La meitat de les hectàrees calcinades a Sant Quirze Safaja són d'un únic propietari

Les ADF van ajudar a apagar les flames de l'incendi en un primer moment, però se'ls va acabar l'aigua



Vista general de la finca cremada / Nia Escolà / ACN
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit

ACN
Sant Quirze Safaja16 JUL 2026 13:31


L'incendi de Sant Quirze Safaja ha cremat fins al moment unes 100 hectàrees. D'aquestes, una cinquantena són de la finca de Jaume Ferrer. És un dels veïns més afectats per l'incendi que, segons ha explicat, va començar a cremar molt a prop seu. "Vaig córrer cap allà i vaig trobar els ADF de Sant Quirze. Mentre vam tenir aigua vam estar apagant el foc, però es va acabar i l'incendi va anar creixent", ha relatat. "Quan et trobes així, no s'hi pot fer res".

En total se li han cremat 50 hectàrees de pi roig i alzina que se sumen a les 13 que ja se li van cremar durant l'incendi de finals de juny. Aquest any havia començat a fer gestió forestal a la finca, però considera "insuficients" els ajuts de l'administració. Jaume Ferrer ha explicat que "sempre és una mala visió que se't cremi tot d'aquesta manera". I ha assegurat que quan s'intenta apagar un incendi, s'arriba a un punt que ja "no s'hi pot fer res", i és qüestió dels mitjans aeris "que puguin aturar el foc".

Els Agents Rurals estan investigant les causes de l'inici de l'incendi i, de moment, no confirmen cap hipòtesi. Amb tot, el propietari forestal opina que l'incendi que li ha calcinat 50 de les 120 hectàrees de la seva finca ha estat provocat. "Van trucar i van dir que l'incendi havia revifat, però no va revifar, un o altre el va encendre", ha dit. "Vaig veure el lloc que cremava, en una carretera, i pel cantó dret i esquerre no havia travessat el foc. No es veia que hagués travessat per enlloc", ha insistit. A més, Ferrer assegura que el punt on va iniciar-se el foc aquest cop "coincideix" amb el punt on va acabar el foc que va cremar la zona per Sant Joan. "El van començar allà perquè penséssim que havia revifat", ha afegit.

16 juliol 2026

Regió7 

Una prova pilot dota pagesos del Bages i el Moianès d'equips per extingir focs produïts per maquinària agrícola

Els aparells adquirits per la Diputació de Barcelona i la Federació d'ADF del Bages i el Moianès consten de dipòsits d'aigua amb una capacitat de 450 litres i sistemes de botons per avisar de forma instantània els serveis d'emergències
Aquests equips prometen suposar "un abans i un després" pel que fa a la resposta davant d'incendis agrícoles, ja que permetran als pagesos poder fer una primera actuació per apagar el foc des del minut 0



El diputat Jordi Fàbrega fent ús dels equips antiincendis que acoblable a les segadores / Mireia Arso
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Xavi Moraleda
Rajadell29 JUN 2026 13:49Actualitzada 30 JUN 2026 17:58


Molts dels incendis que es declaren a l'estiu s'encenen a causa de treballs agrícoles. Per això, per millorar la resposta davant dels focs i protegir la pagesia, la Diputació de Barcelona i la Federació d'ADF Bages-Moianès han impulsat una prova pilot que ha proporcionat kits antiincendis a pagesos perquè puguin apagar els focs des del minut 0. Els equips consten de dipòsits d’aigua acoblables a les màquines segadores i d'uns botons d'avís que serveixen per alertar amb un sol clic als serveis d'emergències en cas que es doni una incidència.


La iniciativa va sorgir de la Federació d'ADF del Bages i Moianès, després que l'any passat es declaressin nou incendis per l'activitat de màquines recol·lectores en aquestes comarques. Rumiant, van donar amb una possible solució: uns kits antiincendis que permetin als pagesos "fer una primera actuació per poder apagar el foc des del minut 0". Els equips han estat presentats el matí d'aquest dilluns en uns camps de Rajadell, al Bages.


Segons explica el seu president, Jordi Tort, "les ADF estem al territori, però sempre triguem uns minuts a arribar al lloc", uns minuts decisius que poden determinar l'abast acabarà tenint l'incendi. "Això podria suposar un abans i un després, creiem que els incendis causats per maquinària agrícola es reduirien en un 90%", apunta.


En el marc de la prova pilot, s'han adquirit tres d'aquests equips, que tenen la capacitat d'emmagatzemar 450 litres d'aigua. Acoblats a la mateixa segadora, si el pagès veu que s'ha encès un foc podrà baixar del tractor i refrescar l'àrea afectada amb la mànega que inclou dipòsit. De la mateixa manera, podrà avisar de forma ràpida i efectiva a les ADF, Agents Rurals i Bombers prement un botó que tenen a la cabina. De forma instantània, se'ls alertarà i se'ls enviarà la ubicació exacta on s'ha declarat el foc, així com la ruta més ràpida per arribar-hi.

Fins ara, el protocol d'actuació en cas de foc incipient seguia el model P.A.S. (Protegir, Avisar i Socórrer), de manera que el pagès intentava apagar el foc amb els extintors que els tractors porten obligatòriament i, tot seguit, avisava el 112. Per fer-ho, havia de desbloquejar el mòbil, trucar o activar l'aplicació My112 i explicar la ubicació als operadors, tot això en un moment d’estrès i, sovint, amb cobertura mòbil limitada. Per això, el sistema del botó, que funciona per satèl·lit, suposa una gran diferència.

Això sí, aquests equips no pretenen substituir la tasca dels Bombers ni de les ADF, sinó que vol complementar la primera intervenció durant els minuts crítics, previs a la seva arribada.


Durant la campanya de sega d'aquest estiu es comprovarà l'efectivitat d'aquests sistemes i si els resultats són satisfactoris, la intenció és estendre'ls a la resta de la demarcació l'any que ve. La Diputació de Barcelona ha destinat 24.000 euros a aquesta primera fase del projecte. A la llarga, s'espera utilitzat aquests equips a tota Catalunya.
 

"No hem de culpar la pagesia dels incendis"

La maquinària agrícola provoca molts incendis durant la campanya de sega. Però per què? La raó principal, segons explica el diputat de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal, Jordi Fàbrega, és perquè compta amb mecanismes per eliminar partícules en suspensió i així contaminar menys. La contrapartida, però, és que per fer-ho, alguns parts del tractor han d'arribar fins als 1.600 graus.

"Tenint en compte que la temporada de sega s'escau entre els mesos de juny i juliol i que els pagesos han de treballar preferiblement al migdia perquè és quan hi ha un nivell més baix d'humitat als camps, això suposa un gran risc d'incendi", detalla el diputat. Per això, Fàbrega lamenta que es culpi el sector agrícola d'aquests incidents, ja que creu que el veritable problema recau en la maquinària moderna que es compra de països del centre i nord d'Europa.

Així doncs, subratlla que el que ha de fer la societat és ajudar als pagesos per la important tasca que acompleixen: «Sense les seves collites, no ens podríem alimentar. Tots hem d’estar al seu costat, també l’Administració».
 

Un dispositiu que es reforça

Durant la campanya de sega, el Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) del Departament d’Agricultura, el Cos d’Agents Rurals i les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) coordinen des de fa anys diverses tasques de vigilància i prevenció, acompanyant les segadores i les collitadores pel territori. En alguns casos, les ADF ja es posicionaven amb kits d’extinció al costat de la maquinària agrícola, amb l’objectiu de poder intervenir ràpidament si una màquina s’encenia i el foc s’estenia al cereal.

La prova pilot, per tant, té com a objectiu millorar aquest dispositiu en dos fronts complementaris: més aigua disponible a prop de les màquines i un sistema d’avís immediat per als coordinadors de les ADF.

30 juny 2026

Regió7 

L'alcalde atribueix "a una cigarreta o un petard" l'inici del foc de Sant Quirze Safaja

El foc s'hauria iniciat al costat d'una parada de bus molt propera a l'entrada del càmping que s'ha acabat confinant




Els Agents Rurals inspeccionen la zona cremada del foc de Sant Quirze Safaja / Agents Rurals
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Eduard Font Badia
Manresa24 JUN 2026 18:33Actualitzada 24 JUN 2026 18:54


Una cigarreta o un petard podrien ser els culpables del primer incendi gran de la temporada, que s'ha viscut aquest dimecres a Sant Quirze Safaja. El foc, que fins al moment ha cremat unes 14 hectàrees, i que ha obligat a confinar prop de 700 persones, sembla que evoluciona satisfactòriament, i podria donar-se aviat per estabilitzat. Tot i això, queden zones de difícil accés on encara es produeixen revifalles.


