Jéssica Albiach recolza la plataforma Per un Moià viu contra l’ampliació de l’escorxador

La presidenta dels Comuns alerta dels riscos per al consum d’aigua i la protecció del Pla de Castellnou i reafirma el compromís del partit amb el resultat de la consulta popular


Jéssica Albiach reunida amb els membres de Per un Moià viu / Arxiu particular


Regió7
Moia06 FEB 2026 14:00

La presidenta dels Comuns, Jéssica Albiach, ha escoltat la valoració de la plataforma Per un Moià viu després que s’hagi conegut que, malgrat el resultat de la consulta popular —en què va guanyar de manera rotunda el no a l’ampliació de l’escorxador i a la construcció d’una planta de biogàs—, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras (ERC), hagi decidit tirar endavant igualment el projecte.


Albiach ha recordat que, des del moment en què es va saber que l’executiu municipal volia iniciar el procés d’ampliació de l’escorxador —el març del 2024—, “ens vam posar a disposició de la Plataforma i hem donat suport a les seves reivindicacions tant des del Parlament com des del territori”. També ha explicat que “en el programa electoral de les eleccions catalanes hi portàvem la retirada del projecte”, perquè teníem clar que, en aquell moment, en plena emergència per sequera, no es podia ampliar una indústria que ja genera el 25% del consum d’aigua de Moià i que, amb l’ampliació, podria arribar a suposar-ne el 50%.


En aquest sentit, ha afegit que aquest “abús en l’ús de l’aigua que fa l’escorxador”, que ha remarcat que “és privat”, es produeix perquè, tot i tenir llicència per sacrificar 1.300 porcs diaris, en realitat se’n maten fins a 3.000. “Per això ja han estat denunciats i sancionats econòmicament”, ha reblat.


Tanmateix, ha assenyalat que un altre dels motius pels quals els Comuns consideren que no es pot donar suport al projecte de l’executiu municipal és que “afectaria el Pla de Castellnou, una zona natural protegida pel Pla Territorial de la Catalunya Central i per l’actual planejament urbanístic de Moià”. Es tracta d’un espai on també s’ubica Castellnou de la Plana, “un castell catalogat com a Bé d’Interès Cultural”.

Per tots aquests motius, Albiach ha volgut expressar el suport dels Comuns a la Plataforma i als grups ecologistes que en formen part i, en aquest sentit, ha manifestat que “recolzarem i empenyerem” les propostes que sorgeixin de la Plataforma per fer efectiu el resultat de la consulta popular. “A vegades cal recordar que la democràcia no és només votar cada quatre anys; també és escoltar la ciutadania, especialment quan es pronuncia de manera tan clara”, ha conclòs.

Finalment, la presidenta del grup, que durant aquesta jornada al Moianès ha estat acompanyada del coordinador territorial, Josep Joan Roda, i d’altres membres dels Comuns del territori, ha visitat el centre Espai Harmonia i l’Associació amb Cavalls, per conèixer la seva tasca en l’àmbit de la salut i la natura.

6 febrer 2026

Regió7

El Parlament demana que s'analitzi la idoneïtat de la planta de biogàs de Moià

 5 març 2025

Regió7 paper

El Parlament demana al Govern un estudi de viabilitat de la planta de biogàs que es projecta a Moià

El mandat arriba a través d’una moció dels Comuns que va tenir el suport del PSC, la CUP i AC


Imatge virtual de la planta de biogàs / ARXIU/AJM


David Bricollé
Moià 28 FEB 2025 16:41 Actualitzada 28 FEB 2025 16:41


El Parlament de Catalunya ha aprovat la moció presentada pel grup parlamentari dels Comuns que insta el govern de la Generalitat a fer un estudi sobre la viabilitat de la planta de biogàs municipal que té projectat l’Ajuntament de Moià. Tal com va explicar Regió7, el que es demana és que s’avaluï com a principals factors la factibilitat econòmica del projecte, tenint en compte que la promou l’Ajuntament, la idoneïtat de la ubicació «en terreny protegit» i «la dependència dels residus de l’exterior de la comarca que generaria el projecte». La moció ha prosperat gràcies a un total de 54 vots a favor (PSC, Comuns, CUP i AC) i 31 vots en contra (ERC i Vox) i 49 abstencions (Junts i PP).

