El Museu de Moià rep les rèpliques de diverses gerres ceràmiques / Arxiu particular
Regió7
Manresa29 D’OCT. 2025 7:27
El Cap de Didactica del Museu de Moià Jofre Costa va rebre les rèpliques de diverses gerres ceràmiques per l’ampliació de l’accessibilitat a l’exposició permanent del Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià gràcies al programa "La Mirada Tàctil" de la Diputació.
29 octubre 2025
La presidenta Lluïsa Moret ha visitat la comarca per conèixer de primera mà projectes com la caldera de biomassa que escalfa tres equipaments municipals
L'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, amb la presidenta de la Diputació, Lluïsa Moret / Queralt Casals
Queralt Casals
Moià03 JUN 2025 16:44
Amb l’objectiu de reivindicar el compromís amb el territori i impulsar polítiques vinculades a la lluita contra el canvi climàtic i a la recuperació del patrimoni, la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret, ha visitat aquest dimarts la caldera de biomassa que dona servei a tres equipaments municipals de Moià i el campanar de l’església de Santa Maria, on s’han fet treballs de restauració. Es tracta de dos projectes que han comptat amb finançament de l’ens supramunicipal, que Moret ha conegut de primera mà en el marc d’una visita institucional a la comarca del Moianès, que també ha fet parada a Calders i Sant Quirze Safaja.
La presidenta de la Diputació ha recordat que les visites al territori com la que ha fet avui al Moianès permeten tirar endavant tot un conjunt de polítiques vinculades, per exemple, amb la lluita contra el canvi climàtic i la restauració del patrimoni històric. Projectes polítics, ha subratllat, que tenen la finalitat de millorar «la vida quotidiana, el futur i les oportunitats» dels ciutadans de comarques com el Moianès.
L’escola pública Josep Orriols i Roca de Moià ha posat en marxa aquest curs una caldera de biomassa que proporciona calefacció i aigua calenta a tres equipaments municipals: el centre educatiu, el pavelló i la llar d’infants els Garrofins, que han substituït el consum d’energies fòssils com el gasoil per energia renovable amb estella forestal de proximitat. La instal·lació ja es troba en ple funcionament i Moret n’ha destacat l’aposta «per l’autosuficiència energètica i per un model d’energia renovable amb una concepció circular perquè gestiona residus, en aquest cas, del meravellós entorn forestal del Moianès».
La presidenta ha estat acompanyada de l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, que ha subratllat «l’estalvi econòmic i energètic» que suposa l’equipament per al municipi i n’ha destacat «la part pedagògica que té que les administracions també fem el pas de poder mitigar el canvi climàtic, que ens afecta a tots». Abans de conèixer la caldera de biomassa, la presidenta ha pujat al campanar de l’església de Santa Maria, que ha estat consolidat i se n’ha reparat la coberta.
Visita a Calders i Sant Quirze
Prèviament a la visita a l’Ajuntament de Moià, la presidenta de la Diputació de Barcelona ha fet parada a Calders on s’ha reunit amb l’alcalde, Eduard Sànchez, ha visitat els treballs de remodelació que s’estan fent a la casa consistorial, així com la restauració i adequació de l’antiga fàbrica Jorba, a més de visitar el Puig, el punt més alt del municipi. La visita institucional al Moianès ha acabat a Sant Quirze Safaja on s’ha reunit amb l’alcalde, Carles Lupianez, i ha conegut les obres de pacificació del nucli urbà i el projecte que es destinarà a l’edifici adquirit al carrer Barcelona del municipi per dedicar-lo a habitatge protegit per joves.
3 juny 2025
L’Ajuntament comença a treballar en un nou document que vol recollir les necessitats de segments de població específics i que ha de definir la incidència del pàrquing del CAP
Entrada sud de Moià per la carretera de Manresa a Vic / ARXIU/DAVID BRICOLLE
David Bricollé
Moià 29 MAI 2024 13:13 Actualitzada 30 MAI 2024 6:25
Moià començarà a definir un nou pla de mobilitat que ha d’establir els punts de vista, els criteris i les mesures que s’han d’aplicar en els pròxims anys, a partir de dos elements clau, segons ha explicat el regidor de l’àrea, Xavier Bach. D’una banda, un de caràcter pragmàtic que no apareixia en el document vigent fins ara, com ha estat la posada en servei (el desembre del 2022) del pàrquing soterrat de la plaça del CAP. De l’altra, un de caràcter més conceptual: es vol tenir una proposta molt més ajustada a les necessitats de diferents sectors socials de població i, molt concretament, es vol modelar a partir d’introduir-hi la perspectiva de gènere. «Volem buscar altres mirades, que no siguin les de les persones que sempre alcen la veu, que sempre exigeixen. Hi ha molta gent que potser se’ls escolta poc i que demanda una mobilitat diferent, i els hem d’anar a buscar, fins i tot de manera explícita», explica Bach. Amb aquest objectiu, aquest dijous 30 de maig s’ha convocat un acte (a 2/4 de 7 de la tarda a l’auditori Sant Josep) que servirà de primera presentació i, alhora, de sessió participativa per començar a confeccionar el nou pla, els resultats del qual es començaran a concretar a la tardor.
Moià ha estat triat per la Diputació per fer una prova pilot d’aplicació de la perspectiva de gènere en la planificació de la mobilitat
La capital del Moianès ja té un pla de mobilitat vigent que s’ha anat executant i del que, fins i tot, encara queden mesures per aplicar. Per exemple, s’ha anat fent realitat ja un tancament progressiu del centre al trànsit rodat (fins ara, sobretot, al voltant de la plaça de l’església). I s’ha de materialitzar la implantació de sentits únics en carrers de sectors més perifèrics, «que anirem aplicant per fases i per barris, tal com ens marcava ja aquell pla vigent fins ara».
Però l’Ajuntament considera que cal un nou document que marqui noves directrius i que ho faci, a més, d’una manera «més oberta», des de noves perspectives. Per aquest motiu, en el procés que ara es comença, segons ha explicat el regidor, no es vol acotar el debat a uns aspectes predeterminats, «perquè la gent s’expressi sobre tot allò que el preocupa en relació amb la mobilitat a Moià».
La connexió del pàrquing soterrat
Tanmateix, Xavier Bach sí que ha apuntat dos temes que es posaran sobre la taula. D’una banda, la incidència del pàrquing soterrat, «perquè és una peça que canvia molt la perspectiva de la mobilitat a Moià». En aquest cas, no només de l’estacionament a la vila, sinó també sobre com es canalitzen les connexions cap a aquest aparcament: «Sobretot pel que fa a les sortides, s’ha d’acabar de veure si tot el trànsit s’ha d’acabar canalitzant pel carrer Sant Sebastià o Santa Magdalena, i aquest seria un dels temes de debat. Cap a on orientar la sortida del pàrquing», exposa Xavier Bach.