Encara que hauran de ser les investigacions dels Agents Rurals les que confirmin l’origen de l’incendi, l'alcalde de Sant Quirze Safaja, Carlos Lupiáñez ha dit a Regió7 que "tot apunta al fet que la culpa serà d'una cigarreta o d'un petard". El foc ha començat passada la una del migdia "a la parada del bus de la carretera BV-1341, a escassos metres de l’entrada d’un càmping", segons Lupiáñez.


L'alcalde s'ha mostrat "content que els mitjans de Bombers, ADF i tothom s'ha llençat a ajudar", i s'ha pogut evitar que l'incendi "afectés cases o persones, i això que en algun moment ha estat a prop". Precisament, l'alcalde es referia al moment quan els serveis d'extinció han decidit canviar de flanc per protegir "un centre de menors i un refugi d'animals que veien com el foc es dirigia cap allà, però finalment s'ha pogut evitar".



Ara, mentre els Bombers treballen en l'extinció total del foc, els Agents Rurals ja fa estona que treballen per a esbrinar les causes de l'incendi, amb la hipòtesi, un cop més, que la mà de l'home està al darrere de les flames.

24 juny 2026

Regió7 

Estabilitzat l’incendi forestal a Sant Quirze Safaja

Els Agents Rurals calculen que han cremat unes 16 hectàrees

Vista de l'incendi, en una imatge des de l'aire | Bombers



El 9 Nou
24/06/2026
Sant Quirze Safaja


Els Bombers han donat per estabilitzat l’incendi que crema des de fa gairebé set hores a Sant Quirze Safaja. S’hi continuarà treballant les pròximes hores fins arribar a l’escenari de controlat i, després, extingit.

Tot i que s’ha aixecat el confinament del poble, la recomanació continua sent que la gent es quedi a casa per facilitar la feina dels operatius d’emergències.

També és demana no utilitzar pistes forestals de la zona i no deixar-se emportar per l’efecte tafaner. Fins ara han cremat unes 16 hectàrees, la major part de bosc i un percentatge més petit de conreu.

Després que es registrés l’avís, entre un i dos quarts de 2, les flames han avançat cap a Roques Codines, al nord del municipi, i també han saltat a la Serra de Barnils, on hi ha vàries cases i un parell de centres d’hípica. Així, la cua de l’incendi s’ha aconseguit ancorar a la carretera, però no el cap, el que més preocupava i al qual s’han destinat els mitjans aeris.

El foc també ha obligat a tallar la carretera BV-1341 cap a Sant Miquel de Fai i Centelles, els accessos a la C-59 i a confinar encara més d’hora el càmping L’Illa i un restaurant.


Els Bombers han arribat a treballar al lloc amb 38 dotacions, 7 de les quals mitjans aeris (tres helicòpters bombarders, dos avions de vigilància i atac i dos helicòpters de comandament).

També s’hi ha desplegat les unitats del Grup d’Actuacions Forestals (GRAF), Equips de Prevenció Forestal (EPAF), un reforç de l’estructura de comandament i la Unitat de Comandament Mitjana de la Regió d’Emergències Centre. S’ha comptat, així mateix, amb les ADF en un territori on són imprescindibles i n’hi ha molta tradició.

Els Agents Rurals calculen que han cremat unes 16 hectàrees. Ara s’investiga les causes del foc, que hauria començat al voral de la BV-1341 abans d’estendre’s cap al bosc. Es treballa amb la hipòtesi d’un accident de pirotècnia.

24 juny 2026

el9nou

L'ADF del Moianès Els Cingles s'endú un dels premis de la Diputació de Barcelona per l'ús de drons

Els moianesos utilitzen els aparells en la planificació de la gestió forestal i en la prevenció i extinció de focs

Els representants de l'ADF Els Cingles recollint el guardó / DIBA


Regió7
Mataró10 MAI 2026 6:59Actualitzada 10 MAI 2026 7:00

L'ADF del Moianès Els Cingles va rebre dissabte el Premi Rossend Montané que atorga anualment la Diputació de Barcelona. És un premi que reconeix la innovació en infraestructures i mitjans de prevenció. Els integrans de l'ADF Els Cingles, formada per sis municipis del Moianès: Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, van rebre la distinció a Mataró, en el decurs de l'acte anual de reconeixement que organitza l'ens provincial i que enguany celebrava el 40è aniversari de la constitució d'aquestes agrupacions de voluntaris que vetllen, des del terriroti, per mantenir en condicions els sistemes d'extinció i de vigilància dels incendis forestals.


El projecte guardonat proposa l'expansió de l'ús de drons en la planificació de la gestió forestal i en la prevenció i extinció de focs, amb la incorporació de nous i noves pilots, posant especial èmfasi en la paritat de l'equip, la descentralització de les aeronaus per tot el territori i l'exploració de noves capacitats, com les càmeres termogràfiques per a la detecció de punts calents. L'ADF ja disposa de sis pilots certificats (cinc homes i una dona) i ha documentat més de 188 punts d'aigua amb drons. El projecte presentat parteix del guanyador del mateix premi l'any 2021 i en representa la continuació natural.


L'Auditori Tecnocampus de Mataró va acollir dissabte el lliurament de la vint-i-novena edició dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. L’Agrupació de Defensa Forestal Els Cingles es va endur el Premi Rossend Montané (dotat amb 11.000 euros). L'ADF Castellbisbal va guanyar el Premi Jordi Peix, també de 11.000 euros, amb un conte il·lustrat dirigit a la infància per fomentar la cultura de la prevenció. I Vicenç Ribas, de l'ADF Serra de Marina, va ser distingit amb el Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau, enguany atorgat directament per la Diputació de Barcelona en reconeixement d'una trajectòria dedicada a la protecció dels boscos.


L'acte, conduït per Cristina Juanati, enginyera de forests de l'Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari (OTPMIFDA) de la Diputació de Barcelona, va reunir unes 150 persones de diferents ADF. David Bote, alcalde va donar la benvinguda als assistents destacant la feina que fan les ADF i va destacar "les que operen al Parc de la Serralada de Marina i al Parc del Montnegre i el Corredor, que són un exemple de com les ADF i els ajuntaments podem sumar esforços per construir territoris més resilients davant dels reptes del canvi climàtic”.
 

Les ADF, un exemple únic a Europa

A continuació, Anna Sanitjas, cap de l’OTPMIFDA, va fer un recorregut pels quaranta anys de les ADF i pels trenta anys de l’Oficina de la Diputació de Barcelona, i es va referir als reptes canviants que afronta la província de Barcelona pel que fa al risc d’incendis forestals. Al llarg de la cerimònia, tres taules rodones van aplegar membres de les nou federacions d'ADF per reflexionar sobre els inicis, el present i el futur de les agrupacions.

El lliurament del Premi Jordi Peix va anar a càrrec de l'alcalde de Mataró, David Bote; el Premi Rossend Montané el va atorgar Xesco Gomar, president delegat de l'Àrea d'Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació de Barcelona; i el Premi Honorífic el va lliurar el diputat delegat de Prevenció d'Incendis i Gestió Forestal, Jordi Fàbrega.


En la seva intervenció, Xesco Gomar, va destacar la tasca que es fa des de la Diputació de Barcelona en matèria de prevenció d’incendis forestals, gràcies a la col·laboració clau entre l’àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda i l’Oficina Tècnica de Prevenció Municipal d’Incendis Forestals i Desenvolupament Agrari. Gomar també va agrair a les ADF la seva tasca: “vau ser pioners i feu una tasca clau que va més enllà d’apagar el foc, perquè hi sou els 365 dies de l’any, les 24 h”.

