L'ADF del Moianès Els Cingles s'endú un dels premis de la Diputació de Barcelona per l'ús de drons

Els moianesos utilitzen els aparells en la planificació de la gestió forestal i en la prevenció i extinció de focs

Els representants de l'ADF Els Cingles recollint el guardó / DIBA


Regió7
Mataró10 MAI 2026 6:59Actualitzada 10 MAI 2026 7:00

L'ADF del Moianès Els Cingles va rebre dissabte el Premi Rossend Montané que atorga anualment la Diputació de Barcelona. És un premi que reconeix la innovació en infraestructures i mitjans de prevenció. Els integrans de l'ADF Els Cingles, formada per sis municipis del Moianès: Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, van rebre la distinció a Mataró, en el decurs de l'acte anual de reconeixement que organitza l'ens provincial i que enguany celebrava el 40è aniversari de la constitució d'aquestes agrupacions de voluntaris que vetllen, des del terriroti, per mantenir en condicions els sistemes d'extinció i de vigilància dels incendis forestals.


El projecte guardonat proposa l'expansió de l'ús de drons en la planificació de la gestió forestal i en la prevenció i extinció de focs, amb la incorporació de nous i noves pilots, posant especial èmfasi en la paritat de l'equip, la descentralització de les aeronaus per tot el territori i l'exploració de noves capacitats, com les càmeres termogràfiques per a la detecció de punts calents. L'ADF ja disposa de sis pilots certificats (cinc homes i una dona) i ha documentat més de 188 punts d'aigua amb drons. El projecte presentat parteix del guanyador del mateix premi l'any 2021 i en representa la continuació natural.


L'Auditori Tecnocampus de Mataró va acollir dissabte el lliurament de la vint-i-novena edició dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. L’Agrupació de Defensa Forestal Els Cingles es va endur el Premi Rossend Montané (dotat amb 11.000 euros). L'ADF Castellbisbal va guanyar el Premi Jordi Peix, també de 11.000 euros, amb un conte il·lustrat dirigit a la infància per fomentar la cultura de la prevenció. I Vicenç Ribas, de l'ADF Serra de Marina, va ser distingit amb el Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau, enguany atorgat directament per la Diputació de Barcelona en reconeixement d'una trajectòria dedicada a la protecció dels boscos.


L'acte, conduït per Cristina Juanati, enginyera de forests de l'Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari (OTPMIFDA) de la Diputació de Barcelona, va reunir unes 150 persones de diferents ADF. David Bote, alcalde va donar la benvinguda als assistents destacant la feina que fan les ADF i va destacar "les que operen al Parc de la Serralada de Marina i al Parc del Montnegre i el Corredor, que són un exemple de com les ADF i els ajuntaments podem sumar esforços per construir territoris més resilients davant dels reptes del canvi climàtic”.
 

Les ADF, un exemple únic a Europa

A continuació, Anna Sanitjas, cap de l’OTPMIFDA, va fer un recorregut pels quaranta anys de les ADF i pels trenta anys de l’Oficina de la Diputació de Barcelona, i es va referir als reptes canviants que afronta la província de Barcelona pel que fa al risc d’incendis forestals. Al llarg de la cerimònia, tres taules rodones van aplegar membres de les nou federacions d'ADF per reflexionar sobre els inicis, el present i el futur de les agrupacions.

El lliurament del Premi Jordi Peix va anar a càrrec de l'alcalde de Mataró, David Bote; el Premi Rossend Montané el va atorgar Xesco Gomar, president delegat de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona; i el Premi Honorífic el va lliurar el diputat delegat de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal, Jordi Fàbrega.


En la seva intervenció, Xesco Gomar, va destacar la tasca que es fa des de la Diputació de Barcelona en matèria de prevenció d’incendis forestals, gràcies a la col·laboració clau entre l’àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda i l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari. Gomar també va agrair a les ADF la seva tasca: “vau ser pioners i feu una tasca clau que va més enllà d’apagar el foc, perquè hi sou els 365 dies de l’any, les 24 h”.