En el text aprovat, el grup parlamentari demana valorar altres factors del projecte, com la dependència dels residus, que exposa que majoritàriament haurien de provenir de l’exterior de la comarca, o la seva viabilitat econòmica quan estigui operativa. Finalment, diferents entitats del territori alerten sobre les repercussions d’una regulació urbanística «de terrenys protegits per la Generalitat» i que permetrien també l’ampliació de l’escorxador de Moià que, subratllen, «ja compta amb dues sentències de tancament i diverses il·legalitats».


A final del mes passat, formacions ecologistes del Moianès van portar al Parlament la seva oposició a la proposta d’ampliació de l’escorxador privat de Moià i la creació d’una planta de biogàs municipal, dels que l’Ajuntament en té en marxa la tramitació i que aquestes entitats volen que s’aturi. Llavors es van reunir amb la majoria de grups de la Cambra per exposar-los els seus arguments contraris a la iniciativa i demanar que moguessin fitxa perquè la Generalitat ho aturi. D’aquella trobada en surt ara aquesta moció aprovada pel Parlament.

28 febrer 2025

Regió7

Els Comuns reclamen al Govern que revisi la viabilitat de la planta de biogàs de Moià

La formació ha presentat una moció al Parlament que recull les inquietuds dels grups ecologistes

Representants del Fanal i Ecologista del Moianès, Moianès pel Decreixement i l'Associació de Veïns de Moià Sud, al Parlament de Catalunya, el gener / ARXIU/PARLAMENT

David Bricollé
Moià 21 FEB 2025 13:59

El grup parlamentari dels Comuns ha registrat una moció al Parlament de Catalunya en què es reclama un replantejament del projecte municipal per construir una planta de biogàs a Moià. En concret, es demana la realització d’un estudi sobre la viabilitat econòmica, la idoneïtat de la ubicació «en terreny protegit» i «la dependència dels residus de l’exterior de la comarca que generaria el projecte». Una iniciativa amb la qual els Comuns, diuen, traslladen «les inquietuds dels veïns i veïnes del Moianès» i reclamen replantejar el projecte i valorar la idoneïtat de la ubicació, «tenint en compte que els vents dominants portarien els contaminants i la pudor directament al municipi».

El grup parlamentari demana valorar altres factors del projecte, com la dependència dels residus, que exposa que majoritàriament haurien de provenir de l’exterior de la comarca, o la seva viabilitat econòmica quan estigui operativa. Finalment, diferents entitats del territori alerten sobre les repercussions d’una regulació urbanística «de terrenys protegits per la Generalitat» i que permetrien també l’ampliació de l’escorxador de Moià que, subratllen, «ja compta amb dues sentències de tancament i diverses il·legalitats».

A final del mes passat, formacions ecologistes del Moianès van portar al Parlament la seva oposició a la proposta d’ampliació de l’escorxador privat de Moià i la creació d’una planta de biogàs municipal, dels que l’Ajuntament en té en marxa la tramitació i que aquestes entitats volen que s’aturi. Llavors es van reunir amb la majoria de grups de la Cambra per exposar-los els seus arguments contraris a la iniciativa i demanar que moguessin fitxa perquè la Generalitat ho aturi. D’aquella trobada en surt ara aquesta moció presentada pels Comuns.

Pilar Clapers, membre col·lectiu El Fanal, va exposar llavors que es tracta d’un projecte que arrenca amb una modificació puntual urbanística «d’un terreny rústec, que és de protecció territorial segons el Pla Territorial de les Comarques Centrals en l'àmbit agrícola i paisatgístic». Modificació puntual que, va concretar, «són en total 27,6 hectàrees annexes al polígon industrial el Prat, i pretén convertir 10,8 hectàrees en sòl industrial per a l’ampliació de les activitats de l’escorxador. A canvi d’aquesta requalificació, el propietari dels terrenys cediria 2,5 hectàrees al municipi de Moià per a la construcció d’una planta de biogàs municipal».