Per la seva banda, el diputat Jordi Fàbrega, va clausurar l’acte apuntant que, amb el progressiu abandonament del camp, hi ha hagut un canvi de paradigma i un augment de la superfície forestal: “el 67% del territori del país és forestal i, sovint, hem viscut d’esquena al bosc i a la natura. Cal recuperar la cultura del bosc perquè d’això en depèn la nostra supervivència”. I va destacar la gran oportunitat que suposa el voluntariat de les ADF: “En cap altre lloc d’Europa ni de l’Estat espanyol existeix un voluntariat organitzat com el de les ADF de Catalunya i de la demarcació de Barcelona, amb més de 4.000 voluntaris i 120 ADF que treballen cada dia. Som un referent europeu”. En aquest sentit, també ha posat en valor que “a Catalunya tenim la primera associació de dones de propietàries forestals i això és especialment important perquè el 40% de la propietat forestal està en mans de dones”.
 

Quaranta anys de compromís amb el bosc

La cerimònia va ser un acte de celebració col·lectiva: l'any 1986, l'aprovació de l'Ordre del 6 d'octubre va posar les bases d'un model de prevenció forestal que quatre dècades després continua viu gràcies a les més de 4.000 persones voluntàries que, a la província de Barcelona, treballen al llarg de tot l'any per protegir el territori. Les ADF van néixer després de la batzegada que van suposar els grans incendis forestals del 1986, que van afectar de manera molt especial Montserrat.

La cerimònia es va tancar amb un moment simbòlic en el qual el públic va bufar les espelmes d'un pastís d’aniversari, amb l'acompanyament musical del grup The Scarlets.

10 maig 2026

Regió7

Tres Agrupacions de Defensa Forestal de les comarques centrals opten als premis de Prevenció d’Incendis Forestals 2026 de la Diputació de Barcelona

Els guardons, que enguany arriben a la 29a edició, es llliuraran el pròxim dissabte 9 de maig, a les 12 hores, l’Auditori Tecnocampus de Mataró




Algunes de les ADF de la Catalunya Central són candidates als premis / Mireia Arso / Arxiu


Eduard Font Badia
Manresa09 D’ABR. 2026 14:09Actualitzada 09 D’ABR. 2026 14:11

Les ADF Els Cingles, del Moianès i ADF Masquefa, a més de la Federació ADF del Bages-Moianès es troben entre les candidates a guanyar algun dels Premis de Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona.

Aquests guardons es lliuren des de l'any 1997, i reconeixen la tasca de voluntariat i innovació de les ADF, amb projectes que combinen tecnologia, gestió del territori i educació ambiental. Les candidatures es distribueixen en dues categories principals dotades amb 11.000 euros cadascuna: el Premi Rossend Montané, que reconeix la innovació en infraestructures i mitjans de prevenció, i el Premi Jordi Peix, dedicat a projectes de sensibilització i educació ambiental.

Dos candidats al Premi Rossend Montané

Les ADF Els Cingles, del Moianès i ADF Masquefa, a l'Anoia, es troben entre les 7 candidates al premi. Els Cingles planteja l'expansió de l'ús de drons per a la planificació de la gestió forestal, la prevenció i l'extinció d'incendis, incorporant nous pilots i tecnologies, mentre que l'ADF anoienca concorre amb ‘Aigua per la vida’, un projecte d'abeuradors de fauna com a eina de prevenció.

Una candidatura al Premi Jordi Peix

El Premi Jordi Peix aplega quatre candidatures d'abast i enfocament diversos, i entre les quals una de les comarques centrals: la Federació ADF del Bages-Moianès opta al guardó amb ‘Sent la natura’. Competeix contra Osona, Castellbisbal i Penedès-Garraf.
Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau

A partir d'aquesta edició del 2026 del Premi Honorífic Joaquim Maria de Castellarnau, la persona guardonada serà escollida per la Diputació de Barcelona, tot i que el seu nom no es farà públic fins a l'acte de lliurament.


Una cerimònia que enguany arriba a la 29a edició i que se celebrarà el pròxim dissabte 9 de maig, a les 12 h, l’Auditori Tecnocampus de Mataró.

9 abril 2026

Regió7

Una vintena de voluntaris d'ADF del Bages i el Moianès col·laboren en el control de la pesta porcina

Després de pentinar el terreny per buscar exemplars morts, ara les tasques se centren en la desinfecció d'equips

Així és com es desinfecten els equips que han buscat senglars morts al bosc

ADF Quercus

Jordi Escudé
Manresa05 GEN 2026 13:31Actualitzada 05 GEN 2026 14:31


Una vintena de membres de la Federació d'ADF del Bages i Moianès participen juntament amb altres voluntaris d'arreu de Catalunya en les tasques de control i erradicació de la pesta porcina africana, de la qual es va declarar un nou brot el novembre passat després d'anys sense que se'n detectés cap cas. Després d'haver estat un temps fent batudes sobre el terreny per buscar animals morts, actualment, fan feines de desinfecció de vehicles i equips que surten de la zona zero, a un radi de 6 quilòmetres de l'origen del brot, a Cerdanyola.


Fins ara, la Federació d'ADF Bages-Moianès hi ha estat treballant amb 8 vehicles i 18 voluntaris en dies diferents provinents bàsicament de l'ADF Quercus, que inclou els municipis de Santa Maria d'Oló, Avinyó, l'Estany i Sant Feliu Sasserra; i també de l'ADF Pla de Bages, que engloba Manresa, Sant Fruitós i Sant Joan. Es coordinen a través del Secretariat d'ADF de Catalunya per assegurar que cada dia hi hagi algun equip preparat per fer la desinfecció corresponent a partir d'un calendari de dies i hores que s'estableix per cobrir les necessitats de cada moment amb prèvia comunicació dels Agents Rurals al Secretariat, explica el coordinador de l'ADF Quercus, Santi Montsech. Treballen des del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge que els Agents Rurals tenen a Torreferrussa (a Santa Perpètua de Mogoda), on es fan la majoria de les desinfeccions als equips i vehicles (des de les astores dels cotxes fins a les sabates dels agents) que entren i surten del radi de 6 quilòmetres al voltant del focus, a Cerdanyola del Vallès.


Hi ha un altre punt de desinfecció al Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA), a Bellaterra, que porten a terme els Mossos d'Esquadra. En aquest cas, les ADF també hi contribueixen amb les cisternes proveint el centre de líquid desinfectant quan s'acaba, explica Montsech.


Aquestes són tasques que feia l'UME quan es va desplaçar fins a Cerdanyola en l'inici del brot, però des que l'exèrcit es va retirar, ara són les ADF i els Mossos qui ho assumeixen. Inicialment, en canvi, les ADF feien batudes per recórrer metre per metre el terreny més afectat amb l'objectiu d'identificar senglars morts i amb possible infecció per pesta porcina. "Ens organitzàvem per torns", diu Montsech, i s'havien arribat a concentrar fins a 35 voluntaris en un mateix dia.

5 gener 2026

Regió7

Forestals bagencs i moianesos a Zamora expliquen la seva experiència: «Ens sentim més valorats aquí que a Catalunya»

Els vuit voluntaris tornen amb la sensació que ha de millorar la coordinació amb els Bombers al país

Així treballen els forestals del Bages i el Moianès en els incendis a Zamora

ADF

Lluc Grandia
Manresa22 D’AG. 2025 14:13Actualitzada 22 D’AG. 2025 15:12


Els vuit ADF del Bages i el Moianès que han anat a la província de Zamora a ajudar en l’extinció dels focs que assolen la zona segueixen treballant incansablement. El coordinador de l’ADF Quercus, Santi Montsech, assegura que «la coordinació entre tots és bestial. El primer dia hi va haver algunes dificultats, però quan ja hem fet contacte directe amb els que manen i organitzen, que són els agents forestals de Castella i Lleó, la coordinació ha anat molt bé».

Montsech assegura que «ens sentim molt més valorats aquí que a Catalunya. No hi ha color. Veuen que venim de lluny, amb ganes, i que ho fem voluntàriament. Un pagès amb qui hem parlat no es creia que no ens paguessin». Segons Montsech, algunes de les tasques que l'UME i els agents forestals lleonesos els hi han encarregat no les poden fer en els incendis de casa nostra perquè els Bombers no els hi permeten. «Tenim línia directa amb l’emissora i diem als helicòpters on han de descarregar. La cúpula de Bombers no ens deixa fer això a Catalunya». Assegura que tenen molt bona relació amb Agents Rurals (amb qui han muntat el grup de voluntaris) i que fins i tot els bombers creuen amb les seves possibilitats de treball, però que són els alts comandaments de Bombers els que no els deixen actuar habitualment.