Per la seva banda, el diputat Jordi Fàbrega, va clausurar l’acte apuntant que, amb el progressiu abandonament del camp, hi ha hagut un canvi de paradigma i un augment de la superfície forestal: “el 67% del territori del país és forestal i, sovint, hem viscut d’esquena al bosc i a la natura. Cal recuperar la cultura del bosc perquè d’això en depèn la nostra supervivència”. I va destacar la gran oportunitat que suposa el voluntariat de les ADF: “En cap altre lloc d’Europa ni de l’Estat espanyol existeix un voluntariat organitzat com el de les ADF de Catalunya i de la demarcació de Barcelona, amb més de 4.000 voluntaris i 120 ADF que treballen cada dia. Som un referent europeu”. En aquest sentit, també ha posat en valor que “a Catalunya tenim la primera associació de dones de propietàries forestals i això és especialment important perquè el 40% de la propietat forestal està en mans de dones”.
 

Quaranta anys de compromís amb el bosc

La cerimònia va ser un acte de celebració col·lectiva: l'any 1986, l'aprovació de l'Ordre del 6 d'octubre va posar les bases d'un model de prevenció forestal que quatre dècades després continua viu gràcies a les més de 4.000 persones voluntàries que, a la província de Barcelona, treballen al llarg de tot l'any per protegir el territori. Les ADF van néixer després de la batzegada que van suposar els grans incendis forestals del 1986, que van afectar de manera molt especial Montserrat.

La cerimònia es va tancar amb un moment simbòlic en el qual el públic va bufar les espelmes d'un pastís d’aniversari, amb l'acompanyament musical del grup The Scarlets.

10 maig 2026

Regió7

Tres Agrupacions de Defensa Forestal de les comarques centrals opten als premis de Prevenció d’Incendis Forestals 2026 de la Diputació de Barcelona

Els guardons, que enguany arriben a la 29a edició, es llliuraran el pròxim dissabte 9 de maig, a les 12 hores, l’Auditori Tecnocampus de Mataró




Algunes de les ADF de la Catalunya Central són candidates als premis / Mireia Arso / Arxiu


Eduard Font Badia
Manresa09 D’ABR. 2026 14:09Actualitzada 09 D’ABR. 2026 14:11

Les ADF Els Cingles, del Moianès i ADF Masquefa, a més de la Federació ADF del Bages-Moianès es troben entre les candidates a guanyar algun dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona.

Aquests guardons es lliuren des de l'any 1997, i reconeixen la tasca de voluntariat i innovació de les ADF, amb projectes que combinen tecnologia, gestió del territori i educació ambiental. Les candidatures es distribueixen en dues categories principals dotades amb 11.000 euros cadascuna: el Premi Rossend Montané, que reconeix la innovació en infraestructures i mitjans de prevenció, i el Premi Jordi Peix, dedicat a projectes de sensibilització i educació ambiental.

Dos candidats al Premi Rossend Montané

Les ADF Els Cingles, del Moianès i ADF Masquefa, a l'Anoia, es troben entre les 7 candidates al premi. Els Cingles planteja l'expansió de l'ús de drons per a la planificació de la gestió forestal, la prevenció i l'extinció d'incendis, incorporant nous pilots i tecnologies, mentre que l'ADF anoienca concorre amb ‘Aigua per la vida’, un projecte d'abeuradors de fauna com a eina de prevenció.

Una candidatura al Premi Jordi Peix

El Premi Jordi Peix aplega quatre candidatures d'abast i enfocament diversos, i entre les quals una de les comarques centrals: la Federació ADF del Bages-Moianès opta al guardó amb ‘Sent la natura’. Competeix contra Osona, Castellbisbal i Penedès-Garraf.
Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau

A partir d'aquesta edició del 2026 del Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau, la persona guardonada serà escollida per la Diputació de Barcelona, tot i que el seu nom no es farà públic fins a l'acte de lliurament.


Una cerimònia que enguany arriba a la 29a edició i que se celebrarà el pròxim dissabte 9 de maig, a les 12 h, l’Auditori Tecnocampus de Mataró.

9 abril 2026

Regió7

La Diputació presenta les rutes del pla de prevenció d’incendis forestals

Al Vallès Oriental i al Moianès, el pla de prevenció d’incendis forestals segueix el model habitual amb rutes que recorreran el territori

 

Una vigilant del PVI en una imatge d'arxiu | Griselda Escrigas

ACN
16/05/2024
Granollers

La Diputació de Barcelona destinarà 2,1 milions d’euros al Pla d’informació i vigilància contra incendis forestals (PVI). Es tracta d’un dispositiu desplegat arreu de les 626.000 hectàrees forestals de la demarcació de Barcelona i que enguany es va posar en marxa setmanes abans del que és habitual, l’1 de maig, per la sequera.