Clapers va argumentar que «ens fa molta por una ampliació per a aquest tipus d’activitat perquè suposaria un increment molt considerable del consum d’aigua, en un municipi en què estem en excepcionalitat per sequera, ens abastim només de pous subterranis i el nivell freàtic ha baixat uns 39 metres respecte de la situació prèvia a la sequera».

La portaveu també qüestionava com podia ser que des del departament de Territori fes un informe previ favorable al «si és un terreny de protecció territorial».

Quant al projecte de la planta de biogàs la preocupació que van traslladar als diputats té diversos factors. «Ens preocupa pel fet que se situa absolutament al sud de Moià, a 300 metres dels primers habitatges, a 600 dels primers blocs de pisos i a 660 de l’institut. Tindria un motor de cogeneració d’1,2 MW i, per tant, estaria cremant el biogàs que produiria la planta. Ens preocupen les emissions, malgrat els filtres que hi pugui haver, i les pudors».
 

Dubtes econòmics

També van exposar motius econòmics: «Ens preocupa molt la inversió que implicarà, perquè sí que tenen una subvenció de 3,3 milions dels fons europeus Next Generation, però en els pressupostos de 2025 hi ha a la partida d’inversions una previsió de 8,9 milions d’euros per a aquesta planta. Ens preocupa la viabilitat econòmica de la planta en funcionament, perquè serà municipal i no sabem qui té la formació per gestionar una instal·lació com aquesta».

Els col·lectius ecologistes tampoc no veuen clares les dades que es plantegen per al funcionament de la futura planta, «que són instal·lacions tractadores de residus, que els seus ingressos provenen del que cobren als generadors de residu». I en aquest sentit precisava que, «segons el projecte, el 77% d’aquest residu provindria del mateix escorxador, que serien unes 24.000 tones, però no ens quadra amb el que s’està declarant actualment a l’agència de residus. De residus orgànics de tot el municipi només consten 5.600 tones. No veiem clar d’on vindrien aquests residus quan l’ajuntament ens diu que provindrien tots del poble de Moià».

21 febrer 2025

Regió7

Ecologistes del Moianès demanen a la Generalitat que aturi l'ampliació de l'escorxador

Representants de plataformes i d'una entitat veïnal van mantenir una trobada amb diputats al Parlament per expressar-los la seva oposició també a la planta de biogàs


Representants del Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès, la Plataforma Moianès pel Decreixement i l'Associació de Veïns de Moià Sud, al Parlament de Catalunya / Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès


David Bricollé
Barcelona 29 GEN 2025 14:00 Actualitzada 29 GEN 2025 13:58


Formacions ecologistes del Moianès han portat al Parlament la seva oposició a la proposta d’ampliació de l’escorxador privat de Moià i la creació d’una planta de biogàs municipal, dels que l’Ajuntament en té en marxa la tramitació i que aquestes entitats volen que s’aturi. Precisament amb aquest objectiu, dimarts es van reunir amb la majoria de grups de la Cambra per exposar-los els seus arguments contraris a la iniciativa i demanar que moguin fitxa perquè la Generalitat ho aturi. De moment, ja hi ha el compromís del grup parlamentari dels Comuns d’entrar una proposta de resolució en aquest sentit.

Representants del Fanal-Col·lectiu Cultural i Ecologista del Moianès, la Plataforma Moianès pel Decreixement i l'Associació de Veïns de Moià Sud són els qui van mantenir aquesta trobada al Parlament amb Comuns, CUP, Junts, PP i PSC.


Pilar Clapers, membre col·lectiu El Fanal, va traslladar als diputats representants de les diferents formacions amb qui van mantenir la trobada els detalls de la proposta que hi ha sobre la taula, de la que Regio7 ja se n’ha fet ressò, i els motius pels quals s’hi oposen.