Es pàrquing sota la plaça del CAP es va posar en servei el desembre del 2022 / ARXIU/E. V.
De l’altra, després que el pla vigent ja incidís en una de les artèries principals, l’avinguda de la Vila (tram urbà de la carretera C-59, que creua el poble d’est a oest), en el nou es vol debatre la connectivitat del tram urbà de la carretera de Vic.
Prova pilot
Però, sobretot, en l’elaboració d’aquest document es vol incorporar «sensibilitats diferents». En aquest sentit, Moià ha estat seleccionat (juntament amb el Prat de Llobregat) per la Diputació de Barcelona per, com a prova pilot, aplicar la perspectiva de gènere en la planificació de la mobilitat. Una de les iniciatives ja programada per aplicar-ho és «una marxa exploratòria no mixta, amb la que volem aconseguir una descoberta de l’entorn a través de la mirada de dones i persones no binàries», explica el regidor, que detalla que es dinamitzarà i canalitzarà a través del col·lectiu Punt6 (que es presenta com una entitat per promoure l’urbanisme feminista en la vida quotidiana).
Xavier Bach argumenta els motius d’aquesta introducció de la perspectiva de gènere en la planificació: «si mires com són les mobilitats dels homes i la de les dones dins d’un municipi com pot ser el nostre, s’observa que hi ha diferències. Es pot veure que la de les dones és una mobilitat molt més relacionada encara majoritàriament amb les activitats de tenir cura. Una mobilitat alta, molt freqüent, i tradicionalment molt més a peu. Per tant, ens cal planificar des d’aquesta perspectiva, que alhora vol dir promoure l’accessibilitat més sostenible». També, des d’aquesta mirada, es vol «detectar espais on es pugui tenir certa percepció d’inseguretat, la qual cosa també acaba condicionant aquesta mobilitat interna».
Segments concrets
A més a més, explica Bach, s’ha començat a treballar en altres àmbits de població específics: «un d’aquests és la població jove, anant als alumnes de l’institut perquè ens defineixin quines són les seves xarxes de mobilitat quotidiana. Però també volem fer tallers amb centres especials que tenim a Moià, com la llar Els Avets, que treballa amb persones amb discapacitat intel·lectual; el col·lectiu TEA, que treballa amb infants autistes; també amb població immigrada de Moià, perquè ens expressin les seves necessitats de mobilitat; i ja ens hem anat reunint amb les direccions dels diferents centres educatius i de la residència per saber les necessitats de diferents sectors de població, i que no són els que de manera comuna ens arriben». El regidor conclou que «el lema del pla és ‘Fem accessibles les activitats quotidianes’. Per això volem recollir els punts de vista del màxim de col·lectius».
La sessió explicativa i participativa d’aquest dijous està oberta a tota la ciutadania i durant un temps hi haurà una bústia oberta per a aquesta fase de recollida de propostes, que es canalitzaran mitjançant el treball d’una consultoria, del que en sortirà el document que es preveu tenir a punt de cara a la tardor.
29 maig 2024
Al Vallès Oriental i al Moianès, el pla de prevenció d’incendis forestals segueix el model habitual amb rutes que recorreran el territori
Una vigilant del PVI en una imatge d'arxiu | Griselda Escrigas
ACN
16/05/2024
Granollers
La Diputació de Barcelona destinarà 2,1 milions d’euros al Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals (PVI). Es tracta d’un dispositiu desplegat arreu de les 626.000 hectàrees forestals de la demarcació de Barcelona i que enguany es va posar en marxa setmanes abans del que és habitual, l’1 de maig, per la sequera.
El pla que l’administració ha previst replica el model iniciat com a prova pilot l’any passat a les comarques de l’Alt Penedès, Garraf i Vallès Occidental, i que ara amplia al Maresme, Baix Llobregat, l’Anoia i el Barcelonès. El dispositiu, desplegat amb col·laboració amb 275 ajuntaments i 124 agrupacions de defensa forestal (ADF), se centra en la vigilància dels entorns de risc i la sensibilització de la població.
En una atenció als mitjans aquest dijous, el diputat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal de la Diputació de Barcelona, Jordi Fàbrega, ha apuntat que el 85% dels incendis forestals que es produeixen als boscos de la demarcació de Barcelona són fruit de l’activitat humana i les “males” conductes. En aquest sentit, ha defensat les mesures d’informació i conscienciació com un dels elements indispensables en la prevenció d’incendis.
Al Moianès i al Vallès Oriental, enguany la campanya seguirà el “dispositiu ordinari” que l’administració ha desplegat cada any. També al Berguedà, el Bages, el Lluçanès i Osona. En aquestes comarques, hi haurà 98 agents distribuïts en 49 unitats mòbils que recorreran el territori informant la població que accedeix al medi natural, amb l’objectiu de dissuadir les conductes imprudents i informant sobre l’estat de les infraestructures de prevenció d’incendis. Aquestes unitats actuaran de forma ininterrompuda del 19 de juny al 2 de setembre de 12.30 h a 19.30 h. A més, la Diputació constituirà en aquestes comarques 6 centres de control amb 26 operadors de comunicacions i 7 tècnics responsables.
El nou dispositiu desplegat a la resta de comarques des de l’1 de maig segueix un nou model de prevenció que la Diputació de Barcelona va aplicar l’any passat com a prova pilot a l’Alt Penedès, el Garraf i el Vallès Occidental. Enguany, ha ampliat aquest model al Maresme, Baix Llobregat, l’Anoia i el Barcelonès, i la previsió és que aquest estigui completament desplegat a les 13 comarques que formen part de la demarcació de Barcelona l’any 2025.
El dispositiu té dues vessants. Per una banda, el reforç de la vigilància i la capacitat de primera intervenció els dies de màxim risc d’incendi -nivell 2 i 3 del pla Alfa-, amb agents de les ADF que dediquen esforços a detectar conductes de risc, com poden ser abocaments incontrolats de materials inflamables (neumàtics o cigarretes). “Posem personal amb vehicles i torres de vigilància a tot el territori on poden haver-hi incendis perquè hi ha boscos”, ha explicat Fàbrega.