El pla que l’administració ha previst replica el model iniciat com a prova pilot l’any passat a les comarques de l’Alt Penedès, Garraf i Vallès Occidental, i que ara amplia al Maresme, Baix Llobregat, l’Anoia i el Barcelonès. El dispositiu, desplegat amb col·laboració amb 275 ajuntaments i 124 agrupacions de defensa forestal (ADF), se centra en la vigilància dels entorns de risc i la sensibilització de la població.

En una atenció als mitjans aquest dijous, el diputat de Prevenció d’Incendis i Gestió Forestal de la Diputació de Barcelona, Jordi Fàbrega, ha apuntat que el 85% dels incendis forestals que es produeixen als boscos de la demarcació de Barcelona són fruit de l’activitat humana i les “males” conductes. En aquest sentit, ha defensat les mesures d’informació i conscienciació com un dels elements indispensables en la prevenció d’incendis.

Al Moianès i al Vallès Oriental, enguany la campanya seguirà el “dispositiu ordinari” que l’administració ha desplegat cada any. També al Berguedà, el Bages, el Lluçanès i Osona. En aquestes comarques, hi haurà 98 agents distribuïts en 49 unitats mòbils que recorreran el territori informant la població que accedeix al medi natural, amb l’objectiu de dissuadir les conductes imprudents i informant sobre l’estat de les infraestructures de prevenció d’incendis. Aquestes unitats actuaran de forma ininterrompuda del 19 de juny al 2 de setembre de 12.30 h a 19.30 h. A més, la Diputació constituirà en aquestes comarques 6 centres de control amb 26 operadors de comunicacions i 7 tècnics responsables.

El nou dispositiu desplegat a la resta de comarques des de l’1 de maig segueix un nou model de prevenció que la Diputació de Barcelona va aplicar l’any passat com a prova pilot a l’Alt Penedès, el Garraf i el Vallès Occidental. Enguany, ha ampliat aquest model al Maresme, Baix Llobregat, l’Anoia i el Barcelonès, i la previsió és que aquest estigui completament desplegat a les 13 comarques que formen part de la demarcació de Barcelona l’any 2025.

El dispositiu té dues vessants. Per una banda, el reforç de la vigilància i la capacitat de primera intervenció els dies de màxim risc d’incendi -nivell 2 i 3 del pla Alfa-, amb agents de les ADF que dediquen esforços a detectar conductes de risc, com poden ser abocaments incontrolats de materials inflamables (neumàtics o cigarretes). “Posem personal amb vehicles i torres de vigilància a tot el territori on poden haver-hi incendis perquè hi ha boscos”, ha explicat Fàbrega.

D’altra banda, el nou model concentra també els esforços en la informació i sensibilització en els dies de màxima activitat de la població en el medi natural. Aquesta mesura suposa el desplegament de 44 agents cívics que actuaran en 22 unitats de forma ininterrompuda entre el 19 de juny i el 2 de setembre de les 12.30 h a les 19.30 h en les àrees on l’administració ha detectat que es produeixen “més conductes imprudents i activitats de risc”.

El dispositiu del PVI es completarà amb una xarxa de vigilància de ràpida detecció i seguiment de l’inici de l’incendi, formada per 30 guaites ubicats a 15 torres de vigilància i més de 100 càmeres de vigilància. Com a novetat, la Diputació de Barcelona també oferirà suport econòmic als ajuntaments per a la retirada i gestió dels abocaments incontrolats que generen risc d’incendi forestal.

Més enllà de la vigilància i sensibilització, la Diputació de Barcelona també ha alertat de la importància de les “franges de protecció” en les urbanitzacions que es troben a tocar dels boscos. En aquest sentit, l’administració ha destinat més de 3 milions d’euros a ajudar a redactar i redactar aquests plans de protecció als municipis que ho necessiten. Segons ha apuntat Fàbrega, a la demarcació de Barcelona hi ha unes 1.500 urbanitzacions rodejades de massa forestal.

