Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Tosca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris La Tosca. Mostrar tots els missatges

24 de jul. 2025

Resposta a Dionís Guiteras, alcalde de Moià


Benvolgut Dionís, gràcies per respondre en carta publicada a aquest diari el dissabte 14 de juny (Coi de karma!). Discrepo. Les declaracions a Ona Codinenca, on afirmaves que tiraràs endavant el polígon malgrat el resultat d’una votació popular, són, sí, despòtiques. La majoria absoluta atorga poder, però no ho legitima tot. Parles del coi de karma, però va ser amb l’esforç econòmic de tots els moianesos que vas poder muntar l’Excel per fer front al deute. No et nego l’èxit ni el patiment, però això hauria de ser font d’humilitat. Ara cal parlar de la planta de biogàs, la legalització del polígon i l’ampliació de l’escorxador. I si, n’hem parlat, un cop arran de dos articles meus a La Tosca (octubre i novembre de 2024: «Adaptació biològica, purins, biogàs, sostenibilitat» i «Ens sobra aigua?»). Sí a una planta petita, i no condicionada als interessos de Masia Tero. Et recordo dades: un escorxador porcí consumeix uns 400 litres d’aigua per animal; a Moià, l’extracció d’aigua havia baixat entre 20 i 25 metres; Catalunya patia secada, i possibles sequeres estructurals futures. Avui, l’escorxador sacrifica el doble del permès. El problema és haver-ho lligat tot en un sol paquet. No hi ha solucions senzilles a problemes complexos. Catalunya té massa porcs i grans escorxadors amb la paella pel mànec, deixant desprotegit el sector extensiu. Cal que internalitzin els costos ambientals (Guiteras, D., 2023: Lligar-se bé les espardenyes). No soc qui per donar solucions tècniques, però cal escoltar més: regidors que no són d’Ara Moià, entitats com El Fanal, que denuncien irregularitats des del 1993. Hi ha alternatives. No podem acceptar el xantatge emocional dels acomiadaments. És injust. Com Lyell advertia a Darwin, defugiré cap més polèmica perquè crec que és una pèrdua de temps lamentable. Salut i disposat a parlar-ne, però crec que ho tens tot decidit. 

24 juliol 2025

Regió7

23 de febr. 2021

Mor als 67 anys la professora i exregidora de Moià Mercè Bigorra

 



febrer 23rd, 2021 Dídac Garcia 


Mercè Bigorra va ser regidora de Cultura i Ensenyament de l’Ajuntament de Moià durant l’anterior legislatura, del 2015 al 2019. Uns anys en que AraMoià, l’actual partit que governa la institució, va governar amb majoria absoluta. Al llarg de la seva vida, va dedicar-se professionalment a l’ensenyament, professió de la qual s’havia jubilat feia poc temps.

Bigorra era una persona molt coneguda a Moià. No només per la seva faceta educativa o política, sinó també per la seva vinculació amb les entitats culturals de la ciutat. Va participar, per exemple, en la redacció de La Tosca i l’Associació Cultural Modilianum. A més, era l’encarregada d’unir l’Ajuntament amb la ràdio municipal.

A través de les xarxes, l’equip de govern l’ha acomiadat definint-la com a “una gran dona que ha dedicat la vida a la seva passió per l’ensenyament” a més de dirigir-se a ella com a “companya i amiga”. Diverses associacions, entitats i representants polítics, així com també els centres educatius de Moià, han aprofitat les xarxes socials per lamentar la pèrdua de la Mercè i acomiadar-se de la seva persona. 

23 febrer 2021

OnaMoianès

22 de gen. 2021

Sis dones i dos homes: els candidats del Moianès per les ‘possibles’ eleccions del 14 de febrer

 

gener 22nd, 2021 Dídac Garcia 


Un total de 8 moianesos són presents després de la publicació de les llistes a les eleccions de Catalunya. Això suposa un augment de la representació comarcal envers anteriors convocatòries.

La representant amb opcions d’entrar al Parlament és la regidora de Moià Basha Changuerra, que va en cinquena posició a la llista de la CUP. Alguns anàlisi, com el del periodista Xavier Rius per la revista La Tosca, auguren que podria arribar a ser diputada amb una baixa participació. També existeix la possibilitat que durant la legislatura hi hagi un relleu de candidats. En qualsevol cas, la política moianesa seria la segona persona de la comarca en obtenir l’escó. El primer va ser l’actual alcalde de Moià, Dionís Guiteras, qui ho va aconseguir fa dues legislatures.

Si ens fixem a la llista de Junts per Catalunya trobem la castellterçolenca Ennatuhum Domingo al número 28 mentre que la Maria Tarter, regidora de Moià, va en el 38.

Pel que fa el PSC té Rafael Manzanera, conegut metge de família de Moià, com a número 49 les seves llistes.

A la candidatura d’En Comú Podem també trobem representació del Moianès. En concret, Montse Clapers en 61è posició.

Pel que fa el PDeCAT, el jove Àlex Mur ocupa el número 27 de la llista mentre que Rosa Ponsa, presidenta dels Tres Tombs de Moià, anirà en un dels últims llocs del partit que encapçala Àngels Chacón.

Per últim, la més jove: Elsa Maestre, de Collsuspina i de les Joventuts d’Esquerra, que va en el lloc número 81 d’ERC.