D’altra banda, el nou model concentra també els esforços en la informació i sensibilització en els dies de màxima activitat de la població en el medi natural. Aquesta mesura suposa el desplegament de 44 agents cívics que actuaran en 22 unitats de forma ininterrompuda entre el 19 de juny i el 2 de setembre de les 12.30 h a les 19.30 h en les àrees on l’administració ha detectat que es produeixen “més conductes imprudents i activitats de risc”.
El dispositiu del PVI es completarà amb una xarxa de vigilància de ràpida detecció i seguiment de l’inici de l’incendi, formada per 30 guaites ubicats a 15 torres de vigilància i més de 100 càmeres de vigilància. Com a novetat, la Diputació de Barcelona també oferirà suport econòmic als ajuntaments per a la retirada i gestió dels abocaments incontrolats que generen risc d’incendi forestal.
Més enllà de la vigilància i sensibilització, la Diputació de Barcelona també ha alertat de la importància de les “franges de protecció” en les urbanitzacions que es troben a tocar dels boscos. En aquest sentit, l’administració ha destinat més de 3 milions d’euros a ajudar a redactar i redactar aquests plans de protecció als municipis que ho necessiten. Segons ha apuntat Fàbrega, a la demarcació de Barcelona hi ha unes 1.500 urbanitzacions rodejades de massa forestal.
“Tallar un arbre no és un crim”
Amb tot, des de la Diputació de Barcelona han insistit que, més enllà de les tasques de prevenció, l’element fonamental és la gestió forestal. En aquest sentit, Fàbrega ha denunciat que els boscos de la demarcació s’han abandonat “durant anys”, un fet que ha provocat “més combustió” per a la generació d’incendis i que s’ha agreujat amb la sequera persistent que pateix Catalunya. Segons l’administració, als boscos de la demarcació hi ha uns 10.000 arbres malalts per la manca de pluges. “Tallar un arbre no és un crim, el que és un crim és abandonar la gestió forestal”, ha sentenciat.
16 maig 2024
El dilluns 29 d’abril passarà per Calders, Monistrol de Calders, Granera i Sant Quirze Safaja
El vehicle del caixer mòbil | Diputació de Barcelona
Ferran Polo
26/04/2024
Monistrol de Calders
La Diputació posa en marxa aquesta setmana el servei de caixer mòbil que arribarà a set dels deu municipis del Moianès, tots els que no tenen oficina bancària. Els primers municipis que rebran el servei seran Calders, Monistrol de Calders, Granera i Sant Quirze Safaja. Serà el dilluns dia 29.
Durant el mes de maig, el vehicle amb el caixer arribarà a la resta de municipis. La freqüència depèn de la població: un cop cada mes als pobles de menys de 1.000 habitants i dos cops al mes als que tenen entre 1.000 i 5.000 habitants. El temps d’estada també varia segons la població.
El servei està operat per l’empresa Prosegur, que va guanyar el concurs públic convocat per la Diputació. El vehicle amb el caixer permetrà fer diverses gestions: treure efectiu amb la targeta i amb el mòbil, consultar els últims moviments del compte corrent, consultar el saldo, canviar de PIN, recarregar la targeta de prepagament i informar-se dels serveis que presta la Diputació. A més, hi haurà una persona disposada a ajudar i a resoldre de manera personalitzada qualsevol dubte relacionat amb els serveis que es presten.
El caixer se situarà en els punts que s’han pactat amb els ajuntaments. Al Moianès, el servei s’estrenarà a Calders amb la furgoneta que aparcarà a la plaça Major i prestarà servei a partir de les 9.05 del matí. Després, es desplaçarà a Monistrol de Calders. Pararà a l’avinguda Pere Tarrés a partir de les 9.40 del matí. A Granera, la furgoneta estarà davant del casal social del poble a partir de 2/4 d’11 del matí. La darrera parada de la jornada al Moianès serà a Sant Quirze Safaja: quan faltin deu minuts per les 12 del migdia estarà disponible al costat de la llar d’infants Els Quirzets. El temps d’estada a cada municipi és limitat perquè el vehicle va fent ruta al llarg de la jornada.
Les següents visites previstes al Moianès són: Calders (22 de maig), Castellcir i Collsuspina (24 de maig), l’Estany (27 de maig) i Granera, Monistrol de Calders i Sant Quirze Safaja (29 de maig).
També al Vallès Oriental
En total, 96 municipis de la demarcació de Barcelona rebran la visita dels caixers mòbils en un servei semblant al que des de fa anys dona el Bibliobús als pobles més petits. Hi viuen o treballen un total de 58.000 persones. Al Vallès Oriental, sis municipis es beneficiaran de la iniciativa: Sant Pere, Campins, Fogars i Santa Maria de Martorelles (rebran la primera visita el 21 de maig), Figaró (dia 24) i Tagamanent (30).
26 abril 2024
El projecte preveu instal·lar la nova il·luminació en una part del recorregut i la substitució de les arquetes elèctriques
Visitants a l'interior de les Coves del Toll / ARXIU/ALEX GUERRERO
David Bricollé
Moià 28 MAR 2024 6:25
El Parc Prehistòric de les Coves del Toll tindrà nova instal·lació d’enllumenat a l’itinerari d’accés a la cova principal per optimitzar la seva gestió energètica. L’Ajuntament de Moià ha aprovat la memòria tècnica que preveu l’execució del projecte d’il·luminació, amb un pressupost de 45.000 euros.
La memòria defineix l’enllumenat d’una part del recorregut, concretament d’un tram d’aproximadament 75 metres, que correspon a l’accés de la Cova del Toll des de la zona d’aparcament i punt d’informació. La lluminària que es proposa és una balisa de peu, de secció circular de 115 mm de diàmetre i 80 cm d’alçada. El color es definirà més endavant per permetre la integració total en el paisatge. Es planteja situar les balises just per davant de la barana en els trams on n’hi ha, i donar continuïtat a aquesta on no n’hi ha.
El projecte també inclou la substitució de les arquetes elèctriques existents en tot el recorregut. Actualment, la instal·lació està formada per un subministrament elèctric de 17,321 kW de potència amb una instal·lació soterrada de tubs i arquetes al llarg del recorregut que no estan en bon estat. Aquestes se substituiran per unes de noves que quedaran fixades al terreny amb formigó i amb una tapa de registre. També hi ha alguns tubs deteriorats per pas de cables elèctrics descoberts, que se soterraran de nou. Pel que fa a la durada dels treballs, es preveu que sigui de 3 mesos.
El projecte està subvencionat per la Diputació de Barcelona en el marc del programa sectorial de rehabilitació i millora d’edificis, edificacions i jaciments arqueològics locals amb valors patrimonials.