“Tallar un arbre no és un crim”

Amb tot, des de la Diputació de Barcelona han insistit que, més enllà de les tasques de prevenció, l’element fonamental és la gestió forestal. En aquest sentit, Fàbrega ha denunciat que els boscos de la demarcació s’han abandonat “durant anys”, un fet que ha provocat “més combustió” per a la generació d’incendis i que s’ha agreujat amb la sequera persistent que pateix Catalunya. Segons l’administració, als boscos de la demarcació hi ha uns 10.000 arbres malalts per la manca de pluges. “Tallar un arbre no és un crim, el que és un crim és abandonar la gestió forestal”, ha sentenciat.

16 maig 2024

el9nou

Prevenir incendis amb drons, el projecte pioner de l'ADF els Cingles

Aquesta iniciativa ha sigut premiada i s'està estudiant exportar-la al territori

Lluc Grandia
Manresa | 06·08·23 | 06:25



Membres de l'ADF, fotografiats a vista de dron Arxiu Particular


El desembre del 2021, l’ADF els Cingles, dels municipis moianesos de Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, van presentar un projecte que, després de molts tràmits, ja està en marxa. Concretament, es tracta de l’ús de drons per la prevenció d’incendis. Des d’aquest mes de febrer, quan van poder obtenir el primer i, de moment, únic aparell, estan realitzant tasques d’observació des de la vista d’ocell.


Miquel Buxó, president de l’ADF els Cingles, va explicar que, actualment, estan treballant en dos àmbits: per una banda, estan redactant els protocols per a poder regularitzar l’ús dels drons, i per l’altra, ja estan treballant sobre el terreny, mirant l’estat dels dipòsits i les basses d’aigua que utilitzarien els bombers en cas d’incendi. «Hem constituit un grup amb sis pilots», que durant l’any passat van rebre la formació pertinent per a treballar amb els vehicles no tripulats. «És molt important saber com estan basses i dipòsits d’aigua, alguns de difícil accés», afirma Buxó. també controlen els hidrants (punts d’aigua) terrestres i, sobretot, els camins que porten a aquests hidrants, per poder avisar i actuar en cas de que estiguin en mal estat. De totes aquestes dades, se n’ha elaborat un mapa digital i públic amb l’estat i una fotografia de cada punt perquè, per exemple, en cas d’incendi, els bombers s’estalviin anar a basses buides. Tots aquests trajectes, fins ara, s’havien de fer a peu i, a part de que es perdia molt temps, era una despesa de recursos molt gran. Ara, en canvi, es pot fer molt més ràpidament, tenir fotos aèries i poder facilitar la feina a tots els que treballen en les tasques de prevenció i extinció d’incendis.


Buxó assegura que està tenint molt interès. Segons l’ADF, aquest és un projecte pioner que s’està plantejant expandir a d’altres llocs. Quan el van presentar, l’any 2021, van rebre el Premi Rossend Montané de la Generalitat, i reconeixen que encara estan en una fase molt primerenca del projecte. Durant aquests mesos, «hem vist quines coses son fàcils de fer i quines tenen complexitat per poder anar superant les barreres», afirma. Buxó diu que un dels pròxims passos és la possibilitat d’utilitzar càmeres tèrmiques per detectar punts calents després d’una tempesta elèctrica i prevenir incendis, però que encara està molt lluny de ser una realitat. A més, explica que, durant els incendis, els drons podrien servir per identificar el focus, però és molt complicat arrel del fum i estan treballant per resoldre aquest problema.


Finalment, però, Buxó lamenta que la normativa que regula els drons d’aquest projecte és molt estricta i els limita molt la seva feina. Per exemple, explica que, l’aparell amb el que treballen, té un radi d’acció de quasi 5 quilòmetres, però que, amb la normativa, el pilot l’ha de tenir sempre a la vista, el que limita el radi a, aproximadament, un quilòmetre a la rodona. Això, sumat a la restricció en velocitat, fa que sigui molt difícil ajudar en tasques d’extinció d’incendi i limita molt les possibilitats del projecte. Remarca que, amb una normativa més laxa, segurament es podrien plantejar més utilitats, ja que el dron segueix controlat perquè el pilot veu la càmera incorporada. En tot cas, Buxó afirma que està molt content del resultat del projecte i que vol seguir avançant en la definició d’una proposta que ha vingut per quedar-se i, segurament, per extendre’s pel territori. 