22 gener 2021

OnaMoianès

18 de jul. 2016

L'ACA confirma que la depuradora de Moià està al límit i l'ampliarà el 2017


Després d'un estudi que ha durat més de quatre mesos l'Agència Catalana de l'Aigua exculpa Moià de la contaminació a Calders i Navarcles

18.07.2016 | 09:03
L´alcalde, Dionís Guiteras, va presentar ahir els resultats de l´estudi 
Els resultats d'un estudi fet per l'Agència Catalana de l'Aiguacorroboren que la depuradora de Moià és deficient i cal renovar-la. L'estació depuradora d'aigües residuals (EDAR) està al límit de la seva capacitat i no està preparada per fer un tractament òptim de les aigües que li arriben del municipi i els polígons industrials. La solució passa per una ampliació de la planta, que començarà a final del 2017. L'estudi, però, nega que la depuradora de Moià sigui la responsable de la contaminació dels pous d'aigua potable de Calders i Navarcles.
L'ACA es va reunir al setmana passada amb els alcaldes dels municipis per on discorre la riera de la Tosca o que en reben les aigües: Moià, Castellcir, Monistrol de Calders, Calders i Navarcles. Els va comunicar els resultats d'un estudi que ha durat més de quatre mesos i que ha comprovat periòdicament l'estat de les aigües en deu punts distribuïts entre l'entrada de l'EDAR, a Moià, i la Pólvora, a Navarcles.
L'alcalde de Moià i vicepresident de la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras, va explicar les principals conclusions de l'estudi ahir en una roda de premsa: "la depuradora ha quedat petita. Ha quedat limitada pel volum d'aigua que ha de tractar, i obsoleta per la seva tecnologia".

Gràcies a les dades recollides els darrers mesos, l'ACA ha pogut concretar les necessitats de la planta de Moià i avançar-ne l'ampliació: començarà a final del 2017 i està previst que quedi enllestida en un any. Guiteras va destacar que el coneixement exhaustiu de la situació ha estat clau per aconseguir reduir els costos del projecte i, per tant, avançar que es porti a terme.
La planta, inaugurada el 1999, va quedar ràpidament desfasada a causa del creixement del municipi quant a demografia i indústria. El 2004, l'administració considerava "prioritària" la construcció d'una planta que donés una resposta a les necessitats de Moià. La Diputació tenia el 2011 un projecte sobre la taula per construir una nova planta de tractament, però el seu cost elevat (4,1 milions d'euros) i les circumstàncies d'altres municipis van fer que el projecte quedés ajornat. El fet que finalment s'hagi optat per una ampliació de la planta actual, segons va declarar Guiteras, permet reduir a la meitat els costos i accelerar-ne així la construcció.
L'ACA exculpa Moià
L'estudi de l'ACA també descarta que la planta de Moià sigui la causant de la contaminació del riu Calders, on van a parar les aigües de la Tosca. Guiteras, referint-se a l'informe, va declarar: "els episodis d'amoni a la captació d'aigua potable de Calders i de Navarcles no es poden atribuir a l'EGAR de Moià, i són molt més probables causes més properes, incloent-hi el clavegueram de Monistrol, que ha sofert problemes d'embussades i sobreïxents". Guiteras també va recordar que Calders no disposava de depuradora.
Aquests resultats decanten la balança a favor de l'Ajuntament de Moià pel que fa a la disputa originada per les crítiques dels consistoris de Calders, Monistrol i Navarcles. El 30 de març, els tres alcaldes van aprovar una moció conjunta demanant que s'investiguessin les causes dels increments de contaminació. Dies més tard, una moció presentada al Consell Comarcal del Moianès (del qual formen part Monistrol i Calders) trencava per primera vegada el consens que havia caracteritzat l'organisme i el seu predecessor (el Consorci del Moianès) durant més de 20 anys.
Guiteras va lamentar les acusacions rebudes, tant d'altres ajuntaments com de la societat civil: "la simplificació que Moià contamina no és certa. Alguns s'han atrevit a parlar sense dades i nosaltres no ho hem fet fins que no hem tingut els resultats".

15 de des. 2015

Alerten de nous episodis de contaminació a la riera de la Tosca

El torrent del Moianès rep les aigües tractades de la depuradora de Moià i tot sovint baixa carregat d'escuma

15.12.2015 | 12:14
El torrent, ple d´escuma, al seu pas pel Molí de Brotons, diumenge
El torrent, ple d´escuma, al seu pas pel Molí de Brotons, diumenge 
La riera de la Tosca, que neix a Moià i rep les aigües tractades a la depuradora d'aquest municipi, suma un nou episodi de brutícia i ja fa uns dies que s'hi torna a veure escuma al seu pas per la vall de Marfà.
Veïns del territori es mostren preocupats per una situació que consideren que es repeteix massa sovint i que ja han denunciat públicament en més d'una ocasió, tal com va explicar aquest diari en l'edició del 23 d'agost passat. Les principals reaccions provenen del col·lectiu La Cosa Nostra, que a l'estiu va engegar una campanya de conscienciació ciutadana per pressionar les administracions per solucionar-ho. Tanmateix, darrerament les aigües tornen a baixar més brutes de l'habitual i hi ha hagut noves queixes que posen de manifest que el problema persisteix.
La contaminació del torrent s'atribueix bàsicament a la depuradora de Moià, que funciona des del 1999 però que ha quedat obsoleta. I és que el municipi ha crescut, fins al punt que cada dia rep prop de 2.000 metres cúbics d'aigua, quan està capacitada per tractar-ne fins a 1.650. Fa temps que hi ha un projecte per construir unes instal·lacions noves, però l'obra depèn de l'Agència Catalana de l'Aigua, que té una situació financera complicada.