Aquesta serà una nova millora que s’introduirà al Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià, on actualment s’ha dut a terme també la construcció d’una passarel·la i un porxo just al davant de l’accés a la cova.
Aquesta nova estructura permetrà que els arqueòlegs puguin treballar als nivells inferiors de l’entrada a la cavitat i que alhora els visitants puguin continuar accedint al recinte. D’aquesta manera, sense afectar el camí de ronda del Parc Prehistòric, es podrà continuar amb l’excavació de restes prehistòriques per sota de la passarel·la, situada just a l’exterior de la cova. D’altra banda, el porxo que permetrà protegir l’accés a la cova i les noves excavacions arqueològiques i facilitarà la seguretat del jaciment.
Amb aquestes millores, el consistori assegura que segueix treballant perquè aquest jaciment arqueològic sigui «referent mundial».
28 març 2024
Des de la reobertura el dia 22 d’abril, han passat prop de 30.000 persones per l’espai natural situat a cavall del Vallès Oriental i el Moianès
Les vistes són un dels aspectes valorats de la visita | Griselda Escrigas
Ferran Polo
24/01/2024
Bigues i Riells del Fai
El 86% de les persones que han visitat l’espai natural de Sant Miquel del Fai des que va reobrir portes el 22 d’abril de l’any passat hi van arribar en vehicle privat. Així ho ha detallat aquest dimecres en un comunicat. Molt per darrera queden les persones que ho van fer a peu des del sender de Riells del Fai (9,2%) o amb a autobús o vehicle col·lectiu (2,3%). La resta ho van fer per altres camins o mitjans.
Des de la seva reobertura, 29.820 persones han passat per l’espai natural de Sant Miquel del Fai que només ha estat obert els caps de setmana i dies festius excepte el període d’estiu quan va haver de tancar per seguretat davant de l’elevat risc d’incendi.
L’entrada a Sant Miquel del Fai és gratuïta. S’hi pot accedir en tres franges horàries: de 10 a 12 del migdia, de 12 a 2 de la tarda i de 2 a 2/4 de 5 de la tarda i s’ha de reservar amb cita prèvia al web. Amb l’entrada, també es pot reservar aparcament a l’espai destinat per aquesta finalitat i que té les places limitades.
Bona nota
Els visitants també posen bona nota a l’experiència. Segons l’enquesta que es fa després de la visita, el 53,9% li donen un cinc sobre sobre. I un 28,3% un quart sobre cinc. El salt d’aigua -tot i la sequera- i les baumes són els més valorat. També les vistes (17%) i la visita en general (15%). Un 37,6% assegura haver consultat els codis QR que hi ha als plafons per ampliar la informació durant la visita.
Millora de l’accessiblitat
La Diputació treballa per a la millora de l’accessibilitat de l’espai natural amb la instal·lació amb la instal·lació d’uns codis a tots els punts d’interès de la visita que faran més accessible la informació i la visita a les persones amb discapacitat visual. Els nous senyals digitals donaran accés als mateixos continguts del web però en versió audio, per ser escoltada.
Dels webs de tots els espais naturals que gestiona la Diputació, la de Sant Miquel del Fai ha estat la que ha rebut més visites durant l’any passat.
24 gener 2024
Es farà en dues fases, una primera per ajudar a que tanquin l'any 2023 sense dèficit pressupostari i la segona, perquè comencin el 2024 amb la liquiditat necessària
Redacció
Manresa | 09·11·23 | 18:07 | Actualitzat a les 18:09
Imatge de la Diputació de Barcelona ARXIU/JOSEP GARCIA
La Diputació de Barcelona ha aprovat aquest dijous la distribució del nou fons extraordinari de 75 milions d’euros destinat als ajuntaments i a les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) de la província. A la Catalunya central, un total de 111 ajuntaments del Bages, el Berguedà, l'Anoia, el Moianès i el Baix Llobregat Nord rebran 16,72 milions.
Aquest nou ajut està dividit en dues fases. La primera, dotada amb 50 milions d’euros, es pagarà durant el mes de desembre i permetrà que les corporacions municipals puguin tancar l’any i els seus exercicis pressupostaris sense dèficit; mentre que la segona, dotada amb 25 milions d’euros, es destinarà als governs locals l’any 2024 per tal que puguin començar l’any amb la liquiditat necessària.
31 ajuntaments del Bages rebran, en conjunt, 5,36 milions; 30 del Berguedà, 3,34 milions; 33 de l'Anoia, 4,96 milions; 10 del Moianès, 1,22 milions; i 7 del Baix Llobregat Nord, 1,84 milions. En aquesta taula es mostra les partides, municipi a municipi:
Amb aquest nou fons es referma el paper de la Diputació de Barcelona a l’hora de treballar per tal que cap municipi hagi de fer un pas enrere en la prestació de serveis públics de qualitat. Així com també de continuar vertebrant un sistema cada cop més robust i flexible de suport als governs locals i contribuir a enfortir l’autonomia i dinamisme locals i deixar enrere el llast d’uns anys especialment difícils.
La distribució dels ajuts s’ha fet d’acord amb criteris públics, objectius i acotats seguint la línia d’altres ajuts semblants atorgats, com una assignació mínima a cada ajuntament, el nombre d’habitants, la desocupació o l’extensió territorial del municipi.
Així doncs, el nou programa constarà de dues línies de suport: suport a la despesa corrent i a la despesa de capital i financera. La primera línia preveu accions com les reparacions, manteniment i conservació d’infraestructures i béns locals; l’increment del preu dels subministraments; la modernització dels sectors econòmics tradicionals; i, actuacions de foment del turisme sostenible i responsable, de l’esport com a eina d’inclusió social i comunitària i de l’ocupació de qualitat, així com la reducció de la bretxa digital i la inserció laboral dels col·lectius en situació de vulnerabilitat.
D’altra banda, la segona línia preveu, entre d’altres, inversions sobre l’espai públic, en equipaments energèticament sostenibles i socialment integradors, en infraestructures urbanes orientades a fomentar la sostenibilitat ambiental i la transició energètica i en la posada en valor del patrimoni arquitectònic local. També serà una línia de suport en l’amortització anticipada del deute.
Els governs locals hauran d’acceptar aquest nou ajut des d’aquest divendres, 10 de novembre, fins al 30 de novembre al Portal de tràmits dels governs locals (PMT) de la Diputació de Barcelona. Per a cadascun dels dos anys, el període d’execució de la despesa és de l’1 de gener al 31 de desembre.