6 agost 2023

Regió7

L’Ajuntament de Castellterçol anul·la la ruta prevista per la zona de Sant Julià d’Úixols

redacció. castellterçol
21·07·22 | 06:26

El proper dissabte 23 de juliol s’havia de celebrar una ruta «pas a pas» per l’ermita de Sant Julià d’Úixols, però l’Ajuntament ha decidit suspendre-la per motius de prevenció contra incendis coincidint amb l’aplicació del pla ALFA 3 per part de la Generalitat. Aquesta excursió estava pensada per descobrir la història que hi ha al seu darrere i, alhora, poder realitzar una visita a les obres que s’estan executant per part de l’Associació́ Sant Julià̀ d’Úixols. A més de l’ermita, també estava previst visitar̀ el collet de Matafaluga, la font de Sant Julià, el mas Era de les Cases, els antics pous de neu que estan construïts a la zona i el cementiri. L’Ajuntament anunciarà en breu la nova data. 

21 juliol 2022

Regió7

Inicien millores en camins de l’entorn de Moià

 

Aquests darrers dies s’han iniciat treballs de manteniment i millora dels camins de la xarxa viària bàsica inclosos en el Pla de Prevenció d’Incendis Forestals de l’any 2022 a l’entorn de Moià. Aquestes obres suposen una inversió de 28.919 euros que estan finançats en un 90% per la Diputació. 

6 juny 2022

Regió7

 

El Moianès vol protegir el bosc a vista d’ocell

L’ADF que agrupa bona part dels municipis de la comarca està desenvolupant un projecte per fer tasques de prevenció i de manteniment de boscos i infraestructures fora de la campanya d’estiu, i de vigilància durant el període d’incendis amb l’ús de drons

David Bricollé
Moià | 29·12·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:42



Voluntaris de l’ADF Els Cingles realitzant tasques de patrullatge | ADF ELS CINGLES


L’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Els Cingles, que agrupa els municipis moianesos de Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, desenvoluparà un projecte pioner que té com a objectiu final complementar bona part de la tasca que porta a terme de prevenció i vigilància del risc d’incendi a través de l’ús de drons, les petites aeronaus pilotades per control remot. La idea és aprofitar els avantatges de visionat aeri que ofereixen aquests aparells amb l’ús de tecnologies que permeten captar i recollir diferents registres i dades, segons la necessitat.


Es tracta d’un projecte que recentment ha estat guardonat amb un dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. Un reconeixement -en l’àmbit de la planificació de la gestió en la prevenció d’incendis forestals- que suposa una injecció econòmica per seguir desenvolupant el projecte, que és l’entitat vol tirar endavant de la mà de BCN Drone Center, l’empresa amb seu a Moià que és un dels de únics centres de drons del món, la primera empresa de drons civils a Europa i una de les pioneres a nivell mundial.

Miquel Buxó, president de l’ADF Els Cingles, ha explicat a Regió7 que el projecte parteix de la base que la utilització d’aquestes naus tripulades a distància podria permetre tenir una visió aèria en temps real, arribar a zones inaccessibles per identificar incendis, crear ortofotomapes d’alta resolució per a una millor gestió forestal i, per tant, la prevenció d’incendis, detectar punts calents, mitjançant càmeres termogràfiques, després de tempestes seques amb molt aparell elèctric i després de l’extinció d’un incendi o realitzar ortofotomapes per a seguiment de zones afectades per incendis i poder definir les accions a realitzar.

Buxó conclou que «ens permetria recollir dades que després ens facilitaria fer una millor gestió forestal fora de la campanya d’estiu. Però també la vigilància, durant la campanya, sobre el territori. Els bombers ens estan parlant de potencials focs de sisena generació, de molta potència, i per tant cada cop més és clau la detecció d’un inici d’incendi com més aviat millor, abans no creixi molt ràpidament. És fonamental el temps de reacció, i per això cal una detecció tan immediata com sigui possible».
Ser més eficaços

En aquest sentit, recorda que actualment aquesta tasca l’estan portant a terme a través dels plans de vigilància, amb gent patrullant pel territori i amb la xarxa de càmeres situades en punts estratègics, «però entre que es detecta un foc en la distància i es reacciona, pot passar un temps massa llarg per evitar que es faci gran. Amb drons creiem que seria més ràpid i fàcil tenir una visió àmplia i, alhora, apropar-nos als possibles focus i certificar que hi ha un inici de foc».