A més, estan molt satisfets amb la seva tasca, que és evitar que els focs apagats, especialment aquells que s’han sufocat amb els mitjans aeris, puguin revifar amb els forts vents de la tarda. «Els focs poden quedar mal apagats, fent fum, i nosaltres els hem de rematar. Aquí fa un vent molt fort, i fins i tot fa fred. Hem arribat als sis graus». Dimecres van estar a la Puebla de Sanabria, i ahir es van desplaçar a Ribadelago, un poble que està desallotjat i que estan protegint per evitar que els focs arribin a les cases. Cada matí, un responsable els assigna un lloc que han de protegir, i allà es reuneixen amb els membres de l’UME amb qui comparteixen front.


Tot i això, Montsech té mals presagis pel foc. «Aquí fins que no plogui no s’extingirà. Diuen que dissabte hi ha previsió de pluja, esperem que sigui així». Les dimensions dels incendis són molt grans, i l’ADF ho responsabilitza a la poca gestió forestal. «És un lloc de muntanya preciós, que mai havien tingut incendis d’aquest tipus. A Catalunya, després dels incendis del 1994, es va fer molta prevenció. Aquí no hi ha camins forestals, no s’ha fet prevenció. Les pistes s’han fet ara amb els bulldozers de l’exèrcit». D’aquesta manera, no poden atacar el foc als boscos: «Quan crema el bosc ja és inevitable. Nosaltres podem anar als pobles, a les zones habitades, a matar focs perquè no hi entrin».


Els vuit membres de les ADF, Quercus, Defensors del Bosc i Els Cingles, conjuntament amb la resta de la cinquantena de voluntaris que van arribar dimecres a Zamora, tornaran dissabte després de tres dies de feina intensa. «Ara estan parlant de la possibilitat que ens rellevin, que vinguin altres voluntaris a substituir-nos. A veure si pot ser així. Quan vam anar a la DANA ja va passar».

22 agost 2025

Regió7

ADF del Moianès des dels incendis de Zamora: «L'extensió és bestial i els mitjans són molt escassos»

L'exalcalde de Santa Maria d'Oló Santi Montsech és un dels voluntaris de la Catalunya Central que han anat ajudar als focs de l'oest d'Espanya



Voluntaris d'ADF treballant en els incendis de Zamora / ADF


Lluc Grandia
Manresa20 D’AG. 2025 10:37Actualitzada 20 D’AG. 2025 16:36


Set voluntaris del Bages i el Moianès (sis de l'ADF Quercus i un de l'ADF els Cingles) ja són sobre el terreny per ajudar en l'extinció dels focs que assolen l'oest d'Espanya. Formen part d'un grup d'una cinquantena de membres del cos d'ADF que han sortit des de Catalunya. Santi Montsech, exalcalde de Santa Maria d'Oló i actual coordinador de l'ADF Quercus, ha explicat que «estem a la Puebla de Salabria, a Zamora. Ahir ens vam passar el dia a la carretera, vam fer uns 890 quilòmetres per arribar». A més, un dels tres camions de les ADF catalanes és el de Quercus, de manera que no podien anar ràpidament per la carretera, i s'hi van passar tot el dia.

Els voluntaris de les ADF, a la Puebla de Sanabria / Arxiu Particular

Montsech ha explicat que «ara tenim un punt d'emplaçament, anem coordinats amb l'UME. La nostra feina és rematar els focs, així evitem que a la tarda, a les hores de més calor, pugui revifar. Si s'apaga malament al matí, a la tarda torna a créixer». També ha lamentat la falta d'efectius sobre el terreny: «L'extensió dels focs és bestial. Hi ha molt pocs mitjans terrestres i els mitjans aeris no poden volar per la quantitat de fum que hi ha». «Hi ha cinc incendis envoltant la Puebla de Salabria».

Aquest grup de voluntaris es va organitzar a partir d'una petició per part del president de la Generalitat, Salvador Illa. «Nosaltres som un grup que ens dediquem a això. Agents Rurals ens va proposar de fer un dispositiu conjunt, i nosaltres vam acceptar». De fet, el mateix Montsech ja va viatjar a València amb l'ADF Quercus quan hi va haver la DANA. Dormen en una residència d'estudiants d'un institut. «Ho agraïm molt, perquè podem dormir en llits, tenim on esmorzar, dinar i sopar... després de treballar tot el dia rematant focs, s'agraeix molt dormir en un llit».


A més, ha explicat que la gent està molt agraïda de la seva ajuda: «Ens reben molt bé, estan desesperats i veuen que els arriba ajuda de lluny i ho agraeixen moltíssim». A més, «allà se sorprenen quan veuen que som persones voluntàries, que no cobrem per anar a ajudar-los i que ens hem agafat vacances per venir fins aquí».

20 agost 2025

Regió7

Moià acollirà una jornada sobre com protegir-se dels incendis en edificacions aïllades

L'activitat comptarà amb cinc xerrades impartides per professionals d'Agents Rurals, Protecció Civil, Mossos d'Esquadra, SEM i Bombers


Columna de fuym causada pe run incendi a Prullans / Isaac Ruiz/Arxiu


Xavi Moraleda
Manresa 19 D’ABR. 2024 10:33 Actualitzada 19 D’ABR. 2024 11:13

El Departament d’Interior i la Federació d’ADF Bages-Moianès, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Moianès, impartiran una jornada sobre l'autoprotecció en cas d'incendi forestal en edificacions aïllades, el pròxim dijous 25 d'abril a Moià. Segons han assegurat els organitzadors, les ponències estan dirigides, principalment, a persones propietàries o gestores d'edificacions aïllades del territori, com masies, cases de colònies, granges o immobles de turisme rural.

La jornada comptarà amb cinc xerrades que tractaran qüestions que van des de mesures preventives, com informar i alertar a la població, pautes de seguretat per assegurar l'autoprotecció en cas d'incendis forestals i els efectius als quals s'ha de recórrer en cas que es trobin en la situació. Les ponències seran impartides per professionals d'Agents Rurals, Protecció Civil, Mossos d'Esquadra, SEM i Bombers.

La jornada tindrà lloc a l'espai cultural "Les Faixes" de Moià, des de les 19 a les 20:30 del vespre i cal inscriure's per assistir-hi omplint un formulari.

19 abril 2024

Regió7

La campanya de control de la vespa asiàtica 2023 permet capturar més de 6.000 vespes reines al Moianès

S'han localitzat 36 vespers, s'han col·locat més d'un centenar de trampes i s'estima que s'ha evitat la construcció de 322 nius


Xerrada de la campanya Vespa Velutina 2024 / Arxiu

Ariadna Gombau
Moià 25 MAR 2024 6:25

La campanya de control de la vespa asiàtica del Moianès 2023 ha acabat amb la localització de 36 nius, la instal·lació de 124 trampes i la captura de 6.439 vespes reines, segons els seus impulsors, el col·lectiu ecologista El Fanal i els apicultors del Moianès. Aquesta feina, destaquen, ha evitat l'aparició de 322 nius nous a la comarca i ha permés constatar que la zona del Molí Nou és la més afectada.

La vespa asiàtica, que els especialistes prefereixen anomenar pel seu nom científic, velutina - és una espècie invasora que provoca una afectació "als insectes pol·linitzadors, les plantes autòctones i, per tant, a la biodiversitat i el medi ambient", explica Daniel López, membre de la comissió de trampeig d'El Fanal. Cada niu secundari de velutina s’alimenta de 5 milions d’insectes l’any, és un depredador dels insectes pol·linitzadors autòctons, asseguren des d'El Fanal. A més, com que es tracta d'una espècie de dimensions més grans que la vespa comuna, la seva picada també és més aparatosa i dolorosa, remarca López.


La part central de la campanya de control es realitza durant la primavera, època de l'any quan les vespes estan fecundades. Per això, diu el membre d'El Fanal, capturar-les en aquest moment evita la creació de nous nius, ja que impedeix la reproducció de la vespa reina. En el cas concret del Moianès, López els xifra en 322 els nous vespers evitats aquest 2023. També apunta que és molt important la contribució ciutadana i que molts dels vespers els troben perquè algú els alerta.