D’entrada, va exposar que es tracta d’un projecte que arrenca amb una modificació puntual urbanística «d’un terreny rústec, que és de protecció territorial segons el Pla Territorial de les Comarques Centrals en l'àmbit agrícola i paisatgístic». Modificació puntual que, va concretar, «són en total 27,6 hectàrees annexes a un polígon industrial el Prat, i pretén convertir 10,8 hectàrees en sòl industrial per a l’ampliació de les activitats de l’escorxador. A canvi d’aquesta requalificació, el propietari dels terrenys cediria 2,5 hectàrees al municipi de Moià per a la construcció d’una planta de biogàs municipal».

Clapers va argumentar que «ens fa molta por una ampliació per a aquest tipus d’activitat perquè suposaria un increment molt considerable del consum d’aigua, en un municipi en què estem en excepcionalitat per sequera, ens abastim només de pous subterranis i el nivell freàtic ha baixat uns 39 metres respecte de la situació prèvia a la sequera».

La portaveu també qüestionava com podia ser que des del departament de Territori fes un informe previ favorable al «si és un terreny de protecció territorial». Ella mateixa hi afegia que «s’excusen en un article, l’1.14 del mateix Pla Territorial de les Comarques Centrals, que cataloga el projecte d’interès general. Ho argumenten com que és un projecte clau per a la ramaderia de la comarca, quan sabem que en realitat aquest escorxador no està sacrificant pràcticament cap porc dels que es produeixen al Moianès. Totes les granges estan integrades i se’n van als seus propis escorxadors».


Quant al projecte de la planta de biogàs la preocupació que van traslladar als diputats té diversos factors. «Ens preocupa pel fet que se situa absolutament al sud de Moià, a 300 metres dels primers habitatges, a 600 dels primers blocs de pisos i a 660 de l’institut. Tindria un motor de cogeneració d’1,2 MW i, per tant, estaria cremant el biogàs que produiria la planta. Ens preocupen les emissions, malgrat els filtres que hi pugui haver, i les pudors».
 

Dubtes econòmics
També van exposar motius econòmics: «Ens preocupa molt la inversió que implicarà, perquè sí que tenen una subvenció de 3,3 milions dels fons europeus Next Generation, però en els pressupostos de 2025 hi ha a la partida d’inversions una previsió de 8,9 milions d’euros per a aquesta planta. Ens preocupa la viabilitat econòmica de la planta en funcionament, perquè serà municipal i no sabem qui té la formació per gestionar una instal·lació com aquesta».

Els col·lectius ecologistes tampoc no veuen clares les dades que es plantegen per al funcionament de la futura planta, «que són instal·lacions tractadores de residus, que els seus ingressos provenen del que cobren als generadors de residu». I en aquest sentit precisava que, «segons el projecte, el 77% d’aquest residu provindria del mateix escorxador, que serien unes 24.000 tones, però no ens quadra amb el que s’està declarant actualment a l’agència de residus. De residus orgànics de tot el municipi només consten 5.600 tones. No veiem clar d’on vindrien aquests residus quan l’ajuntament ens diu que provindrien tots del poble de Moià».


Les tres entitats denuncien «opacitat» en la tramitació «perquè tota la tramitació feta fins ara s’ha fet per decrets d’alcaldia». En la seva trobada amb els diputats els van informar que mesos enrere van fer una recollida de 1.786 firmes en contra d’aquesta tramitació, i que en aquests moments s’està promovent per part d’un grup de ciutadans la celebració d’una consulta popular no refrendaria.