Buxó també exposa que en el treball de prevenció que realitzen al llarg de l’any, i essencialment fora de la campanya d’incendis, per assegurar que tota la infraestructura del territori està operativa i en bones condicions «fem recorreguts per anar a revisar, per exemple, les basses. Això, en municipis de la nostra àrea suposen uns 70 quilòmetres de recorregut, només comprovant punts d’aigua. Amb drons es podria fer de manera molt més ràpida i econòmica. També amb drons i càmeres amb la tecnologia apropiada es poden identificar les zones que puguin estar patint un estrès hídric més important, que és el que el fa especialment perillós de cara a un incendi».
Conèixer el potencial

El que planteja el desenvolupament del projecte és, d’entrada, «la identificació dels usos potencials, dotar-nos dels recursos necessaris, en aquest cas els drons, i fer en paral·lel la formació per pilotar-los i veure sobre el terreny tot el potencial que té per poder-lo expandir cap a altres ADF. Perquè creiem que la visió aèria, i amb les tecnologies actuals, ens dona molta informació. I avui en dia amb els drons, la versatilitat de càmeres i les dades i informacions que et permeten recollir, ens ha de permetre fer passos endavant molt importants en aquestes actuacions preventives i en la vigilància». El president de l’ADF Els Cingles argumenta que la materialització del projecte ha de permetre «crear el coneixement per poder pilotar els drons, per aconseguir la informació i per fer el tractament de les dades i que aquestes ens ajudin a detectar els aspectes importants i anticipar-nos als riscos».

En aquest sentit, Miquel Buxó ha destacat la importància de poder comptar en el territori amb el suport del BCN Drone Center de Moià: «és un projecte que fem conjuntament i l’estem treballant amb ells perquè son els que tenen coneixement en aquest camp. Ells són també els que ens han d’ajudar en el desenvolupament del marc legal per poder fer aquesta activitat, és un dels àmbits que haurem de treballar». L’objectiu és protegir el territori, el patrimoni i les persones.

Buxó també ha posat en relleu que «volem que sigui un projecte que es pugui expandir i que acabin adoptant altres ADF, perquè cada estiu que passem és un patir, un estrès per a tota la societat i el foc no entén de límits territorials. Si tenim la tecnologia, tenim la gent, podem tenir el coneixement i no té uns costos exagerats, creiem que és un projecte que cal tirar endavant. És una tecnologia que tenim a l’abast que ens permetrà fer un control per a una millor gestió amb un cost relativament baix. L’objectiu és protegir el territori, el patrimoni i les persones». 

29 desembre 2021

Regió7

La Diputació vol recuperar zones de pastura al Berguedà per prevenir incendis al bosc

La Diputació vol recuperar zones de pastura al Berguedà per prevenir incendis al bosc
S’actuarà en 40 hectàrees repartides entre els municipis d’Olvan i Montclar amb l’objectiu de restablir un paisatge de mosaic agroforestal

Redacció/Guillem Camps
Olvan | 20·10·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:42




Zona forestal del Berguedà on s’actuarà | DIPUTACIÓ DE BARCELONA


La Diputació de Barcelona ha començat els treballs de gestió forestal i recuperació d’antigues pastures en Zones d’Actuació Prioritària (ZAP) al Berguedà per a la prevenció d’incendis en boscos. En concret, es tracta d’unes 40 hectàrees repartides entre quatre finques del nucli d’Olvan i una altra de Montclar.

A Olvan, es fa una actuació conjunta que afecta les finques de Campdeparets, Artigós i Cal Roig, en una superfície de vuit hectàrees. Concretament, es porta a terme una tallada selectiva per aprofitament de llenya i la zona de bosc passarà a ser de pastura oberta. També a Olvan, a Casa Ballaró, es fan treballs d’aclarida d’arbres en unes 12 hectàrees de terreny. L’actuació més important en termes de superfície és a Montclar, a la casa del Riu -que actualment està en ruïnes-, on es faran treballs en una superfície de 20 hectàrees. En aquest cas, també es faran actuacions d’aclarida del bosc, per a transformar-lo en una zona de pastura.

