la segona Copa Catalana absoluta, amb una àmplia representació del Centre de Tecnificació del Bages i del Moianès en les categories júnior i sènior. El mateix dia, el centre també tindrà participació en la Supercopa d'Espanya cadet (su-18) a Pamplona. I diumenge (9.30 h), Torneig Vila de Moià per a les categories sub-11 i sub-13.

Regió7