9 novembre 2023
Regió7 paper
L'ens provincial ha treballat durant 10 anys en la planificació i ara actuarà en tot el seu àmbit provincial
Enric Badia
Barcelona | 23·03·23 | 16:21 | Actualitzat a les 08:11
Un ciclista al camí que uneix Rocafort amb Mura, que serà objecte de reforma Oscar Bayona
La Diputació de Barcelona millorarà i gestionarà a partir d'ara una quinzena de camins o carreteres locals del Bages, Berguedà, Moianès, Anoia i Baix Llobregat Nord que s'incorporen al que s'anomena Pla Zonal, que no deixa de ser un pla de les seves carreteres. La mesura serà un alleujament per a molts municipis que per les seves dimensions i pressupost moltes vegades no podien fer front al manteniment dels accessos al mateix nucli de població. El diputat d'Infraestructures, Pere Pons, ha presentat aquest dijous el pla que es licitarà aquest any i que s'executarà entre 2023 i 2026. A diferència del que havia passat històricament amb la disputa de titularitats sobre carreteres entre Diputació i Generalitat, ara Pons ha assegurat que a la Diputació hi ha acord de tots els grups polítics sobre el pla i que amb la Generalitat hi ha una situació de diàleg i intercanvi d'informació.
Sobretot, la voluntat del Pla zonal és descarregar administracions locals i, en aquest sentit, Pons ha posat com a exemple la càrrega que suposa tenir una carretera a càrrec seu per al municipi amb menys habitants de la província, Gisclareny, o per a pobles com Castell de l'Areny, tots dos al Berguedà. El pla preveu actuar, a l'Anoia, al camí rural de Veciana, el camí del Maset Nord (a Masquefa), el camí de Vilanova d'Espoia, al camí de can Ras a Mas Castell i al camí de ca n'Aguilera. Al Bages, als camins de Santpedor a Castellnou de Bages (en dos trams), al camí de Mura a Rocafort, a dos trams més de la carretera de Rajadell. Al Baix Llobregat Nord s'arreglarà la carretera d'Esparreguera a can Sedó. En el cas del Moianès s'actua al Camí de Collsuspina a Fontanelles i al de Granera a Sant Llorenç Savall. I al Berguedà, a part dels accessos a Gisclareny i Castell de l'Areny, també es millora el camí de Monclar a l'Espunyola.
El diputat Pere Pons i el gerent d'Infrestructures, Vicenç Izquierdo comenten assumptes del pla Enric Badia
La xarxa local de carreteres de la Diputació està format per 283 vials, amb una longitud de 1.563 quilòmetres. I el pla actua 53 camins (145 quilòmetres) per a fer-hi millores d'asfaltatge, senyalització i cunetes. En 68 trams més (301 km) del que s'ha qualificat de millora viària (en aquest cas s'actua també sobre alguna infraestructura o per adreçar algun revolt) i en 86 trams hi haurà una ampliació de la calçada per arribar a una amplada mínima d'entre 5,5 o 6 metres. I la inversió total és de 230 milions.
La voluntat de la Diputació ha estat fer un repartiment equitatiu d'intervencions per comarca, perquè "si haguéssim seguit criteris de trànsit i intensitat mitjana de vehicles no hauríem sortit més enllà de la corona de Barcelona", explicava Vicenç Izquierdo, gerent dels Serveis d'Infraestructures Viàries. I ha recordat, en aquest sentit, la perseverança que havia tingut l'anterior diputat, Jordi Fàbrega (que havia estat delegat territorial de la Catalunya central), en fer un repartiment en què totes les comarques tinguessin el mateix nombre de trams i de pressupost. A l'hora de posar el llapis sobre els plànols i les zones a intervenir s'ha hagut d'adequar segons les obres a fer, però el punt de partida s'ha mantingut. Els projectes es troben en fase de redacció o ja redactats a punt per entrar en licitació. Tres estan pendents de la Generalitat indiqui als tècnics de Diputació quins són els criteris mediambientals que han de contemplar els projectes. La inversió en aquesta primera fase és de 31 milions.
23 març 2023
En el conjunt de les comarques barcelonines, l'ens provincial inverteix en 180 projectes amb una inversió de tres anys de 25 milions d'euros
Pont de Bagà Diputació de Barcelona
Enric Badia
Barcelona | 28·02·23 | 21:26 | Actualitzat a les 21:28
La Diputació de Barcelona intervé en 73 elements patrimonials de les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Moianès. Són ajuts que tenen una dotació màxima de 200.000 euros, que poden tenir aportacions d'altres administracions, inclosa la municipal, i que pretenen arribar a una gran quantitat de municipis que tenen patrimoni deteriorat i que sovint no troba línies d'ajut. La Diputació inverteix 25 milions d'euros als municipis de la província a través del Programa sectorial de rehabilitació i millora d'edificis, edificacions i jaciments arqueològics. En el darrer ple va aprovar una ampliació de 5 milions més amb el que es cobreix més sol·licituds de municipis. El programa és 2022-2024, per tant una part de la inversió ja està feta, però el gruix és per executar durant el 2023 i el 2024. Les inversions anuals són 2022, 755.000 euros; 2023, 10.565.134 euros; i les del 2024, 13.800.778 euros.
Per comarques, la Diputació intervé en 18 edificis de l'Anoia, en 17 del Bages, en 23 del Berguedà i en 5 del Moianès. En el conjunt de la província hi ha 180 projectes subvencionats., Entre les obres subvencionades hi ha l'edifici industrial de la Cotonera a Igualada. Hi ha ajuts de 200.000 euros, per la intervenció a la Torre de la Panadella (Montmaneu), a l'interior del castell de Boixadors (Sant Pere Sallavinera), o al castell de Miralles. A Òdena, l'ajut gairebé arriba als 200.000 euros per a la consolidació d'estructures del castell, i a Calaf hi ha una intervenció prevista per reparar façanes de l'església i del campanar de la col·legiata de Sant Jaume (80.000 euros).
A la comarca del Bages, per valor dels ajuts destaca la restauració de l'església de Sant Julià de Coaner, a Sant Mateu de Bages, la coberta i l'accés al Castell d'Aguilar, la restauració de la capella fonda, barroca, de les Torres de Fals (és la 4 fase d'obres), el projecte de recuperació de la Torre del telègraf de de Sant Martí de Torroellam la rehabilitació de l'església de Sant Esteve de Marganell, els vitralls de de l'església de la Sagrada Família de Castellbell i el Vilar, i l'adequació de l'edifici de l'Anònima a Manresa.