També les escoles es van implicar en la campanya. Els centres educatius de la comarca van bolcar-se amb la recollida d’ampolles de plàstic per tal de fabricar les trampes. En una setmana se’n van arribar a recollir més de 450 i es van construir unes 150 trampes mentre, paral·lelament, des de les ADF de la comarca i apicultores i apicultors es van demanar els permisos dels propietaris per la instal·lació de les trampes a les seves finques. Un cop instal·lades també es va fer un seguiment de les trampes i cada 15 dies, fins a mitjans de juny, es van anar revisant per comptar les reines capturades i tornar a omplir la trampa de líquid.
 

Centrats a les zones urbanes i humides

Una de les observacions que s'ha extret de la campanya del 2023 és que a les vespres velutines "els agraden les zones urbanes i humides", assegura Daniel López. Per això, diu, es fa encara més important el control d'aquesta espècie, ja que sovint s'ubiquen en llocs poblats.

El Fanal, conjuntament amb els apicultors del Moianès, ha configurat un mapa de nius per planificar la captura de vespes reines de 2024. En ell, s'observa com bona part dels punts marcats són en zones urbanes i humides com el parc municipal Francesc Viñas, les Coves del Toll i el ja esmentat Molí Nou. Mapa de nius localitzats i trampes col·locades durant la campanya 2023 / Arxiu

25 març 2024

Regió7

Artesania i productes nadalencs centren aquest divendres la 30a Fira de Tardor de l'Estany

El certamen inclourà activitats paral·leles, des de bitlles catalanes, fins a presentacions, i una mostra de vehicles d'ADF o una col·lecció de Lego

Redacció
L'Estany | 07·12·23 | 13:43




Parades en una de les edicions de la fira ARXIU | JORDI ESCUDÉ


L'Estany tornarà a viure aquest divendres una festivitat de la Puríssima atapeïda amb la 30 edició de la Fira de Tardor, que portarà desenes de parades d'artesania, pintura, i productes nadalencs i d'entitats al centre del poble.

El certamen se celebrarà entre les 9 del matí i les 2 del migdia, i més enllà de les parades, es complementarà amb diverses propostes per a tots els públics. La jornada començarà amb un esmorzar, i al llarg del matí també hi haurà en 52è concurs de pintura ràpida, tirades de bitlles catalanes a la pista vella, una trobada de plaques de cava i venda del cava de l'Estany, una demostració de gossos de rescat, i diverses mostres. D'una banda, s'exposaran vehicles de l'ADF Quercus i de serveis d'emergència i dels Mossos d'Esquadra, i de l'altra, una col·lecció de Lego d'Eudald Toralles al Centre de Visitants.

Paral·lelament, de 10 a 1 l'ADF Quercus presentarà el projecte "Lluitadors del Foc", a la Guingueta de l'ADF, a 2/4 de 12 tindrà lloc la presentació del llibre "El Serrat dels Lliris", de Josep Biayna a la Casa de Cultura, i a la 1, a la plaça del Monestir, hi haurà un vermut i un concert del Festival Itinera amb Carla Mutis i Belén Bandera. El mateix Monestir obrirà portes al públic de 10 a 2.


La fira es concentrarà al matí, però a les 6 de la tarda hi haurà un ball amb Duet Havanal al local social Cine, i dissabte, al mateix lloc però mitja hora més tard, el teatre El Teló, interpretarà "L'inspector", de Nikolai Gógol. 

7 desembre 2023

Regió7

La campanya de control de la vespa asiàtica al Moianès es tanca amb 6.400 reines capturades

Amb aquesta acció s’haurà evitat el desenvolupament de més de 300 nius secundaris d’aquesta espècie invasora

Queralt Casals
Moià | 24·07·23 | 06:25

Exemplar de vespa velutina, que instal·la els seus nius a les branques altes dels arbres GENCAT


La campanya ciutadana per posar fre a l’expansió de la vespa asiàtica al Moianès, impulsada pel col·lectiu cultural i ecologista El Fanal, juntament amb apicultors i apicultores de la zona, ha permès capturar 6.400 reines. Això haurà permès evitar el desenvolupament de més de 300 nius secundaris d’aquesta espècie invasora, que va entrar al Moianès fa quatre anys i ha proliferat amb força. Segons els impulsors, caldrà esperar a la tardor per valorar si la feina feta redueix la pressió de la vespa velutina sobre el territori.

La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie exòtica en expansió amb fort impacte sobre la biodiversitat, ja que ataca insectes pol·linitzadors com les abelles i redueix la producció de mel dels ruscos. Fa quatre anys que es va detectar la seva presència al Moianès i, des d’aleshores, no ha parat de proliferar. Per aquest motiu, El Fanal i apicultors i apicultores de la zona han impulsat una campanya per posar-hi fre amb la col·laboració de la ciutadania.

La iniciativa per controlar la vespa asiàtica a la comarca es va engegar el mes de febrer quan ecologistes i apicultores van trobar-se per a posar fil a l’agulla i unir esforços davant l’elevada presència d’aquesta espècie invasora al territori. Basant-se en el model de trampeig, es va iniciar una primera fase de la campanya de control amb el cens de nius secundaris de vespa asiàtica de la temporada anterior, que són com una gran bola de paper i poden arribar a fer més de 60 centímetres de diàmetre. Es van localitzar un total de 36 nius, que van servir de base per a crear una xarxa de trampeig per tota la comarca.

La segona fase de la campanya es va iniciar el mes de març i es va focalitzar en atrapar reines fecundades abans no fessin nius nous, a partir de diferents estratègies per capturar-les. La primera proposta va ser un trampeig municipal dins les zones urbanes i espais municipals, assumit pels Ajuntaments i el Consell Comarcal. La segona es va centrar a fora dels espais municipals i la va dur a terme un equip de voluntaris amb trampes que es van col·locar a les proximitats dels nius censats. També es va contemplar un trampeig des de casa fent una crida a la població per tal de penjar trampes casolanes als jardins particulars.
Implicació dels centres educatius

Els centres educatius de la comarca van bolcar-se amb la recollida d’ampolles de plàstic per tal de fabricar les trampes. En una setmana se’n van arribar a recollir més de 450 i es van construir unes 150 trampes mentre, paral·lelament, des de les ADF de la comarca i apicultores i apicultors es van demanar els permisos dels propietaris per la instal·lació de les trampes a les seves finques. Un cop instal·lades també es va fer un seguiment de les trampes i cada 15 dies, fins a mitjans de juny, es van anar revisant per comptar les reines capturades i tornar a omplir la trampa de líquid.

En aquests mesos, s’han capturat 6.400 reines, el 66% de les quals ho han fet apicultors i apicultores, el 17% s’han recollit a la xarxa de trampeig de voluntaris, l’11% s’han atrapat en cases particulars i el 6% en zones urbanes i espais municipals. Segons els impulsors s’ha de tenir en compte que «del total de reines capturades el 95% no haurien arribat a fer niu per diferents causes com la mort accidental o la competència intraespecífica, entre altres». D’aquesta manera, asseguren que «s’ha evitat el desenvolupament de 322 nius secundaris de vespa velutina, amb el 5% de les reines capturades».

Pel que fa als danys col·laterals, és a dir altres insectes capturats, durant la campanya s’han detectat mosques, arnes blanques i molt localitzadament formigues i alguna vespa autòctona. En cap cas han caigut a les trampes abelles, coleòpters i altres grups d’insectes. Així, «considerant que un sol niu de vespa velutina consumeix al voltant de 5 milions d’insectes en una temporada els danys col·laterals es quantifiquen en un 0,06% dels insectes que haurien consumit els 322 nius que s’han evitat».

De totes maneres, afirmen que s’haurà d’esperar a final de setembre i principi d’octubre per valorar si s’ha aconseguit disminuir la presència de vespa velutina a la comarca, ja que és aleshores «quan els nius estan en el seu màxim desenvolupament i la pressió és més visible». En aquest moment, que és quan es podrà comprovar si la feina feta redueix la pressió d’aquesta espècie invasora sobre el territori, l’equip de treball preveu fer una xerrada per retornar els resultats obtinguts a la ciutadania i a les administracions

Els impulsors valoren molt positivament l’experiència de la campanya perquè «s’ha aconseguit donar a conèixer la problemàtica» i hi ha hagut «una implicació molt bona de la ciutadania a nivell intergeneracional». Asseguren també que «la geografia acotada de la comarca ha ajudat» i que s’ha demostrat que «si la ciutadania ens organitzem i ens impliquem podem dur a terme moltíssims projectes». Com a punt feble destaquen «la poca implicació per part de l’administració pública» que esperen que s’incrementi de cara a les següents campanyes. 