L’objectiu principal dels treballs és crear discontinuïtat en el bosc mitjançant la recuperació d’antigues pastures i restablir un paisatge de mosaic agroforestal que ajudi a reduir l’acumulació de combustible vegetal que permeti els ramats entrar al bosc a pasturar, trencant el contacte entre el sotabosc i les capçades dels arbres. Les tasques es porten a terme seguint criteris de conservació i millora de la biodiversitat. Així, per exemple, es deixaran alguns troncs morts dempeus i es respectaran els nius.
Actuacions també al Moianès

A la província de Barcelona s’actua en unes 160 hectàrees de 14 finques. A part del Berguedà, una altra de les comarques centrals implicades és el Moianès. Els altres punts on es faran tasques són el Lluçanès, i la Vall del Ges, Orís i Bisaura. La iniciativa s’emmarca dins l’estratègia BCN Smart Rural i compta amb un pressupost de 270.000 euros.

BCN Smart Rural és l’estratègia de la Diputació de Barcelona per fomentar la sostenibilitat del sector agrosilvopastoral al territori. Està cofinançada per la Unió Europea a través del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), i és una iniciativa que s’ubica a l’avantguarda de les accions que l’ens provincial i Smart Rural estan promovent amb horitzó 2030, tant en matèria agrícola com alimentària.
Paisatge més resistent al foc

La planificació forestal estratègica és una actuació fonamental per prevenir incendis, alhora que es dota al paisatge d’elements que el facin més resistent al foc, protegint el mosaic agroforestal amb el manteniment d’espais oberts, la recuperació de pastures que s’havien perdut i la consegüent reducció de la càrrega de combustible a les masses forestals no gestionades que afavoreix la diversitat d’espècies.

Els treballs també dinamitzen la ramaderia extensiva amb la reintroducció de ramats al bosc i la valorització de la carn que es produeix d’una manera sostenible i compromesa amb el benestar animal.

20 Octubre 2021

Regió7

Projecte per recuperar pastures a Osona i el Moianès

 

18 octubre 2021

el9nou paper

La Catalunya Central afronta un estiu amb un baix risc d'incendi

El cap de la regió dels Bombers diu que «fins el 15 de juny, el nombre de serveis ha estat espectacularment baix». Les precipitacions i les tasques de prevenció són clau roger junyent manresa 06.07.2020 | 11:51

Zona de pins a la zona del Lluçanès | ARXIU PARTICULAR

La Catalunya Central afronta un estiu amb un risc baix d'incendi gràcies a les precipitacions que han caigut durant el darrers mesos i setmanes, segons han explicat aquest matí en roda de premsa responsables dels diferents cossos de la Generalitat implicats en la prevenció i extinció d'incendis forestals.

El cap de la regió central dels Bombers, Santi Lleonart, ha explicat en una roda de premsa virtual que "fins el 15 de juny, el nombre de serveis ha estat espectacularment baix" i d'"anecdòtics" en comarques com el Berguedà i el Moianès. També afegia que a nivell de risc d'incendi hi ha unes "mapes de perill més baixos" que en anys anterior i qualificava la situació de "molt favorable".

En el mateix sentit, el cap dels Agents Rurals, Marc Costa, assenyalava que "el mapa actual", amb un baix risc d'incendi a tot Catalunya "no és usual" i afegia que "ja ens agradaria, tenir un mapa com el que tenim ara cada any" fet que permet "començar la campanya amb cert optimisme".

Més enllà de les precipitacions dels últims mesos, el director territorial d'agricultura a la Catalunya Central, Ramón Lluís Lletjós, ha remarcat també les tasques de prevenció que es fan durant tot l'any i ha recordat, arran de l'incendi d'ara fa un any a Capellades, que quan va arribar a allà on es gestiona el territori "es va comportar d'una manera molt diferent". Per la seva banda, Jaume Torralba, cap dels Agents Rurals a la Catalunya Central també va posar èmfasi en les tasques de prevenció i també en els treballs agrícola. Va recordar que ara, quan es portem a terme feines de sega, els agricultors sempre han d'anar equipats amb extintors.

El director general de prevenció i extinció d'Incendis de la Generalitat, Manel Pardo, també destacava la "desestacionalització" de la feina de prevenció i remarcava que els "incendis també s'apaguen a l'hivern". D'altra banda, ha destacat la incorporació de 250 nous bombers aquest any a nivell català i la previsió de poder-ne incorporar 250 més l'any que ve, a més de la renovació de part del parc mòbil que es farà les properes setmanes.