29 gener 2025

Regió7

Moià i el Moianès escullen clarament Junts

Els juntaires amplien el suport respecte fa quatre anys a costa d'ERC, que perd un terç dels vots a la comarca.
El PSC puja com a tercera força, Aliança irromp com a cinquena, i Cs pràcticament desapareix


Junts ha ampliat suports al Moianès / ARXIU


Jordi Escudé
Moià 12 MAI 2024 19:25 Actualitzada 13 MAI 2024 12:15


Junts ha tornat a guanyar les eleccions catalanes d'aquest diumenge tant a Moià com al Moianès, on ha estat la primera força a totes deu poblacions de la comarca. Hi ho ha fet amb una forta embranzida respecte dels resultats d'ara fa tres anys, en què aquesta formació també va es va imposar, però amb uns resultats molt ajustats pel frec a frec que hi va haver amb ERC. De fet, aleshores, els republicans van ser el partit més votat a Moià, mentre que aquesta vegada han patit un fort retrocés a tots els municipis, si bé es mantenen com a segona força en el global comarcal i també a la capital. En canvi, a Sant Quirze Safaja i a Castellterçol, és el PSC qui ha quedat per darrere de Junts, i han avançat als republicans.

I és que els socialistes continuen amb l'escalada que ja van experimentar ara fa tres anys. Aquesta vegada han sumat 364 vots (gairebé 5 punts percentuals) respecte al 2021, i s'acosten al miler. Amb aquests resultats, el PSC s'ha convertit en la tercera força a la comarca, i ha desbancat la CUP, que ha tingut un considerable descens, amb una pèrdua de més de 200 vots.


PSC i Junts s'han erigit com els grans triomfadors d'aquests comicis, després que han disparat els resultats tant a Moià com al conjunt del Moianès, i entre les dues forces sumen més de la meitat de les paperetes dipositades a les urnes aquest diumenge.


L'independentisme continua arrasant

Malgrat els retrocessos d'ERC i la CUP, el vot independentista continua sent molt majoritari i en el conjunt de la comarca quadruplica el suport que tenen la resta de partits. Aquesta vegada s'hi afegeix Aliança Catalana, que ha irromput amb una certa contundència fins a esdevenir cinquena força al conjunt de la comarca i també a Moià, i a l'Estany i Granera fins i tot s'ha convertit en la quarta, per darrere de Junts, ERC i el PSC. També ha aparegut Alhora, la formació liderada per Ponsatí i Graupera, tot i que ho ha fet amb molta més moderació, però amb vots en tots els municipis del Moianès (69 en total).

Fora de l'àmbit independentista, a banda del PSC, també ha tingut una forta embranzida el PP, per bé que partia de mot avall a la comarca. Ha augmentat en 2,4 punts percentuals respecte ara fa tres anys, i és sisena força al conjunt del Moianès i també a Moià, en aquest cas empatada amb 137 vots amb els Comuns, que han tingut un suport pràcticament calcat al de fa tres anys.

L'auge del PP, en part s'explica per la patacada de Cs, que gairebé desapareix del mapa comarcal. Ha obtingut 11 vots en total (7 a Moià), mentre que fa tres anys en tenia 120. VOX també ha millorat lleugerament els resultats, i ha sumat 51 vots als 189 que tenia en el conjunt de la comarca

Poca participació

A les eleccions d'aquest diumenge han votat sis de cada deu electors de la comarca. En concret, ho ha fet el 61,37% del cens, amb una xifra pràcticament idèntica a la de 2021, que va ser de 61,31%, si bé aleshores era en plena tercera onada de la pandèmia

Resultat molt igualat en les eleccions del 2021

Ens comicis del 14-F del 2021 es van debatre en un frec a frec que finalment va donar una victòria molt ajustada a Junts, que es va imposar per tan sols 114 vots de diferència a ERC, la segona força més votada al Moianès. La nit electoral de fa tres anys també es va tancar amb uns bons resultats per al PSC, que va aconseguir una remuntada respecte els comicis anteriors i es va situar com a quarta força a la comarca, però encara lluny de la victòria i amb un terç del suport que van obtenir els dos partits majoritaris.

Junts i ERC es van repartir el pastís, amb victòries per a l'un o l'altre en tots els municipis. Junts, que el 2017 va guanyar en tots deu, va notar la fugida d'alguns vots que aquesta vegada van anar al PDeCAT (299 en el conjunt de la comarca) i es va imposar en sis. ERC va ser la força més votada en tres poblacions, entre elles la capital, Moià, mentre que a Santa Maria d'Oló es va produir un empat a 200 vots entre les dues formacions.