24 juliol 2023

Regió7

Quatre morts en l'accident de dos ultralleugers a Moià

Els dos aparells s'han estavellat en una zona boscosa poc abans de 3/4 d'11 del matí | Els dos aparells s'han enlairat de l'aeròdrom moianès

Redacció /ACN
Manresa | 30·04·23 | 12:48 | Actualitzat a les 21:46


4 GALERIA: Quatre morts l'accident de dos ultralleugers a Moià


Quatre persones han mort aquest diumenge al matí en un accident aeri en el qual s'hi han vist implicats dos ultralleugers a prop de l'aeròdrom de Moià. Inicialment, s'havia informat de la caiguda d'un sol aparell i de la mort de dues persones, però els Bombers de la Generalitat han confirmat a primera hora de la tarda que han estat dues les avionetes implicades i quatre les víctimes mortals. Regió7 ha pogut saber que els dos pilots eren dos instructors del Camp de Vol Prat de la Plana - Moià.


Arran de l'accident, s’han activat quatre dotacions dels Bombers per fer la recerca i s’ha localitzat un segon aparell sinistrat amb dues persones finades a l’interior. Aquest segon ultralleuger s’ha estavellat a uns 300 metres del primer, però ocult per l’orografia. El sinistre ha tingut lloc poc abans de 3/4 d'11 i almenys un dels aparells s'havia enlairat des de la pista moianesa.


A hores d’ara s’estan fent totes les diligències judicials i, un cop concloses les tasques d’aixecament i reconeixement, se sabran les identitats de les víctimes. Segons diverses fonts, els morts serien dos instructors que viatjaven en cadascuna de les avionetes, i els respectius acompanyants.

Segons els Bombers de la Generalitat, un testimoni que ha presenciat part dels fets ha relatat que ha vist com un ultralleuger perdia altura i moments després s'ha estavellat en una zona de pins, situada entre la Fàbrega i el pla de Boix, on s'ha produït un petit incendi forestal que s'ha controlat i extingit ràpidament.


Imatge difosa per l'Ajuntament de Castellterçol del punt de l'accident AJ Castellterçol

L'Agència Catalana de Notícies també recull el testimoni d'un pagès, en Joan, de la Masia la Fàbrega, que ha vist un dels aparells caient encès des del cel: "Hem anat cap allà, han vingut els Mossos, l'ambulància i els Bombers darrere nostre. Hi havia una columna de fum i s'ha encès, tot allò", ha afegit.

En l'operatiu hi han treballat, a més d'efectius dels Bombers i dels Mossos d'Esquadra, membres de les ADF i del SEM, que no ha pogut fer res per salvar les víctimes.

La Unitat Tècnica de Seguretat Aèria de la policia catalana, amb seu a Sabadell, ha obert una investigació per investigar les causes de l'accident. De moment no ha transcendit informació dels dos ocupants de cada un dels ultralleugers.

El segon sinistre mortal en menys de dotze mesos

El darrer accident mortal viscut a l'aeròdrom de Moià va tenir lloc fa menys d'un any. Va ser també un matí de diumenge, el 24 de juliol del 2022. Un home de 74 anys i veí de Canovelles va perdre la vida quan l'aparell que pilotava es va estavellar quan intentava aterrar.

30 abril 2023

Regió7

 

La campanya contra la vespa asiàtica al Moianès ja té censats una trentena de nius

L’estratègia per frenar l’expansió de l’espècie invasora, que posa en perill insectes pol·linitzadors autòctons com les abelles de la mel, se centra ara en capturar reines
 

La vespa velutina instal·la els seus nius a les branques altes dels arbres GENCAT Gencat


Queralt Casals
Moià | 06·03·23 | 06:25 | Actualitzat a les 12:06


La campanya ciutadana que estan duent a terme el col·lectiu cultural i ecologista del Moianès El Fanal i apicultors i apicultores de la zona per posar fre a l’expansió de la vespa asiàtica a la comarca ja ha donat els seus primers fruits. La primera fase, que s’ha centrat en localitzar nius secundaris, n’ha censat un total de 31 a tota la comarca. Des d’ara i fins al mes de maig, la campanya es focalitzarà en atrapar reines fecundades abans no facin nius nous, a partir de diferents estratègies de trampeig.


La vespa asiàtica (Vespa velutina nigrithorax) és una espècie exòtica en expansió amb fort impacte sobre la biodiversitat, ja que ataca insectes pol·linitzadors com les abelles i redueix la producció de mel dels ruscos. Fa quatre anys que es va detectar la seva presència al Moianès i, des d’aleshores, no ha parat de proliferar, sobretot en el darrer any. Arran d’això, s’ha posat en marxa una campanya ciutadana que, de moment, ha permès detectar una trentena de nius i que ara inicia una segona fase per atrapar reines de vespa velutina i evitar així que en construeixin de nous.
Xerrada informativa sobre la vespa velutina, a Moià El Fanal
 

Tres estratègies de trampeig

L’equip de treball de la vespa asiàtica al Moianès ha dissenyat una proposta de trampeig basada en tres estratègies. La primera proposta és un trampeig municipal dins les zones urbanes i espais municipals, assumit pels Ajuntaments i el Consell Comarcal. La segona se centrarà fora dels espais municipals i la portaran a terme un equip de voluntaris que, juntament amb els centres educatius i ADF de la comarca, elaboraran trampes casolanes i les col·locaran, a partir del 10 de març, omplertes d’un líquid atraient, a les proximitats dels nius censats. També faran el seguiment de les trampes, que consisteix en revisar-les cada 15 dies fins a final de maig, comptar les reines capturades i tornar a omplir la trampa de líquid. Per últim, també es contempla un trampeig des de casa fent una crida a la població per tal de penjar trampes casolanes als jardins particulars.
 

Èxit de la xerrada informativa

En el marc de la campanya, el grup ecologista El Fanal juntament amb apicultors del Moianès, va celebrar una sessió informativa sobre la vespa asiàtica, la seva situació i control a la comarca, al Casal de Sant Josep de Moià, que va reunir una vuitantena de persones. L’acte va comptar amb la presència del Secretari tècnic de l’Associació Gironina d’Apicultors, expert en vespa velutina, Carles López Anaya, que va explicar els orígens i l’aparició d’aquesta espècie invasora al nostre territori, les problemàtiques que genera en diversos sectors i les possibles estratègies a seguir per tal de minvar la seva presència de les maneres més efectives possible. Al seu torn, el coordinador operatiu de l’ADF de Vacarisses, Marià Massana, va explicar la seva experiència en el trampeig de mares fundadores i els importants resultats obtinguts a localitat del Vallès Occidental.

Per últim, l’equip de treball de la vespa asiàtica al Moianès va presentar els resultats de la campanya de cens de nius secundaris trobats per la població fins a l’ 1 de març, on se n’han localitzat 31, i l’estratègia a seguir per tal de capturar el màxim de reines des del març fins al maig. El organitzadors van subratllar que «és durant aquest període de l’any que les reines velutines surten d’hivernar i creen els nius embrionaris (petits com un puny) que donaran lloc a les primeres obreres velutines que en uns mesos crearan els nius secundaris (grans boles). Totes les mares fundadores que es capturin ara seran futurs nius secundaris que no tindrem a l’estiu-tardor».
 

Bona resposta de la població

Des de l’organització es valora molt positivament la implicació de la ciutadania, entitats i centres educatius «que no para de créixer des que es va iniciar la campanya» i han assegurat que des del Consell Comarcal i els Ajuntaments de la comarca han mostrat predisposició a col·laborar en el pla de lluita i control de la vespa asiàtica, que és depredadora de l’abella de la mel i d’altres insectes i una amenaça per la pol·linització de conreus, plantes silvestres i arbres fruiters. 