Castell de Boixadors Baldomà Soto, Montserrat
El Berguedà és una de les comarques que rep més ajuts i amb més intervencions. Entre d'altres destaquen dos pont medievals a la capçalera del Llobregat, a Castellar de n'Hug, la millora d'edificacions a la ruta del cretaci (del jaciment de Fumanya), a Fígols, la consolidació de l'estructura del claustre del monestir de Santa Maria de La Pobla de Lillet o l'església de Sant Julià de Fréixens, a Vallcebre. Una inversió molt important, gairebé també d'aquest valor màxim, és per al monestir de Serrateix. I a Berga s'arreglarà la muralla i els camins històrics de connexió al castell. En aquesta bossa de diners també hi ha restauracions d'edificis històrics, com ara el de l'Ajuntament de Casserres. Una altra de les cases consistorials de la Catalunya central en les que s'intervé és la de Calders, al Moianès. A la mateixa comarca, hi ha prevista una intervenció a les cobertes de l'església de Santa Maria de Moià i a la teulada de l'ermita de Sant Joan d'Oló.
El diputat d'Infraestructures i Espais Naturals. Pere Pons, ha destacat, en la presentació del programa, la seva importància pel conjunt de municipis de la província de Barcelona, ja que permet posar en servei edificis i conjunts monumentals com la millora manera de garantir-ne la seva preservació.
El diputat Pere Pons, a la dreta, amb el Cap de servei de Patrimoni, José Luís Sáez Enric Badia
En aquesta línia, el diputat Pere Pons ha destacat que «restaurar i rehabilitar edificacions té un cost econòmic important, però el retorn econòmic i social que aquestes actuacions aporten als municipis va molt més enllà, ja que sovint es converteixen en eixos d'atracció per aquestes poblacions a partir dels usos a que es destinats».
«Els monuments –ha remarcat Pons– generen riquesa al territori, i un exemple seria el conjunt d'esglésies romàniques del Berguedà, que s'han convertit en un punt central d’activitats culturals i turístiques a la comarca. Aquest és un retorn molt important que han aportat aquestes actuacions de restauració realitzades al llarg dels anys pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL)».
Tipus d'actuacions
La majoria d'actuacions incloses en el programa ho són en edificis singulars d’alt valor patrimonial i prop de la meitat incideixen en castells, palaus, elements defensius, esglésies, monestirs, ponts i aqüeductes. En el cas dels edificis, es tracta de 157 intervencions subvencionades que es divideixen en les següents tipologies: 38 castells, palaus i elements defensius (24,20%); 38 esglésies i monestirs: (24,20%); 8 ponts i aqüeductes (5,10%); 3 elements urbans (1.91%) i 70 equipaments municipals (44,59%). La categoria de jaciments arqueològics té 23 intervencions subvencionades, la majoria de les quals (82%) inclouen rutes i projectes d’explotació.
Impacte territorial
El programa de millora i rehabilitació del patrimoni històric i cultural atén municipis de totes comarques barcelonines, a través de les sol·licituds dels seus ajuntaments o dels seus consells comarcals. La comarca que aplega més intervencions és Osona (24), seguida de l’Alt Penedès (23) i el Berguedà (23). Les segueixen, per aquest ordre, el Vallès Oriental (21), l’Anoia (18), el Baix Llobregat (16), el Vallés Occidental (14), el Maresme (12), el Moianès (5), el Garraf (5) i, per últim, el Barcelonès (2).
Impacte econòmic
Els 25 milions d'euros pressupostats en el programa suposaran una inversió real de 54.253.205 euros, ja que un dels principals criteris de valoració ha estat la possibilitat de cofinançament dels projectes segons el nombre d'habitants.
D'aquesta manera, els municipis més petits (menys de 1.000 habitants) han pogut optar a la subvenció sense cap cofinançament; mentre que els de menys de 5.000 habitants n’ha pogut aportar fins a un 10%, els de menys de 20.000 fins a un 20%, els de menys de 50.000 fins a un 30% i els de més de 50.000 fins a un 40%.
Els ajuntaments i els consells comarcals cofinancen el 77% de les actuacions subvencionades i prop del 25% dels ajuts van destinats a municipis de menys de 1.00 habitants.
Relació d'intervencions 2022-2024 subvencionades per la Diputació Regió7
28 febrer 2023
La Diputació aprova aquest dijous una partida de 50 milions per ampliar una partida anterior de 70 milions del pla Renovables 2030
Enric Badia
Barcelona | 21·12·22 | 17:39 | Actualitzat a les 09:49
Jesús Calderer, alcalde de Cercs, amb el diputat Xesco Gomar, a la presentació del programa Renovables 2030 Enric Badia
La Diputació de Barcelona ha destinat 120 milions d'euros en aquest mandat a promoure la instal·lació de projectes d'energia verda per en equipaments municipals. Aquest dijous, l'ens provincial aprovarà els últim 50 milions del mandat. A les comarques de l'àmbit de Regió7 que estan dins de la província de Barcelona (Bages, Bergued, Moianès i Anoia) la inversiósupera els 22 milions amb un total suvbencionat de 19 milions. El diputat d’Acció Climàtica, Xesco Gomar, ha presentat aquest dimecres el pla, que suposa «la primera acció d’implantació massiva de renovables a Catalunya», segons ha assegurat. A més, ha destacat que l’àrea que encapçala «s’ha convertit durant aquest mandat en una àrea inversora». Això demostra, segons Gomar, que és una temàtica que «genera consensos polítics», cosa que assegura que serà una política de continuïtat.
El programa beneficiarà 147 municipis de la demarcació de Barcelona, que han formulat 256 peticions (149 corresponents a energia fotovoltaica, 63 d’enllumenat públic, i 44 de calderes de biomassa). Cada ajuntament podia demanar projectes per un valor màxima de 1,5 milions d'euros. En línies generals, aquests diners van encaminats a donar suport a projectes per a instal·lacions de plantes fotovoltaiques (algunes d'autoconsum), calderes de biomassa i milloraran l’eficiència de l’enllumenat públic retirant les bombetes de sodi i col·locant de LED.
La Diputació ha donat resposta pràcticament al 100% de les demandes presentades. Gomar ha destacat en la presentació que les subvencions arriben fins al 90% del total. Ha insistit en la necessitat de fer una inversió decidida en aquest matèria, per l'eficiència energètica, per reduir la factura de cada ajuntament i per poder complir amb els objectius que marca la CE. En aquest sentit, ha recordat que Catalunya està a la cua en inversió i en producció d'energia verda en equipaments públics de tot l'Estat i ha convidat a les administracions de la Generalitat i de l'Estat a fer inversions previstes en els pressupostos de cada administració per als propers anys. Per la seva banda, ha assegurat que la Diputació "continuarà" el programa Renovables 2030 de suport als ajuntaments.