Amb aquests resultats, l'independentisme va revalidar la seva hegemonia al territori, amb quasi 8 de cada deu vots, i amb un ascens destacat de la CUP, que va passar de quarta a tercera força, amb gairebé el 12% dels sufragis.

12 maig 2024

Regió7

Sis dones i dos homes: els candidats del Moianès per les ‘possibles’ eleccions del 14 de febrer

 

gener 22nd, 2021 Dídac Garcia 


Un total de 8 moianesos són presents després de la publicació de les llistes a les eleccions de Catalunya. Això suposa un augment de la representació comarcal envers anteriors convocatòries.

La representant amb opcions d’entrar al Parlament és la regidora de Moià Basha Changuerra, que va en cinquena posició a la llista de la CUP. Alguns anàlisi, com el del periodista Xavier Rius per la revista La Tosca, auguren que podria arribar a ser diputada amb una baixa participació. També existeix la possibilitat que durant la legislatura hi hagi un relleu de candidats. En qualsevol cas, la política moianesa seria la segona persona de la comarca en obtenir l’escó. El primer va ser l’actual alcalde de Moià, Dionís Guiteras, qui ho va aconseguir fa dues legislatures.

Si ens fixem a la llista de Junts per Catalunya trobem la castellterçolenca Ennatuhum Domingo al número 28 mentre que la Maria Tarter, regidora de Moià, va en el 38.

Pel que fa el PSC té Rafael Manzanera, conegut metge de família de Moià, com a número 49 les seves llistes.

A la candidatura d’En Comú Podem també trobem representació del Moianès. En concret, Montse Clapers en 61è posició.

Pel que fa el PDeCAT, el jove Àlex Mur ocupa el número 27 de la llista mentre que Rosa Ponsa, presidenta dels Tres Tombs de Moià, anirà en un dels últims llocs del partit que encapçala Àngels Chacón.

Per últim, la més jove: Elsa Maestre, de Collsuspina i de les Joventuts d’Esquerra, que va en el lloc número 81 d’ERC.

22 gener 2021

OnaMoianès

La CUP irromp com a tercera força al Moianès

Els republicans es mantenen com a formació dominant a la comarca però cedeixen 3 dels 10 municipis a Junts per Catalunya queralt casals 11.11.2019 | 02:28


Votacions ahir al matí al col·legi electoral de Moià ubicat a Les Faixes JOAN CAPDEVILA

ERC va tornar a ser ahir la força més votada en les eleccions generals al Moianès, amb el 33,73% dels vots, tot i perdre'n 810 respecte les eleccions de l'abril. D'aquesta manera, no es va poder imposar a la totalitat dels 10 municipis de la comarca, com aleshores, i n'ha cedit tres a Junts per Catalunya, que es manté com a segona força, però amb un lleuger ascens. La CUP ha irromput amb força en unes generals i ha estat la tercera formació més votada, per sobre del PSC i els comuns, que han baixat. La dreta espanyolista es manté com a minoritària, tot i l'increment de Vox.

Els partits independentistes s'han imposat de nou en les eleccions al Congrés només mig any després dels darrers comicis i sumen el 71,75% dels vots a la comarca, una xifra similar a la de fa mig any, però amb la suma d'un nou actor, la CUP, que ha tingut 1.053 vots al Moianès. La seva irrupció pot ser un dels motius de la pèrdua de pes dels republicans, que, tot i així, es mantenen com a primera força, gairebé 10 punts percentuals per sobre de Junts per Catalunya, que ha sumat el 24,08% dels vots a la comarca, tres punts més que a l'abril.