6 març 2023

Regió7

El Moianès vol protegir el bosc a vista d’ocell

L’ADF que agrupa bona part dels municipis de la comarca està desenvolupant un projecte per fer tasques de prevenció i de manteniment de boscos i infraestructures fora de la campanya d’estiu, i de vigilància durant el període d’incendis amb l’ús de drons

David Bricollé
Moià | 29·12·21 | 06:25 | Actualitzat a les 07:42



Voluntaris de l’ADF Els Cingles realitzant tasques de patrullatge | ADF ELS CINGLES


L’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) Els Cingles, que agrupa els municipis moianesos de Castellcir, Castellterçol, Collsuspina, Granera, Moià i Sant Quirze Safaja, desenvoluparà un projecte pioner que té com a objectiu final complementar bona part de la tasca que porta a terme de prevenció i vigilància del risc d’incendi a través de l’ús de drons, les petites aeronaus pilotades per control remot. La idea és aprofitar els avantatges de visionat aeri que ofereixen aquests aparells amb l’ús de tecnologies que permeten captar i recollir diferents registres i dades, segons la necessitat.


Es tracta d’un projecte que recentment ha estat guardonat amb un dels Premis de Prevenció d’Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona. Un reconeixement -en l’àmbit de la planificació de la gestió en la prevenció d’incendis forestals- que suposa una injecció econòmica per seguir desenvolupant el projecte, que és l’entitat vol tirar endavant de la mà de BCN Drone Center, l’empresa amb seu a Moià que és un dels de únics centres de drons del món, la primera empresa de drons civils a Europa i una de les pioneres a nivell mundial.

Miquel Buxó, president de l’ADF Els Cingles, ha explicat a Regió7 que el projecte parteix de la base que la utilització d’aquestes naus tripulades a distància podria permetre tenir una visió aèria en temps real, arribar a zones inaccessibles per identificar incendis, crear ortofotomapes d’alta resolució per a una millor gestió forestal i, per tant, la prevenció d’incendis, detectar punts calents, mitjançant càmeres termogràfiques, després de tempestes seques amb molt aparell elèctric i després de l’extinció d’un incendi o realitzar ortofotomapes per a seguiment de zones afectades per incendis i poder definir les accions a realitzar.

Buxó conclou que «ens permetria recollir dades que després ens facilitaria fer una millor gestió forestal fora de la campanya d’estiu. Però també la vigilància, durant la campanya, sobre el territori. Els bombers ens estan parlant de potencials focs de sisena generació, de molta potència, i per tant cada cop més és clau la detecció d’un inici d’incendi com més aviat millor, abans no creixi molt ràpidament. És fonamental el temps de reacció, i per això cal una detecció tan immediata com sigui possible».
Ser més eficaços

En aquest sentit, recorda que actualment aquesta tasca l’estan portant a terme a través dels plans de vigilància, amb gent patrullant pel territori i amb la xarxa de càmeres situades en punts estratègics, «però entre que es detecta un foc en la distància i es reacciona, pot passar un temps massa llarg per evitar que es faci gran. Amb drons creiem que seria més ràpid i fàcil tenir una visió àmplia i, alhora, apropar-nos als possibles focus i certificar que hi ha un inici de foc».

Buxó també exposa que en el treball de prevenció que realitzen al llarg de l’any, i essencialment fora de la campanya d’incendis, per assegurar que tota la infraestructura del territori està operativa i en bones condicions «fem recorreguts per anar a revisar, per exemple, les basses. Això, en municipis de la nostra àrea suposen uns 70 quilòmetres de recorregut, només comprovant punts d’aigua. Amb drons es podria fer de manera molt més ràpida i econòmica. També amb drons i càmeres amb la tecnologia apropiada es poden identificar les zones que puguin estar patint un estrès hídric més important, que és el que el fa especialment perillós de cara a un incendi».
Conèixer el potencial

El que planteja el desenvolupament del projecte és, d’entrada, «la identificació dels usos potencials, dotar-nos dels recursos necessaris, en aquest cas els drons, i fer en paral·lel la formació per pilotar-los i veure sobre el terreny tot el potencial que té per poder-lo expandir cap a altres ADF. Perquè creiem que la visió aèria, i amb les tecnologies actuals, ens dona molta informació. I avui en dia amb els drons, la versatilitat de càmeres i les dades i informacions que et permeten recollir, ens ha de permetre fer passos endavant molt importants en aquestes actuacions preventives i en la vigilància». El president de l’ADF Els Cingles argumenta que la materialització del projecte ha de permetre «crear el coneixement per poder pilotar els drons, per aconseguir la informació i per fer el tractament de les dades i que aquestes ens ajudin a detectar els aspectes importants i anticipar-nos als riscos».

En aquest sentit, Miquel Buxó ha destacat la importància de poder comptar en el territori amb el suport del BCN Drone Center de Moià: «és un projecte que fem conjuntament i l’estem treballant amb ells perquè son els que tenen coneixement en aquest camp. Ells són també els que ens han d’ajudar en el desenvolupament del marc legal per poder fer aquesta activitat, és un dels àmbits que haurem de treballar». L’objectiu és protegir el territori, el patrimoni i les persones.

Buxó també ha posat en relleu que «volem que sigui un projecte que es pugui expandir i que acabin adoptant altres ADF, perquè cada estiu que passem és un patir, un estrès per a tota la societat i el foc no entén de límits territorials. Si tenim la tecnologia, tenim la gent, podem tenir el coneixement i no té uns costos exagerats, creiem que és un projecte que cal tirar endavant. És una tecnologia que tenim a l’abast que ens permetrà fer un control per a una millor gestió amb un cost relativament baix. L’objectiu és protegir el territori, el patrimoni i les persones». 

29 desembre 2021

Regió7

Mor Jaume Musarra, exalcalde de Monistrol de Calders

Ha traspassat a conseqüència d'una malaltia a l’edat de 57 anys, el seu funeral tindrà lloc demà a les 5 de la tarda
Abel Gallardo
Monistrol de Calders | 16·05·21 | 15:08 | Actualitzat a les 18:01

L’exalcalde de Monistrol de Calders, Jaume Musarra, va morir ahir, dissabte, a conseqüència d’una malaltia a l’edat de 57 anys, segons han confirmat fons properes a l’expolític. Va ser alcalde del municipi del Moianès durant dues legislatura, del 1995 al 2003, però més enllà de la seva trajectòria al capdavant de l’Ajuntament ha estat sempre molt vinculat a la vida social i cultural del poble, formant part d’entitats de Monistrol de Calders. Va ser alcalde per la formació Candidatura Independent de Monistrol.
 

Jaume Musarra, exalcalde de Monistrol de Calders Arxiu

Enamorat de la natura i l’entorn paisatgístic del municipi, era membre de l’L'Agrupació de Defensa Forestal (ADF) d'Artés, Calders i Monistrol de Calders i organitzava caminades. També va estar relacionat amb la representació dels pastorets i en va esdevenir un dels motors de la cita cultural nadalenca. De fet, inculcava la seva passió pel teatre als més petits, i és que era mestre a Moià. També va ser membre de l’equip de futbol AE Monistrolenca i en va ser jugador. L’equip el recorda al seu perfil de Facebook. “Quan se’t necessitava sempre hi eres. Marxa un guerrer, un dels nostres. Monistrol perd massa d’hora un dels actius més importants que hem tingut en anys”, afirma l’equip de futbol.

Per la seva banda, Mercè Cardona –actual regidora del PSC a Manresa–, exalcaldessa de Monistrol de Calders i primera tinent d’alcalde quan Musarra va estar al capdavant de l’equip de govern, recorda la seva implicació al poble. “Era una persona ferma en els seus valors, un home d’amics. Abans i després de ser alcalde va ser moltes coses pel poble”, explica. El funeral de Jaume Musarra tindrà lloc demà, dilluns, a les 5 de la tarda a l’església del Monistrol de Calders.

La junta del grup de teatre del Centre Parroquial de Monistrol de Calders agraeixen, en un comunicat, de forma pòstuma als anys de dedicació de Musarra al teatre. Actualment era president del Centre Parroquial de Monistrol de Calders. L'entitat explica que era membre i puntal del grup de teatre, va viure gran part de la seva vida en els escenaris, en escena i entre bambolines, fent decorats, fent d’actor, fent de traspunt, entra altres tasques. Va ser membre de la Federació de Grups de Teatre Amateurs de Catalunya com a representant de la Coordinadora de la Catalunya Central. Ara era secretari de la Coordinadora de la Catalunya Central i una de les persones més implicades en el teatre al poble i al Centre Parroquial de Monistrol, des d’on s’han fet la majoria d’actes culturals del municipi.