Inversions i subvencions del pla Renovables 2030 Jordi Cirera/DIBA
En xifres per al conjunt de la província, Gomar ha indicat que quan tota aquest inversió estigui en marxa hi haurà una reducció del consum de CO de 50.000 tn, el que equival a les emissions de C02 de 50.000 vehicles. Al Bages hi ha una inversió de 12.074 euros i un ajut de 10.707.825; a l'Anoia, 2.070.106 euros d'inversió conjunta amb un ajut de 1.812.041; al Berguedà, la inversió dels projectes és de 6.514456 i i l'ajut de 5.648.043 euros; i al Moianès, 1.710.036 euros d'inversió i 1.342.690 eros de subvenció. Destaca sobre tota la resta de comarques el cas d'Osona, on els ajuntaments invertiran 35.325.799 euros i la Diputació hi posarà 26.517.003 euros. És la comarca amb més inversió total de la província, un fet que Xesco Gomar ha atribuït al fet que Osona ha creat una Agència energètica que uneix tots els municipi i que promou la implantació d'aquesta instal·lacions i ajuda tècnicament els ajuntaments.
El diputat s'ha volgut acompanyar a la roda de premsa de dos alcaldes amb projectes singulars. Per una banda Josep Paré, alcalde de Centelles, que va explicar que al seu municipis han posar instal·lacions de plaques solars a les escoles públiques i d'adults, a la piscina i han creat un espai per emmagatzemar energia en un projecte pilot. Han substituït el 50% de les bombetes de l'enllumenat públic (el que suposa, en la part renovada, un 60% d'estalvi energètic) i ara promou un parc solar. I també el va acompanyar, Jesús Calderer, alcalde de Cercs, que també ha renovat totes les lluminàries de la població per implantar tecnologia LED, que té diversos edificis amb plaques solars i dues calderes de biomassa. Calderar va explicar que el proper projecte és posar un sistema de calefacció amb caldera de biomassa al pavelló, situat al nucli de Sant Jordi, que va ser construït fa més de 40 anys com a compensació de la inundació per les aigües del pantà de Sant Salvador de la Vedella.
Cercs forma part d'una mancomunitat de 7 municipis (Berga, Gisclareny, Bagà, La Pobla, Saldes, Gósol i Cercs) que treballen un projecte integral de producció de biomassa a partir de l'extracció de fusta de boscos comunals.
21 desembre 2022
Des d'aquest diumenge i fins a mitjans d'octubre es van excursions i visites a Montserrat, Castellterçol, Sallent, Calaf i Els Prats de Rei, entre d'alttres
Redacció
Manresa | 13·09·22 | 12:47 
ioga CARLES FORTUNY
La Diputació de Barcelona i els consells comarcals de l'Anoia, Bages, Moianè i Osona creen un programa d'activitats els caps de setmana del proper mes a les comarques de l’Anoia, Bages, Moianès i Osona. La cita tindrà lloc tots els caps de setmana del 17 de setembre al 9 d’octubre i oferirà activitats guiades per empreses locals, adreçades a tots els públic, que permetran descobrir els paisatges de tardor de les comarques que integren la marca turística de Paisatges Barcelona.
A peu, en bicicleta elèctrica o de muntanya, fent activitats de ioga o amb cavalls, tastos de productes locals i de vins... l’oferta, pensada per a tots els públics, permetrà descobrir un entorn natural i cultural molt a prop de casa. En el festival hi participen setze empreses turístiques d’aquestes comarques.
Al Bages s’oferiran activitats com una sessió de ioga a Castelladral, una ruta literària i una altra de senderisme per Montserrat, un joc de pistes a Mura i rutes en bicicleta pels boscos de Sallent i per l’entorn del monestir de Sant Benet de Bages. Entre d'altres, hi ha activitats com un tastet de natura al Moianès en una ruta que surt de Castellterçol (el proper diumenge), o una ruta literària a El Bruc amb lectura de versos sobre Montserrat, el mateix dia. El 24 de setembre, s'ha programat una caminada guiada per les Agulles de Montserrat, un joc de piestes a Moià i, l'endemà, descobrir el món de les castanyes a Viladrau i fer una visita a l'ecomuseu del Moianès.
Tota la informació de les activitats i reserves es pot trobar al blog de Barcelona és molt més, de la Diputació de Barcelona: https://blog.barcelonaesmoltmes.cat/
13 setembre 2022
La Diputació vol recuperar zones de pastura al Berguedà per prevenir incendis al bosc
S’actuarà en 40 hectàrees repartides entre els municipis d’Olvan i Montclar amb l’objectiu de restablir un paisatge de mosaic agroforestal
Redacció/Guillem Camps
Olvan | 20·10·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:42
Zona forestal del Berguedà on s’actuarà | DIPUTACIÓ DE BARCELONA
La Diputació de Barcelona ha començat els treballs de gestió forestal i recuperació d’antigues pastures en Zones d’Actuació Prioritària (ZAP) al Berguedà per a la prevenció d’incendis en boscos. En concret, es tracta d’unes 40 hectàrees repartides entre quatre finques del nucli d’Olvan i una altra de Montclar.
A Olvan, es fa una actuació conjunta que afecta les finques de Campdeparets, Artigós i Cal Roig, en una superfície de vuit hectàrees. Concretament, es porta a terme una tallada selectiva per aprofitament de llenya i la zona de bosc passarà a ser de pastura oberta. També a Olvan, a Casa Ballaró, es fan treballs d’aclarida d’arbres en unes 12 hectàrees de terreny. L’actuació més important en termes de superfície és a Montclar, a la casa del Riu -que actualment està en ruïnes-, on es faran treballs en una superfície de 20 hectàrees. En aquest cas, també es faran actuacions d’aclarida del bosc, per a transformar-lo en una zona de pastura.
L’objectiu principal dels treballs és crear discontinuïtat en el bosc mitjançant la recuperació d’antigues pastures i restablir un paisatge de mosaic agroforestal que ajudi a reduir l’acumulació de combustible vegetal que permeti els ramats entrar al bosc a pasturar, trencant el contacte entre el sotabosc i les capçades dels arbres. Les tasques es porten a terme seguint criteris de conservació i millora de la biodiversitat. Així, per exemple, es deixaran alguns troncs morts dempeus i es respectaran els nius.
