Van néixer pels focs de Montserrat de 1986 i han passat per moltes etapes, fins arribar a una entesa amb els Bombers que ha costat molt, però ara pensen quina serà la continuïtat
Jordi Tort, president de la Federació d'ADF Bages - Moianès, amb un vehicle de l'ADF / Edu Font
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Eduard Font Badia
Sant Cugat del Racó10 D’AG. 2026 6:25Actualitzada 10 D’AG. 2026 7:55
Les Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) celebren aquest estiu els 40 anys del seu naixement reivindicant un model que consideren únic al món. Coincidint amb l'aniversari, el president de la Federació d'ADF Bages - Moianès i vicepresident segon del Secretariat de Federacions d'ADF de Catalunya, Jordi Tort, defensa que aquestes quatre dècades han convertit les agrupacions en un actor imprescindible en la prevenció i la primera intervenció dels incendis forestals, però adverteix que el principal repte de futur és garantir el relleu generacional.
Les ADF van néixer arran dels devastadors incendis que van afectar Montserrat l'agost de 1986, una emergència que va evidenciar la necessitat d'organitzar la pagesia, els propietaris forestals, els ajuntaments i el voluntariat per reforçar la prevenció i la primera intervenció davant dels focs forestals. Aquella experiència va impulsar la Generalitat a crear oficialment les ADF mitjançant un decret aprovat l'octubre del mateix any a conseqüència del programa "Foc Verd" elaborat pel Departament d'Agricultura Ramaderia i Pesca. Però cal no oblidar que ja existien els antics grups d'extinció d'incendis i auxili immediat que es varen començar a formar a principis dels anys 60 a Catalunya.
"Som una cosa molt rara que només existeix a Catalunya, ni a Espanya, ni a Europa, ni a Amèrica", recorda Tort, que subratlla que les ADF van néixer impulsades per la pagesia, el voluntariat i el territori. Segons explica, durant aquestes quatre dècades, les ADF han passat "d'anar amb espardenyes i una gorra" a convertir-se en un cos de voluntaris altament format, preparat per actuar en les primeres fases dels incendis i donar suport als Bombers. "Ens hem format molt bé. Ara ens entrenen els mateixos Bombers i podem fer millor la prevenció, la primera intervenció i l'ajut a l'extinció", assegura.
Les primeres agrupacions es van crear a la Catalunya central, però avui en dia n’hi ha 307 a tot Catalunya, en les que participen més de 6.700 voluntaris. Són presents a 39 comarques i a 670 municipis de Catalunya.
El conflicte amb els Bombers
Tort, que viu a l’Estany i és membre de l’ADF Quercus, insisteix que "nosaltres no som bombers. Som professionals d'altres coses. Hem de fer la feina que ens toca com a ADF i cadascú ha de saber quin és el seu lloc dins l'emergència", afirma.
En aquest sentit, destaca que la relació amb Bombers ha millorat notablement després d'uns anys de tensions, que van durar fins no fa massa. "Va haver-hi èpoques dures, semblava que un volia mossegar l'altre, però hem estat capaços de reconduir-ho entre tots", explica. Segons explica, el moment de més tensió va arribar fa uns tres anys, però s’ha arreglat "amb el bon fer nostre, el bon fer de Bombers i el bon fer de les administracions".
Jordi Tort atribueix aquella etapa als canvis en els protocols operatius impulsats per Bombers, que, segons diu, prioritzaven la seguretat dels equips. El dirigent de les ADF defensa que aquesta delimitació de funcions és precisament el que ha permès recuperar la confiança mútua. Com a exemple d'aquesta nova etapa, Tort destaca la coordinació durant els incendis d'aquest estiu, com els de Sant Quirze Safaja, el Pont de Cabrianes o Sant Vicenç de Castellet. "Hem estat treballant colze a colze amb ells. Si creuen que hem d'anar a un flanc o a una cua, hi anem. Nosaltres els ensenyem camins i els donem tota l'ajuda que podem. La col·laboració és fantàstica", assegura. També valora les eines de coordinació actuals, com els grups de Telegram compartits amb Bombers, Agents Rurals i Mossos d'Esquadra, que permeten mobilitzar recursos de manera immediata.
Bombers i ADF treballant conjuntament en el foc d'Artés del passat 24 de juliol / OSCAR BAYONA / Arxiu
El relleu generacional
Tot i aquesta evolució, el president de les ADF admet que el futur preocupa. "Falta gent jove amb aquest esperit de voluntariat que jo crec que s'està perdent", lamenta. Considera que la societat ha canviat i que cada vegada costa més trobar persones disposades a dedicar hores de manera altruista. "Hi dediquem moltes hores que no cobrem. La gent no entén que puguis fer això només per la satisfacció personal", afirma.
Per això, admet que un dels seus neguits és què passarà quan la generació actual faci un pas al costat. "Quan acabem nosaltres, que ja tenim una edat, a veure què passarà amb tot això. Esperem que hi hagi relleu, però costa", reconeix.
Jordi Tort és també vicepresident segon del secretariat d'ADF de Catalunya / Edu Font
La necessitat d'actualitzar el decret
Per aquest i altres motius tenen una reivindicació que fa temps que dura i que "necessitem que es facin cas", i és actualitzar la legislació que els regula. "Fa temps que la legislació vigent ha quedat desfasada i es necessita que es redacti una llei o un decret de regulació de les ADF, les Federacions i el Secretariat".
Segons el mateix secretariat exposa a la seva web, el nou decret és necessari per actualitzar els models d’estatuts, i les funcions que fan, ja sigui en tasques de primera intervenció i suport a l’extinció, com en diferents emergències com ara de suport en ventades, nevades, aiguats i altres desastres naturals quan s’activen els plans d’emergència municipals al territori. I per deixar clars altres temes com les assegurances d’accidents i responsabilitat civil, de voluntaris, coordinadors i juntes, o reconèixer el voluntariat per tal que tingui veu i vot dins les juntes de les ADF i se’ls reconegui com a membres de ple dret.
La conversa amb Jordi Tort també deixa espai per reivindicar una gestió forestal més àgil, sense l’actual burocràcia excessiva. Assegura que "si a un propietari forestal li fiques facilitats, netejarà el bosc; si li fiques problemes, no".
També es mostra molt crític amb la implantació de grans plantes fotovoltaiques en terrenys agrícoles. "Les plaques les fiques a la teulada, no les fiques als camps", afirma, tot advertint que "els camps són per menjar" i alertant que es podria repetir una situació que, segons ell, ja va perjudicar molts pagesos fa dues dècades.
Malgrat els reptes, Tort prefereix quedar-se amb una mirada optimista. "Ens formem tot l'any i hem de continuar treballant tots junts. El territori és de tots i aquí estem per sumar, no per posar-nos traves", conclou. I recorda que tenen dos projectes en marxa, que han sortit de les ADF, com són una prova pilot amb dipòsits d'aigua de 450 litres acoblables als tractors que acompanyen les recol·lectores i un sistema de botons d'avís que permet alertar de manera immediata les ADF, els Agents Rurals i la resta de serveis d'emergència.
10 agost 2026