Mesures per la covid
D'altra banda, el cos de bombers també s'ha hagut d'adaptar a la situació que ha generat la pandèmia de la Covid-19. En aquest sentit, Lleonart ha explicat que la base de l'helicòpter bombarder que hi havia a Manresa s'ha traslladat a Calaf. Ho ha justificat perquè d'aquesta manera es redueix la presència d'efectius en un mateix parc. Tot i això, el parc de Manresa està preparat perquè hi pugui actuar aquest helicòpter i es manté la base de l'helicòpter de comandament. "Un bomber és complicat de substituir, però la tripulació d'un helicòpter encara ho és més, i si s'ha de confinar és un problema", ha dit Lleonart. També ha explicat que per evitar que es barregin bombers de diferents parcs, ara la prioritat és que en cas d'incendis forestals puguin actuar mitjans aeris.

6 juliol 2020

Regió7

Comença la campanya de la sega al Moianès

juny 17th, 2020 Dídac Garcia


L’anomenada “campanya de la sega” és una operació de prevenció d’incendis que efectuen els Agents Rurals de Catalunya però que, a casa nostra, compta amb la col·laboració dels voluntaris dels ADF Bages – Moianès, les Agrupacions de Defensa Forestal. La campanya sol tenir una durada de dos mesos, de mitjans de juny a mitjans d’agost, que és quan, en condicions normals, es fan els treballs de sega als camps de cereal. Aquesta activitat agrària comporta un alt risc d’incendi ja que es duen a terme a temperatures molt elevades, humitats baixes i una vegetació fàcilment inflamable. La zona del Bages i el Moianès, a més, té unes característiques orogràfiques que la fa especialment perillosa. Santi Montsech, voluntari dels ADF Quercus d’Oló, comenta que al Moianès els camps estan molt a prop dels boscos, per tant cal extremar les precaucions. Igualment, Montsech creu que aquest any hi ha poc perill perquè el bosc està ben verd.

De fet, aquest perill d’incendi es concentra normalment en unes franges horàries determinades, que és quan més a l’aguait s’hi ha d’estar. El voluntari de l’ADF, Santi Montsech, destaca que les pluges caigudes aquest any auguren una campanya de sega molt més curta però també més perillosa. L’ADF diu que cal anar amb compte perquè la calor es concentrarà en pocs dies i tot estarà molt més sec.

Finalment, Montsech ha destacat que la bona relació amb els agents rurals és clau per fer les tasques de vigilància i que això també aporta tranquil·litat al pagès que ha de segar el camp. A més, en els últims anys s’ha digitalitzat la vigilància en forma de càmeres i també s’estrena enguany una aplicació que mostra en temps real els camps on s’està produint l’activitat o aquells que, per contra, ja s’han segat i no cal dedicar-hi més esforços de vigilància.

17 juny 2020

OnaMoianès

Els Bombers fan una crema controlada al Moianès

Es neteja sotabosc a la zona de Serramitja r. j | manresa 30.09.2019 | 12:55


Crema controlada dels bombers BOMBERS

Els GRAF, el Grup de d'Actuació Forestal dels Bombers de la Generalitat, està portant a terme durant el dia d'avui una crema controlada a la zona de Serramitja, al Moianès. La zona es troba a cavall dels termes de Moià i Castellcir. Aquesta crema prescrita és una forma de netejar el sotabosc i prevenir incendis. La setmana passada, els bombers ja van portar a terme cremes controlades a la mateixa comarca del Moianès i també al Bages, a l'entorn del Massís de Montserrat.

30 setembre 2019

Regió7

Jornada per als voluntaris de les ADF, el proper 20 de juny a Santa Maria d'Oló

Membres dels Bombers de la Generalitat de Catalunya s'encarregaran de la presentació de la campanya de prevenció d'incendis d'aquest 2019 redacció | manresa 11.06.2019 | 23:21
El proper dijous 20 de juny Santa Maria d'Oló acollirà una jornada adreçada als voluntaris de les diferents Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) del Bages i el Moianès de cara a la campanya de prevenció d'incendis d'aquest proper estiu. En concret, aquesta jornada tindrà lloc a partir de 2/4 de 8 del vespre a l'espai Hemalosa, situat a la plaça Catalunya del municipi.

Membres dels Bombers de la Generalitat de Catalunya s'encarregaran de la presentació de la campanya de prevenció d'incendis d'aquest 2019. Posteriorment es portarà a terme una sessió de caràcter més tècnic, titulada «Incendis de sisena generació» i que anirà a càrrec de Marc Castellnou, que és inspector al cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya i també és analista en cap del GRAF.

11 juny 2019

Regió7