Actuacions també al Moianès
A la província de Barcelona s’actua en unes 160 hectàrees de 14 finques. A part del Berguedà, una altra de les comarques centrals implicades és el Moianès. Els altres punts on es faran tasques són el Lluçanès, i la Vall del Ges, Orís i Bisaura. La iniciativa s’emmarca dins l’estratègia BCN Smart Rural i compta amb un pressupost de 270.000 euros.
BCN Smart Rural és l’estratègia de la Diputació de Barcelona per fomentar la sostenibilitat del sector agrosilvopastoral al territori. Està cofinançada per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), i és una iniciativa que s’ubica a l’avantguarda de les accions que l’ens provincial i Smart Rural estan promovent amb horitzó 2030, tant en matèria agrícola com alimentària.
Paisatge més resistent al foc
La planificació forestal estratègica és una actuació fonamental per prevenir incendis, alhora que es dota al paisatge d’elements que el facin més resistent al foc, protegint el mosaic agroforestal amb el manteniment d’espais oberts, la recuperació de pastures que s’havien perdut i la consegüent reducció de la càrrega de combustible a les masses forestals no gestionades que afavoreix la diversitat d’espècies.
Els treballs també dinamitzen la ramaderia extensiva amb la reintroducció de ramats al bosc i la valorització de la carn que es produeix d’una manera sostenible i compromesa amb el benestar animal.
20 Octubre 2021
Regió7 paper
Redacció. Manresa
10·08·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:45
La Diputació de Barcelona ha actualitzat la cartografia topogràfica digital a escala 1:1000 de diversos municipis de la demarcació, entre els quals hi ha Mura, al Bages, i Castellcir, al Moianès. Amb aquesta actualització, els ajuntaments disposaran d’una eina que els farà més fàcil la diagnosi, planificació i gestió municipal a nivell urbanístic, de xarxes de serveis, cadastre i equipaments.
Aquests treballs cartogràfics també s’han fet a les poblacions de l’Esquirol, Gallifa, i Fogars de la Selva, i en total, han tingut un cost de 106.483 euros i inclouen un total de 2.039 hectàrees dels municipis. Recullen les hectàrees de sòl urbà i urbanitzable, així com les hectàrees del sòl no urbanitzable necessària per a la planificació urbanística de l’àmbit territorial de cada un d’aquests municipis.
La cartografia s’ha fet a partir de la fotointerpretació de fotografies aèries mitjançant tècniques fotogramètriques, a més del treball de camp.
10 agost 2021
Regió7 paper
desembre 11th, 2020 
Esquerra no descarta una moció de censura a l’actual presidenta de la Diputació de Barcelona. Això podria portar a l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, a presidir la tercera institució del país.
La imputació de Núria Marín per un presumpte cas de corrupció relacionat amb la gestió del Consell Esportiu de l’Hospitalet de Llobregat ha fet moure fitxa als republicans a la Diputació de Barcelona. Esquerra ha demanat la dimissió de Marín i, a hores d’ara, hi ha sobre la taula una possible moció de censura. Dionís Guiteras, alcalde de Moià i líder dels republicans a la tercera institució del país, ha expressat la seva voluntat.
11 desembre 2020
10/12/2020 - 19.30
Pla mitjà del cap a l'oposició del grup d'ERC a la Diputació de Barcelona, Dionís Guiteras. Imatge del 10 de desembre del 2020. (Horitzontal)
ACN Moià.-ERC presentarà una moció de censura contra la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, si no dimiteix després que, aquest dijous, hagi estat detinguda pel cas del Consell Esportiu. Així ho ha anunciat a l'ACN el cap d'ERC a l'oposició, Dionís Guiteras, qui insta JxCat, soci de govern dels socialistes, a donar suport a la iniciativa. ¿"Cap ciutadà d'aquest país entendria que es mantingués un pacte de govern amb aquestes sospites tan greus", ha assegurat. Amb 16 diputats, ERC no té la força necessària per guanyar la moció i, per això, necessita el suport d'altres grups. Segons Guiteras, a partir d'aquest divendres, els republicans engegaran una ronda de contactes amb tots els grups polítics per conèixer quina és la seva postura.
Després de la detenció de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Núria Marín, pel cas del Consell Esportiu, el cap d'ERC a l'oposició, Dionís Guiteras, creu que, malgrat la presumpció d'innocència, Marín ha de dimitir perquè "no hi pot haver cap sospita en un càrrec com el seu". Si no dimiteix, Guiteras ha anunciat que els republicans impulsaran una moció de censura per fer-la fora. Amb 16 diputats, ERC és el principal grup a l'oposició, però no té la força per guanyar una moció de censura. Per això, a partir d'aquest divendres, engegarà una ronda de reunions amb tots els grups polítics que formen part de la Diputació per conèixer quina és la seva postura. En aquest sentit, Guiteras apel¿la a JxCat a donar suport a la moció perquè, "davant d'una sospita i una imputació tan seriosa, entenem que han de fer el pas". "JxCat i el PdeCAT tenen la màxima responsabilitat de decidir si volen o no continuar amb aquest govern. Depèn d'ells si volen trencar aquest pacte de govern, i de la resta de forces si volen tenir un nou govern amb la premissa bàsica de la màxima transparència", ha assegurat Guiteras. En aquest sentit, el també alcalde de Moià considera que ningú entendria que es mantingués un govern "amb aquestes sospites tan greus".
10 desembre 2020
novembre 16th, 2020 
L’equip de govern de Castellterçol ha rebut de l’Oficina de Patrimoni un mapa amb l’inventari dels elements més significatius del terme. Aquest projecte ha comptat amb la direcció de Virgínia Cepero, la supervisió i validació de la historiadora local Malú Garcia i el procés participatiu d’entitats i veïns del municipi.
El mapa en format digital constitueix una eina de coneixement per recollir de forma exhaustiva el patrimoni immoble, moble, documental, immaterial i natural de Castellterçol. D’aquesta manera, es poden establir mesures de recerca, protecció i conservació de les dades que s’hi aporten.
En total s’han recollit 111 elements que consitueixen el patrimoni de la població moianesa. 55 corresponen a la tradició oral, 15 a jaciments, 12 a elements arquitectònics i la resta a zones d’interès o espècimens botànics. Cada element conté una fitxa amb la ubicació, la descripció i la història de cada registre. El mapa també fa una valoració global del poble així com del seu conjunt patrimonial.
Amb tot plegat, l’eina també permet consultar les dades d’altres municipis de la Diputació de Barcelona que s’han unit a la campanya.
16 novembre 2020