Va ser cofundador de la Revista el Clot, (revista d’informació local) durant els 30 anys que s’ha editat. Des del Centre Parroquial va ser un dels promotors de les caminades populars, festes majors, havaneres, caramelles, diades d’Onze de Setembre, les cavalcades de Reis, Pastorets, els quintos de Nadal, Festa dels Avis i molts més actes han mantingut la vida cultural de Monistrol de Calders. 

16 maig 2021

Regió7

Moià aprova el conveni de cessió del terreny per fer-hi un petit escorxador

La instal·lació per a boví, oví i cabrum s'ubicarà en un espai al polígon El Prat, al costat de la pista de skate david bricollé 19.11.2020 | 22:26


Presentació del pla de petits escorxadors, amb la consellera Teresa Jordà arxiu/acn

L'Ajuntament de Moià ha donat llum verd provisional a la cessió al Consorci del Moianès d'un ter-reny municipal perquè s'hi construeixi l'escorxador de petites dimensions (de baixa intensitat) que servirà per a ramaders de la comarca que es dediquen al bestiar boví, oví i cabrum, que actualment es veuen obligats a portar-lo a sacrificar lluny de la comarca, ja que els grans escorxadors més propers s'estan limitant al porcí.

En concret, la futura instal·lació, feta de mòduls i que serà pioner a Catalunya, s'ubicarà en un solar el polígon industrial El Prat, molt a prop de l'escorxador ja existent i de la pista de skate. L'aprovació provisional del conveni, que es va fer en el ple municipal celebrat dimecres, va prosperar amb els vots a favor de l'equip de govern d'AraMoià-ERC i de la regidora del PSC, mentre que tant Junts per Moià com Capgirem-CUP hi van votar en contra perquè, a grans trets, discrepen tant d'aspectes de la ubicació com de l'aportació econòmica que hi fa l'Ajuntament. Això va provocar un empat a sis vots (hi faltava un regidor d'AraMoià), per la qual cosa va caldre el vot de qualitat de l'alcalde, Dionís Guiteras, perquè prosperés.

Guiteras va defensar el conveni per poder tirar endavant aquest escorxador de baixa intensitat que «intenta donar resposta als ramaders de la nostra comarca i del nostre municipi que a dia d'avui no poden sacrificar els seus animals a Moià», i que han de desplaçar-se lluny per fer-ho. «Això suposa un problema per a la ramaderia d'aquest país, i de retruc per a la cura del bon estat dels boscos on pastura aquest bestiar, i ho pateixen no només els ramaders, sinó tota la cadena que ve al darrera: botigues, restaurants, que veuen com cada cop el producte que es cria en un territori costa accedir-hi perquè el fet d'haver-lo de sacrificar tan lluny», va reblar Guiteras. El batlle moianès hi va afegir que «és un projecte que impulsa la Diputació i que considera que Moià i el Moianès és el punt idoni per posar-lo, perquè hi ha ramaders organitzats i hi ha una demanda d'aquest servei. I a més, perquè el Consorci té el propòsit d'ajudar a tota empresa que pugui impulsar la seva economia, com és el cas dels ramaders».

Tant Junts com la CUP no van entrar a valorar el projecte, sinó que es van centrar en el conveni de cessió que es portava a aprovació. Totes dues formacions van plantejar els seus dubtes pel fet que la finca que se cedeix engloba un espai on hi ha altres instal·lacions, com ara el parc de skate, i diverses naus on hi ha l'ADF, Aigües de Moià i entitats, i consideren necessari que s'especifiqui el terreny concret que és objecte de cessió. En relació a la ubicació, Dídac Rimoldi, de Capgirem, va qüestionar que Moià n'hagi de ser el receptor, «quan ja hi tenim un altre escorxador, hi ha altres municipis a la comarca i potser és una oportunitat per a la descentralització». I, més concretament, va posar sobre la taula el fet que «una instal·lació d'aquestes característiques es posi al costat d'un equipament juvenil, com és el parc de skate».

En relació a aquestes qüestions, Guiteras va respondre que «la idoneïtat no només la decideix l'Ajuntament, sinó que, de totes les que parcel·les municipals que tenim és la que Urbanisme, Agricultura i Salut van escollir, justament perquè també hi ha un escorxador allà al costat». En relació amb la proximitat al parc de skate, va recordar que es tractarà d'una instal·lació de baixa capacitat i que «s'hi treballarà de matinada».

També tant Junts com Capgirem Moià van expressar els seus dubtes en relació a la quantitat que hi haurà d'aportar l'Ajuntament, ja que s'ha de fer càrrec del cost d'habilitar el terreny on s'ubicarà l'escorxador. Així, Dídac Rimoldi va apuntar que en les propostes inicials «no arribava als 30.000 euros, però en l'últim estudi que hem vist se n'anava a més de 100.000. I estem firmant el conveni sense saber-ho del cert». I hi afegia que «tot el que vagi més enllà dels 30.000 euros ens sembla excessiu per a un equipament que, al capdavall, és d'ús particular, malgrat el projecte té coses molt interessants».

L'alcalde de Moià va precisar que «115.000 euros és el que ens diuen els redactors del projecte que costa adequar aquesta parcel·la», que inclou fer-hi arribar la xarxa de serveis i posar-hi una tanca perimetral, «però entenem que ha de ser molt més econòmic». Tot i admetre que «segurament no seran els 30.000 previstos inicialment, però intentarem que sigui el menys possible i posar-hi recursos com el de la brigada».

Maria Tarter també va qüestionar que, malgrat sigui un servei que tindrà un caràcter supramunicipal, «el Consorci no hi posi diners. Com a Ajuntament, només el de Moià».

L'execució del projecte té un pressupost global de 340.000 euros que inclou tant els mòduls com l'equipament interior. Es compta amb una subvenció de 230.000 euros de la Diputació, que és una de les impulsores de la iniciativa, i també amb una aportació a través dels fons Leader de 70.000 euros per a l'adquisició de les cambres frigorífiques, segons va precisar l'alcalde.

19 novembre 2020

Regió7

Els bombers treballen en l'extinció d'un foc forestal a Moià

Cremen matolls i algun arbre al camí de l'embassament del Molí Nou redacció | manresa 12.09.2020 | 17:11

Els Bombers de la generalitat van treballar en l'extinció d'un foc forestal a Moià. Les flames cvan cremar bàsicament matolls i algun arbre al camí de l'embassament del Molí Nou. Al lloc dels fets s'hi van desplaçar, també, efectius dels Mossos d'Esquadra, Agents Rurals i set voluntaris de l'ADF Els Cingles.

12 setembre 2020

Regió7

Comença la campanya de la sega al Moianès

juny 17th, 2020 Dídac Garcia


L’anomenada “campanya de la sega” és una operació de prevenció d’incendis que efectuen els Agents Rurals de Catalunya però que, a casa nostra, compta amb la col·laboració dels voluntaris dels ADF Bages – Moianès, les Agrupacions de Defensa Forestal. La campanya sol tenir una durada de dos mesos, de mitjans de juny a mitjans d’agost, que és quan, en condicions normals, es fan els treballs de sega als camps de cereal. Aquesta activitat agrària comporta un alt risc d’incendi ja que es duen a terme a temperatures molt elevades, humitats baixes i una vegetació fàcilment inflamable. La zona del Bages i el Moianès, a més, té unes característiques orogràfiques que la fa especialment perillosa. Santi Montsech, voluntari dels ADF Quercus d’Oló, comenta que al Moianès els camps estan molt a prop dels boscos, per tant cal extremar les precaucions. Igualment, Montsech creu que aquest any hi ha poc perill perquè el bosc està ben verd.

De fet, aquest perill d’incendi es concentra normalment en unes franges horàries determinades, que és quan més a l’aguait s’hi ha d’estar. El voluntari de l’ADF, Santi Montsech, destaca que les pluges caigudes aquest any auguren una campanya de sega molt més curta però també més perillosa. L’ADF diu que cal anar amb compte perquè la calor es concentrarà en pocs dies i tot estarà molt més sec.

Finalment, Montsech ha destacat que la bona relació amb els agents rurals és clau per fer les tasques de vigilància i que això també aporta tranquil·litat al pagès que ha de segar el camp. A més, en els últims anys s’ha digitalitzat la vigilància en forma de càmeres i també s’estrena enguany una aplicació que mostra en temps real els camps on s’està produint l’activitat o aquells que, per contra, ja s’han segat i no cal dedicar-hi més esforços de vigilància.

17 juny 2020

OnaMoianès