Amb tot, aquestes eleccions han trencat l'hegemonia que tenia ERC a les generals, en què s'havia imposat en els 10 pobles de la comarca, i ha cedit Calders, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja a JuntsxCat. Per la seva banda, el PSC, que ha passat el tercer lloc a la CUP, ha perdut pes respecte a fa mig any, amb 204 vots menys, igual que En Comú Podem, que ha reculat 158 vots. Més País ha sumat uns escassos 58 votants i la dreta espanyolista (Ciutadans, el PP i Vox) han sumat el 8,18% de vots de la comarca, un percentatge pràcticament calcat al dels darrers comicis, però amb un canvi en la correlació de forces. Mentre que Cs ha perdut més de la meitat dels votants i el PP també retrocedit, Vox s'ha enfilat lleugerament i ha sumat 237 vots a la comarca, 97 més que a l'abril.

A Moià els resultats han seguit la tònica comarcal. ERC s'hi ha imposat amb el 35% del vots, tot i perdre'n 243, i JuntsxCat, en segon lloc, n'ha sumat 70. Els segueix la CUP amb 428 vots (13,13%) i tant el PSC com els Comuns han retrocedit. El PP i Vox han tingut un lleuger ascens, mentre que Cs ha perdut 100 votants.

11 novembre 2019

Regió7

El PSC i JxCat fan presidenta de la Diputació de Barcelona Núria Marín

12 juliol 2019

Regió7 paper

ERC es fa seus els deu municipis del Moianès

L'independentisme suma dos de cada tres vots, el PSC desbanca els comuns, i la dreta espanyolista punxa tot i l'auge de Vox jordi escudé 29.04.2019 | 02:31


La número 10 per Barcelona de JxCat, Montse Girbau, votant ahir a Moià maria tarter

ERC va tornar a ser la clara guanyadora de les eleccions d'ahir al Moianès, on va revalidar l'hegemonia que té a les generals en aquesta comarca des del 2015, i ho va fer amb mil vots més que en els darrers comicis al Congrés d'ara fa dos anys. Aquesta vegada, gairebé la meitat dels electors han optat per la llista republicana, que s'ha endut el 41,41 % dels vots de la comarca. Ahir també va millorar resultats el PSC, que queda darrere de JxCat i ha relegat els Comuns al quart lloc, mentre que la dreta espanyolista és gairebé testimonial a la comarca, amb una forta patacada del PP.

L'increment de vots dels republicans ha estat un reflex de l'elevada participació que hi ha hagut en aquestes eleccions a la comarca, 15 punts percentuals més que en les darreres generals. Ahir va votar el 80,59 % del cens, i això es va traduir en un increment del nombre absolut de vots també de Junts per Catalunya, que es manté com a segona força, tot i perdre pes, amb un descens percentual respecte del 2016.

ERC va ser ahir la llista més votada a tots els municipis de la comarca (a Oló amb més de la meitat dels vots), i Junts per Catalunya la segona, també a tot arreu, i a una distància considerable de la resta de forces. De fet, l'independentisme (sumant-hi la irrupció del Front Republicà, que al Moianès s'ha situat com a cinquena força en general i tercera a Calders i Oló) arrasa a la comarca amb pràcticament el 70 % dels vots, respecte del 61,7 % que el 2016 sumaven ERC i JxCat (llavors CDC).

La capital, Moià, és el reflex dels resultats a tota la comarca. S'hi repeteix el mateix patró, amb el PSC com a tercera força, després que s'ha aconseguit recuperar de la davallada de fa dos anys, per bé que encara no assoleix els resultats del 2011. La remuntada d'ahir ha permès als socialistes desbancar els Comuns de la tercera posició, que perden un terç dels vots i ara són quarts.

A la cua se situen els partits de línia més marcadament espanyolista. Cs guanya vots però manté el seu pes percentual, mentre que el PP es desploma i se situa per sota del 2 % dels vots de la comarca. Fins i tot es veu superat per Vox a Calders, Castellcir, l'Estany, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja. Els ultradretans aconsegueixen vots a tots els municipis.

 29 abril 2019

Regió7

ERC es fa seus els deu municipis del Moianès

29 d'abril 2019

Regió7 paper